|
|
|
Anar a: [ Caldes ] [ Caldo ] [ Call ] [ Calm ] [ Calp ] [ Calvi ] El cervell no és un got a omplir sinó un llum a encendre. (Plutarc) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldes, Bernat de (Catalunya, s XII – 1190) Escrivà d'Alfons I el Cast, un dels més destacats de la seva conselleria. A la seva mort fou substituït a l'ofici prop del monarca pel seu col·lega Colom. 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Caldes, collet de (Andorra la Vella, Andorra) Pas de la parròquia, a la vall de la Valira d'Encamp, 1 km a l'est de les Escaldes. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldes, Dolça de (Catalunya, s XIII) Única amistançada d'Alfons II el Franc que és coneix. Als codicils del testament d'aquest monarca, fets poc abans de la seva mort, l'atorgant prega al seu successor que afavoreixi Dolça i la criatura amb què la deixa embarassada. No ha estat trobada cap referència posterior d'aquest personatge ni de l'infant que havia de deslliurar. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldes, Pere (Catalunya, s XIII) Religiós mercenari. Fou teòleg de fama i autor de diversos escrits. 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Caldes, Pere de (Perpinyà, s XIII) Escrivà de Jaume II de Mallorca. Fou capturat a Perpinyà durant la incursió que hi féu Pere II el Gran. Aquest el manà dur, amb altres presoners, a la Torre Gironella de Girona. El 7/mai/1285, rescatat per 40.000 sous, fou alliberat i tornà a Perpinyà tot seguit. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldes, Ramon de (Catalunya, s XII – 1199) Jurista i degà de la seu de Barcelona (1162-99). Per encàrrec del rei Alfons I de Catalunya-Aragó ordenà l'arxiu reial, n'escollí els documents vàlids per als drets de la corona i els féu copiar, entre el 1194 i el 1196, en el Liber feudorum maior. El seu valer com a jurista es mostra tant pel pròleg, dedicat al rei, com per l'ordenació intel·ligent de les gairebé mil escriptures que aplegà. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldes, Ramon de (Catalunya, s XVI) Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant (1572), lliurada contra la flota turca. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Caldes de Boí (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Estació balneària i turística (1.470 m alt), situada en ple Pirineu, a la capçalera de la vall de Boí; a la dreta de la Noguera de Tor (dita també riu de Caldes) i dominada pel massís de Besiberri. Les termes són d'origen romà. A l'edat mitjana s'hi bastí el santuari de la Mare de Déu de Caldes, refet en època renaixentista, i al s XVIII un centre de beneficència. Les aigües de Caldes de Boí, minero-medicinals, sorgeixen de 37 fonts, amb diversa composició. Aigüa avall hi ha la central hidroelèctrica de Caldes, subterrània. 11 CATALUNYA - MUNICIPI
12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Caldes de Montbui, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal, vídua de Domènec Sanllehy i Alrich, alcalde de Barcelona, el fill i successor dels quals és l'historiador Carles Sanllehy i Girona. Al fill segon, Manuel Sanllehy i Girona, li fou atorgat el 1919 el comtat de Caldes de Montbui. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caldes de Músser (Lles, Baixa Cerdanya) Antic balneari d'aigua sulfurosa, dins el terme de Músser, a la dreta del riu d'Arànser, prop del balneari de Senillers. L'aigua surt a 24ºC. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Caldes d'Estrac (Caldetes, Maresme) Nom oficial i menys conegut del municipi. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldés i Arús, Vicenç Veure> Calders i Arús, Vicenç. 17 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caldoliver, Jaume (Barcelona, s XVI) Escultor. És autor d'algunes imatges de Crist crucificat que han restat ben documentades. 20 EUROPA - BIOGRAFIA Caldora, Antonio (Nàpols, Itàlia, s XIV - s XV) Militar. Duc de Bari i comte de Trivento. Lluità amb el seu pare, Giacomo Caldora, contra Alfons IV el Magnànim al servei de Renat d'Anjou, el qual el nomenà virrei de Nàpols. El 1437 atacà el rei català per sorpresa, però el 1442 fou derrotat per aquest a Sassano i fet presoner. Aviat fou alliberat, però la seva submissió a Alfons IV fou sempre insegura. 21 EUROPA - BIOGRAFIA
22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calduch i Almela, Manuel (Vila-real, Plana Baixa, 1901 - Castelló de la Plana, 1981) Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets, publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria. 23 CATALUNYA - MUNICIPI
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calella de Palafrugell (Palafrugell, Baix Empordà) Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del s XIX centre de pesca i d'estiueig. L'església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors. Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival 25 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Calendari Català (Catalunya, 1865 – 1882) Publicació anual. Fundada i dirigida per Francesc Pelagi Briz. Fou una de les més reexides i representatives de les inquietuts del moviment de la Renaixença. Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records, sobre la vida literària de l'any transcorregut. La resta eren col·laboracions literàries en vers i en prosa. Hi col·laboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Orts. 26 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Calendari del Pagès (Catalunya, 1856 - ) Publicació anual. Editada per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Tingué gran influència perquè durant molts anys fou gairebé l'única revista catalana que arribava a la pagesia i que, per tant, ajudà a conservar, al camp, el costum de llegir en català. D'ençà de l'any 1940 es publicà en castellà. En els seus números informa, mes per mes, dels treballs i de les noves tècniques agrícoles, i recull les dades d'interès per al treball del camp, les disposicions legals que l'afecten i textos literaris de tema rural. 27 PAÍS VALENCIÀ - ART Calendura (Elx, Baix Vinalopó) Figura construïda el 1573 que toca les hores en el rellotge de la Torre del Consell. 28 PAÍS VALENCIÀ - ART Calendureta (Elx, Baix Vinalopó) Figura construïda el 1573 que toca els quarts en el rellotge de la Torre del Consell 29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Calescoves (Alaior, Menorca) Cala de la costa meridional de l'illa, a llevant de la cala en Porter. Hi ha un important grup d'habitatges troglodítics i recintes funeraris d'època prehistòrica excavats a la roca del litoral 30 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Caleta, sa (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Assentament fenici arcaic, a la costa meridional de l'illa. S'hi establí entre la primera meitat del s VII i el començament del s VI aC. Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d'un port. Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular. S'hi han reconegut instal·lacions metal·lúrgiques destinades a l'obtenció de ferro i de plata. Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon i Torres. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Caletes, port de ses (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Cala de la costa septentrional, a l'oest des Racó de sa Talaia. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caletrus Sobrenom del guerriller carlí Miquel Vila. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Caliban Pseudònim de l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol, usat principalment a "La Veu de Catalunya" des del 1914 fins al 1918, tret d'un personatge de La Tempesta de Shakespeare. 34 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Calicant (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental) Possessió, al vessant de la muntanya de Calicant (474 m alt), al sector meridional de les serres de Llevant. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Cal·lípolis (Catalunya) Antiga ciutat de la costa meridional del Principat (llat: Callipolis), l'únic testimoni de la qual és l'Ora Maritima de Ruf Fest Aviè. Hom la situa sovint entre Salou i Tarragona i àdhuc a Tarragona; tanmateix, no solament és molt difícil de precisar-ne la localització, sinó també d'assegurar-ne l'existència. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calixt III “Alfons de Borja” (la Torre de Canals, Costera, 1378 – Roma, Itàlia, 1458) Papa (1455-58). Successor de Nicolau V. Fou canonge de Lleida i Barcelona, bisbe de Vic (1423) i de València (1429). Fou també ambaixador d'Alfons IV de Catalunya-Aragó a la cort papal, i membre del consell reial a València. L'any 1444 fou nomenat cardenal i el 1455 elegit per ocupar el soli pontifici. Predicà la croada per fer front a la invasió turca i, encara que la idea no fou acceptada, els hongaresos reeixiren a posar fi a l'expansió otomana a Belgrad l'any 1456. Rehabilità la memòria de Joana d'Arc mitjançant un nou procès (1456). Tanmateix, 38 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Call, avalot del (Països Catalans, 9/jul/1391 - 17/ago/1391) Revolta popular que tingué lloc a diverses ciutats. Promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases del jueus i assassinar-los. Els avalots, iniciats a València, s'extengueren als d'altres ciutats. El més important fou el de Barcelona (5 d'agost), on el call fou pràcticament destruït; més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d'alguns burgesos davant l'extensió del tumult popular. Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l'execució d'una vintena de responsables, però els calls dels Països Catalans no es referen de llur destrucció. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Call i Franquesa, Domènec (Barcelona, 1834 – 1894) Advocat i polític. Fou membre de l'Associació per a la Reforma Penitenciària i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona. Publicà una sèrie d'articles al "Diario de Barcelona", reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona (1878). 40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Call i Morros, Domènec (Barcelona, 1862 - Catalunya, s XIX) Enginyer agrònom. Estudià a Madrid i a Lovaina. Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, publicà Memorándum sobre el pasado, el presente y el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel (1887), Crisi agrícola: remeis (1888), Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne (1883) i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela (1888). 41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Callao, Concepció (Barcelona, 1895 – 1959) Contralt. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on més tard fou professora de cant. Debutà a 16 anys. Excel·lí en les interpretacions de les òperes de Richard Wagner, a Barcelona, València, Madrid i Lisboa. Cantà lieder i col·laborà en concerts simfònics i oratoris. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Callao i Oliva, Francesca (Esparreguera, Baix Llobregat, 1934 – Barcelona, 1981) Soprano. Estudià cant al Conservatori del Liceu i el 1956 debutà amb La favorita. Entre les seves interpretacions es destaquen òperes de Mozart, l'Orfeo, de Gluck, i El giravolt de maig, de Toldrà. També conreà el lied, sobretot en català, la sarsuela i la cançó catalana. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Callastre (Estavar, Alta Cerdanya) Caseria (1.320 m alt), als contraforts meridionals del pla de la Perxa. El canal de Callastre, que pren l'aigua del riu de Saldes, rega el terme de Sallagosa i desemboca al Segre prop de Bajande. 45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Callau, riera de (Conflent) Afluent esquerrà de la Tet, format a Conat per la unió de les rieres de Noedes i d'Orbanyà. Desguassa prop de Prada. 46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calleja del Rey, Félix Maria (Medina del Campo, Castella, 1759 – València, 1828) Militar. Virrei de Mèxic (1813-16). Desterrat a Mallorca pels liberals, el 1823 fou destinat a València. 121 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Càller, cap de (Sardenya, Itàlia) Una de les dues demarcacions administratives de l'illa, creades (1354) durant l'època catalana, que comprenia les províncies de Càller, Arborea, Barbaja i Gal·lura. Tenia un governador, amb residència a Càller. 48 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Càller, influència catalana a (Sardenya, Itàlia, 1324 - 1717) Ciutat molt important durant l'ocupació catalana de l'illa. L'infant Alfons (futur Alfons III el Benigne), assetjà Càller (1324) i ocupa el Castell (1326), on, des de llavors, només habitaren catalans. Fou introduida l'administració catalana, amb un governador i diversos oficials; el municipi fou organitzat segons les institucions del de Barcelona. Els jutges d'Arborea l'assetjaren el 1375, però fou alliberada per l'estol català. Al seu port es reuniren les flotes de les expedicions a Tunis d'Alfons el Magnànim (1432) i de Carles V (1535) i la dels sards que participaren a la batalla de Lepant (1571). Durant la guerra de Successió, Càller, partidària de Felip V, passà al bàndol austriacista després d'un bombardeig de l'esquadra anglesa (1708). Després del tractat d'Utrecht (1713) s'organitzà una expedició que assetjà la ciutat, la qual es rendí a Felip V el 1717, després d'una heroica defensa dirigida pel 49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Callicó i Botella, Ferran (Barcelona, 1902 - Neronde, França, 1968) Dibuixant, pintor i teòric. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc, i amplià la seva formació artística a diverses ciutats estrangeres. Es distingí especialment per la pintura de retrats, als quals donà una vida extraordinària (100 retrats dibuixats, 1933). Defensor del classicisme, s'oposà a tota mena d'avantguardisme i d'art compromès (L'art i la revolució social, 1936). El 1939 s'exilià a França, i més tard es traslladà a Brussel·les. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Callicó i Rebull, Xavier (Barcelona, 1909 - ) Numismàtic. És autor del projecte de la medalla feta a Barcelona el 1948 a l'ocasió del IV centenari de Cervantes. El govern francès el nomenà, el 1965, cavaller de l'ordre de les Palmes Acadèmiques. Ocupà la presidència de l'Associació Internacional de Numismàtics Professionals. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Callosa, baronia de (País Valencià) Jurisdicció territorial, vinculada el 1458 per Guerau Bou, baró d'Alfar i de Mislata, senyor de la vall de Tàrbena. Passà als Aragall, als Gualbes, als Brondo i als Crespí de Valldaura. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Callosa, serra de (Callosa de Segura / Coix / Redovà, Baix Segura) Elevació muntanyosa (568 m alt), de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l'esquerra del riu. Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura. El seu cim és termenal dels tres municipis, els nuclis urbans dels quals s'estenen al llarg del raiguer. 56 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Callosilla (Callosa de Segura, Baix Segura) Caseriu, situat a l'enclavament del camp de Callosilla, al nord de la serra de Callosa i separat del sector principal pel terme de Redovà. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - MUNICIPI
61 CATALUNYA - HISTÒRIA Callús, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d'Alemany-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial. Passà als Despujol, marquesos de Palmerola. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calm, la (Ripollès) Altre nom del santuari de la Cau. 63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Calm, roc de la (Alta Cerdanya) Cim (2.204 m alt) del massís montanyós limitat per les valls de la Tet i d'Angostrina i que, separat del Carlit, per aquesta vall, davalla vers el pla de la Perxa pel sud-est. Al vessant meridional hi ha l'estació d'esports d'hivern de Font-romeu. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA
65 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Calm-agra, pla de (Mentet, Conflent / Setcases, Ripollès) Calma residual de la superfície d'erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l'oest, i els pics de la Llosa (2.503 m alt) i de roca Colom (2.502 m), a l'est. Forma part de la línia de crestes que separa l'alta vall del Ter de la vall de la Tet. És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Calmatges (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Veïnat. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calmell, Llorenç (Besalú, Garrotxa, s XVI - Rosselló ?, s XVII) Jove bruixot. Pretenia de tenir el do de reconèixer les bruixes. Cridat, cap al 1619, per diverses autoritats dels pobles del Rosselló, fou la causa d'arrest i condemna de bon nombre de dones, acusades per ell d'ésser bruixes, fins que, havent inculpat un membre de la burgesia perpinyanesa, la inquisició atallà les seves activitats. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calmell i Vitores, Josep (Barcelona, 1873 – 1937) Pintor i dibuixant. Practicà el dibuix litogràfic, 69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Caló, es (Formentera, Eivissa i Formentera) Caseriu de l'illa, a la costa septentrional, a la franja baixa que uneix les dues zones més altes de l'illa. A llevant hi ha la cala del racó des Caló, al peu de la Mola. 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Calonge (Santanyí, Mallorca Oriental) Poble, al límit nord-est del terme. S'originà per la parcel·lació d'una antiga possessió (s XVIII). Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l'illa. L'església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al s XIX, fou feta segons pla d'Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933. 74 CATALUNYA - MUNICIPI
75 CATALUNYA - HISTÒRIA
76 CATALUNYA - MUNICIPI
77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Calonge i Fenollet, Eusebi de (Vitòria, País Basc, 1814 – Madrid, 1874) Militar i polític, de família catalana. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848). Fou ministre d'estat (1866) i vice-president del senat (1867). Per la seva oposició a la Revolució del 1868 i al nomenament d'Amadeu I, fou separat de l'exèrcit. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calpena i Àvila, Lluís (Biar, Alt Vinalopó, 1860 – Madrid, 1921) Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d'Oriola i, posteriorment, fundà un centre d'ensenyament a Novelda. El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Calpes, Los (la Pobla d'Arenós, Alt Millars) Caseriu, al sud del poble. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
122 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Caltabellotta, comtat de (Sicília, Itàlia) Títol senyorial, concedit a Guillem de Peralta (mort el 1348), passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727). 84 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Caltabellotta, pau de (Caltabellotta, Sicília, Itàlia, 31/ago/1302) Tractat signat entre Carles II de Nàpols, Carles de Valois i Frederic II de Sicília, per la possessió del regne de Sicília. Signada després de vint anys de lluites (1283) entre el papat, els angevins i la dinastia catalana. Fou el primer pas decisiu per a la possessió catalana de Sicília. Segons els termes del tractat, Frederic II restavà senyor de l'illa amb el títol de rei de Trinàcria, però només en règim vitalici; a la seva mort, l'illa havia de passar als angevins. Vint anys després, però, Frederic II féu jurar als sicilians el seu fill Pere com a successor (1322), amb la qual cosa restà completat el domini de la dinastia catalana a Sicília. Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l'Imperi Bizanti a les ordres de Roger de Flor. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Calvari, el (Pollença, Mallorca Septentrional) Santuari, al puig del Calvari, al nord-est de la vila. Hi és venerat un grup escultòric de pedra (Crist crucificat i Maria al peu de la creu), possiblement del s XIII. Segons la tradició, fou trobat a la cala de Sant Vicent. Traslladat al puig, no li fou construït un edifici fins al final del s XVIII. Hi té lloc per setmana santa la cerimònia del Davallament. 123 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Calvaruso, principat de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció senyorial, concedida el 1628 a Cèsar de Montcada i Saccano, baró de Calvaruso, pertanyent a la branca siciliana dels Montcada, barons de Tortorici. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calveras i Santacana, Josep (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15/abr/1890 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 8/des/1964) Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'"Anuari" de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català. Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928). Després del 1939 publicà a la revista "Manresa", de la qual fou director, importants treballs d'erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l'edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció "Monumenta Historica Societatis Jesu". 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calveria, Joan (Catalunya, s XVII - Barcelona ?, s XVIII) Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. Durant el setge de Barcelona de 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment de cavalleria dels cuirassers de Sant Miquel. Es distingí especialment al combat de la Creu Coberta (6/set/1713) i a la 124 EUROPA - BIOGRAFIA Calverley, Hugh (Cheshire, Anglaterra, s XIV - Anglaterra, s XIV) Cavaller. Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du-Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d'Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella. S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel. Formà part d'algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre (1367), i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d'evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l'exèrcit anglès, el 1367; fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d'Elda, al Vinalopó. Es casà amb Constança d'Aragó, filla del magnat sicília Bonifaci Frederic d'Aragó. Posteriorment fou un dels capitans anglesos més destacats en la Guerra dels Cent Anys. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvet, Ezequiel (Barcelona, 1780 – 1851) Capità de fragata i director de l'Escola de Nàutica de Barcelona (1835). En col·laboració amb Josep Bonet i Vinyals, publicà unes Tablas de logaritmos (1847) i una Colección de tablas para varios usos de la navegación (1848), reeditades sovint. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvet, Jaume (Catalunya, s XIII) Jurista. És autor d'unes glosses als Usatges. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvet i d'Estrella, Joan Cristòfol (Sabadell ?, Vallès Occidental, s XVI - Salamanca, Castella, s XVI) Humanista. Estudià a Alcalà i el 1548 acompanyà el príncep Felip (després Felip II) a Flandes. Escriví, per encàrrec, elogis poètics en llatí (com el del duc d'Alba, en reivindicació de la seva campanya repressiva als Països Baixos) al servei dels interessos del rei. El 1587 fou nomenat cronista reial. És autor de De Aphrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant (Anvers, 1551), El felicísimo viaje del (...) Principe Don Felipe desde España a sus tierras de la Baja Alemania (Anvers, 1552) i d'unes cròniques en llatí sobre la conquesta del Perú (editades el 1950), entre d'altres publicacions, sobretot composicions poètiques. 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calvet i Girona, Bernat (Eivissa, Eivissa, 1864 - Palma de Mallorca, 1941) Enginyer de camins, canals i ports. El 1901 redactà el Projecte d'eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte de Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca. Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d'obres públiques. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvet i Móra, Josep (Argentona, Maresme, 3/jul/1891 – Bogotà, Colòmbia, 1/nov/1950) Polític. Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC). Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d'agricultura de la Generalitat de Catalunya (del 31/jul/1936 fins al 1939), s'oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos. Col·laborà a "La Terra" (1921-36) i a "Terra Lliure" (1937). En acabar la guerra civil, s'exilià a Colòmbia. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvet i Pintó, Eduard (Barcelona, 6/feb/1875 – 2/ago/1917) Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva. Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d'administració d'"El Poble Català" i l'Assocació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvet i Prats, Ferran (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22/gen/1903 – Barcelona, 16/jun/1988) Bioquímic. Estudià a Barcelona, Oxford i Munic. Ocupà la càtedra de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1930-38). Després d'un període d'investigació a Estocolm i Nova York. Introduí la bioquímica a la Universitat de Barcelona i ocupà la càtedra d'aquesta especialitat el 1962. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvet i Taulé, Joan (Barcelona, 1832 – 1863) Compositor. Fou organista al monestir de Santa Clara de Barcelona. Escriví música d'església: una missa de Glòria a gran orquestra i una de Rèquiem. 102 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Calveyrach, Just (Perpinyà, 1900 - ) Escriptor en llengua francesa i catalana. Ha passat una part de la seva vida a l'Àfrica negra i a Amèrica. Ha publicat reculls poètics, com Guyanes (1941), i de les seves col·laboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià. Ha dirigit les revistes "La Lyre" i "L'Éveil Catalan". 103 ILLES BALEARS - MUNICIPI
104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calvo, Carmen (València, 1950 - ) Artista plàstica. Estudià publicitat i després féu estudis d'art a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Academia de Belles Arts de Sant Carles. A mitjan dels anys 1970 realitzà sèries d'obres a partir de fragments ceràmics que classificava ordenadament, en ocasions amb un contingut figuratiu que podia ser paisatgístic o referent a pintors clàssics. Al començament dels anys 1980 obtingué diverses beques que li permeteren de traslladar-se a Madrid i a París. Una bona part dels seus treballs consisteixen en inventaris d'objectes que acumula ordenadament sobre el mur, la tela o qualsevol altre suport, construint imatges reiteratives. La seva trajectòria artística reflexiona pictòricament sobre la representació, tot utilitzant mitjans diversos. 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Calvó, Pasqual (Illes Balears, 1752 - Viena ?, Àustria, 1817) Pintor i matemàtic. Pintà a Venècia, Viena i Roma. El 1779 s'establí altra vegada a la capital austriaca, on fou nomenat primer pintor de la cort. Enyorat del seu país, el feren viatjar per distreure el seu tarannà excessivament sensible, que oferia mostres de desequilibri. Féu una estada a Amèrica. En tornar-ne fou afectat de paràlisi i hagué de deixar la pintura. Escriví llavors bon nombre d'obres matemàtiques i d'altres matèries científiques, que restaren inèdites. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvó, Ramon (Tarragona, 1862 – 1926) Religiós franciscà. Fou destinat a missions, i excel·lí en aquesta tasca. Fou bisbe i primer vicari apostòlic del Beni (Bolívia). 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calvo i Acacio, Vicent (València, 1869 – 1953) Escriptor. Treballà com a periodista, primer a Madrid, al diari "La Época" i a l'agència Mencheta, i després a "Las Provincias" de València, on sovint exercí la crítica literària. Publicà alguns llibres de narracions en castellà. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calvo i Domènech, Joan (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1892 – Madrid, 1962) Actor teatral i cinematogràfic. Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud. Actuà en el cinema italià (Giuliano de Medici, 1941), mexicà (Bel Ami, 1947) i castellà (Don Quijote de la Mancha, 1945; Marcelino pan y vino, 1954; Calabuig, 1956, etc). 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvó i Gualbes, Francesc (Barcelona, 1625 - Catalunya ?, 1690) Militar. Lluità a Barcelona, i també a la guerra dels Segadors. Finida aquesta passà al servei de França i féu la campanya contra Holanda. Ascendí a tinent general de l'exèrcit francès per la brava i reeixida defensa que féu de la plaça de Maestricht, de la qual era governador. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvo i Morató, Joan (Olot, Garrotxa, 1783 – 1855) Poeta en castellà. Conreà la poesia religiosa: Corona de veinticinco actos de amor a Dios (1885, pòstumament), i deixà inèdit un Diario espiritual. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calvó i Puig, Bernat (Vic, Osona, 1819 – Barcelona, 1880) Compositor. Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi (1842) i de Santa Maria del Mar (1844) i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè. Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d'església: 67 misses, dos oratoris (La última noche de Babilonia, 1848 i El descenso de la Santísima Virgen en Barcelona, 1862), una òpera (El Solitario), música simfònica, de cambra i per a teclat. És autor d'una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental. 113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Calvo i Verdonces, Josep (València, 1841 – Barcelona, 1924) Escenògraf i dibuixant. L'any 1879 s'establí a Barcelona i fou ajudant de F. Soler i Rovirosa. Fou catedràtic de perspectiva a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Publicà uns Apuntes sobre perspectiva para uso de los alumnos de Bellas Artes y Oficios (1912). 116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Calvo Sotelo, José (Tuy, Galícia, 1893 – Madrid, 13/jul/1936) Polític. Inicià la carrera política al costat d'Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València (1921-22). El seu assassinat per uns guàrdies d'assalt precipità l'alçament militar (17/jul). 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA
118 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calzada i Badia, Sebastià (Barcelona, 1932 - ) Paleontòleg. Escolapi, cursà la llicenciatura en geologia (1958-61) i es doctorà a Barcelona l'any 1975. Compaginà els càrrecs directius escolars amb la recerca paleontològica al Museu del Seminari de Barcelona. Especialista en braquiòpodes del Cretaci, i ha publicat una cinquantena de treballs. 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Calzada i Carbó, Josep (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1878 - Catalunya, s XX) Escriptor. Visqué anys fora de Catalunya. Publicà Poesies, d'estil pre-modernista, les proses La sacra tragèdia, i les obres de teatre Campanel·la (1909) i Plautus (1924). 120 PAÍS VALENCIÀ - ART
Anar a: [ Caldes ] [ Caldo ] [ Call ] [ Calm ] [ Calp ] [ Calvi ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Calmette, Josep
Calonge
Calsina i Baró, Ramon
Calvet i de Budalles, Damas
Calvet i Pascual, Agustí "Gaziel"
Calvo i Serer, Rafael
Calze, Sant