|
|
|
Anar a: [ Nova ] [ Novel·la ] [ Novelle ] [ Nua ] [ Nui ] [ Nuny ] L'amor i la tos no es poden amagar. (Proverbi italià) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Nova, cala (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Cala de la badia de Palma, a Cas Català, al límit amb el terme de Calvià. En 1940-45 hi fou construït un port esportiu. 97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Nova, cala (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Cala i platja de la costa de Sant Carles de Peralta, on arriben les importants urbanitzacions turístiques que tenen el centre a es Canar. 2 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Nova Cançó (Països Catalans, 1958 - 1990) Moviment artístic, cultural i cívic. Es proposà la creació, la divulgació i la promoció d'una cançó popular catalana actual, no solament com a instrument al servei de la llengua i la cultura catalanes, sinó també com a mitjà de dignificació poètica i musical de la pròpia cançó com a forma artística d'expressió. Tot i que no arribà a cristalitzar fins a l'inici dels anys 1960-63, les bases primeres van ésser formulades la dècada anterior. Els primers discos de cançó catalana actual van ésser editats l'any 1958; eren versions dels èxits internacionals del moment, cantades per les Germanes Serrano i 3 MÓN - PUBLICACIÓ Nova Catalunya, La (l'Havana, Cuba, 1908 – v 1960) Revista d'aparició irregular. Fundada i dirigida per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo. D'una presentació més aviat luxosa, publicava articles literaris i polítics i una nodrida informació dels Països Catalans. Mantenia una línia típicament independentista. Tingué diverses èpoques. Interrompuda vers el 1925, fou represa per Vicenç Bernades i altres el 1956. Plegà poc temps després d'instaurat el règim castrista. 4 CATALUNYA - LITERATURA Nova Col·lecció Lletres (Catalunya, 1954 – 1962) Sèrie de novel·les breus i de preu popular. Iniciada, amb el nom de Col·lecció Lletres, per Joan Grases (1953). En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor, des del número vuit fins al seixanta-vuit. Fou un bona -i de vegades primera- tribuna per a narradors de la postguerra i també d'èpoques anteriors. Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca. 5 CATALUNYA - POLÍTICA Nova Economia (Catalunya, 1936 – 1939) Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la guerra civil conjuntament pel Consell d'Economia i per les conselleries de caire econòmic de la Generalitat de Catalunya. Tenien per objectiu transformar d'una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d'igualtat per a uns (anarcosindicalistes) i concretat en una economia socialista per a d'altres (marxistes). Les mesures resultaren d'una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra. Així, mesos després de l'aprovació del decret de col·lectivitzacions, la conselleria d'economia decretà un conjunt de mesures: regulació dels consells... Segueix... 6 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ
94 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Nova Germania (País Valencià, 1936 - 1939) Partit polític d'esquerra. Nom de l'escissió que es produí en el si del Partit Valencianista d'Esquerra. Enric Bastit en fou la principal figura. Va tendir a una aproximació, durant la guerra civil, al Partit Comunista d'Espanya. 7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nova Ibèria (Catalunya, gen/1937 – jun/1937) Revista editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Se'n publicaren tres exemplars, l'últim doble, amb una presentació molt acurada. Els pintors Clavé, Commeleran i Domingo realitzaren les portades. 8 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Nova Palma (Palma de Mallorca, 1/oct/1898 - 25/nov/1898) Revista literària quinzenal. Dirigida per Joan Torrandell. Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi col·laboraren importants escriptors de les Illes. 9 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA Nova Planta, decrets de (Catalunya-Aragó, 1707-16) Conjunt de disposicions. Nom amb què generalment és conegut el règim polític imposat per Felip V a la corona catalano-aragonesa, després de la guerra de Successió a Espanya, per mitjà dels anomenats "decrets de la nova planta de govern". La característica essencial d'aquests decrets consistí en la supressió del sistema de govern pactat (pactisme), substituït per la implantació de l'absolutisme monàrquic, cosa que comportava en aquell moment històric, 10 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nova Revista, La (Barcelona, gen/1927 – jul/1929) Revista mensual d'alta cultura. Dirigida per Josep M. Junoy. Amb una presentació tipogràfica molt acurada, publicà articles de Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Puig i Ferrater, Joan Estelrich, Carles Soldevila i d'altres. Pau Romeva hi traduí al català obres de G.K. Chesterton. També va interessar-se per les arts plàstiques. 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nova Revista, La (Mèxic, gen/1955 - oct/1958) Revista literària catalana de l'exili. Editada i dirigida per Avel·lí Artís i Gener. Fundada com a continuació de "La Nostra Revista", publicà 33 números. Sortí sota el patronatge de l'Institució de Cultura Catalana a Mèxic. Tenia un consell de direcció presidit per Pere Bosch i Gimpera. Hi van col·laborar la majoria d'escriptors catalans de l'exili i de l'interior. 11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Nova Tabarca, la (Alacant, Alacantí) Poble (8 m alt), al nord de l'illa Plana. Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d'instal·lar-hi uns 600 pescadors (de peix i de corall) d'origen genovès residents a l'illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l'esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768. Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l'església de Sant Pau. Assolida l'autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s'establiren al Baix Segura (Torrevella, Guardamar) i al Baix Vinalopó (Santa Pola), i la població ha anat disminuint ininterrompudament. La manca d'aigua hi impossibilita l'agricultura, i els tabarquins es dediquen gairebé exclusivament a la pesca (moll, sardina, etc), un cop tancada l'almadrava de la costa sud que capturava tonyines. Fou centre de contraban. 12 CATALUNYA - EMPRESA Nova Terra, Editorial (Barcelona, 1957 - 1978) Editorial. Fundada pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC). Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció L'Home Nou) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions Síntesi i El Mundo y los Hombres) i la pedagogia 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Novaliches (Xèrica, Alt Palància) Poble (484 m alt), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer. L'església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica. Formava municipi independent a mitjan s XIX. 98 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Novatores (València, finals s XVII - inici s XVIII) Moviment d'idees. Es produí a València i d'altres punts de la perifèria espanyola. Es tractà d'una efervescència intel·lectual de caire científic i humanista alhora. El moviment és considerat com una avantguarda del posterior moviment il·lustrat. Els valencians "novatores" més importants foren Josep Zaragoza, astrònom i matemàtic, i Crisòstom Martínez, anatomista i microscopista. La noblesa valenciana intervingué intensament en aquest moviment preil·lustrat mitjançant el mecenatge i la fundació d'institucions, acadèmies i tertúlies fermament oposades al conservadorisme de la cultura oficial. 14 CATALUNYA - LITERATURA
15 CATALUNYA - LITERATURA Novel·la Nova, La (Barcelona, 1917 – 1919) Col·lecció setmanal d'obres breus de narració i de teatre. Era una clara imitació de la madrilenya "Novela Corta". Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert. Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, J.M. Folch i Torres, Pompeu Crehuet, Apel·les Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc. La Novel·la d'Ara en fou, de fet, la continuació. 16 CATALUNYA - LITERATURA Novela Ideal, La (Catalunya, 1925 – 1937) Col·lecció de novel·listes socials que publicà "La Revista Blanca". Primerament d'aparició quinzenal i després setmanal, n'aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l'estat espanyol (arribaren a tiratges de 50.000 exemplars). Rèplica de les col·leccions similars qualificades de burgeses, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó. Hi col·laboraren, entre molts d'altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera, Regina Opisso i Ignacio 17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novell, Eudald (Barcelona, 1858 – s XX) Escriptor. Col·laborà a "La Renaixença" i a d'altres òrgans de la premsa catalana. És autor del poema A la batalla del Bruc, de poesies satíriques i d'alguna obra teatral. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novell i Clausells, Rosa (Barcelona, 1953 - 27/feb/2015) Actriu. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. des de llavors ha treballat en nombrosos muntatges. Premi Nacional d'interpretació el 1988, també ha rebut, entre altres, el premi de la Crítica (1995). Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà. Els darrers anys ha compaginat la interpretació amb la direcció escènica. Com a directora muntà Olga sola de Joan Brossa, que li valgué el Premi de Direcció de la Crítica el 1998, entre d'altres obres. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Novella, Francesc (Castellfabib, Racó, 1589 - València ?, 1645) Catedràtic. Doctor en teologia. Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València (1616). És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d'unas Breves rethoricae instituciones (1621) i d'una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608). 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Novella, la (Utxafava, Urgell) Caseria (o les Novelles), a l'oest del terme, prop del Palau d'Anglesola, a la vora del riu Corb. És divideix entre els grups de la Novella Alta (la moderna Colònia Batet, agrícola) i la Novella Baixa (l'antiga parròquia de la Novella, esmentada al s XVI). 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Novella, Vicent (València, s XIX – s XX) Pintor i fotògraf. Conreà el paisatge i el retrat, en els quals demostrà un gran domini del dibuix i del color (Les bodes de Faust, El castell embruixat). Aixó, no obstant, on realment sobresortí fou en el camp de la fotografia: guanyà la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Monza i a la Nacional d'Art Decoratiu -ambdues anteriors al 1929-, gràcies als magnífics retrats de personalitats de l'època. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novellas i Crehuet, Antoni (Granollers, Vallès Oriental, 1850 – 1902) Autor teatral. Industrial tèxtil, estrenà diverses obres al Centre Catòlic de Granollers, caracteritzades per l'absència de personatges femenins: Enrique VIII, el Nerón de Inglaterra (1887), Lo promès de la Sila (1887) i Lo rector de Granollers (1893), entre altres. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novellas i de Molins, Jaume (Barcelona, 1866 – 1939) Escriptor. Fou doctor en filosofia i lletres. Es dedicà a l'ensenyament. Tingué una certa actuació política, com un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i, després, com a militant de la Lliga Regionalista. Era propietari de la masia "La Sala", bressol de Joan de Serrallonga. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques catalanes, especialment "La Renaixença", "La Il·lustració Catalana" i "Joventut". Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema El plany de la fulla (1891). Assolí un prestigi com a poeta. És autor dels reculls Agredolç (1886), Bosqueroles (1888), Ratlles curtes i Montsenyenques. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novellas i de Vidal, Alexandre (Barcelona, 1830 – s XIX) Enginyer. Fou catedràtic de medicina aplicada a l'institut de segon ensenyament de Barcelona. Escriví un Programa de mecánica industrial. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novellas i Roig, Antoni (Barcelona, 1879 - 1951) Químic. Germà de Francesc, amb el qual col·laborà i publicà obres, com Farmacodinamia (1930) i Farmacografía de tinturas, gotas y elixires (1932). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Novelles (Espot, Pallars Sobirà) Despoblat, del qual hi ha les restes de l'església (Sant Esteve), sota el castell de Llort. 32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Novelles, Ermengol de (Grècia, s XIV - v 1366) Gran senyor de la Grècia catalana. Fill d'Ot de Novelles i d'una Melissenos. Fou un dels signants, amb el seu pare, de la treva convinguda amb els venecians (1331). Heretà de la seva mare els castells de Castri i de Licònia, i del seu pare diverses possessions que ell eixamplà molt. Arribà a tenir propietats no lluny de Neopàtria i de Zeitun. Devers el 1356 dominava per causes ignorades el castell de Siderocàstron, propietat habitual dels Frederic, comtes de Salona. Tractà de formar estat a part amb les seves terres i es rebel·là contra l'autoritat del duc sicilià representat llavors per Jaume Frederic, comte de Salona i senyor d'Egina. El comte li arrabassà el castell i destruí les seves desmesurades ambicions. Fou també senyor del castell d'Estir i de la torre de Metokhi, a la Fòcida. Sembla que en morir deixà gran deutes, ja que les seves possessions es dispersaren per imperatius econòmics visibles. 33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novelles, Ot de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. Al servei de Frederic II de Sicília, el qual li encarregà de lliurar (a 1315) a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà. Fou el pare d'Ot de Novelles (m d 1331). 35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Novelles, Ot de (Grècia, s XIII - d 1331) Vicari general o lloctinent reial dels ducats d'Atenes i de Neopàtria. nomenat (1330) per Frederic III de Sicília en successió d'Alfons Frederic, fill il·legítim d'aquest monarca. Pel seu matrimoni amb la filla d'un noble grec, obtingué com a dot els castells de Castri i de Licònia. El succeí el seu fill Ermengol. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Novellon i Casabon, Albert (Manresa, Bages, 1938 - ) Pintor. Residí a Terrassa, on féu una tasca docent d'importància i obtingué diverses distincions, com el premi de pintura Rafael Llimona. També practicà l'escultura. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Novells, es (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noves (Garriguella, Alt Empordà) Poble, situat a l'oest del nucli vell. Hi ha l'església parroquial de Garriguella, dedicada a santa Eulàlia. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noves, Santa Magdalena de (Camós, Pla de l'Estany) Veure> Santa Magdalena de Noves. 41 CATALUNYA - MUNICIPI
42 CATALUNYA - CULTURA Novetats, Teatre (Barcelona, 1869 - 1960) Nom de dos locals d'espectacles. El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1.200 persones, inaugurat el 1869 (inicialment amb el nom de Saló de Novetats), on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes. Fou enderrocat el 1884. El segon local fou construït l'any següent pel nou propietari dels terrenys, 43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Noy de la Mare, Lo (Barcelona, 1/jul/1886 – 20/gen/1887) Setmanari humorístic. Fundat per l'editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d'"Un Tros de Paper". Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró. Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nualart i Maymi, Jaume (Cassà de la Selva, Gironès, 1916 – Barcelona, 27/jul/1989) Sociòleg. Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l'Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. Participà en l'organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l'Institut de Sociologia Aplicada, etc. Col·laborà en obres col·lectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l'Església. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nubiola i Cunill, Vicenç (Catalunya, s XIX - s XX) Enginyer agrònom. Fou professor d'arboricultura, a l'Escola Superior d'Agricultura, i de floricultura, a l'Escola de Bells Oficis de la Universitat Nova de la Mancomunitat. És autor d'obres tècniques. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nubiola i Espinós, Pere (Barcelona, 1878 – 1956) Metge tocòleg. Catedràtic d'obstetrícia a la Universitat de Barcelona. Fou el primer a practicar la pubiotomia (secció lateral del pubis) i el mètode de dilatació uterina, amb l'instrument ideat per Bossi. Fou director i cofundador de la "Revista Española de Obstetricia y Ginecología". Publicà Práctica obstétrica (1907), Obstetrícia (1940), Eutacia del parto y alumbramiento normales (1913) i Los primeros signos de la gestación (1916). Interessat en qüestions de història, el 1895 guanyà un premi als jocs florals de Barcelona amb el treball Notes biogràfiques de Joan 49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nueda i Llisiana, Daniel de (Xàtiva, Costera, 1904 - 1971) Músic. Deixeble Pérez-Corredor i d'E. López-Chavarri, amplià estudis al conservatori de Madrid, on l'any 1922 guanyà el primer premi de piano. Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra. Fundà la revista "Musicografía" (1933-36), especialment dedicada a la música valenciana culta i popular. És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana, Síntesis de la historia del piano i Apuntes para la historia de la banda. 51 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Nuestra Palabra (Palma de Mallorca, gen/1931 – jul/1936) Periòdic comunista -de premer sortí cada deu dies i després cada setmana-. Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel mai/1931 passà a ésser l'òrgan de l'Agrupació Comunista Palmesana, i pel set/1931 del Comitè Provincial de les Balears del PCE. Fou dirigit per Antoni Bauzà. Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel feb/1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuet i Martí, Josep Maria (Barcelona, 1914 - ) Pintor i escultor. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona en 1942. Ha conreat sobretot la pintura mural. És autor de la pintura i l'escultura de l'altar de la capella de Santa Llúcia, a la seu de Barcelona. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuet i Minguell, Casimir (Torregrossa, Pla d'Urgell, 7/des/1834 - Gràcia, Barcelona, 2/feb/1893) Polític. Germà de Jaume. De mentalitat progressista, fou al mateix període president de la diputació i governador civil de Lleida, d'on més tard passà al govern civil de Zamora. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuet i Minguell, Jaume (Torregrossa, Pla d'Urgell, 29/jun/1831 - Lleida, Segrià, 3/mar/1902) Polític demòcrata i terratinent. Figura destacada del règim amadeuista a Lleida. Pagès ric, fou alcalde de la ciutat. El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 1871. Fou germà de Casimir. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuet i Vidal, Joan (Catalunya, s XIX) Dirigent obrer. Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel jun/1864. Posteriorment figurà en les directives de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (1868-69) i de la Direcció Central de Societats Obreres (1869). Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del jun/1870, fou secretari de la federació barcelonina de l'AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d'Obrers en Ferro. Pre-republicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de Societats Obreres. Col·laborà en "El Obrero" (1880) i fou un dels dirigents del Partit Democràtic Socialista Obrer creat el 1881. 57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nuevo Vapor, El (Barcelona, 1/des/1836 – 1837) Diari en castellà. Editat per un grup d'antics redactors d'"El Vapor", que no acceptaren de fusionar-se amb els d'"El Guardia Nacional". Tingué molta participació en les bullangues del 1837. El seu principal redactor, que signava J.A. de Covert-Spring, fou acusat d'atiar la revolta del 4/mai i hagué d'ésser protegit per l'exèrcit de gent que volia matar-lo. Aquests fets produïren la desaparició del periòdic. 59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Nuges (Xixona, Alacantí) Districte, al nord de la ciutat. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuix, Antoni de (Catalunya, s XIX) Escriptor. Baró de Perpinyà. És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuix i de Perpinyà, Francesc de (Catalunya, s XVIII – 1804) Primer baró de Perpinyà. Germà de Joan, Josep i Rafael, i besavi d'Antoni de Nuix i d'Espona. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuix i de Perpinyà, Joan de (Torà de Riubregós, Segarra, 1740 - Liorna, Itàlia, 1793) Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta, ensenyà retòrica a Vic, i després de l'expulsió de la Companyia d'Espanya fixà la residència a Itàlia, on escriví Riflessioni imparziali sopra l'Umanitá degli Spagnuoli nell'Indie (1780), obra que fou concebuda com a rèplica de les històries de Robertson i Raynal. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuix i de Perpinyà, Rafael de (Torà de Riubregós, Segarra, 1741 - Ferrara, Itàlia, 1802) Teòleg. Germà de Joan, Josep i Francesc. Estudià a Cervera, on fou deixeble de Bartomeu Pou. Ingressà a la Companyia de Jesús i, com el seu germà Joan, s'exilià. És autor de De vita et moribus Blasii Larraz... (1798) i d'escrits teològics, en llatí. Emprà els pseudònims Alethino Philolay i Titi Carici. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nuix i d'Espona, Antoni de (Catalunya, s XIX) Diputat carlí per Cervera el 1883. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Nules, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial concedit el 1636 sobre la baronia de Nules a Joaquim Carròs de Centelles i de Calataiud, segon marquès de Quirra, comte del Castell de Centelles, baró d'Almedíxer, majordom major del rei i comanador d'Ares a l'orde de Montesa. Passà als Català, als Osorio, 68 CATALUNYA - MUNICIPI
69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nuncarga (Peramola, Alt Urgell) Llogaret (609 m alt), situat a l'esquerra del torrent Salat, al sector meridional del terme. Depèn de la parròquia de Tragó. 70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nunci, Lo (Barcelona, 21/oct/1877 - 9/jun/1883) Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publià 300 números. Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de "Lo Pregoner". Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Núñez i Clemente, Josep Lluís (Bilbao, País Basc, 1931 - ) Empresari. Propietari de diverses empreses de construcció i immobiliàries, el 1978 fou elegit president del F.C. Barcelona. Reelegit els anys 1989, 1992 i 1997, la seva etapa s'ha caracteritzat sobretot per la construcció del Miniestadi i l'ampliació del Camp Nou, la millora de la gestió econòmica del club i els èxits aconseguits per l'equip de futbol de primera divisió (Copa 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Nunó, cap (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Cap i puig, al nord de la badia de Portmany. El puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m. És esmentat amb aquest nom des del final del s XIII. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nunó, Josep (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1776 - Aranda de Duero, Castella, 1845) Músic. Entrà al servei del duc d'Osuna (1802), i el 1805 fou nomenat compositor de cambra de Carles IV, càrrec que continuà exercint amb Ferran VII. Autor d'una trentena de composicions i de les obres teòriques Escuela completa de música (1814), Mapa harmónico (1829) i Tratado de composición musical, inèdit. 96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Nuno I de Rosselló-Cerdanya Veure> Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nunó i Roca, Jaume (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1824 - Buffalo, EUA, 1908) Compositor. Estudià a Roma amb Mercadante i dirigí a Barcelona la banda del Regiment de la Reina. El 1852 s'instal·là a Mèxic on fou contractat per reorganitzar les bandes musicals, i dos anys més tard guanyà el concurs com a autor de l'himne oficial mexicà. Fixà la residència als EUA, on obrí una acadèmia de música. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nunyes, Pere (Portugal, s XV – Barcelona, d 1554) Pintor. Va treballar en col·laboració amb Nicolau de Credença i amb el portuguès Henrique Fernandes. És un dels pocs artistes d'estil renaixentista a la Catalunya del s XVI. Va acabar el retaule de l'església del Pi, començat per Joan de Borgonya, i pintà el monumental retaule de Sant Martí de Capella (1527). Altres obres seves fetes en col·laboració són el retaule de Sant Genís de Vilassar, no conservat, i el retaule de l'hospital de Sant Server (1541-42). En són obra personal els 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nunyes, Pere Joan (València, 1522 – 1602) Humanista i hel·lenista. Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée. Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics (1554) i es convertí en propagador del text pur d'Aristòtil. Alternà l'ensenyament de grec i de retòrica a les universitats de València, de Saragossa -on tingué com a deixeble Pere Galès- i de Barcelona, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia. Les seves explicacions foren reeditades diverses vegades amb notables addicions; destaquen les seves Institutionum Rhetoricarum (1578, 1585, 1793) i Grammatistica linguae grecae (1575, 1589). Restà inèdita, però, malgrat el gran nombre d'obres publicades, una bona part de la seva producció. La seva única obra en català coneguda és Avisos per estudiar les arts. Estigué molt lligat a l'arquebisbe Antoni Agustí, i amb heterodoxos, com Jeroni Conques i Pere Galès. Reuní una bona biblioteca de manuscrits grecs, fou traductor al castellà i anotador de clàssics (Censorino, Ciceró) i és considerat el representant als Països Catalans de l'humanisme de Lluís Vives en una època difícil dominada pels corrents contrareformistes. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Nunyes de Lara, Sança (Castella, s XII – s XIII) Dama. Fou la segona muller de l'infant Sanç, comte de Provença i de Rosselló, fill tercer de Ramon Berenguer IV de Barcelona. D'aquest matrimoni naixeria Nunyo Sanç, comte del Rosselló, que seria, com el seu pare, gran figura de l'època. Sança deixà al seu fill alguns dominis a Castella. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya (Catalunya Nord, v 1190 - 1241/42) Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-1241/42). Fill de comte Sanç I de Cerdanya i Provença i de Sança Nunyes de Lara i, per tant, nebot del rei Alfons el Cast. Ajudà el seu pare en la tasca de la governació de Provença quan Pere I el Catòlic la hi concedí després de la mort (1209) d'Alfons II de Provença. Assistí també amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i, l'any següent, era present a la batalla de Muret juntament amb Ramon de Montcada. El 1215 es maridà amb Peronella de Bigorra, vídua de Gastó VI de Bearn, però el papa anul·là el matrimoni i aquella es casà llavors amb un fill de Simó de Montfort. Nunyo continuà defensant la Bigorra i hostilitzant els croats. Des del 1222 fins al 1226 hagué d'afrontar els atacs dels Montcada, tant que Jaume I hagué d'envair territoris d'aquests. Fidel col·laborador del rei, participà molt activament en les conquestes de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), i n'obtingué nombrosos beneficis. Com que morí (v1242) sense successió legítima de la segona esposa, també castellana, el títol passà a la corona i posteriorment fou adjudicat al regne de Mallorca. 91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nuri, la (Barcelona, 26/nov/1925 - 18/mar/1926) Setmanari infantil dedicat a les nenes. Editat per l'artista Lola Anglada. Publicà 17 números. Lola Anglada, Ignasi Iglésias, Lluís Almerich, "Xirinius", Francesc Curet i Rafael Tona en foren els principals col·laboradors. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA
82 CATALUNYA - ESPORT Núria, Club Alpí (Barcelona, 26/des/1932 - ) Entitat esportiva. Dedicada principalment a l'esquí i al muntanyisme. En ésser fundada la Federació Catalana d'Esquí (1933), formà part de la junta directiva. Després de la guerra civil de 1936-39, fou reorganitzat i, des del 1941, inicià la publicació d'una circular que aviat es convertí en un butlletí, actualment en català i en castellà. Entre els seus membres han destacat figures de l'esquí estatal. El club ha organitzat competicions internacionals i el primer concurs internacional de hoquei sobre gel, a Núria (1954). 93 CATALUNYA - POLÍTICA Núria, Estatut de Veure> Estatut de Catalunya del 1932 (conegut amb aquest nom pel fet que es va redactar al santuari de Núria). 83 CATALUNYA - ART
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nyapus Pseudònim del dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer i Fenyé. 85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
86 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Nyer, baronia de (Catalunya Nord) Jurisdicció senyorial que passà a Dalmau de Banyuls (1378), senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca. El 1653 fou confiscada al seu nét sisè Tomàs de Banyuls i d'Orís, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d'Aguilar; però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte, al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674. El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte (mort el 1695), segon 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nyerra Pseudònim del dibuixant Enric Clusellas i Albertí. 88 CATALUNYA - HISTÒRIA nyerros (Catalunya, final s XIII – mitjan s XVII) Facció nobiliària enfrentada als cadells. Bandositat política de caràcter aristocràtic que operà a Catalunya. Pel que sembla, les bandositats tingueren origen en la pretensió dels Montcada de lliurar-se del vassallatge que devien als bisbes de Vic, pel senyoriu de Torelló i d'altres poblacions, i arribaren al punt àlgid en temps (1296-1300) de Guillema de Montcada, vídua de l'infant Pere, germà de Jaume II. Els Montcada eren protegits, al començament, pel comte de Centelles, i el seu cap militar era Bernat de Cadell (d'ací el nom de cadells), i els prelats osonencs eren defensats per Gilabert de Neros (nyerros). Jaume II intervingué amb energia en la parcialitat, i Guillema de Montcada acabà per associar-se (1300) a les restes del catarisme. En temps de Martí l'Humà rebrotaren les rivalitats, però fou al s XVI i a la primera meitat del s XVII quan assoliren més virulència. Cèlebres bandolers d'aleshores, com Tallaferro, Perot Rocaguinarda i Joan de Serrallonga, foren declaradament nyerros o favorables a aquesta facció. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Nyoca, la ciutat d'en (Barcelona, Barcelonès) Nom donat als barracots de la falda de Montjuïc. Construïts durant l'epidèmia de febre groga haguda l'any 1821, per servir d'habitatge a la gent humil. 95 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nyus (Noves de Segre, Alt Urgell) Llogaret de l'antic mun. de la Guàrdia d'Ares, vora el riu de Castellàs. Depèn de la parròquia de Castellàs.
Anar a: [ Nova ] [ Novel·la ] [ Novelle ] [ Nua ] [ Nui ] [ Nuny ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Novetlè
Nucia, la
Nules
Núria, santuari de
Nyer