|
|
|
Anar a: [ Mig ] [ Milà, D ] [ Milà i P ] [ Milà d'Aragó i O ] [ Mile ] [ Millars ] El pitjor càstig per als que no s'interessen per la política és que seran governats pels que sí que s'hi interessen. (A.J. Toynbee) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mig, pic del (Alta Ribagorça) Un dels cims (3.345 m alt) de la Maladeta, entre la punta d'Astorg, al nord-oest, i el pic de Corones, al sud-est. El coll del Mig separa el pic del Mig d'aquest darrer. La cresta estesa entre el pic d'Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mig-aran (Viella, Vall d'Aran) Veure> Mijaran. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Migjorn (Menorca) Sector de l'illa, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt, pedregós, on abunden els fenòmens càrstics. Ocupa els termes des Castell, Ciutadella i Sant Lluís, i la part meridional dels restants. S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l'illa són anomenades sa 4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Migjorn, es (Menorca) Veure> Migjorn Gran, es (o Sant Cristòfol des Migjorn). 5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Migjorn, platja de (Formentera, Eivissa) Costa baixa i llarga al sud de l'illa, amb extensos arenals. 6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Migjorn, platja de (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Platja (o de ses Salines) de la costa meridional de l'illa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, al fons de la cala oberta entre les puntes Roma i de ses Portes, a llevant de la caseria de sa Canal. És molt freqüentada per banyistes. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Migjorn, roca de (Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera) Un dels cims (1.593 m alt) del Montsec de Rubies, a l'oest del pic de Pallars, termenal dels dos municipis. 8 ILLES BALEARS - MUNICIPI
9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miguel, Domènec de (Vilac, Vall d'Aran, s XIX – Barcelona, 1880) Pedagog. Fou mestre d'escola a Vilac, professor de l'Escola Normal de Tarragona i mestre de l'Escola Superior de Cervera. A partir del 1849 fou professor de ciències naturals i d'agricultura a l'Escola Normal de Barcelona i, des del 1858 al 1879, director de la de Lleida. Va escriure diverses obres de caràcter pedagògic. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miguel, Pere (País Valencià, s XVI - València, s XVI) Pintor. Era jueu. Participà a la revolta de les Germanies. La Inquisició el processà i hagué de convertir-se al catolicisme per salvar la vida. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miguel, Serafi Tomàs (Xixona, Alacantí, s XVII – València, 1722) Frare dominicà. Ocupà diversos càrrecs dintre l'orde i fou examinador sinodal de l'arquebisbat de València i confessor de l'arquebisbe Tomàs de Rocabertí. Va escriure nombroses obres en llatí i castellà: Historia de la vida de Santo Domingo de Guzmán (1705), Historia de la vida de San Vicente Ferrer (1713), Constituciones de la Sagrada Orden de Predicadores, etc. 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miguel, Vicent Josep (València, s XVII – Girona, 1700) Historiador i jurista. Publicà unes Tablas cronológicas (1689) i el llibre Christal de la verdad y demostración de las máximas de Francia (1694). Deixà 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - HISTÒRIA Mijanell (Preixens, Noguera) Antic poble, esmentat encara el s XVII. 125 CATALUNYA - HISTÒRIA
16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mijares (Iàtova, Foia de Bunyol) Nom castellà de Millars. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Milà (Maó, Menorca) Caseria, al nord de la ciutat, entre el port de Maó i es Grau. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà (després Milà d'Aragó) (País Valencià, s XIII - ) Llinatge noble. Té per genearca conegut Ramon del Milà. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà, Ausiàs del (País Valencià, s XIV) Cambrer d'Alfons IV el Magnànim. Fill de Lluís del Milà i de Centelles. Es casà a Nàpols amb Luisa d'Alagno, germana de Lucrezia, l'amant del rei. Foren pares de de Jaume del Milà i d'Alagno. 122 CATALUNYA - ART Milà, casa (Barcelona, Barcelonès) CAT ART Veure> la Pedrera. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà, Damiata del (País Valencià, s XIII) Filla de Ramon del Mila. Es casà amb el seu oncle Hug del Milà, i 21 CATALUNYA - MUNICIPI
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà, Hug del (País Valencià, s XIII) Noble. Es casà amb la seva neboda Damiata del Milà i foren pares d'Andreu del Milà i del Milà. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà, Joan del (País Valencià, s XIV) Fill d'Andreu del Milà i del Milà. Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i Lluís del Milà i de Centelles. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà, Leonora Veure> Milà i Romeu, Leonora. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Milà, punta del (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Cap de la costa, al massís de Montgrí, que tanca per ponent la cala Montgó. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Milà, tractat de (Milà, Itàlia, 8/oct/1435) Pacte secret signat entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà. Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d'Itàlia (fins a Bolonya). Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l'alliberà amb tots els nobles catalans que l'acompanyaven. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà i Camps, Pere (Barcelona, 1873 – 22/feb/1940) Industrial. Fill de Pere Milà i Pi. Féu construir per Gaudí l'edifici conegut amb el nom de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i Corberan de Let, Jerònima del (País Valencià, s XVII) Senyora de Corberan i d'Otonel. Era filla de Cristòfor Milà d'Aragó i de Coloma, i germana de Joan Paulí Milà d'Aragó i de Borja. Es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d'Amaya. Els seus descendents obtingueren per sentència (1829; 32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Milà i d'Alagno, Jaume del (Nàpols, Itàlia, s XIV – s XV) Senyor de La Scala (Calàbria). Fill d'Ausiàs del Milà i de Luisa d'Alagno. La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou Jaume del Milà i Pignatelli. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i de Borja, Jaume del (País Valencià, s XV) Baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram. Fou declarat ric-home i creat comte d'Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471) el 1477, en casar-se amb Elionor d'Aragó, filla il·legítima d'Alfons d'Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognominaren Milà d'Aragó. Llur fill i hereu fou Cristòfor Milà d'Aragó. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i de Borja, Lluís Joan del (Xàtiva, Costera, 1432 - Bèlgida, Vall d'Albaida, 1504) Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d'Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456. Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II i la Generalitat. Renuncià la diòcesi poc abans de morir. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i de Borja, Pere del (País Valencià, s XV - Itàlia, s XV) Conseller d'Alfons el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan. Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de Joan, d'Adriana i de Teresa del Milà i del Duce. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i de Centelles, Lluís del (País Valencià, s XIV) Fill de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles, i germà de Joan. Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare d'Ausiàs del Milà. 52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Milà i del Duce, Adriana del (Itàlia, s XV) Muller de Ludovico Orsini. Filla de Pere del Milà i de Borja i de Cubella del Duce, i germana de Joan i de Teresa. Foren pares d'Orsino Orsini, marit de Giulia Farnesa, l'amant del papa Alexandre VI. 53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Milà i del Duce, Joan del (Itàlia, s XV - Roma, Itàlia, 1498) Baró de Massalavés. Fill de Pere del Milà i de Borja i de Cubella del Duce, i germà d'Adriana i de Teresa. Morí sense fills de la seva muller Isabel-Lucrècia de Borja-Llançol de Romaní. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i del Duce, Teresa del (Itàlia, s XV) Baronessa de Massalavés. Filla de Pere del Milà i de Borja i de Cubella del Duce, i germana d'Adriana i de Joan. D'aquest darrer heretà la baronia i la transmeté als seus descendents i al seu marit Antoni de Cardona-Borja i d'Alagó, marquès de Castellnou i de Ponts. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i del Milà, Andreu del (País Valencià, s XIII – s XIV) Fill d'Hug del Milà i de Damiata del Milà. Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III. Fou pare de Joan del Milà. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà i Mencos, Mercedes (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 4/abr/1951 - ) Periodista. S'inicià en el periodisme a "El Correo de Andalucía", i posteriorment a "Don Balón". Debutà de la mà de Luis del Olmo a la ràdio, mitjà pel qual guanyà el 1981 el premi Ondas. El 1978 passà a la televisió amb el program Dos por dos, per consagrar-se posteriorment com a entrevistadora i presentadora de programes de debat i de reality show. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà i Pi, Josep Maria (Barcelona, 1853 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1922) Advocat i polític. Germà de Pere. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals. Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (oct/1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes. Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà i Pi, Pere (Barcelona, 1838 – 1880) Industrial. Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l'empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute. Fou el pare de Pere Milà i Camps. 61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Milà i Pignatelli, Jaume del (Itàlia, s XVI) Rebesnét de Jaume del Milà i d'Alagno. Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d'Ardore i ducs de San Paolo. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà i Ram, Caterina del (País Valencià, s XV – s XVI) Muller de Gaspar de Pròixida i Vives de Canyamars, segon comte d'Almenara. Era filla del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram, i germà de Jaume del Milà i de Borja i de Lluís del Milà i Ram. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà i Sagnier, Alfons (Barcelona, 1924 - 26/mai/2009) Arquitecte. Titulat a Barcelona (1952). Fill de Josep Maria Milà i Camps. Des del 1979 fou professor a l'ETSAB, posseïdor de nombrosos premis (FAD els anys 1959, 1971 i 1974), treballà associat amb F. Correa, amb el qual, entre moltes altres obres, ha realitzat el remodelatge de la plaça Reial (1985), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1985-87) i un dels projectes guanyadors de l'Anell Olímpic de Montjuïc (1984). En interiorisme ha exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l'aportació d'una extraordinària concepció de l'espai interior com a element primordial. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó, Cristòfor (País Valencià, s XVI – 1576) Servidor de Carles I a Alemanya. Era fill de Jaume del Milà i de Borja i d'Elionor d'Aragó. Fou pare de Joan Alfons Milà d'Aragó i del Milà. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó, Josep Maria (País Valencià, s XVIII – 1802) Tercer marquès de Sant Josep i baró d'Otos. Era nét de Joan Milà d'Aragó i Macip. Ermità, morí sense fills, després d'haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d'Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d'Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia Tubúrcia Milà d'Aragó i Álvarez de Toledo. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i Álvarez de Toledo, Tibúrcia (País Valencià, s XVIII) Muller de Josep Núñez. Bes-tia de Josep Maria Milà d'Aragó. Els descendents de la qual heretaren els títols del seu bes-nét. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada, Francesc de Paula (País Valenciá, s XVIII - 1787) Cinquè marquès d'Albaida (gran d'Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Fill d'Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Mercader. Morí sense successió. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i de Borja, Joan Paulí (País Valencià, s XVII – 1673) Segon marquès d'Albaida. Era fill de Cristòfor Milà d'Aragó i de Coloma, i germà de Jerònima del Milà i Corberan de Let. Es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu. Foren pares d'Eiximén-Peris Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i del Milà, Joan Alfons (País Valencià, s XVI) Tercer comte d'Albaida i baró d'Otos. Fill de Cristòfor Milà d'Aragó. Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d'Elda, i després amb Joana d'Osorno (Osorio?) d'Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba. Del segon enllaç fou fill Francesc Milà d'Aragó i Osorno. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i Macip, Joan (País Valencià, s XVII – s XVIII) Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Era nét de Francesc Milà d'Aragó i Osorno. Fou avi de Josep Maria Milà d'Aragó. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i Mercader, Eiximèn-Peris (País Valencià, s XVII – 1732) Quart marquès d'Albaida. Fill i successor d'Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou pare de Francesc de Paula Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i Osorno, Francesc (País Valencià, s XVII) Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Era fill de Joan Alfons Milà d'Aragó i del Milà i de Joana d'Osorno d'Ocampo. Tingué per nét Joan Milà d'Aragó i Macip. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud, Eiximèn-Peris (País Valencià, s XVII – 1690) Tercer marquès d'Albaida. Fill i successor de Joan Paulí Milà d'Aragó i de Borja i de Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu. Es casà amb Miquela Mercader i de Palafox, comtessa de Bunyol. Fou succeït en el marquesat pel seu fill Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Mercader. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà de la Roca i Maynar, Pau (Barcelona, s XIX – 1892) Notari. Fou redactor del diari "El Áncora" (1850). Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milà de la Roca i Ràfols, Manuel (Barcelona, v 1840 – 1879) Polític i periodista. Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar. El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, "La Convicción", diari carlí. Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l'infant Alfons Carles. El 1876, acollint-se a la nova llei d'impremta de la Restauració, fundà a Barcelona "El Correo Catalán", també carlí. Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Milans (Cerdà, Costera) Enclavament (0,05 km2), al territori de la Foia de Cerdà. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milans, Bonaventura (Barcelona, v 1700 - Catalunya, s XVIII) Metge. És autor dels tractacs mèdics Sinopsis formularum medicarum i De disenteria castrensi. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Milans, riu de (Vilanova de Prades, Conca de Barberà) Curs d'aigua que neix al terme, capçalera del Francolí. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Milans del Bosch, Grup (Barcelona, Barcelonès) Conjunt de cases barates de la ciutat, al barri del Bon Pastor. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milans del Bosch i Arquer, Francesc (Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 1769 – 1834) Guerriller i general. Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d'Hostalric (1808) i l'acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general. D'idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s'exilià. Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823). Morí en intentar una invasió liberal des de França. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milans del Bosch i Mauri, Llorenç (Catalunya, v 1820 - v 1880) Militar. Fill de Francesc Milans del Bosch. Defensà la causa constitucional contra els absolutistes de la Regència d'Urgell. Fou un dels amics de confiança del general Prim i col·laborà amb ell en el pronunciament contra Espartero (1843). En temps del govern provisional fou capità general de Castella la Nova, i ocupà altres càrrecs en el regnat d'Amadeu de Savoia i durant la I República (1873). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milany (Catalunya, s XI - s XIV) Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milany, castell de (Vallfogona de Ripollès, Ripollès) Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà. Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas. Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagés i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany. El castell fou abandonat el s XIV i els senyors s'instal·laren a Vallfogona; a partir del s XVI s'anomenà, per això, baronia de Vallfogona. Pertangué als Milany i als Pinós. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milany, Pere de (Ripollès, s XIV - v 1376) Cavaller. Fill de Ramon de Milany i de Constança. Senyor dels castells de Milany i Vallfogona. Passà al Rosselló al servei de Jaume III de Mallorca, que abandonà per seguir la causa de Pere III de Catalunya-Aragó (1342): auxilià Pere (VII) de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet, i fou nomenat capità d'Elna (1344). El 1347 acompanyà el rei Pere a València com a conseller en les lluites contra la Unió, però fou obligat a abandonar-lo arran dels aldarulls de Morvedre. Més tard sembla que 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Milany, Ramon de (Ripoll, Ripollès, s XIII - Catalunya, 1333/49) Noble. Fill de Dalmau de Palou. Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar. Fou ambaixador de Jaume II i d'Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa. El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat. El 1332, de retorn d'una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d'Aran. Morí arran de la Pesta Negra. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Milany, serra de (Ripollès) Serra del Subpirineu, al sud de la comarca. D'estructura juràssica, és el sector ponentí de l'anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal. Culmina a l'Obiols (1.533 m alt). 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milego, Antoni (País Valencià, s XIX) Escriptor. Era llicenciat en filosofia i lletres. Conreà la poesia en català durant els primers anys de Lo Rat Penat. Dirigí el diari de València "El Mensajero". Col·laborà a d'altres publicacions periòdiques. Fou catedràtic a Cadis. 81 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Milego Díaz, Julio (Toledo, Castella, 1884 - Madrid, 6/oct/1981) Escriptor. Fill de Sadurní Milego i Inglada. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d'una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milego i Inglada, Sadurni (Alacant, 1850 - Godella, Horta, 1929) Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l'institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza. Col·laborador de l'almanac de "Lo Rat Penat" del 1880, dirigí les revistes "El Nuevo Ateneo" (Toledo, 1879-90) i "La Enseñanza Nacional" (València, 1904-08). Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Milian i Boix, Manuel (Morella, Ports, 1908 – 1989) Eclesiàstic, arxiver i historiador. Ha estat director del Centre d'Estudis del Maestrat i del seminari de Vinaròs. Membre de l'Institut Espanyol d'Història Eclesiàstica de Roma, fou arxiver i cronista de Vinaròs i director del Museu de Morella. Entre els seus molts treballs i escrits cal esmentar El fondo "Instrumenta Miscellania" del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969) i Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976). 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miliana, la (Ulldecona, Montsià) Caseria, al nord-oest de la vila. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Milicià (Alt Empordà) Antic nom de la població de Sant Pere Pescador. 87 CATALUNYA - HISTÒRIA
88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Militello, baronia de (Sicília, Itàlia) Jurisdicció feudal, atorgada el s XIV per Frederic II a Sanç d'Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d'haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur. Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d'Aragó i Polizzi (mort vers el 1339), que fou pare del baró Vinciguerra d'Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d'Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I; la baronia li fou confiscada (1400) i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Enrico Rosso. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mill, tuc d'Et (Vall d'Aran) Cim (2.803 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran (la vall de Montgarri, a la capçalera de la Noguera Pallaresa) de Coserans, dic també pic de Varlonguera. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Millà (Àger, Noguera) Poble, situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel sud la vall d'Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1.037 m). De la seva església parroquial (Sant Pere) depenia la d'Agulló. Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà. 92 CATALUNYA - EMPRESA
128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millà i Castellnou, Melcior (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XX) Llibreter. Pare de Lluís Millà i Gàcio i avi d'Àngel Millà i Navarro, al qual ensenyà l'ofici. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millà i Gàcio, Francesc (Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968) Escriptor i tipògraf. Féu l'aprenentatge a la Casa Ramírez, de Barcelona, fou un dels tipògrafs postmodernistes més importants. Fundador de la impremta barcelonina "La Naotípia". Va dedicar-se també a l'estudi de l'art i de la tècnica tipogràfiques i publicitàries: L'art de la impremta a Catalunya (1949), El libro del corrector, etc. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millà i Gàcio, Lluís (Madrid, 1865 – Barcelona, 1946) Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou. Fou actor còmic fins que a la primeria del s. XX fundà l'Arxiu Teatral del seu nom a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona. Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l'escena. També fou promotor de revistes com "La Dida" i "Fulletí Teatral". Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millà i Navarro, Àngel (Barcelona, 1890 – 1975) Escriptor i editor. Publicà revistes esportives en castellà i "La Raça" en català. Fill de Lluís Millà i Gàcia, enriquí el fons d'obres teatrals de la botiga i l'editorial Millà del carrer de Sant Pau. Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54). 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millà i Reig, Lluís (Barcelona, 1921 - 2005) Editor. Fill d'Àngel Millà i Navarro i nét de Melcior Millà i Castellnou, del qual aprengué l'ofici de llibreter. Continua l'obra de l'Editorial Millà publicant Sant Jordi, patró de Catalunya (1972). 127 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Millà i Santos, Rafael (Alacant ?, 1891 - Ivánovo, URSS, s XX) Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d'Arts Gràfiques d'Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s'afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l'URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista. Dirigí "Mundo Obrero", i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d'Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d'aquesta ciutat. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millan i Alonso, Eusebi (Quiñoneria, Sòria, 16/des/1886 - Alella, Maresme, 11/abr/1956) Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya. Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador. En tornar a Catalunya, l'introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes. 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
99 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
100 CATALUNYA - HISTÒRIA Millars (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Antic barri, situat a l'est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l'Almeda. És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés. Hi ha un salt d'aigua del canal de la Infanta. Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l'Almeda (1975-78). 101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Millars (Iàtova, Foia de Bunyol) Caseria, en part al terme de Bunyol (cast: Mijares), situada a la vora del riu de Millars, afluent del riu Magre per l'esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de nord a sud el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Millars (Madremanyà, Gironès) Poble, a l'est del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Iscle) depèn de la de Madremanya. 103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Millars, colònia del (Borriana, Plana Baixa) Colònia agrícola, situada a la riba dreta del Millars, a la seva desembocadura. 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Millars, el (País Valencià) Riu (130 km) mediterrani (cast: Mijares). Neix a la serra de Gúdar (Aragó), a una altitud superior als 1.500 m, i recorre en direcció NO-SE, perpendicular a la costa, al peu de les serres d'Espina i d'Espadà, que el separen de la conca del Palància. Desemboca prop d'Almassora, formant un delta triangular i arrodonit. El seu règim és pluvial mediterrani, amb variant pluvionival a la capçalera. La superfície total de la conca és de 4.028 km2. La construcció de diversos embassaments (de Sitjar, de Babor, Palomajeras i d'altres construïts als seus afluents, d'Alcora, de Benadressa) ha modificat de manera 105 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Millars, marquesat del (Rosselló) Títol concedit el 1719 per Lluís XV de França a Esteve de Blanes i de Planque, i després passà al seu fill Joan Esteve de Blanes i d'Évrard. 126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Millás, Juan José (València, 31/gen/1946 - ) Escriptor. Des de la seva primera novel·la Cerbero son las sombras (1975), mostrà un gran interès per revelar l'imprevisible dins la vida quotidiana i, alhora, la dimensió familiar de l'insòlit. Les seves obres principals són El desorden de tu nombre (1988), La soledad era esto (1989, premi Nadal), Volver a casa (1990), Primavera de luto y otros cuentos (1992), Tonto, muerto, bastardo e invisible (1995) i El orden alfabético (1998). 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Millàs i Casanoves, Manuel (València, 6/gen/1845 – 6/gen/1914) Autor teatral. Estudià lleis a València. Fou un dels fundadors de la societat La Antorcha (1869) que, més tard, esdevingué l'Ateneu Científic i Literari. Fundà el "Diario Mercantil" de València (1870), on hi col·laborà especialment amb poesies, que escrivia en castellà i apareixen sota l'epígraf de Notas de mi vida. També escriví sarsueles i obres teatrals, com Ni rei, ni cavall, ni sota, Els microbis, Bous de cartó i Por ir al baile, totes de 1984. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millàs-Raurell, Josep Maria (Barcelona, 1896 – gen/1971) Escriptor. Alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya, fou poeta, narrador i, sobretot, dramaturg que inicià una carrera de gran èxit amb La llotja (1928), una crítica de la burgesia de Barcelona, que continuà amb peces com La sorpresa d'Eva 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA
109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Millena (Comtat) Veure> Billeneta. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millet i Bel, Salvador (Viladrau, Osona, 2/ago/1912 – Barcelona, 29/abr/1998) Economista i polític. Membre de la Lliga Regionalista (1935) i secretari tècnic i polític de F. Cambó, durant la guerra civil s'exilià a França. Deixeble de W. Röpke, se situà dins una línia liberal que el portà a encapçalar un intent fallit de crear una Lliga Liberal Catalana el 1975. Fou president de "La Caixa", de la Fundació Bernat Metge i de l'Institut d'Estudis Europeus. El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. 111 EUROPA - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millet i Millet, Lluís Maria (Barcelona, 1906 – 19/jul/1990) Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on fou també professor. Director artístic de l'Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari. És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA
115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Millet i Pagès, Salvador (el Masnou, Maresme, 1852 – 1915) Marí. Germà de Lluís. Estudià a l'Escola de Nàutica de Barcelona, on obtingué el títol de pilot. Féu diversos viatges transoceànics, tant a vela com a vapor. Amb la companyia Transatlàntica féu set anys seguits la ruta de Filipines. Col·laborador a la premsa, va escriure un Manual práctico de desvío de la aguja magnética, publicat a Manila el 1892. 116 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Millor, cala (Son Cervera, Mallorca Oriental) Veure> Cala Millor. 117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà) Antic castell i granja de Poblet (pop: Mumanda), situat uns 2 km a l'est del monestir. Esmentat com a castell el 1148. Poblet l'adquirí per a granja el 1163, el reedificà i l'amplià en diverses ocasions (1316-48 i 1564-83). Al començament del s XVIII l'abat Fèlix Genover el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs. Després de la desamortització restà abandonat i s'arruïnà. 118 FRANJA PONENT - BIO GRAFIA
119 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Mimó i Blasco, Claudi (Zamora, Castella, 1887 - Castella, s XX) Escultor. Format a Barcelona, als tallers de J. Campeny i d'Enric Clarasó. El 1921 anà a París. Conreà especialment l'escultura decorativa, el seu estil deriva del de Maillol, però és molt més tallant, acusa més les arestes. Entre les seves obres cal esmentar un Grup al·legòric, a la façana del Casino Militar de Madrid i alguns capitells per a la seu de Vitòria. 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mimó i Caba, Claudi (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1843 - l'Havana, Cuba, 10/ago/1929) Pedagog. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865). Exercí com a director del col·legi del seu pare i d'auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l'Havana. Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. El 1908 fundà i dirigí la revista "La Nova Catalunya". El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l'Havana l'homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat. 121 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mimó i Raventós, Pau (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1813 – 1892) Pedagog. De jove visqué a l'Havana, on estudià la carrera de pilot. De retorn a Catalunya es titulà com a mestre i fundà una escola a Vilanova i la Geltrú i posteriorment fundà un col·legi a Barcelona, que deixà en mans del seu fill, Claudi Mimó i Caba, per tornar a Vilanova i la Geltrú. Fou director del "Diario de Villanueva" i col·laborà a la "Llumanera de Nova York", a més d'altres revistes professionals. Publicà diversos llibres de text, alguns en col·laboració amb el seu fill.
Anar a: [ Mig ] [ Milà, D ] [ Milà i P ] [ Milà d'Aragó i O ] [ Mile ] [ Millars ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Migjorn Gran, es
Miguel i Carceller, Vicent
Mijaran (o Mig-aran) (
Milà, el
Milà i Camps, Josep Maria
Milà i Fontanals, Manuel
Milà i Fontanals, Pau
Milà i Romeu, Leonora
Milans del Bosch i Carrió, Joaquim
Milicua Illarramendi, José
Millars
Millars
Millàs i Vallicrosa, Josep Maria
Millet i Maristany, Fèlix
Millet i Pagès, Lluís