A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a: Sant Mart ] [ Sant Martí, J ] [ Sant Martí de C ] [ Sant Martí de la R ] [ Sant Martí de R ]  [ Sant Martí del P ]

Curiosament, els votants no se senten mai responsables del fracàs del govern que han votat. (Alberto Moravia)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí  (la Baronia de Rialb, NogueraLlogaret, a 4 km del centre municipal.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Magnat. El 1134 era un dels grans senyors que prometien ingressar per un any a l'orde del Temple, autoritzada aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebria dotació inicial fins al 1143.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí, baronia de  (CatalunyaTítol concedit el 1664 al capità d'artilleria Francesc de Bojons i Unyona. Confirmat el 1764 al seu nét el tinent coronel Bartomeu de Bojons i Batalla. Passà als Ibáñez-Cuevas. ÉsInici página vacant.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Col·laborà amb Jaume I a les campanyes de conquesta del País Valencià. Rebé donacions reials de recompensa a Gandia.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Bernat de  (Catalunya, s X - s XI)  Fill de Guillem de Santmartí i d'Adelaida. Mort el seu pare (1010), la seva mare, obrant en nom de Bernat, aleshores menor, sostingué dos plets (1013 i 1017) per conservar dins el gran patrimoni dels Santmartí els dominis de Calders (Baix Penedès), reclamats pel monestir de Sant Cugat. Aquest guanyà el litigi. Bernat morí jove, i els béns restants dels Santmartí passaren a la seva germana Dispòsia, que es casaria amb Mir Geribert.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Martí, cap de  (Xàbia, Marina Alta)  Cap de la costa (o cap Martí), al nord del cap de la Nau, que forma un llarg promontori que separa la gran badia de Xàbia, a llevant, del Portitxol, a ponent. L'ermita de Sant Martí s’alça prop d’aquest indret, on, segons la tradició, existí un monestir en època preislàmica. El castell de Sant Martí, que defensava aquest sector de la costa, fou destruït pels anglesos durant la guerra del Francès.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí, comtat de  (CatalunyaTítol concedit el 1713, pel rei-arxiduc Carles III, a Jaume de Copons-Calders-Villafranca i Falcó, baró de Segur, únic titular.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Dalmau de  (Catalunya, s XIII - Grècia, 1307)  Oncle i company d'armes de Bernat de Rocafort a l'expedició a Orient. Pel jun/1307, amb el seu nebot menor Asbert de Rocafort, matà a llançades el noble Berenguer d'Entença, durant la topada que, per confusió, es produí entre els mateixos expedicionaris a laInici página vila de Nestos. Dalmau morí poques setmanes després, de malaltia.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Esteve de  (Catalunya, s XII)  V Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1160, després d'un temps d'abadiat vacant. Quan, el 1162, morí Ramon Berenguer IV, protector i fundador del monestir, Esteve de Sant Martí sabé conservar la protecció del consell de govern del jove Alfons I. Durant el seu abadiat foren començades les obres de l'església major del monestir, nous allotjaments, i l'ala romànica del claustre principal. Deixà l'abadiat el 1181.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Ferrer de  Veure> Santmartí, Ferrer de (bisbe de València).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Ferrer de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Fill de Guillem i de Beatriu de Montcada. El seu heretatge resultava molt compromès per les despeses realitzades pel seu pare de cara a mantenir els plets de la madastra Guisla de Banyeres. Ferrer hagué de cedir el castell d'Eramprunyà, del qual era castellà i gairebé senyor, al rei Jaume I, el qual faria restar la fortalesa en mans de sots-castellans, els Santa Oliva. L'arruïnat cavaller es retirà al seu castell pairal de Sant Martí Sarroca. Era casat amb una Guillema de Cabrera.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Ferrer de  (Catalunya, s XV)  Noble. Assistí a les Corts Generals de Tarassona de 1484, sota el regnat de Ferran el Catòlic.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Martí, Gaspar de  (País Valencià, s XVII)  Arquitecte i frare carmelità. És autor de la notable façana de l'església del Carme de València, avui parròquia de la Santa Creu.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Martí, Gombau de  (Catalunya, s XI)  Fill segon de Mir Geribert i de Guisla de Besora. Seria beneficiari de les possessions de Dispòsia de Santmartí, la primera muller del seu pare. Secundà la rebel·lió de Mir Geribert contra Ramon Berenguer I de Barcelona. El 1067 figura com a senyor del castell d'Eramprunyà. No tingué fills. Els grans patrimonis dels Sant Martí, de Mir Geribert i dels Besora anirien a parar al germà petit Arnau Mir, si bé minvats pels resultats del conflicte esmentat amb el comte de Barcelona.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Gombau de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Estigué al servei d'Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest per a la croada contra Granada que finalment seria suspesa.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fill de Jordà. Era senyor dels castells de Montbui, Montornès i Eramprunyà. El 1136 el comte Ramon Berenguer IV li donà en matrimoni la dama Beatriu de Montcada, divorciada del Gran Senescal Guillem Ramon IV de Montcada. Compartí en vida d'ella una part de les rendes del Senescal. El 1149 participà a la presa de Lleida, on hi rebé unes cases (1150). Pels anys 1152-54 tingué entrada al seguici i consell de Ramon Berenguer IV. El 1160 cedí les cases de Lleida a l'orde de l'Hospital. Devers el 1171 fou un dels negociadors dels acords tributaris del rei Alfons I el Cast amb els sarraïns de Múrcia. Sembla que es aquest personatge el qui estigué casat amb una filla poc coneguda del comte Ermengol VI d'Urgell, de la qual hagué un fill anomenat també Ermengol. Un altre fill seu fou Ferrer. Contreuria noves núpcies amb Guisla de Banyeres.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. Fill d'un homònim i d'una filla quasi desconeguda del comte Ermengol VI d'Urgell. El 1177 el seu oncle Ermengol VII el citaria en cinquè lloc a la successió del comtat.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSant Martí, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1229 anà a Mallorca amb les forces de Guillem de Montcada, del qual era vassall. Formà part a l'avantguarda a la batalla de la serra de Portopí, on moriria el seu senyor.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Jordà de  (Catalunya, s XI)  Fill d'Arnau Mir de Sant Martí. Era un noble influent en temps de Ramon Berenguer III. Li prestà homenatge pel vell castell vescomtal de Barcelona i per les fortaleses d'Olèrdola, Eramprunyà i Castellet. Es casà dues vegades. De la segona muller, Anglesa, tingué el fill Guillem, protegit de Ramon Berenguer IV.

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sant Martí, Pere de  (Catalunya Nord, s XIV)  Noble. Es mostrà partidari de Pere III durant les accions d'aquest per desposseir Jaume III de Mallorca, tot i que el darrer era el seu sobirà natural. Jaume el féu empresonar a Perpinyà. El 1344, a la segona campanya del Rosselló, Pere III assegurà la seva llibertat conservant presoner Pagà, fill natural del rei de Mallorca, fins que fou concertat un bescanvi concret dels dos captius.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Noble. El 1190 s'alià, amb Ponç de Cabrera i altres nobles, al bàndol d'Arnau de Castellbó que, per qüestions d'interessos, entrà en conflicte amb el comte Ermengol VIII d'Urgell i amb el bisbe d'Urgell Arnau de Preixens.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Prengué part destacada a la conquesta de Mallorca (1229). Jaume I recompensà els seus serveis amb diverses donacions a l'illa, als termes de Petra, de Montuïri, incloent l'alqueria de Llucmajor, i dues alqueries a muntanya; amb un total de 74 jovades, que fouInici página el més important dels formats sobre partides de conreu.

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí, raval de  (Perpinyà, RossellóBarri popular de la ciutat, a ponent del nucli urbà, fora de l'antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l'entrada solemne a la vila el 1538). Sorgí a l'indret de la casa procura o priorat de Sant Martí, dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà (que s'havien establert al seu costat el 1228), els quals construïren, a la fi del s XIII i començament del XIV, l'església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta. El raval es formà al seu voltant durant el s XIX amb l'establiment de traginers i carreters, magatzems

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Martí, riu de  (la Vall de Boí, Alta RibagorçaRiu (o de Boí) de l'antic municipi de Barruera, a la vall de Boí, afluent, per l'esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant occidental del port de Rus. Després de passar sota Taüll, i per Boí, s'uneix al seu col·lector davant Erill-la-vall. Prengué el seu nom de l'antiga església romànica de Sant Martí de Boí, les restes de la quan han estat descobertes recentment.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Martí, Roderic de  (País Valencià, s XIV)  Noble i marí. Fou vice-almirall de Pere III. El 1351 comandava les galeres noliejades a Mallorca que se sumaren a l'estol de Ponç de Santa Pau per combatre els genovesos a la Mediterrània occidental. L'any següent participava a la terrible batalla naval del Bòsfor, davant el port de Pera.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Martí, vescomtat de  (Catalunya)  Denominació del vescomtat d'Évol (o de Sant Martí Sarroca), emprada a mitjan s XIV pels So com a substitutiu del vescomtat d'Évol.

26 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSant Martí d'Albars  (OsonaMunicipi: 14,76 km2, 629 m alt, 110 hab (2015), (o del Bas). Situat a la subcomarca del Lluçanès, a les valls de les rieres de Gavarresa i de Lluçanès. Els boscs de pins i el pasturatge ocupen una bona part del territori. L'agricultura es tota de secà (cereals, patates i farratges). Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Poblament en descens i dispers en diverses i antigues masies escampades pel terme, com Vilatammar, Fumanya, Almató, el Prat, les Vinyes, la Coromina. El poble és a la dreta de la riera Gavarresa, centrat per l'església de Sant Martí. La casa del comú és a les cases de la Blava. Dins el terme hi ha, també, la caseria de Beulaigua. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Albera  (l'Albera, VallespirPoble, a l'est del terme, al vessant septentrional del pic de Llobregat, límit amb l'Alt Empordà. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Albet  (Montferrer i Castellbó, Alt UrgellVeure> Albet.

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Alenzell  (Vilafranca de Bonany, Mallorca OrientalPossessió (o Sant Martí), al sud i a poca distància de la vila, camí d'Alenzell, una altra possessió del terme. Sant Martí d'Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra; fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers. Després de l'extinció de l'orde dels templers (1312), passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d'Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l'honor de Sant Martí d'Alenzell, origen de la baronia de Sant Martí d'Alenzell, i els seus descendents es cognomenaren SuredaInici página de Santmartí i tingueren el marquesat de Vilafranca. Dins el seu territori es formà un nucli urbà que donà lloc, el 1620, a la vila de Vilafranca de Bonany, inicialment Vilafranca de Sant Martí.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Aravó  (Guils de Cerdanya, Baixa CerdanyaPoble, vora el riu d'Aravó, al límit amb el terme de Puigcerdà.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Arenys  (MaresmeVeure> Arenys de Munt.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Armàncies  (Campdevànol, RipollèsPoble i parròquia rural (o Armàncies), situada originàriament a l'extrem nord-oriental del terme, on hi havia la vil·la d'Armàncies (890) i hi resten els masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix. El 1619 es construí l'església actual, a la part baixa del terme, a l'esquerra del Freser i de la carretera de Puigcerdà, entre els grans masos del Molí Nou i Perarnau. Des d'aleshores és sufragània de Campdevànol.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Aubert  (Viella, Vall d'AranEsglésia parroquial d'Aubert, de l'antic terme de Betlan, al nord-oest del poble, a la dreta del barranc de Sant Martí, que procedeix del pic d'Es Cròdos i s'uneix a la Garona prop d'aquesta església. Edifici d'origen romànic, amb una nau gòtica i un curiós campanar de planta quadrada, conserva la pica-baptismal, decorada, romànica. Havia estat un convent augustinià.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Balaguer  (Viver i Serrateix, Berguedà)  Església i antiga quadra, situada a la muntanya i puig de Balaguer (730 m alt), a la part nord-occidental del terme. Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn. Existia ja el 1131.Inici página L'església romànica fou restaurada i beneïda el 1910. Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Bercedana  (Gavet de la Conca, Pallars JussàPoble (746 m alt) de l'antic terme d'Aransís. És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Bianya  (la Vall de Bianya, GarrotxaAntiga parròquia (ant: Solamal), situada a l'esquerra de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, prop de la seva confluència amb la del Ferró. Esmentada ja el 977, quan el comte Miró II de Besalú i bisbe de Girona la donà al monestir de Camprodon. És un notable exemplar romànic, ben conservat, amb una torre quadrada damunt la porta; des del 1582 és sufragània de Sant Pere Espuig.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Bosquerons  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Església, desapareguda, de l'antiga quadra de Canals.

38 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí de Cameles  (Cameles, RossellóSantuari, al sud del poble, davant el serrat de Sant Martí. És un edifici romànic. Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella (1637-64).

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Campmajor  (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'EstanyPoble, situat a la dreta de la riera de Campmajor, prop de la seva confluència amb el Ser. L’església parroquial de Sant Martí, actualment sufragània de la de Sant Miquel de Campmajor, fou fundada al s IX per l’abat de Banyoles i conserva la porta i l’absis de la construcció pre-romànica; ha estat molt modificat posteriorment. S'hi venera una imatge deInici página santa Quitèria, raó per la qual el lloc és conegut també per Santa Quitèria de Campmajor; hom hi celebra un concorregut aplec el 22/mai. Al s XVII era lloc reial.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Canals  (Conca de Dalt, Pallars JussàPoble, fins el 1969 del terme de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada. L'església parroquial (Sant Martí) fou consagrada el 1349. La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal.

41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí de Canoà  (Prada, ConflentEsglésia romànica, al nord de la vila, a la riba esquerra de la Tet. És esmentada ja el s IX.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Cantallops  (Susqueda, SelvaVeure> Sant Martí Sacalm.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Capellada  (Besalú, Garrotxa)  Església, vora el nucli urbà, a la confluència de la riera de Capellada amb el Fluvià. Fou construïda com a nova església del priorat canonical de Sant Martí de Juïnyà.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Capsec  (la Vall de Bianya, GarrotxaVeure> Capsec.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Catllarí  (Montmajor, BerguedàVeure> Sant Martí de les Canals de Catllarí.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSant Martí de Centelles  (OsonaMunicipi: 25,60 km2, 404 m alt, 1.103 hab (2015). Situat a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. El terme municipal és accidentat pels cingles de Bertí i del Cerdà, i la major part cobert de boscos de pins i alzines amb algunes pastures. Els terrenys conreats ocupen una petita part del terme municipal, hi predomina el secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i porcina, i granges avícoles.Inici página Indústriaagropecuària, tèxtil, mecànica i de la construcció. Funció de residència i d'estiueig. Restes de l'antic castell de Centelles, amb una capella romànica (s XII-XIII). El cap municipal és el nucli de l'Abella. Altres nuclis del terme són Sant Miquel Sesperxes, Valldaneu i la colònia de l'Oller. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Valldeneu

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Cerdanya  (Guils de Cerdanya, Baixa CerdanyaCaseria, vora Sant Martí d'Aravó, que constitueix, de fet, un barri de la vila de Puigcerdà.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Corilla  (Salardú, Vall d'AranSantuari (o de Gessa) de l'antic terme de Gessa, al nord d'aquest poble, a la dreta de la vall de Corilla, al vessant oriental de la serra de Sant Martí, contrafort meridional de la serra d'Arenyo.

50 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaSant Martí de Fenollet  (FenolledaMunicipi: 10,72 km2, 440 m alt, 57 hab (2011), (occ: Sant Martin de Fenolhet; fr: Saint Martin de Fenouillet). Situat al sector de llengua occitana, als vessants meridionals de la serra de l'Esquerda, a llevant de la collada de Ventafarina. Les zones més muntanyoses són cobertes de bosc i de matollar. La superfície agrícola es dominada pel conreu de la vinya, que produeix vi amb denominació d'origen controlat; també hi ha arbres fruiters (presseguers i albercoquers), hortalisses (carxofes i enciams), pastures i farratge. Hi ha una cooperativa vinícola amb 8.000 hl de capacitat. Mines de feldspat. El poble és situat a la dreta de la Riberòla. El municipi també comprèn l'antic terme de Taixac. Ajuntament (en francès)

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Foix  (Alt PenedèsVeure> Sant Martí Sarroca.

49 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Martí de Fonollar  (Morellàs i les Illes, VallespirAntic poble (o de Fenollà), al sector pla del terme,Inici página a la vall del Tec. La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals. La capçalera, rectangular, és més estreta. Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets. Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del s XII. Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt, fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o Mahaud, filla de Ramon Berenguer III (primera meitat del s XII), muller del vescomte de Castellnou.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Juïnyà  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Antiga església del poble de Juïnyà, que havia estat un priorat canonical, filial de la comunitat de Santa Maria de Besalú, a la qual fou cedida el 977 pel bisbe i comte Miró. El 1104 es trobava ja en ruïnes i fou cedida de nou pel comte Bernat III de Besalú a la comunitat reformada de Besalú de canonges de Sant Ruf d'Avinyó, que la reedificaren vora la riera de Capellada, als peus del castell de Besalú. Des d'aleshores no tingué comunitat pròpia.

53 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Martí de la Cova  (Alcúdia, Mallorca SeptentrionalAntiga església, al sud de la ciutat, vora l'albufera d'Alcúdia. Fou bastida aprofitant una cova oberta al vessant del puig de Sant Martí, dita cova de Sant Martí o de son (o çon) Sant Martí. Malgrat que la tradició la fa d'origen pre-islàmic, els elements arquitectònics i escultòrics conservats no són més antics dels s. XIII o XIV. L'església és esmentada ja el 1268. Arruïnada des del 1827, fou restaurada el 1956 (el 1886 ho havia intentat ja, infructuosament, la Societat Arqueològica Lul·liana).

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de la Morana  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Poble (551 m alt), dins l'antic terme de Florejacs, entre Gra i la Morana. L'església (Santa Maria) depèn de la de Guissona. El lloc és esmentat el 1099; la senyoria pertanyia a la col·legiata de Guissona. Al s XIX formà un municipi amb la quadra de NialInici página (actualment del municipi de Guissona).

55 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí de la Riba  (Elna, RossellóMasia i antiga església, a l'oest de la ciutat, posseïdes el s. XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.

56 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Martí de la Riba  (Millars, RossellóAntiga granja del monestir de Jau, al nord del poble.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de les Canals de Catllarí  (Montmajor, Berguedà)  Antiga església de la quadra de Catllarí (o Sant Martí de Catllarí). És un edifici romànic del s. XII, avui sense culte, que consta des de l'any 1170. El s. XIV era sotmès a Castellar del Riu.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de les Escaules  (Boadella i les Escaules, Alt EmpordàVeure> Escaules, monestir de les

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de les Serres  (Navès, SolsonèsVeure> Serres, les.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Llaneres  (la Bisbal d'Empordà, Baix EmpordàVeure> Castell d'Empordà.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Llavinera  (Olvan, Berguedà)  Antiga església en ruïnes, al nord-oest del terme, prop delInici página torrent del Gol. Existia ja el 1312. Fou coneguda també per Sant Martí de Bellera.

62 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsSant Martí de Llémena  (Gironès)  Municipi: 43,08 km2, 256 m alt, 605 hab (2015). Situat a la vall de Llémena, al nord-oest de Girona, al límit amb la Garrotxa, accidentat per la serra de Rocacorba. El territori, molt muntanyós, és oupat en una bona part per bosc d'alzines i castanyers, sobretot. Predomina l'agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, blat de moro, ordi i civada), patates i farratge; el regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Explotació forestal (castanyers). El poble és a la dreta de la riera de Llémena, sota el puig d'Elena, centrat per l'església parroquial de Sant Martí. El municipi comprèn també els pobles de Granollers de Rocacorba, Llorà i les Serres, i el veïnat de Peradalta. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Maçana  (Rubió, Anoia)  Antiga parròquia rural, que forma l'extrem septentrional del municipi. Es troba dalt un turó de 703 m alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana, afluent de la riera de Rajadell. Prop de l'església de Sant Martí, que guarda elements romànics, si bé fou refeta al s XVIII, hi hagué l'antic castell de Maçana, que originà la seva demarcació. Tingué per sufragània l'església romànica de Santa Maria del Grauet, del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages). Dels s XV al XVIII tenia uns 12 masos o famílies.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Maldà  (UrgellVeure> Sant Martí de Riucorb.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Merlès  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Poble, una de les dues antigues parròquies que es repartien el terme de l'antic castell de Merlès. És troben l'una prop de l'altra, a cada banda de la riera d'Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d'Urgell, després de Solsona. Sant Martí, existent ja el 988, era la parròquia dels masos situats a l'esquerra de la riera i queInici página pertanyien a la diòcesi de Vic. En la seva demarcació (14 masos el 1686) es trobava el castell de Merlès. Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós. L'edifici, d'origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII.

66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí de Montbram  (Sureda, RossellóVeure> Vall de Montbram, la.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Montnegre  (Sant Celoni, Vallès OrientalVeure> Montnegre.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Palafrugell, castell de  (Baix EmpordàVeure> Palafrugell.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Pertegàs  (Sant Celoni, Vallès OrientalVeure> Pertegàs.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

església de Sant Martí de Provençals (Barcelona)Sant Martí de Provençals  (Barcelona, Barcelonès)  Antic municipi i actual barri, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre Sant Andreu de Palomar, al nord; Sant Adrià i la mar, al sud, i Barcelona i Gràcia, a l'oest. El nucli s'inicià al voltant de l'església de Sant Martí, i es mantingué agrícola fins al s XVIII, en què s'inicià un barri industrial d'indianes, a l'oest; al s XIX sorgí un tercer nucli, incorporat a l'Eixample, el Poblenou, vora mar, amb indústria de pells i metal·lúrgia. Actualment, el barri conserva algunes indústries i és dividit per l'avinguda de la Meridiana. L'església de Sant Martí fou bastida durant el s XV al mateix lloc -Provençals- on ja existia des del s XI una petita capella, de propietat particular, dedicada a Sant Martí de Tours. L'actual temple consta d'una sola nau, amb absis poligonal i volta d'ogives; té capelles laterals, fruit de reformes posteriors. La façana fou contractada el 1432 per l'escultor Joan Eimeric. Al timpà hi ha la imatge de Sant Martí i el pobre, i la representació de Joan Sellerer i la seva esposa, donants de l'obra. El campanar, de planta quadrada, i elInici página coronament de la façana són del s XVII. L'any 1936 un incendi va malmetre tota la decoració interior.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Puigbó  (Gombrèn, RipollèsAntiga parròquia rural, avui dia sufragània de Sant Pere de Gombrèn. Es troba a 1.120 m alt, a l'inici d'una alta vall, a l'oest del terme. A poca distància de l'església, a la punta del serrat, hi ha les restes d'una antiga edificació fortificada i de l'antiga església. L'actual és del s. XVIII. Existia el 1140 amb el nom de Sant Martí de Puigmal, que canvià pel de Puigbó el s. XIII. Tradicionalment tenia 12 famílies, reduïda avui dia a dues.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Riells  (Selva) Veure> Riells de Montseny.

73 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellSant Martí de Riucorb  (UrgellMunicipi: 34,87 km2, 409 m2, 689 hab (2015) (o Sant Martí de Maldà). Situat a la dreta del riu Corb, al sud de la comarca, no fou municipi independent fins al 1972, en què l'antic municipi de Rocafort de Vallbona, s'annexionaren els agregats de Vilet i Llorenç de Vallbona. Conreus de secà, sobretot de cereals i, en menor mesura, oliveres, vinya i ametllers. El regadiu, de poca extensió, està dedicada preferentment a les hortalisses. Ramaderia de bestiar de llana i porcs. Granges avícoles. Petita indústria del paper i de materials de construcció. Al poble destaca l'sglésia parroquial de Sant Martí (s. XVII), amb façana barroca. Hi ha vestigis de poblacions ibèriques i romanes i de castells medievals. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Riudeperes  (Calldetenes, OsonaAntic poble, que fins el 1965 donà el nom al municipi. És esmentat ja el 946. L'església, a la dreta de la riera de Sant Julià, consta com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta des del 1050. L'edifici actual (s XI) fou ampliat amb un pòrtic (s XII), amb capelles laterals (1573) i modificat i abarrocat al s XVIII. Era una de les Quadres Unides d'Osona. La creació del nucli deInici página Calldetenes deixà com a agregat rural el de Sant Martí de Riudeperes, que eclesiàsticament continua vinculat a Sant Julià de Vilatorta.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Rovinyó  (Caldes de Montbui, Vallès OrientalCapella de la masia del Pascol (o del Pascol), a la capçalera de la riera de Codonys, al peu del Montmajor. És esmentada ja el 1093.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Serraïma  (Sallent de Llobregat, Bages)  Antiga església parroquial i quadra (Serraïma), situada al nord-est del municipi, al límit amb el d'Avinyó. Existia el 1003 i es trobava sota el domini de Sant Benet de Bages. Conserva en part l'església, romànica, bé que molt transformada al s XVIII. Havia tingut 18 masos al s XIV, que es reduïren a 3 el 1515, els mateixos que en l'actualitat. En depenia d'ella el santuari de Santa Maria de Fucimanya.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Sobremunt  (OsonaVeure> Sobremunt.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí de Sorbet  (Viladecavalls, Vallès OccidentalAntiga parròquia i lloc del terme del castell de Terrassa, situada prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels primitius nuclis de l'actual poble de Viladecavalls. L'església de Sant Martí de Sorbet, romànica, ha esdevingut la parròquia de Viladecavalls del Vallès.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Surroca  (Ogassa, RipollèsVeure> Surroca.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Tornadissa  (la Vall de Bianya, GarrotxaVeure> Sant Martí del Clot.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Martí de Torrelles  (Baix LlobregatVeure> Torrelles de Llobregat.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí de Torroella  (Sant Joan de Vilatorrada, Bages)  Poble (230 m alt) i antic cap del municipi, al qual donava nom, a l'esquerra del Cardener. El terreny, que ocupa un sector important del pla de Bages, és drenat per la riera de les Feixes i el torrent de Joncadella, afluents d'aquest riu. Hi ha una petita indústria de confecció i un escorxador industrial. La població activa s'ocupa principalment a les fàbriques i els tallers de Manresa i de Vilatorrada, nucli central del municipi. L'església i el territori de Sant Martí foren senyoria de Sant Benet de Bages, per donació de la comtessa Ermessenda (1020). Dins aquest terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Joncadella. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaSant Martí de Tous  (AnoiaMunicipi: 39,24 km2, 465 m alt, 1.186 hab (2015), (o Tous). Situat al sud-oest de la conca d'Òdena, a les vores de la riera de Tous i accidentat per la serra de Queralt. Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Petita indústria (tèxtil i agropecuària). El poble és a l'esquerra de la riera de Tous, sota el turó que domina l'antic castell de Tous, restaurat modernament, i al voltant del qual es formà la població. L'església parroquial és dedicada a sant Martí (s. XIX). El municipi comprèn, a més, el poble de Fiol, l'antic castell i església de la Roqueta de Fiol, la caseria de Flix, el santuari de Santfores, les masies de l'Albereda i l'Eucària i l'església de Sant Pere de l'Erm. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Festival de Llegendes - Escola

84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Martí de Veri  (Bissaürri, RibagorçaVeure> Sant Martí d'Estet.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Martí de Vilapedrers  (Navès, SolsonèsEsglésia romànica, al sud del terme, vora l'església de Linya.

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí de Vilaplana  (Prats de Molló, VallespirEsglésia i antic poble, a l'esquerra del Tec, aigua avall de la vila.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí del Bas  (OsonaVeure> Sant Martí d'Albars.

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí del Canigó  (Castell de Vernet, ConflentVeure> Canigó, monestir del.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí del Clot  (la Vall de Bianya, GarrotxaPoble (509 m alt) (o de Tornadissa), centrat per l'església parroquial de Sant Miquel, als vessants meridionals de la serra de Malforat, damunt la riba esquerra de la vall de Sant Ponç d'Aulina. Conserva, l'absis, la volta i el portal adovellat, on hi ha una interessant inscripció en caràcters gòtics referent als terratrèmols de la comarca d'Olot el primer terç del s. XV. Havia estat sufragania de la de Sant Salvador de Bianya.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí del Congost  (Aiguafreda, Vallès OrientalNom antic de la vella parròquia de Sant Martí d'Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt. El lloc era de possessió comtal. El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma. L’edifici fou renovat a la fi del s XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d'Aiguafreda. Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor. Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Martí del Corb  (les Preses, GarrotxaEsglésia, als vessants septentrionals de la serra del Corb, al sector encinglerat dit serra de Marbolenya. És un petit edifici, amb un porxo i campanar d'espadanya, situat prop d'una font, on se celebren alguns aplecs i s'anava el processó des de les Preses en temps de secada. Havia estat del terme de la parròquia de Sant Miquel del Corb.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí del Puig  (Gisclareny, Berguedà)  Església (o de la Baga), a la vall del Bastareny. Abans fou parròquia independent (1255), però a partir del s XV consta com a sufragània de Gisclareny.

93 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Sant Martí del Sas  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Antiga quadra (852 m alt) i monestir benedictí (o de Sas), dins l'antic terme de Cornudella de la Valira, al nord de Ribera de Vall. Existia ja el 874 com a cel·la amb monjos. El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per un abat, amb frares i alguns servents. Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l'any 920 (rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d'altres). El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d'Alaó, on s'han conservat els pocs documents que en parlen.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí dels Castells  (Bellver de Cerdanya, Baixa CerdanyaCaseria, antic castell i parròquia, situat sobre un penyal, envoltat pel Segre, a l’oest del municipi. El castell de Sant Martí existia ja el 1050, i sempre anà unit als de Miralles i Queralt, com a domini dels comtes de Cerdanya. El 1134 fou infeudat als vescomtes de Castellbò, i més tard es considerà lloc reial. El seu terme tenia 5 famílies el 1355 i una de sola a la fi del s XIX. Del castell resten només escasses ruïnes i l’església romànica de Sant Martí, que fou parròquia del s XII en endavant. Perdé la municipalitat a la fi del s XIX. Hi ha un sol mas sota l’antigaInici página església.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Empúries (Alt Empordà)Sant Martí d'Empúries  (l'Escala, Alt Empordà)  Poble, situat a la costa, en un petit promontori (antiga illa de Sant Martí d'Empúries, unida després a la costa), que correspon al primer establiment grec de la ciutat d’Empúries o Paleàpolis. La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels s III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí (l’església és esmentada ja el 842). Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del s IX; el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927. Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del s XIII. També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del s XVI (1507) per l’actual, gòtica i fortificada. El castell fou incendiat el 1285 per les forces franceses de l’almirall Guillem de Lodeva...  Segueix... 

96 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Envalls  (Angostrina, Alta CerdanyaVeure> Envalls.

97 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Martí d'Estet  (Bissaürri, Ribagorça)  Poble (1.304 m alt) (o de Veri), a la vall de Sant Feliu, a la dreta del riu de Garàs, aigua avall de Veri. La seva església parròquia és dedicada a sant Martí.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí Sacalm  (Susqueda, Selva)  (o de Cantallops) Poble (835 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació. És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981. L'església de Sant Martí, refeta al s XVII sobre murs romànics, existia el 1150. Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació, més tard formà part delInici página marquesat de Rupit. Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

façana de Sant Martí Sacosta (Girona)Sant Martí Sacosta  (Girona, GironèsAntiga canónica agustiniana, col·legi de jesuïtes i ara seminari conciliar, situada a la part alta de la ciutat, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí. L'església de Sant Martí existia ja el 898 i tenia sacerdot propi. El cabiscol Ponç la féu reedificar abans del 1064, i s'hi treballava encara el 1078, quan el seu hereu Joan féu deixes per cobrir-la. El 1101 el comte Ramon Berenguer III la rebé sota la seva protecció, i el 1118 Berenguer Amat l'encomanà al bisbe de Girona. El 1152 Guillem, prevere de Sant Martí i arxilevita de Besalú, la cedí a l'abat Ponç de Monells, de Sant Joan de les Abadesses, perquè hi instituís un prior i una comunitat de canonges. La fundació, però, no es féu fins el 1164, que s'hi instal·là una comunitat, presidida per Arnau de Montbós, antic canonge de Lledó, amb consentiment del bisbe i canonges de Girona. El papa Alexandre III confirmà la fundació amb una butlla del 1166. Segons...  Segueix... 

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí Sadevesa  (Terrassola i Lavit, Alt PenedèsAntic poble, situat al sud-oest del terme. L'església de Sant Martí existia ja el 1149 i consta com a sufragània de la de Sant Marçal de Terrassola des del 1413.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí Sapresa  (Brunyola, SelvaPoble, situat a la plana, a l’est de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma de Farners a Anglès. Existia ja el 1019. La població és coneguda també per les Esposes. L’antiga església és situada més al nord de la població, prop del cementiri, i en depenien la sufragània de Sant Amanç i la capella de Santa Bàrbara, dins el municipi d’Amer. La seva demarcació pertanyia a la jurisdicció del castell de Brunyola.

102 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsSant Martí Sarroca  (Alt PenedèsMunicipi: 35,29 km2, 291 m alt, 3.092 hab (2015), (o Sant Martí de Foix). Situat a la vall del riu de Foix, a l'oest de la comarca, al límit amb el Baix Penedès. Predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més extensos són els de vinya, olivera, cereals, llegums, farratge, patates i fruiters. De regadiu s'hi conreen hortalisses i farratge. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Petita indústria alimentària derivada de l'agricultura. El poble ésInici página centrat per l'antic castell de Sant Martí i per l'església parroquial de Santa Maria, bastida el s XII i modificada el s XIII; hi excel·leixen les set arcades dobles de l'absis i el retaule gòtic dels Goigs de la Verge i a la Passió (s XV), obra de Jaume Cabrera. El municipi comprèn també el raval de les Casesnoves de Sant Martí Sarroca, els veïnats i caseries de la Rovira Roja, Romaní, els Hostalets, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, el Pla de la Bleda, Brugueres, Can Crusat de la Carrera i, entre altres, la gran masia de Samuntà. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - El Martinet - Escola Jaume Balmes

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Martí ses Corts, Climent de  (Catalunya, 1717 – Barcelona, 1794)  Llec caputxí. Vestí l'hàbit el 1740. És autor d'un plànol d'aigües d'Igualada, confeccionat a petició de l'ajuntament de la ciutat, que seria presentat al Consell de Castella el 1792.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

església de Sant Martí Sescorts (Osona)Sant Martí Sescorts  (Santa Maria de Corcó, Osona)  Poble, situat a la vall de la riera de Sant Martí (tributària de la de les Gorgues per la dreta), a la carretera de Manlleu a l’Esquirol. L’església, existent el 934, fou renovada i consagrada el 1068. És un edifici romànic amb creuer i tres absis i un esvelt campanar, força ben conservat; té només un portal nou (1561) i la sagristia i afegitons laterals (1771). Es conserva part de l’antiga decoració de pintura mural romànica, amb escenes del pecat original d’Adam, al Museu Episcopal de Vic. A mitjan s XVIII la rectoria es traslladà a l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales, situada a mitja hora de la parroquial, reconstruïda el 1670 i ampliada el 1909. Des del s XV formà part de la batllia de Cabrerès; tenia 9 masos el 1480. Aleshores i fins el 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Augmentà ràpidament de cens, amb 28 masos el 1630, i 56 famílies i 383 h el 1782. Entre aquests masos, tenen tradició plurisecular les Coromines, l’Esquenera, el Dot, Carerac, Joventeny, Sorribes, el Gosc, les Corts i l’antiga Vila-seca, avui Santa Margarida, on hi hagué un convent de monges augustinianes entre el 1277 i elInici página 1306.

105 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaSant Martí Sesgueioles  (AnoiaMunicipi: 3,90 km2, 646 m alt, 378 hab (2015). Situat en una petita vall, prop de la riera Gran, als altiplans de Calaf, al sector nord-oest de la capçalera de l'Anoia (drena el terme també el seu afluent per l'esquerra, la riera Gran), al nord-oest de la comarca. El territori, de petita extensió, és cobert en gran part per l'agricultura de secà (cereals i ametllers) i petits horts de regadiu; té alguns claps de pins i alzines i de garriga. La ramaderia (bestiar porcí) i aviram, complementen l'economia. Explotació de mines de carbó. El poble és a l'extrem occidental del terme, format al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, la qual va ésser construïda al s Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí Sesserres  (Cabanelles, Alt EmpordàPoble, situat prop de la riba dreta del riu Manol, al peu dels vessants orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont. El centra l'antiga església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d'una nau, amb campanar quadrat posterior. El lloc sembla que ja és esmentat el 872. L'església fou cedida el 1116 a la seu de Girona. El 1204 tenien la senyoria del lloc els Creixell, que la cediren al priorat de Lledó. A la fi del s XVII era lloc reial.

107 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsSant Martí Vell  (GironèsMunicipi: 17,54 km2, 65 m alt, 248 hab (2015). Situat al sector oriental de la comarca, al nord del massís de les Gavarres, al nord-est de Girona, al límit amb el Baix Empordà. És drenat per la capçalera del Rissec i per la riera de Sant Martí, afluent del Ter per la dreta. Terreny força muntanyós. L'agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals, farratge i petites extensions d'olivera i vinya. Ramaderia i avicultura. El poble és a l'esquerra de la riera de Sant Martí. L'església parroquial de Sant Martí, amb campanar gòtic tardà, és de la fi del s XVI. ElInici página municipi comprèn, a més, els veïnats del Puig, la Vilosa i el barri del Mercadal. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Martí Vell  (Santa Pau, GarrotxaCaseria, als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l'antiga parròquia de Sant Martí (des del s XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d'origen pre-romànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser. Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca.

109 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martí Xic  (les Masies de Voltregà, Osona)  Antiga església (o Sant Martí del Castell), nom donat a l'antiga església de Sant Martí de Voltregà, romànica, situada en un collet sota les ruïnes del castell de Voltregà (854 m alt.). Fou erigida vers el 1097 i tingué la categoria de parròquia fins al s XIV, que es fusionà amb la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà. Es conserva sencera, però en estat ruïnós.

110 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Martirià  (Banyoles, Pla de l'EstanyAntiga capella, situada prop de la vila. Existent des d'abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt), a llevant de l'estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles, Martirià. En tenien cura un sacerdot i un ermità. Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites; després s'aterrà per raons estratègiques. El culta al sant passà el 1649 a l'església del monestir.

Anar a: Sant Mart ] [ Sant Martí, J ] [ Sant Martí de C ] [ Sant Martí de la R ] [ Sant Martí de R ]  [ Sant Martí del P ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons