[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    [ Cani ]    [ Canor ]    [ Cantallops, s ]    [ Cantona ]    [ Canv ]    [ Canyar ]

Hi ha una infinitat de coses que només es fan bé quan es fan per necessitat. (Joseph Joubert)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canibell i Masbernat, Eudald  Veure> Canivell i Masbernat, Eudald.

2 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canigó  (Conflent)  Massís del Pirineu oriental. Situat dins de la comarca, fins al límit amb el Vallespir. És dreça a l'angle nord-est de la zona axial pirinenca, separat dels Pre-pirineus septentrionals per la fossa tectònica del riu Tet. Constitueix un bloc paleozoic abrupte i encinglerat, amb cims aturonats, formats per granits i pissarres. Orientat de sud-oest a nord-est, els cims primitius foren arrassats per una antiga peneplana de la qual queden alguns testimonis, com el pla Guillem. De la línia de carena, que arriba fins a uns 2.300 m alt, amb pics que ultrapassen els 2.700 m (Tretzevents, 2.763; pica del Canigó, 2.785; serra de Rocnegre, 2.763), davallen valls molt encaixades, ocupades durant el quaternari per petites geleres, de les quals resten les morenes terminals, al voltant dels 1.300-1.500 m alt. Presenta la màxima de precipitacions de la regió (que superen els 1.400 mm anuals) i els seus cims estan coberts de neu gairebé tot l'any gràcies a...  Segueix... 

3 CATALUNYA - LITERATURA

Canigó  (Catalunya, 1880)  Poema èpic de Jacint Verdaguer. Compost als 35 anys, revela la gran erudició en geografia (viscuda personalment), mitologia, literatura, història, folklore, botànica, etc. Situat al s XI, Gentil, fill del comte Guifré i el bisbe Oliba i enamorat de Griselda, protagonitza un drama que permet a l'autor enaltir el patriotisme català i condimentar-lo hàbilment amb belles llegendes, magnífiques descripcions paisatgístiques, costums muntanyencs, virtuts humanes i fe cristiana. L'autor en fa un homenatge als catalans del nord i demostra que el Pirineu no separa, sinó que centra els Països Catalans. El poema tingué tot seguit un gran acolliment entre els intel·lectuals i la població en general. Ha estat traduït a l'italià (en part), al castellà i al francès i ha inspirat gran nombre dels literats catalans. Josep Carner n'escriví una versió escènica musicada per Jaume Pahissa (1910). Antoni Massana, amb el text de Carner, compongué l'òpera Canigó (1934). El poema ha estat repetidament editat, a part de les edicions de l'obra completa de Verdaguer.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Canigó  (Figueres, Alt Empordà, 1954 – Barcelona, mar/1983)  Setmanari. Fundat per Xavier Dalfó com a revista mensual, l'oct/1971 passà a setmanari sota la direcció d'Isabel Clara i Simó i traslladà la redacció a Barcelona. Va representar una opció informativa progressista i radical en temes polítics i culturals. Durant el franquisme va ser multat diverses vegades i va esdevenir la publicació catalana més receptiva dels corrents independentistes. Deixà de publicar-se per raons econòmiques.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canigó, Jordi  Pseudònim que ha fet servir sovint Salvador Bonavia i Panyella a les seves obres teatrals.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Canigó, monestir del  (Castell de Vernet, Conflent)  Abadia (Sant Martí del Canigó) construida (1001-07) en un contrafort del nord-oest del Canigó. Fundada pel comte Guifre II de Cerdanya i Conflent. La primera comunitat dirigida pel monjo Escluà rebé la protecció espiritual i material d'Oliba, bisbe d'Elna i abat de Cuixà i Ripoll, que hi consagrà la primitiva església dedicada a sant Martí i aconseguí que Esclua fos consagrat abat. Amb el temps s'hi feren considerables edificacions. El monestir compta amb boniques construccions romàniques (dues esglésies del s XI, superposades, dos claustres -l'inferior del s XI, el superior dels s XII-XIII- i un potent campanar de planta quadrada. El conjunt de les construccions i el seu enquadrament geogràfic li confereixen una singular bellesa. Guifre s'hi retirà i hi va morir. Des del 1014 fou centre important de pelegrinatge perquè contenia les relíquies de sant Galderic, patró dels pagesos catalans. A partir del s XIV decaigué; fou abandonat pels monjos el 1783, profanat durant la Revolució Francesa i després abandonat. El 1902, Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà, l'adquirí i féu restaurar. En la restauració hi contribuiren tots els Països Catalans.

7 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Canigou, Le  (Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)  Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa. Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'"Indépendant", òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).

8 ANDORRA - MUNICIPI

Canillo  (Andorra)  Parròquia: 110,0 km², 1.526 m alt, 4.826 hab (2011). La més extensa i la primera, segons l'ordre tradicional del país. Ocupa una gran extensió per diferents valls subsidiàries de la capçalera de la Valira, eix del territori, situada al nord d'Encamp, conegut per la solana d'Andorra. La vida econòmica local, basada en l'agricultura i la ramaderia, ha experimentat una forta revifalla els darrers anys a causa de la construcció de l'estació esportiva hivernal de Soldeu. El poble és a la confluència del riu de Montau amb la Valira d'Encamp; manté en bona part el seu caràcter arcaic: vells molins i cases pairals amb balconades de fusta; hi destaca l'església parroquial de Sant Serni, que conserva valuoses obres d'art; la creu de pedra dels Set Braços data de la segona meitat del s XV. La parròquia comprèn, a més, els pobles, llogarets i caserius del Tarter, Ransol, els Plans, l'Aldosa de Canillo, el Vilar de Canillo, les Cases del Forn, Prats, Pradarrodó i les Morelles, l'església romànica de Sant Joan de Caselles, el santuari marià de Meritxell, a més d'una dotzena de masos. Parròquia - Escola - Museu de la Moto

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canís, el  (Rosselló de Segrià, Segrià)  Antic terme i colònia tèxtil, al nord del poble, a l'esquerra del canal de Pinyana.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canisis, els  (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, al vessant meridional de la serra dels Bertrans.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canivell i de Vila, Francesc  (Barcelona, 1721 – 1797)  Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l'Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l'Armada (1771). Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia. Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canivell i Masbernat, Eudald  (Barcelona, 1858 – 2/abr/1928)  Escriptor, dibuixant i tipògraf. S'inicià com a il·luminador de naips; més tard féu de caixista i impressor tipògraf i estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona. Participà en el Primer Congrés Catalanista (1880). Amb Josep-Lluís Pellicer i Josep Cunill cooperà en la fundació de l'Institut Català de les Arts del Llibre (1897) i l'Escola Pràctica Professional annexa, que foren dissolts el 1939. Col·laborador de la "Revista Gràfica" i redactor del "Diari Català" (1879-81), dirigit per Valentí Almirall, i de la "Revista de L'Avenç" (1881-93). Fou un dels fundadors de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876), de l'Associació d'Excursions Catalana (1876) i del Centre d'Aquarel·listes de Barcelona, i bibliotecari de la Biblioteca Arús (1895-1922). L'any 1891 inicià la publicació d'"El Arte de la Imprenta", fou director de la "Revista Gràfica", ''Anuario Tipográfico' i "Crónica Poligráfica". El 1906 dirigí...  Segueix... 

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cannes, Francesc  (València, s XVIII – Madrid, 1775)  Frare franciscà. Visquè setze anys a Damasc com a missioner. D'aquesta estada provenia el seu notable coneixement de la llengua àrab, que acredità publicant una gramàtica en aquest idioma, així com un diccionari àrab-castellà i encara un altre d'aquests introduint-hi, a més, el llatí.

14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Cano, Alonso  (Jaén, Andalusia, s XVI - ? , s XVII)  Historiador. Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d'on fou prior, abat (1617-21, 1629-33) i president fins qie el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català. Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l'abat Sobrarías (mort el 1611). L'obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l'han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduard González i Hurtebise.

15 CATALUNYA NORD -MUNICIPI

Cànoes  (Rosselló)  Municipi: 8,55 km², 71 m alt, 4.875 hab (2012), (fr: Canohès). Situat en una plana molt conreada entre Tuïr i el sud-oest de Perpinyà. Les principals activitats econòmiques del municipi són l'agricultura, dedicada principalment als arbres fruiters i a la vinya, l'elaboració de vi de qualitat (dins de la zona del vi dolç natural de les Costes de l'Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres) i la indústria de materials de construcció, també hi ha ramaderia. La població ha experimentat un notable ascens durant les últimes dècades, en gran part degut a la proximitat de la ciutat de Perpinyà. El poble, que fou construït prop d'un estany, dessecat ja a l'edat mitjana, es troba al voltant de l'antic castell de Santa Llúcia i de l'església parroquial, d'estil romànic. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

16 ANDORRA - GEOGRAFIA

Canòlic  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Santuari de la Mare de Déu de Canòlic, patrona de la parròquia andorrana, situat en un coster (1.528 m alt), damunt la riba dreta del riu d'Aós, al camí de Bixessarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic. Hom hi celebra anualment un aplec. Al seu voltant hi ha un grup de bordes.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canonge i Francesch, Fruitós  (Montbrió del Camp, Baix Camp, 1824 – Barcelona, 1890)  Prestidigitador. El 1931 la seva família es traslladà a Barcelona. Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat. Assolí grans èxits com a prestigitador. Recorregué les principals ciutats d'Europa i Amèrica. Fou conegut amb el sobrenom d'El Merlín español. Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d'Isabel la Catòlica i de Carles III.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Canonja, la  (Tarragonès)  Municipi: 7,32 km², 50 m alt, 5.807 h (2014), (ant: el Mas de la Canonja). Situat al sud-oest de Tarragona, ciutat a la qual fou annexada el 1964, i que comportà profunds canvis en les estructures econòmiques i demogràfiques de la Canonja; per una banda, hi ha hagut una insospitada plus-vàlua d'àmplies extensions de terres, la major part dedicades a conreus de secà, a causa de la prolongació dels polígons industrials de Tarragona i de la proximitat de Salou; d'altra banda, la formació del nou nucli de Bonavista, que gairebé iguala el cap del municipi. El poble és en un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s'alça e castell i poble de Masricard, nucli primitiu, esmentat ja el 1377. Els segles següents, la població es traslladà al cim del turó, on hi havia el mas de la Canonja. Actualment tots dos pobles, units per la Ravaleta, formen un sol nucli. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. El 1982 es constituí oficialment en entitat local menor pertanyent a Tarragona fins que el 2010 recuperà la independència. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canons, punta dels  (Colera, Alt Empordà)  Cap de la costa, entre el port de Colera i la badia de cap Ras.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canor  (Benissa, Marina Alta)  Caseriu, al nord-est de la vila.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canós, el  (Plans de Sió, Segarra)  Poble de l'antic mun. de l'Aranyó, al nord-est de Cervera. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume. Era un antic lloc clos. El 1332 fou admés com a carrer de Cervera. Prop seu hi ha una torre dita dels Joiells, de tàpia, de planta quadrada.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canosa  (Oliola, Noguera)  Antic terme, entre Coscó i Claret.

23 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Canota, la  (Almatret / Seròs, Segrià / Mequinensa, Baix Cinca)  Zona lignitífera, entre els tres municipis, a l'esquerra de l'Ebre. L'explotació de la qual ha disminuït a causa del pantà de Riba-roja.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Canova, sa  (Artà, Mallorca Oriental)  Possessió, a l'esquerra del torrent de s'Estanyol. Prop seu hi ha un talaiot.

25 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Cánovas del Castillo, Antonio  (Màlaga, Andalusia, 1828 - Balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8/ago/1897)  Polític i escriptor. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d'Alfons XII, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana. Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell. Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cànovas i Martínez, Lluís  (Torrevella, Baix Segura, 1857 - País Valencià, s XIX)  Escriptor. Traduí al castellà poemes de Leopardi. Publicà algunes poesies i narracions originals.

27 CATALUNYA - MUNICIPI

Canovelles  (Vallès Oriental)  Municipi: 6,75 km², 175 m alt, 15.954 hab (2014). Situat pocs km. al nord-oest de Granollers i a la dreta del riu Congost. El relleu és suaument accidentat, amb boscos i pasturatges. Els recursos econòmics del municipi, basats en l'agricultura de secà (cereals, llegums, patates i farratges), la ramaderia i l'avicultura, s'han enriquit notablement els darrers anys amb l'implantació de diverses indústries (tèxtil, de la pell, de la fusta i de la construcció). Creixement demogràfic espectacular a partir de l'any 1960. El poble es troba al voltant de l'església parroquial de Sant Feliu, romànica. Dins el terme hi ha el santuari marià de Bellulla, els veïnats de Can Quana i Sanaüja i el gran barri de Canovelles de Baix, de construcció recent i pràcticament unit a Granollers, així com diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Diables - Institut Bellulla

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Cànoves i Samalús  (Vallès Oriental)  Municipi: 29,2 km², 346 m alt, 2.863 hab (2014). Situat als vessants meridionals del massís del Montseny, al nord de Granollers, a la dreta de la riera de Cànoves, afluent del Mogent. Gran part del territori és cobert de boscos d'alzines, de pins i de roures i castanyers. La base econòmica del municipi és l'agricultura, principalment de secà (cereals, llegums, patates, vinya i oliveres). El poble, a la dreta de la riera, és esmentat ja el 1002, es troba prop de la restes de l'antic castell de Cànoves; hi destaca l'església parroquial de Sant Muç, romànica dels s XI-XII, ampliada posteriorment. Dins el terme hi ha l'ermita de Sant Salvador de Terrades, el poble de Samalús (amb l'església romànica de Sant Andreu, ampliada el s XVI, el veïnat de la Riera i la masia del Molí de Cànoves, amb elements gòtics, on hi ha estat trobat un tresor de monedes ibèriques. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cansoles, Ferran de  (Amusco, Castella, s XVI – Illes Balears, 1589)  Impressor. Nom amb que era conegut Ferran de Villarroel i de Cansoles, instal·lat a Mallorca des del 1540. Entre les obres impreses per ell, sempre amb tipus gòtics, la majoria rares, cal esmentar el Llibre de la benaventurada vinguda de l'emperador i rei don Carlos (1542), el Libro del arte de las comadres de Damià Carbó (1541) i la gramàtica llatina de Pastrana (1545, 1554). Del seu segon matrimoni amb Anna Bartomeu (morta el 1594) tingué dos fills i quatre filles. Malgrat un privilegi concedit per Felip II de Castella el 1595 a les filles, la impremta de Cansoles anà decaient per raó de la forta competència de la família Guasp, que començà a imprimir l'any 1583.

30 CATALUNYA - CULTURA

cant de la senyera, El  (Montserrat, Bages, 1896)  Composició musical popular. Himne de l'Orfeó Català, amb música de Lluís Millet i Pagès i lletra de Joan Maragall. Ha suplert en moltes ocasions l'himne de Catalunya, Els Segadors. Fou prohibit després després de la guerra civil fins als anys seixanta.

31 CATALUNYA - CULTURA

cant dels ocells, El  (Catalunya, 1705)  Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús. La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita. Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l'entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705). Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l'exili; ha estat considerada un símbol nacional.

32 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Cant esperitual  (València, 1539)  Poema d'Ausiàs March. En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l'edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada de Càntica espiritual, que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes. És una llarga oració, composta de 224 versos sense rima, on el poeta s'adreça a Déu en segona persona i li expressa les seves temors i la tebiesa de la seva fe i li suplica apassionadament que li transmeti el seu amor. L'accent sincer, la rigor de la construcció i fins i tot la força del pensament i de l'expressió en fan una de les obres cabdals de la poesia catalana.

33 CATALUNYA - LITERATURA

Cant espiritual  (Catalunya, oct/1909 – feb/1910)  Poema de Joan Maragall. Publicat a "Seqüències" (1911), en forma d'oració, summa de la seva obra i el seu pensament. Cronològicament seguí els articles inspirats per la Setmana Tràgica (La iglésia cremada i La ciutat del perdó). Cristià i bon coneixedor de Nietzsche, hi exposa els seus sentiments sobre la vida, la bellesa del món, el gaudi dels sentits i la recança de perdre-ho quan arribi el final. A la darrera estrofa, però, accepta la mort com un pas per a tornar a nèixer a la vida eterna. Potser ha estat l'obra més coneguda del poeta; ha estat traduïda a diverses llengües.

34 EUROPA - BIOGRAFIA

Cantacuzè, Helena  (Grècia, s XIV)  Comtessa de Salona i de Citó (Grècia). Parenta de l'emperador Joan VI Cantacuzè i muller de Lluís Frederic d'Aragó. Regí el comtat en nom de la seva filla Maria des de la mort del seu marit (1382) fins a la conquesta del país per Baiazet I (1394), que les tancà al seu harem. Mantingué estretes relacions amb els reis Pere III i Joan I de Catalunya-Aragó, els quals li demanaren ajut per als ducats catalans d'Atenes i de Neopàtria.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Cantallops  (Alt Empordà)  Municipi: 19,63 km², 200 m alt, 324 hab (2014). Situat entre els vessants meridionals de la serra de l'Albera, a banda i banda del riu Maserac, a la plana de l'Empordà, al nord-oest de Figueres. Al nord del terme hi ha grans extensions de boscos de diverses espècies; l'explotació del suro, tradicional al municipi, és, però, en decadència. Predomina l'agricultura de secà (oliveres, cereals i vinya). Ramaderia poc important. Fonts d'aigües sulfuroses. El poble, a la dreta de la riera de Torrelles, es formà al voltant de l'antic castell de Cantallops, en ruïnes; dominat per l'església parroquial de Sant Esteve, antiga capella del castell. Dins el terme, on han estat trobades restes eneolítiques, hi ha l'antic monestir agustinià de Bell-lloc. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantallops  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, a 1 km de la vila.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantallops  (Avinyonet del Penedès / Subirats, Alt Penedès)  Poble, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Tarragona, a banda i banda de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs, termenal dels dos municipis, als quals pertanyen els sectors oriental i occidental del nucli.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantallops  (Susqueda, Selva)  Antic nom de Sant Martí Sacalm.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cantallops, serra de  (Fanzara, Alt Millars - Suera / Tales, Plana Baixa)  Alineació muntanyosa (la Mola, 703 m alt), que separa les valls del Millars i del riu de Sonella, entre els tres municipis.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantallops, serra de  (Conca de Barberà / Segarra)  Elevació muntanyosa (889 m alt), al límit dels altiplans de les dues comarques, entre els torrents de Saladern i de Forès. Prop del cim hi ha el llogaret de Sabella de l'Abadiat.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cantallops i Valeri, Lluís  (Barcelona, 1934 - )  Arquitecte. Director general d'Urbanisme durant el període de la Generalitat provisional, ha intervingut en el Pla Especial de Reforma Interior del Centre de Tarragona, de gran interès metodològic.

42 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Canta-rana, la  (Rosselló)  Afluent esquerrà del Rard, als Aspres, que neix prop de Calmella i, després de rebre, aigua avall de Montoriol, per l'esquerra, la riera de Fontcoberta, desemboca al seu col·lector prop de Nils. La seva capçalera rep també el nom de riera de Sant Amanç.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantarelles, les  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Veïnat, a la dreta de la riera de Pontons.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantdelgall, morral del  (el Perelló / Tivenys / Tortosa, Baix Ebre)  Contrafort meridional (767 m alt) de la serra de Cardó (o de les Nines), a la qual s'uneix per la serra del Boix; és termenal dels tres municipis.

45 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Càntics catalans  (Perpinyà, 1820)  Recull de càntics en català. Versió dels de sant Sulpici, fet per un capellà anònim de Perpinyà. Aplegà glosses litúrgiques, himnes religiosos, etc, alguns amb notacions musicals, el ritme dels quals correspon a cançons franceses.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantó, coll del  (Soriguera, Pallars Sobirà - Noves de Segre / Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Depressió (1.715 m alt) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir. Hi passa la carretera de Sort a la Seu d'Urgell, i és termenal (pedra del Cantó) dels tres municipis; el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví. El riu del Cantó, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa (aigua avall de Sort), es forma sota el coll.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cantó, Jeroni  (Alcoi, Alcoià, 1556 – 1637)  Religiós agustí. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics. Excel·lí com a predicador. És autor de diverses obres de caracter religiós.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canto i Arroyo, Francesc  (Barcelona, 1866 – 1948)  Publicista esportiu. Col·laborà a "Stadium", "Mundo Deportivo" i a "La Vanguardia". Fundà el club Esport Ciclista Català (1911) i fou un dels primers promotors de la Volta de Catalunya; el 1912 creà la Festa del Pedal, de Sant Cugat del Vallès.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Canto i Francès, Joan  (Alcoi, Alcoià, 1856 – Madrid, 1903)  Compositor. Estudià amb el seu pare Francesc Cantó i Botella (1811-1886). El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d'harmonia del conservatori. Autor d'un Poema sinfónico (1892), de diverses misses, obres per a piano i per a banda (el popurri El pardalot, 1886).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cantó i Sala, Ildefons  (Catalunya, s XIX – s XX)  Químic. Treballà al Laboratori d'Anàlisis de la Universitat nova que fundà la Mancomunitat de Catalunya. Publicà treballs remarcables de la seva especialitat en algunes revistes científiques.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cantó i Vilaplana, Gonçal  (Alcoi, Alcoià, 1859 – Madrid, 1931)  Escriptor. Des de ben jove residí a Madrid. Hi treballà a la premsa local i hi estrenà la comèdia El fuego de San Telmo (1889). Col·laborà amb Carles Arniches a diverses obres teatrals. És autor de més de setanta peces, la majoria sainets i sarsueles: Las mamás, La verdad desnuda, Éxito editorial, etc, i d'una òpera: Marcia.

52 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Cantó Valencià  (València, 19/jul/1873 - 8/ago/1873)  Entitat política. Constituïda per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles. Fou dissolt en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos; els membres de la junta es refugiaren a Cartagena.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canton, Josep  (Milà, Itàlia, s XVIII – Barcelona, 1808)  Usurer. Establert a Barcelona, on durant l'ocupació napoleònica fou funcionari de l'administració de rendes unides. Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l'aquiescència del governador Lechi, per tal d'apropiar-se les joies que posseïa. L'afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau (1810) per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l'estructura de la policia.

54 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Cantón Balear, El  (Palma de Mallorca, abr/1873 – gen/1874)  Periòdic republicà federal. Dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, fins que fou suspès per ordre governativa. Tenia la redacció a la societat de socors mutus L'Auxili Federal i representava una escissió dels federals que publicaven "El Iris del Pueblo". De fora Mallorca hi col·laboraren Roque Barcia, Jose Paul y Angulo i Mina Puccinelli.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cantón i Gutiérrez, Marta  (Barcelona, 28/des/1965 - )  Gimnasta. Especialista en gimnàstica rítmica, aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l'any 1977. Com a gimnasta de la selecció estatal aconseguí dos títols de campiona d'Espanya absoluta (1982 i 1984), participà en dos campionats d'Europa i en dos del món. L'any 1985 fou guardonada com la millor esportista catalana per la seva trajectòria esportiva i un any més tard, coincidint amb la seva retirada, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de l'estat espanyol.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cantonalista, Insurrecció  (País Valencià, 19/jul/1873 - 8/ago/1873)  Aixecament que tingué lloc durant la I República, amb la finalitat d'establir un règim federal que concedís autonomia a les regions, províncies i municipis (els cantons). Les Corts no aprovaren el projecte de Constitució federal, Pi i Margall dimití de president de la República i fou substituït per Salmerón. El 19/jul esclatà a València, el 20 a Castelló de la Plana (acabdillat pel diputat Gonzàlez Chermà) i una mica més tard a d'altres localitats valencianes. Martínez Campos prengué València (8/ago) i només continua resistint Cartagena fins al 13/gen/1874.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantonigròs  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Poble, format a banda i banda de l'antic camí ral de Vic a Olot. El poble té el seu origen en el mas de Can Toni Gros. Entre el 1944 i el 1968 hi tingué lloc el Concurs de Poesia de Cantonigròs, més tard substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants. Des del 1983 hi té lloc un Festival Internacional de Música Coral.

58 CATALUNYA - CULTURA

Cantonigròs, Concurs de Poesia de (Cantonigrós, Santa Maria de Corcó, Osona, 1944 – 1968)  Festa literària anual (Concurs de Poesia de Sant Roc de Cantonigròs i Festa Literària de Collsacabra). Se celebrà gràcies a l'empara del bisbe de Vic, Ramon Masnou, i de l'abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, Joan Triadú en fou el principal promotor. A més del premi de Poesia, se concediren d'altres: de narració, d'assaig, de teatre infantil. Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers. Fou el precedent de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra.

59 CATALUNYA - CULTURA

Cantonigrós, Festival Internacional de Música  (Cantonigrós, Santa Maria de Corcó, Osona, 1983 - )  Festival de música tradicional d'arreu del món que se celebra com a derivació de les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. Festival de Cantonigrós

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cantos, Maria Lluïsa  (Barcelona, 1942 - )  Pianista. Estudià piano i orgue al Conservatori Superior Municipal de Música. N'obtingué el Premi Extraordinari de piano el 1960. Ha donat nombrosos concerts i ha aconseguit diversos premis. Destaquen entre els darrers el Maria Barrientos i la medalla del Concurs Internacional d'Execució Musical a Ginebra. Ha actuat a França, Suïssa, al III Festival Georges Enesco a Bucarest i als Estats Units.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cantos i Figuerola, Vicent  (Borriana, Plana Baixa, 1868 – Madrid, 1943)  Polític. Estudià dret a la universitat de València, i fou registrador de la propietat. Milità de jove al partit liberal de Canalejas, i, posteriorment, al radical de Lerroux. Per a l'un i per a l'altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena (Alcalatén), en totes les eleccions posteriors al 1905. Fou ministre de justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cantul, Berenguer  (Barcelona, s XIV – 1343)  Frare mercenari. Era doctor en teologia. Gaudí de la confiança de la cort, que li confià algunes missions delicades. Fou general del seu orde. El papa Climent VI el nomenà bisbe de Barcelona, però morí en aquesta ciutat poc abans d'ésser consagrat. Publicà algunes obres sobre temes de jurisdicció eclesiàstica.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cantunis  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat (o Can Tunis), al sud-oest de Montjuïc, entre el mar, la Zona Franca i la línia del ferrocarril. Té l'origen en un barri de pescadors anomenat Fraga, vora l'antic port medieval. El seu nom actual prové de la propietat del mestre d'aixa Manuel Antunis (o Antúnez), mort el 1763, que comprenia el terreny pantanós entre Montjuïc i l'estany de Port, on instal·là unes drassanes. El seu fill Joan Antunis dessecà els terrenys entre el 1772 i el 1807. Però no fou fins al 1883, amb la dessecació definitiva de l'estany feta per una societat agrícola per tal d'instal·lar-hi un hipòdrom, que es desenvolupà aquesta zona. El mateix any hom construí a la part muntanyosa el cementiri del Sud-oest. El 1913 fou construït el tramvia del Morrot. L'hipòdrom serví de camp d'aviació de Barcelona fins al trasllat d'aquest al Prat. El projecte de crear-hi una zona franca data de la fi del s XIX. La immigració a...  Segueix... 

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canturri  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Veïnat de l'antic mun. de Pallerols del Cantó, a l'esquerra del riu de Pallerols, aigua amunt del poble.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canturri i Vilamala, Macià  (Barcelona, 1868 – 1948)  Pintor. Conreà sobretot el paisatge i les marines.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canudas, Jordi  (Vic, Osona, 1963 - )  Artista. Inicià el seu treball al final de la dècada de 1980 en l'àmbit de l'escultura i dels plantejaments espacials, fent del silenci un dels temes dominants en la seva obra. Utilitzà indistintament diferents llenguatges com l'escultura, l'objecte, la fotografia, i construí un discurs existencialista entorn de la identitat i la ubicació del jo, del subjecte en relació amb el món exterior. Cal destacar les exposicions individuals Res.Nada.Nothing (1990), al Centre de Lectura de Reus, i Tête a tête (1993), als Ateliers d'Artistes de Marsella, i la de les sèries Ànimes i somnis i Claroscuros y balbuceos, a Espais Centre d'Art Contemporani de Girona (2000).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canudas i Busquets, Josep  (Barcelona, 28/des/1894 – Friburg, Suïssa, jun/1975)  Aviador. L'any 1911 fundà l'Aeri Club de Barcelona. Fou el primer que obtingué el títol de pilot a Catalunya (1917). Professor i director de l'Escola Catalana d'Aviació, fou un dels fundadors de l'Escola d'Aviació Barcelona (1929). Organitzà la línia aèria d'Andorra (1932) i, per encàrrec de la Generalitat, l'aviació catalana (1933). Exiliat a França el 1939, se n'anà després a Amèrica i des del 1963 va residir a Suïssa. Va publicar diversos treballs sobre aviació, entre els quals es destaca Història de l'aviació catalana (1908-1936) (1983).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canudas i Salada, Josep  (Barcelona, s XIX)  Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d'específics.També s'ocupà de qüestions relatives als conreus d'alguns tubercles.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canudas i Soler, Joan  (Casserres, Berguedà, 1851 – Barcelona, 1888)  Pintor. Ingressà com a germà llec a la Companyia de Jesús. Conreà la pintura religiosa. És autor de frescos per a alguns establiments del seu orde.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canudas i Ticó, Ramon  (Catalunya, s XIX - Sitges, Garraf, 1892)  Gravador i pintor. Fou company de Santiago Rusiñol i d'Enric Clarasó als anys bohemis de París.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canut i Bartra, Carles  (Barcelona, 23/set/1944 - )  Actor. Iniciat en el teatre independent dels anys seixanta, després d'una estada professional a Veneçuela, des del 1981 ha alternat les actuacions en català i castellà. Assolí popularitat a Catalunya per les seves aparicions a la televisió.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canut i Coll, Josep  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1845 – Barcelona, s XX)  Militar. Ingressà a l'exèrcit als 15 anys i fou traslladat a Cuba (1863), on destacà en diverses accions de les dues guerres d'independència (1868-78 i 1895-98). El 1872 ingresà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel. Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de feb/1902 a Barcelona.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Canutells, es  (Maó, Menorca)  Cala de la costa meridional de l'illa. Hi ha estat construïda una urbanització, una de les més reeixides de Menorca.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canvis Nous, bomba dels  (Barcelona, 7/jun/1896)  Atemptat que tingué lloc a la ciutat. Després dels atemptats de Paulí Pallàs contra el capità general Martínez Campos i de Santiago Salvador al Liceu, el 1893, el terrorisme anarquista culminà en la bomba llançada en passar la processó de Corpus. En resultaren dotze morts i trenta-quatre ferits. La repressió que se'n derivà donà lloc al famós procés de Montjuïc.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canyà  (Serra de Daró, Baix Empordà)  Antic nom de Cunyà.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canyà  (Torroella de Fluvià, Alt Empordà)  Antic nom del poble i antic priorat de Sant Tomàs de Fluvià, prop del qual hi havia l'estany de Canyà, actualment dessecat, i l'església, desapareguda, de Sant Martí de Canyà, possessió de Sant Pere de Rodes.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canya, la  (Sant Joan les Fonts / la Vall de Bianya, Garrotxa)  Poble, a la riba esquerra del Fluvià, dins l'àrea d'influència d'Olot. El nucli és divideix entre la Canya de Baix, del municipi de Sant Joan les Fonts, i la Canya de Dalt, en un enclavament (0,85 km²) del municipi de la Vall de Bianya entre els d'Olot i Sant Joan les Fonts. És un nucli industrial (tèxtil).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyà, Pere  (Empordà, s XV - Catalunya, s XV)  Síndic remença. Partidari de solucions moderades per al problema dels remences; després de la derrota de P.J. Sala a Llerona, juntament amb Verntallat, acordà de trametre síndics per tractar amb Ferran II. Gestionà personalment amb el rei la sentència arbitral de Guadalupe (1486) que donava fi al conflicte.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyà i Martí, Llucieta  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1907 – Barcelona, 1980)  Escriptora i conferenciant. Autora d'obres sobre el matrimoni, de concepció tradicional i de gran difusió: L'etern femení (1933) i L'etern masculí (1957). Ha escrit també teatre: L'amor té cops amagats (1954).

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyada, la  (Alacant, Alacantí)  Partida i caseriu, a la dreta de la rambla de les Ovelles, prop del terme de Sant Vicent del Raspeig.

81 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Canyada de Beric, la  (Matarranya)  Municipi: 10,83 km², 738 m alt, 102 hab (2014), (cast: la Cañada de Verich). Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d'Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms. Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l'agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d'argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). La població, amb tot, tendeix a disminuir. La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l'orde de Calatrava. Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

82 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Canyada de Biar, la  (Alt Vinalopó)  Municipi: 19,32 km², 558 m alt, 1.242 hab (2014), (cast: la Cañada). Situat al vessant septentrional de la serra de Sant Cristòfol, a la vall de Biar, al sistema subbètic valencià, al nord-oest d'Alacant. Hom reserva prop de la meitat del terme a matolls i espartars espontanis. Els recursos econòmics del municipi es basen en l'agricultura, amb predomini del secà (olivera, cereals i vinya); el regadiu (arbres fruiters, cereals i hortalisses) s'alimenta de les aigües de la vall de Beneixama i del Vinalopó. Bestiar oví. El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, es troba al peu de la serra de Sant Cristòfol. Formà part, fins al 1795, del terme de Biar, després depengué de Beneixama i del Camp de Mirra, del qual se separà el 1843. Àrea comercial de Villena. Ajuntament (en castellà)

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyada de Don Ciro, la  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, a 15 km de la ciutat.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyada dels Pins, la  (Paterna, Horta)  Barri, al nord-oest de la vila. Situat a l'àrea de petits turons de l'esquerra del Túria, a 110 m d'alt. Sorgí al s XIX com a centre d'estiueig. Ha esdevingut un nucli de residència secundària de l'aglomeració valenciana.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyada Roja, la  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, a 12 km a l'oest de la ciutat.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyamars  (Dosrius, Maresme)  Poble (230 m alt), al fons d'una vall, entre les serres del Corredor, de Montalt i de Can Bruguera, a la dreta de la riera de Canyamars (que neix al vessant meridional de la serra del Corredor i que forma, juntament amb la riera del Far, la riera d'Argentona). La seva església parroquial (Sant Esteve) és gòtica (s XIV). El 1485 esdevingué carrer de Barcelona. És un centre d'estiueig.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyamars, Joan de  (Canyamars, Dosrius, Maresme, s XV – Barcelona, 12/des/1492)  Regicida. Pagès. El 7/des/1492 intentà assassinar d'una ganivetada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el Palau Reial de Barcelona. Declarat boig, fou esquarterat viu cinc dies després. El fet provocà un moviment d'adhesió popular al rei. Partidari de solucions radicals enfront del problema dels remences, sembla que la seva acció no responia, tanmateix, a una conjura organitzada.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyamars, sèquia dels  (Xàtiva, Costera)  Sèquia de l'horta, que deriva de la sèquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals.

89 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Canyamel, torre de  (Capdepera, Mallorca Oriental)  Indret i possessió (ant: Torre d'en Montsó). Antiga torre-castell gòtica, a la costa. A mitjan s XIII pertanyia a Pere Montsó, el 1500 passà als Vilallonga i a la fi del XIX als Font dels Olors. Ha estat restaurada i conté un museu etnològic. A les platges de Canyamel ha estat construïda una urbanització.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyamelar, el  (València, Horta)  Barri marítim de la ciutat, entre el Grau i la sèquia d'en Gasc. Antic poble de pescadors, el 1837, juntament amb el Cabanyal i el Cap de França, constituí el Poble Nou del Mar, annexat a València el 1897. Fins a mitjan s XVIII hom havia conreat canyamels als seus camps. L'església parroquial del Roser és obra de 1761-74. En ésser construït el primer moll del port (1792) la franja sorrenca s'eixamplà i la població s'estengué notablement.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyameres i Casals, Jaume  (Terrassa, Vallès Occidental, 1928 - )  Pintor. Fill de Ferran Canyameres i Casamada. Visqué a París del 1939 al 1952. Publicà col·laboracions literàries a la premsa francesa. Exposà a París en exhibicions col·lectives. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1952.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyameres i Casamada, Ferran  (Terrassa, Vallès Occidental, 22/gen/1898 – Barcelona, 28/set/1964)  Escriptor. Exiliat a París el 1939, hi fundà l'editorial Albor, que publicà llibres catalans de bibliòfil. Tornà el 1950, i fou empresonat per haver ajudat Joan Comorera, que vivia clandestinament a Barcelona. Poeta noucentista: Mig temps (1950), Com el Vallès no hi ha res (1951) i Poesia secreta (1955), fou temptat per altres gèneres, com el teatre: El cercle de la por, estrenada a Tolosa de Llenguadoc el 1948; narració: Claror de nit (1945), El gos que udolà a la mort (1958), Món, dimoni i carn (1962); biografia: Josep Oller i la seva època (1959), Clavé, un solitari (1963); monografia comarcal: El Vallès (1961), i d'altres. Els llibres de memòries, estilitzats i lírics, són potser, els més significatius del conjunt de la seva obra: Quan els sentits s'afinen (1960), De París, el fel i la mel (1965) i Diari íntim (1970). També traduí al català obres de Baudelaire, Coolen, Maurette, etc, i, al castellà, nombroses novel·les de Simenon. Autor d'El gran sapastre (1977), obra sobre Joan Puig i Ferreter, escrita cap al 1941, després d'enemistar-s'hi.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyar, el  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta)  Barri i colònia industrial.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canyar, llacuna del  (Xeraco, Safor)  Aiguamoll, format per l'afluència d'aigües freàtiques contingudes pel cordó litoral amb les aportacions dels arrossars i dels regadius de la Valldigna. Hom la utilitza per a la pesca i com a zona de pasturatges per als bovins.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyelles  (Barcelona, Barcelonès)  Sector de Sant Andreu de Palomar, al vessant meridional del turó de les Roquetes; hi ha estat programat (1964) un polígon d'habitatges. Enclou el nucli de la Guineueta Vella.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyelles  (Mont-ras, Baix Empordà)  Veïnat, prop de la costa.

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Canyelles  (Garraf)  Municipi: 14,18 km², 142 m alt, 4.345 hab (2014). Situat al nord de la comarca i al límit amb l'Alt Penedès, al nord-oest de Vilanova i la Geltrú. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb pinedes i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (vinya i arbres fruiters), complementada pel regadiu, la ramaderia de bestiar oví i algunes indústries, com la pirotècnica, la química, de la fusta i del moble. Ha esdevingut un centre d'estiueig amb diverses urbanitzacions. El poble és a la dreta de la riera de Canyelles, afluent de capçalera de la riera de Ribes; prop seu hi ha el castell de Canyelles (restaurat el 1858), centre de la baronia de Canyelles. Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases del Xum i l'agregat de Llacunalba. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Patinatge Artístic

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyelles, cala de  (Roses, Alt Empordà)  Cala i nucli turístic (Canyelles Grosses), a llevant de la vila, a la península del cap de Creus. Hi havia hagut una almadrava fins al s XIX.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyelles, coll de  (Llançà / Vilajuïga, Alt Empordà)  Depressió de la serra de Rodes, sota la qual passa el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda a través de la Foradada de Canyelles.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyelles, Magí  (Manresa, Bages, 1622 – 1685)  Historiador. Exercí els càrrecs de sotsveguer (1651) i conseller segon de Manresa (1653-62). És autor de diverses obres sobre història local: Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques, i entre les quals sobresurt Descripció de la grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa, escrita entre el 1679 i el 1685 i publicada el 1896.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyelles, platja de  (Lloret de Mar, Selva)  Platja de la costa, a llevant de la població. Ha esdevingut un centre turístic.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyelles, Sant Miquel de  (Aiguafreda, Vallès Oriental)  Veure> Sant Miquel de Canyelles.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyelles, Vidal de  (Barcelona, s XIII - Osca, Aragó, 1252)  Eclesiàstic i jurista. S'educà a l'escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic. Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d'Osca (1236-52) i un dels principals consellers de Jaume I, del qual era parent. Participà en la conquesta de València (1238) i formà part de la comissió encarregada del repartiment dels territoris conquerits. Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l'església de Xàtiva. El 1250 prengué part a les Corts d'Alcanyís, on dictà la concòrdia entre Jaume I i el seu fill Alfons. Fou el principal redactor del Fur de València i el compilador exclusiu del Codi d'Osca, promulgat el 1247. Autor d'una compilació de dret aragonès: Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyelles i Escardó, Benet  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678 – Illes Balears ?, 1743)  Prelat. Fou abat de la comunitat benedictina de Sant Feliu de Guíxols. Posteriorment fou consagrat bisbe de Mallorca.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyeret, el  (Lleida, Segrià)  Barri de la ciutat, a la parròquia de Sant Joan, al vessant del turó de la Seu que domina el Segre, de carrers estrets i costeruts; l'amuntegament de les cases i la manca de condicions higièniques el feren un dels barris més pobres, habitat principalment per immigrants, fins al punt que el ministeri de l'habitatge (1967) ordenà l'expropieació i l'enderrocament del barri, enllestit el 1971. Havia sorgit al voltant de la costa de Sant Joan al llarg del s XVIII, a la zona enderrocada amb motiu de la construcció de la Ciutadella, format per casetes de fang i canyes i per pisos bastits damunt els antics albergs.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canyes, Marc  (Barcelona, s XV – v 1441)  Argenter. Documentat des del 1406. Autor d'una creu per a Granollers (1406). Rebé l'encàrrec dels consellers de Barcelona (1408) de fer una vaixella d'argent per al rei Martí de Sicília, en ocasió del jurament d'aquest com a primogènit de Catalunya-Aragó, i també de fer les maces esmaltades dels veguers. Féu l'urna d'argent per al bust de Sant Sever de la seu de València (1477) i una joia d'or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona (1418). Tingué per deixeble o soci l'argenter Bernat Llopard. Fou membre (1416) del Consell de Cent barceloní. El seu fill, del mateix nom (Marc Canyes), és l'autor del reliquiari de la Santa Espina (1453), que es conserva a la catedral de Barcelona.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Canyes i Merí, Francesc  (València, 1720 – Madrid, 1795)  Arabista. Religiós franciscà descalç (1743). El 1755 se n'anà a Jerusalem com a missioner; el 1757 passà al col·legi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d'àrab. Retornat a València, el 1771 fou destinat al col·legi de Benigànim, i després a Madrid (1775), on fou membre de l'Academia de la Historia. Publicà Gramática arábigo-española (1775) i Diccionario español-latino-arábigo (1787) en tres volums.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyet  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)  Veïnat, a la costa al voltant de la cala de Canyet, al sud de la muntanya de Sant Baldiri.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyet, el  (Badalona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, al nord-est de la ciutat. Era un antic veïnat (tenia 31 cases el 1746) format per torres i masies (entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol), algunes existents ja el s XIV. El conreu de la vinya, que encara hi predomina, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Des de la fi del s XIX s'hi han anat construint habitatges unifamiliars (moltes dones d'aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona). Hi han sorgit colònies d'estiueig. L'església del Sant Crist (del 1884 i refeta el 1957) esdevingué parroquial el 1948.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canyet, el  (Castellbisbal, Vallès Occidental)  Veïnat (o el Carrer de Santa Rita), a la dreta de la riera de Rubí.

111 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canyet, el  (Barcelona, Barcelonès)  Antic nom d'un sector de marina, a l'antic terme de Sant Martí de Provençals. Hi eren cremats els condemnats per la inquisició barcelonina.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canyís  (Juneda, Garrigues)  Antiga quadra.

113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cànyoles, riu  (Costera)  Afluent dretà del riu d'Albaida (o riu de Montesa), subafluent del Xúquer. Neix dins el terme de la Font de la Figuera, a l'extrem sud-occidental de la serra d'Énguera, al peu del port d'Almansa, prop de la Manxa. Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l'esquerra, el barranc de Boquilla, rega la vall de Montesa, limitada al sud per la serra Grossa. Prop de Canals, rep, per l'equerra, les aigües del riu dels Sants. El curs inferior corre per l'horta de Xàtiva i conflueix a l'esquerra del curs mitjà de l'Albaida després d'un recorregut de 61 km.

Anar a:    [ Cani ]    [ Canor ]    [ Cantallops, s ]    [ Cantona ]    [ Canv ]    [ Canyar ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons