|
|
|
Anar a: [ Masd ] [ Mase ] [ Masi ] [ Masm ] [ Masos ] [ Masp ] La teva ànima és la teva llengua. (Baltasar Porcel) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masdemboquera (Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Poble (233 m alt) (o Masboquera), situat uns 2 km a l'est del cap del municipi. Formava part del terme general de Tivissa. 2 CATALUNYA - HISTÒRIA Masdenforn (Biosca, Segarra) Antiga quadra i parròquia, al sector septentrional del terme, a l'esquerra de la riera de Sallent. L'església era dedicada a sant Miquel. Fou de la senyoria dels marquesos de Gironella. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masdentorres (Oliola, Noguera) Quadra, al sector nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregós. 4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - HISTÒRIA Masdéu (els Prats de Rei, Anoia) Despoblat, el s XIX formà part del municipi de Solanelles. 6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Masdéu, el (Trullars, Rosselló) Caseria i antic terme, a l'est del poble, a l'interfluvi del Rard i de la Canta-rana. Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L'indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent. Quan s'extingí l'orde (1310) tenia 25 templers, i n'era comanador Ramon Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d'Ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i San Hipòlit (prop de Salses). Passà als hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya. El 1390 les seves rendes eren de 3.000 lliures; restà unida al gran priorat fins al 1792. Pel mai/1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en la 7 CATALUNYA - LITERATURA Masdéu, Janet (Catalunya, 1952/63) Personatge central dels dotze volums d'El pelegrí apassionat de Joan Puig i Ferreter. De fet, és com un desdoblament de l'autor, el qual ja el fa sortir, bé que només com a infant, a El cercle màgic (1929). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masdeu, Manuel (Catalunya, s XIX) Inventor. El 1860 realitzà proves públiques del seu invent, l'anomenat llum aquàtic, dedicat a la prospecció submarina. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Masdéu i de Montero, Baltasar de (Palerm, Itàlia, 1741 - Palma de Mallorca, 1820) Escriptor i eclesiàstic. Fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs). Jesuïta, a Catalunya, des del 1755, fou professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles i passà a Quito, on el sorprengué la supressió de la Companyia. Residí a Ravenna i a Faenza. Ensenyà filosfia a Piacenza (1799-1806), i influí en el naixement del neoescolasticisme italià. Passà a Cremona i a Bolonya i el 1812 tornà a la Península i col·laborà en les tasques de restauració de la Companyia. Finalment (1815), fou professor de filosofia a Palma de Mallorca. Autor d'Ethicae seu moralis philosophiae epitome (1804). 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Masdéu i de Montero, Joan Francesc de (Palerm, Itàlia, 1744 – València, 1817) Escriptor i eclesiàstic. Alumne dels jesuïtes de Cordelles, entrà a la Companyia el 1759. Durant l'exili visqué a Ferrara i Ascoli, i es dedicà al magisteri i, sobretot, a la investigació. Quan tornà per primera vegada (1799), se li confià els registre dels arxius de Lleó. En el seu retorn definitiu (1815) estigué primer a Barcelona i després a València. La seva obra principal és Historia crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1783-1805), que tingué dificultats amb la Inquisició per la seva defensa de l'església nacional visigòtica. Traduí a l'italià autors 11 EUROPA - BIOGRAFIA Masdéu i de Montero, Josep Antoni de (Palerm, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810) Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta (1753), com els seus germans Baltasar i Joan Francesc, la seva activitat fou a Quito (des del 1759) i a Popayán (on era el 1767), des d'on passà a l'exili italià: Ravenna (fins al 1773), Camerino (on ensenyà teologia a la universitat), Piacenza, dedicat al magisteri i a la preparació de la seva obra sobre sant Agustí (Divina gratia Augustini recuperata, Camerino 1791). Deixà un manuscrit sobre alguns jesuïtes il·lustres de la província de Quito morts a l'exili i un tractat sobre teologia natural. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masdeu i de Montero, Lluís (Barcelona, s XVII - 13/ago/1714) Matemàtic. És autor de l'obra Mundo maquinal de naturaleza y arte, o productos físicos o maquinarios del movimiento, tamaño y configuración, que signà amb el pseudònim de Gonzaga Cañet i restà inèdita. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Masdevalentí (Vandellós, Baix Camp) Antic lloc, situat a l'oest del poble. El 1930 tenia 7 h. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masdevall i Terrades, Josep (Figueres, Alt Empordà, s XVIII - Catalunya, v 1790) Metge. Es doctorà en medicina a Cervera. Anà a Madrid, on fou metge de cambra de Carles III. Nomenat inspector d'epidèmies del Principat de Catalunya, assolí una gran anomenada en la campanya empresa contra una epidèmia de febres pútrides esdevinguda a diverses comarques catalanes (1783) i a Barbastre (1784-85), combatuda amb un medicament, ideat per ell, compost d'opi, tàrtar emètic i quina, que fou conegut amb el nom d'opiata Masdevall. Moltes de les seves obres foren traduïdes a l'italià, entre les quals cal destacar Dictamen dado de orden del rey, acerca de la salubridad o insalubridad de las fábricas de algodón y lana (Madrid, 1784) i 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Masdovelles, Bertran de (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l'expedició que dirigia l'infant Alfons per sotmetre l'illa a l'obediència de Jaume II. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masdovelles, Guillem de (l'Arboç, Baix Penedès, s XIV – s XV) Poeta, militar i cortesà. Fou dirigent de la ciutat de Barcelona i prengué part en les campanyes de les guerres dels armanyaguesos quan, l'any 1389, Bernat d'Armanyac tractà d'empara-se del tron de Joan I. Referent a aquesta campanya, té un sirventès en què fa una aguda burla, i és autor d'un altre, fet per encàrrec de l'infant Martí durant el setge de Catània. Concursant a les justes poètiques de Tolosa i de Barcelona, fou premiat en les d'aquesta última ciutat, i, encara que escriví fins ben entrat el s XV, continuà en la línia provençalitzant, tant en llenguatge com en temàtica. Sobresurt de la resta de la seva obra un Comiat, adreçat a Guerau de Cervelló, i maldits en els quals, dins l'estil de comiat, renuncia a l'amor d'una dama. De la seva producció, que s'escola entre el 1389 i el 1438, han pervingut fins a nosaltres sis debats poètics mantinguts amb el seu nebot Joan Berenguer de Masdovelles. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masdovelles, Joan Berenguer de (l'Arboç ?, Baix Penedès, s XV - Catalunya, d 1476) Poeta i senyor de l'Arboç. El 1460, a causa de la rebel·lió dels habitants de l'Arboç, hagué de fugir i refugiar-se a Tarragona. Pel fet d'haver estat partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72), li fou restituït el municipi de l'Arboç. La seva producció, escrita entre el 1440 i el 1475, comprèn, a més de poemes religiosos, morals i polítics, poesies líriques amoroses que conreà especialment. Utilitzà com a forma preferida la cançó, però els poemes religiosos i morals constitueixen la part més important de la seva obra. En un to retòric i recargolat tractà sobre diversos temes, alguns dels quals eren convencionals, escrits en el llenguatge aprovençalat dels seus 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masdovelles, Joan de (Catalunya, s XV – s XVI) Escriptor. Probablement posterior a Joan Berenguer i a Pere Joan, encara que podria tractar-se de la mateixa persona. És autor de diverses poesies contingudes al Cançoner de l'Ateneu. La major part són cobles d'endevinalla que proposen per enigma un nom de dama. D'altres de caràcter galant tenen més interès. Escriví també una cançó en castellà. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masdovelles, Pere Joan de (Catalunya, s XV - a 1460) Poeta. Germà de Joan Berenguer. Sis de les seves poesies, totes elles de poc interès, figuren al cançoner del seu germà. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masella, la (Alp, Baixa Cerdanya) Estació d'esports d'hivern, situat a 7 km de la vila, al vessant nord de la Tossa d'Alp, i que enllaça amb la Molina. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maseras i Galtés, Miquel (Barcelona, 1882 – s XX) Metge. Germà d'Alfons. Destacà pels seus treballs de bacteriologia. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maseras i Ribera, Agustí Alfons (Falset, Priorat, 1860 - Manila, Filipines, 1910) Metge. Es llicencià a Barcelona. El 1885 passà a Manila, on fou catedràtic de patologia de la universitat. Deixà diverses publicacions mèdiques i dirigí la "Crónica de Ciencias Médicas de Filipinas" (1895-97). Fou germà d'Helena i Miquel Maseras i Ribera. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maseras i Ribera, Helena (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1853 - Maó, Menorca, 1900) Metgessa. Germana d'Agustí Alfons i de Miquel. Fou la primera dona de l'Estat espanyol que seguí els nous estudis oficials de batxillerat i de carrera, i una de les tres primeres metgesses, en unió d'altres dues també catalanes, Dolors Aleu i Martina Castells. Un cop finits els estudis de medicina, es dedicà a l'ensenyament. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maseras i Ribera, Miquel (Mont-roig del Camp, Baix Camp, 1857 - Catalunya, s XIX) Metge. Germà d'Agustí Alfons i d'Helena. Deixà algunes publicacions. Fou pare de Miquel i d'Alfons Maseras i Galtés. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masets dels Cosins, els (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Caseria, al nord de la Múnia. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masferrer i Arquimbau, Francesc d'Assís (Vic, Osona, 26/feb/1847 – Lleida, 15/jul/1901) Filòsof psicologista. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d'ètica. Autor d'un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d'un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosfia elemental (1891), treballs en què es palesa l'influx de Xavier Llorens i Barba. Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l'Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masferrer i Arquimbau, Francesc de Paula (Vic, Osona, 1851 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1907) Jurista i escriptor. Juntament amb els seus germans -Josep, Ramon i Francesc d'Assís- fou un dels fundadors de l'Esbart de Vic. Entre les seves obres destaquen Concepte del regionalisme dintre la unitat de la pàtria (1888) i el recull de poemes Encarnació (1897). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masferrer i Arquimbau, Joaquim (Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901) Escriptor. Pertanyia al grup fundador de l'Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba. Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d'Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu. Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874. Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masferrer i Arquimbau, Ramon (Vic, Osona, 15/mai/1850 - Cottabato, Filipines, 5/abr/1884) Botànic i metge. Féu estudis al seminari de Vic, i, acabada la carrera de medicina i ciències naturals a la Universitat de Barcelona, ingressà al cos de la sanitat militar. L'any 1877 fou destinat a Tenerife (Canàries), i passà després a les Filipines, on instaurà nombroses millores sanitàries i estudià la flora de l'arxipèlag com havia fet abans a les Canàries. Conreador de la poesia catalana, en publicà algunes a "La Garba Muntanyenca". A més de col·laborar a nombroses revistes científiques, publicà Recuerdos botánicos de Vich (1877), Unidad de las fuerzas físicas, Plantas carnívoras i Recuerdos botánicos de Tenerife. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masferrer i Rierola, Marià (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental, 10/abr/1856 - Espinelves, Osona, 13/des/1923) Naturalista recol·lector i taxidermista. Cabaler de Masjoan i d'Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una bella col·lecció d'ocells preparats per ell. Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia col·laborà amb Estanislau Vayreda. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masferrer i Sala, Narcís (Madrid, 1867 - Barcelona, 9/abr/1941) Periodista esportiu. Fou un dels millors i més influents en la seva especialitat. Figurà entre els fundadors de diverses publicacions esportives, entre elles "El Mundo Deportivo" (1906). Fou també redactor de "La Vanguardia" i posteriorment, del 1920 al 1929, dirigí la revista "Stadium". Assumí un gran nombre d'iniciatives, com la fundació de la Societat Catalana de Gimnàstica (1887), membre de la Unión Velocipédica Española, en la qual detingué diversos càrrecs, promogué la fundació de la Cambra de l'Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i figurà entre els impulsors de la construcció de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona. A la seva 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masferrer i Vernis, Francesc Maria (Vic, Osona, 6/gen/1889 - Buenos Aires, Argentina, 1954) Advocat i polític. Fundador, juntament amb Oriol Anguera de Sojo, de la Unió Jurídica de Catalunya. Representant de Catalunya als congressos de minories nacionals. Fou un dels fundadors (1930) del "Diari de Vic", que també dirigí. Era membre del consell del Partit Catalanista Republicà. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masgoret, Josep (Catalunya, s XVIII – s XIX) Guerriller carlí. Durant la primera guerra carlina assolí el càrrec de general. A la guerra dels Matiners col·laborà amb Cabrera (1848), i fou nomenat segon comandant general de Catalunya. Col·laborà amb Tomàs Bertran i Soler en l'intent de constituir una Diputació General de Catalunya. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masià de Ros, Àngels (Figueres, Alt Empordà, 1907 – Barcelona, 1/mar/1998) Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1927), i es doctorà a Madrid (1931), amb un estudi sobre Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II (1943). Ha publicat nombrosos articles sobre la història de la corona catalano-aragonesa a la baixa edat mitjana, a "Hispania", "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins", "Anuario de Historia del Derecho Español", "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras" i "Analecta Sacra Tarraconensia", entre altres. Les seves obres més meritòries són La Corona de Aragón y los estados del norte de África (1951), en la qual estudia la política de Jaume II i Alfons III al nord d'Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d'Urgell (1956), feta en col·laboració amb F. Vendrell. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masia de Senier (Garcia, Ribera d'Ebre) Caseria, situada a l'esquerra de l'Ebre, vora el límit amb Móra la Nova. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masies, les (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà) Caseria i estació balneària (o balneari de l'Espluga de Francolí), situat uns 2 km al sud de la vila i pròxim al monestir de Poblet. Les fonts ferruginoses manganoses existents (font del Ferro) originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, les quals es convertiren, el s XIX, per iniciativa de Pere A. Torres, en les actuals instal·lacions hoteleres i balneàries. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masies de Dalt, les (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà) Veïnat, a l'oest del poble. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masies de Manlleu, les (Manlleu, Osona) Antic municipi, creat vers el 1810 amb les masies del terme de Manlleu i els termes de Vilamirosa i de la quadra de Clavelles. Des del 1841 hom pressionà l'ajuntament perquè es tornés a unir amb el de Manlleu, i el 1844 ja era feta la fusió. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Masies de Moltó, les (Cocentaina, Comtat) Caseria, al límit amb el terme d'Alcoi, a l'esquerra del riu d'Alcoi. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Masies de Montcada, les (Montcada de l'Horta, Horta) Caseria, al nord de la vila. Actualment és una zona d'estiueig. Té estació del ferrocarril de València a Bétera. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masies de Nargó, les (el Coll de Nargó, Alt Urgell) Caseria, 3 km al sud-oest del poble, damunt l'entrada de la Valldarques. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masies de Sant Hipòlit de Voltregà, les (Osona) Veure> Masies de Voltregà, les. 48 CATALUNYA - HISTÒRIA Masies de Sant Pere de Torelló, les (Sant Pere de Torelló, Osona) Antic municipi. Creat per sentència del Consell de Castella el 1826, a causa de les divergències entre els pagesos i la vila de Sant Pere de Torelló. El 1926 es tornà a fusionar amb el municipi de la vila, juntament amb la Vola i Curull. L'ajuntament es reunia a les Moles. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masies de Sant Romà, les (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Caseria, fins al 1970 del municipi de Sant Romà d'Abella, a poca distància, al nord-oest del poble. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masies de Taradell, les (Taradell, Osona) Antic municipi, format per les masies del terme actual, que tingué vida autònoma separada del municipi de Taradell del 1820 al 1831. Les tensions entre els pagesos i la vila s'havien iniciat ja el 1762. L'ajuntament es reunia a l'Hostalet del Bolló. L'audiència de Barcelona ordenà la fusió amb el municipi de la vila el 1831. 52 CATALUNYA - MUNICIPI
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Masip Veure> Macip i Navarro, Joan (pintor, també conegut per Joan de Joanes). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masip i Borràs, Enric (Barcelona, 1/set/1969 - ) Jugador d'handbol. Es formà en el Granollers i després fou fitxat pel FC Barcelona. Destacà en la posició de primera línia. Formà part de l'equip del Barcelona que dominà l'handbol europeu i estatal a la dècada del 1990. Guanyà cinc lligues i cinc copes d'Europa del 1996 al 2000. Fou un jugador fix de la selecció estatal, amb la qual guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996 i de Sydney del 2000. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masjoan (Espinelves, Osona) Important masia, situada prop del poble. El seu propietari Marià Masferrer i Rierola, convertí la propietat en un notable jardí botànic i en planter d'avets, amb els quals han estat repoblats gairebé tots els boscs del terme. 57 CATALUNYA - MUNICIPI
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masllovet i Sanmiquel, Josep (Sabadell, Vallès Occidental, 15/ago/1879 – 21/mar/1946) Compositor. Després d'haver estrenat diverses sarsueles a Madrid, residí a Manila del 1903 al 1913. Fou director de l'Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell. Autor del drama líric El Pirata (1911), d'obres simfòniques, corals i de sardanes. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masmitjà i de Puig, Joaquim (Olot, Garrotxa, 29/des/1808 – Girona, 26/ago/1886) Canonge de Girona. Fundador de la congregació de les filles del Santíssim i Immaculat Cos de Maria. Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834. Exercí l'apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació (1848) i apòstol de la devoció al Cor de Maria. Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masmolets (Valls, Alt Camp) Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida; depèn eclesiàsticament de Fontscaldes. És esmentat ja el s XII. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masmoragues, els (el Catllar de Gaià, Tarragonès) Caseria, al sector septentrional del terme. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masmunter (Vilanova d'Escornalbou, Baix Camp) Quadra i antic terme; depenia de l'Arbocet. 64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Masnou (es Consell, Mallorca Septentrional) Possessió, al nord-oest de la vila, al límit amb el d'Alaró. Era 65 CATALUNYA - MUNICIPI
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masnou, el (Batea, Terra Alta) Caseria, a la dreta del riu d'Algars, aigua amunt de Pinyeres. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Masnou, marquesat del (Catalunya) Títol concedit el 1922 a Romà Fabra i Puig, fill del primer marquès d'Alella. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - MUNICIPI
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masó i de Falp, Felip (Barcelona, 1851 - Pau, Bearn, 1929) Pintor. Conreà diversos gèneres, però les seves especialitats foren la pintura d'història i la costumista. Entre la seva producció cal destacar Colom i el seu fill admirant l'esfera terrestre, que comprà el govern de Xile, i La processó de Sant Bartomeu. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masó i Goula, Josep (Barcelona, 1877 – 1910) Compositor. És autor d'obres líriques i de música sacra. La seva activitat principal fou en tot cas l'harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel. Fundà l'Orfeó del Foment Regional de la Sagrera. Fou segon director de la Schola Orpheonica. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masó i Valentí, Narcís (Girona, 27/mai/1890 – 15/oct/1953) Pedagog. Començà la seva activitat el 1910 a l'escola Vallparadís de Terrassa, on tingué contacte amb Galí, Martorell i Llongueres. Col·laborà activament amb Galí a l'escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna. El 1925, a causa d'un escrit contra la Dictadura de Primo de Rivera, hagué d'exiliar-se a Suïssa. El 1926 participà en el I Congrés del Ritme de 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masoliver, Rafael (Catalunya, 1781 – Filipines ?, 1854) Frare dominicà. Fou catedràtic de cànons i també rector de la universitat de Manila. Escriví un Curso de moral. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masoliver, Ramon (Olot, Garrotxa, 1820 – 1890) Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Gaudí de gran prestigi professional. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masoliver i Martínez de Oria, Joan Ramon (Saragossa, Aragó, 13/mar/1910 – Barcelona, 7/abr/1997) Escriptor. Format a Barcelona. Cosí de Luis Buñuel i amic d'André Breton i d'Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l'equip de la revista "Hèlix". Fou lector d'universitat a Gènova, i escriví a "El Sol" i "Mirador". El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda. A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, la 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Masoliver i Raballat, Liberata (Sabadell, Vallès Occidental, 18/gen/1911 - Terrassa, Vallès Occidental, 5/jul/2004) Escriptora. És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968). 78 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
79 CATALUNYA - HISTÒRIA Masos de Baiarri, els (Conca de Dalt, Pallars Jussà) Antic terme (ant: Baiarri), a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l'Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses, enclavat entre els antics termes d'Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masos de Millà, els (Àger, Noguera) Caseria, uns 2 km al sud de Millà. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masos de Móra, els (Ribera d'Ebre) Veure> Móra la Nova. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masos de Pals, els (Pals, Baix Empordà) Llogaret, al nord-est de la vila. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masos de Sant Martí, els (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Despoblat, al nord de Covet, de la parròquia del qual depèn. 85 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Masos de Tamúrcia, els (Tremp, Pallars Jussà) Poble de l'antic municipi d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l'antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana. L'església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia. Era de la jurisdicció del monestir d'Alaó. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Masos de Vespella, els (Vespella de Gaià, Tarragonès) Veïnat, situat al sud de la vila. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maspons, Josep (Catalunya, s XIX) Actor. Sobresortí a la companyia de Chas de Lamotte, amb la qual actuà al Romea de Barcelona durant la temporada 1867-68. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maspons i Camarasa, Pere (Granollers, Vallès Oriental, 1885 – 1962) Comerciant. Fill de Marià Maspons i Labrós i germà de Jaume. Emigrà a l'Equador, on s'enriquí, vinculat a plantacions agrícoles. Promogué diverses institucions culturals, com la Casa de Cultura Sant Francesc, a Granollers; creà una fundació del seu nom i dotà, a partir del 1959, un premi per a monografies comarcals i locals. Va publicar un recull de versos (Espigolada). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maspons i Labrós, Marià (Granollers, Vallès Oriental, 23/abr/1840 – Barcelona, 12/mai/1885) Polític i advocat. De tendència conservadora, fou diputat provincial i a corts pel districte de Granollers. Participà en la discussió del tractat comercial amb Anglaterra i en l'elaboració del codi civil. Presentà, en tant que president de la comissió encarregada, a Alfons XII, el Memorial de greuges, reivindicatiu dels interessos catalans. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maspons i Ros, Francesc (Catalunya, 1808 – s XIX) Notari. Escriví en llatí dues obres de caràcter professional. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maspontons (Pontons, Alt Penedès) Masia i antiga quadra, situada al nord del terme, a la capçalera del riu de Foix. 98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Masquefa (Oriola, Baix Segura) Partida de l'horta, al nord-est de la ciutat; és regada amb aigua del Segura 100 CATALUNYA - MUNICIPI
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Masquefa (Alboraia, Horta) Caseria i partida.
Anar a: [ Masd ] [ Mase ] [ Masi ] [ Masm ] [ Masos ] [ Masp ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Masdenverge
Maseras i Galtès, Alfons
Masies de Roda, les
Masifern i Marcó, Ramon
Masip i Roca, Paulí
Masllorenç
Masnou, el
Masnou i Boixeda, Ramon
Masó, la
Masó i Valentí, Rafael
Masos, els
Maspons i Anglasell, Francesc de Paula
Maspons i Casades, Oriol
Maspons i Labrós, Francesc
Maspons i Labrós, Maria del Pilar
Maspujols
Masquefa