[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: [ Sant ] [ Sant Al ] [ Sant Andreu de Cl ] [ Sant Andr. de T ] [ Sant Antoni ] [ Sant Ant. de G ]

Cada cantor és un soldat menys, per això cal cuidar-se del que no canta perquè alguna cosa amaga. (Facundo Cabral)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant, el  Sobrenom del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

2 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Aciscle  (Perpinyà, Rosselló)  Antiga església (o Sant Iscle), esmentada al s XIII, situada a l'oest de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l'estació del ferrocarril, al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Adeodat  (es Mercadal, Menorca)  Lloc o possessió, al sud-est des Migjorn Gran, proper a la costa, que forma en aquest indret les platges de Sant Adeodat o de Binigaus.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Adjutori  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Nom modern de l'antiga església de Santa Maria de Gausac, (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l'església). És una església romànica de planta circular, i formà part d'una residència de repòs dels abats de Sant Cugat.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Adjutori d'Olost  (Oristà, Osona)  Ermita, situada al sud del poble d'Olost, ja dins el terme d'Oristà. Fou bastida al s XVI com a capella votiva, probablement amb motiu d'una pesta. En tenia cura el rector, i hi ha una casa per als ermitans. Ha estat reformada i restaurada en diverses ocasions i és encara lloc de devoció local.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Adrià, raval de  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)  Barri, al sud del nucli urbà, al límit amb el terme de Sant Adrià de Besòs.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Adrià de Besòs  (Barcelonès)  Municipi: 3,77 km², 14 m alt, 35.814 hab (2015). Situat en un terreny pla al·luvial emplenat per les aportacions de la desembocadura del Besòs, formant un continu urbà amb Badalona i Santa Coloma de Gramanet. Fou, fins al tercer decenni del s XX, un municipi agrícola amb una certa dedicació a la pesca, de tal forma que els camps de conreu ocupaven tot el terme i l'agricultura absorbia la majoria de la població activa; actualment els terrenys conreats són minúsculs, i són situats al marge dret del riu formant una estreta faixa, agrupats en explotacions agràries molt petites, amb conreus d'horta. La indústria (molt diversificada) absorbeix una gran part de la població activa municipal i part de la del municipi veí de Santa Coloma de Gramanet, però, amb tot, una bona part treballa a Barcelona o a Badalona. Espectacular ascens demogràfic en els períodes 1920-30 i 1960-80 a causa de la immigració; després s'ha iniciat un retrocés. L'església parroquial és esmentada ja el s XI, el mateix segle en que hom hi fundà el monestir de Sant Adrià de Besós. Dins el municipi hi ha els barris de la Mina, el Besós, la Verneda, la Catalana i el Camp de la Bota. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Unió Korfbalera - Agrupació Fotogràfica - Institut

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Adrià de Besós, monestir de  (Sant Adrià de Besós, Barcelonès)  Antiga canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d'Avinyó, fundada vers el 1090 per Bertran, bisbe de Barcelona, a la parròquia de Sant Adrià. Fou el primer priorat que la reforma canonical de Sant Ruf tingué a Catalunya. El primer prior fou sant Oleguer (1095-1108). Per qüestions amb el canonge de Barcelona, senyors de l'església, la comunitat es traslladà pels volts de l'any 1112 a Santa Maria de Terrassa.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Adrià de Tendrui  (Tremp, Pallars Jussà)  Poble (843 m alt) de l'antic mun. de Gurp de la Conca, al sud del municipi. La seva església (Sant Llorenç) era parroquial. El 1831 pertanyia al baró d'Eroles.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Agustí  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri residencial, al sud-oest del cap del municipi. Formà un continu urbà amb Can Català (Calvià). Estiueig des del començament del segle XX. Hi ha nombroses residències secundàries i un club nàutic.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Agustí  (es Mercadal, Menorca)  Lloc o possessió, situat al sector des Migjorn, a l'esquerra del barranc de Binigaus, uns 2 km aigua amunt de la seva desembocadura. Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí, circuït per una muralla ciclòpia: habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots. Un d'aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears. Fou declarat monument nacional el 1931.

12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Agustí, raval de  (Alzira, Ribera Alta)  Antic raval, on fou creada, el s XVI, la parròquia de Sant Joan.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Agustí de Lluçanès  (Osona)  Municipi: 13,18 km², 816 m alt, 90 hab (2015). Situat al sector septentrional de la subcomarca del Lluçanès, a la divisòria d'aigües entre el Llobregat i el Ter. Gran part del terme és coberta de boscos de pins i alzines i brolles; els pasturatges ocupen un 29% de la superfície. Agricultura de secà: blat, patates i blat de moro. La ramaderia, primordialment ovina, i l'avicultura complementen l'economia. El poble és centrat per l'antiga església parroquial de Sant Agustí, inicialment sufragània de la de Lluçà, esmentada el 905, refeta al s XI i ampliada amb capelles laterals i un nou portal vers el 1731. El municipi comprèn, també, el raval de l'Alou (que es formà a la fi del s XVIII), l'església de Sant Genís del Pi i el conegut santuari marià dels Munts, vinculat religiosament a Sant Boi de Lluçanes. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Agustí del Panyo  (Viella, Vall d'Aran)  Antiga canònica augustiniana, establerta a l'església i santuari de Mig-aran.

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Agustí des Vedrà  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Parròquia. Important centre turístic, en especial a la Cala de Bou, que forma el sector més meridional de la badia de Portmany.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Alís  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antiga església, al nord-oest de la vila.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Rajadell, Bages)  Poble, a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a ponent del cap del municipi. L'església (1637), amb vestigis d'una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell. Comprèn en el seu territori l'antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al s XII.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Anglès, Selva)  Poble, al sud de la vila, centrat per l'església de Sant Amanç, sufragània de la parròquia de Sant Martí Sapresa. Formava part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia d'Anglès (juntament amb Sant Martí Sapresa).

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Veïnat i antiga església, situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s'uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes.

20 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Amanç  (Montoriol, Rosselló)  Capella, al límit amb els termes de Calmella i Queixàs, a la dreta de la Canta-rana, que en aquest sector de capçalera rep el nom de riera de Sant Amanç o d'Oms.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç, serra de  (Ogassa, Ripollès)  Contrafort meridional del Taga, que culmina a 1.854 m alt al puig de Sant Amanç, entre el coll de Jou i el coll del Vell, al nord del Ter; limita a l'oest amb el Freser i a l'est enllaça amb la serra Cavallera. És un anticlinal, d'estructura juràssica regular, que s'estén en direcció est-oest. El pla de Pena, a ponent del puig, recorda el nom del castell de Pena (s XI-XIV); és possible que el nom de Sant Amanç corresponguí al titular de la seva església. Segons una llegenda, en aquest indret hi hauria hagut un convent de monges molt visitat pel Comte Arnau. Només hi ha un clap de rocs, sense restes visibles del castell ni de l'església.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Amanç de Pedrós  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Església i antiga parròquia, al sud del terme, a la dreta de la riera de Pedrós (afluent de la riera de Relat). La parròquia de Sant Amanç consta des del 982, i formà part del terme del castell d'Oristà; al s XIV s'uní com a sufragània a la de Santa Maria de Gaià, i a partir del 1878 a la de Sant Pau de Pinós. No té culte des del 1936. És un petit edifici romànic del s XII.

23 CATALUNYA - ESPORT

Sant Andreu, Club Esportiu  (Barcelona, 1925 - )  Societat esportiva del barri de Sant Andreu de Palomar. Fundada per fusió de la Unió Esportiva de Sant Andreu i el club L'Avenç de l'Esport. Els seus jugadors vesteixen samarreta groga amb les barres catalanes i pantalons negres. Juga a l'Estadi Municipal de Sant Andreu, que té una cabuda de 18.000 espectadors. Jugà en la segona divisió de la lliga espanyola de futbol del 1948 al 1951, i novament del 1968 al 1980.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Andreu, molí de  (Xàtiva, Costera)  Molí i petit territori, enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l'esquerra del riu Cànyoles.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Bancells  (Vilanova de Sau, Osona)  Parròquia, enfilada al vessant de ponent de la muntanya de la Gavarra, a les Guilleries. Consta des del 1101. Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos; el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones. La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624. Ara té només 5 masos habitats. A l'extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s'hi ha construït una moderna urbanització i un hotel.

26 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Barravés  (Montanui, Alta Ribagorça)  Abadia benedictina, situada a la vall de Barravés. La fundació és desconeguda; hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930. El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell. Decaigué molt aviat; el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix. Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet.

27 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Andreu de Bigaranes  (Santa Maria de la Mar, Rosselló)  Antiga església, al nord-oest del poble. Conserva un retaule del començament del s XVII, obra de Jaume Forner.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Calbinyà  (Anserall, Alt Urgell)  Llogaret, al sector oriental, al camí de Calbinyà a Llirt.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de can Pallot  (Puig-reig, Berguedà)  Església romànica (s XII), vora la masia de cal Pallot, a la dreta de la riera de Merlès. Té notables restes de pintures romàniques, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Castellbó  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (1.325 m alt) (o Sant Andreu de la Vall de Castellbó), fins al 1970 del terme de Castellbó, al vessant occidental de la vall, al nord-oest de la vila.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Centelles  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Veure> Tresponts, monestir de.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Cercs  (Cercs, Berguedà)  Veure> Sant Jordi de Cercs.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Clarà  (Moià, Bages)  Veure> Clarà.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Comallonga  (Fonollosa, Bages)  Capella, al nord-est del poble, al límit amb el de Sant Mateu de Bages (dins el qual es troba la masia de Comallonga), al vessant meridional de la serra de Castelltallat, damunt la vall del Puig.

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Andreu de Gallinera  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Antic monestir de franciscans alcantarins del poble de Benissivà, fundat el 1612. Durà fins a l'exclaustració del 1835, després de la qual s'arruïnà i el solar fou convertit en un calvari públic.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Gurp  (Tremp, Pallars Jussà)  Veure> Gurp de la Conca.

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Andreu de la Barca  (Baix Llobregat)  Municipi: 5,52 km², 42 m alt, 27.340 hab (2015). Situat a la dreta del Llobregat i accidentat en part pels contraforts del massís d'Ordal. L'agricultura és fonamentalment de secà i es troba, però, en regressió; els conreus més estesos són els arbres fruiters, les hortalisses, la vinya, els ametllers i les oliveres. Important indústria (tèxtil, química, metal·lúrgica, electrònica, paperera, alimentària i de materials per a la construcció). Increment demogràfic durant el s XX, especialment important a partir del 1960, a causa d'una important onada immigratòria, resultat de la dinàmica generada al voltant de l'area metropolitana de Barcelona, a les òptimes comunicacions amb la ciutat barcelonina i a la disponibilitat de sòl urbanitzable. Urbanitzacions. El poble és a l'esquerra del Llobregat. Dins el terme hi ha també el casal del Palau Vell. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Teatre Núria Espert - Ràdio - Televisió

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de la Castanya  (el Brull, Osona)  Masia, situada a poca distància, vers l'est, del coll Formic, on el Centre Excursionista de Catalunya fundà, a la fi del s XIX, un dels primers refugis de muntanya. Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de la Serreta  (Capolat, Berguedà)  Veure> Serreta, la.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de les Maleses  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)  Veure> Maleses, les.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Andreu de Llanars  (Prats de Lluçanès, Osona)  Antiga parròquia, situada a la part de ponent del terme, prop de la moderna carretera de Prats a Navars. Existia el 1034 i fou independent fins al s XIV, després s'uní a Prats de Lluçanès. L'església, notable exemplar romànic, és del s XII, amb un campanaret de torre sobre la façana de ponent. No té culte des del 1936.

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Andreu de Llavaneres  (Maresme)  Municipi: 11,80 km², 114 m alt, 10.493 hab (2015). Situat al litoral, en un terreny gairebé pla, només accidentat per la serra del Corredor, a la vora de la riera de Llavaneres i al nord de Mataró. L'economia es basa en l'agricultura i en la indústria. Els conreus més estesos són els de llegums, patates, hortalisses, fruiters i vinya. Hi té importància la floricultura. Indústria tèxtil, derivada de la fusta i de la construcció. Centre d'estiueig i de segones residències. Població en ascens. La vila és al peu del sector muntanyós, al nord de la qual hi ha l'església Vella, la qual sembla que ja existia a les acaballes del s X, segons antics documents. Nova església parroquial de Sant Andreu (s XVI). Àrea comercial de Mataró. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Escola - Biblioteca

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Andreu de Llimiana  (Llimiana, Pallars Jussà)  Antiga església. Les restes de la qual semblen ésser les descobertes a llevant del poble el 1972. És romànica, amb una sola nau, però amb dos absis bessons.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Palomar  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat i antic municipi que fou annexionat el 1897. És situat entre Montcada i Reixac, al nord; Santa Coloma de Gramanet, a l'est, i les barriades de Sant Martí de Provençals, al sud, i Horta, a l'oest. Als s XVIII i XIX es convertí en un nucli industrial, especialment del ram tèxtil, en el qual sobresortí la fàbrica Fabra i Coats, que donà nom al principal carrer, la rambla, que porta el nom de Fabra i Puig. El creixement de la barriada originà nous barris, com el de la Trinitat Nova i la Vella, la Guineueta, el Bon Pastor, Verdum i la Prosperitat, entre d'altres, agrupats en bona part en el districte IX de Barcelona, anomenat Nou Barris, i el de Sant Andreu (districte VIII).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Porreres  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Veure> Porreres.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Socarrats  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Poble, als vessants septentrionals de la serra de Sant Miquel del Mont, a la dreta de la riera de Santa Margarida, afluent de la riera de Bianya. La parròquia de Sant Andreu, romànica, fou consagrada el 1117; el primitiu edifici havia estat fundat el 953. Havia depès del monestir de Santa Maria de Ridaura. S'independitzà i posteriorment esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Joan les Fonts.

47 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Sant Andreu de Sureda  (Rosselló)  Municipi: 9,73 km², 35 m alt, 3.288 hab (2013), (fr: Saint-André). Situat al riberal del Tec, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l'Albera i la Ribereta, o riera de Sant Andreu (que neix en aquesta serra, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d'Argelers, desemboca al mar al grau de la Ribereta, al sud i molt a prop de la desembocadura del Tec). Agricultura de regadiu: hortalisses i fruiters (albercoquers, presseguers, pereres i pomeres), així com de secà, dominada per la vinya, principal font de riquesa del municipi, que dóna vins de qualitat superior i vins dolços d'aperitius; hi ha un celler cooperatiu. Població en ascens. El poble és situat a la dreta de la riera de Sant Andreu, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l'església parroquial, antic monestir de Sant Andreu de Sureda. El terme també comprèn el poble de Tatzó d'Amunt. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Sureda, monestir de  (Sant Andreu de Sureda, Rosselló)  Abadia benedictina. El primitiu cenobi s'originà a Sant Martí, sota el castell de Voltrera, i vers l'any 820 l'abat Miró va traslladar-se a Sant Andreu de Sureda; la fundació va afermar-se gràcies a l'abat Sisebut, a la protecció del comte Gaucelm i a un precepte de Lluís el Piadós; el 1109 va passar a dependre de Grassa, i vers el 1592 va cloure la seva vida monàstica. El cenobi fundà cel·les a Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de la vall de Fenollar. L'única cosa notable que en resta és l'església, construïda, al s. X, dins el primer estil romànic i reformada i ampliada al s. XII. El més important des del punt de vista artístic es el timpà esculturat (s. XI) fet a imitació del de Sant Genís de Fontanes. Destaquen també la taula d'altar, la finestra i la imatge d'un apòstol adossada al mur nord.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu de Tresponts  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell)  Veure> Tresponts, monestir de.

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Andreu d'Eixalada  (Nyer, Conflent)  Veure> Eixalada, monestir d'.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Andreu del Coll  (Olot, Garrotxa)  Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Riudaura, als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del Coll. La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995. L'actual edifici és d'origen romànic; conservà fins al 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll (mort el 1334), senyor del lloc. Al s XIV ja depenia de Riudaura.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu del Far  (Dosrius, Maresme)  Veïnat (435 m alt) (o el Far, ant: Bonaconjunta), al nord del terme, a la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Maresme (hi neix la riera del Far, afluent de capçalera de la riera d’Argentona) i el Vallès Oriental (terme de Llinars del Vallès). L’església parroquial (Sant Andreu), que centra el poble juntament amb la masia de can Guinard, és del s XVII. El terme s’independitzà de Llinars el 1597. El castell del Far o de Llinars, 2,5 km a ponent, pertany ja al municipi de Llinars.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu del Terri  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)  Poble (69 m alt), situat a la dreta del Terri, centrat per l'església de Sant Andreu (s XIII), d'origen romànic, amb absis i campanar gòtic, sufragània de la de Ravós del Terri. Fou possessió del monestir d'Amer. Fou lloc reial. Fins al 1976 fou municipi independent. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Ravós del Terri (amb l'antic castell de Ravós), de Santa Llogaia del Terri i la caseria de Prades del Terri.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Andreu del Vilar  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Veure> Vilar de Sant Andreu, el.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Andreu Salou  (Gironès)  Municipi: 5,97 km², 132 m alt, 149 hab (2015). Situat a l'extrem sud de la comarca, a la confluència de les rieres de la Verneda i Benaula amb el seu col·lector el riu Onyar, al límit amb la Selva. El terme és pla, amb un sector, més aviat petit, de bosc de pins. Economia agrícola, fonamentalment de secà (blat, moresc i farratges); el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia (bestiar boví). Granges agropecuàries (llet i carn). El poble és en una petita elevació a l'esquerra de la riera de Gotarra. Església parroquial de Sant Andreu. Àrea comercial de Girona. El lloc és esmentat l'any 1280, i pertanyé a la corona. L'església parroquial fou de l'ardiaconat de la Selva. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de Dades

56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Àngel, torre de  (el Barcarès, Rosselló)  Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l'estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Aniol d'Aguja  (Montagut i Oix, Garrotxa)  Antic monestir benedictí (o d'Aguges, o d'Uja) i més tard parròquia de l’antic municipi d’Oix, situat al fons d’una vall, a l’origen del Llierca. El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir. El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes, d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat. El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Mont. L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans, es convertí en parròquia rural, de la qual depenia Sant Feliu del Riu i un santuari, per la tradició de la vinguda ací de sant Aniol, des del Vallespir, per fer-hi penitència. Sant Aniol guaria el mal d’ulls amb l’aigua de la veïna cova de l’Abat. Ara el lloc és pràcticament abandonat i la parròquia és un annex de Santa Cecília de Sadernes. Hom hi celebra el tradicional aplec de Sant Aniol, que descriu M. Vayreda en La punyalada.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Aniol de Finestres  (Garrotxa)  Municipi: 47,71 km², 289 m alt, 373 hab (2015). Situat al sud de la serra de Finestres, a la vall del riu Llémena, al sud-est de la comarca i al límit amb la Selva i el Gironès. Agricultura majoritàriament de secà (cereals, llegums i patates) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. El poble, centrat per l'antiga església parroquial de Sant Aniol, d'origen romànic i molt modificada posteriorment, es troba a la dreta de la riera de Llémena. El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Esteve de Llémena, la Barroca, les Medes, els santuaris o esglésies de Finestres (antic poble i monestir), de Bustins, d'Elena i de Bell-lloc de Llémena. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antolí  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble i cap del municipi, situat a banda i banda del riu d'Ondara. Església romànica de Santa Maria.

60 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Antolí i Vilanova  (Segarra)  Municipi: 54,5 km², 570 m alt, 429 hab (2015), (o Ribera d'Ondara). El 1972 li fou unit el terme municipal de Sant Pere dels Arquells. Situat a la vall del riu d'Ondara, al sud-est de la comarca, al límit amb l'Anoia. Hi predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de cereals (blat, ordi i civada), seguits dels d'ametllers i oliveres. Ramaderia de llana i porcina, a més de granges avícoles. La població augmentà durant els tres primers decennis del s XX, però retrocedí a partir del 1940, fins al decenni del 1990, en què acusà un increment. El poble de Sant Antolí és el cap del municipi. El terme comprèn també els pobles de Vilanova de Sant Antolí, els Hostalets de Cervera, Montpalau, Briançó, la Sisquella, Llindars, Gramuntell i Montfar, i els nuclis de Rubinat, de Pomar i de Montlleó (tots tres amb esglésies romàniques). Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Maó, Menorca)  Predi conegut, sota la dominació britànica de l'illa, amb el nom de The Golden Farm, situat damunt la costa septentrional del port de Maó, que en aquest indret forma la cala de Sant Antoni (dividida en dues per una petita punta), on hi ha un desembarcador per al servei de la casa. Aquest és un notable exemplar del s XVIII. Fou residència de l'almirall anglès Nelson i, segons una tradició no confirmada, també hi féu estada la seva amant, lady Hamilton.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (València, Horta)  Raval de la ciutat, antigament anomenat l'Alcúdia de València, a l'esquerra del Túria, davant la porta de Serrans.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Almassora, Plana Alta)  Ermita i caseria, a l'esquerra del Millars, aigua avall de la vila.

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Caseria, al sud-oest de Badies, camí de Castigaleu.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (la Granada, Alt Penedès)  Caseria, al nord del poble.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Betxí, Plana Baixa)  Santuari (138 m alt), aturonat a l'est de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules. És testimoniat ja el s XVI. La confraria fou fundada el s XVII.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat)  Santuari dedicat a sant Antoni Abat, al cim de la muntanya de Sant Antoni o Montpedrós.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni  (la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Veure> Ermita de Sant Antoni, l'.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni, cap de  (Xàbia, Marina Alta)  Cap del Marquesat de Dénia, que tanca pel nord la badia de Xàbia. És una prolongació de la serra del Montgó, que forma penya-segats gairebé verticals, d'uns 100 m d'altitud. A 163 m alt, damunt el promontori, hi ha el far de Sant Antoni. L'antiga ermita de Sant Antoni fou erigida el 1373 per la penitent Caterina Bas a l'indret conegut actualment per la cova de la Bassota.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Antoni, marquesat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1914, pel papa Pius X, a Narcís Sicars i Salvadó, únic titular.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni, pantà de  (la Pobla de Segur / Talarn, Pallars Jussà)  Embassament de la Noguera Pallaresa, també anomenat pantà de Talarn o de Tremp. Ocupa el fons de la conca de Tremp a la Pobla de Segur, amb 7 km de longitud. Situat al peu de la serra de Sant Corneli, on el riu de Carreu conflueix amb la Noguera. És un dels més antics (1918) i els al·luvions dipositats n'han minvat considerablement el volum; la capacitat és de 227,8 hm³. La resclosa, que alimenta la central de Talarn, té uns 100 m d'alçada. Les sèquies derivades del pantà reguen unes 2.500 ha, corresponents a diversos termes. Esports nàutics.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni, riu de  (Pallars Sobirà)  Riu de la comarca, afluent dretà de la Noguera Pallaresa, per la qual drena la vall d'Àssua i petites valls pròximes. Curt però cabalós, és format per la confluència, prop d'Altron, dels rius de Pamano (procedent de Llessui) i de Sall (format, a Escàs, per la fusió dels de Caregue i de Berasti), que drenen la vall d'Escàs. S'uneix al seu col·lector a Rialb de Noguera.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni Abat  (Eivissa)  Veure> Sant Antoni de Portmany.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni d'Albinyana  (Albinyana, Baix Penedès)  Santuari (383 m alt), a ponent del poble, aturonat al límit amb l'Alt Camp i amb el Tarragonès.

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Sant Antoni de Benaixeve  (Camp de Túria)  Nou municipi: 8,74 km², 7.981 hab (2015), (cast: de Benagéber). Situat en l'extrem més oriental del territori comarcal. Posseïx, per tant, una situació privilegiada degut al fet que el nucli urbà està proper a València. Fins el 1998 formava part de l'Horta Oest. Limita amb els municipis de Bétera, l'Eliana, la Pobla de Vallbona i Paterna. Encara que a l'origen va estar basada en la colonització agrícola de les noves terres (secà i regadiu), en l'actualitat, gràcies a la seva proximitat a la capital, predomina el sector serveis al convertir-se en un centre residencial. Aquest municipi va néixer en la dècada del 1940. A l'antic poble de Benaixeve (Serrans), l'any 1932 va començar el pantà de Benaixeve que obligaria als seus habitants a emigrar, els quals s'instal·laren a Sant Isidre de Benaixeve (al terme de Montcada) i a aquest mateix. Es van confeccionar 75 lots de terreny composats per a 75 colons. Després d'un llarg procés d'interessos polítics i econòmics, seguint el corresponent procés de compareixences i aportació d'informes, el 8/abr/1998, es va publicar el decret pel qual es declarava nou municipi independent. Ajuntament

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Bordell  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Església, dependent de la parròquia de Madrona.

77 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Sant Antoni de Calaceit  (Calaceit, Matarranya)  Poblat ibèric. Situat a la serra de Sant Cristòfol, al turó de Sant Antoni, al sud del poble. És un dels més grans i més ben coneguts de la comarca. Excavat extensament pel Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció de P. Bosch i Gimpera (1915-19) i publicat en detall per Francesca Pallarès (1965). És protegit per una bona muralla; conserva diversos carrers i els conjunts de cases corresponents. Fou habitat durant els s. V-III aC. Els materials es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Calonge  (Calonge, Baix Empordà)  Poble i antic barri marítim, situat al sud-est de la vila, entre Platja d'Aró i Palamós, a ponent d'aquesta última ciutat. És un centre turístic força important, amb un bon nombre d'hotels, allotjaments i residències secundàries. Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni. En l'actualitat hi ha una església d'estil neogòtic.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Camprodon  (Camprodon, Ripollès)  Santuari (1.322 m alt), edificat al sud-est de la vila, dalt un cim. El primer santuari s'edificà en un puig veí (Sant Antoni Vell) el 1679 i sembla que fou destruït pels francesos el 1692. L'actual fou edificat pels cònsols de la vila el 1700. Destruït diverses vegades per llamps i reedificat per la vila, és lloc de devoció popular.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Cullera  (Cullera, Ribera Baixa)  Barri marítim de la ciutat.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Galamús  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)  Santuari, al nord de la vila. Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del s V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús, damunt l’Aglí. Del 1480 a la fi del s XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants. Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni de la Florida  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Barri, al sud de la vila, a la carretera d'Oriola.

83 ANDORRA - HISTÒRIA

Sant Antoni de la Grella  (la Maçana, Andorra)  Antic santuari, al límit amb la parròquia d'Andorra la Vella, a la dreta de la ribera d'Ordino, al mig de la gorja de la Grella (o gorges de Sant Antoni), destruït en obrir la nova carretera. Prop seu hi ha l'antic pont de Sant Antoni, al camí d'Andorra la Vella a Ordino.

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni de la Platja  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Veure> Can Pastilla.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Antoni de les Codines  (Centelles, Osona)  Antiga capella i hospital de camí ral, situats al peu de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Es trobava al límit entre les antigues jurisdiccions dels castells del Brull i de Centelles. La capella, escurçada i restaurada el 1971, era dedicada a sant Antoni Abat, i existia ja el 1291; l’hospital, amb elements gòtics (s XV) i ara simple habitatge, fou fundat vers el 1325 pel noble Gilabert de Centelles.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Llefià  (Badalona, Barcelonès)  Sector del barri i antic veïnat de Llefià.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Llombai  (Llombai, Ribera Alta)  Ermita i caseria, 3 km a l'oest de la vila.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Mar  (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà)  Veure> Sant Antoni de Calonge.

89 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Sant Antoni de Portmany  (Eivissa)  Municipi: 126,87 km², 31 m alt, 23.631 hab (2015). Situat al nord-oest de l'illa, obert a la badia de Sant Antoni o de Portmany, 15 km al nord-oest de la vila d'Eivissa. El sector septentrional és un dels més elevats d'Eivissa (398 m al promontori que domina la punta de sa Torreta) i se l'anomena es Amunts. L'activitat econòmica bàsica era l'agricultura, que s'ha vist, però, substituïda en gran part per les activitats turístiques: els conreus més estesos són els de secà, sobretot ametllers, garrofers i figueres, als quals segueixen en importància els cereals; el regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, patates, fruita i farratge. Ramaderia (bestiar boví, oví, cabrum i porcí). La pesca ha disminuït l'activitat. Indústria turística i de la construcció. El port de Sant Antoni ha esdevingut port comercial. La vila tanca pel nord la badia de Portmany, al sector més abrigat. Dins el terme, entre els llocs d'interès arqueològic i històric, cal esmentar l'abric de ses Fontanelles i la capella paleocristiana de Santa Agnès. Àrea comercial d'Eivissa. Fou centre de l'antic quartó de Portmany. Ajuntament - Turisme - Institut Quartó

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Puigpardines  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Església i antiga parròquia de l'antic municipi de Sant Privat d'En Bas, enlairada a ponent del poble de Puigpardines.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Ribes  (Ribes de Freser, Ripollès)  Santuari, situat 3 km a l'oest de la vila, dalt una muntanya amb dilatats horitzons. Consta de la capella, aixecada el 1665, i la casa de l'ermità. És lloc molt visitat, restaurat fa poc.

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Antoni de s'Aranjassa  (Ferreries, Menorca)  Lloc o possessió, a l'oest de la vila, al costat d'una font que rega un hort de tarongers.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni de Susterris  (Talarn, Pallars Jussà)  Veure> Susterris.

94 CATALUNYA - MUNICIPI

Sant Antoni de Vilamajor  (Vallès Oriental)  Municipi: 13,72 km², 258 m alt, 5.789 hab (2015) (o Vilamajor, o Sant Antoni de Vilanova de Vilamajor). Situat al vessant septentrional del Montseny, a la vall de la riera de Vilamajor, afluent del Mogent per la dreta, al nord-est de Granollers. Agricultura fonamentalment de secà; s'hi conreen cereals (blat, moresc i ordi), patates, farratge i vinya; el regadiu es possible a petita escala mitjançant l'aprofitament d'aigua de pous, i produeix hortalisses, patates i farratge. Important ramaderia ovina, porcina i bovina. Granges avícoles. Indústria tèxtil, siderometal·lúrgica, de la construcció i de materials per a la construcció. Estiueig. Població en ascens, bona part de la qual es troba disseminada. El poble es formà a redós de l'església parroquial de Sant Antoni Abat, construida el 1555, renovada el 1798 i bastida de nou després del 1939. El terme comprèn a més notables masies dels s XVI-XVII, diverses barriades, com la del Pla i el poble del Fou (en depenia l'antiga església i convent de Sant Jaume de Rifà). Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Colla Gegantera

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni dels Ermitans  (Roquetes, Baix Ebre)  Ermita, a l'esquerra del barranc de Sant Antoni (afluent, per la dreta, de l'Ebre, que davalla del Caro).

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Antoni d'Ulldemolins  (Ulldemolins, Priorat)  Ermita, als vessants septentrionals del Montsant, al sector meridional del terme. Existia ja abans del 1558, en què hi residia fra Jeroni, i es trobava sota el patrocini de l'ermita de Santa Bàrbara. El 1558 s'hi establí l'anacoreta fra Llorenç Julià, que el 1564 se n'anà, amb alguns companys, a Montserrat. Retornat poc després, s'hi tornà a instal·lar, fins que el 1576 entrà a la cartoixa. L'ermita tingué encara altres ermitans. El 1960 es transformà en residència d'Acció Catòlica de Lleida, d'orientació escoltista.

97 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Arnac  (Fenolleda)  Veure> Centernac.

98 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Aventí  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Caseria i antiga quadra, a l'est del poble, al camí de Beranui. Depenia de la parròquia de Torlarribera.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Aventí, roca de  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà / la Pobla de Segur, Pallars Jussà)  Cim (1.478 m alt) de la serra de Peracalç, termenal dels dos municipis.

Anar a: [ Sant ] [ Sant Al ] [ Sant Andreu de Cl ] [ Sant Andreu de T ] [ Sant Antoni ] [ Sant Ant. de G ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons