A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mig ]    [ Milà, D ]    [ Milà i P ]    [ Milà d'Aragó i O ]    [ Mile ]    [ Millars ]

El pitjor càstig per als que no s'interessen per la política és que seran governats pels que sí que s'hi interessen. (A.J. Toynbee)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mig, pic del  (Alta Ribagorça Un dels cims (3.345 m alt) de la Maladeta, entre la punta d'Astorg, al nord-oest, i el pic de Corones, al sud-est. El coll del Mig separa el pic del Mig d'aquest darrer. La cresta estesa entre el pic d'Aneto i el pic de la Maladeta és anomenada cresta del Mig.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mig-aran  (Viella, Vall d'Aran)  Veure> Mijaran.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjorn  (Menorca Sector de l'illa, constituït per un planell calcari miocènic, no superior als 50 m alt, pedregós, on abunden els fenòmens càrstics. Ocupa els termes des Castell, Ciutadella i Sant Lluís, i la part meridional dels restants. S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l'illa són anomenades saInici página Mitjania.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjorn, es  (Menorca Veure> Migjorn Gran, es (o Sant Cristòfol des Migjorn).

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjorn, platja de  (Formentera, Eivissa)  Costa baixa i llarga al sud de l'illa, amb extensos arenals.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Migjorn, platja de  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Platja (o de ses Salines) de la costa meridional de l'illa, dins la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, al fons de la cala oberta entre les puntes Roma i de ses Portes, a llevant de la caseria de sa Canal. És molt freqüentada per banyistes.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Migjorn, roca de  (Llimiana, Pallars Jussà / Vilanova de Meià, Noguera)  Un dels cims (1.593 m alt) del Montsec de Rubies, a l'oest del pic de Pallars, termenal dels dos municipis.

8 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MenorcaMigjorn Gran, es  (Menorca Municipi: 31,44 km2, 115 m alt, 1.470 hab (2014), (o Sant Cristòfol de Migjorn). Fou segregat del des Mercadal el 1989, i situat entre aquest terme, Alaior, Ferreries i la costa de Migjorn. La vida econòmica local es basa tradicionalment en l'agricultura, complementada els darrers decennis pel turisme (urbanització de la platja de Sant Tomàs). L'any 1840 assolí el màxim de població amb 1.254 h. El poble, a tres quilòmetres de la costa, es va formar a partir del 1769 al voltant de la capella de Sant Cristòfol, actual parròquia. El 1821 féu una temptativa de constituir-se municipi independent, que restà sense efecte a la fi del Trienni Liberal (1823). Àrea comercial de Ciutadella. Ajuntament

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMigjornet  (es Mercadal, Menorca Nom donat al sector de Migjorn de l'antic terme parroquial de Ferreries que romangué sota la mateixa jurisdicció en independitzar-se la parròquia des Migjorn Gran.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miguel, Domènec de  (Vilac, Vall d'Aran, s XIX – Barcelona, 1880)  Pedagog. Fou mestre d'escola a Vilac, professor de l'Escola Normal de Tarragona i mestre de l'Escola Superior de Cervera. A partir del 1849 fou professor de ciències naturals i d'agricultura a l'Escola Normal de Barcelona i, des del 1858 al 1879, director de la de Lleida. Va escriure diverses obres de caràcter pedagògic.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miguel, Pere  (País Valencià, s XVI - València, s XVI)  Pintor. Era jueu. Participà a la revolta de les Germanies. La Inquisició el processà i hagué de convertir-se al catolicisme per salvar la vida.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miguel, Serafi Tomàs  (Xixona, Alacantí, s XVII – València, 1722)  Frare dominicà. Ocupà diversos càrrecs dintre l'orde i fou examinador sinodal de l'arquebisbat de València i confessor de l'arquebisbe Tomàs de Rocabertí. Va escriure nombroses obres en llatí i castellà: Historia de la vida de Santo Domingo de Guzmán (1705), Historia de la vida de San Vicente Ferrer (1713), Constituciones de la Sagrada Orden de Predicadores, etc.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miguel, Vicent Josep  (València, s XVII – Girona, 1700)  Historiador i jurista. Publicà unes Tablas cronológicas (1689) i el llibre Christal de la verdad y demostración de las máximas de Francia (1694). DeixàInici página inèdits uns annals d'Hongria, en castellà, i uns comentaris jurídics escrits en llatí.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Miguel i CarcellerMiguel i Carceller, Vicent  (València, 28/mar/1890 – Paterna, Horta, 28/jun/1940)  Escriptor i editor. Col·laborà de ben jove en les revistes satíriques de València, i el 1912 es féu càrrec del setmanari "La Traca", de caràcter marcadament anticlerical i eròtic, al qual aconseguí de donar una gran popularitat. Aquest èxit fou la base d'un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes d'elles en llenguatge dialectal i amb ortografia castellana ("El Cuento del Dumenche", 1914-21; "La Sombra", 1924-26; "La Chala", 1926- 38; "El Fallero", 1921-36; "Nostre Teatro", 1921-22 i 1930-32, etc.), i algunes altres en castellà, com la taurina "El Clarín" i les eròtiques "Bésame" i "El Piropo", i sobretot, novament, "La Traca" (a partir del 1930), d'enorme difusió a tota la península Ibèrica. També en castellà, edità nombrosos opuscles de propaganda antireligiosa i polèmica. Ni en l'aspecte literari ni en el gràfic, les seves edicions no es distingiren per llur qualitat, però tenien, en canvi, una enèrgica vivesa d'enginy, una mica groller i primari, que els proporcionava una clientela de masses. Durant la guerra civil de 1936-39 les seves revistes continuaren en la mateixa línia popularista i republicana; en acabar el conflicte armat fou detingut, torturat, condemnat a mort i afusellat.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mijanell  (Preixens, Noguera Antic poble, esmentat encara el s XVII.

125 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mijaran (Viella, Vall d'Aran)Mijaran (o Mig-aran)  (Viella, Vall d'Aran)  Antiga canònica augustiniana i santuari marià (Santa Maria de Mijaran), situat al nord de la vila, aigua avall de la Garona. Esmentat el 1175, el seu origen sembla remuntar-se a un santuari d'època romana i fins i tot neolítica, si hom admet que la Peira és un megàlit. L'església bastida al s XII era una petita basílica de tres naus i absis, amb columnes interiors i arcs formers que sostenien un sostre de bigues; fou volada el 1938, quan servia de polvorí (el 1936 havia estat destruïda la imatge de la Mare de Déu, obra del s XVI que n'imitava una de romànica). La comunitat augustiniana, dita de Sant Agustí delInici página Panyo, consta del s XIII al XVII, que fou dissolta (ocuparen el lloc alguns ermitans i donats). El seu prior era la primera autoritat eclesiàstica després del primer oficial eclesiàstic de la Vall. Fins el 1805 depengué del bisbat gascó de Comenges. Les autoritats civils de la Vall es reunien a l'església, on juraven els privilegis. Els darrers anys hom n'ha consolidat les restes i n'ha netejat l'entorn, i cada any s'hi celebra un aplec.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mijares  (Iàtova, Foia de Bunyol Nom castellà de Millars.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Milà  (Maó, Menorca Caseria, al nord de la ciutat, entre el port de Maó i es Grau.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà (després Milà d'Aragó)  (País Valencià, s XIII - )  Llinatge noble. Té per genearca conegut Ramon del Milà.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà, Ausiàs del  (País Valencià, s XIV)  Cambrer d'Alfons IV el Magnànim. Fill de Lluís del Milà i de Centelles. Es casà a Nàpols amb Luisa d'Alagno, germana de Lucrezia, l'amant del rei. Foren pares de de Jaume del Milà i d'Alagno.

122 CATALUNYA - ART

Milà, casa  (Barcelona, BarcelonèsCAT ART Veure> la Pedrera.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà, Damiata del  (País Valencià, s XIII)  Filla de Ramon del Mila. Es casà amb el seu oncle Hug del Milà, iInici página foren pares d'Andreu del Milà i del Milà.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampMilà, el  (Alt Camp Municipi: 4,1 km2, 166 m alt, 174 hab (2014). Situat al sud-oest del municipi de Valls, a les terres planeres de la riba dreta del Francolí (límit oriental del terme), entre aquest riu i el seu afluent el Glorieta. Els conreus són extensos i totalment mecanitzats, amb predomini del regadiu (ocupa més de la meitat del terme), dedicat bàsicament a l'avellaner i regat pel Francolí, per pous i per mines, el qual s'ha intensificat mitjançant la perforació de pous a gran profunditat. Al secà hom conrea vinya, oliveres, garrofers i ametllers. L'avicultura, la ramaderia porcina i una modesta indústria paperera completen l'economia. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l'església parroquial de Santa Úrsula, reedificada el 1914 després que un cicló la destruís el 1909. Pertany a l'àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà, Hug del  (País Valencià, s XIII)  Noble. Es casà amb la seva neboda Damiata del Milà i foren pares d'Andreu del Milà i del Milà.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà, Joan del  (País Valencià, s XIV)  Fill d'Andreu del Milà i del Milà. Marit de Geraldona de Centelles que foren els pares de Joan i Lluís del Milà i de Centelles.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà, Leonora  Veure> Milà i Romeu, Leonora.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milà, punta del  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà Cap de la costa, al massís de Montgrí, que tanca per ponent la cala Montgó.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà, Ramon del  (País València, s XIII)  Genearca conegut del llinatge. Fou senyor de la baronia de Massalavés des del 1247. Pare de Damiata del Milà.

28 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Milà, tractat de  (Milà, Itàlia, 8/oct/1435)  Pacte secret signat entre Alfons IV de Catalunya-Aragó i Filippo Maria Visconti, duc de Milà. Alfons IV renunciava Còrsega i les bases de Portovenere i Ilica, i es comprometia a repartir-se amb el duc de Milà les conquestes que fes al nord d'Itàlia (fins a Bolonya). Aquest pacte beneficià el rei català i minimitzà les conseqüències de la seva derrota a Ponça, puix que, tot seguit, el duc de Milà l'alliberà amb tots els nobles catalans que l'acompanyaven.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Milà i CampsMilà i Camps, Josep Maria  (Barcelona, 1887 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25/mai/1955)  Polític i financer. Representant dels monàrquics conservadors i dels sectors oligàrquics, fou diputat i, més tard, president de la diputació de Barcelona durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fins al 1925 dirigí la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Membre de la junta que organitzà l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Alfons XIII li concedí el títol de comte del Montseny. El 1939 fou nomenat novament, però per poc temps, president de la diputació barcelonina.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Camps, Pere  (Barcelona, 1873 – 22/feb/1940)  Industrial. Fill de Pere Milà i Pi. Féu construir per Gaudí l'edifici conegut amb el nom de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i Corberan de Let, Jerònima del  (País Valencià, s XVII)  Senyora de Corberan i d'Otonel. Era filla de Cristòfor Milà d'Aragó i de Coloma, i germana de Joan Paulí Milà d'Aragó i de Borja. Es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d'Amaya. Els seus descendents obtingueren per sentència (1829;Inici página confirmada el 1842) el marquesat d'Albaida.

32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Milà i d'Alagno, Jaume del  (Nàpols, Itàlia, s XIV – s XV)  Senyor de La Scala (Calàbria). Fill d'Ausiàs del Milà i de Luisa d'Alagno. La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou Jaume del Milà i Pignatelli.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i de Borja, Jaume del  (País Valencià, s XV)  Baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram. Fou declarat ric-home i creat comte d'Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471) el 1477, en casar-se amb Elionor d'Aragó, filla il·legítima d'Alfons d'Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognominaren Milà d'Aragó. Llur fill i hereu fou Cristòfor Milà d'Aragó.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i de Borja, Lluís Joan del  (Xàtiva, Costera, 1432 - Bèlgida, Vall d'Albaida, 1504)  Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d'Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456. Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II i la Generalitat. Renuncià la diòcesi poc abans de morir.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i de Borja, Pere del  (País Valencià, s XV - Itàlia, s XV)  Conseller d'Alfons el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan. Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de Joan, d'Adriana i de Teresa del Milà i del Duce.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà i de Centelles, Joan del  (País Valencià, s XV – 1460)  Fill de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles, i germà de Lluís. Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i de Centelles, Lluís del  (País Valencià, s XIV)  Fill de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles, i germà de Joan. Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare d'Ausiàs del Milà.

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Milà i del Duce, Adriana del  (Itàlia, s XV)  Muller de Ludovico Orsini. Filla de Pere del Milà i de Borja i de Cubella del Duce, i germana de Joan i de Teresa. Foren pares d'Orsino Orsini, marit de Giulia Farnesa, l'amant del papa Alexandre VI.

53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Milà i del Duce, Joan del  (Itàlia, s XV - Roma, Itàlia, 1498)  Baró de Massalavés. Fill de Pere del Milà i de Borja i de Cubella del Duce, i germà d'Adriana i de Teresa. Morí sense fills de la seva muller Isabel-Lucrècia de Borja-Llançol de Romaní.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i del Duce, Teresa del  (Itàlia, s XV)  Baronessa de Massalavés. Filla de Pere del Milà i de Borja i de Cubella del Duce, i germana d'Adriana i de Joan. D'aquest darrer heretà la baronia i la transmeté als seus descendents i al seu marit Antoni de Cardona-Borja i d'Alagó, marquès de Castellnou i de Ponts.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i del Milà, Andreu del  (País Valencià, s XIII – s XIV)  Fill d'Hug del Milà i de Damiata del Milà. Senyor de la baronia de Massalavés. En la guerra de la Unió lluità a favor de Pere III. Fou pare de Joan del Milà.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà i Eixarc, Lluís del  (València, v 1500 - d 1561)  Músic, poeta i prosista. Va formar part de la cort del virrei de València i de la de Germana de Foix, vídua de Ferran el Catòlic. Escriví: Libro de motes y juegos de mandar (1535) i Libro de música de vihuela de mano intitulado El maestro (1536).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Milà i FontanalsMilà i Fontanals, Manuel  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4/mai/1818 – 16/jul/1884)  Filòleg i escriptor. En un començament estudià a Cervera i, un cop traslladada la Universitat a Barcelona amb la denominació d’Estudis Generals, hi acabà les carreres de dret i de filosofia i lletres. Havent debutat literàriament en “El Vapor” (1836), entrà en relació amb els romàntics catalans. Afiliat primerament a un romanticisme exaltat, pertanyent a la primera etapa de la seva obra poètica en castellà, esdevingué un admirador de Walter Scott i del romanticisme tradicional. Catedràtic d’estètica i d’història a la Universitat de Barcelona el 1846, destacà com a mestre del grup de companys romàntics com ara Piferrer, Rubió, Llausàs i altres deixebles posteriors com Menéndez Pelayo, Rubió i Lluch, Balari, Torras i Bages, Costa i Llobera i Maragall. Fou membre i president de l’Acadèmia de Bones Lletres. Pertanyent a la generació romàntica dels jocs florals, va prendre part en la seva...  Segueix... 

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pau Milà i FontanalsMilà i Fontanals, Pau  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 1883)  Pintor i teòric de l'art. Germà de Manuel, es formà a l'Escola de Llotja, de Barcelona. Pensionat per la Junta de Comerç, romangué a Roma del 1832 al 1840, on fou influït per les idees plàstiques d'Overbeck i els natzarens, les quals difongué en conferències a l'Ateneu Català i en la càtedra de teoria, composició i història de les belles arts, quan hagué retornat a Barcelona. Representant en aquesta ciutat del moviment natzarè, juntament amb Claudi Lorenzale, Joaquim Espalter i Pelegrí Clavé, tanmateix l'obra pictòrica pròpia és molt escassa, bé que influïda, principalment, pels italians del tres-cents. La seva importància rau en el fet d'haver-se oposat al fred neoclassicisme i d'haver fonamentat el romanticisme d'exaltació cristiana. Lluità acarnissadament contra la destrucció sistemàtica, iniciada a mitjan s XIX, de tots els vestigis medievals. Impulsà la vidrieria artística i escriví una Estética infantil, entreInici página altres obres que difongueren les seves idees.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Mencos, Mercedes  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 4/abr/1951 - )  Periodista. S'inicià en el periodisme a "El Correo de Andalucía", i posteriorment a "Don Balón". Debutà de la mà de Luis del Olmo a la ràdio, mitjà pel qual guanyà el 1981 el premi Ondas. El 1978 passà a la televisió amb el program Dos por dos, per consagrar-se posteriorment com a entrevistadora i presentadora de programes de debat i de reality show.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Pi, Josep Maria  (Barcelona, 1853 - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 1922)  Advocat i polític. Germà de Pere. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals. Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (oct/1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes. Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Pi, Pere  (Barcelona, 1838 – 1880)  Industrial. Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l'empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute. Fou el pare de Pere Milà i Camps.

61 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Milà i Pignatelli, Jaume del  (Itàlia, s XVI)  Rebesnét de Jaume del Milà i d'Alagno. Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d'Ardore i ducs de San Paolo.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà i Ram, Caterina del  (País Valencià, s XV – s XVI)  Muller de Gaspar de Pròixida i Vives de Canyamars, segon comte d'Almenara. Era filla del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram, i germà de Jaume del Milà i de Borja i de Lluís del Milà i Ram.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà i Ram, Lluís del  (País Valencià, s XV – s XVI)  Canonge de Sogorb. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram, i germà de Jaume del Milà i de Borja i de Caterina del Milà i Ram.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leonora Milà i RomeuMilà i Romeu, Leonora  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13/mar/1942 - )  Pianista i compositora. Deixebla de Maria Canals i hereva de l'escola pianística de Ricard Viñes, debutà com a concertista quan només tenia 13 anys amb una gira de concerts per Suïssa, Alemanya i Anglaterra amb la London Philarmonic Orchestra. La seva carrera com a intèrpret s'ha desenvolupat bàsicament a l'estranger i ha enregistrat una veintena de discs amb obres dels principals compositors clàssics i contemporanis. Com a compositora, és autora d'obres per a piano i orquestra i música escènica. Entre les seves creacions sobresurten l'òpera Woyzeck and Marie i el ballet Tirant lo Blanc, estrenat a San Petersburg el 8/ago/1994 i presentat a Barcelona pel Ballet Estatal del Teatre Mussorgskij l'any 1996, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà i Sagnier, Alfons  (Barcelona, 1924 - 26/mai/2009)  Arquitecte. Titulat a Barcelona (1952). Fill de Josep Maria Milà i Camps. Des del 1979 fou professor a l'ETSAB, posseïdor de nombrosos premis (FAD els anys 1959, 1971 i 1974), treballà associat amb F. Correa, amb el qual, entre moltes altres obres, ha realitzat el remodelatge de la plaça Reial (1985), la nova seu de la Diputació de Barcelona (1985-87) i un dels projectes guanyadors de l'Anell Olímpic de Montjuïc (1984). En interiorisme ha exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l'aportació d'una extraordinària concepció de l'espai interior com a element primordial.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà i Sagnier, Miquel  (Barcelona, 1931 - )  Dissenyador industrial i interiorista. Format a l'ETSAB i com a autodidacte. A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d'ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d'altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina. Ha estat vocal, tresorer i president d'ADI-FAD. Ha dissenyat un ampli repertori d'objectes i mobles.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó, Cristòfor  (País Valencià, s XVI – 1576)  Servidor de Carles I a Alemanya. Era fill de Jaume del Milà i de Borja i d'Elionor d'Aragó. Fou pare de Joan Alfons Milà d'Aragó i del Milà.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó, Josep Maria  (País Valencià, s XVIII – 1802)  Tercer marquès de Sant Josep i baró d'Otos. Era nét de Joan Milà d'Aragó i Macip. Ermità, morí sense fills, després d'haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d'Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d'Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia Tubúrcia Milà d'Aragó i Álvarez de Toledo.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Álvarez de Toledo, Tibúrcia  (País Valencià, s XVIII)  Muller de Josep Núñez. Bes-tia de Josep Maria Milà d'Aragó. Els descendents de la qual heretaren els títols del seu bes-nét.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada, Francesc de Paula  (País Valenciá, s XVIII - 1787)  Cinquè marquès d'Albaida (gran d'Espanya des del 1771) i vuitè comte de Bunyol. Fill d'Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Mercader. Morí sense successió.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i de Borja, Joan Paulí  (País Valencià, s XVII – 1673)  Segon marquès d'Albaida. Era fill de Cristòfor Milà d'Aragó i de Coloma, i germà de Jerònima del Milà i Corberan de Let. Es casà (1638) amb la pubilla Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu. Foren pares d'Eiximén-Peris Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà d'Aragó i de Coloma, Cristòfor  (País Valencià, s XVI – 1632)  Quart comte d'Albaida. El 1605 fou creat primer marquès d'Albaida. Fou comanador de Silla a l'orde de Montesa. Tingué, entre d'altres fills, Jerònima del Milà i Corberan de Let, i Joan Paulí Milà d'Aragó i de Borja.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i del Milà, Joan Alfons  (País Valencià, s XVI)  Tercer comte d'Albaida i baró d'Otos. Fill de Cristòfor Milà d'Aragó. Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d'Elda, i després amb Joana d'Osorno (Osorio?) d'Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba. Del segon enllaç fou fill Francesc Milà d'Aragó i Osorno.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Macip, Joan  (País Valencià, s XVII – s XVIII)  Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Era nét de Francesc Milà d'Aragó i Osorno. Fou avi de Josep Maria Milà d'Aragó.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Mercader, Eiximèn-Peris  (País Valencià, s XVII – 1732)  Quart marquès d'Albaida. Fill i successor d'Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud. Per successió materna també fou el setè comte de Bunyol. Fou pare de Francesc de Paula Milà d'Aragó i Bellvís de Montcada.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Osorno, Francesc  (País Valencià, s XVII)  Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Era fill de Joan Alfons Milà d'Aragó i del Milà i de Joana d'Osorno d'Ocampo. Tingué per nét Joan Milà d'Aragó i Macip.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milà d'Aragó i Sabata de Calataiud, Eiximèn-Peris  (País Valencià, s XVII – 1690)  Tercer marquès d'Albaida. Fill i successor de Joan Paulí Milà d'Aragó i de Borja i de Marianna Peris Sabata de Calataiud i Mateu. Es casà amb Miquela Mercader i de Palafox, comtessa de Bunyol. Fou succeït en el marquesat pel seu fill Eiximèn-Peris Milà d'Aragó i Mercader.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilà de la Roca i Guilla, Josep Nicasi  (Barcelona, v 1807 – 1883)  Escriptor i polític. Col·laborà en diferents periòdics de Barcelona i destacà per les seves idees contrarevolucionàries. Per tal d'arribar més fàcilment a les capes populars, en determinades ocasions publicà textos en català. És autor de les obres Los Misterios de Barcelona (1844), Los diablos de España (1846) i De Godoy a Sagasta (1876).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà de la Roca i Maynar, Pau  (Barcelona, s XIX – 1892)  Notari. Fou redactor del diari "El Áncora" (1850). Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milà de la Roca i Ràfols, Manuel  (Barcelona, v 1840 – 1879)  Polític i periodista. Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar. El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, "La Convicción", diari carlí. Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l'infant Alfons Carles. El 1876, acollint-se a la nova llei d'impremta de la Restauració, fundà a Barcelona "El Correo Catalán", també carlí. Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Milans  (Cerdà, Costera Enclavament (0,05 km2), al territori de la Foia de Cerdà.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans, Bonaventura  (Barcelona, v 1700 - Catalunya, s XVIII)  Metge. És autor dels tractacs mèdics Sinopsis formularum medicarum i De disenteria castrensi.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milans, riu de  (Vilanova de Prades, Conca de Barberà Curs d'aigua que neix al terme, capçalera del Francolí.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMilans i Cabirol, Bonaventura de  (Barcelona, v 1700 - s XVIII)  Noble. Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d'ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní. Fou avi de Francesc de Milans i de Tord.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milans del Bosch, Grup  (Barcelona, Barcelonès Conjunt de cases barates de la ciutat, al barri del Bon Pastor.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans del Bosch i Arquer, Francesc  (Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 1769 – 1834)  Guerriller i general. Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d'Hostalric (1808) i l'acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general. D'idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s'exilià. Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823). Morí en intentar una invasió liberal des de França.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Milans del Bosch i CarrióMilans del Bosch i Carrió, Joaquim  (Barcelona, 6/jun/1854 – Madrid, 3/ago/1936)  Militar. Nebot de Llorenç Milans del Bosch. Lluità en la Tercera Guerra Carlina, a Melilla (1893) i a les Filipines (1897-98). El 1907 ascendí a general de brigada i el 1913, mentre servia a l'Àfrica, a general de divisió. Fou capità general de Catalunya (1918-20); en aquest període tingué lloc la vaga general de la Canadenca, empresa que ell mateix havia contribuït a crear. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou governador civil de Barcelona (1924-30), amb adhesió completa al programa polític del dictador: clausurà el camp del Futbol Club Barcelona i l'Orfeó Català (1925), suprimí entitats excursionistes i culturals, clausurà el Foment Català de Sallent (1925) i imposa reiterades suspensions iInici página multes a diaris i revistes catalanes. Fou destituït en caure Primo de Rivera.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milans del Bosch i Mauri, Llorenç  (Catalunya, v 1820 - v 1880)  Militar. Fill de Francesc Milans del Bosch. Defensà la causa constitucional contra els absolutistes de la Regència d'Urgell. Fou un dels amics de confiança del general Prim i col·laborà amb ell en el pronunciament contra Espartero (1843). En temps del govern provisional fou capità general de Castella la Nova, i ocupà altres càrrecs en el regnat d'Amadeu de Savoia i durant la I República (1873).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milany  (Catalunya, s XI - s XIV)  Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milany, castell de  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès)  Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà. Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas. Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagés i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany. El castell fou abandonat el s XIV i els senyors s'instal·laren a Vallfogona; a partir del s XVI s'anomenà, per això, baronia de Vallfogona. Pertangué als Milany i als Pinós.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milany, Pere de  (Ripollès, s XIV - v 1376)  Cavaller. Fill de Ramon de Milany i de Constança. Senyor dels castells de Milany i Vallfogona. Passà al Rosselló al servei de Jaume III de Mallorca, que abandonà per seguir la causa de Pere III de Catalunya-Aragó (1342): auxilià Pere (VII) de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet, i fou nomenat capità d'Elna (1344). El 1347 acompanyà el rei Pere a València com a conseller en les lluites contra la Unió, però fou obligat a abandonar-lo arran dels aldarulls de Morvedre. Més tard sembla queInici página intervingué en la guerra contra Castella, després de la caiguda de Carinyena (1363). El 1373 vengué el castell de Curull i la força del Vilar a Roger de Malla. Sembla que es casà amb Ermessenda de Xetmar i de Cartellà, que li aportà els castells de Cartellà i de Tudela.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Milany, Ramon de  (Ripoll, Ripollès, s XIII - Catalunya, 1333/49)  Noble. Fill de Dalmau de Palou. Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar. Fou ambaixador de Jaume II i d'Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa. El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat. El 1332, de retorn d'una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d'Aran. Morí arran de la Pesta Negra.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milany, serra de  (Ripollès Serra del Subpirineu, al sud  de la comarca. D'estructura juràssica, és el sector ponentí de l'anticlinal que enllaça amb la serralada Transversal. Culmina a l'Obiols (1.533 m alt).

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milego, Antoni  (País Valencià, s XIX)  Escriptor. Era llicenciat en filosofia i lletres. Conreà la poesia en català durant els primers anys de Lo Rat Penat. Dirigí el diari de València "El Mensajero". Col·laborà a d'altres publicacions periòdiques. Fou catedràtic a Cadis.

81 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Milego Díaz, Julio  (Toledo, Castella, 1884 - Madrid, 6/oct/1981)  Escriptor. Fill de Sadurní Milego i Inglada. Publicà, entre altres obres, Emilio Castelar. Su vida y su obra (1906), El problema catalán. (¿Separatismo o regionalismo?) (1916) i El general Barrera (De Cataluña al 10 de agosto) (1936), aquestes dues últimes al servei d'una ideologia hostil a les reivindicacions catalanistes.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMilego i Inglada, Josep Marià  (Alacant, 1859 – Barcelona, 1935)  Escriptor. Estudià a Madrid les carreres de filosfia i lletres i dret. Exercí l'última a la seva ciutat natal. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. És autor del drama en vers El precio de una corona (1879), del poema La corona de flores (1887), de l'estudi Alicantinos ilustres, en col·laboració (1889, reedició de 1905), el recull poètic Corona fúnebre (1908) i el volum Minúcies (1931).

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milego i Inglada, Sadurni  (Alacant, 1850 - Godella, Horta, 1929)  Pedagog. Estudià a Madrid dret i filosofia i lletres. El 1870 fou nomenat catedràtic de literatura de l'institut de Las Palmas i, posteriorment, de Toledo i de València. Col·laborà amb Giner de los Ríos, Salmerón i Azcárate a la creació de la Institución Libre de Enseñanza. Col·laborador de l'almanac de "Lo Rat Penat" del 1880, dirigí les revistes "El Nuevo Ateneo" (Toledo, 1879-90) i "La Enseñanza Nacional" (València, 1904-08). Entre les seves obres destaquen: Estudios, ensayos y disertaciones filósofico-literarias, Manual de Lengua Española, etc.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Milian i Boix, Manuel  (Morella, Ports, 1908 – 1989)  Eclesiàstic, arxiver i historiador. Ha estat director del Centre d'Estudis del Maestrat i del seminari de Vinaròs. Membre de l'Institut Espanyol d'Història Eclesiàstica de Roma, fou arxiver i cronista de Vinaròs i director del Museu de Morella. Entre els seus molts treballs i escrits cal esmentar El fondo "Instrumenta Miscellania" del Archivo Vaticano. Documentos referentes a España (803-1782) (1969) i Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976).

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miliana, la  (Ulldecona, Montsià Caseria, al nord-oest de la vila.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Milicià  (Alt Empordà Antic nom de la població de Sant Pere Pescador.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMilícies Pirinenques  Veure> Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya (nom popular).

88 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

José Milicua IllarramendiMilicua Illarramendi, José  (Oñati, País Basc, 1921 - Barcelona, 20/mai/2013)  Historiador de l'art. S'establí a Barcelona el 1944. Es centrà en la pintura hispànica del Renaixement ençà, especialment en Ribera, tema de la seva tesi doctoral, en Goya i en Picasso. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i enciclopèdiques, com també en el "Diario de Barcelona". Fou secretari de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-70) i director de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1975), en la qual ingressà com a professor el 1970. Quan aquesta esdevingué facultat de belles arts, passà a ésser-ne el cap del departament d'història de l'art.

89 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Militello, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, atorgada el s XIV per Frederic II a Sanç d'Aragó (mort vers el 1334), fill il·legítim seu, després d'haver estat confiscada al primer baró, García Sancho de Esur. Sanç es casà amb Macalda Polizzi, que li aportà la senyoria de Cammarata, i el succeí el seu fill Frederic d'Aragó i Polizzi (mort vers el 1339), que fou pare del baró Vinciguerra d'Aragó i Auria, a qui succeí el seu fill Frederic d'Aragó, que fou declarat felló pel rei Martí I; la baronia li fou confiscada (1400) i donada al vescomte Bernat IV de Cabrera, que el 1408 la permutà per la baronia de Monterosso amb Enrico Rosso.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mill, tuc d'Et  (Vall d'Aran Cim (2.803 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d'Aran (la vall de Montgarri, a la capçalera de la Noguera Pallaresa) de Coserans, dic també pic de Varlonguera.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Millà  (Àger, Noguera Poble, situat al vessant septentrional de la serra de Millà (alineació muntanyosa paral·lela al Montsec, que limita pel sud la vall d'Àger, la qual forma part de la zona dels Aspres, que culmina a 1.037 m). De la seva església parroquial (Sant Pere) depenia la d'Agulló. Dins el seu terme es troba el santuari de Sant Llobí i la caseria dels Masos de Millà.

92 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaMillà, Llibreria Editorial  (Barcelona, 1901 - )  Empresa. Fundada per Lluís Millà i Gàcio i establerta al carrer de Sant Pau. Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya. Com a editorial inicià la sèrie Catalunya Teatral, amb més de dos-cents cinquanta títols. A la postguerra primer hagué d'editar només en castellà —Monografías Históricas de Barcelona—, però després reprengué en català la Biblioteca Popular, amb tiratges de fins a vint mil exemplars. Ha publicat també llibres de bibliòfil i el monumental Diccionario biográfico de artistas de Cataluña (1951-54) de J.F. Ràfols, en tres volums, i Els pseudònims usats a Catalunya (1951), de Josep Rodergas.

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Castellnou, Melcior  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XX)  Llibreter. Pare de Lluís Millà i Gàcio i avi d'Àngel Millà i Navarro, al qual ensenyà l'ofici.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Gàcio, Francesc  (Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968)  Escriptor i tipògraf. Féu l'aprenentatge a la Casa Ramírez, de Barcelona, fou un dels tipògrafs postmodernistes més importants. Fundador de la impremta barcelonina "La Naotípia". Va dedicar-se també a l'estudi de l'art i de la tècnica tipogràfiques i publicitàries: L'art de la impremta a Catalunya (1949), El libro del corrector, etc.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Gàcio, Lluís  (Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)  Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou. Fou actor còmic fins que a la primeria del s. XX fundà l'Arxiu Teatral del seu nom a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona. Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l'escena. També fou promotor de revistes com "La Dida" i "Fulletí Teatral". Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric delInici página teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l'autor i Tratado de caracterización teatral.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Navarro, Àngel  (Barcelona, 1890 – 1975)  Escriptor i editor. Publicà revistes esportives en castellà i "La Raça" en català. Fill de Lluís Millà i Gàcia, enriquí el fons d'obres teatrals de la botiga i l'editorial Millà del carrer de Sant Pau. Continuà la sèrie Catalunya Teatral i publicà algunes obres monumentals, com el Diccionario Biográfico de Artistas de Catalunya (1951-54).

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millà i Reig, Lluís  (Barcelona, 1921 - 2005)  Editor. Fill d'Àngel Millà i Navarro i nét de Melcior Millà i Castellnou, del qual aprengué l'ofici de llibreter. Continua l'obra de l'Editorial Millà publicant Sant Jordi, patró de Catalunya (1972).

127 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Millà i Santos, Rafael  (Alacant ?, 1891 - Ivánovo, URSS, s XX)  Tipògraf i polític. Organitzador de la Societat Tipogràfica (Sindicat d'Arts Gràfiques d'Alacant), el 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes. El 1920 s'afilià al Partit Comunista i el 1921 visità l'URSS com a delegat de la Secció Espanyola de la Internacional Comunista. Dirigí "Mundo Obrero", i fou, breument, secretari general del PCE. Presidí la UGT d'Alacant, i el 1936 fou elegit per presidir el Consell Municipal d'aquesta ciutat.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millan i Alonso, Eusebi  (Quiñoneria, Sòria, 16/des/1886 - Alella, Maresme, 11/abr/1956)  Sacerdot escolapi i iniciador del bàsquet a Catalunya. Destinat a Cuba, tingué oportunitat de conèixer aquest esport i fins i tot el seu creador. En tornar a Catalunya, l'introduí primer al col·legi de Sant Antoni de Barcelona (1922) i després el de Santa Anna de Mataró (1929), com a mitjà pedagògic de formació dels alumnes.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMillares  (Canal de Navarrès Nom castellà de la població de Millars.

98 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóMillars  (Rosselló Municipi: 19,12 km2, 102 m alt, 4.012 hab (2012), (fr: Millas). Situat al Riberal, a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a banda i banda del riu. Al sector nord una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla, que separa les valls de la Tet i de l'Aglí. La base econòmica local és l'agricultura, especialment de regadiu, força mecanitzada, la qual es destina al conreu de fruites i verdures, i és possible gràcies als regatges derivats de la Tet i a l'aprofitament de les aigües d'origen muntanyenc i de les capes freàtiques. De secà s'hi conreen oliveres i, sobretot, vinya, que ha donat lloc a una cooperativa agrícola que produeix vi. Las activitats industrials van lligades a l'agricultura. La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà, tendeix a creixer. El poble, que conserva part de les muralles medievals, és a la dreta de la Tet. Al començament del s XVIII esdevingué centre del marquesat de Millars. Dins el terme hi ha l'antiga granja de Sant Martí de la Riba. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

99 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Canal de NavarrésMillars  (Canal de Navarrés Municipi: 105,51 km2, 344 m alt, 395 hab (2014), (cast: Millares). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel Xúquer, que limita el terme pel nord. El terreny és molt accidentat (massís del Caroig) i poc productiu. L'agricultura ocupa una petita part del terme, els conreus predominants són de secà (garrofers, blat, ordi i vinya); el minso regadiu (blat i hortalisses) aprofita l'aigua de fonts. Fou tradicional la fabricació d'espardenyes (activitat actualment desapareguda). La instal·lació d'una gran indústria de confecció ha pal·liat el descens demogràfic. La vila, d'origen islàmic, es troba a l'esquerra del barranc d'El Hondo, dominant l'avenç del Xúquer; hi destaca l'església parroquial de la Transfiguració, bastida a mitjan s XVII. Dins el terme hi ha la central hidroelèctrica del Salt de Millars (una de les més importants del País Valencià), poc abans del pantà de Tous, també hi ha les ruïnes de diversos castells damunt el Xúquer i nombroses coves de tipus càrstic,Inici página com la de les Dones i la de Las Palomas. Ajuntament

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Millars  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Antic barri, situat a l'est del centre urbà, entre la línia del ferrocarril de la RENFE i el barri de l'Almeda. És format per un conjunt de cases de planta baixa i les cases de la colònia Rosés. Hi ha un salt d'aigua del canal de la Infanta. Ha restat englobat en els plans parcials de Millars i de l'Almeda (1975-78).

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Millars  (Iàtova, Foia de Bunyol)  Caseria, en part al terme de Bunyol (cast: Mijares), situada a la vora del riu de Millars, afluent del riu Magre per l'esquerra, que neix a la serra de les Cabrelles, dins el terme de Requena, i, després de travessar de nord a sud el de Bunyol, desguassa al seu col·lector dins el de Iàtova.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Millars  (Madremanyà, Gironès Poble, a l'est del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Iscle) depèn de la de Madremanya.

103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Millars, colònia del  (Borriana, Plana Baixa Colònia agrícola, situada a la riba dreta del Millars, a la seva desembocadura.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Millars, el  (País Valencià Riu (130 km) mediterrani (cast: Mijares). Neix a la serra de Gúdar (Aragó), a una altitud superior als 1.500 m, i recorre en direcció NO-SE, perpendicular a la costa, al peu de les serres d'Espina i d'Espadà, que el separen de la conca del Palància. Desemboca prop d'Almassora, formant un delta triangular i arrodonit. El seu règim és pluvial mediterrani, amb variant pluvionival a la capçalera. La superfície total de la conca és de 4.028 km2. La construcció de diversos embassaments (de Sitjar, de Babor, Palomajeras i d'altres construïts als seus afluents, d'Alcora, de Benadressa) ha modificat de maneraInici página significativa les oscil·lacions interanuals. Els principals afluents són els de l'esquerra: el riu de Linares i la rambla de la Viuda; per la dreta rep la rambla de Maimona i el riu de Montant. El curs alt recorre un terreny accidentat, on s'aprofita el desnivell (des del 1912) per a la instal·lació de centrals elèctriques; el curs baix rega l'ampla plana de Castelló (la Plana Alta i la Plana Baixa) i, mitjançant diverses sèquies (Almalafa, Major, Sequiol, etc), s'utilitza per al regadiu destinat sobretot al conreu de tarongers.

105 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Millars, marquesat del  (Rosselló Títol concedit el 1719 per Lluís XV de França a Esteve de Blanes i de Planque, i després passà al seu fill Joan Esteve de Blanes i d'Évrard.

126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Millás, Juan José  (València, 31/gen/1946 - )  Escriptor. Des de la seva primera novel·la Cerbero son las sombras (1975), mostrà un gran interès per revelar l'imprevisible dins la vida quotidiana i, alhora, la dimensió familiar de l'insòlit. Les seves obres principals són El desorden de tu nombre (1988), La soledad era esto (1989, premi Nadal), Volver a casa (1990), Primavera de luto y otros cuentos (1992), Tonto, muerto, bastardo e invisible (1995) i El orden alfabético (1998).

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Millàs i Casanoves, Manuel  (València, 6/gen/1845 – 6/gen/1914)  Autor teatral. Estudià lleis a València. Fou un dels fundadors de la societat La Antorcha (1869) que, més tard, esdevingué l'Ateneu Científic i Literari. Fundà el "Diario Mercantil" de València (1870), on hi col·laborà especialment amb poesies, que escrivia en castellà i apareixen sota l'epígraf de Notas de mi vida. També escriví sarsueles i obres teatrals, com Ni rei, ni cavall, ni sota, Els microbis, Bous de cartó i Por ir al baile, totes de 1984.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millàs-Raurell, Josep Maria  (Barcelona, 1896 – gen/1971)  Escriptor. Alt funcionari de la Mancomunitat i de la Generalitat de Catalunya, fou poeta, narrador i, sobretot, dramaturg que inicià una carrera de gran èxit amb La llotja (1928), una crítica de la burgesia de Barcelona, que continuà amb peces com La sorpresa d'EvaInici página (1930) o Fruita verda (1935).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Millàs i VallicrosaMillàs i Vallicrosa, Josep Maria  (Santa Coloma de Farners, Selva, 29/nov/1897 – Barcelona, 26/set/1970)  Orientalista. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid (1920), amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana. Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d'Àfrica (1923). Catedràtic d'hebreu a la universitat de Madrid (1925-31) i a la de Barcelona (1932). Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Real Academia de la Historia. Obtingué el premi March de Lletres el 1959. És autor d'una important tasca investigadora sobre la història de la ciència àrab i la seva relació amb la ciència europea medieval. Entre els seus treballs destaquen Els textos d'historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia (1922), Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval (1924), Assaig d'història de les idees físiques i...  Segueix... 

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Millena  (Comtat Veure> Billeneta.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millet i Bel, Salvador  (Viladrau, Osona, 2/ago/1912 – Barcelona, 29/abr/1998)  Economista i polític. Membre de la Lliga Regionalista (1935) i secretari tècnic i polític de F. Cambó, durant la guerra civil s'exilià a França. Deixeble de W. Röpke, se situà dins una línia liberal que el portà a encapçalar un intent fallit de crear una Lliga Liberal Catalana el 1975. Fou president de "La Caixa", de la Fundació Bernat Metge i de l'Institut d'Estudis Europeus. El 1986 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

111 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaMillet i Farga, Lluís  (Corfú, Itàlia, 1911 – Lisboa, Portugal, 1976)  Violoncel·lista. Nebot de Lluís Millet i Pagès. Deixeble de Gaspar Cassadó, el 1927 guanyà el premi Parramon i, dos anys després, una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar els estudis a París. Des del 1968 fou violoncel·lista solista a l'Orquestra Simfònica de Porto (Portugal).

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fèlix Millet i MaristanyMillet i Maristany, Fèlix  (Barcelona, 1903 – 1967)  Polític, financer i mecenes. La seva actuació en el camp econòmic -i especialment en el de les assegurances- fou veritablement remarcable. Dirigí "El Matí", durant la darrera etapa d'aquest diari catòlic, i col·laborà també a d'altres publicacions periòdiques. Es distingí com a gran organitzador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual havia d'ésser president. A partir del 1939 fou un dels primers a ajudar com a mecenes la represa de la cultura catalana, a través de la Benèfica Minerva. El 1947 fou secretari general de la Comissió Abat Oliba. Després residí a Madrid i s'incorporà al món de les finances. En retornar a Barcelona, fou president, des del 1951 fins a la seva mort, de l'Orfeó Català, que havia fundat el seu oncle Lluís Millet i Pagès. Impulsà obres culturals catalanes: Obra del Ballet Popular, Secretariat d'Orfeons de Catalunya, Esbart Verdaguer, etc, i fou el principal fundador i president d'Òmnium Cultural.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millet i Millet, Lluís Maria  (Barcelona, 1906 – 19/jul/1990)  Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on fou també professor. Director artístic de l'Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari. És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre lesInici página més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Millet i PagèsMillet i Pagès, Lluís  (el Masnou, Maresme, 18/abr/1867 – Barcelona, 7/des/1941)  Músic. Deixeble de Josep Rodoreda, Carles G. Vidiella i Felip Pedrell. Dirigí el cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès, i va fundar amb Amadeu Vives l'Orfeó Català (1891) i dos anys més tard ambdós foren nomenats directors perpetus. Fou catedràtic de solfeig, teoria musical i conjunt vocal (1896) de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, que dirigí des de l'any 1930. Fundà la capella de Sant Felip Neri, de Barcelona, el 1897, i en fou mestre; també ho fou de l'escolania de la basílica de la Mercè (1906). El 1904 creà la "Revista Musical Catalana". Impulsà el cant popular religiós i revalorà la polifonia sagrada del s XVI. Consagrà la seva vida a l'Orfeó Català, que dirigí en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal. La seva producció coral és d'una gran qualitat: El cant de la Senyera, amb lletra de Maragall, Choral, Jovenívola, Himne. Compongué també Cants espirituals per a ús del...  Segueix... 

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Millet i Pagès, Salvador  (el Masnou, Maresme, 1852 – 1915)  Marí. Germà de Lluís. Estudià a l'Escola de Nàutica de Barcelona, on obtingué el títol de pilot. Féu diversos viatges transoceànics, tant a vela com a vapor. Amb la companyia Transatlàntica féu set anys seguits la ruta de Filipines. Col·laborador a la premsa, va escriure un Manual práctico de desvío de la aguja magnética, publicat a Manila el 1892.

116 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Millor, cala  (Son Cervera, Mallorca Oriental Veure> Cala Millor.

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Milmanda  (Vimbodí, Conca de Barberà Antic castell i granja de Poblet (pop: Mumanda), situat uns 2 km a l'est del monestir. Esmentat com a castell el 1148. Poblet l'adquirí per a granja el 1163, el reedificà i l'amplià en diverses ocasions (1316-48 i 1564-83). Al començament del s XVIII l'abat Fèlix Genover el convertí en un casal residencial, amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs. Després de la desamortització restà abandonat i s'arruïnà.

118 FRANJA PONENT - BIO GRAFIA

Inici páginaMimbela, Manuel  (Fraga, Baix Cinca, 1648 - Guadalajara, Mèxic, 1721)  Prelat i frare franciscà. Treballà a les missions de Mèxic, on fou definidor de la província de Zacatecas. Més tard, a Madrid, fou procurador general de les províncies de Nova Espanya. Tornat a Amèrica, fou nomenat primer bisbe de Panamà. Més tard ho seria successivament d'Oaxaca i Guadalajara.

119 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Mimó i Blasco, Claudi  (Zamora, Castella, 1887 - Castella, s XX)  Escultor. Format a Barcelona, als tallers de J. Campeny i d'Enric Clarasó. El 1921 anà a París. Conreà especialment l'escultura decorativa, el seu estil deriva del de Maillol, però és molt més tallant, acusa més les arestes. Entre les seves obres cal esmentar un Grup al·legòric, a la façana del Casino Militar de Madrid i alguns capitells per a la seu de Vitòria.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mimó i Caba, Claudi  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1843 - l'Havana, Cuba, 10/ago/1929)  Pedagog. Estudià a la Universitat de Barcelona, on es graduà en lletres i ciències (1865). Exercí com a director del col·legi del seu pare i d'auxiliar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. El 1883 guanyà, per oposició, la càtedra de geometria analítica de la Universitat de l'Havana. Ostentà la presidència de la delegació a la capital cubana de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. El 1908 fundà i dirigí la revista "La Nova Catalunya". El 1928, amb motiu dels seus 85 anys, el Centre Català de l'Havana l'homenatjà en testimoniatge de la seva catalanitat.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mimó i Raventós, Pau  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1813 – 1892)  Pedagog. De jove visqué a l'Havana, on estudià la carrera de pilot. De retorn a Catalunya es titulà com a mestre i fundà una escola a Vilanova i la Geltrú i posteriorment fundà un col·legi a Barcelona, que deixà en mans del seu fill, Claudi Mimó i Caba, per tornar a Vilanova i la Geltrú. Fou director del "Diario de Villanueva" i col·laborà a la "Llumanera de Nova York", a més d'altres revistes professionals. Publicà diversos llibres de text, alguns en col·laboració amb el seu fill.

Anar a:    Mig ]    [ Milà, D ]    [ Milà i P ]    [ Milà d'Aragó i O ]    [ Mile ]    [ Millars ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -