A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Comt ]    [ Comte A ]    [ Conat ]    [ Conce ]    [ Cond ]    [ Confer ]

No és lliure ningú que sigui esclau del seu cos. (Sèneca)

1 CATALUNYA - ESPORT

Comtal, Club Esportiu  (Barcelona, 1955 - 1969)  Club de futbol. Provinent de l'Espanya Industrial en ascendir a la primera divisió la temporada 1955-56. En la temporada 1969-70 passà a anomenar-se Barcelona Atlètic, filial, com l'anterior, del Futbol Club Barcelona. El Comtal jugà una temporada a primera divisió, nou a segona i sis a tercera. Els jugadors vestien samarreta blava i granat i pantalons blaus. El seu camp fou de primer el de les Corts, i després el Camp Nou.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Comtal, rec  (Vallès Occidental / BarcelonèsConducció d'aigua del Besòs, derivada des de prop de Montcada i Reixac, destinada a regar algunes hortes del voltant de Barcelona, a fer anar molins i a diverses activitats lligades a la indústria tèxtil. És atribuït al comte Miró (954-66), del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir. El seu curs, mudat algunes vegades, ha deixat record en els carrers del Rec i del Rec Comtal, i també en l'antiga església de Sant Cugat del Rec. A més dels molins comtals, n'ha havia de pertanyents a l'hospital de Pere Desvilar a les basses de Sant Pere. Barcelona comprà els molins reials elInici página 1386 i desvià el rec a la vall de la muralla. El 1395 fou construït una resclosa al Besòs i, més tard, fou desviada vora el rec la riera de Ripollet (1452). A partir del 1822 foren practicades mines de captació que permeteren de regar una mica de terra. Actualment serveix de drenatge de les conduccions subterrànies d'aigües residuals de la ciutat.

3 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca del ComtatComtat, el  (País Valencià Comarca: 376,4 km2, 28.142 hab (2008), cap: Cocentaina. GEOGRAFIA FÍSICA: Situada entre la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, la Marina Baixa i l'Alcoià. Ocupa els primers contraforts de les serralades Bètiques valencianes, a la vall oberta pel riu d'Alcoi; tant la vall com els plegaments que l'envolten tenen la direcció est-nord-est -oest-sud-oest.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Comtat, es  (Muro de Mallorca, Mallorca Septentrional Barri, format pel sector oriental de la vila, al voltant de l'església parroquial. Rebé el nom de la casa comtal de Ponç d'Empúries.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comtat de Sant Jordi, el  (Calonge, Baix Empordà Nucli turístic, al límit amb el terme de Castell-Platja d'Aro.

6 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Comtats, els  (Catalunya Nord Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir,Inici página Capcir, Baridà), que tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d'haver format part del Regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Comte, el  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Despoblat de l'antic municipi de Peramea, a la dreta de la Noguera Pallaresa, on desguassa el torrent del Comte, aigua amunt de l'actual cap del municipi. L'església de la Mare de Déu del Carme depenia de la de Peramea.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comte, Jaume  (Catalunya, s XIV)  Notari. Per ordre de Pere III acompanyà l'oficial reial Pere de Cardonets, pel feb/1342, al viatge secret fet a Perpinyà per comprovar-hi la sospita de fabricació il·legal de moneda barcelonina. Després dels esbrinaments, que foren positius, i a la vista de les actes aixecades per Comte, Pere III disposà d'una peça important per als fonaments jurídics del seu procés contra Jaume III de Mallorca.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comte, Pere  (Girona, s XV – València, 1506)  Arquitecte. Participà en la construcció de la catedral de València. La seva obra més notable fou l'edifici de la Llotja d'aquella ciutat (1482-98), inspirat en el de Palma de Mallorca. L'any 1498 va començar l'edifici del Consolat de Mar de València.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comte, Pere Antoni  (Vic, Osona, s XVIII – 1818)  Compositor. Exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona i de la catedral de Segòvia. És autor d'un cèlebre Te Deum (1814) per a quatre veus reals, dos orgues i gran orquestra, el Fernandino, anomenat així perquè fou escrit per celebrar el retorn de Ferran VII.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Comte, platja de  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Platja, davant l'illa des Bosc.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaComte, port del  (Alt Urgell / Solsonès Coll (1.692 m alt) entre les dues comarques, conegut també amb el nom de coll de Port, entre la serra del Port de Comte, a l'oest, i la serra del Verd, a l'est, que comunica la vall de la Vansa, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord, a la conca del Cardener, al sud; hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys.

13 ALGUER - GEOGRAFIA

Comte, port del  (l'Alguer, Sardenya)  Badia de la costa, a l'oest de la ciutat, oberta vers el sud, entre la punta del Lliri i el cap de la Caça; es un excel·lent port natural, abans protegit per la torre del port del Comte, a l'est, i la de Tramariu, a l'oest.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Comte, Rafael  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. Germà de Pere Antoni. Després d'haver actuat en diferents ciutats hispàniques fou sots-mestre de la catedral de Barcelona i mestre de capella de la catedral de Girona a partir del 1794. La seva producció comprèn 80 obres: misses a quatre, a cinc i a vuit veus amb orquestra, magnifícats i nadales.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Comte, raval del  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Raval de Figuerola d'Orcau. La senyoria de la qual era dividida entre el comte de Pallars (una part) i els barons d'Orcau (dues parts).

16 CATALUNYA - LITERATURA

Comte Arnau, el  (Ripollès, s XVI)  Personatge mític. Ha donat peu a una de les llegendes més conegudes del llegendari català. Aquesta té l'origen en una balada popular nascuda probablement al s XVI a la comarca del Ripollès, transmesa oralment i recollida posteriorment (s XIX) per Marià Aguiló i Manuel Milà i Fontanals. El teme de la cançó va ser de seguida adoptat per Víctor Balaguer i altres escriptors romàntics, que el van reelaborar tot relacionant-lo amb tradicions més antigues i van convertir el personatge del comte en un heroi impietós i disbauxat, l'ànima del qual erra sense repòs per les muntanyes de la Catalunya Vella. A partir de llavors, la llegenda ha generat una abundant literatura, i ha esdevingut font d'inspiració de poetes,Inici página escriptors i dramaturgs, i alhora ha passat a Mallorca, on l'heroi és conegut pel nom del Comte Mal.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Comte d'Empúries, alqueria des  (Sóller, Mallorca Occidental Veure> Alqueria des Comte, s’.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Comte i de Sagarriga, Isabel  (Perpinyà, 1632 – 1653)  Poetessa. Als dotze anys, quan era alumna del convent de Sant Salvador, compongué en llengua catalana unes Lires d'inspiració religiosa.

19 ILLES BALEARS - LITERATURA

Comte Mal, el  (Illes Balears, s XVII)  Nom que la tradició popular mallorquina ha donat al segon comte de Formiguera, Ramon Safortesa (1627-94), senyor feudal de Santa Margalida, poble amb el qual sostingué dures lluites, com també amb d'altres indrets. Els seus vassalls, ressentits, li aplicaren la llegenda i la cançó del Comte Arnau, i arribaren fins i tot a substituir "mon comte Arnau" per "mon comte Mal". Josep M. Quadrado (Las bodas del Conde Malo, 1843), Ramon Pico i Campamar (De pressa, 1884), Guillem Colom (El Comte Mal, 1950) i d'altres, l'han convertit en personatge literari.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Comtessa, alqueria de la  (Safor Veure> Alqueria de la Comtessa, l'.

21 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Comtessa, tuc de  (Viella, Vall d’Aran / Vilaller, Alta Ribagorça Cim (2.760 m alt) de la capçalera de la vall de Barravés, a la carena que separa la vall de Conangles de la de Besiberri, termenal dels dos municipis.

22 CATALUNYA - EMPRESA

Comunicació Literària  (Barcelona, s XVIII)  Societat literària. Subsistí durant nou o deu anys a la fi del s XVIII. Estava formada per personatges poc coneguts, com el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l'idioma català, composta no més tard del mai/1796. L'extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l'elogi de la llengua en l'Apologia, i el fet que cap delsInici página membres de la societat no ho era de l'Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d'aquesta.

23 CATALUNYA - POLÍTICA

Comunicacions, Conselleria de  (Catalunya, 31/jul/1936 - 6/ago/1936)  Departament del govern de la Generalitat. En fou únic conseller Rafael Vidiella.

24 CATALUNYA - POLÍTICA

Comunió i Amistat, carta de  (Barcelona, 1257)  Nom del privilegi atorgat per Jaume I a la ciutat, conjuntament amb la reorganització del govern municipal, pel qual autoritzava l'organització del sometent contra bandolers (que aleshores infestaven els pobles del Baix Llobregat) i que podia actuar en el territori comprès entre Sants, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Castelldefels. Fou l'origen del sagramental o host ciutadana.

25 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Comunista Balear, El  (Palma de Mallorca, 15/set/1921 – des/1922)  Publicació trimestral, redactada en castellà, òrgan de l'agrupació comunista de Palma. Dirigida per Antoni M. Alzina. Fou la primera mostra de premsa comunista a les Balears i una de les poques existents en aquells moments a Espanya.

94 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Comunitat de les Illes Balears  Veure> Illes Balears.

93 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Comunitat Valenciana  (País ValenciàVeure> Valenciana, Comunitat.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginacomuns catalans  (Catalunya, s XIII – 1716)  Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa. Al Principat, els comuns foren presents a l'Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283. En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Conangla i FontanillesConangla i Fontanilles, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1875 - l'Havana, Cuba, 1965)  Polític, assagista i poeta.

En la vellúria Catalunya fou lliure i ho tornarà a ser. (Josep Conangla i Fontanilles, 1924)

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conangle  (Orís, Osona)  Altre nom de la colònia industrial del Pelut.

29 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Conangle  (Matamala, Capcir Despoblat, a la capçalera de l'Aude.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaConangle, cingles de  (Vallcebre, Berguedà)  Relleu (1.644 m alt) oriental de la serra d'Ensija, al límit amb el terme de Fígols de les Mines. Forma un escarpament d'un centenar de metres que destaca l'anticlinal de la serra d'Ensija.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conangle, monestir de  (les Masies de Roda, Osona)  Monestir de monges augustinianes (Santa Magdalena de Conangle), a l'esquerra del Ter, damunt Salou. L'església de Santa Magdalena, és esmentada ja el 1231; el 1304 s'hi constituí una comunitat de donades, sota la regla de sant Agustí, dirigida per una priora o majorala. Entorn del 1450 la comunitat es traslladà a Barcelona, segons tradició a l'antic convent de les Magdalenes del carrer de la Canuda. En resta la capella, amb planta del s XIII, ampliada el 1376 i restaurada modernament.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conanglell  (les Masies de Voltregà, Osona)  Caseria, a la dreta del Ter, a l'interior d'un pronunciat meandre, davant Torelló, format per una gran masia amb les antigues dependències; l'antiga església de santa Bàrbara és arruïnada. La finca fou ocupada pel Cos d'Enginyers de Barcelona. L'antiga fàbrica de filats, vora el riu, fou destruïda per l'aiguat del 1940.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Conangles, Joan  (Catalunya, s XV)  Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d'Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d'ells, però després de fer prometre a l'enemic el respecte als privilegis de la població.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conangles, vall de  (Viella, Vall d'Aran Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l'Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l'hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana. És tancada, a l'est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera deInici página Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d'estanyets de Conangles, a l'oest. Pel nord l'aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l'estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m). A l'obaga s'estén el nosc de Conangles.

35 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentConat  (Conflent Municipi: 19,12 km2, 511 m alt, 55 hab (2012). Situat a la vall de Conat, una de les valls de l'esquerra de la Tet, entre les d'Évol i de la Castellana. El bosc ocupa alguns dels vessants obacs. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a unes poques hectàrees de conreu i a alguns caps de bestiar, circumstància que n'ha provocat la despoblació. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba esglaonat, a la confluència de les rieres d'Orbanyà i de Noedes, dominat per les ruïnes de l'antic castell de Conat, centre de la baronia de Conat; hi destaca l'església parroquial de Sant Joan, del s XII, sòlid edifici bastit amb carreus de granit, d'una sola nau i amb absis. Dins el terme, on hi ha fonts d'aigua ferruginosa, es troben els antics pobles de Vellans i d'Arlates. Àrea comercial de Perpinyà. Turisme (en castellà)

36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Conat  (Cauders de Fenollet, Fenolleda Veïnat, a l'esquerra de la Bolzana.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conca, cala  (Cadaqués, Alt Empordà Cala retallada dins el límit meridional de la badia de Cadaqués.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conca, cala sa  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà)  Entrant de la costa, al nord de s'Agaró. Hi ha una

39 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca de la Conca de BarberàConca de Barberà, la  (Catalunya Comarca: 650,24 km2, 20.723 hab (2014), cap: Montblanc. Una de les més definides geogràficament i de les de més antic reconeixement. Limita a llevant amb l'Anoia i l'Alt Camp, amb el Priorat i les Garrigues a ponent, a tramuntana amb l'Urgell i la Segarra i a migdia amb el Baix Camp. - GEOGRAFIA FÍSICA: Situada al marge meridional de la Depressió Central i separada del Camp de Tarragona per la Serralada Pre-litoral, la Conca deInici página Barberà estricta és una gran fossa excavada pels rius Francolí i Anguera. Conté, però, dos sectors més, al

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàConca de Dalt  (Pallars Jussà Municipi: 166,5 km2, 507 m alt, 443 hab (2014), (o el Pont de Claverol o Pallars Jussà). Accidentat per les serra del Boumort, a la part occidental, i pels vessants septentrionals de la serra de Sant Corneli, hi ha el pantà de Sant Antoni, la Noguera Pallaresa limita el terme. Conreus de cereals (ordi i blat), farratges, oliveres i vinya. Ramaderia porcina i ovina. Aviram. Central hidroelèctrica de Sossís. A partir de la segona meitat del s XX ha tingut un espectacular descens demogràfic. El municipi es formà l'any 1969 per la unió dels antics termes i pobles del Pont de Claverol (cap del municipi), Claverol, Aramunt (amb restes del poble medieval, documentat per primera vegada el 959), Hortoneda de la Conca, Sant Martí de Canals, Pessonada, Toralla, Erinyà, Serradell, Rivert, Sossís, les Eres i Torallola, a més d'algunes caseries de poblament disseminat. Àrea comercial de Tremp. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conca de Tremp, la  (Pallars Jussà Veure> Tremp, conca de.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Conca d'Òdena, baronia de la  (Anoia Demarcació històrica centrada en el castell d'Òdena, a la conca d'Òdena, que comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous (Igualada en restava exclosa -malgrat pertànyer-hi geogràficament- per tal com era carrer de Barcelona), els cinc primers termes pertanyien a la casa de Cardona, la qual hi tenia un governador. El 1385 passà a constituir la sots-vegueria d'Igualada, amb l'afegit d'algunes localitats de la vall de la riera de Carme. Fins al s XVII hiInici página hagué litigis entre el sots-veguer d'Igualada i els senyors jurisdiccionals.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Conca i Alcarràs, Antoni  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1746 – València, 1820)  Escriptor. Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar. Jesuïta, estudià a Tarragona (1760-63), Girona (1763-66) i València (1766-67). En produir-se l'expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Còrsega, d'on passà a Ferrara (1773) i a Gènova (1798). En ésser restaurat l'orde (1814), tornà a València, on fou nomenat (1816) rector del col·legi de Sant Pau. Traduí del castellà a l'italià Discorso sopra il fomento dell'industria popolare, del comte de Campomanes (Venècia, 1787), Descrizione adeporica della Spagna (Parma, 1793-97), traducció i adaptació del Viaje de España (1792-94) d'Antoni Ponç, i Elogi storici del cardinale don Francisco Ximénez de Cisneros e del comte di Campomanes (Gènova, 1805). Fou membre, entre altres, de l'Accademia Fiorentina i l'Accademia dei Georgofili.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Concabella  (Plans de Sió, Segarra Poble, a l'antic terme de l'Aranyó, prop de la riba dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de Concabella i de l'església parroquial de Sant Salvador. A llevant hi ha l'antic castell de Ratera, que esdevingué posteriorment molí i fou denominat el molí de Concabella.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Concabella, Berenguer de  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1204)  XII Abat perpetu de Poblet (1198-1204). Fou elegit, quan el seu predecessor Arnau d'Amalric passà a l'abadia de la Gran Selva (França). En 1203, Ermengol VIII d'Urgell i la seva muller, Elvira de Subirats, es feren càrrec de la capella del temple de Poblet coneguda des d'aleshores com dels comtes d'Urgell. Fou succeït per Pere de Curtacans.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Concas i Palau, Víctor Maria  (Barcelona, 1845 – Montemayor, Extremadura, 1916)  Almirall i polític. Intervingué en el combat naval de Santiago de Cuba (1898) com a comandant de la Infanta María Teresa i com a cap de l'estat major de l'esquadra de Cervera. Afiliat al partit liberal, fou ministre de Marina ambInici página Moret, el 1905 i el 1909. Posteriorment, fou senador vitalici (1912).

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Concellabre, mas  (Santa Llocaia, Alta Cerdanya Masia, entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca.

48 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Conceller, El  (Barcelona, 29/set/1856 - 23/jun/1857)  Diari polític i literari, publicat en castellà. Fundat per Víctor Balaguer en separar-se de "La Corona de Aragón". Inserí poesies en català, entre elles la famosa A la Verge de Montserrat, del mateix Balaguer. El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l'estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions.

49 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Concellon i Martínez, Antoni  (Puebla de Híjar, Terol, Aragó, 1923 - )  Veterinari. El 1947 fou nomenat veterinari de l'escorxador de Barcelona, del qual fou director d'ençà del 1976. Ha estat membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona (1951), de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i president de l'Asociación Nacional de Veterinarios Titulares. Fundà la revista "Pausa" (1968-76) i fou el responsable de la pàgina agrícola setmanal d'"El Correo Catalán" (1955-78). S'ha dedicat intensament a la millora de les races porcines autòctones. És autor de diverses obres sobre porcinocultura i ha publicat nombrosos treballs sobre control sanitari de carns. Ha estat guardonat amb diferents distincions científiques.

50 CATALUNYA - EMPRESA

Concèntric  (Barcelona, 1965 - )  Editora catalana de discs. Ha publicat nombrosos discs dels membres més joves d'Els Setze Jutges, discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz, etc.

51 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaC

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Concepció, comtat de la  (País Valencià Títol, concedit el 1789 a Ignasi Llopis i Ferris, regidor perpetu de València i oïdor i governador de la sala del crim de l'audiència de València.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Concepció, Francesc de la  (Pego, Marina Alta, s XVII – Manila, Filipines, 1701)  Frare franciscà. Fou arxiu missioner a les Filipines i a la Xina. Excel·lí com a teòleg i escriví obres notables.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Concepció, Josep de la "El Tracista"  Veure> Josep de la Concepció.

55 CATALUNYA - POLÍTICA

Concert Econòmic, campanya del  (Catalunya, 1898 - 1899)  Moviment econòmic i polític promogut per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d'assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l'estat espanyol similar al del País Basc. S'hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals. L'oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes.

56 MÓN - BIOGRAFIA

Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la  (Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874)  Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49); intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (mai/1849).

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaConchillos i Falcó, Joan  (València, 1641 – 1711)  Dibuixant, gravador i pintor. Era deixeble d'Esteve Marc. Féu un viatge d'estudis a Madrid. De tornada a València, obrí una acadèmia nocturna de dibuix, que contribuí notablement a la formació dels artistes valencians de la seva època. És autor d'unes teles que prenen temes de la Vida de sant Benet, les quals es troben al monestir de Valldigna. Fou molt estimat sobretot pels seus dibuixos, la majoria dels quals féu al carbó. Manuel Antoni Conchillos, fill i deixeble seu, fou també pintor.

58 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Concret  (València, gen/1963 – mai/1963)  Publicació ciclostilada dels universitaris de València, de la qual sortiren quatre números. Continuà la línia de "Diàleg", interrompuda el 1962. Constava de 22 a 28 pàgines, amb la majoria dels texts en català.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Concròs  (Setcases, Ripollès Coma de la vall de Camprodon, que forma a la seva capçalera el circ de Concròs, entre el puig de la Llosa i roca Colom, al centre del qual hi ha els estanyols de Concròs. El torrent de Concròs forma, juntament amb el torrent de la Llosa, la ribera de Carboner, afluent, per l'esquerra, del Ter.

60 EUROPA - BIOGRAFIA

Condé, príncep de  Veure> Borbó-Condé, Lluís II de.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Condeminas i Soler, Teresa  (Barcelona, 1905 - 1993)  Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts. La seva pintura es mostra més aviat pròxima a una línia acadèmica.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Condó i Sembeat, Josep  (Montcorbau, Vall d'Aran, 1867 - Bossost, Vall d'Aran, 1919)  Erudit i poeta. Estudià al seminari de la Seu d'Urgell i fou rector a la Vall d'Aran. Publicà Vocabulari aranès (1915) i diversosInici página poemes dispersos en aranès, llengua a la qual també traduí el catecisme diocesà.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Condomina, la  (Alacant, Alacantí Caseria, entre les platges de Sant Joan i de l'Albufereta.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Condreu, coll de  (Osona / GarrotxaColl (1.000 m alt) obert a la cinglera que limita la vall d'Hostoles amb l'altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Conejos de la Llave, Josep  (València, 1862 – 1937)  Jesuïta. Fou rector (1902-07) del Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià (Barcelona), prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona (1907-08) i, des del 1908, de la de València. Fundà (1912) i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València; entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia. Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3.500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià. Des del 1916 publicà la revista "Oro de Ley".

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Conellana  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell Veure> Cornellana.

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàConesa  (Conca de Barberà Municipi: 28,91 km2, 705 m alt, 122 h (2014). Situat al nord de la comarca, al límit amb la baixa Segarra, envoltat per les serres de Cantallops i la Cogulló i el pla de Maria. Gairebé la meitat del terreny, molt muntanyós, és ocupat per pinedes i pasturatges. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà, sobretot patates i llegums. El poble, que concentra tota la població del municipi, conserva dos portals de l'antiga muralla, hi destaquen el nucli antic, de caràcter medieval, l'església parroquial de Santa Maria, d'estil gòtic (s. XIII-XIV) i, al lloc dic el Castell, la casa delmera de Santes Creus. Dins el terme hi ha també els antics castells o termes de Sabella (on es troba l'església romànica de Sant Pere), de Saladera i de Torlanda, despoblats. Àrea comercial deInici página Santa Coloma de Queralt. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Conesa, Jaume  (Montblanc, Conca de Barberà, v 1320 – Barcelona, v 1390)  Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere el Cerimoniós. Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287). La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Conestable, fort del  (Girona, Gironès Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i dels Caputxins, la ciutat. Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada.

70 CATALUNYA - ART

Conestable, retaule del  (Barcelona, 1465)  Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l'Epifania. Pintada per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya-Aragó, conestable de Portugal. Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva. El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs: Anunciació, Naixemant, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu. La taula central és dedicada a l'Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable. Corona el retaule un calvari, i el completen una predel·la amb quatre figures de sants, entre elles un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal. Pintada sobre taula, amb fons daurat, és una de les grans obres de maduresa de l'artista.

71 MÓN - POLÍTICA

Inici páginaConfederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica  (Amèrica, 1947 - )  Entitat política. Constituïda a base dels centres i les organitzacions catalans. De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d'Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d'aquests amb els països americans. En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic.

92 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

Confederació Nacional del Treball (CNT)  (Barcelona, 30/oct/1910 - )  Organització sindical de caràcter anarcosindicalista. A Catalunya actuà amb el nom de Confederació Regional del Treball de Catalunya, a la qual s'uniren, a partir del 1918, les regionals del Nord, d'Andalusia i de Llevant. Viquipèdia - La CNT a Internet (en castellà)

72 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Confederació Regional del Treball de Balears  (Palma de Mallorca, 22/oct/1922 – 1939)  Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats. En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou "Cultura Obrera". Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca.

73 CATALUNYA - POLÍTICA

Confederació Regional del Treball de Catalunya  (Catalunya, oct/1910 – 1939)  Organització obrera. Reuní els sindicats afectes a la CNT dins Catalunya. No pogué actuar públicament fins el 1914. Un comitè regional, amb Salvador Seguí com a secretari general, organitzà el congrés de Sants (1918), amb delegats de 73.860 afiliats. Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d'afiliats. En 1919-23 hagué d'afrontar una violenta onada d'atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel nov/1920, n'afectà greument el funcionament. Celebrà un segon congrés a Lleida (jun-jul/1923), essent-neInici página secretari Roigé. Sota la Dictadura de Primo de Rivera, aconseguí de mantenir, malgrat la il·legalitat, un comitè regional resident primerament a Mataró, després a Sabadell i finalment a Badalona, que el 1930 passà a Barcelona. Reorganitzada, aviat arribà a uns 380.000 adherits (oct/1931). Durant la guerra civil el seu secretari fou J.J. Domènech; en el ple de Barcelona havien estat representats 163 sindicats, 31 federacions i 360.977 afiliats. Des del 1915 el seu òrgan de premsa fou "Solidaridad Obrera".

74 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Confederació Regional del Treball de Llevant  (València, 1/des/1919 – 1939)  Organització obrera. Agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete. Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3/des/1919, amb delegats de 142.943 obrers. En un segon congrés (Castelló de la Plana, des/1922) els treballadors afiliats foren 42.517. El seu òrgan de premsa era "Solidaridad Obrera" de València. A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels trentistes. Després del quart congrés (Alcoi, set/1932), amb delegats de 70.295 treballadors, els principals sindicats de València s'uniren als Sindicats d'Oposició. Iniciada la guerra civil demanà el dret d'autodeterminació per a la "regió valenciana" (nov/1936). El seu acord amb la UGT afavorí el desenvolupament de la col·lectivització agrària al País Valencià.

76 CATALUNYA - POLÍTICA

Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya (CSTC)  (Catalunya, mai/1980 - )  Organització sindical. Creada per acord del Sindicat Obrer Català, d'origen catòlic; dels Col·lectius de Treballadors, d'origen independentista, i del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria. Posteriorment, s'hi han integrat altres grups sindicals de caràcter local, i el 1987 es fusionà amb el Sindicat de Quadres de Catalunya per formar la Confederació Sindical de Catalunya.

77 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaConferència de Nacions Sense Estat de l'Europa Occidental  (Barcelona, 1985 - )  Organització. Constituïda a iniciativa de les VI jornades internacionals del CIEMEN (Cuixà 1981) que aplega moviments nacionalistes, polítics, culturals i sindicals de les nacions sense estat d'Europa, amb la finalitat de potenciar l'Europa de les nacions com a alternativa a l'Europa dels estats.

78 CATALUNYA - POLÍTICA

Conferència d'Esquerres Catalanes  (Barcelona, 17 al 19/mar/1931)  Assemblea política. Convocada per Francesc Macià, de la qual sorgí l'Esquerra Republicana de Catalunya.

79 CATALUNYA - POLÍTICA

Conferència Episcopal Tarraconense (CET)  (Catalunya, 1969 - )  Organisme. Integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l'arquebisbat de Barcelona, que té la missió d'estudiar els problemes comuns a les vuit diòcesis catalanes i coordinar-ne les activitats pastorals. N'és president l'arquebisbe de Tarragona. Els seus principals organismes vinculats són: Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, Centre d'Estudis Pastorals, secretariats interdiocesans, Gabinet d'Informació de l'Església a Catalunya, comissions de liturgia al català, i Comitè Interdiocesà de Caritas. Hi ha també comissions mixtes amb la Generalitat de Catalunya. Entre els seus documents publicats destaquen: El pluralisme en la comunió eclesial (1972), Misteri pasqual i acció alliberadora (1974), Perspectiva cristiana de l'amor i de la sexualitat (1975), L'atur, escàndol i desafiament del nostre temps (1980), Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Església i món rural (1992).

80 CATALUNYA - CULTURA

Conferència Físico-Matemàtica Experimental  (Barcelona, 1764 – 1892)  Institució científica. Pel des/1765 s'aprovaren els estatuts, instal·là de seva seu al Col·legi de Cordelles, en fou designat president el capità general de Catalunya i obtingué el títol de reial (Reial Conferència Física). El 1770 s'anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i el 1887, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

81 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaConferència Nacional Catalana  (Barcelona, 4 i 5/jun/1922)  Assemblea política convocada per elements dissidents de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i joves intel·lectuals catalanistes. Tingué com a resultat la creació d'Acció Catalana.

82 MÓN - POLÍTICA

Conferència Nacional Catalana de Mèxic  (Mèxic, set/1953)  Reunió política, de la qual sorgí el Consell Nacional Català.

83 CATALUNYA - CULTURA

Conferentia Club  (Barcelona, 1929 - d 1947)  Associació cultural. Fundada amb el propòsit d'interessar l'alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional. Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach, amb Joan Estelrich de secretari. Hi donaren conferències Andrés Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d'altres, en l'idioma del conferenciant. Deixà d'actuar durant la guerra civil. El 1947 reemprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n'interrompé la continuïtat.

84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Conflent  (Catalunya Nord)  Antic pagus del comtat de Rosselló (després del de Cerdanya), origen de l'efímer comtat de Conflent i de la vegueria de Vilafranca de Conflent, que corresponia, aproximadament, a l'actual comarca del Conflent.

85 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Conflent  (Prada, Conflent, 1961 - )  Revista bimensual. Respon al desvetllament intel·lectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics. Vol contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d'enciclopèdia sobre el Conflent. La part en català hi és, en general, força migrada.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaConflent, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Grup de bordes d'habitació permanent (a l'hivern hi resten solament els homes), dins l'antic terme de Cívis, a la capçalera del Romadriu, a 1.840 m alt, al vessant occidental del coll de Conflent (2.150 m alt), entre el pic de Salòria i el bony de Trescul.

87 CATALUNYA NORD - COMARCA

Situació de la comarca del ConflentConflent, el  (Catalunya Nord Comarca: 882,3 km2, 20.870 hab (2009), cap: Prada. Limita al nord amb el Llenguadoc i la Fenolleda, a llevant amb el Rosselló, al sud amb el Vallespir i el Ripollès i a l'oest amb l'Alta Cerdanya. - GEOGRAFIA FÍSICA: Constituïda per l'alta i mitjana vall de la Tet, és una continuació de la fossa de la Cerdanya, aquí, però, força més estreta i encaixada. Al sud la tanquen les enlairades muntanyes del pic d'Eina (2.786 m), roca Colom (2.464 m), el puig de Tretzevents (2.785 m) i el Canigó (2.785 m), i al nord el massís de Madres, el tuc Dormidor i la serra d'Escales. N'és l'eix la vall de la Tet, on conflueixen nombroses valls. El clima hi és relativament continental i les plugues s'hi reparteixen de manera irregular. - POBLACIÓ I ECONOMIA: Tot i l'augment registrat en els pobles turístics com Vernet, Molig, etc, la població total experimenta una minva, lenta però constant. La superfície agrícola s'ha reduït notablement, tot i que en determinades zones, com el...  Segueix... 

88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Conflent, vegueria de  (Catalunya Nord Altre nom de la vegueria de Vilafranca de Conflent.

89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Inici páginaConflent, vescomtat del  (Catalunya Nord, s VIII - 1659)  Jurisdicció senyorial pirinenca, entre la Cerdanya i el Rosselló, a mig curs de la Tet. Abans d'ésser ocupat pels musulmans (v 717) era un pagus visigot. Alliberat de l'Islam per Carlemany (v 785), els seus titulars foren els mateixos que els de la Cerdanya, és a dir, membres de la família comtal de Carcassona, la qual hom creu originària del Conflent. Vers el 870 Guifre el Pilós cedí el govern del comtat al seu germà Miró I el Vell, el qual aconseguí del rei franc el patronat sobre el monestir de Sant Andreu d'Eixalada (fundat el 840), i més tard (878) el traslladà a Sant Miquel de Cuixà. D'ençà de l'any 878 Miró I fou també comte del Rosselló. A la seva mort (895) el Conflent revertí a Guifre el

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Confós  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Masia, vora el Puig de Rialb.

91 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaConfrides  (Marina Baixa Municipi: 39,98 km2, 785 m alt, 232 hab (2014). Situat a la vall de Confrides, capçalera del riu de Guadalest, al límit amb el Comtat, entre la Serrella, al nord, i la serra d'Aitana, al sud, ambdués serres s'uneixen al port de Confrides (983 m). El terreny, molt muntanyós, és en gran part ocupat per boscos d'alzines i pasturatges. Els conreus, dedicats bàsicament al secà (cereals, oliveres, ametllers i garrofers), ocupen només una cinquena part de la superfície del municipi, molt afectat per l'emigració. La vila, d'origen islàmic, és a l'oest del port de Confrides, dominada per l'església parroquial de Sant Josep, consagrada el 1790 i restaurada el 1914. Dins el terme hi ha, a més, el llogaret de l'Abdet i els antics llocs d'Alfofra i de Florent. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament (sense web) - Viquipèdia

Anar a:    Comt ]    [ Comte A ]    [ Conat ]    [ Conce ]    [ Cond ]    [ Confer ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -