A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Nova ]    [ Novel·la ]    [ Novelle ]    [ Nua ]    [ Nui ]    [ Nuny ]

L'amor i la tos no es poden amagar. (Proverbi italià)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Nova, cala  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Cala de la badia de Palma, a Cas Català, al límit amb el terme de Calvià. En 1940-45 hi fou construït un port esportiu.

97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Nova, cala  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Cala i platja de la costa de Sant Carles de Peralta, on arriben les importants urbanitzacions turístiques que tenen el centre a es Canar.

2 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Nova Cançó  (Països Catalans, 1958 - 1990)  Moviment artístic, cultural i cívic. Es proposà la creació, la divulgació i la promoció d'una cançó popular catalana actual, no solament com a instrument al servei de la llengua i la cultura catalanes, sinó també com a mitjà de dignificació poètica i musical de la pròpia cançó com a forma artística d'expressió. Tot i que no arribà a cristalitzar fins a l'inici dels anys 1960-63, les bases primeres van ésser formulades la dècada anterior. Els primers discos de cançó catalana actual van ésser editats l'any 1958; eren versions dels èxits internacionals del moment, cantades per les Germanes Serrano iInici página Josep Guardiola. Després, la creació del grup Els Setze Jutges (1961-62) fou el primer pas decisiu cap a la consolidació. Raimon i Francesc Pi de la Serra, nous membres d'Els Setze Jutges...  Segueix... 

3 MÓN - PUBLICACIÓ

Nova Catalunya, La  (l'Havana, Cuba, 1908 – v 1960)  Revista d'aparició irregular. Fundada i dirigida per Claudi Mimó, i després per Josep Conangla i Fontanilles i per Josep Murillo. D'una presentació més aviat luxosa, publicava articles literaris i polítics i una nodrida informació dels Països Catalans. Mantenia una línia típicament independentista. Tingué diverses èpoques. Interrompuda vers el 1925, fou represa per Vicenç Bernades i altres el 1956. Plegà poc temps després d'instaurat el règim castrista.

4 CATALUNYA - LITERATURA

Nova Col·lecció Lletres  (Catalunya, 1954 – 1962)  Sèrie de novel·les breus i de preu popular. Iniciada, amb el nom de Col·lecció Lletres, per Joan Grases (1953). En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor, des del número vuit fins al seixanta-vuit. Fou un bona -i de vegades primera- tribuna per a narradors de la postguerra i també d'èpoques anteriors. Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca.

5 CATALUNYA - POLÍTICA

Nova Economia  (Catalunya, 1936 – 1939)  Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la guerra civil conjuntament pel Consell d'Economia i per les conselleries de caire econòmic de la Generalitat de Catalunya. Tenien per objectiu transformar d'una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d'igualtat per a uns (anarcosindicalistes) i concretat en una economia socialista per a d'altres (marxistes). Les mesures resultaren d'una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra. Així, mesos després de l'aprovació del decret de col·lectivitzacions, la conselleria d'economia decretà un conjunt de mesures: regulació dels consells...  Segueix... 

6 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Inici páginaNova Falç, La  (Catalunya Nord, 1977 - )  Publicació periòdica. Mensual fins al número 25 i bimestral a partir del número següent. Inicialment òrgan d'una dissidència de l'Esquerra Catalana dels Treballadors, que publicà el primer número amb el títol considerat usurpat de "La Falç", esdevingué portaveu de l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional i, finalment, dels Independentistes dels Països Catalans a la Catalunya del Nord. Escrita íntegrament en català, publica articles i comentaris polítics dins l'òptica de nacionalisme d'esquerres més radical, favorable a la reunificació i independència de tots els Països Catalans. També inclou sovint dossiers sobre temes monogràfics diversos.

94 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Nova Germania  (País Valencià, 1936 - 1939)  Partit polític d'esquerra. Nom de l'escissió que es produí en el si del Partit Valencianista d'Esquerra. Enric Bastit en fou la principal figura. Va tendir a una aproximació, durant la guerra civil, al Partit Comunista d'Espanya.

7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nova Ibèria  (Catalunya, gen/1937 – jun/1937)  Revista editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Se'n publicaren tres exemplars, l'últim doble, amb una presentació molt acurada. Els pintors Clavé, Commeleran i Domingo realitzaren les portades.

8 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Nova Palma  (Palma de Mallorca, 1/oct/1898 - 25/nov/1898)  Revista literària quinzenal. Dirigida per Joan Torrandell. Inclogué texts en castellà, en català i en francès, i hi col·laboraren importants escriptors de les Illes.

9 CATALUNYA-ARAGÓ - POLÍTICA

Nova Planta, decrets de  (Catalunya-Aragó, 1707-16)  Conjunt de disposicions. Nom amb què generalment és conegut el règim polític imposat per Felip V a la corona catalano-aragonesa, després de la guerra de Successió a Espanya, per mitjà dels anomenats "decrets de la nova planta de govern". La característica essencial d'aquests decrets consistí en la supressió del sistema de govern pactat (pactisme), substituït per la implantació de l'absolutisme monàrquic, cosa que comportava en aquell moment històric,Inici página l'anul·lació de les llibertats autonòmiques a favor del centralisme. A l'esmentada guerra, la corona catalano-aragonesa va lluitar al bàndol aliat austrobritànic, a favor del pretendent Carles, contra els Borbons i el seu candidat Felip, que tenien el suport de Castella. La seva derrota fou aprofitada pels defensors de...  Segueix... 

10 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nova Revista, La  (Barcelona, gen/1927 – jul/1929)  Revista mensual d'alta cultura. Dirigida per Josep M. Junoy. Amb una presentació tipogràfica molt acurada, publicà articles de Pompeu Fabra, Carles Riba, Joan Puig i Ferrater, Joan Estelrich, Carles Soldevila i d'altres. Pau Romeva hi traduí al català obres de G.K. Chesterton. També va interessar-se per les arts plàstiques.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nova Revista, La  (Mèxic, gen/1955 - oct/1958)  Revista literària catalana de l'exili. Editada i dirigida per Avel·lí Artís i Gener. Fundada com a continuació de "La Nostra Revista", publicà 33 números. Sortí sota el patronatge de l'Institució de Cultura Catalana a Mèxic. Tenia un consell de direcció presidit per Pere Bosch i Gimpera. Hi van col·laborar la majoria d'escriptors catalans de l'exili i de l'interior.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nova Tabarca, la  (Alacant, Alacantí Poble (8 m alt), al nord de l'illa Plana. Fou bastit el 1770 per Carles III per tal d'instal·lar-hi uns 600 pescadors (de peix i de corall) d'origen genovès residents a l'illa Tabarca, enfront de Tunis, els quals, foragitats i reduïts a l'esclavitud pel bei de Tunísia el 1741, havia redimit el 1768. Hom hi bastí el castell de Sant Pau i un recinte emmurallat i l'església de Sant Pau. Assolida l'autorització per a emigrar al litoral proper, moltes famílies s'establiren al Baix Segura (Torrevella, Guardamar) i al Baix Vinalopó (Santa Pola), i la població ha anat disminuint ininterrompudament. La manca d'aigua hi impossibilita l'agricultura, i els tabarquins es dediquen gairebé exclusivament a la pesca (moll, sardina, etc), un cop tancada l'almadrava de la costa sud que capturava tonyines. Fou centre de contraban.

12 CATALUNYA - EMPRESA

Nova Terra, Editorial  (Barcelona, 1957 - 1978)  Editorial. Fundada pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC). Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres (col·lecció L'Home Nou) i ajudar el moviment obrer en general (col·leccions Síntesi i El Mundo y los Hombres) i la pedagogiaInici página popular (col·leccions Nadal i Navidad). Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la col·laboració d'Alfons Carles Comín, que crearen sèries com Trabajo y Sociedad i Temps de Concili, amb èxits com El diari de l'ànima del papa Joan XXIII. Certs llibres de to marxistitzant i l'aire conflictiu de l'empresa comportaren que el ministeri d'informació en suspengués les activitats (1969) durant mig any. Des del 1970 fins què cessà l'activitat de l'editorial, en fou director literari Joan Carrera. Creà tres premis: Premi Nova Terra (des del 1964), sobre el món del treball, Antoni Balmanya (des del 1964), sobre pedagogia, i Carles Cardó (des del 1967), sobre assaig religiós. Des del 1971 començà a publicar literatura (amb les col·leccions El sentit de la història i J.H.) i des del 1975 (arran de la publicació de les conferències de Les terceres vies a Europa) tractà els temes del canvi democràtic: es féu càrrec de la revista "Oriflama", que convertí en setmanari i impulsà la col·lecció Noves Actituds.

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Novaliches  (Xèrica, Alt Palància Poble (484 m alt), situat uns 2 km a llevant de la vila, a la dreta del barranc de Benafer. L'església de Sant Miquel és sufragània de la parròquia de Xèrica. Formava municipi independent a mitjan s XIX.

98 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Novatores  (València, finals s XVII - inici s XVIII)  Moviment d'idees. Es produí a València i d'altres punts de la perifèria espanyola. Es tractà d'una efervescència intel·lectual de caire científic i humanista alhora. El moviment és considerat com una avantguarda del posterior moviment il·lustrat. Els valencians "novatores" més importants foren Josep Zaragoza, astrònom i matemàtic, i Crisòstom Martínez, anatomista i microscopista. La noblesa valenciana intervingué intensament en aquest moviment preil·lustrat mitjançant el mecenatge i la fundació d'institucions, acadèmies i tertúlies fermament oposades al conservadorisme de la cultura oficial.

14 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaNovel·la d'Ara, La  (Barcelona, 1923 – s XX)  Col·lecció de narracions breus. Fundada per Antoni Monplet i dirigida per Francesc Esteve. Hi aparegueren sobretot autors vuitcentistes i modernistes: Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana, Narcís Oller, Enric de Fuentes, Rafael Nogueras i Oller, Cristòfor de Domènech, Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Víctor Català i Joan Puig i Ferrater, entre altres. Entre els illustradors hi havia Toni, Passarell, Gols, etc. N'aparegueren una cinquantena de títols.

15 CATALUNYA - LITERATURA

Novel·la Nova, La  (Barcelona, 1917 – 1919)  Col·lecció setmanal d'obres breus de narració i de teatre. Era una clara imitació de la madrilenya "Novela Corta". Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert. Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, J.M. Folch i Torres, Pompeu Crehuet, Apel·les Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc. La Novel·la d'Ara en fou, de fet, la continuació.

16 CATALUNYA - LITERATURA

Novela Ideal, La  (Catalunya, 1925 – 1937)  Col·lecció de novel·listes socials que publicà "La Revista Blanca". Primerament d'aparició quinzenal i després setmanal, n'aparegueren sis-centes, i assoliren un gran èxit en els medis obrers, especialment en els anarcosindicalistes, de tot l'estat espanyol (arribaren a tiratges de 50.000 exemplars). Rèplica de les col·leccions similars qualificades de burgeses, hom pretengué de donar-los un caràcter ideològic militant, amb una exemplaritat moral revolucionària, sovint propera a arguments melodramàtics i de fulletó. Hi col·laboraren, entre molts d'altres, Adrián del Valle, Frederica Montseny, Federico Urales, Fortunat Barthe, Antonia Maymón, Àngela Graupera, Regina Opisso i IgnacioInici página Conejo. A partir del 1929 hom completà aquesta col·lecció amb la sèrie La Novela Libre, on foren incloses obretes de més volum.

17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàNovelda  (Vinalopó Mitjà Municipi i cocapital comarcal juntament amb Elda: 75,7 km2, 241 m alt, 26.292 hab (2014). Està situat al sector sud-oriental de la comarca i a la riba dreta del Vinalopó. El sector nord-est del terme és accidentat pels estreps de la serra del Sit, i també ho és el sector occidental. Més d'una tercera part del terme municipal és ocupat per bosc (pins) i matoll. Agricultura, amb conreus de secà (cereals, olivera) i regadiu (hortalisses). Un altre conreu important fou el de safrà, introduït a la comarca durant el primer terç del s XIX (1825) i del qual Novelda arribà a produir el 80% del total espanyol; avui el conreu ha desaparegut, però la comarca continua éssent un dels principals centres internacionals del comerç del safrà. Ramaderia (bestiar oví i cabrum) i avicultura. Explotació de pedreres de marès calcífer i de marbre, que donen lloc a unes petites indústries artesanals derivades. La riquesa industrial ha assolit més importància que l'agricultura, gràcies...  Segueix... 

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novell, Eudald  (Barcelona, 1858 – s XX)  Escriptor. Col·laborà a "La Renaixença" i a d'altres òrgans de la premsa catalana. És autor del poema A la batalla del Bruc, de poesies satíriques i d'alguna obra teatral.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novell i Clausells, Rosa  (Barcelona, 1953 - 27/feb/2015)  Actriu. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. des de llavors ha treballat en nombrosos muntatges. Premi Nacional d'interpretació el 1988, també ha rebut, entre altres, el premi de la Crítica (1995). Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà. Els darrers anys ha compaginat la interpretació amb la direcció escènica. Com a directora muntà Olga sola de Joan Brossa, que li valgué el Premi de Direcció de la Crítica el 1998, entre d'altres obres.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNovell i Picó, Maria  (Figueres, Alt Empordà, 1914 – Barcelona, 1969)  Escriptora. Bibliotecària i llicenciada en lletres, es dedicà a l'ensenyament i fou un dels principals col·laboradors de "Cavall Fort". La seva obra, de caire juvenil, és molt acurada i didàctica: Somni d'una nit de primavera (teatre), Les presoneres de Tabriz (1967), Les orenetes (1967), Perot Jutglar (1968), Jaume el Conqueridor (1973) i Viatge per la història de Catalunya (1975).

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Novella, Francesc  (Castellfabib, Racó, 1589 - València ?, 1645)  Catedràtic. Doctor en teologia. Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València (1616). És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d'unas Breves rethoricae instituciones (1621) i d'una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608).

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Novella, la  (Utxafava, Urgell Caseria (o les Novelles), a l'oest del terme, prop del Palau d'Anglesola, a la vora del riu Corb. És divideix entre els grups de la Novella Alta (la moderna Colònia Batet, agrícola) i la Novella Baixa (l'antiga parròquia de la Novella, esmentada al s XVI).

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Novella, Vicent  (València, s XIX – s XX)  Pintor i fotògraf. Conreà el paisatge i el retrat, en els quals demostrà un gran domini del dibuix i del color (Les bodes de Faust, El castell embruixat). Aixó, no obstant, on realment sobresortí fou en el camp de la fotografia: guanyà la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Monza i a la Nacional d'Art Decoratiu -ambdues anteriors al 1929-, gràcies als magnífics retrats de personalitats de l'època.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNovellas i Alabau, Onofre Jaume  (Torelló, Osona, 1787 – 1849)  Matemàtic i astrònom. Estudià filosofia al seminari de Vic, i lleis a la Universitat de Cervera. Fou ajudant de l'Escola de Nàutica de Barcelona (1819), on fou deixeble del cosmògraf Agustí Comellas. Més tard fou catedràtic d'aquesta institució. Des de 1847-48 ostentà la vicepresidència de l'Acadèmia de Ciències Naturals. És autor de nombrosos treballs de matemàtiques i astronomia, que han restat inèdits.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i Crehuet, Antoni  (Granollers, Vallès Oriental, 1850 – 1902)  Autor teatral. Industrial tèxtil, estrenà diverses obres al Centre Catòlic de Granollers, caracteritzades per l'absència de personatges femenins: Enrique VIII, el Nerón de Inglaterra (1887), Lo promès de la Sila (1887) i Lo rector de Granollers (1893), entre altres.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i de Molins, Jaume  (Barcelona, 1866 – 1939)  Escriptor. Fou doctor en filosofia i lletres. Es dedicà a l'ensenyament. Tingué una certa actuació política, com un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i, després, com a militant de la Lliga Regionalista. Era propietari de la masia "La Sala", bressol de Joan de Serrallonga. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques catalanes, especialment "La Renaixença", "La Il·lustració Catalana" i "Joventut". Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema El plany de la fulla (1891). Assolí un prestigi com a poeta. És autor dels reculls Agredolç (1886), Bosqueroles (1888), Ratlles curtes i Montsenyenques.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i de Vidal, Alexandre  (Barcelona, 1830 – s XIX)  Enginyer. Fou catedràtic de medicina aplicada a l'institut de segon ensenyament de Barcelona. Escriví un Programa de mecánica industrial.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellas i Roig, Antoni  (Barcelona, 1879 - 1951)  Químic. Germà de Francesc, amb el qual col·laborà i publicà obres, com Farmacodinamia (1930) i Farmacografía de tinturas, gotas y elixires (1932).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNovellas i Roig, Francesc  (Barcelona, 1874 - 1940)  Químic. Estudià pintura i escultura, i després es dedicà al conreu de les ciències: es llicencià en ciències fisico-matemàtiques, obtingué el títol de perit químic, es dedicà a l'estudi de les ciències naturals i féu nombroses observacions astronòmiques. El 1898 tenia al seu càrrec el servei meteorològic de Catalunya, i fundà també un laboratori d'anàlisi química. Féu de professor de diverses escoles oficials, als Estudis Universitaris Catalans i a l'Ensenyament Agrícola ambulant. Fou un dels fundadors de la Institució Catalana d'Història Natural (1909), de la qual fou president. Col·laborà a les seccions científiques del Centre Excursionista de Catalunya. Des del 1909 va ésser director de la revista "Industria Química", fundada el 1904. És autor de diverses obres i traduccions. Es desconeixen les circumstàncies de la seva mort.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Novelles  (Espot, Pallars Sobirà Despoblat, del qual hi ha les restes de l'església (Sant Esteve), sota el castell de Llort.

32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Novelles, Ermengol de  (Grècia, s XIV - v 1366)  Gran senyor de la Grècia catalana. Fill d'Ot de Novelles i d'una Melissenos. Fou un dels signants, amb el seu pare, de la treva convinguda amb els venecians (1331). Heretà de la seva mare els castells de Castri i de Licònia, i del seu pare diverses possessions que ell eixamplà molt. Arribà a tenir propietats no lluny de Neopàtria i de Zeitun. Devers el 1356 dominava per causes ignorades el castell de Siderocàstron, propietat habitual dels Frederic, comtes de Salona. Tractà de formar estat a part amb les seves terres i es rebel·là contra l'autoritat del duc sicilià representat llavors per Jaume Frederic, comte de Salona i senyor d'Egina. El comte li arrabassà el castell i destruí les seves desmesurades ambicions. Fou també senyor del castell d'Estir i de la torre de Metokhi, a la Fòcida. Sembla que en morir deixà gran deutes, ja que les seves possessions es dispersaren per imperatius econòmics visibles.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaNovelles, Missili de  (Grècia, s XIV - d 1381)  Cavaller. Darrer membre conegut d'aquest llinatge a la Grècia catalana. El 1380 era senyor del castell de Castri, conservat encara a la família després de la crisi econòmica d'Ermengol de Novelles. Destacà entre els partidaris de reconèixer la sobirania de Pere III de Catalunya-Aragó sobre els ducats grecs.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novelles, Ot de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Al servei de Frederic II de Sicília, el qual li encarregà de lliurar (a 1315) a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà. Fou el pare d'Ot de Novelles (m d 1331).

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Novelles, Ot de  (Grècia, s XIII - d 1331)  Vicari general o lloctinent reial dels ducats d'Atenes i de Neopàtria. nomenat (1330) per Frederic III de Sicília en successió d'Alfons Frederic, fill il·legítim d'aquest monarca. Pel seu matrimoni amb la filla d'un noble grec, obtingué com a dot els castells de Castri i de Licònia. El succeí el seu fill Ermengol.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Novellon i Casabon, Albert  (Manresa, Bages, 1938 - )  Pintor. Residí a Terrassa, on féu una tasca docent d'importància i obtingué diverses distincions, com el premi de pintura Rafael Llimona. També practicà l'escultura.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Novells, es  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noves  (Garriguella, Alt Empordà Poble, situat a l'oest del nucli vell. Hi ha l'església parroquial de Garriguella, dedicada a santa Eulàlia.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNoves, Lluís  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, s XVII – Barcelona, 1697)  Artiller i enginyer. Participà en l'amotinament del pla de Barcelona per part dels camperols contra els abusos en l'allotjament de l'exèrcit (1689). Fins al 1695 s'exilià a França. El 1695 s'uní a les tropes que assetjaven la guarnició francesa de Besalú, on emprà una peça d'artilleria que inventà. El 1697 defensà Barcelona davant l'atac del mariscal Vendôme, fou recompensat amb el càrrec de guàrdia del far del port i morí defensant el baluard de Sant Pere.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noves, Santa Magdalena de  (Camós, Pla de l'Estany Veure> Santa Magdalena de Noves.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellNoves de Segre  (Alt Urgell Municipi: 123,8 km2, 669 m alt, 298 hab (2014). Format per l'anterior municipi de les Valls d'Aguilar, al qual el 1972 li foren units els de Castellàs (Pallars Sobirà), la Guàrdia d'Ares i Taús. Situat a la dreta del Segre, a la confluència de la vall de la Guàrdia i la d'Alins, al sud-oest de la Seu d'Urgell. El terme és accidentat al vessant meridional pel sector oriental de l'encinglerada serra d'Ares, i cobert en bona part de boscs de pins i pasturatges. Els conreus principals són els de cereals, de llegums i de patates. La ramaderia (bestiar boví i oví) i l'explotació del bosc, són la principal font econòmica. Hi ha escorxador de porcs i una fàbrica d'embotits. El poble és, enlairat, damunt la confluència dels rius de la Guàrdia i de Pallerols; destaca la seva parròquia (Sant Andreu), esmentada ja el 839, en plena època carolíngia. El municipi comprèn també els pobles i llogarets de Malgrat de Noves, Miravall, Bellpui, Berén i Argestues i l'ermita de Sant Quiri. Subàrea comercial de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

42 CATALUNYA - CULTURA

Novetats, Teatre  (Barcelona, 1869 - 1960)  Nom de dos locals d'espectacles. El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1.200 persones, inaugurat el 1869 (inicialment amb el nom de Saló de Novetats), on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes. Fou enderrocat el 1884. El segon local fou construït l'any següent pel nou propietari dels terrenys,Inici página Alexandre M. Pons, i era situat a l'altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex. Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista i hi actuaren Eleonora Duse (1900) i Loïe Fuller (1901). Hom hi representà òperes, oratoris, obres teatrals, etc. Hi foren fets concerts i hi actuaren pianistes amb obres pròpies. El 1914 hom hi estrenà Maruxa, d'A. Vives. Durant la guerra civil hom hi representà òperes. Afectat per un bombardeig, fou refet com a sala d'espectacles, i finalment fou convertit en cinema (1960).

43 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraNovetlè  (Costera Municipi: 1,50 km2, 130 m alt, 876 hab (2014) (ant: Enric Tallada). Situat a la dreta del Cànyoles, afluent de l'Albaida. El terme, poc extens, és constituït per una franja de terreny que s'estén des del riu Canyoles fins als estreps de la serra de Vernissa, està pràcticament englobat, excepte per l'oest, dins el terme de Xàtiva. Gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles és possible l'agricultura de regadiu, destinada sobretot al conreu de taronges i ametlles. Al secà hom conrea oliveres, garrofers i ametllers. El poble, d'origen islàmic, és al sud-oest de la ciutat de Xàtiva; l'església parroquial (erigida el 1534) és dedicada a la Mare de Déu del Roser. El municipi comprèn, a més, dos petits enclavaments a l'horta de Xàtiva i el despoblat de Roca. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Noy de la Mare, Lo  (Barcelona, 1/jul/1886 – 20/gen/1887)  Setmanari humorístic. Fundat per l'editor Innocenci López per resoldre els problemes creats a la redacció d'"Un Tros de Paper". Dirigit per Conrad Roure, tingué com a principal dibuixant Tomàs Padró. Edità 33 números. Malgrat la seva curta durada, és una de les publicacions de més anomenada i prestigi dins la premsa catalana.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNoy i Ferré, Francesc  (Barcelona, 1928 – 20/gen/1998)  Periodista i professor universitari. Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al departament d'ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1978-82). Fundador de les revistes "Gaceta Ilustrada" (1956) i "Historia y vida" (1968), fou director del diari "La Vanguardia" (1983-87). Rebé els guardons de la Creu de Sant Jordi (1988) i la Legió d'Honor francesa.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nualart i Maymi, Jaume  (Cassà de la Selva, Gironès, 1916 – Barcelona, 27/jul/1989)  Sociòleg. Fou membre de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i fundador de l'Orientació Catòlica i Professional del Dependent i de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. Participà en l'organització de les Cases del Congrés Eucarístic, en la de l'Institut de Sociologia Aplicada, etc. Col·laborà en obres col·lectives sobre la Federació de Joves Cristians i la immigració a Catalunya i fou un dels primers militants que a la postguerra cercaren una catalanització de l'Església.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nubiola i Cunill, Vicenç  (Catalunya, s XIX - s XX)  Enginyer agrònom. Fou professor d'arboricultura, a l'Escola Superior d'Agricultura, i de floricultura, a l'Escola de Bells Oficis de la Universitat Nova de la Mancomunitat. És autor d'obres tècniques.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nubiola i Espinós, Pere  (Barcelona, 1878 – 1956)  Metge tocòleg. Catedràtic d'obstetrícia a la Universitat de Barcelona. Fou el primer a practicar la pubiotomia (secció lateral del pubis) i el mètode de dilatació uterina, amb l'instrument ideat per Bossi. Fou director i cofundador de la "Revista Española de Obstetricia y Ginecología". Publicà Práctica obstétrica (1907), Obstetrícia (1940), Eutacia del parto y alumbramiento normales (1913) i Los primeros signos de la gestación (1916). Interessat en qüestions de història, el 1895 guanyà un premi als jocs florals de Barcelona amb el treball Notes biogràfiques de JoanInici página Fivaller. És autor de La Seu de Barcelona i Els notaris a Catalunya en el segle XV.

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaNucia, la  (Marina Baixa Municipi: 21,32 km2, 226 m alt, 20.029 hab (2014), (cast: la Nucía). Situat a la vall de Callosa, a la dreta del riu Guadalest, entre els últims estreps de la serra d'Aitana i la costa mediterrània. Les pastures ocupen una tercera part del terme. Hi predominen els cultius de secà, que es dediquen als cereals, als garrofers, als ametllers i a l'olivera. El Rec Major de l'Alfàs, amb aigües procedents de deus, rega 233 ha i fa possibles conreus de regadiu (sobretot cítrics). Indústria alimentària, de la construcció i hotelera. El turisme del litoral proper ha fet construir nombrosos xalets i apartaments. L'església parroquial de la vila és dedicada a santa Maria (s XVIII, refeta el s XIX). El terme comprèn el llogaret dels Captivadors, en part a l'Alfàs. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament (en castellà)

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nueda i Llisiana, Daniel de  (Xàtiva, Costera, 1904 - 1971)  Músic. Deixeble Pérez-Corredor i d'E. López-Chavarri, amplià estudis al conservatori de Madrid, on l'any 1922 guanyà el primer premi de piano. Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra. Fundà la revista "Musicografía" (1933-36), especialment dedicada a la música valenciana culta i popular. És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana, Síntesis de la historia del piano i Apuntes para la historia de la banda.

51 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Nuestra Palabra  (Palma de Mallorca, gen/1931 – jul/1936)  Periòdic comunista -de premer sortí cada deu dies i després cada setmana-. Finançat inicialment per Ateo Martí i subtitulat periòdic obrer, pel mai/1931 passà a ésser l'òrgan de l'Agrupació Comunista Palmesana, i pel set/1931 del Comitè Provincial de les Balears del PCE. Fou dirigit per Antoni Bauzà. Suspès a mitjan 1932, reaparegué pel feb/1934 com a portaveu de la Federació Balear del PCE.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNuet i Bové, Pere  (Valls, Alt Camp, s XIX - Catalunya, 1902)  Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Tarragona i canonge de la seu arquebisbal. Excel·lí com a teòleg. Escriví diversos treballs de caràcter apologètic.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Martí, Josep Maria  (Barcelona, 1914 - )  Pintor i escultor. Estudià a l'Acadèmia Baixas. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona en 1942. Ha conreat sobretot la pintura mural. És autor de la pintura i l'escultura de l'altar de la capella de Santa Llúcia, a la seu de Barcelona.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Minguell, Casimir  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 7/des/1834 - Gràcia, Barcelona, 2/feb/1893)  Polític. Germà de Jaume. De mentalitat progressista, fou al mateix període president de la diputació i governador civil de Lleida, d'on més tard passà al govern civil de Zamora.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Minguell, Jaume  (Torregrossa, Pla d'Urgell, 29/jun/1831 - Lleida, Segrià, 3/mar/1902)  Polític demòcrata i terratinent. Figura destacada del règim amadeuista a Lleida. Pagès ric, fou alcalde de la ciutat. El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 1871. Fou germà de Casimir.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuet i Vidal, Joan  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Torner, figurà en el Partit Democràtic i fou un dels signants del Manifest Democràtic Socialista de Barcelona pel jun/1864. Posteriorment figurà en les directives de l'Ateneu Català de la Classe Obrera (1868-69) i de la Direcció Central de Societats Obreres (1869). Sindicalista no bakuninista, intervingué activament en el Congrés Obrer del jun/1870, fou secretari de la federació barcelonina de l'AIT en 1872-73 i membre de la direcció de la Unió d'Obrers en Ferro. Pre-republicà, formà part del grup sindicalista reformista en 1876-77, que volgué reconstruir el Centre Federatiu de Societats Obreres. Col·laborà en "El Obrero" (1880) i fou un dels dirigents del Partit Democràtic Socialista Obrer creat el 1881.

57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaNueva Era, La  (Barcelona, oct/1930 – oct/1931)  Revista mensual doctrinal del Bloc Obrer i Camperol. Abans n'havia sortit algun número a París, a càrrec, en especial, de Joaquim Maurín. Fou concebuda com a òrgan de divulgació de les idees marxistes i reproduí diversos texts de Lenin, Majakovskij, Engels, Plejanov, N. Krupskaja, etc.

58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nuevo Vapor, El  (Barcelona, 1/des/1836 – 1837)  Diari en castellà. Editat per un grup d'antics redactors d'"El Vapor", que no acceptaren de fusionar-se amb els d'"El Guardia Nacional". Tingué molta participació en les bullangues del 1837. El seu principal redactor, que signava J.A. de Covert-Spring, fou acusat d'atiar la revolta del 4/mai i hagué d'ésser protegit per l'exèrcit de gent que volia matar-lo. Aquests fets produïren la desaparició del periòdic.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nuges  (Xixona, Alacantí)  Districte, al nord de la ciutat.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix, Antoni de  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Baró de Perpinyà. És autor de treballs genealògics i de caràcter històric, en bona part referents a la ciutat de Cervera.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i de Perpinyà, Francesc de  (Catalunya, s XVIII – 1804)  Primer baró de Perpinyà. Germà de Joan, Josep i Rafael, i besavi d'Antoni de Nuix i d'Espona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i de Perpinyà, Joan de  (Torà de Riubregós, Segarra, 1740 - Liorna, Itàlia, 1793)  Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta, ensenyà retòrica a Vic, i després de l'expulsió de la Companyia d'Espanya fixà la residència a Itàlia, on escriví Riflessioni imparziali sopra l'Umanitá degli Spagnuoli nell'Indie (1780), obra que fou concebuda com a rèplica de les històries de Robertson i Raynal.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNuix i de Perpinyà, Josep de  (Catalunya, s XVIII)  Traductor. Germà de Joan, Francesc i Rafael. Traduí al castellà el llibre del seu germà Joan, Riflessioni imparziali sopra l'umanitá degli spagnoli nelle Indie... (Cervera, 1783).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i de Perpinyà, Rafael de  (Torà de Riubregós, Segarra, 1741 - Ferrara, Itàlia, 1802)  Teòleg. Germà de Joan, Josep i Francesc. Estudià a Cervera, on fou deixeble de Bartomeu Pou. Ingressà a la Companyia de Jesús i, com el seu germà Joan, s'exilià. És autor de De vita et moribus Blasii Larraz... (1798) i d'escrits teològics, en llatí. Emprà els pseudònims Alethino Philolay i Titi Carici.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nuix i d'Espona, Antoni de  (Catalunya, s XIX)  Diputat carlí per Cervera el 1883. Besnét de Francesc de Nuix i de Perpinyà.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaNules  (Plana Baixa Municipi: 50,53 km2, 13 m alt, 13.456 hab (2014), (o Nul·les). Situat a la Plana Central, al sud-est de Castelló de la Plana, vora la costa mediterrània. Vers l'interior el terme és accidentat (Font de Cabres, 631 m). Les sèquies derivades del Millars fan possible l'agricultura de regadiu, a la qual és dedicada la major part de l'extensió total: hi predominen les taronges i les hortalisses; el conreu de l'arròs, pràcticament abandonat, fou substituït per les hortalisses i els fruiters. Al secà hi ha conreus de garrofers i oliveres. La principal indústria és la fabricació de materials per a la construcció (maons, rajoleria, ceràmica), seguida de la mecànica, l'alimentària i el turisme. El principal augment demogràfic del s XX ha estat experimentat a partir de la dècada de 1940. L'església parroquial de la vila és dedicada a sant Bartomeu i conserva un calze del s XVI i una veracreu del 1714. Hi ha també el santuari de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila, i les esglésies de dos...  Segueix... 

67 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Nules, marquesat de  (País Valencià Títol senyorial concedit el 1636 sobre la baronia de Nules a Joaquim Carròs de Centelles i de Calataiud, segon marquès de Quirra, comte del Castell de Centelles, baró d'Almedíxer, majordom major del rei i comanador d'Ares a l'orde de Montesa. Passà als Català, als Osorio,Inici página comtes de Cervelló, i als Falcó.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampNulles  (Alt Camp Municipi: 10,70 km2, 232 m alt, 453 hab (2014). Situat al sud de la comarca, el seu terme és suaument ondulat, entre els rius Francolí i Gaià, al sud-est de Valls i al límit amb el Tarragonès. El terme és ocupat en un 95% pels conreus de secà, la vinya n'és el principal, amb altres importants com garrofers, cereals, ametllers, avellaners i oliveres; al regadiu hi ha cereals i avellaners. Interessant Cooperativa Agrícola modernista, edificada el 1915 per Cèsar Martinell. També hi ha ramaderia porcina i granges avícoles, algunes a escala industrial. Una part de la població treballa a la zona industrial de Valls. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Joan Baptista, construïda a mitjan s XVI i reformada al XVIII, al costat de la qual hi ha restes de l'antic castell de Nulles. Al seu terme hi ha els agregats de Bellavista i Casafort. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa Vinícola

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nuncarga  (Peramola, Alt Urgell Llogaret (609 m alt), situat a l'esquerra del torrent Salat, al sector meridional del terme. Depèn de la parròquia de Tragó.

70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nunci, Lo  (Barcelona, 21/oct/1877 - 9/jun/1883)  Setmanari de caire humorístic en català. Fundat de Josep Feliu i Codina, publià 300 números. Suspès governativament, sortí dues setmanes durant el 1878 amb el nom de "Lo Pregoner". Hi col·laboraren Frederic Soler, Emili Coca i Apel·les Mestres.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Núñez i Clemente, Josep Lluís  (Bilbao, País Basc, 1931 - )  Empresari. Propietari de diverses empreses de construcció i immobiliàries, el 1978 fou elegit president del F.C. Barcelona. Reelegit els anys 1989, 1992 i 1997, la seva etapa s'ha caracteritzat sobretot per la construcció del Miniestadi i l'ampliació del Camp Nou, la millora de la gestió econòmica del club i els èxits aconseguits per l'equip de futbol de primera divisió (CopaInici página d'Europa de 1992, quatre Recopes d'Europa, i diverses lligues), juntament amb els d'altres seccions, con l'handbol, l'hoquei sobre patins i el bàsquet.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Nunó, cap  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Cap i puig, al nord de la badia de Portmany. El puig, que presenta uns grans penya-segats, té una altura de 275 m. És esmentat amb aquest nom des del final del s XIII.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nunó, Josep  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1776 - Aranda de Duero, Castella, 1845)  Músic. Entrà al servei del duc d'Osuna (1802), i el 1805 fou nomenat compositor de cambra de Carles IV, càrrec que continuà exercint amb Ferran VII. Autor d'una trentena de composicions i de les obres teòriques Escuela completa de música (1814), Mapa harmónico (1829) i Tratado de composición musical, inèdit.

96 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nuno I de Rosselló-Cerdanya  Veure> Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nunó i Roca, Jaume  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1824 - Buffalo, EUA, 1908)  Compositor. Estudià a Roma amb Mercadante i dirigí a Barcelona la banda del Regiment de la Reina. El 1852 s'instal·là a Mèxic on fou contractat per reorganitzar les bandes musicals, i dos anys més tard guanyà el concurs com a autor de l'himne oficial mexicà. Fixà la residència als EUA, on obrí una acadèmia de música.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nunyes, Pere  (Portugal, s XV – Barcelona, d 1554)  Pintor. Va treballar en col·laboració amb Nicolau de Credença i amb el portuguès Henrique Fernandes. És un dels pocs artistes d'estil renaixentista a la Catalunya del s XVI. Va acabar el retaule de l'església del Pi, començat per Joan de Borgonya, i pintà el monumental retaule de Sant Martí de Capella (1527). Altres obres seves fetes en col·laboració són el retaule de Sant Genís de Vilassar, no conservat, i el retaule de l'hospital de Sant Server (1541-42). En són obra personal elsInici página retaules de Sant Eloi dels Argenters i el de la Pietat de l'església parroquial de Sant Just de Barcelona. Ambdues obres reprodueixen sense geni però amb gran habilitat l'estil romà de les primeres dècades del s XVI.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nunyes, Pere Joan  (València, 1522 – 1602)  Humanista i hel·lenista. Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée. Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics (1554) i es convertí en propagador del text pur d'Aristòtil. Alternà l'ensenyament de grec i de retòrica a les universitats de València, de Saragossa -on tingué com a deixeble Pere Galès- i de Barcelona, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia. Les seves explicacions foren reeditades diverses vegades amb notables addicions; destaquen les seves Institutionum Rhetoricarum (1578, 1585, 1793) i Grammatistica linguae grecae (1575, 1589). Restà inèdita, però, malgrat el gran nombre d'obres publicades, una bona part de la seva producció. La seva única obra en català coneguda és Avisos per estudiar les arts. Estigué molt lligat a l'arquebisbe Antoni Agustí, i amb heterodoxos, com Jeroni Conques i Pere Galès. Reuní una bona biblioteca de manuscrits grecs, fou traductor al castellà i anotador de clàssics (Censorino, Ciceró) i és considerat el representant als Països Catalans de l'humanisme de Lluís Vives en una època difícil dominada pels corrents contrareformistes.

78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nunyes de Lara, Sança  (Castella, s XII – s XIII)  Dama. Fou la segona muller de l'infant Sanç, comte de Provença i de Rosselló, fill tercer de Ramon Berenguer IV de Barcelona. D'aquest matrimoni naixeria Nunyo Sanç, comte del Rosselló, que seria, com el seu pare, gran figura de l'època. Sança deixà al seu fill alguns dominis a Castella.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNunyes i Peris, Joan Andreu  (València, 1562 - d 1636)  Escriptor. Es doctorà en medicina a València el 1589. Fou membre de l'Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Lucero i participà en els certàmens literaris organitzats per Bernat Català de Valeriola (1602) i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1608). Fou repetidament membre del consell general com a representant dels juristes entre 1612-36 i jutge d'apel·lacions entre 1614-19.

74 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nunyó Sanç I de Rosselló-Cerdanya  (Catalunya Nord, v 1190 - 1241/42)  Comte de Rosselló i Cerdanya (1212-1241/42). Fill de comte Sanç I de Cerdanya i Provença i de Sança Nunyes de Lara i, per tant, nebot del rei Alfons el Cast. Ajudà el seu pare en la tasca de la governació de Provença quan Pere I el Catòlic la hi concedí després de la mort (1209) d'Alfons II de Provença. Assistí també amb ell a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) i, l'any següent, era present a la batalla de Muret juntament amb Ramon de Montcada. El 1215 es maridà amb Peronella de Bigorra, vídua de Gastó VI de Bearn, però el papa anul·là el matrimoni i aquella es casà llavors amb un fill de Simó de Montfort. Nunyo continuà defensant la Bigorra i hostilitzant els croats. Des del 1222 fins al 1226 hagué d'afrontar els atacs dels Montcada, tant que Jaume I hagué d'envair territoris d'aquests. Fidel col·laborador del rei, participà molt activament en les conquestes de Mallorca (1229), Eivissa (1235) i València (1238), i n'obtingué nombrosos beneficis. Com que morí (v1242) sense successió legítima de la segona esposa, també castellana, el títol passà a la corona i posteriorment fou adjudicat al regne de Mallorca.

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nuri, la  (Barcelona, 26/nov/1925 - 18/mar/1926)  Setmanari infantil dedicat a les nenes. Editat per l'artista Lola Anglada. Publicà 17 números. Lola Anglada, Ignasi Iglésias, Lluís Almerich, "Xirinius", Francesc Curet i Rafael Tona en foren els principals col·laboradors.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNúria  (Queralbs, Ripollès Vall del Pirineu axial. Formada per la glacera que davallava del Puigmal; s'estén en direcció nord-oest - sud-est, fins a la confluència amb la vall del Freser. El riu de Núria que recorre la vall, recull les aigües del muntanyam que envolta la seva capçalera (Puigmal, pica de Finestrelles, Eina, Noufonts i Noucreus), i s'ha encaixat en una gorja estreta de més de 3 km de longitud. Comunica amb l'Alta Cerdanya pel coll de Finestrelles, i amb el Conflent amb el coll de Núria (o d'Eina) i pel de Noufonts. A la cubeta glacial (a 1.967 m alt), on hi ha el santuari de Núria, s'hi troba una estació d'esquí, amb telesquís, telecadires i instal·lacions hoteleres. A la part baixa de la vall hi ha boscos de pins negres; la resta és ocupada per prats, que són aprofitats pel bestiar (boví i oví) procedent de Queralbs i Ribes de Freser. Hi ha un tren de cremallera, instal·lat el 1931, que va del santuari a Ribes de Freser. Vall de Núria

82 CATALUNYA - ESPORT

Núria, Club Alpí  (Barcelona, 26/des/1932 - )  Entitat esportiva. Dedicada principalment a l'esquí i al muntanyisme. En ésser fundada la Federació Catalana d'Esquí (1933), formà part de la junta directiva. Després de la guerra civil de 1936-39, fou reorganitzat i, des del 1941, inicià la publicació d'una circular que aviat es convertí en un butlletí, actualment en català i en castellà. Entre els seus membres han destacat figures de l'esquí estatal. El club ha organitzat competicions internacionals i el primer concurs internacional de hoquei sobre gel, a Núria (1954).

93 CATALUNYA - POLÍTICA

Núria, Estatut de  Veure> Estatut de Catalunya del 1932 (conegut amb aquest nom pel fet que es va redactar al santuari de Núria).

83 CATALUNYA - ART

santuari i vall de Núria (Queralbs, Ripollès)Núria, santuari de  (Queralbs, Ripollès Santuari (la Mare de Déu de Núria), situat al centre de la vall de Núria. El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria. Segons la tradició, l'ermità sant Gil, procedent del desert de Fosses Marianes (Nimes) sojornà tres o quatre anys a la vall de Núria, on bastí una capelleta en una cova i hi deixà l'actual imatge (en realitat dels s XII-XIII), una campana, una olla i una creu, i tot això fou descobert per un pelegrí vingut de Dalmàcia, Amadeu, vers elInici página 1072. Als s XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l'hospital i de la capella; s'hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638. L'hospital i la confraria posseïen béns territorials a la Cerdanya i al Ripollès. El terratrèmol del 1428 destruí la capella i l'hospici, que fou refet el 1449 per un privilegi de la reina Maria, i el 1460 pels veïns i pel rector de Queralbs...  Segueix... 

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nyapus  Pseudònim del dibuixant i pintor Josep Lluís Pellicer i Fenyé.

85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentNyer  (Conflent Municipi: 37 km2, 750 m alt, 160 hab (2012). Situat a la riba esquerra del Mentet, afluent de la Tet, el terme és drenat pel riu de Nyer, que fins al poble s'obre pas a través de les gorges de Nyer. Bona part del terme, especialment al sud i a l'oest és boscat. Les terres conreades s'estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l'aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer; s'hi cultiva arbres fruiters, vinya, hortalisses, cereals i farratge. La ramaderia és pràcticament inexistent. Les mines de ferro d'Escoms, ubicades al municipi, van ser explotades fins al 1962. El poble està situat al voltant de l'església parroquial i prop del castell de Nyer, restaurat al començament del s XX, propietat d'una de les famílies que protagonitzaren les famoses bandositat entre nyerros i cadells. Dins el terme hi ha, a més, els pobles de Porcinyans i En, els importants banys de Toès i la Roca de Nyer. Turisme (en castellà)

86 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Nyer, baronia de  (Catalunya Nord Jurisdicció senyorial que passà a Dalmau de Banyuls (1378), senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca. El 1653 fou confiscada al seu nét sisè Tomàs de Banyuls i d'Orís, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d'Aguilar; però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte, al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674. El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte (mort el 1695), segonInici página marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nyerra  Pseudònim del dibuixant Enric Clusellas i Albertí.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

nyerros  (Catalunya, final s XIII – mitjan s XVII)  Facció nobiliària enfrentada als cadells. Bandositat política de caràcter aristocràtic que operà a Catalunya. Pel que sembla, les bandositats tingueren origen en la pretensió dels Montcada de lliurar-se del vassallatge que devien als bisbes de Vic, pel senyoriu de Torelló i d'altres poblacions, i arribaren al punt àlgid en temps (1296-1300) de Guillema de Montcada, vídua de l'infant Pere, germà de Jaume II. Els Montcada eren protegits, al començament, pel comte de Centelles, i el seu cap militar era Bernat de Cadell (d'ací el nom de cadells), i els prelats osonencs eren defensats per Gilabert de Neros (nyerros). Jaume II intervingué amb energia en la parcialitat, i Guillema de Montcada acabà per associar-se (1300) a les restes del catarisme. En temps de Martí l'Humà rebrotaren les rivalitats, però fou al s XVI i a la primera meitat del s XVII quan assoliren més virulència. Cèlebres bandolers d'aleshores, com Tallaferro, Perot Rocaguinarda i Joan de Serrallonga, foren declaradament nyerros o favorables a aquesta facció.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nyoca, la ciutat d'en  (Barcelona, Barcelonès Nom donat als barracots de la falda de Montjuïc. Construïts durant l'epidèmia de febre groga haguda l'any 1821, per servir d'habitatge a la gent humil.

95 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaNyòvols  (Canavelles, Conflent)  Antic castell (o Nyòbols), sobre un promontori de la riba esquerra de la Tet, dominant els banys dels Graus de Canavelles. Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al nord, i costejava després l'estret congost dit dels Graus. La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols, al cim d'una alta roca a l'altra banda de ribera, i pel castell d'Erola (o Serola), tancant el camí a l'oest, també sobre la riba esquerra i prop de l'església de Sant Pere d'Eixalada, dita també d'Erola o dels Graus. Les ruïnes d'aquesta són encara

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nyus  (Noves de Segre, Alt Urgell Llogaret de l'antic mun. de la Guàrdia d'Ares, vora el riu de Castellàs. Depèn de la parròquia de Castellàs.

Anar a:    Nova ]    [ Novel·la ]    [ Novelle ]    [ Nua ]    [ Nui ]    [ Nuny ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -