A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Villara ]    [ Villas ]    [ Villena i ]    [ Vilose ]    [ Vinai ]    [ Viñas i D ]

El millor profeta del futur és el passat. (Lord Byron)

1 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villaralto, comtat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1677 a Josep Satrilla i Vico, primer marquès de Villaclara. Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol.

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Villaregut  (Illes Balears, s XVIII)  Astrònom. És autor d'un curiós Discurs astronòmic, bastant típic de la seva època, sobre un fenomen celeste en què hom cregué veure aparèixer un senyal en forma de palma.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villares, Los  (Caudete de las Fuentes, Plana d'Utiel)  Poblat ibèric. Construït damunt d'un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC. És encara poc explorat, però es coneix l'existència d'una muralla de dimensions considerables, i l'estructura interna mostra una organització urbanística avançada. S'hi han trobat indicisInici página d'una producció vinícola important. S'identifica amb la ciutat ibèrica de Kelin, coneguda per l'epigrafia numismàtica.

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielVillargordo del Cabriol  (Plana d'Utiel)  Municipi: 71,6 km2, 864 m alt, 654 hab (2014). Situat a al zona de parla castellana del País Valencià, a l'oest de la comarca, al límit amb la Manxa, a l'esquerra del Cabriol, sobre l'embassament de Contreras. Predomini del secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina. Al nord-oest de la vila hi ha unes salines. La població mantingué un augment al llarg del s. XIX, fins al 1920, i s'estabilitzà després. La construcció de la resclosa l'augmentà lleugerament, però al seu acabament motivà un fort despoblament. La vila està situada a la vora septentrional de la carretera de València a Castella. Església parroquial de Sant Roc. Pertangué a Castella fins al 1851. Àrea comercial d'Utiel. Ajuntament (en castellà)

5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villarios, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1646 a Joan Baptista d'Amat i Font, segon comte de Villarios, cavaller de Sant Jaume. El comtat de Villarios havia estat atorgat al seu pare, el mariscal de camp Francesc d'Amat, governador de l'Alguer.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villaronga i Garriga, Leandre  (Barcelona, 1919 - )  Investigador numismàtic. De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s'especialitzà en treballs de numismàtica. Ha publicat entre altres estudis: Las monedas de Arse-Saguntum (1967), Las monedas hispano-cartaginesas (1973), La moneda de Barcelona (1976), The Aes coinage of Emporion (1977), Las monedas ibéricas de Ilerda (1978) i Numismática antigua de Hispania (1979). Fundador i director de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics i de la revista "Acta Numismàtica" (1971), ha estat nomenat doctor honoris causa per la universitat de Colònia de la República Federal d'Alemanya (1981), i ha rebut diversos guardons.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaVillaronga i Riutort, Agustí  (Palma de Mallorca, 1953 - )  Director cinematogràfic. Debutà com a actor i com a realitzador de muntatges teatrals per als directors P. Planella i R. Salvat. Responsable artístic i del vestuari de diversos films i sèries de televisió (entre elles, La plaça del Diamant) i realitzador d'espots publicitaris, es donà a conèixer com a realitzador cinematogràfic amb Tras el cristal (1986). Aquest film va assolir un èxit internacional acompanyat de certa polèmica a causa de la duresa i del tema tractat. Posteriorment ha realitzat El niño de la luna (1989), Al Andalus (1991), El passatger clandestí (1996) i 99,9 (1997).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villarroel i Peláez, Antoni de  (Barcelona, 1656 - Segòvia, Castella, 1742)  Militar. Durant la guerra de Successió va lluitar amb l'exèrcit borbònic a les ordres del duc d'Orleans, va assistir a la campanya d'Aragó (1707) i a la conquesta de Mequinensa, Lleida i Tortosa (1708). Descontent de Felip V, es va passar al partit de l'arxiduc Carles, i a les ordres de Starhemberg va lluitar a Villaviciosa (1710). El 1713 Starhemberg el nomenà inspector general de la infanteria de Barcelona, i l'11/jul fou designat cap de les tropes que defensaven la causa de l'arxiduc i la vella autonomia catalana contra Felip V. Si bé la pau d'Utrecht havia posat fi a la guerra i l'arxiduc havia abandonat els catalans, Villarroel va defensar Barcelona (1713) contra l'exèrcit de Felip V. El 3/set/1714, quan el duc de Berwick va invitar a la rendició de la ciutat, Villarroel era partidari d'acceptar una capitulació honrosa, però els consellers de la ciutat, encapçalats per Rafael de Casanova, s'hi oposaren. Villarroel va dimitir, però la dimissió no li fou admesa, i davant el terrible atac de l'11/set va prendre de nou la defensa fins que va caure ferit, va deixar el comandament i Barcelona hagué de capitular. Fou portat presoner al castell d'Alacant i després a la Corunya, on va romandre durant cinc anys. El 1719 fou traslladat a l'alcàsser de Segòvia. Després del tractat de Viena (1725) i la reconciliació entre Felip V i Carles VI, fou posat en llibertat i romangué en aquella ciutat amb una pensió com a general que l'emperador li donà.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villarroel y Peláez, Iñigo de  (Toledo, Castella, 1666 – Barcelona, 1755)  Militar. Germà d'Antoni. Combaté a Catalunya contra els francesos (1694-97). S'establí a Barcelona, on ingressà a l'Acadèmia Desconfiada (1700), en la qual llegí un poema èpic en castellà. El 1703 fou destinat a Andalusia. Després de la guerra de Successió tornà a Barcelona com a tinent coronel del regiment de Galícia.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villarroya, Josep  (València, 1732 – 1804)  Historiador i advocat. És autor de Real Maestrazgo de Montesa (1787), en dos volums; d'una Colección de cartas histórico-críticas en que se convence que el rey don Jaime I fue el verdadero autor de la crónica o comentarios que corren a su nombre (1800); uns Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano y verificar una perfecta traducción de los fueros (1804), i d'altres obres.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVillarroya i Llorens, Enric de  (València, 1844 – 1899)  Polític. Estudià a França i a Bèlgica. D'ideologia catòlica i liberal, cursà la carrera diplomàtica a Madrid, però l'abandonà per la política. Fou secretari del ministre d'estat (1868-69) Juan Álvarez de Lorenzana. Dirigí el diari "La Patria" de Madrid i col·laborà en diaris de València, ciutat on representà el polític andalús José López Domínguez. Publicà la novel·la Eulalia (1865).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villarroya i Sanz, Tomàs  (València, 1812 – 1856)  Poeta. Iniciador de la Renaixença al País Valencià, seguidor de les orientacions i els particularismes del moviment de la literatura catalana que, guiat per Rubió i Ors, donà un tipus de poesia romàntica on eren expressats els sentiments íntims i subjectius. El seu poema Cançó és l'equivalent a l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i al País Valencià en ésser apologista de la llengua popular amb col·laboracions a "El Liceo" i "El Fènix".

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villarrúbias, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX – 1884)  Advocat. És autor de La antorcha de la libertad, El hombre civil i altres escrits de caràcter jurídic, imbuïts d'una preocupació evident per la vigència social dels principis de dret natural.

14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Villarrué  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Poble (1.543 m alt), al nord-oest de la vila, a l'esquerra de l'Isàvena.

15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villasol, comtat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el s XVII a Joan Baptista Satrilla, segon comte de Villaralto.

16 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Villasor, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1594 a Jaume d'Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d'Alcanalí i Mosquera i comanador a l'orde de Sant Jaume. Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz. El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d'Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVillatorcas  (Sogorb, Alt Palància Veure> Torques.

18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villatorcas, marquesat de  (País Valencià Veure> Vilatorques, marquesat de.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villatoro i Lamolla, Vicenç  (Terrassa, Vallès Occidental, 22/gen/1957 - )  Escriptor i periodista. Col·laborador habitualment de diaris i revistes i director del diari "Avui" (1993-96) i de la secció de cultura d'"El Correo Catalán". Ha estat presentador i director dels programes de TV3 Trossos, Crònica Tres i Millenium. S'inicià com a narrador amb Evangeli gris (1982, premi Sant Jordi), i continuà amb País d'Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Titànic (1990), Del call a la sinagoga (1992), La claror del juliol (1997), entre d'altres. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, és autor de llibres juvenils, entre els quals sobresurten Papers robats que cremen (1981), i de diversos reculls d'articles i impressions: A l'inrevés (1989) i Apologies (1990). El 1997 fou nomenat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ville, Ludovic  (Ribesaltes, Rosselló, 1819 – 1877)  Enginyer de mines. Visqué a Algèria els anys 1847-77. Hi fou inspector general de mines. És autor de notables memòries professionals, referides a les seves experiències algerianes.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Víllec  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Poble (1.080 m alt), als vessants septentrionals del Cadí, a la vall de Bastanist. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica. El lloc és esmentat ja el 961. Hom ha proposat com a emplaçament del castell, o roca, de Víllec, que el s XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Brama-sacs, sobre els Castellots de Víllec. Fins al 1970 formava el municipi de Víllec i Estana.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVíllec i Estana  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Antic municipi, agregat (1970) a l'actual. Comprenia dos sectors separats del Montsec de Béixec i el tossal de Víllec (units a través del coll de Víllec), i les valls dels rius de Bastanist (o riu de Víllec) i d'Estana. El centre del municipi era el poble d'Estana, i comprenia, a més, els pobles de Víllec i Béixec i el santuari de Bastanist.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villegas i Brieva, Manuel  (Lleida, s XIX – Madrid, 1923)  Pintor. Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F. Pradilla. Anà pensionat a Roma (1892), on pintà obres patètiques o anecdòtiques, com La guerra (segona medalla a l'exposició nacional de Madrid del 1892). Posteriorment se centrà en figures femenines i temes folklòrics dins l'academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s'integrà totalment. Fou professor de l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Villèlia, Moisès  Veure> Sanmartí i Puig, Moisès.

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt VinalopóVillena  (Alt Vinalopó)  Municipi i capital de la comarca: 345,6 km2, 505 m alt, 34.530 hab (2014). Comprèn més del 60 % de la comarca, que correspon al sector nord-oest, regat per la capçalera del Vinalopó, en un eixamplament de la vall que travessa la serralada Pre-bètica valenciana, a la zona de parla castellana del País Valencià. Conreus de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres); el regadiu aprofita l'aigua de fonts i de pous (hortalisses i arbres fruiters). Ramaderia ovina, porcina i cabrum. Centre industrial i comercial; indústria alimentària, del calçat, fusta i moble, materials i construcció i metal·lúrgica; mantenen una certa activitat les fàbriques d'alcohol i licors. Hi ha salines a velles llacunes. Població en ascens. La ciutat és situada en un replà, al bell mig del corredor del Vinalopó; s'estén al peu de l'antic castell de Villena; església gòtica de Santa Maria; restes de l'antic clos emmurallat, com la Puerta de Joaquim M. López i la de Biar. El terme comprèn els nuclis de La Venta de La Encina i el llogaret de Las Virtudes. Centre de la subàrea comercial, dependent d'Alacant. Nus de comunicacions. Restes de l'edat del Bronze a l'important tresor de Villena. Fou el centre del cèlebre marquesat de Villena. Ajuntament (en castellà)

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVillena, ducat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1420, per Joan II de Castella, a l'infant Enric d'Aragó. comte d'Empúries, a qui el confiscà el 1445, després de la batalla d'Olmedo.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villena, Isabel de  (València, 1430 – 1490)  Escriptora i monja clarissa. Filla natural d'Enric de Villena. Fou criada a la cort valenciana de la reina lloctinent Maria, muller d'Alfons el Magnànim. A quinze anys ingressà al monestir de monges clarisses de la Trinitat, d'on fou elegida abadessa el 1463. La seva única obra coneguda, la Vila Christi, escrita per a edificació de les monges, fou impresa el 1497. Malgrat el títol llatí, és escrita en llengua catalana, en un estil viu i popular.

28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villena, marquesat de  (País Valencià, 1366)  Títol concedit el 1366, per Enric II de Castella, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III. Tot i així, el seu nét Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena. Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón, primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí (1468) al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero (mort el 1529). Quadrinét d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso (mort el 1746), la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena; però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso (mort el 1751), que acabà casant-se amb ella i fou l’onzè marquès. Una vegada mort, posà plet a la vídua el seu cosí germà Felipe Pacheco y de la Cueva (mort el 1798), que fou dotzè marquès per sentència del 1768. Mort sense fills, hi hagué més plets, fins que per una sentència del 1804 fou tretzè marquès Diego Fernández de Velasco (mort el 1811), tretzè duc de Frías, descendent agnat d’un germà del segon marquès. Dels Fernández de Velasco passà per línia femenina, trencant l’agnació, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Martorell, ducs d’Almenara Alta.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVillena, Melcior de  (Carpesa, Horta, 1560 – València, 1655)  Metge i botànic. Es doctorà a la Universitat de València, on obtingué aviat la càtedra d'herbes. Fou metge dels virreis i de l'arquebisbat. Refusà de ser-ho del rei Felip IV. Herboritzà molt al Principat, País Valencià, Castella i Portugal. Fundà el col·legi dels Sants Reis d'Orient, de València, destinat a estudiants pobres (1643). Fou objecte d'un homenatge a l'Escola Mèdica de París. Publicà Apologetici operis doctoris Michaelis Hieronymi Romà, edició crítica (1620) i Castigatio reclamationis, també sobre els treballs de Romà (1624). Ambdués obres aparegueren amb pseudònim. Obra seva és també la titulada Relación y discurso de la esencia, preservación y curación de las enfermedades pestilentes que hubo en la Muy Noble y Leal Ciudad de Valencia, año de 1647 (1648). Restaren inèdits els seus treballs més importants: Libro de hierbas, Disputatio de plantis in undecim sectiones distributa, i De ustionibus et cauteriis.

30 PAÍS VALENCIÀ - ART

Villena, tresor de  (Villena, Alt Vinalopó)  Conjunt de peces d'or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de la població, sense context arqueològic. Devia ser un amagatall de l'època de transició del bronze al ferro. És un dels conjunts d'orfebreria més importants d'aquesta època a l'Europa occidental. És constituït per 66 peces, la majoria d'or (plats, bols i ampolles), però també hi ha un ceptre amb tija de ferro (element simptomàtic). És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor. Representa un tresor reial i principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions (grega i fenícia). Pot ésser datar d'entorn dels s X-VIII aC.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Villena i d'Arenós, Pere de  (País Valencià, s XIV - Aljubarrota, Portugal, 1385)  Fill segon d'Alfons I, comte de Dénia, marquès de Villena i futur duc de Gandia, i de Violant d'Arenós. Com el seu germà Alfons, fou custodiat en garantia pel rescat del seu pare, presoner a Nàjera (1367). Secundà la política castellana d'Alfons I en temps del seu amic Enric II de Castella. Es casà amb una filla natural d'aquest rei, Joana. El pare li traspassà el marquesat de Villena. Visqué a Castella. Morí a la batalla d'Aljubarrota. Fills seus foren Enric de Villena i també Elionor i Joana, que es casarien amb Anton i Joan Ramon Folc de Cardona.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaVillena i de Castella, Enric de  ( ? , 1384 – Madrid, 1434)  Escriptor. Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós. Orfe des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella. Es relacionà des de molt jove amb els reis de la corona catalano-aragonesa (el 1400 ja sol·licitava l’ajuda de Martí I per tal d’aconseguir de nou el marquesat de Villena), i passà llargues temporades per terres catalanes. Acompanyà Ferran d’Antequera -que el mantingué sempre econòmicament- en la seva coronació, i després al setge de Balaguer (1413). Féu estades a Morella, Montblanc, València, Perpinyà i Tolosa, i el 1415 anà a Avinyó, juntament amb Felip de Malla, com a ambaixador del rei. El 1417, estant a València, acabà la redacció catalana (editada a la fi del s XV) dels Dotze treballs d’Hèrcules, que ell mateix traduí al castellà (versió publicada el 1482); la dedicatòria del llibre, adreçada a Pere Pardo de la Casta, fou plagiada per Joanot Martorell en la seva dedicatòria del Tirant lo Blanc. Atret per la festa dels jocs florals que se celebraven a Barcelona, el 1413 hi participà personalment i en deixà una descripció detallada al seu Arte de trovar, que constitueix una preceptiva de l’escola poètica tolosana i que influí en els poetes castellans de l’època (en especial sobre el marquès de Santillana, amic personal de Villena, amb qui mantingué estretes relacions). Els últims anys de la seva vida, els passà retirat a la seva senyoria d’Iniesta. Home molt popular al seu temps, sempre mancat de diners, la seva figura i la llegenda creada entorn d’ella serviren de tema literari a Ruiz de Alarcón, Rojas Zorilla, Quevedo i Hartzenbusch. Fou pare d’Isabel de Villena.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Villerac  (Clerà, Conflent)  Poble, dit també de Clerà i Villerac, al nord-est del terme. L'església parroquial (Sant Silvestre) és d'origen romànic. El lloc depenia el 1183 del castell de Sant Esteve de Pomers.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vil·les de Benicàssim, les  (Benicàssim, Plana Alta)  Barri, a l'est de la vila, al llarg de la platja de les Vil·les, on es concentren en major part les places hoteleres i on hi ha nombrosos apartaments. És un dels nuclis turístics del Païs Valencià, sorgit al tercer decenni del s XX.

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsVillores  (Ports)  Municipi: 5,36 km2, 661 m alt, 42 hab (2014). Situat al nord-oest de la comarca, prop del límit amb l'Aragó, ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins a l'esquerra del Bergantes, que el limita per llevant. Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora el riu, és aprofitable agrícolament. La meitat de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres. La principal font de riquesa del municipi és l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i llegums) sobreInici página el regadiu (només 9 ha). Ramaderia de llana. En procés de despoblament. El poble és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l'esquerra, del Bergantes; de l'església parroquial de Sant Joan, que conserva una creu processional gòtica, depèn el santuari de la Mare de Déu de Bonsuccés. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Villores, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1723, per l'emperador Carles VI, a Francesc Guerau i Esbri, senyor de Villores (Ports) i de la torre del Palomar. Passà als Salvador i als Selva.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Villosa, Berenguer de  (Grècia, s XIV)  Cavaller. Un dels més destacats a Neopàtria, on devers el 1366 era capità del seu castell. Féu objecte d'una exacció indeguda de 20.000 perpres a Bernat Savall. Anys després hagué de tornar aquesta quantitat a Andreu, fill de Bernat. El 1381 adquirí terres als hereus d'Ermengol de Novelles.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Villota de Sant Martí, marquesat de la  (Catalunya)  Denominació donada el 1922, pel papa Pius XI, al títol vitalici de marquès que Benet XV havia concedit el 1921 a Isidra Pons i Serra, vídua de Sebastià Pascual i de Bofarull, en record de la seva àvia, la serventa de Déu Dorotea de Chopitea y de Villota.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Viló i Rodrigo, Josep  (València, 1802 - Montcada de l'Horta, Horta, 1868)  Pintor. Format a Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura (1831) i acadèmic de mèrit (1837). Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d'història i la religiosa. Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l'Olleria i Benifaió.

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsVilobí del Penedès  (Alt Penedès)  Municipi: 9,43 km2, 286 m alt, 1.090 hab (2014). Situat a la part nord de la plana del Penedès, en un terreny pla, al sector centre-occidental de la comarca, drenat per la riera de Llitrà (dita també riera de Vilobí). La principal font de riquesa és l'agricultura de secà, els conreus més estesos són els cereals, la vinya i els ametllers. Avicultura. Explotació de guixeres. Indústria del vi i del paper. El poble és prop de la carretera de Vilafranca a Guardiola, prop de la caseria de les Guixeres de Vilobí; l'església parroquial conserva el nom de la de SantaInici página Maria de Vallformosa, poble que es troba dins el terme i del qual depengué l'antiga quadra de Vilobí. El municipi comprèn també el barri de Pujolet i Bellver del Penedès. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaVilobí d'Onyar  (Selva)  Municipi: 32,84 km2, 122 m alt, 3.136 hab (2014). Situat a banda i banda de l'Onyar. El bosc de pins i alzines sureres mb claps de roures i la garriga ocupen bona part del terme. Els conreus més estesos són els de cereals, patates, farratge i fruiters (pomeres). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria d'alimentació i dels pinsos. El poble és a la dreta de l'Onyar, centrat per l'església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja el 1064. Des del s XIII és coneix el castell de Vilobí, que pertangué a diversos senyors. El municipi comprèn, a més, els pobles de Salitja, amb el santuari de les Fonts, i Sant Dalmai i el santuari de les Fonts. Al sector del nord-est del terme hom ha instal·lat l'aeroport Girona-Costa Brava. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilomara  (el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara, cap del municipi. Antiga vil·la rural, esmentada el 982, s'hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades el s XIV. Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort. En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilamara, entorn del 1870, s'abandonà l'antiga església romànica (s XII) de Vilomara, i entorn seu es construí l'actual cementiri del Pont de Vilomara.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilomara i Virgili, Maurici  (Barcelona, 1847 – 1930)  Escenògraf. Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d'Izco. Col·laborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions. Ells dos són pròpiament els creadors de l'escola catalana d'escenografia realista. Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on féu al seu taller -damunt el sostre de la sala- magnífiques decoracions que sobresurten per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició. Cal remarcar els dos telons panoràmics (de 80 i 100 m) que van desenrotllant-se per simular el pelegrinatge de Parsifal en l'opera de Wagner. També és considerat obra de valor artístic nacional el seu Teló Curt, que representa l'interior de laInici página sagristia del convent de Sant Sulpici, per raó de les seves qualitats cromàtiques i la seva reeixida perspectiva, que fa la impressió de poder penetrar-hi. Hom instal·là a l'entrada de l'escenari del Liceu una placa de marbre en homenatge a ell (que passava allà assegut moltes representacions). Entre les seves decoracions poden esmentar-se Sansón, El pati blau, Els Pirineus, Maria Magdalena, Les monges de Sant Aimant, Jesús de Natzaret, Lohengrin, Fra Garí, Carmen, Luisa, Manon, Los dineros del sacristán i Don Gil de las calzas verdes.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàVilopriu  (Baix Empordà)  Municipi: 16,44 km2, 82 m alt, 209 hab (2014). Situat als vessants de la serra de Valldevià, a l'extrem nord-oest de la comarca, al límit amb el Gironès i l'Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter i drenat per diverses rieres afluents dels dos rius. Una bona part del terme és boscada (pins i alzines). Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro), i té tradició el conreu de l'olivera, ara en regressió. La ramaderia bovina i porcina i les activitats derivades de l'agricultura complementen l'economia. El poble és a la capçalera d'una riera afluent del Ter; església parroquial de Sant Pere. El lloc és esmentat des del s XIV. El municipi comprèn, a més, els pobles de Gaüses, Pins i Valldevià. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilosa, Jacint  (Catalunya, s XVII, Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640)  Cap de les milícies del Camp de Tarragona mobilitzades el 1640 per fer front a l'exèrcit d'invasió del marquès de los Vélez. Resistí a Cambrils a les ordres d'Antoni d'Armengol, baró de Rocafort i, com aquest, fou executat sense procés després de la capitulació.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilosa, la  (Sant Martí Vell, Gironès)  Veïnat, al sud-est del cap del municipi.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilosa, Rafael de  (Barcelona, 1609 – Madrid, 1681)  Jurisconsult. Tingué un gran prestigi professional, fins al punt de ser considerat, al seu temps, com el millor advocat de Catalunya. Fou vicari pretori de Cremona i gran conseller de Milà. És autor de bon nombre d'obres, entre les quals destaquen Disertación política y jurídica sobre si comete delito de lesa majestad el que mata al lugarteniente del rey (Madrid 1670), Discurso en que se prueba que la tierra del Conflent parte del condado de Cerdaña y no del Rosellón, De fugitivis ad explicationem Triphonini in Liber fugitivus tractatus i Contra Martinum Martinus.

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesVilosell, el  (Garrigues)  Municipi: 18,80 km2, 665 m alt, 188 hab (2014). Situat a la capçalera del riu Set, que forma el límit occidental del terme, accidentat pels vessants septentrionals de la serra la Llena, al sud-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Una gran part del territori és ocupada per boscs de pins i abundant vegetació. Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), ametllers, vinya i oliveres. Minsa ramaderia porcina; aviram. El poble és aturonat al voltant de les escasses restes de l'antic castell del Vilosell, esmentat ja el 1067; l'església parroquial de Santa Maria té la façana barroca. Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i del Crucifici. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre d'Estudis Locals

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilosiu  (Cercs, Berguedà)  Despoblat, a l'oest del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort. L'antiga església parroquial, esmentada el s IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues. El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilves  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble, a l'esquerra del Segre, aigua amunt del pont d'Alentorn, vora el canal d'Urgell. De la seva església parroquial depèn la de Collfred.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaVilxes, mareny de  (Cullera, Ribera Baixa Veure> Mareny de Vilxes, el.

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàVimbodí  (Conca de Barberà)  Municipi: 66,1 km2, 495 m alt, 964 hab (2014), (nou: Vimbodí i Poblet). Situat a la vall alta del riu de Milans, capçalera del Francolí, accidentat per les muntanyes de Prades, gran part de les quals són cobertes pel gran bosc de Poblet, al límit amb les Garrigues. Els conreus més estesos són els de vinya i de cereals, seguits dels d'oliveres, avellaners i ametllers. Ramaderia de llana; avicultura. Explotació de pedreres de granit. Indústria derivada de l'agricultura, tèxtil i química. Gran atracció de turisme, degut al veí monestir de Poblet, situat dins el municipi. La vila, d'origen islàmic, és a l'esquerra del riu de Milans; església parroquial de la Transfiguració del Senyor, gòtica. El municipi comprèn, a més, les antigues granges de Poblet de la >Pena, Castellfollit, Riudabella, Milmanda, la granja Mitjana i el Tillar, la vall de Codoç, el santuari dels Torrents i el despoblat de Torrelles. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu del Vidre

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vimbodí  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII)  Cronista. Escriví en llatí una crònita de fets esdevinguts a la ciutat de Tortosa.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vimpeli  (Torregrossa, Pla d'Urgell)  Antic terme despoblat (ant: Vinpèlec).

54 CATALUNYA - ART

Vimpesol, la Mare de Déu de  (Tortosa, Baix Ebre)  Antiga imatge de la Mare de Déu que és venerada a la ciutat, a la porta de Remolins.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinader, Ramon  (Tàrrega, Urgell, s XIV – 1353)  Jurista i eclesiàstic. Fou ardiaca major del capítol de Vic. Actuà entre els consellers d'Alfons III el Benigne. Escriví glosses als Usatges.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVinader, Ramon  (Vic, Osona, 1835 – s XIX)  Arqueòleg i religiós jesuïta. Fou conferenciant actiu. Entre les seves obres destaca la titulada Arqueología cristiana española.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinader i Nubau, Joan  (Vic, Osona, 1827 – València, 1906)  Poeta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença. Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Bofarull el 1858.

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Vinagrella  (Llubí, Mallorca Septentrional)  Possessió, al nord de la vila, a l'esquerra del barranc de Vinagrella, nom que rep el sector més alt del torrent de Muro.

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesVinaixa  (Garrigues)  Municipi: 37,37 km2, 479 m alt, 546 hab (2014). Situat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins. Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l'agricultura (molins d'oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. El poble, d'origen islàmic, és a l'esquerra de la riera Brugosa; l'església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic. El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinaixa, Josep Jordi  (València, 1866 – Madrid, 1934)  Periodista. Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d'"El Globo" i altres diaris. Més tard ho fou d'"El Pueblo", de València (que dirigia el seu amic, V. Blasco i Ibáñez), i poc després s'establí a Barcelona, on fou director d'"El Progreso". Militant republica federalista, fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de València i dos cops del de Barcelona. Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVinaixarop  (Tortosa, Baix Ebre)  Masia i antic lloc, a l'est de la ciutat, a les terres de secà properes a la Granadella. És esmentat el s XIV. Pertanyia a l'abat de Benifassà. Conserva l'antiga torre de defensa.

62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaVinalesa  (Horta del Nord)  Municipi: 1,59 km2, 14 m alt, 3.244 hab (2014), (ant: Vilanesa). Situat en terreny pla i al·luvial, regat amb aigua de la sèquia de Montcada, que travessa el terme, a les ribes del barranc de Carraixet, al nord de València. Agricultura de regadiu; els conreus més estesos són els d'hortalisses, patates, cebes i moresc. Ramaderia de llana i porcina; aviram. Indústria derivada de l'agricultura i de fabricació de mobles, materials per a la construcció, artesania de jonc i d'espart. La població ha augmentat d'una manera contínua, però sense el creixement desbordat d'altres pobles de la comarca. El poble, d'origen islàmic, és situat vora la intersecció del barranc de Carraixet i de la sèquia reial de Montcada; es conserva el palau senyorial (dit castell de Vinalesa), del s. XVI, i un altre palau dels s. XVII-XVIII; església parroquial de Sant Honorat (acabada el 1779). Àrea comercial de València. Ajuntament

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vinallop  (Tortosa, Baix Ebre)  Poble, al sud de la ciutat, a la dreta de l'Ebre, damunt l'illa de Vinallop, on es bifurquen les carreteres de Tortosa a Ulldecona i a Amposta.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vinalopó, el  (País Valencià)  Riu que neix a la Vall d'Albaida, al vessant septentrional de la serra prebètica de Mariola, i es dirigeix vers l'oest fins a prop de Villena, on gira vers el sud, i desemboca a l'albufera d'Elx, a la badia de Santa Pola. Al curs alt recorre el sector nord-oest de l'Alcoià, i havent passat entre les serres d'Onil i de Beneixama, s'introdueix a la comarca de l'Alt Vinalopó; al curs mitjà s'ecola al peu de les muntanyes de l'Alguenya i del Sit, rep per la dreta la rambla de la Romana o de Tarafa i rega la comarca del Vinalopó Mitjà, i al curs baix travessa el Baix Vinalopó. Té una longitud de 92 km; el seu cabal és escàs, encara que de règim molt irregular (ha arribat en crescudes als 350 m3/segon instantanis, i, en canvi, el curs baix a l'estiu és pràcticament sec), i hauria desaparegut si no s'hagués construït un canal artificial deInici página l'Alcorà fins al mar. Forma una ampla vall, amb alta densitat de població i nuclis propers industrialitzats, que contrasten amb l'aridesa del paisatge. El seu curs, fàcilment penetrable, i que enllaça les terres de Villena, Elda i Novelda amb Elx, dóna unitat a la seva vall, i és una important via de comunicacions des de la Manxa cap al Mediterrani.

65 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàVinalopó Mitjà, el  (País Valencià)  Comarca, 798.6 km2, 173.324 hab (2009), 11 municipis, capitals: Elda i Novelda, (cast: Vinalopó Medio). Situada entre les comarques de l'Alt Vinalopó (nord), l'Alcoià (nord-est), l'Alacantí (est), el Baix Vinalopó (sud-est) i la província de Múrcia (oest). - GEOGRAFIA FÍSICA.- Des del punt de vista físic comprèn el curs mitjà del Vinalopó, conca quaternària envoltada per una sèrie de relleus pertanyents als sistemes subbètic i prebètic, d'orientació general sud-oest - nord-est, encara que amb abundants afloraments salins i gipsosos. Comprèn tot un seguit d'alineacions muntanyoses, que vorejen la comarca: la serra Alguenya (nord-est), la serra de les Salines (nord-oest), la penya del Sit (est) i les agrestes serres de Crevillent, dels Frares i d'Algaiat (sud). El clima és mediterrani amb característiques d'aridesa força acusades; la temperatura mitjana anual és de 17 ºC, amb precipitacions escasses (menys de 300 mm anuals) i un màxim pluviomètric equinoccial. la vegetació s'adapta a les condicions climàtiques i edafològiques, amb domini del matoll baix i espinós, presència d'arçots, margalló, timonedes i plantes halòfiles; només per sobre dels 500 m es troben restes d'alzinars. El Vinalopó, que en aquest sector rep la rambla de Tarafa, veu minvat encara més el seu dèbil cabal a causa del regadiu i de la manca de precipitacions; a Asp té un mòdul de 0,37 m3/segon. - POBLACIÓ I ECONOMIA.- Des del punt de vista demogràfic, al llarg del s XX, tots els municipis de la comarca han tingut un saldo positiu, especialment intens a partir del decenni del 1950; en el conjunt de la comarca, la incorporació, a principis del decenni del 1990, de la comarca de les Valls del Vinalopó, incrementà les xifres de població de manera significativa. En l'actualitat, la comarca comprèn un total d'onze municipis, set dels quals sobrepassen la xifra dels 5.000 h, amb una forta concentració als municipis més industrialitzats, com Novelda, Elda, Petrer, Monòver i Asp, i una tendència al despoblament dels pobles petits i rurals. Per al desenvolupament econòmic de la comarca ha estat fonamental, per una banda, el sector agrícola i, per l'altra, la indústria del calçat. El conreu dominant de la comarca és la vinya, amb una producció equilibrada entre raïm per a taula i per a l'elaboració de vi, seguida pels ametllers, les oliveres, els arbres fruiters i l'ordi. El tèxtil fou el primer sector industrial de la comarca, al qual seguí cronològicament la producció de vi, però no fou fins que s'estengueren les activitats relacionades amb l'espardenyeria i la sabateria, als municipis de Novelda, Monòver i Elda, que l'economia comarcal reeixí i es consolidà. En l'actualitat, la indústria del calçat és la que ocupa la major part de la població activa, seguida per la de la construcció, la de la fusta i mobles, el cautxú i els plàstics. Quan als materials per a la construcció, cal destacar l'explotació de marbre i gres, centrada a Novelda, objecte d'una destacada exportació - HISTÒRIA.- Hi ha testimoniatges paleolítics al penyal de l’Ofra (Asp) i mesolítics a Montfort, eneolítics i ibèrics a tots dos termes i romans a Montfort. Aquestes terres, integrades al principi a la cora de Tudmir, el 1304 esdevingueren valencianes, dependents directament de la corona, malgrat que Asp fou donat a Sibil·la de Fortià i després a Gutierre de Cárdenas. Des del s XIV la comarca pertangué a la governació d’Oriola, i el 1707 fou inclosa en la governació borbònica de la mateixa ciutat. Des del 1834 pertany al partit judicial de Montfort, de la província d’Alacant.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñals i Roig, Alfons  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1857 – 1940)  Pintor. Es formà a París. Fou retratista estimable.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vinamargo  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida i caseria, al sud-est de la ciutat, a l'indret de l'antic estany de Vinamargo.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinander, Domènec  (Catalunya, s XIV - Santes Creus, Alt Camp, s XV)  Abat de Santes Creus (1418-30). Beneí el segon matrimoni, secret, de l'ex-reina Margarida de Prades. En recollí el fill, Joan Jeroni de Vilaragut, que seria monjo del monestir durant bastants anys.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinardell i Palau, Santiago  (Mataró, Maresme, 1884 – Madrid, 1936)  Periodista. Fundà a Mataró el setmanari "Mestral", i a Barcelona col·laborà a "Joventut" i "El Poble Català", i fou redactor de "La Tribuna" i un dels fundadors d'"El Día Gráfico", que dirigí. Després residí a Madrid; col·laborà també, cridat per M. dels S. Oliver, a "La Vanguardia". Publicà llibres de proses en castellà (Aleluyas, 1919; Genios y figuras, 1928) i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú (1915).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVinardell i Roig, Artur  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1852 – Girona, 1937)  Periodista i escriptor. Republicà, participà des de molt jove en nombroses activitats periodístiques: "El Faro Bisbalense", "El Independiente" de Girona -del qual fou director i fundador-, "Revista de Gerona" i "El Demócrata", on publicà un article que l’obligà a exiliar-se a París (1887-1925). S'especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà; traduí també dues obres de Guimerà al francès. Dirigí la revista "Catalunya-París" (1903-04), portaveu del Centre Català de París, i "París Quichotte" (1905). En 1888-90 redactà el full autògraf "El Corresponsal de París". De nou a Girona, hom creà la Biblioteca Municipal amb la donació dels seus llibres, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial. Col·laborà també a "La Publicidad", "El Diluvio" i "El Autonomista". Publicà El partido republicano en España (1895), España en París (1902) i Hores tràgiques i anecdòtiques de la guerra (1930). Deixà també inèdits dos llibres sobre la Primera Guerra Mundial.

71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratVinaròs  (Baix Maestrat)  Municipi i capital de la comarca: 95,5 km2, 6 m alt, 28.337 hab (2014), (ant: Vinalaròs, cast: Vinaroz). Situat al litoral, al límit amb el Montsià. La plana de Vinaròs limita amb la serra d'Irta, pel sud, i és separada del delta de l'Ebre per la serra de Montsià, constitueix una plana formada pels al·luvions dels rius Sénia i Cérvol i les rambles Seca i d'Alcalà. Es conrea gran part del terme; els conreus més estesos són: ametllers, oliveres, cereals i vinya (secà); i tarongers i hortalisses (regadiu). Ramaderia porcina, bovina i ovina; avicultura. Port comercial i de pesca. Pedreres de calcària. Indústria alimentària i de fabricació de materials per a la construcció. Centre d'estiueig i turisme. Centre comercial. Població en ascens. La ciutat és situada arran mateix de la mar; hi ha el recinte de la vila medieval (del s XIII, completat i emmurallat el XIV), al s XVIII es produí l'eixamplament més important, cap al sud, capa a ponent i cap al nord, amb l'aparició de nous barris, i al s XX hi hagué l'expansió més moderna, cap al sud, al voltant del port (obra realitzada entre el 1851 i el 1875). L'església parroquial de l'Assumpció fou construïda entre el 1586 i 1594; convent de Sant Agustí (s XVI) i Sant Francesc (1643). Dins el terme, santuari de Sant Sebastià i de la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de la ciutat. Centre de l'àrea comercial de Vinaròs. El 1359 els templers hi establiren la comanda de Vinaròs, i al des/1411 s'hi reuní el parlament de Vinaròs. Ajuntament - Turisme - Vinaròs News

72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vinaròs, parlament de  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1411)  Reunió de parlamentaris del Regne de València, convocada paral·lelament al que els catalans reuniren a Tortosa i els aragonesos a Alcanyís, per tal de trobar una solució política al problema a la successió al tron catalano-aragonès després de la mort de Martí I l'Humà. Els adversaris de Jaume d'Urgell no hi volgueren participar i s'aplegaren en un altre parlament a Traiguera. Els de Vinaròs, per tal de protegir-se dels partidaris de Ferran d'Antequera, sol·licitaren, sense èxit, d'éeser admesos al parlament català de Tortosa.

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVinarragell  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat. Havia pertangut als hospitalers. En aquest indret s'ha excavat un poblat ibèric dels s VII-VI aC, on s'han detectat influències comercials fenícies.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Bona, Joan  (Girona, 21/gen/1918 - Barcelona, 30/gen/2002)  Locutor i animador cultural. Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i posteriorment a RNE. Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat. Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona. Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona. Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i Espanya. Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici de Sant Silvestre en un acte d’homenatge, a Barcelona, el 1998. En les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2000 fou elegit diputat per la llista de Convergència i Unió.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Camplà, Josep  (Reus, Baix Camp, 1844 - Catalunya, s XIX)  Teòleg i eclesiàstic. Entre les seves obres sobresurten un Tratado filosófico-teológico acerca de lo sobrenatural (1883) i la Defensa del llibre anterior, apareguda el 1886.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Cusí, Jaume  (Catalunya, s XIX – 1902)  Pedagog. Escriví algunes obres docents i publicà escrits diversos sobre problemes de pedagogia. Pertanyia a algunes corporacions doctes.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Díaz, Josep  (Barcelona, 1823 – 1888)  Músic. Fou bon violinista i guitarrista. Destacà també com a director d'orquestra. Són conegudes algunes composicions seves.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaViñas i Dordal, Francesc  (Moià, Bages, 1863 – Barcelona, 1933)  Cantant. Un dels principals tenors de la seva època. Amb Lohengrin de Wagner va obtenir un gran èxit el 1888 i va estrenar a Espanya Persifal (Barcelona, 1913). Va ésser el primer a cantar les òperes wagnerianes en versió catalana. Va actuar en els gran teatres d'òpera del món. Autor del llibre El arte del canto. Datos históricos, consejos y normas (1932). Va ser el creador de la "Festa de l'arbre", l'any 1905, que es va estendre per tot Catalunya.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Dordal, Marià  (Moià, Bages, 1868 – Barcelona, 1952)  Músic. Germà de Francesc. Estudià a Roma, i de tornada a Barcelona fou deixeble d'Enric Morera i d'Antoni Nicolau. L'any 1912 fou mestre de capella de la seu de Barcelona. Compongué, entre altres obres, El somni de Sant Joan i L'Encís (1908), ambdues per a orquestra.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Graugés, Manuel  (Girona, 1842 – 1899)  Jurista i escriptor. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou passant de Francisco Silvela. Tornà a Girona, on exercí d'advocat. Fou un dels fundadors de la "Revista de Gerona", en la qual publicà obres de tema jurídic i col·laboracions de tema històric. Col·laborà en la creació de la Universitat Lliure de Girona i en fou rector (1870-72).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Olivella, Cèlia  (Lleida, 1915 - Almeria, Andalusia, 1954)  Escriptora. Filla de pares barcelonins, passà l'adolescència i la joventut a Palma de Mallorca, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B. Rosselló-Pòrcel. Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l'institut d'Almeria (1943), hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant. És autora de diversos llibres de poemes en castellà (Trigo del corazón, Canción tonta en el sur, Palabras sin voz, etc) i d'un en català: Del foc i la cendra (1953), on el seu art assoleix la plenitud. També cultivà l'assaig (Estampas de la vida de Cervantes), el conte per a infants (El primer botón del mundo y otros cuentos), la novel·la i el teatre.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaViñas i Pagès, Joan  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Membre de la federació local de Barcelona de l'Associació Internacional del Treball, milità simultàniament en el partit republicà federal, pel qual fou candidat a les eleccions municipals del jul/1873.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Rubió, Marc  (Catalunya, s XIX)  Metge. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Hi llegí la memòria Nueva descripción de la porción petrosa del temporal (1844), que fou considerada com un dels millors treballs mèdics de l'època.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viñas i Sala, Tomàs  (Mataró, Maresme, 1864 – Barcelona, 1929)  Escolapi, humanista i crític. Ingressà a l'orde el 1880, i féu els estudis a Moià (Bages) i a Lleó. Exercí el magisteri a Catalunya fins al 1901, que passà a Roma com a arxiver i cronista de l'orde i director de les Ephemerides Calasanctianae. Recorregué totes les províncies de l'orde, i és autor de tres volums sobre escriptors de l'orde (Roma 1908-11) i d'un inventari de documents de l'arxiu general de l'orde. Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l'Atlàntida de Jacint Verdaguer (editada el 1929), un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor (1924), Versiones latinas de poesías hispánicas (1927) i altres obres, en especial traduccions del llatí.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinatea, Francesc de  (Morella, Ports, s XIII – València, 1333)  Cavaller. És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea. Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València. El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne. En aquest sentit les donacions se succeïren: Tortosa, amb el títol de marquès per a Ferran, Alacant, Elda, Novelda, Oriola, Guardamar i, finalment, les viles de Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Borriana i Castelló de la Plana. Aquestes darreres provocaren la reacció violenta de la ciutat de València, en nom de la qual Vinatea exigí davant els reis l’anul·lació de les cessions en un to tan enèrgic, que la reina arribà a afirmar que unes tals manifestacions no haurien estat permeses pel seu germà Alfons XI de Castella. Amb tot, Alfons III acceptà de fer la retractació demanada. Francesc de Vinatea morí poc després, però la seva figura es convertí en el mite de la resistència foral del regne als intents feudalitzants; l’incident ha estat glossat en òpera, el 1974, per Matilde Salvador, amb text de Xavier Casp, en teatre, per Joan Llonín (Los jurados de Valencia, o sea el heroico Vinatea, estrenada a Barcelona el 1821), i en obres pictòriques, com les d’Emili Sala (Guillem de Vinatea exigint d’Alfons III la revocació del contrafur, 1878) i els murals de la Sala del Furs de la casa de la ciutat de València fets per Ramon Stolz (1958).

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vinatea, Guillem de  Nom amb què també és conegut el cavaller Francesc de Vinatea.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVinatesa  (Lleida, Segrià)  Despoblat del municipi. El terme pertanyia al capítol de la seu de Lleida, que en treia beneficis de l’herbatge. Modernament s’ha transformat gràcies a la sèquia de Vinatesa, derivada del canal d’Urgell.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vinatesa, comtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1912 a Miquel Agelet i Besa, advocat, diputat liberal a les corts per la província de Lleida, senador vitalici i comissari regi de foment a Lleida. Continua en la mateixa família. El seu germà Antoni Agelet i Besa també fou diputat i cap del partit liberal a Lleida, obtingué del govern el ferrocarril a través de la Noguera Pallaresa i el 1868 havia estat membre de la Junta Revolucionària de Lleida.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinayma, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII)  Metge. És autor de l'opuscle Hidrología o tratado de las aguas ferruginosas, vulgarmente dichas de la Virgen de la Cinta de Tortosa, de sus admirables efectos y método para su buen uso.

90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentVinçà  (Conflent)  Municipi: 7,74 km2, 262 m alt, 1.947 hab (2012). Situat a la dreta de la Tet, on hi havia els banys de Nossa (o banys de Vinçà), avui inundats pel pantà de Vinçà, que entrà en funcionament el 1978, al sector est i més baix de la comarca (plana de Vinçà). Agricultura de regadiu (prèssecs, albercocs, hortalisses), i també de secà (vinya); producció de vi. Petita indústria. El pantà ha impulsat les activitats turístiques i esportives i la funció de centre comercial del poble. La vila és aturonada al centre de la plana al·luvial de la dreta de la Tet; conserva restes de les muralles del s XIII; l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica, fou refeta en 1734-69 en estil gòtic tardà i conserva importants fragments d'una creu gòtica d'argent (1492), unesInici página pintures romàniques damunt la porta, el retaule de la Transfiguració (1697) i el retaule de l'altar major (1662); el castell de Vinçà és esmentat ja l'any 939. El municipi comprèn també el poble de Saorla. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

91 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Vincamet  (Fraga, Baix Cinca)  Despoblat i partida de la zona de regadiu, a l'esquerra del Cinca.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vinclera, Bernat de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escriptor i frare. La seva personalitat resulta totalment desconeguda. La cita del seu nom en un inventari bibliogràfic ha permès la creença, una mica arriscada a causa de possibles malentesos, que és l'autor de l'extens poema El testament d'En Serradell de Vic. És un remarcable poema narratiu, de caràcter satíric, que consta de 1.605 versos en codolada. Un dels versos diu que el suposat testament fou atorgat el 1419. L'obra, encara que moralitzant, resulta clarament humorística, i gaudí d'una popularitat considerable. N'hi hagué dues edicions impreses en temps antic: una d'anterior al 1499 i una altra del 1515. Alguns crítics conjecturen que aquest escriptor pot ser el protagonista del Llibre de fra Bernat, de Francesc de la Via.

Anar a:    Villara ]    [ Villas ]    [ Villena i ]    [ Vilose ]    [ Vinai ]    [ Viñas i D ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -