A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Santi ]    [ Santm ]    [ Santos ]    [ Sants ]    [ Sanx ]    [ Sanxo, S ]

Les idees, com les puces, salten d'un home a l'altre. Però no piquen a tothom. (Stanislaw Lem)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santiáñez i Oliver, Josep  (Barcelona, 1922 - )  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts. Expressionista moderat i estructural, ha exposat especialment a Barcelona i Madrid. Participà en les Biennals Hispanoamericanas, en alguna exposició Carnegie, de Pittsburgh, a l'Exposizione Internazionale d'Arte Sacra (1950), Biennal de Venècia (1954), etc.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santiga  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental Poble (ant: Santa Maria Antiga), a l'oest del poble, vora la carretera de Sabadell. Antiga quadra, centrada per una domus, esdevingué el 1389 castell termenat. A l'església parroquial (Santa Maria) es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l'Heura (trobada, segons la tradició, el 1624).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSantigosa, Benet  (Girona, s XIX)  Mestre d'obres. Actiu a Girona del 1816 al 1835. Signà moltes propostes d'obres al període anterior als nomenaments de Jeroni Martí i Bru Barnoya com a arquitectes municipals. Entre els seus projectes cal destacar la urbanització del carrer del Pont Major (1818), l'habilitació de les voltes de la plaça del Vi fins al pont de Sant Francesc (1829-32), en col·laboració amb el geòmetra Lluís Barnoya, la reforma de la plaça Reial i la urbanització del carrer del Llano (1830). Construí diversos habitatges particulars.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santigosa i Vestraten, Josep Anicet  (Tortosa, Baix Ebre, 1823 – Barcelona, 1895)  Escultor i terrisser. Home molt actiu i de curiositat universal, practicà gairebé totes les arts i fins i tot estudià i exercí la medicina. Nombroses terracotes que ornen façanes de Barcelona, d'estil neoclàssic i alguns detalls premodernistes, són obra seva. Aquesta obra i alguns grups escultòrics, com el dels tritons a la base de la columna del monument a Marquet, a la plaça de Medinaceli de Barcelona, donen a la ciutat l'atmòsfera isabelina que en tipifica un cert sector. Treballà, també, a València.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santillán, Diego Abad de  Veure> Sinesio García Fernández.

6 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Santillana, marquès de  Veure> Mendoza, Iñigo López de.

7 ALGUER - HISTÒRIA

Santimbènia  (l'Alguer, Sardenya)  Despoblat.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santjoan, Arnau de  (Barcelona, s XV - d 1535)  Professor de gramàtica a l'estudi general de Barcelona, fill del també professor Joan de Santjoan. Regentà la càtedra des del 1626 i de forma col·legiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33. Fervent admirador d'Erasme, edità el 1529 els Catonis praeceptaInici página moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santjoan, Jaume  (Catalunya, v 1396 – Barcelona, v 1445)  Dominicà del convent de Santa Caterina de Barcelona. Vers el 1421, amb motiu d’una estada i predicació a Sóller (Mallorca), recollí la tradició del miraculós viatge de Ramon de Penyafort de Barcelona a Mallorca, que ell deixà escrita en llatí i que Diago traduí i inclogué en la seva Historia de la provincia de Aragón (1599). Més tard, a Roma, féu una relació verbal d’aquest viatge miraculós al cardenal Valentinenci.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santjoan, Pere de  (Picardia, França, s XIV – Catalunya, s XV)  Mestre d'obres i escultor. Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca. Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell (fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid), on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada. Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen (Museu Provincial, Girona) i les escultures de la portalada de l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santjoan de Planella, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al noble Hug de Santjoan i de Planella, el qual ja havia fet vescomte el 1706.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santjoan i Fuster, Salvador  (Barcelona ?, s XVIII - d 1835)  Geòleg i militar. Fou comissari reial dels exèrcits del Principat. El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí (1803-07). Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de lasInici página erupciones volcánicas (discurs d’ingrés, 1799). Lluità contra les forces napoleòniques (1808-14) i publicà una Carta familiar... sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell. El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santjust i Pagès, Manuel de  Veure> Sentjust-Pagès i de Paixau, Manuel.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí  (Catalunya, s X - s XII)  Llinatge feudal que prengué el nom del fet de senyorejar el castell de Sant Martí Sarroca. El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Alamanda de  (Catalunya, s XII)  Néta de Guillem III de Santmartí. Dita també de Subirats, Fou muller de Guillem d'Entença, llinatge al qual passà la resta dels béns familiars dels Santmartí.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Antoni  (Lleida, s XVII – s XVIII)  Jurista. És autor d'un estudi on recollí la nova legislació pública implantada pels borbònics al Principat, amb el Decret de Nova Planta.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Arnau de  (Catalunya, s XI - v 1100)  Membre de la família vescomtal de Barcelona. Fill petit de Mir Geribert i de la segona muller d'aquest, Guisla de Besora. Fou un noble poderós en la cort comtal de Ramon Berenguer I de Barcelona, ja que en les seves mans reuní els patrimonis de Mir Geribert, dels Besora i dels Santmartí, procedent aquest últim de la primera muller de Mir Geribert, Dispòsia. Arnau fou partidari de la causa de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes. El seu fill Jordà el succeí.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Bernat de  (Catalunya, v 1030 - Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1060)  Magnat. Fill gran de Mir Geribert i de la seva segona muller Guisla de Besora. Fou destinat a l’església, cosa que no el privà de prendre part en les revoltes del seu pare contra Ramon Berenguer I (1049-58). El 1059 se sotmeteren aInici página l’autoritat comtal i cediren el castell del Port de Barcelona (Montjuïc) i l’heretatge de Gombau de Besora en canvi del reconeixement d’altres copiosos béns. Amb el seu pare, combaté els sarraïns de Tortosa; tots dos moriren en una expedició contra Móra d’Ebre. No deixà fills.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santmartí, cap de  (Xàbia, Marina Alta Veure> Sant Martí, cap de.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Dispòsia de  (Catalunya, s X - a 1032)  Filla i hereva de Guillem (I) de Santmartí. Fou la primera muller del magnat Mir Geribert, senyor d'Olèrdola. Féu hereu el seu fill Guillem (II) de Santmartí.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Ferrer de  (Catalunya, s XIII – València, 1243)  Primer bisbe de València després de la conquesta, nomenat per Jaume I el 1239 o el 1240. El papa Gregori IX li confirmà el nomenament.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Galí de  (Catalunya, s X - a 994)  Magnat del comte Ramon Borrell I de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans. Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem (I) de Santmartí.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Guillem (I) de  (Catalunya, s X - Còrdova, Andalusia, 1010)  Noble. Fill de Galí de Santmartí, del qual continuà el poblament de les fronteres del Penedès. Morí en l'expedició comtal a Còrdova. La seva filla i hereva fou Dispòsia de Santmartí.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Guillem (II) de  (Catalunya, s XI)  Senyor d'Olèrdola. Fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. La seva mare li deixà en morir vastos territoris. Morí molt jove i aquests béns foren per al seuInici página pare, que els havia de transmetre a fills haguts d'un altre matrimoni contret amb Guisla de Besora.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santmartí, Guillem (III) de  (Catalunya, s XII – 1189)  Senyor d'Olèrdola. Nét de Bernat de Santmartí. Es casà primer (1136) amb Beatriu de Montcada, divorciada del seu parent el gran senescal Guillem Ramon de Montcada, i després amb Alamanda de Castellvell, senyora de Falset i Siurana. El llinatge s'extingí amb llur néta Alamanda de Santmartí.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santonja i Almela, Josep Maria  (Biar, Alt Vinalopó, 1851 – València, 1906)  Polític. Fill de Miquel Santonja i Crespo. Fou segon marquès de Villagràcia. Estudià dret i amplià estudis a París i Brussel·les i fou un membre destacat del partit conservador. Com a tal fou diputat a corts (1877, 1879 i 1884). El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València. Fou novament diputat (1896 i 1899) i senador (1903-05). Fou comte consort de Bunyol.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santonja i Cantó, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1870 – Madrid, 1940)  Pintor. Germà de Miquel. Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala. Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i il·lustracions per a "Blanco y Negro" i "Nuevo Mundo". Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així!.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santonja i Cantó, Miquel  (Alcoi, Alcoià, 1858 – Madrid, 1940)  Compositor. Deixeble de R. Pasqual, amplià els coneixements musicals al conservatori de Madrid, on fou professor d'harmonia a partir del 1885. Compongué unes trenta sarsueles, una Pavana de concert i altres obres.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSantonja i Crespo, Miquel  (Biar, Alt Vinalopó, 1823 - País Valencià, 1887)  Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant. Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagracia. El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santonja i Santonja, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1890 - Madrid, s XX)  Escriptor. Des dels deu anys visqué a Madrid. És autor d'obres teatrals diverses, sarsueles i comèdies per a infants. També ha publicat narracions com El árbol de Navidad (1930), Numancia (1945) i Cuentos fabulosos (1947), entre altres.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santos  (Baix Ebre / Ribera d'Ebre Veure> Creu de Santos, la.

32 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santos, Los  (Castellfabib, Racó)  Llogaret, al sud de la vila, a l'esquerra del riu Ebrón.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santos i Antolí, Antoni  (València, 1914 – Barcelona, 1987)  Escriptor. El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral. Entre les seves obres publicades destaquen Bellamor (1950), L'Antònia (1951), Les ales de la nit (1956), Aquesta llar (1957), L'estudiant ros (1958), El gran giravolt (1958), De professió romancer (1980) i La tia Flora (1985).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àngels Santos i TorroellaSantos i Torroella, Àngels  (Portbou, Alt Empordà, 7/nov/1911 - Madrid, 3/oct/2013)  Pintora. Germana de Rafael. Féu un breu aprenentatge a Valladolid amb el pintor italià C. Perotti. Considerada com una revelació, es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, diversos intel·lectuals catalans i de l'estat. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d'Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París. El 1933 fouInici página invitada a l'exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra juntament amb E. Grau i Sala, amb qui es casà. La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors. Fill seu és el pintor Julià Grau i Santos.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santos i Torroella, Rafael  (Portbou, Alt Empordà, 21/gen/1914 - Barcelona, 29/set/2002)  Crític d'art, poeta i dibuixant. Estudià a Valladolid i a Salamanca i, després d'estar-se un quant temps a Madrid, s'establí a Barcelona l'any 1934. Fou catedràtic d'història de l'art a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Entre els premis de poesia que ha obtingut, cal esmentar el Ciutat de Barcelona (1956) i el Boscán (1959). Escriví cròniques d'art a "El Noticiero Universal". També ha publicat llibres com Del románico al pop art, Revisiones y testimonios i Salvador Dalí, corresponsal de J. V. Foix (1932-1936) (1986). Ha fet algunes exposicions com a aquarel·lista i dibuixant.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carles Santos i VenturaSantos i Ventura, Carles  (Vinarós, Baix Maestrat, 1/jul/1940 - )  Pianista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i amplià estudis amb J. Février i Magda Tagliaferro. Fou director artístic, juntament amb J.M. Mestres i Quadreny, del Grup Instrumental Català (1977). S'ha especialitzat en la interpretació de música contemporània. És autor d'accions musicals com Homenatge a Joan Brossa i Concert irregular. Ha actuat sovint a l'estranger, a la Universitat Catalana d'Estiu, de Prada (1974), i ha estat director musical de les representacions de Mahagonny al Teatre Lliure de Barcelona (1977).

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesSantpedor  (Bages Municipi: 16,60 km2, 336 m alt, 7.459 hab (2015). Situat al centre de la comarca, al nord de Manresa, al pla de Bages, a la vall del Llobregat, a les vores del canal de Manresa i del riu d'Or. Una part del territori és coberta de boscs de pins, alzines i roures. Els conreus més estesos són els cereals i els farratges. Important increment de la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví). Sindicat agrícola fundat el 1915. Notable activitat industrial (tèxtil,Inici página química, siderometal·lúrgica i construcció). Població en ascens. La vila és situada a la plana; conserva restes de la muralla; l'església parroquial de Sant Pere és gòtica (de la fi del s XVI) amb elements romànics, i ampliada al s XVIII. El municipi inclou el llogaret de Claret de Santpedor, amb l'ermita de Santa Anna de Claret. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Excursionista 2x2 - Escola La Serreta - Institut d'Auro - Biblioteca

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santper i Gordejuela, Hipòlit de  (València, 1633 – Madrid, 1700)  Historiador. El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa. Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic. Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne (1666), assessor del batlle general de València (1673), capellà d’honor de Carles II (1678), procurador general de l’orde de Montesa (1680) i jutge apostòlic de la nunciatura. És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important: Montesa ilustrada (1669). Deixà inèdites dues genealogies de les famílies Llançol de Romaní i dels comtes de Cervelló.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maria Santpere i Hernáez "Mary Santpere"Santpere i Hernáez, Maria "Mary Santpere"  (Barcelona, 1/set/1913 – Madrid, 23/set/1992)  Actriu. Filla de Josep Santpere i Pei. Començà la seva carrera professional el 1939 i aviat aconseguí una gran popularitat com a actriu còmica; col·laborà en espectacles de revista, de varietats i de circ. També va treballar en pel·lícules com Los cuatro Robinsones (1939), Un ladrón de guante blanco (1945), Canción mortal (1948), El difunto es un vivo (1955), Miss Cuplé (1959), Detective con faldas (1961), La ciutat cremada (1975), Patrimonio Nacional (1980), Aquesta nit o mai (1991) iInici página Makinavaja, el último choriso (1991). El 1984 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Santpere i PeiSantpere i Pei, Josep  (Barcelona, 1875 – 8/set/1939)  Actor. Impressor d'ofici, estudià violoncel al conservatori i arribà al teatre com a aficionat. Els inicis de la seva carrera teatral els féu al Teatre de l'Esquerra de l'Eixample. Com a professional s'inicià en la sarsuela; debutà a Sant Feliu de Codines amb Jugar con fuego. Actuà després a Barcelona, al Teatre de la Gran Via, al Teatre Íntim, al Teatre Principal, al Teatre Espanyol i al Teatre Còmic. A partir del 1918 es dedicà als gèneres de vodevil i del melodrama i a la revista. Entre les seves interpretacions destaquen El barber de Sevilla, Nit de Reis, La Santa Espina i Gazul.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santponç i Barba, Francesc  (Barcelona, v 1790 - s XIX)  Advocat. Fill de Francesc Santponç i Roca. Publicà Nuevo manual de la práctica forense de Cataluña y de Castilla (1831).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santponç i Barba, Ignasi  (Barcelona, 1795 – 1846)  Jurista. Fill de Francesc Santponç i Roca, estudià a Barcelona i a Osca. Fou membre de la Societat Filosòfica de Barcelona i el 1821 publicà la revista “Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes”, d’una gran qualitat, però de curta durada. El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou catedràtic de l’efímera universitat (1822-23) retornada a Barcelona pel govern constitucional. Des del 1833 fou oficial de l’ajuntament de Barcelona i poc després n'esdevingué secretari. Juntament amb B.C. Aribau fundà una editorial que publicà obres de Walter Scott i de tema jurídic. El 1836 fou nomenat catedràtic de l’estudi general de Barcelona i l’any següent ho fou de la universitat restaurada (dret de l’estat espanyol). S'oposà als progressistes i fou destituït (1840), però recuperà la càtedra el 1844. Col·laborà en l’edició monumental de Las siete partidas (1843), amb notes queInici página foren altament valorades pels seus contemporanis.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Santponç i RocaSantponç i Roca, Francesc  (Barcelona, 1/oct/1756 – abr/1821)  Metge i inventor. Estudià a Cervera i es doctorà a Osca. Amplià estudis de física a l’estranger. El 1786 guanyà un premi de la Société Royale de Médecine de París i aquell mateix any ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou revisor de la secció d’estàtica (1791-98), que dirigí del 1799 al 1805 i el 1815, i director de la secció de matemàtiques i mecànica (1816-20). També fou membre i secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona, i en fou vicepresident des del 1804. Col·laborà amb Francesc Salvà i Campillo en l’experimentació de màquines noves i en la creació d’alguns invents. El 1805 construí una màquina de vapor per a una fàbrica d’indianes i la Junta de Comerç de Barcelona el nomenà catedràtic de mecànica a l’escola de Llotja. La Junta Superior del Principat de Catalunya el féu cap dels serveis mèdics de l’exèrcit durant la guerra del Francès (1808-14); es destacà a Tarragona...  Segueix... 

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

can Sant-romà (Tiana, Maresme)Sant-romà, can  (Tiana, Maresme)  Important masia (o can Sent-romà), situada al peu de la muntanya on s’aixeca la cartoixa de Montalegre. L’edificació actual és la darrera d’una sèrie de construccions que s’han sobreposat al mateix lloc des del s I aC. Correspon bàsicament a un casal gòtic dels s XV i XVI, ampliat els segles successius. La capella de Sant Romà, que donà nom al casal i al llinatge, existia ja el 1008. La família Sant-romà consta des del s XII, i s’entroncà amb els Fortuny, actuals possessors del casal. Al s XIX fou transformat en casal modernista. Una tempesta posà (1934) al descobert les ruïnes romanes, sobre les quals es feren les successives construccions. Un equip d’excavadors, dirigit per Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, inicià les excavacions, que han portat a descobrir quatre vil·les romanes sobreposades i restes de la primitiva capella, amb pintures romàniques de la fi del s XI. Un escollit mobiliari, una biblioteca especialitzada de temes arqueològis i d’història local i un taller d’estudi i exposició de les troballes arqueològiques romanes iInici página posteriors, complementen aquest important conjunt monumental.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sants  (Barcelona, Barcelonès Barri de la ciutat i antic municipi, annexionat a la ciutat el 1897; situat entre l'Hospitalet de Llobregat, les Corts de Sarrià, Barcelona, Montjuïc i el mar. Antic poble agrícola que correspon a l'antic territori parroquial de Santa Maria dels Sants i que es formà a les vores de la vella carretera romana del Llobregat, avui carrers de la Creu Coberta i de Sants. Al s. XVIII es convertí en un nucli industrial on destacaven les fàbriques de Can Batlló, el Vapor Vell i l'Espanya Industrial. Actualment té encara alguna petita indústria, però s'ha convertit en un barri de serveis i residencial.

46 CATALUNYA - POLÍTICA

Sants, congrés de  (Sants, Barcelona, 28/jun/1918 - 1/jul/1918)  Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya a l'Ateneu Racionalista de Sants. Els delegats assistents, representants de 75.000 afiliats, acordaren de substituir el tipus d'organització basat en sindicats d'ofici, pels sindicats únics d'indústria. Aquest acord permeté una expansió important de la CNT a Catalunya i fou acceptat per tota la CNT en el Congrés Nacional celebrat al Teatro de la Comedia de Madrid el des/1919.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sants, muntanyeta dels  (Sueca, Ribera Baixa Petit turó (27 m alt) (o cabeçol dels Sants), que s'alça enmig dels arrossars, al nord de la ciutat, camí de l'Albufera. Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916. Té, annexa, una hostatgeria.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sants, riu dels  (Costera Curs d'aigua, afluent dretà del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l'Alcúdia de Crespins, a l'oest de la vila; envolta pel nord i per l'est aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s'uneix al seu col·lector. Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1.700 l/segon. L'aigua és aprofitada des d'antic; regaInici página dotze termes.

49 CATALUNYA - ESPORT

Sants, Unió Esportiva de  (Sants, Barcelona, 26/abr/1922 - )  Entitat esportiva. Fundada per la fussió de l'Internacional Futbol Club, el Centre d'Esports de Sants, el Club Ciclista de Sants i el Velo Sport de Sants. Dedicada principalment al futbol, el seu equip vesteix samarreta blanca amb llistes verdes horitzontals i pantalons negres. El 1945 guanyà el campionat de Catalunya i ascendí a tercera divisió; des d'aleshores ha oscil·lat entre aquesta i les categories anomenades regionals. Organitza anualment la Volta Ciclista a Catalunya.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sants, Vicenç  (Tortosa, Baix Ebre, 1719 - Roma, Itàlia, 1787)  Jesuïta i missioner. Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca. Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona. El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán (Argentina), d’on arribà a ésser canceller. Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius. Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes (1768), retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza. Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sants i Miquel de Mont-don, Francesc de  Veure> Sanç i de Miquel, Francesc de.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sants Joans, els  (València, HortaVeure> Sant Joan del Mercat.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sants Metges, els  (l'Espunyola, Berguedà)  Santuari, situat als vessants de la serra de Capolat, al sud del puig de Malla. És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerat a la comarca des del s. XVI.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSants Metges, els  (Sarral, Conca de Barberà Santuari de Sant Cosme i Sant Damià, al sud-est de la vila.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santsuies  (el Montmell, Baix Penedès Caseria, al sud del terme, vora el límit amb el de la Bisbal del Penedès.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

castell de Santueri (Felanitx, Mallorca)Santueri, castell de  (Felanitx, Mallorca Oriental Castell, al cim escarpat del puig de Santueri (402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al sud-est de la ciutat, al sud mateix del puig de Sant Salvador. El recinte té una forma triangular, és format per un mur (encara emmerletat en molts dels seus trams) flanquejat per torres. La torre mestra és de planta circular. La propietat i la jurisdicció d'aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya; aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l'illa. El 1241 el castell retornà al rei; la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca. El 1316 s'inicià una nova construcció que substituí l'edificació d'època musulmana. La guarnició es rendí a Pere III de Catalunya-Aragó el 1343, malgrat...  Segueix... 

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santuïri, vall de  (Pollença, Mallorca Septentrional Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanui  (Lleida, Segrià Veure> Torres de Sanui, les.

58 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la LliteraSanui i Alins  (Llitera Municipi: 51,09 km2, 454 m alt, 173 hab (2015), (cast: Azanuy-Alins). Situat a l'extrem nord de la Depressió Central Catalana, drenat per la Sosa de Peralta i la Sosa de Sanui. Format el 1969 en unir-se Sanui (cap municipal) i Alins de Llitera. Un terç del territori és ocupat per la brolla. L'agricultura n'és el principal recurs econòmic del municipi, totalment de secà (cereals, oliveres i ametllers). La ramaderia (bestiar oví i cabrum) és complementària. Uns dos terços de la terra agrícola són constituïts per explotacions inferiors a 50 ha, en gran part de conreu directe. Des del 1900 ha sofert un despoblament de gairebé la meitat de la població. La vila de Sanui és al límit actual del domini lingüístic català. El seu parlar manté, dins el dialecte ribagorçà, trets característics, com el mateix nom de la vila de Sanui. Ajuntament (en castellà)

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanuy i Gistau, Francesc  (Catalunya, 1936 - )  Polític. Economista i director de la Fira de Barcelona (1972-80), fou conseller de Comerç i Turisme (1984-85) en successius governs de la Generalitat. Fou comissari general de Catalunya per a l'Expo 92 de Sevilla.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alexandre Sanvisens i MarfullSanvisens i Marfull, Alexandre  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 16/jul/1918 – Barcelona, 9/abr/1995)  Pedagog. Fou rector de la Universitat Laboral de Tarragona (1959-63) i, a la Universitat de Barcelona, catedràtic de pedagogia social (1965) i de pedagogia general (1969) i cap de la secció de pedagogia, des d’on potencià un canvi d’orientació en la pedagogia universitària, per tal d’integrar-la al país i als nous corrents educatius. Excel·lí en el camp de la sociologia de l’educació, la pedagogia comparada i sobretot en la pedagogia cibernètica i en la teoria de sistemes. Fou autor, entre altres obres, de Constantes y coincidencias pedagógico-bisociológicas (1969), Cibernética y educación (1969), Cibernética del aprendizaje (1976), La función del pedagogo en la sociedadInici página actual (1979), Cibernética de lo humano (1984), La teoria dels corrents educatius (1987) i Pedagogia de Tirant lo Blanc (1991).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanvisens i Marfull, Ramon  (Barcelona, 18/mar/1917 – 1/mar/1987)  Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i fou deixeble de Joaquim Mir. Féu exposicions individuals i col·lectives i participà en nombrosos certàmens hispànics. Destacà com a paisatgista. Va rebre, entre altres, les següents distincions: medalla d'argent Masriera (1941), premi Masriera (1944) i I Premi de l'Escola Superior de Belles Arts (1944).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfons Sanxes-Coello i de MoiaSanxes-Coello i de Moia, Alfons  (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 1531 – Madrid, 8/ago/1588)  Pintor. Residí durant la seva joventut a Portugal, motiu pel qual sovint ha estat considerat portuguès. Consta que es va formar a Flandes, al costat d'Antoon Mor van Dashorts, bé que va rebre una gran influència directa de l'art de Tiziano. Tot prescindint del detallisme nòrdic assoleix una tècnica més lliure i, tot i que segueix durant molt de temps fidel a les fòrmules de Mor, aconsegueix notes coloristes venecianes, i fa una pintura més lluminosa i menys freda. Fou pintor de cambra de Felip II. Sobresortí especialment com a retratista, però també va fer pintura religiosa: Esposalles de santa Caterina (1578), Sant Sebastià (1582), Sant Vicenç i Sant Jordi. En el retrat va pintar amb gran sentit psicològic. Cal esmentar-ne, com a més importants. Felip II (1575), Infant don Carles (1579), Infanta Isabel Clara Eugènia (1579), Infanta Caterina Miquela, Isabel de Valois (1560), etc.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sanxet  (Benimantell, Marina Baixa Caseria, a l'oest del terme, al límit amb el de Polop, al vessant occidental de la serra de Gulatdar.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSanxet  (Biar, Alt Vinalopó Caseria, que és situada al nord del terme, als plans de l'Algar.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanxis, Climent  (Castella ?, s XV - Catalunya ?, s XV)  Eclesiàstic i escriptor d'origen desconegut. Era ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó. Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441. És autor d'una obra en català sobre la catequesi, l'administració dels sagraments i l'educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxis, Francesc  (València, 1740 ? – 1791)  Escultor. Nét potser de Tomàs Vicent Sanxis. Fou aprenent d’Ignasi Vergara (1758) i alumne de Sant Carles, d’on després fou acadèmic. El 1779 optà, sense èxit, al nomenament d’acadèmic de mèrit de San Fernando amb el relleu Minerva i la Prudència encaminant la joventut al temple de la Immortalitat, obra que tanmateix l’acadèmia li acceptà. Es dedicà a l’ensenyament a Sant Carles i a l’obra de retaules en talla de fusta. Morí essent tinent director honorari de Sant Carles.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxis, Marià  (València, s XVII)  Escultor. Fill de Tomàs Vicent Sanxis.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxis, Tomàs Vicent  (València, s XVII – Madrid, s XVII)  Escultor. Era deixeble de Joan Muñoz i seguidor de l'obra d'aquest. Treballà a València i després s'establí a Madrid, on fou escultor de Carles II. És autor, a València, dels Quatre doctors del retaule dels Sants Joans, el Sant Andreu de l'església d'aquest sant, els sants Francesc de Borja, Blai, Francesc de Paula i Pere Nolasc de la catedral i el retaule major del convent de Sant Domènec. El seu fill, Marià Sanxis, fou també escultor.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxis de Castre, Ferran  Veure> Castre, Ferran Sanxis de.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSanxis i Albella, Joaquim  (Castelló de la Plana, 1768 - País Valencià, s XIX)  Eclesiàstic i escriptor. Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica (1794-99) i catedràtic de sintaxi a la universitat. Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina. Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina (1819). Durant la Guerra del Francès publicà un gran nombre d'opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb il·lustracions: La actividad precisa en la día (1811), Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria (1811), Luz pública por el verdadero español (1813) i Tríaca contra el veneno de la policia pública y secreta (1813).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxis i Ferrandis, Josep  (València, 1622 – Tarragona, 1694)  Eclesiàstic (o Sanxis i Arça). Entrà als mercedaris el 1636. Estudià a Salamanca i fou professor de filosofia a la Universitat de València. Fou provincial de l'orde (1659) i general (1664). El 1672 fou nomenat bisbe d'Empúries de Sardenya, diòcesi de la qual no prengué possessió perquè el 1673 fou destinat a Sogorb. El 1680 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, com a successor de Juan Manuel d'Espinosa. Celebrà concilis provincials el 1685 i el 1691. Reedifica el convent del seu orde i el 1691 estengué la festa de Santa Tecla a tota la província eclesiàstica. Fou succeït per Josep Llinars.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxis-Munyós i Carbón, Gil  Veure> Climent VIII.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanxo  (Illes Balears, s XVII – s XIX)  Família de pintors, iniciada per Esteve Sanxo.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxo, Antoni  (Morella, Ports, s XV)  Escultor. És autor de dues escenes -les baixes- del cor de l'església arxiprestal de Morella (1470).

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSanxo, Esteve (o Sancho)  (Illes Balears, s XVIII - 1784)  Pintor. Deixeble de Pere Joan Ferrer, l'estil del qual seguí amb tanta fidelitat que es fa difícil d'individualitzar-ne les obres. És conegut amb el sobrenom de Bracet o Maneta pel fet que li mancava la mà dreta. Es dedicà principalment a la pintura religiosa (L'arcàngel Sant Rafael acompanyant Tobies, església de Montsió, a Palma de Mallorca).

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanxo, Jeroni  (Catalunya, s XVI)  Escultor. Establert a Barcelona, esculpí un Crist crucificat per a la Confraria de la Sang de l'església del Pi (1544) i un altre per a la mateixa Confraria de l'església de Santa Maria dels Àngels (1545). L'any 1548 anà a la Seu d'Urgell, on treballà per a la catedral. L'any 1562, juntament amb Pere Ostris, contractà l'escultura de la caixa de l'orgue de la seu de Tarragona. Fou el pare de Jeroni (II) Sanxo.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanxo, Jeroni (II)  (Catalunya, s XVI)  Escultor. Fill de Jeroni Sanxo. Obrà el retaule de la Concepció de la Confraria dels Sastres de Valls (1581).

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanxo, Salvador (II)  (Illes Balears, s XVIII – Palma de Mallorca, 1811)  Pintor. Fill de Salvador Sanxo i Ventaiol. La seva obra més coneguda és el Ramon Llull de l'església d'Andratx. Treballà també per a la catedral de Palma i a Sóller.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanxo, Vicent  (Petrer, Vinalopó Mitjà, 1784 – França, s XIX)  Polític liberal i militar. Estudià arts, filosofia, teologia i dret a la Universitat de València. Prengué part a la guerra del Francès i arribà a brigadier. Les corts del 1813 el nomenaren vocal de l'Escuela Suprema de Censura. Publicà, a Cadis, Ensayo de una Constitución militar deducida de la Constitución política (1813), i a Madrid, Proyecto de una Constitución de las milicias nacionales (1814). Durant el Trienni Constitucional (1820-23) fou diputat a corts, cap polític de Barcelona i comandant de Múrcia i governador de Cartagena. El 1823 hagué d'emigrar a França. És autor també d'unsInici página Principios de legislación económica aplicados a la nación española.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanxo i Olives, Pere  (Maó, Menorca, 1567 - Ripoll, Ripollès, 1627)  Monjo benedictí, fundador i abat. Professà al monestir de Montserrat el 1586. Després de tenir diversos càrrecs, fou tramès per Felip II al Perú per a fundar-hi el primer monestir benedictí, el priorat de Santa María de los Reyes. De tornada a Montserrat escriví una Historia de la Orden de San Benito en la India, que dedicà al rei. El 1612 fou nomenat abat de Sant Pere de la Portella (Berguedà). El 1617 obtingué la unió de la Portella i del priorat de Sant Pau del Camp, on traslladà la seva residència. L’abandonament de la Portella fou causa que els jurats de la baronia de la Portella li posessin un llarg plet, que se solucionà arran del seu trasllat a Ripoll el 1621. Es remarcà pel seu caràcter autoritari, però eficient a la vegada. Ajudà molt els seus, i obtingué per al seu germà Marc, un mercader enriquit, el títol de cavaller.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanxo i Ventaiol, Salvador I  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1764)  Pintor (o Sancho). Fill d'Esteve Sanxo. Pintà una Assumpció (Santa Eulàlia) i altres olis per a la capella de la Verge de l'Hospital i al Montision de Pollença. Fou el pare de Salvador Sanxo II.

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanyes, Josep  (Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló, 1861 - Perpinyà, 1912)  Militar i poeta. S'estigué molt de temps a les colònies. Com a escriptor utilitzà el pseudònim lo Minyó d'En Motes. Ha deixat les obrets La Guida i en Sazó (1906) i L'illa de vi (1908).

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanz, Vicent  (País Valencià, s XVII)  Escriptor. Conreà la poesia religiosa en llengua catalana. Participà al certamen literari de 1623 a honor de la Concepció, celebrat a València.

88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaSanz y Alfeirán, Laureano  (Castella, s XVIII - s XIX)  Militar. Pel set/1843 fou nomenat capità general de Catalunya, amb ordres de liquidar la Insurrecció Centralista, en col·laboració amb el general Prim. Havent arribat davant de Barcelona, activà el bombardeig de la ciutat (que ja havia iniciat el capità general interí Gil de Aballe) fins que els representants de la Junta Suprema barcelonina anaren a negociar amb ell la capitulació de la ciutat. Poc després fou substituït per Ramon de Meer.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanz i Almenar, Joaquim  (Xàtiva, Costera, 1853 - la Unión, Uruguai, 1887)  Torero, anomenat el Punteret. Debutà com a novillero el 1881 a Madrid i rebé l'alternativa a Sevilla el 1886 de mans de Luis Mazzantini. Popularitzà la col·locació de banderilles assegut en una cadira. Fou executant aquesta sort fins que un toro el matà a la plaça.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanz i Barrera, Pasqual  (València, 1870 - Buenos Aires, Argentina, 1918)  Arquitecte i dibuixant. Es formà a Barcelona i en fou arquitecte municipal. Projectà la reconstrucció del teatre municipal de Terrassa. Publicà una monografia, premiada, sobre la Seu d'Urgell. El 1910 anà a l'Argentina, on s'establí i acomplí nombrosos encàrrecs.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanz i Forés, Benet  (Gandia, Safor, 1828 - Sevilla, Andalusia, 1895)  Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852. Es doctorà en dret canònic (1853) i en teologia (1857). Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació. Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València (1851-66), predicador de la cort (1864) i auditor de la Rota de Madrid (1866). El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid. El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres (com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid) i en sàvies disposicions pastorals. El 1869 anà al concili I del Vaticà, i hi fou secretari de l’episcopat espanyol. Traslladat a Sevilla el 1889, fou promogutInici página cardenal el 1893. És autor de sermons i altres escrits de tipus pastoral.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanz i Forés, Pascual  (Gandia, Safor, s XIX)  Historiador. Germà de Benet. Publicà diversos opuscles sobre la història de Gandia: El castillo de Bayrén, Castelar en Gandia i Apuntes para la historia de Gandia... (1879).

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ricard Sanz i GarciaSanz i Garcia, Ricard  (Canals, Costera, 5/nov/1898 – Tolosa, Occitània, 25/oct/1986)  Anarco-sindicalista. Obrer tèxtil, instal·lat a Catalunya des del 1913 i militant de la CNT des del 1917, fou un dels fundadors, vers la fi del 1922, del grup anarquista Los Solidarios, i poc després, el 1923, figurà en el primer comitè de relacions dels grups anarquistes de Catalunya. Romangué a Barcelona sota la Dictadura i el 1925 fou empresonat a Saragossa. Propagandista i membre, el 1932, del comitè nacional de la CNT, combaté violentament els trentistes en l’opuscle Los treinta judas. El 19/jul lluità a Barcelona, a les Drassanes, al costat de Francisco Ascaso, i després es féu càrrec de la caserna de Pedralbes. El 20/nov/1936 se n'anà a Madrid per a comandar la columna Durruti, que posteriorment es convertí en la 26 Divisió. S'exilià a França i visqué a Tolosa (Llenguadoc). És autor de Ruta de titanes (1933), versió novel·lada dels anys del pistolerisme, i dels opuscles Francisco Ascaso y Buenaventura Durruti (1946), El sindicalismo y la política. Los “Solidarios” y “Nosotros” (1968) i Los que fuimos a Madrid. Columna Durruti. 26 División (1969).

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Helena Sanz i Martínez de ArizalaSanz i Martínez de Arizala, Helena  (Castelló de la Plana, 15/des/1852 - París, França, 24/des/1898)  Mezzo-soprano. Estudià amb Baltasar Saldoni, a Madrid. Es destacà per les seves interpretacions d’Azucena, en Il Trovatore, de Verdi, i de Leonora, en La favorita, obra amb la qual assolí un èxit sorollós al Teatro alla Scala de Milà, juntament amb J. Gayarre (1876). També cantà amb ell a Amèrica. A l’època de les seves actuacions al Teatro Real, de Madrid, esdevingué l’amant del rei Alfons XII, amb qui tingué dos fills que portaren el cognom matern. La reina Maria Cristina l’obligà a abandonar el país. Posteriorment fou protegida d’Isabel II.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanz i Poch, Jesús  (Terrassola i Lavit, Alt Penedès, 1897 - Catalunya, s XX)  Pedagog. Estudià pedagogia a Ginebra. Fou un dels introductors a la Península de les tècniques Freinet, que havia conegut a l'Escola Saint Paul de França. Destacà a diversos congressos. El 1930 col·laborà a la fundació de la Cooperativa espanyola de la impremta. El 1931 fou nomenat secretari i professor de l'Escola Normal de la Generalitat. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.

89 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Saó  (València, 1976 - )  Revista mensual d'inspiració cristiana. Basada en l’esperit del concili II del Vaticà, reconeix i defensa la unitat cultural i lingüística del País Valencià amb Catalunya i les Illes.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Saona, cala  (Formentera, Eivissa Cala i platja, a l'est de l'illa, a llevant de punta Rasa.

91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Saorla  (Vinça, Conflent Poble (ort trad: Sahorla), al sud de la vila, a la plana regada a la dreta de la Tet, al voltant de l'església parroquial. El 950 és esmentat com a possessió del monestir de Cuixà. Formà part, més tard, de la baronia de Jóc.

92 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentSaorra  (Conflent Municipi: 14,88 km2, 674 m alt, 369 hab (2013), (fr: Sahorre). Situat a la vall mitjana del riu de Saorra, afluent de la dreta de la Tet, i accidentat en part pel massís del Canigó. Economia agrícola; els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters) s'estenen al fons de la vall; a més s'hi conreen cereals de secà. Activitat ramadera (bestiar boví, oví, cabrum i equí). Mineria (abans de ferro i actualment de fluorita). El poble ha baixat vers la plana, vora el riu; esglésies de Sant Esteve (esmentada ja el 1163 i amb un campanar de planta quadrada) i de Sant Cebrià (conserva unes pintures murals del s XVII). Es conserva també l'antic castell de Saorra. Comprèn el poble de Torèn. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

Anar a:    Santi ]    [ Santm ]    [ Santos ]    [ Sants ]    [ Sanx ]    [ Sanxo, S ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -