|
|
|
Anar a: [ Min ] [ Minguez, J ] [ Miquel, G ] [ Miquel i P ] [ Mir i E ] [ Mira i B ] El poble que n'esclavitza un altre forja les seves pròpies cadenes. (Karl Marx) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mina, la (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Barri, situat, a la dreta del Besòs, entre el barri de la Catalana i el terme de Barcelona. Enclavat dins el gran parc projectat en el pla Cerdà i qualificat de zona verda en el pla comarcal del 1953, el 1960 tenia 3.266 h i constava de casetes de planta baixa i d'algunes barraques. El Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona hi promogué, el 1969, la construcció de blocs d'habitatges (uns 400 habitatges) destinats preferentment als barraquistes barcelonins. El mateix PMH fou encarregat, el 1971, de gestionar l'edificació de 2.152 nous habitatges amb la mateixa finalitat, i acollí barraquistes procedents del Camp de la Bota, de Cantunis i de la Perona. Els equipaments urbans hi són deficients i, malgrat ésser el sector més poblat del terme (més del 40% de la població del municipi), no té els serveis municipals mínims. El 1959 la comissió d'urbanisme aprovà el pla parcial industrial de la Mina i hom hi instal·là algunes fàbriques. Té associació de veïns. 2 CATALUNYA - LITERATURA
3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mingot, Teodosi (País Valencià, 1551 – 1590) Pintor. Fou deixeble de Ribalta. Completà la seva formació a Itàlia, amb Carducci. De tornada al país col·laborà amb Jeroni Cabrera. Treballà per a la cort espanyola. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mingot i Valls, Marià (Alacant, s XIX – 1890) Escriptor. És autor d'un llibre poètic titulat El romancero de la Santa Faz (1879), l'apèndix de la qual conté anotacions històriques d'interès. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguell, Manuel (Catalunya, s XIX) Compositor i musicòleg. La seva obra més coneguda és la Simfonia Adonis, composta el 1863. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguell i Miret, Jaume (Tàrrega, Urgell, 1922 - 1991) Pintor i dibuixant. Fou deixeble d'Àngel Oliveras i Guart. Ha destacat com a muralista i ha obtingut diversos premis. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguell i Ribas, Ramon (Barcelona, 30/des/1920 - ) Escriptor. És autor de diverses obres de teatre. Algunes d'elles han estat publicades en llibre: La flama de l'amor (1956), El misteri de la sala d'estar (1957) policíaca, i El passat d'un home (1957). 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguell i Tey, Eduard (Catalunya, s XIX) Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l'estudi Mímica dramática (1888). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguell i Tey, Emili (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1871) Cantant. Germà d'Eduard. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguella, Ignasi (Tortosa, Baix Ebre, s XVII – s XVIII) Ciutadà. El 1708 era coronel de la Coronela o milícia popular local, que tant heroicament lluità contra el setge borbònic dirigit pel duc d'Orleans, fins que la plaça fou obligada a capitular, si bé en condicions molt honroses. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguella i Llunell, Antoni (Barcelona, s XVII - 13/jul/1714) Militar. Germà de Francesc. Al setge de Barcelona (1713-14) serví com a tinent al regiment regular d'infanteria de Santa Eulàlia. Morí durant el gran atac català a la primera paral·lela de les trinxeres del setge. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguella i Llunell, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Notari i ciutadà honrat de Barcelona. Fou arxiver de la Generalitat durant la guerra de Successió. S'encarregà de la millora del camí de Mataró a Barcelona amb motiu de l'arribada d'Elisabet de Brunsvic, promesa de Carles d'Àustria que desembarcà a Mataró. El 1713 assistí a la Junta de Braços, pel Braç Reial, on es decidí de continuar la resistència contra Felip V. Va romandre a Barcelona durant el setge. El 1713 ingressà al Consell de Cent. El 1714, en caure Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguet, Joan (Barcelona, 1737 - Madrid ?, s XVIII) Gravador. Residí a Madrid, on fou un dels primers deixebles de l'Academia de San Fernando. En fou pensionat. Les seves obres són remarcables. Entre elles destaca una sèrie amb vistes i edificis de la capital espanyola. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguet, Pau (Catalunya, s XVIII) Prestidigitador. La seva habilitat li valgué molta fama. Publicà un llibre titulat Juegos de manos. Seguí la carrera eclesiàstica. També és autor d'una obra de devoció mariana. 126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Minguet i Albors, Lluís (València, 1850 - 1922) Erudit. Fou fiscal municipal uns quants anys, però és conegut sobretot per la seva dedicació als estudis històrics de temàtica valenciana i per la seva presència activa en la vida cultural. Pertanyé al Liceu Valencià, a la Joventut Catòlica, a Lo Rat Penat i dirigí el Centre de Cultura Valenciana. Les seves principals obres són: Las órdenes religioso-militares: caballería del Temple, El palacio del Real, La Alameda de Valencia, Convento de Santa Mónica, Sucesos memorables y edificios históricos de Valencia, Gobernadores de Valencia, San Vicente de la Roqueta i El general Elío y su tiempo. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minguet i Irol, Pau (Barcelona, v 1715 – Madrid, 1801) Tractadista musical, gravador i impressor. De formació autodidàctica, publicà, entre d'altres, les següents obres sobre música instrumental i danses: Reglas y advertencias que enseñan... el modo de tañer... la guitarra (1754), que formà part d'un volum titulat Academia musical de los instrumentos... editat en fascicles. També escriví Reglas... Para acompañar sobre la parte con la guitarra... (1753), Quadernillo curioso de veinte contradanzas nuevas (1757) i Arte de danzar a la francesa (1758), així com almanacs, obres històriques, manuals de prestidigitació i unes Meditaciones para el santo sacrificio de la misa (1744), que foren reeditades més de vint-i-cinc cops fins al 1892. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mínguez, Joan (Xàtiva, Costera, s XVI) Eclesiàstic. Residí a València, on fou beneficiat de la seu i catedràtic de grec a la Universitat. És autor de l'obra Compages artificiosa totius humanae Theologiae S. Thomae de Aquino (1591). 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mínguez, Josep (Escalante, Castella, 1683 – València, 1757) Arquitecte. Establert d'infant a València, es formà amb el seu oncle Joan Baptista Pérez i Castiel. Obres seves són les torres de les esglésies de Sant Llorenç, de Russafa, de Campanar i l'edifici de Sant Pius V, a València, l'església de Xelva i la reforma de la de Sant Nicolau de Requena. El seu fill fou Joan Baptista Minguez. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mínguez i Defis, Joan (Valdo, Argentina, 7/mai/1900 – Barcelona, 8/jul/1960) Escriptor. Traduí per a la Fundació Bernat Metge les elegies de Tíbul i de Properci. Poeta simbolista, publicà Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). A part del contes Magda la generosa (sd), la seva obra més important és la novel·la Dies verges (1929). Fou el pare de Núria Mínguez. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mínguez i Negre, Núria (Barcelona, 7/mai/1936 - ) Escriptora. Filla de Joan Minguez i Defís. Ha publicat les novel·les psicològiques Les forces del mal (1970), El món és una mentida (1972) i Una casa a les Tres Torres (1974). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minici Natal, Luci (Barcelona, s I – s II) Membre del senat romà. Conegut per haver fundat les primeres termes de Barcelona i les d'Iluro (Mataró). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minici Natal Quadroni Ver, Luci (Barcelona, v 97 - d 150) Senador romà. Conegut per haver fundat les primeres termes de Barcelona i les d'Iluro (Mataró). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ministrells (Anserall, Alt Urgell) Llogaret (o Sant Joan de Ministrells), Fins al 1970 del terme d'Arcavell, situat en un coster, damunt el riu de Civís, damunt Asnurri, a la vall de Sant Joan Fumat. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minobis i Puntonet, Gregori (Figueres, Alt Empordà, 1933 – Montserrat, Bages, 1965) Escriptor i monjo de Montserrat. Col·laborava a "Serra d'Or". Un recull pòstum dels seus escrits fou publicat amb el títol de Coses dels homes, coses de Déu. 30 CATALUNYA - HISTÒRIA Minorissa (Manresa ?, Bages) Ciutat romana de situació incerta que hom ha identificat a vegades amb Manresa. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minuart i Parets, Agustí Antoni (Barcelona, 1677 – 1743) Frare augustinià i filòsof. Professor i, més tard, catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona. Romangué a la ciutat durant el setge de 1713-14 com a destacat partidari de la resistència contra Felip V. El 1729 entrà com a membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Dels seus escrits destaca la Vida del venerable Antonio Centena, deán de la Santa Iglesia Catedral de Barcelona (pòstuma, 1744). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minuart i Parets, Joan (Barcelona, 1693 – Madrid, 1768) Botànic i farmacèutic. S'establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona. En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L'any següent fou nomenat farmacèutic major de l'exèrcit espanyol expedicionari a Menorca. A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals i 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Minyana i Estela, Josep Manuel (València, 1671 – 1730) Historiador i eclesiàstic. Era frare trinitari calçat. Estudià pintura a Nàpols i fou professor de llatí i retòrica, però la seva dedicació principal fou la d'historiador. Continuà la Historia de España del pare Mariana, però en llatí. És autor també de De bello rustico valentino (1752), història de València durant la guerra de Successió, de tendència clarament felipista. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Minyó de Montellà Veure> Montellà, Minyó de. 35 MÓN - HISTÒRIA Minyons Catalans (Buenos Aires, Argentina, 1806 – s XIX) Cos de soldats. Format per immigrants catalans a l'Argentina, que lluitaren contra la invasió britànica de Buenos Aires. 36 CATALUNYA - CULTURA Minyons de Muntanya (Catalunya, 1927 – 1939) Primera institució escolta catalana. Creada gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca. El 1928 organitzà el primer campament general i el 1933 s'uní als Guies Excursionistes, amb els quals creà el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya i Guies. El 1936 s'unificaren amb els Boy Scouts de Catalunya. 37 CATALUNYA - CULTURA Minyons Escoltes-Guies Sant Jordi (Catalunya, 1977 - ) Institució escolta. Fundada amb la fusió de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi; recull els orígens i la trajectòria de l'escoltisme i el guiatge catòlic a Catalunya. L'any 1986 tenia 155 agrupaments. 38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel, Bernat (Catalunya, s XIV) Jurista i funcionari reial. Des del 1362 figura ja a la cancelleria reial i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent. Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d'Avinyó. El 1382 consta com a auditor del consell reial. De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sal·lustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet i és considerat l'autor del famós elogi de l'Acròpoli d'Atenes, primer elogi fet en temps moderns. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel, Bernat (Catalunya, s XV) Poeta. Se'n conserven dues composicions, una A Déu primer que és causa causant, elogi exagerat d'Alfons el Magnànim, escrita després del 1442, i una altra de caràcter amorós, reiterativa i d'estil artificiós. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Miquel, Dimes de (Elna, Rosselló, s XVI) Lul·lista. Doctor en Sagrada Escriptura. En temps del concili de Trento es convertí al lul·lisme per influència de Joan Lluís Vileta. Regí la càtedra de teologia lul·liana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586. Informà Felip II sobre els manuscrits lul·lians existents, de cara a la nova biblioteca d'El Escorial. Per les seves intervencians a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma. Dirigí al mateix inquisidor general d'Espanya una Apologia lullianae doctrinae (publicada el 1913). A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Miquel, Guillem (Illes Balears, s XIV) Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel, Josep (Catalunya, s XVIII) Llatinista. Fou catedràtic de la universitat de Cervera. Publicà diversos escrits. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel, Pau (Catalunya, s XIX) Militar. Comandant del cos de mossos d'esquadra des del 1876. Havia estat caporal del mateix cos. Tingué un gran prestigi pel seu coratge, esmerçat sovint en la persecució de trabucaires perillosos. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel, Pere (Barcelona, s XV - v 1496) Llibreter-editor i impressor. Sembla que s'encarregà de l'obrador de Nicolau Spindeler quan aquest se'n va anar a València. L'any 1489 li fou atorgat el títol de llibreter de la ciutat de Barcelona i fou, segons sembla, el segon impressor, en l'ordre cronològic, que treballà a Barcelona. Al seu taller foren compostes, entre altres, les obres següents: Inventari o col·lectori de cirurgia, de Guiu de Cauliac (1492), La vida e trànsit de sent Jerònim (1493), Los quinze llibres de les transformacions del poeta Ovidi (1494), traducció catalana de les Metamorfosis, i Meditacions de la vida de Cristo (1495). Tenia començada, quan va morir, l'edició del Tirant lo Blanc, que continuà l'impressor Diego de Gumiel. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel, Pere (Catalunya, s XIV) Militar. Participà a l'expedició de l'infant Alfons per conquerir Sardenya. Concorregué al penós setge de la vila d'Esglésies, del 30/jun/1323 al 7/feb/1324. Fou un dels tres capitans de companyia deixats al front de 200 homes com a guarnició, un cop ocupada la plaça. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miquel, Pere (País Valencià, s XVI) Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l'agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel, Vicenç (Catalunya, s XIX - s XX) Actor de teatre. Fou primer actor i director de la companyia que actuava al Romea pels anys 1889-90. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miquel i Alcaraz, Àngel (Xixona, Alacantí, 1919 - Mèxic DF, Mèxic, 1995) Escriptor. Anà a viure a Mèxic. És autor dels llibres de poemes Poesías (1946), Alma en flor (1948), Gozo y cantar (1953), 33 poemas (1954) i Poema para cuatro voces, i dels poemes dramàtics Ángel Francisco (1960) i Cabora (1962). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Badia, Francesc (Barcelona, 15/ago/1840 – 29/mai/1899) Escriptor i periodista. Reuní una bona col·lecció d'objectes d'art. Fou un dels fundadors del setmanari "El Recuerdo" (1862). Col·laborà en diaris i revistes i fou autor de treballs com Muebles i tapices (1879), Cerámica, joyas y armas (1882), Fortuny, su vida y obras (1887) i diversos reculls de narracions infantils. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Baró, Josep (Lleida, 1865 – Barcelona, 17/ago/1909) Polític. Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebel·lió a Sant Andreu; dirigí en especial l'assalt a les casernes de la guàrdia civil i l'incendi de l'església parroquial. Fou el primer executat en la repressió que seguí aquests fets. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Boix, Manuel (Lleida, s XIX – 1901) Periodista i advocat. Fou director del periòdic "El Ideal". 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel de Petra Nom de religió de Miquel Ribot i Serra. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel dels Sants (Miquel Argemir i Mitjà) (Vic, Osona, 29/set/1591 – Valladolid, Castella, 10/abr/1625) Trinitari i sant. El 1602 ingressà a l'orde, a Barcelona, i el 1608 a l'orde dels trinitaris descalços. Escriví poesia durant la seva joventut i, a dinou anys, el Breu tractat de la tranquil·litat de l'ànima. Visqué a Valladolid i fou superior de l'orde. Morí amb fama de místic i de sant. Fou canonitzat el 1862 i és el patró de Vic. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miquel i Diego, Carme (la Nucia, Marina Baixa, 11/abr/1944 - ) Pedagoga. Germana de Vicent. Ha col·laborat activament en el procés de renovació pedagògica al País Valencià, especialment en la introducció del català en l'ensenyament. Ha publicat Un estiu a la Marina Alta (1970) i ha col·laborat a diverses publicacions. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miquel i Diego, Vicent (la Nucia, Marina Baixa, 22/des/1939 - ) Advocat. És autor de L'Església valentina i l'ús de la llengua vernacla (1965) i del fulletó La llengua valenciana i l'Església. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Macaya, Josep (Valls, Alt Camp, 1907 – Vic, Osona, 23/des/1995) Assagista. Estudià a l'Institut Catòlic de París i a la universitat de Lovaina. Format en el neotomisme sota la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange. Visqué a Vic. Es dedicà a l'ensenyament i recollí una biblioteca d'uns trenta mil volums, així com un gran arxiu epistolar referent a destacades personalitats intel·lectuals catalanes i estrangeres, sobre algunes de les quals ha publicat diversos opuscles, com: Elogi del bisbe Torras (1952), El Dr. Lluís Carreras, de santa memòria (1955), Introducció a l'estudi de sant Tomàs (1967), História d'una biblioteca (1967) i El meu P. Xiberta (1968). Col·laborà a "El Matí", "Catalunya Social", "El Pla de Bages", "Diari de Reus", "La Cruz" de Tarragona i "Criterión" de la primera època. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Padró, Xavier (la Pobla de Claramunt, Anoia, 13/mai/1921 - Igualada, Anoia, 30/jun/2013) Poeta. Estudià medicina. Ha publicat poesia d'avantguarda: Infern quadrivèrtex (1950), Error nicti-lícit (1954) i Macla mínima (1961). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Rosell, Francesc Xavier (Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1887 – 1965) Eclesiàstic i arxiver. Ingressà al cos d'arxius, biblioteques i museus el 1926. Prestà serveis a diverses ciutats d'Espanya i a la Biblioteca Universitària de Barcelona. Cal esmentar entre les seves principals publicacions Butlles d'Alexandre III inèdites (1935), Catàleg dels llibres manuscrits del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1937), Liber Feudorum Maior (1945-46), i el catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Miquel i Rubert, Ignasi (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1823 – 1858) Jurisconsult. Fou un dels fundadors de la "Revista de Legislación y Jurisprudencia" de Madrid i publicà, en col·laboració, Código de comercio español (1855), Manual completo de desamortización civil y eclesiástica (1856) i Biblioteca jurídica (1889). Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Torruella, Maties (Montblanc, Conca de Barberà, s XIX – París ?, França, 1903) Pianista. Assolí bona fama per les seves nombrosíssimes actuacions. Residí habitualment a París. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miquel i Vergés, Josep Maria (Arenys de Mar, Maresme, 1905 – Coyoacán, Mèxic, 1964) Escriptor. S'especialitzà en estudis sobre el s XIX, i la seva obra més important és La premsa catalana del vuit-cents (1937). Publicà també alguna narració i obres de teatre. Col·laborador de "La Publicitat", "Revista de Catalunya" i "Mirador". Exiliat el 1939, fou un dels fundadors de "Full Català" i "Quaderns de l'Exili". A Mèxic féu el doctorat de lletres i publicà llibres sobre temes del país: El general Prim en España y en México, La diplomacia española en México i Diccionario de insurgentes. Va estudiar les figures d'Antoni Puigblanch i de Joaquim M. Bartrina. 68 PAÍS VALENCIÀ - ART Miquelet, el (València) Nom popular del campanar de la catedral de València, de planta octagonal. Els primers projectes són del 1367; les obres començaren el 1381, dirigides per A. Julià. El 1402 les dirigí J. Franch. Varen ésser acabades el 1424, i foren revisades per P. Balaguer. L'espadanya data del s XVIII. 69 CATALUNYA - HISTÒRIA miquelets (Catalunya, 1640 – 1812) Membres d'una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els s XVII i XVIII. El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697. Sota el regnat de l'arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel 70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Miquelets, guerra dels (Maestrat, 1712 - 1714) Nom amb que fou coneguda la guerra de Successió sobretot a les terres de Morella. El nom ve del fet que en aquella zona la lluita va començar quan forces procedents de Catalunya, anomenades miquelets, passaren el riu Ebre, s'apoderaren de Vinaròs i recorregueren aquelles terres augmentant llurs forces amb els partidaris de l'arxiduc Carles que s'hi trobaven. Entraren a la Tinença de Benifassà i fortificaren Bel, Bellestar i Castell de Cabres. Al cap de poc temps foragitaren les tropes de Carles Gazulla d'Ursino, el qual entrà a Morella al començament del 1712. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir (Barcelona, s XIX - s XX) Família d'artístes i impressors. Iniciada per Francesc Mir i Bosch. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mir, el (Santa Maria de Besora, Osona) Veïnat, al sud-est del poble, vora el torrent de la Clarella. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mir, Guillem (València, s XV) Cronista. Fou jurat de la ciutat de València els anys 1477, 1484 i 1489. Entre el 1484 i el 1492 escriví una obra titulada Llibre fet e ordenat perquè se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella', en que compilava tots els fets rellevants esdevinguts des de l'any 1306 fins a l'any 1491. Fou continuat per Gaspar Mascó. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mir, torre d'en (Prats de Molló, Vallespir) Antiga torre de defensa i de senyals, bastida a 1.540 m alt sobre el contrafort septentrional de la línia de crestes que separa el Ripollès del Vallespir i que domina la vila de Prats. Fou feta construir per Jaume II de Mallorca, al s XIII; als s XIV i XV fou coneguda com a torre del Castellar. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Bosch, Francesc (Barcelona, 1847 - s XIX) Impressor. Primer membre del llinatge. Fundà l'editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix. Fills seus foren Francesc, Manuel, Andreu, Ramon i Miquel Mir i Escudé. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Casases, Antoni (Talarn, Pallars Jussà, 1830 – Tarragona, 1885) Metge i historiador. Fou catedràtic d'història natural i director de l'Institut de Tarragona. Publicà molts treballs de medicina i d'altres d'història i d'ensenyament: foren molts remarcables els que dedicà a la història local de Tremp. Era membre de les Acadèmies de Medicina i Curgia de Barcelona. Publicà Topografía médica de Tarragona, Monografía de la fidelísima villa de Tremp i Pintura mural bizantina del castillo de Marmellá. 128 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mir i Chust, Antònia (Catarroja, Horta, 31/des/1928 - ) Pintora. Premi Senyera de pintura el 1964 de l'ajuntament de València. Autora de treballs de vidrieria a l'Escola de Formació Professional dels Alts Forns de Sagunt, al monestir de Santa Maria del Puig i a les esglésies d'Alzira i de Catarroja. Com a pintora ha exposat arreu d'Espanya, així com a l'estranger, sobretot a París. D'entre la seva obra destaca la sèrie monogràfica Dia de morts a Mèxic (1995). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Comas, Raul Maria (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1887 – 1964) Publicista i viticultor. Milità a la Lliga Regionalista. De jove fou redactor d'"El Penedès Nou" i d'altres revistes del ram. La seva gran obra fou "El Cultivador Moderno", publicació mensual fundada l'any 1911. Traduí nombrosos tractats sobre temes agrícoles i publicà diversos assaigs sobre temes vitivinícoles. La seva obra cabdal fou la Cataluña Agrícola 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Deàs, Rafael (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1860 - Gelida, Alt Penedès, 1942) Publicista i viticultor. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera i en la replantació de les vinyes després de la plaga. El 1893 escriví Instrucciones para el cultivo de la viña americana, premiat a Barcelona aquell any, i col·laborà en les publicacions "L'Art del Pagès", "La Veu de Catalunya" i "El Cultivador Moderno", que fundà Marc Mir i Capella. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Escudé, Andreu (Barcelona, 1885 – 1966) Escenògraf. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Francesc, Manuel, Ramon i Miquel. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -"Art de la Llum" (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Escudé, Francesc (Barcelona, s XIX – s XX) Dibuixant de planxa litogràfica. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Manuel, Andreu, Ramon i Miquel. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Escudé, Manuel (Barcelona, 1877 – 1931) Gravador a la pedra. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Francesc, Andreu, Ramon i Miquel. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Escudé, Miquel (Barcelona, 1895 – 1968) Il·lustrador i dibuixant. Fill de Francesc Mir i Bosch i germà de Francesc, Manuel, Andreu i Ramon. Instal·lat a França (1921), s'establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d'arts gràfiques Germans Mir (1912). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Escudé, Ramon (Barcelona, 1887 – 1973) Pintor. Fill de Francesc Mir i Bosch. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Llusada, Carme (Balsareny, Bages, 1903 – Barcelona, 1986) Modista. Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir. Obrí la seva casa el 1940 i durant els anys 1960 i primers 1970 fou la creadora d'alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Mas de Xexàs, Josep Maria (Olot, Garrotxa, 1900 - Tossa, Selva, 1968) Pintor, caricaturista, crític i assagista. Destacà com a caricaturista i fou premiat al I Saló d'Humoristes de Barcelona (1924). Com a pintor conreà el paisatge, sobretot el d'Olot i el de Mallorca. Com a escriptor, és autor de diversos llibres, entre els quals cal esmentar El llibre de la cultura social (1928) i Sentiment, voluntat, intel·ligència i caràcter en la cultura social (1930). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Massana, Ricard de (Barcelona, 1886 - Catalunya, s XX) Escriptor. És autor dels llibres de poesies Las plumas del yelmo (1924), Los luminares (1925) i Horas líricas (1926). 94 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Miró, Josep Antoni (Tarragona, 1863 – Barcelona, 1921) Dirigent republicà. Membre del Partit Republicà Progressista des del 1885 i cap d'aquest partit al Principat. Facilità el 1901 l'anada de Lerroux a Barcelona. Formà llavors part de la Federació Revolucionària de Lerroux, Blasco i Ibáñez i Soriano, i posteriorment s'uní al moviment antisolidari i participà en la creació del partit republicà radical. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona en diverses legislatures i com a tinent d'alcalde i president de la comissió de finances tingué una actuació discutida. Fou també diputat provincial el 1914 i el 1915. 97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mir i Noguera, Joan (Palma de Mallorca, 1840 – Tortosa, Baix Ebre, 5/set/1917) Escriptor i jesuïta. Exiliat arran de la revolució del 1868, visqué després a València, Palma de Mallorca, Barcelona i, en especial, a Tortosa, dedicat als estudis lexicogràfics sobre els clàssics espanyols. Destacà el treball Prontuario de hispanismos y barbarismos (1908, 2 volums). També és autor d'obres pietoses i d'apologètica, com El triunfo social de la Iglesia Católica (1910, 2 volums). 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mir i Noguera, Miquel (Palma de Mallorca, 1841 – Madrid, 1912) Escriptor i eclesiàstic. El 1857 ingressà als jesuïtes. Exiliat a França arran de la Revolució del 1868, des del 1871 residí a Madrid. Contribuí a l'edició de les cartes de sant Ignasi i de les obres de Ribadeneyra, la Palma i Nieremberg. El 1886 fou rebut a la Real Academia Española. El mateix any els superiors el traslladaren a Saragossa, fet que, a la llarga, el portà a deixar la Companyia (1891) i a escriure Los jesuitas de puertas adentro (1891) i Historia interna documentada de la Compañía de Jesús (1813, 2 volums). Destaquen, de les seves obres, La condesa de 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Pujol, Salvador (Catalunya, s XIX - s XX) Empresari teatral. Durant els anys 1890-95 tingué a càrrec seu el teatre Novetats de Barcelona. Bé que fracassà econòmicament, cal remarcar la seva tasca de promoció literària i artística del teatre català. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir i Virgili, Josep (Barcelona, 1904 – 1974) Decorador i interiorista. Pertanyent al llinatge homònim. Format a Sant Lluc, treballà amb Gaietà Cornet a la Unió de Fotogravadors i sobresortí després en les seves especialitats associat sovint amb Evarist Móra. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir Geribert (Catalunya, s XI – Tortosa, Baix Ebre, 1060) Noble del comtat de Barcelona. Fill dels senyors de Besora. Va casar-se en primeres núpcies amb l'hereva dels Santmartí i aconseguí d'ésser senyor d'una part de l'Alt Penedès, del castell d'Eramprunyà, des de Montjuïc i d'extensos alous al Vallès. Durant el govern de Berenguer Ramon I el Corbat (1018-35) s'encarregà de la defensa de la Marca del Penedès i esdevingué el principal magnat del comtat de Barcelona. A partir del 1041 aprofità la debilitat momentània dels fills del Corbat (Ramon Berenguer, Sanç i Guillem) per actuar amb sobirania sobre les regions meridionals (el Penedès o comtat d'Olèrdola) que havia heretat l'infant Sanç i àdhuc pertorbar les possessions del primogènit, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona. L'any 1044 Ramon Berenguer I... Segueix... 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mir Guislabert (Catalunya, s XI) Clergue. De la família vescomtal barcelonina. Era fill del bisbe Guislabert de Barcelona. Consta com un dels prohoms de la cort de Ramon Berenguer I que ajudaren el comte en la primera redacció dels Usatges vers el 1070. 102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mira, Antoni (València, 1699 – Palma de Mallorca, 1766) Religiós jesuïta. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1717. Fou rector i canceller de la universitat de Gandia. És autor de volums de sermons i d'unes Oraciones fúnebres. 104 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
103 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mira i Barrachina, Agustí (Alcoi, Alcoià, 1754 – València, 1807) Eclesiàstic. Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de València. Publicà dues obres: De viribus centricis inter se conferendis dissertatio nova ac facili metodo concinnata (1875) i una Retórica. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mira i Franco, Carles (València, 14/mar/1947 – 12/gen/1993) Realitzador cinematogràfic. Després d'alguns curt-metratges com Biotopo i Viure sense viure, a La portentosa vida del Padre Vicente (1978) desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire (1980), Jalea Real (1981), Que nos quiten lo bailao (1983), Karnabal (1985, en col·laboració amb Els Comediants), i Daniya, el jardí de l'Harem (1987), aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo. 108 MÓN - BIOGRAFIA
109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirabent, Miquel (Catalunya, s XV) Il·luminador i relligador. El 1488 realitzà un missal per a l'església de Sant Pere de Gavà. 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirabent i Soler, Antoni (Barcelona, 1873 - s XX) Pintor. Fill de Josep Mirabent i Gatell, i germà de Francesc i de Joaquim. Fou deixeble del seu pare i, com ell, es dedicà durant anys a la pintura decorativa. Obtingué premis a les exposicions de Belles Arts de Barcelona el 1896 i 1898. Posteriorment obrí un taller de fotogravat i abandonà la pintura. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirabent i Soler, Francesc de P. (Barcelona, 1864 – 1942) Pintor i poeta. Fill de Josep Mirabent i Gatell, i germà d'Antoni i de Joaquim. S'especialitzà en pintura decorativa i en la il·luminació de pergamins. Medalla d'Or a l'Exposició Universal de París del 1900. Així mateix, destacà com a poeta (Brot de romaní, La calúmnia). 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirabent i Soler, Joaquim (Arbúcies, Selva, 1865 - París, França, s XX) Pintor. Fill de Josep Mirabent i Gatell, i germà de Francesc i d'Antoni. Fou deixeble i ajudant del seu pare. Era professor auxiliar de pintura decorativa a l'Escola de Belles Arts. Guanyà premis a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i a l'Exposició d'Indústries Artístiques de 1892. El 1895 es traslladà a París, on s'establí. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mirabent i Vilaplana, Francesc (Barcelona, 21/nov/1888 – 5/mai/1952) Filòsof. De família obrera, treballà d'empleat de banca fins que creà un negoci propi. De formació autodidàctica, començà a conrear la novel·la i el periodisme. Estudià amb Serra i Húnter, en 1920-32 en fou auxiliar, i es doctorà el 1927. Professor d'estètica a la Universitat de Barcelona (1943) i n'obtingué la càtedra el 1950. Intentà de convertir 115 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mirabona (la Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional) Veure> Binibona. 116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mirabonell (Bunyol, Foia de Bunyol) Despoblat. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miracle (Catalunya, s XII - s XIII) Filla petita d'Ermengol VII d'Urgell i de Dolça de Foix. Al testament del seu pare (1177), fou posada en tercer lloc, després dels seus germans Ermengol VIII i Marquesa, a l'ordre de successió del comtat d'Urgell. El 1203 Ermengol VIII la volia prometre a un fill d'Arnau de Castellbó, tot fent d'aquest enllaç una condició de la pau signada aleshores amb aquell. Tanmateix no s'hi casà i ho féu amb el noble Ramon de Cervera. 118 CATALUNYA - GEOGRAFIA
119 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Miracle, el (Alboraia, Horta) Santuari (o santuari dels Peixets), situat a la dreta de la desembocadura del barranc de Carraixet a la mar, on la tradició assenyala que esdevingué el fet prodigiós dit el Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l'aigua del barranc unes hòsties que l'hi havia caigut al rector del poble quan anava a extremunciar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia. 120 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miracle, el (Tarragona, Tarragonès) Església i santuari (Santa Maria del Miracle), bastida el s XII, a la restauració de la diòcesi, damunt un anterior temple d'època visigòtica, sobre les restes de l'amfiteatre romà, davant la platja del Miracle, que s'estén des de l'inici dels molls, a ponent, fins a la punta del Miracle, que la tanca per llevant. L'església, romànica, fou enderrocada el 1915 com a mesura davant l'amenaça de ruïna, i posteriorment hom ha excavat la base del temple visigòtic, la dedicació del qual hom ha atribuït, sense cap prova documental, a sant Fructuós. 121 CATALUNYA - GEOGRAFIA Miracle, el (Montblanc, Conca de Barberà) Antic convent mercedari (o de la Mercè). Situat al nord del nucli urbà. Des del començament del s. XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle. La comunitat de mercedaris que el 1240 havia estat fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats s'hi traslladà el 1249. L'església, originàriament de transició del romànic al gótic, fou modificada en diverses ocasions (una d'elles el 1789); el convent i el claustre són del s. XVII. La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835; després fou col·legi, i des del 1897, convent dels franciscans. 122 CATALUNYA - BIOGRAFIA
123 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miracle, Santiago (Catalunya, s XIX - Valls, Alt Camp, s XIX) Metge. Establert a Valls. És autor de diversos escrits de caràcter professional, dels quals destaca Estado comprensivo sanitario de la villa de Valls desde 1835 a 1838, que conserva el seu interès com a reflex fidel d'un període determinat. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miracle i Cesat, Rafael (Valls, Alt Camp, s XIX – Barcelona, 1850) Farmacèutic. Publicà Prontuario manual de la provincia de Barcelona... (1835) i Guia estadística y manual de Barcelona (1836), en col·laboració amb Pere Felip Monlau. 125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Miracle i Montserrat, Josep (Barcelona, 9/gen/1904 – 1998) Escriptor i filòleg. Deixeble de Pompeu Fabra, ha escrit novel·la (Seixanta minuts, 1948), poesia, teatre i nombroses biografies, a més d'una Gramàtica catalana (1938) i, entre altres, La restauració dels Jocs Florals (1960) i el Diccionari nacional de la llengua catalana (1993).
Anar a: [ Min ] [ Minguez, J ] [ Miquel, G ] [ Miquel i P ] [ Mir i E ] [ Mira i B ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Mingote Barrachina, Antonio
Miquel d'Esplugues (Pere Campreciós i Bosch)
Miquel i Planas, Ramon
Mir i Capella, Marc
Mir i Curcó, Conxita
Mir i Mayol, Gregori
Mir i Mir, Joan
Mir i Trinxet, Joaquim
Mira i Aparici, Emili
Mira i López, Emili
Miracle, el