|
|
|
Anar a: [ Villara ] [ Villas ] [ Villena i ] [ Vilose ] [ Vinai ] [ Viñas i D ] El millor profeta del futur és el passat. (Lord Byron) 1 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Villaralto, comtat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1677 a Josep Satrilla i Vico, primer marquès de Villaclara. Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol. 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Villaregut (Illes Balears, s XVIII) Astrònom. És autor d'un curiós Discurs astronòmic, bastant típic de la seva època, sobre un fenomen celeste en què hom cregué veure aparèixer un senyal en forma de palma. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Villares, Los (Caudete de las Fuentes, Plana d'Utiel) Poblat ibèric. Construït damunt d'un turó de poca altitud, però amb un considerable valor estratègic per la seva situació en una cruïlla de camins, fou ocupat des del s VII aC al s I aC. És encara poc explorat, però es coneix l'existència d'una muralla de dimensions considerables, i l'estructura interna mostra una organització urbanística avançada. S'hi han trobat indicis 4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
5 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Villarios, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1646 a Joan Baptista d'Amat i Font, segon comte de Villarios, cavaller de Sant Jaume. El comtat de Villarios havia estat atorgat al seu pare, el mariscal de camp Francesc d'Amat, governador de l'Alguer. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Villaronga i Garriga, Leandre (Barcelona, 1919 - ) Investigador numismàtic. De professió industrial passamaner i de formació autodidàctica, s'especialitzà en treballs de numismàtica. Ha publicat entre altres estudis: Las monedas de Arse-Saguntum (1967), Las monedas hispano-cartaginesas (1973), La moneda de Barcelona (1976), The Aes coinage of Emporion (1977), Las monedas ibéricas de Ilerda (1978) i Numismática antigua de Hispania (1979). Fundador i director de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics i de la revista "Acta Numismàtica" (1971), ha estat nomenat doctor honoris causa per la universitat de Colònia de la República Federal d'Alemanya (1981), i ha rebut diversos guardons. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Villarroel i Peláez, Antoni de (Barcelona, 1656 - Segòvia, Castella, 1742) Militar. Durant la guerra de Successió va lluitar amb l'exèrcit borbònic a les ordres del duc d'Orleans, va assistir a la campanya d'Aragó (1707) i a la conquesta de Mequinensa, Lleida i Tortosa (1708). Descontent de Felip V, es va passar al partit de l'arxiduc Carles, i a les ordres de Starhemberg va lluitar a Villaviciosa (1710). El 1713 Starhemberg el nomenà inspector general de la infanteria de Barcelona, i l'11/jul fou designat cap de les tropes que defensaven la causa de l'arxiduc i la vella autonomia catalana contra Felip V. Si bé la pau d'Utrecht havia posat fi a la guerra i l'arxiduc havia abandonat els catalans, Villarroel va defensar Barcelona (1713) contra l'exèrcit de Felip V. El 3/set/1714, quan el duc de Berwick va invitar a la rendició de la ciutat, Villarroel era partidari d'acceptar una capitulació honrosa, però els consellers de la ciutat, encapçalats per Rafael de Casanova, s'hi oposaren. Villarroel va dimitir, però la dimissió no li fou admesa, i davant el terrible atac de l'11/set va prendre de nou la defensa fins que va caure ferit, va deixar el comandament i Barcelona hagué de capitular. Fou portat presoner al castell d'Alacant i després a la Corunya, on va romandre durant cinc anys. El 1719 fou traslladat a l'alcàsser de Segòvia. Després del tractat de Viena (1725) i la reconciliació entre Felip V i Carles VI, fou posat en llibertat i romangué en aquella ciutat amb una pensió com a general que l'emperador li donà. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Villarroel y Peláez, Iñigo de (Toledo, Castella, 1666 – Barcelona, 1755) Militar. Germà d'Antoni. Combaté a Catalunya contra els francesos (1694-97). S'establí a Barcelona, on ingressà a l'Acadèmia Desconfiada (1700), en la qual llegí un poema èpic en castellà. El 1703 fou destinat a Andalusia. Després de la guerra de Successió tornà a Barcelona com a tinent coronel del regiment de Galícia. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Villarroya, Josep (València, 1732 – 1804) Historiador i advocat. És autor de Real Maestrazgo de Montesa (1787), en dos volums; d'una Colección de cartas histórico-críticas en que se convence que el rey don Jaime I fue el verdadero autor de la crónica o comentarios que corren a su nombre (1800); uns Apuntamientos para escribir la historia del derecho valenciano y verificar una perfecta traducción de los fueros (1804), i d'altres obres. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Villarroya i Sanz, Tomàs (València, 1812 – 1856) Poeta. Iniciador de la Renaixença al País Valencià, seguidor de les orientacions i els particularismes del moviment de la literatura catalana que, guiat per Rubió i Ors, donà un tipus de poesia romàntica on eren expressats els sentiments íntims i subjectius. El seu poema Cançó és l'equivalent a l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i al País Valencià en ésser apologista de la llengua popular amb col·laboracions a "El Liceo" i "El Fènix". 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Villarrúbias, Feliu (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX – 1884) Advocat. És autor de La antorcha de la libertad, El hombre civil i altres escrits de caràcter jurídic, imbuïts d'una preocupació evident per la vigència social dels principis de dret natural. 14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Villarrué (les Paüls, Alta Ribagorça) Poble (1.543 m alt), al nord-oest de la vila, a l'esquerra de l'Isàvena. 15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Villasol, comtat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el s XVII a Joan Baptista Satrilla, segon comte de Villaralto. 16 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Villasor, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1594 a Jaume d'Alagó i de Cardona, tercer comte de Villasor, baró de Sant Boi, lloctinent de capità general de galeres de Nàpols i Sicília, senyor d'Alcanalí i Mosquera i comanador a l'orde de Sant Jaume. Passà als Silva, marquesos de Santa Cruz. El comtat de Villasor havia estat atorgat, el 1539, a Jaume d'Alagó i de Besora, avi del primer marquès, senyor de la vila de Sorris, on posseïa un castell palau construït al s XV. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Villatorcas, marquesat de (País Valencià) Veure> Vilatorques, marquesat de. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Villatoro i Lamolla, Vicenç (Terrassa, Vallès Occidental, 22/gen/1957 - ) Escriptor i periodista. Col·laborador habitualment de diaris i revistes i director del diari "Avui" (1993-96) i de la secció de cultura d'"El Correo Catalán". Ha estat presentador i director dels programes de TV3 Trossos, Crònica Tres i Millenium. S'inicià com a narrador amb Evangeli gris (1982, premi Sant Jordi), i continuà amb País d'Itàlia (1983), Les illes grogues (1987), Titànic (1990), Del call a la sinagoga (1992), La claror del juliol (1997), entre d'altres. Membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, és autor de llibres juvenils, entre els quals sobresurten Papers robats que cremen (1981), i de diversos reculls d'articles i impressions: A l'inrevés (1989) i Apologies (1990). El 1997 fou nomenat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ville, Ludovic (Ribesaltes, Rosselló, 1819 – 1877) Enginyer de mines. Visqué a Algèria els anys 1847-77. Hi fou inspector general de mines. És autor de notables memòries professionals, referides a les seves experiències algerianes. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Víllec (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) Poble (1.080 m alt), als vessants septentrionals del Cadí, a la vall de Bastanist. L'església parroquial (Sant Martí) és romànica. El lloc és esmentat ja el 961. Hom ha proposat com a emplaçament del castell, o roca, de Víllec, que el s XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Brama-sacs, sobre els Castellots de Víllec. Fins al 1970 formava el municipi de Víllec i Estana. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Villegas i Brieva, Manuel (Lleida, s XIX – Madrid, 1923) Pintor. Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F. Pradilla. Anà pensionat a Roma (1892), on pintà obres patètiques o anecdòtiques, com La guerra (segona medalla a l'exposició nacional de Madrid del 1892). Posteriorment se centrà en figures femenines i temes folklòrics dins l'academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s'integrà totalment. Fou professor de l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Villèlia, Moisès Veure> Sanmartí i Puig, Moisès. 25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Villena, Isabel de (València, 1430 – 1490) Escriptora i monja clarissa. Filla natural d'Enric de Villena. Fou criada a la cort valenciana de la reina lloctinent Maria, muller d'Alfons el Magnànim. A quinze anys ingressà al monestir de monges clarisses de la Trinitat, d'on fou elegida abadessa el 1463. La seva única obra coneguda, la Vila Christi, escrita per a edificació de les monges, fou impresa el 1497. Malgrat el títol llatí, és escrita en llengua catalana, en un estil viu i popular. 28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Villena, marquesat de (País Valencià, 1366) Títol concedit el 1366, per Enric II de Castella, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III. Tot i així, el seu nét Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena. Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón, primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí (1468) al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero (mort el 1529). Quadrinét d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso (mort el 1746), la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena; però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso (mort el 1751), que acabà casant-se amb ella i fou l’onzè marquès. Una vegada mort, posà plet a la vídua el seu cosí germà Felipe Pacheco y de la Cueva (mort el 1798), que fou dotzè marquès per sentència del 1768. Mort sense fills, hi hagué més plets, fins que per una sentència del 1804 fou tretzè marquès Diego Fernández de Velasco (mort el 1811), tretzè duc de Frías, descendent agnat d’un germà del segon marquès. Dels Fernández de Velasco passà per línia femenina, trencant l’agnació, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Martorell, ducs d’Almenara Alta. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - ART Villena, tresor de (Villena, Alt Vinalopó) Conjunt de peces d'or i argent trobades dins una gerra, el 1963, per atzar, en una riera de les proximitats de la població, sense context arqueològic. Devia ser un amagatall de l'època de transició del bronze al ferro. És un dels conjunts d'orfebreria més importants d'aquesta època a l'Europa occidental. És constituït per 66 peces, la majoria d'or (plats, bols i ampolles), però també hi ha un ceptre amb tija de ferro (element simptomàtic). És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor. Representa un tresor reial i principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions (grega i fenícia). Pot ésser datar d'entorn dels s X-VIII aC. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Villena i d'Arenós, Pere de (País Valencià, s XIV - Aljubarrota, Portugal, 1385) Fill segon d'Alfons I, comte de Dénia, marquès de Villena i futur duc de Gandia, i de Violant d'Arenós. Com el seu germà Alfons, fou custodiat en garantia pel rescat del seu pare, presoner a Nàjera (1367). Secundà la política castellana d'Alfons I en temps del seu amic Enric II de Castella. Es casà amb una filla natural d'aquest rei, Joana. El pare li traspassà el marquesat de Villena. Visqué a Castella. Morí a la batalla d'Aljubarrota. Fills seus foren Enric de Villena i també Elionor i Joana, que es casarien amb Anton i Joan Ramon Folc de Cardona. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Villerac (Clerà, Conflent) Poble, dit també de Clerà i Villerac, al nord-est del terme. L'església parroquial (Sant Silvestre) és d'origen romànic. El lloc depenia el 1183 del castell de Sant Esteve de Pomers. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vil·les de Benicàssim, les (Benicàssim, Plana Alta) Barri, a l'est de la vila, al llarg de la platja de les Vil·les, on es concentren en major part les places hoteleres i on hi ha nombrosos apartaments. És un dels nuclis turístics del Païs Valencià, sorgit al tercer decenni del s XX. 34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Villores, marquesat de (País Valencià) Títol concedit el 1723, per l'emperador Carles VI, a Francesc Guerau i Esbri, senyor de Villores (Ports) i de la torre del Palomar. Passà als Salvador i als Selva. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Villosa, Berenguer de (Grècia, s XIV) Cavaller. Un dels més destacats a Neopàtria, on devers el 1366 era capità del seu castell. Féu objecte d'una exacció indeguda de 20.000 perpres a Bernat Savall. Anys després hagué de tornar aquesta quantitat a Andreu, fill de Bernat. El 1381 adquirí terres als hereus d'Ermengol de Novelles. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Villota de Sant Martí, marquesat de la (Catalunya) Denominació donada el 1922, pel papa Pius XI, al títol vitalici de marquès que Benet XV havia concedit el 1921 a Isidra Pons i Serra, vídua de Sebastià Pascual i de Bofarull, en record de la seva àvia, la serventa de Déu Dorotea de Chopitea y de Villota. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Viló i Rodrigo, Josep (València, 1802 - Montcada de l'Horta, Horta, 1868) Pintor. Format a Sant Carles, hi esdevingué acadèmic supernumerari de pintura (1831) i acadèmic de mèrit (1837). Deixeble de Josep Zapata, fou un destacat pintor de flors, però també conreà la pintura d'història i la religiosa. Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de València i a diverses esglésies de la capital, l'Olleria i Benifaió. 39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilomara (el Pont de Vilomara i Rocafort, Bages) Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara, cap del municipi. Antiga vil·la rural, esmentada el 982, s'hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades el s XIV. Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort. En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilamara, entorn del 1870, s'abandonà l'antiga església romànica (s XII) de Vilomara, i entorn seu es construí l'actual cementiri del Pont de Vilomara. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilomara i Virgili, Maurici (Barcelona, 1847 – 1930) Escenògraf. Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d'Izco. Col·laborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions. Ells dos són pròpiament els creadors de l'escola catalana d'escenografia realista. Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on féu al seu taller -damunt el sostre de la sala- magnífiques decoracions que sobresurten per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició. Cal remarcar els dos telons panoràmics (de 80 i 100 m) que van desenrotllant-se per simular el pelegrinatge de Parsifal en l'opera de Wagner. També és considerat obra de valor artístic nacional el seu Teló Curt, que representa l'interior de la 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilosa, Jacint (Catalunya, s XVII, Cambrils, Baix Camp, 16/des/1640) Cap de les milícies del Camp de Tarragona mobilitzades el 1640 per fer front a l'exèrcit d'invasió del marquès de los Vélez. Resistí a Cambrils a les ordres d'Antoni d'Armengol, baró de Rocafort i, com aquest, fou executat sense procés després de la capitulació. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilosa, la (Sant Martí Vell, Gironès) Veïnat, al sud-est del cap del municipi. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilosiu (Cercs, Berguedà) Despoblat, a l'oest del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort. L'antiga església parroquial, esmentada el s IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues. El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilves (Artesa de Segre, Noguera) Poble, a l'esquerra del Segre, aigua amunt del pont d'Alentorn, vora el canal d'Urgell. De la seva església parroquial depèn la de Collfred. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vimbodí (Tortosa, Baix Ebre, s XVII) Cronista. Escriví en llatí una crònita de fets esdevinguts a la ciutat de Tortosa. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Vimpeli (Torregrossa, Pla d'Urgell) Antic terme despoblat (ant: Vinpèlec). 54 CATALUNYA - ART Vimpesol, la Mare de Déu de (Tortosa, Baix Ebre) Antiga imatge de la Mare de Déu que és venerada a la ciutat, a la porta de Remolins. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vinader, Ramon (Tàrrega, Urgell, s XIV – 1353) Jurista i eclesiàstic. Fou ardiaca major del capítol de Vic. Actuà entre els consellers d'Alfons III el Benigne. Escriví glosses als Usatges. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vinader i Nubau, Joan (Vic, Osona, 1827 – València, 1906) Poeta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença. Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Bofarull el 1858. 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vinagrella (Llubí, Mallorca Septentrional) Possessió, al nord de la vila, a l'esquerra del barranc de Vinagrella, nom que rep el sector més alt del torrent de Muro. 59 CATALUNYA - MUNICIPI
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vinaixa, Josep Jordi (València, 1866 – Madrid, 1934) Periodista. Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d'"El Globo" i altres diaris. Més tard ho fou d'"El Pueblo", de València (que dirigia el seu amic, V. Blasco i Ibáñez), i poc després s'establí a Barcelona, on fou director d'"El Progreso". Militant republica federalista, fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de València i dos cops del de Barcelona. Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vinallop (Tortosa, Baix Ebre) Poble, al sud de la ciutat, a la dreta de l'Ebre, damunt l'illa de Vinallop, on es bifurquen les carreteres de Tortosa a Ulldecona i a Amposta. 64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vinalopó, el (País Valencià) Riu que neix a la Vall d'Albaida, al vessant septentrional de la serra prebètica de Mariola, i es dirigeix vers l'oest fins a prop de Villena, on gira vers el sud, i desemboca a l'albufera d'Elx, a la badia de Santa Pola. Al curs alt recorre el sector nord-oest de l'Alcoià, i havent passat entre les serres d'Onil i de Beneixama, s'introdueix a la comarca de l'Alt Vinalopó; al curs mitjà s'ecola al peu de les muntanyes de l'Alguenya i del Sit, rep per la dreta la rambla de la Romana o de Tarafa i rega la comarca del Vinalopó Mitjà, i al curs baix travessa el Baix Vinalopó. Té una longitud de 92 km; el seu cabal és escàs, encara que de règim molt irregular (ha arribat en crescudes als 350 m3/segon instantanis, i, en canvi, el curs baix a l'estiu és pràcticament sec), i hauria desaparegut si no s'hagués construït un canal artificial de 65 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñals i Roig, Alfons (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1857 – 1940) Pintor. Es formà a París. Fou retratista estimable. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vinamargo (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida i caseria, al sud-est de la ciutat, a l'indret de l'antic estany de Vinamargo. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vinander, Domènec (Catalunya, s XIV - Santes Creus, Alt Camp, s XV) Abat de Santes Creus (1418-30). Beneí el segon matrimoni, secret, de l'ex-reina Margarida de Prades. En recollí el fill, Joan Jeroni de Vilaragut, que seria monjo del monestir durant bastants anys. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vinardell i Palau, Santiago (Mataró, Maresme, 1884 – Madrid, 1936) Periodista. Fundà a Mataró el setmanari "Mestral", i a Barcelona col·laborà a "Joventut" i "El Poble Català", i fou redactor de "La Tribuna" i un dels fundadors d'"El Día Gráfico", que dirigí. Després residí a Madrid; col·laborà també, cridat per M. dels S. Oliver, a "La Vanguardia". Publicà llibres de proses en castellà (Aleluyas, 1919; Genios y figuras, 1928) i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú (1915). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
72 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vinaròs, parlament de (Vinaròs, Baix Maestrat, 1411) Reunió de parlamentaris del Regne de València, convocada paral·lelament al que els catalans reuniren a Tortosa i els aragonesos a Alcanyís, per tal de trobar una solució política al problema a la successió al tron catalano-aragonès després de la mort de Martí I l'Humà. Els adversaris de Jaume d'Urgell no hi volgueren participar i s'aplegaren en un altre parlament a Traiguera. Els de Vinaròs, per tal de protegir-se dels partidaris de Ferran d'Antequera, sol·licitaren, sense èxit, d'éeser admesos al parlament català de Tortosa. 73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Bona, Joan (Girona, 21/gen/1918 - Barcelona, 30/gen/2002) Locutor i animador cultural. Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i posteriorment a RNE. Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat. Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona. Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona. Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i Espanya. Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’orde pontifici de Sant Silvestre en un acte d’homenatge, a Barcelona, el 1998. En les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2000 fou elegit diputat per la llista de Convergència i Unió. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Camplà, Josep (Reus, Baix Camp, 1844 - Catalunya, s XIX) Teòleg i eclesiàstic. Entre les seves obres sobresurten un Tratado filosófico-teológico acerca de lo sobrenatural (1883) i la Defensa del llibre anterior, apareguda el 1886. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Cusí, Jaume (Catalunya, s XIX – 1902) Pedagog. Escriví algunes obres docents i publicà escrits diversos sobre problemes de pedagogia. Pertanyia a algunes corporacions doctes. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Díaz, Josep (Barcelona, 1823 – 1888) Músic. Fou bon violinista i guitarrista. Destacà també com a director d'orquestra. Són conegudes algunes composicions seves. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Dordal, Marià (Moià, Bages, 1868 – Barcelona, 1952) Músic. Germà de Francesc. Estudià a Roma, i de tornada a Barcelona fou deixeble d'Enric Morera i d'Antoni Nicolau. L'any 1912 fou mestre de capella de la seu de Barcelona. Compongué, entre altres obres, El somni de Sant Joan i L'Encís (1908), ambdues per a orquestra. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Graugés, Manuel (Girona, 1842 – 1899) Jurista i escriptor. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou passant de Francisco Silvela. Tornà a Girona, on exercí d'advocat. Fou un dels fundadors de la "Revista de Gerona", en la qual publicà obres de tema jurídic i col·laboracions de tema històric. Col·laborà en la creació de la Universitat Lliure de Girona i en fou rector (1870-72). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Olivella, Cèlia (Lleida, 1915 - Almeria, Andalusia, 1954) Escriptora. Filla de pares barcelonins, passà l'adolescència i la joventut a Palma de Mallorca, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B. Rosselló-Pòrcel. Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l'institut d'Almeria (1943), hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant. És autora de diversos llibres de poemes en castellà (Trigo del corazón, Canción tonta en el sur, Palabras sin voz, etc) i d'un en català: Del foc i la cendra (1953), on el seu art assoleix la plenitud. També cultivà l'assaig (Estampas de la vida de Cervantes), el conte per a infants (El primer botón del mundo y otros cuentos), la novel·la i el teatre. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Rubió, Marc (Catalunya, s XIX) Metge. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Hi llegí la memòria Nueva descripción de la porción petrosa del temporal (1844), que fou considerada com un dels millors treballs mèdics de l'època. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viñas i Sala, Tomàs (Mataró, Maresme, 1864 – Barcelona, 1929) Escolapi, humanista i crític. Ingressà a l'orde el 1880, i féu els estudis a Moià (Bages) i a Lleó. Exercí el magisteri a Catalunya fins al 1901, que passà a Roma com a arxiver i cronista de l'orde i director de les Ephemerides Calasanctianae. Recorregué totes les províncies de l'orde, i és autor de tres volums sobre escriptors de l'orde (Roma 1908-11) i d'un inventari de documents de l'arxiu general de l'orde. Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l'Atlàntida de Jacint Verdaguer (editada el 1929), un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor (1924), Versiones latinas de poesías hispánicas (1927) i altres obres, en especial traduccions del llatí. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vinatea, Francesc de (Morella, Ports, s XIII – València, 1333) Cavaller. És conegut, a causa d’un error de la crònica de Pere el Cerimoniós, amb el nom de Guillem de Vinatea. Jurat en cap de València, el 1333 protagonitzà una important acció d’oposició a la política feudalitzant que Alfons III el Benigne aplicava al Regne de València. El rei accedí a les pretensions de la seva muller, la reina Elionor, de dotar fortament els seus fills, fonamentalment l’infant Ferran, en detriment de l’hereu, Pere, el futur Pere III el Cerimoniós, fruit del primer matrimoni del Benigne. En aquest sentit les donacions se succeïren: Tortosa, amb el títol de marquès per a Ferran, Alacant, Elda, Novelda, Oriola, Guardamar i, finalment, les viles de Xàtiva, Alzira, Morvedre, Morella, Borriana i Castelló de la Plana. Aquestes darreres provocaren la reacció violenta de la ciutat de València, en nom de la qual Vinatea exigí davant els reis l’anul·lació de les cessions en un to tan enèrgic, que la reina arribà a afirmar que unes tals manifestacions no haurien estat permeses pel seu germà Alfons XI de Castella. Amb tot, Alfons III acceptà de fer la retractació demanada. Francesc de Vinatea morí poc després, però la seva figura es convertí en el mite de la resistència foral del regne als intents feudalitzants; l’incident ha estat glossat en òpera, el 1974, per Matilde Salvador, amb text de Xavier Casp, en teatre, per Joan Llonín (Los jurados de Valencia, o sea el heroico Vinatea, estrenada a Barcelona el 1821), i en obres pictòriques, com les d’Emili Sala (Guillem de Vinatea exigint d’Alfons III la revocació del contrafur, 1878) i els murals de la Sala del Furs de la casa de la ciutat de València fets per Ramon Stolz (1958). 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vinatea, Guillem de Nom amb què també és conegut el cavaller Francesc de Vinatea. 87 CATALUNYA - HISTÒRIA
88 CATALUNYA - HISTÒRIA Vinatesa, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1912 a Miquel Agelet i Besa, advocat, diputat liberal a les corts per la província de Lleida, senador vitalici i comissari regi de foment a Lleida. Continua en la mateixa família. El seu germà Antoni Agelet i Besa també fou diputat i cap del partit liberal a Lleida, obtingué del govern el ferrocarril a través de la Noguera Pallaresa i el 1868 havia estat membre de la Junta Revolucionària de Lleida. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vinayma, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, s XVIII) Metge. És autor de l'opuscle Hidrología o tratado de las aguas ferruginosas, vulgarmente dichas de la Virgen de la Cinta de Tortosa, de sus admirables efectos y método para su buen uso. 90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
91 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Vincamet (Fraga, Baix Cinca) Despoblat i partida de la zona de regadiu, a l'esquerra del Cinca. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vinclera, Bernat de (Catalunya, s XIV – s XV) Escriptor i frare. La seva personalitat resulta totalment desconeguda. La cita del seu nom en un inventari bibliogràfic ha permès la creença, una mica arriscada a causa de possibles malentesos, que és l'autor de l'extens poema El testament d'En Serradell de Vic. És un remarcable poema narratiu, de caràcter satíric, que consta de 1.605 versos en codolada. Un dels versos diu que el suposat testament fou atorgat el 1419. L'obra, encara que moralitzant, resulta clarament humorística, i gaudí d'una popularitat considerable. N'hi hagué dues edicions impreses en temps antic: una d'anterior al 1499 i una altra del 1515. Alguns crítics conjecturen que aquest escriptor pot ser el protagonista del Llibre de fra Bernat, de Francesc de la Via.
Anar a: [ Villara ] [ Villas ] [ Villena i ] [ Vilose ] [ Vinai ] [ Viñas i D ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Villargordo del Cabriol (
Villores (
Vilobí del Penedès (
Vilobí d'Onyar (
Vilopriu (
Vilosell, el (
Vimbodí (
Vinalopó Mitjà, el (
Vinaròs (
Vinçà (