|
|
|
Anar a: [ Terrab ] [ Terras ] [ Terre ] [ Tes ] [ Teu ] [ Th ] No n'hi ha prou amb adquirir saviesa; cal aplicar-la. (Ciceró) 1 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Terrabona (Tous, Ribera Alta) Despoblat, a l'esquerra del Túria, al nord de la vila. És esmentat ja el 1257. Era lloc de moriscs (el 1602 tenia 58 focs). La seva església era dedicada a santa Maria. 2 CATALUNYA - CULTURA Terracotta, Museu de Ceràmica de la Bisbal (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, jul/1998 - ) Museu de titularitat municipal. Instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial. El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l'èmfasi en la ceràmica aplicada a l'arquitectura. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terradas i Pulí, Abdó (Figueres, Alt Empordà, 16/jun/1812 - Medina Sidonia, Andalusia, 1/mai/1856) Polític i escriptor. Demòcrata republicà, fou un dels introductors a Catalunya del socialisme utòpic. Escrivia al periòdic "El Republicano", des del qual enardia les masses obreres amb projectes de revolució política i social; hi publicà molts dels seus versos satírics prorepublicans, com el famós himne La Campana. El seu estil popular i directe va contribuir d'allò més a preparar els esperits per a la revolta de nov/1842 contra Espartero; aquest mateix any fou elegit alcalde de Figueres, però en fou destituït per no haver jurat fidelitat a Espartero. Fou desterrat i anà a Perpinyà i a París, on constituí una Junta Democràtica. L'ago/1843, en plena eufòria del moviment centralista, proclamà la república a Figueres per primera vegada a Espanya, però no tingué cap conseqüència. Fou empresonat el 1842 i desterrat diverses vegades. El seu pensament exercí una influència notable sobre la classe obrera barcelonina de la primera meitat del s XIX i se'l pot considerar com el primer republicà federal català important. Fou un dels iniciadors de la Renaixença; va escriure en català i en castellà, i va traduir a aquesta llengua obres de l'ideòleg comunista Cabet. Seguint la tradició popular i revolucionària de Robrenyo, estrenà i publicà amb gran èxit la sàtira de la monarquia absoluta Lo Rei Micomicó (1838), una de les millors comèdies polítiques del s XIX. Malgrat el simbolisme, l'obra és demolidora contra la monarquia. Publicà la novel·la Recuerdos de la Esplanada. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terradas i Via, Robert (Barcelona, 1916 – 1976) Arquitecte. Fill d'Esteve Terradas i Illa. Titulat el 1942, any que inicià la seva activitat docent a l'Escola d'Arquitectura, on el 1954 esdevingué catedràtic de projectes arquitectònics; del 1960 al 1967 en fou director. També fou vice-president de l'Institut Politècnic Superior de Barcelona (1969), vice-rector de la Politècnica, director de l'Institut de Ciències de l'Educació i conseller nacional d'educació. És autor, com a arquitecte, de l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Lletres, de la torre de control de l'aeroport de Barcelona, de l'institut d'Igualada i de nombroses cases particulars. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terradelles (Bagà, Berguedà) Veïnat, vora el Bastareny, al sud de la vila, al límit amb el terme de Guardiola de Berguedà. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terradelles (Santa Maria de Merlès, Berguedà) Veure> Sant Miquel de Terradelles. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terradelles, Domènec Miquel (Barcelona, 1713 - Roma, Itàlia, 1751) Compositor. Es formà al cor de la catedral de Barcelona. Estudià a Nàpols amb F. Durante (1735-38) i va ésser nomenat mestre de capella a Sant Joan dels Espanyols a Roma. Té diverses àries, cantates, misses, salms i motets, i també diverses òperes i oratoris. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrades (Cànoves, Vallès Oriental) Veure> Sant Salvador de Terrades. 12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - HISTÒRIA Terrades, baronia de (Catalunya) Títol concedit el 1921 a Josep Maria d'Albert i Despujol (Barcelona 1886 - 1952), després alcalde de Barcelona i comte consort de Santa Maria de Sants, en memòria als mèrits patriòtics del seu avantpassat Josep d'Albert i de Terrades durant la Guerra Gran. Continua en la mateixa família. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terrades, Ramon (Vic, Osona, s XIII – 1348) Prohom. Al seu testament instituí la fundació de l'hospital de Vic. L'obra era ja acabada en 1398. Aquest establiment assistencial precedí cronològicament al de Barcelona. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terrades, Vidal (Girona, s XIV) Jurista. Li són atribuïts comentaris a les Constitucions de Catalunya. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terradets, pas de (Noguera / Pallars Jussà) Congost del Prepirineu exterior, format per la Noguera Pallaresa en travessar perpendicularment la serra del Montsec, separant el Montsec de Rúbies (a l'est) del d'Ares (a l'oest). Hi ha el pantà de Terradets, situat al sud del de Talarn i al nord del de Camarasa, inaugurat el 1935, amb una capacitat de 33 hm3 i emprat per a la producció d'energia elèctrica. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terràdez i Rodríguez, Joan (València, 1913 - ) Veterinari. Fou director del Laboratori Pecuari Regional de València i president de l'Associació del Cos Nacional Veterinari. Dirigí les revistes "Avicultura Española" i "Avigan". Membre de nombroses entitats científiques, ha publicat molts treballs zootècnics i sanitaris. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terramar (Sitges, Garraf) Urbanització i hotel, a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l'autòdrom de Terramar. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Terramelar (Paterna, Horta de l'Oest) Barri, situat al nord del terme, entre el nucli urbà i l’autovia de València a Llíria. 21 EUROPA - BIOGRAFIA Terranova, ducat de (Sicília, Itàlia) Títol senyorial concedit el 1561 a Carlo Tagliavia e d'Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova. Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone. El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d'Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d'Aragó, barons de Terranova. La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d'Àvola. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrassa (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria, fins al 1970 del terme de Sant Serni, situat al nord-est del poble, 1 km a l'esquerra del riu de Conques. El lloc és esmentat ja el s XIV. 24 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Terrassa, Gregori (València, s XVII – 1676) Jurista. Era notari públic de València i familiar de la Inquisició. És autor de les obres Compendium, sive Epitome theoricae artis notariae i Formularium diversorum instrumentorum contractuum, ambdués editades el 1636. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terrassa, mestre de (Catalunya, s X - s XI) Pintor romànic anònim. Autor de la decoració de la capella major de l'església de Santa Maria de Terrassa i de la del retaule d'obra que inutilitzà part de l'absis i la finestra central de l'església de Sant Pare, també de Terrassa. Es creu que les pintures de l'absis de Sant Miquel són d'una altra mà, encara que estilísticament i cronològicament estan molt relacionades amb les anteriors. Es caracteritzen per la seva misteriosa harmonia cromàtica, preferentment de tons clars. 26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Terrassa, Miquel (Binissalem, Mallorca, s XVII) Lul·lista. Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la universitat de Palma de Mallorca. Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668. 27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Terrassa, Pere (la Pobla de Fontova, Ribagorça, Aragó, s XV – s XVI) Eclesiàstic. Carmelità observant, fou lector del convent d'Avinyó (1478), provincial dels estats pontificis, procurador general de l'orde a Roma, vicari general (1502) i general de l'orde (1503). Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia (1483). Deixà inèdites un gran nombre d'epístoles literàries d'instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern. 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - ESPORTS Terrassa Hockey Club, Atlètic (Terrassa, Vallès Occidental) Veure> Atlètic Terrassa Hockey Club. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrassola (Lladurs, Solsonès) Llogaret disseminat, a l'oest del terme, a l'esquerra de la ribera Salada, centrat en el castell de Terrassola i l'església parroquial de Sant Pau, esmentada ja el 839; en depèn el santuari de Massarrúbies. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terrassola (Santa Maria d'Oló, Bages) Veure> Sant Feliuet de Terrassola. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Terrassola de la Plana (Seva, Osona) Antiga quadra, al qual fou unida el 1843. Forma l'extrem oriental del terme i comprèn la demarcació de diversos masos. Era centrada en l'antic casal dels Vilanova, existent ja el 1082. El 1096 el domini civil passà a la canònica catedralícia de Vic, i l'administrava el paborde de Gener. En tenia la jurisdicció criminal el veguer d'Osona, i més tard els Cabrera. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - MUNICIPI
34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Terrats, Joan Francesc (Perpinyà, 1740 - París, França, 1796) Polític. Jutge de la vegueria del Rosselló i el Vallespir. El 1789 s'oferí al ministre Necker per a organitzar a Perpinyà la reunió dels tres braços prèvia als estats generals d'aquell any. Celebrada la reunió, assolí d'ésser-ne elegit president (amb la protesta de la noblesa i el clericat, que es retiraren) i diputat als estats generals, elecció que fou impugnada. Lluís XVI de França, en compensació, l'ennoblí. Passà a Versalles i acompanyà el rei quan aquest fou obligat a anar a París. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Terrè, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1711, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, a Josep de Terrè, únic titular. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Terrena, Arnau de (Perpinyà, s XIV) Eclesiàstic i teòleg. Era nebot o cosí del bisbe d'Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1354. Era doctor en dret i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó. És autor d'unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueixen també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Terrena, Guiu de (Perpinyà, v 1270 - Avinyó, França, 1342) Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l'orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera. General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d'Elna (1333-44). Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d'obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42). La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia. 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Terrencs, Pere (Illes Balears, s XV) Pintor. Contractà amb Alonso de Sedano (1488) el Martiri de Sant Sebastià, de la catedral de Mallorca. Després intervingué amb el Mestre de Sant Francesc -que algú ha identificat amb ell mateix- en el fragmentat retaule dels Trinitaris. El 1499 es comprometé a pintar un retaule per a la vila de Manacor. 43 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terrers, Pere (o Terrés) (Barcelona, s XV) Pintor gòtic. Conjuntament amb Francesc Vergós féu el retaule de l'altar major de la capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona l'any 1444. Vers el 1446 treballava per a l'església barcelonina de la Santíssima Trinitat. A la mort de Jaume Cirera (1450) es féu càrrec del retaule de Sant Pere de Pierola, que aquest deixà inacabat, conjuntament amb Guillem Talarn. També col·laborà amb J. Cabrera. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terres (Navès, Solsonès) Església (Santa Cecília) (879 m alt) i antiga parròquia, al nord-est de Besora, aturonat al límit amb el terme d'Olius. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Terres Catalanes (Perpinyà, 1971 – 1978) Publicació periòdica bilingüe (català-francès) sobre l'actualitat dels territoris de parla catalana, sobretot de la Catalunya Nord de la qual aparegueren 32 números. Publicació modesta i popular, políticament eclèctica i nacionalista, el seu principal inspirador fou Ramon Boix. 47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Terreta, la (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el congost d'Escales i l'estret de Mont-rebei. Té com a centre la vila d'Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al sud, i de Sopeira, al nord, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses. L'economia és mig agrícola i mig ramadera. Encara que geogràficament és més afí a la Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l'Alta Ribagorça. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terri, el (Gironès) Riu de la comarca, afluent per l'esquerra del Ter (ant: l'Esterri), s'origina per fusió de les 4 sèquies que, amb un total aproximat de 53.000 m3 d'aigua diaris, surten de l'estany de Banyoles. S'estén seguint el segon nivell del llac, recorre el Pla de l'Estany en direcció nord-oest - sud-est, i a Borgonyà rep, per la dreta, la riera de Matamors. Prop de Cornellà del Terri rep, per l'esquerra, la riera de Garrumbert, i a Sorts, per la dreta, el Revardit. A partir d'aquest sector, el riu descriu pintorescs meandres. Rep encara, aigua avall de Sant Andreu del Terri, per la dreta, les rieres de Marimanya i de Riudellots, i desguassa al seu col·lector prop de Medinyà. S'aprofita en part per als regatges al llarg del seu curs. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terricabris i Meroles, Francesc (Olot, Garrotxa, 1837 - les Preses, Garrotxa, 1900) Escriptor. Sacerdot (1863) i mestre. Autor de drames teatrals en vers (Lo fill pròdig, 1887; L'últim senyor d'Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890) i d'algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell (1890) o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca... 51 CATALUNYA - HISTÒRIA
52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Terron i Homar, Àngel (Palma de Mallorca, 12/jul/1953 - ) Poeta. Ha estudiat ciències químiques. Professor universitari. La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura. Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química (1977), Noema (1978), Llibre del mercuri (1982), Ternari (1986), De bell nou (1993) i Al·lotropies (1996). Entre el 1977 i el 1987 edità la revista "Blanc d'Ou" i ha dirigit, també, la col·lecció de poesia "Tafal". 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Terruella i Matilla, Joaquim (Barcelona, 1891 – 1956) Pintor. Nebot i deixeble de Segundo Matilla. Fou també deixeble de Santiago Rusiñol, amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez. Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona (1916), ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París (1922), Saragossa, Bordeus, Biarritz i París. Conreà el tema de toros -fou il·lustrador taurí a "El Día Gráfico" i "La Noche"-, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista. 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Terrús, Esteve (Elna, Rosselló, 1858 – 1922) Pintor. Conreà l'aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista. Aristídes Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Terveu (Tírvia, Pallars Sobirà) Caseria, a la dreta de la Noguera de Vallferrera, davant la confluència amb el riu de Glorieta. 57 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teso de Son, el (Son, Pallars Sobirà) Cim (2.696 m alt) de la serralada que separa les valls de la Bonaigua i d'Espot, a la vall d'Àneu, que domina per llevant la vall de Cabanes. 59 CATALUNYA - LITERATURA Testament d'en Serradell de Vic, El (Catalunya, 1419) Única obra conservada de Bernat Serradell. Té 1.473 versos de codolada. Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat. A la primera, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe. La segona constitueix una visió d’ultratomba, on Serradell visita el paradís i l’infern. L’obra té 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Testor i Pascual, Carles (València, 1850 – 1926) Advocat i polític. Germà de Pasqual. Ocupà diversos càrrecs públics. Era molt conegut als cercles intel·lectuals valencians. Acostumava a fer la lectura pública de les poesies premiades als Jocs Florals de lo Rat Penat. Traduí al castellà poemes de Teodor Llorente. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Testor i Pascual, Pasqual (València, 1862 – 1920) Polític. Fou catedràtic a la facultat de dret de València. Liberal, fou president de la diputació i governador civil (Tarragona i altres províncies). Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya (1906) a favor de les mancomunitats regionals i formà part (1912) de la comissió valenciana que estudià la Mancomunitat del Principat, amb el projecte (fracassat) de constituir la del País Valencià. Fou senador. Era germà de Carles. 62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Tet, la (Catalunya Nord) Riu del litoral mediterrani, que neix prop del límit entre el Conflent i la Cerdanya, al massís del Carlit, encaixat en el qual s'escola vers el sud, formant prop de la capçalera l'estany de les Bulloses, fins a Montlluís, on s'obre la vall en travessar l'altiplà de la Perxa, que separa la seva conca de la del Segre; aquest curs era recorregut per una glacera. A partir d'aquí s'engorja al congost de les Graus de Canavelles, i pren la direcció sud-oest - nord-est, marcada per la vall tectònica longitudinal, que integra el Conflent i s'obre vers la plana rossellonesa, limitada per falles importants, al peu de Roc de Madres, la Pelada (al nord) i el massís del Canigó, el Gallinàs i Tres Esteles; però el seu curs epigènic no segueix el fons de l'eix sinclinal ni de les línies de falla, sinó que s'encaixa al sòcol paleozoic i divideix la fossa en compartiments, com a Vilafranca de Conflent (cubetes del Vernet i de Prada). Al Rosselló origina bona part del Riberal i travessa el sector central de la comarca, entre els rius Aglí i Rard; desemboca a la Salanca, a la platja de Santa Maria de la Mar. Les principals valls afluents són la de la Saorra, del Vernet i de la Castellana; cal esmentar, entre els afluents de l'esquerra, el Cabrils i el riu de Catllà, i entre els de la dreta, el Carançà i el de Prats de Balaguer. És de règim nival a la capçalera, amb transició de nivopluvial. La seva vall és seguida per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per Prada, que serveix de via de comunicació entre el Rosselló i la Cerdanya. A l'alt curs s'obté un notable aprofitament hidroelèctric, gràcies a la conca-dipòsit de les Bulloses i al fort pendent de la vall (en 15 km des del pla de la Perxa fins a Oleta, el desnivell és de 900 m). Hi ha 8 centrals: les principals són les de Fontpedrosa, Toès, Oleta i Cassanyes (salt de 432 m). L'aprofitament agrícola de l'alta conca es destina sobretot a prats per al bestiar, mentre que al baix Conflent s'inicia la creixent especialització hortícola i fruitera, com a prolongació del Riberal; els regatges a les petites conques i valls afluents i a la principal són d'antiga tradició. Cal esmentar la producció de peres i pomes, al sector alt, en comptes dels prèssecs i albercocs del Riberal. Altres poblacions del curs són Rià, Vinçà, Cornellà de la Ribera, el Soler, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà i Canet de Rosselló. Té 112 km de llargària. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Teudegut (País Valencià, s IX) Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l'heretgia antropomorfista. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Teudis (França, s V – Barcelona, 548) Rei dels visigots (531-48). Fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador. Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses. Fou elegit rei pel des/531, a Barcelona, on residí. Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l'any 541. En canvi, després d'ocupar Ceuta, l'hagué d'abandonar el 542. Tot i professar l'arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí. Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona (v540), el de Lleida (546) i de València (546), tan importants per a l'endegament de la disciplina eclesiàstica a la Tarraconense i a la part marítima de la Cartaginense. Promulgà algunes lleis importants. Morí assassinat al seu palau de Barcelona cap a l'estiu del 548. 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Teuladella (València, Horta) Llogaret, que forma, juntament amb Mauella, un enclavament entre Albalat dels Sorells, Museros i Albuixec. L'església (el Roser) depèn de la parròquia d'Albalat dels Sorells. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Teulera, la (la Salzadella, Baix Maestrat) Caseria, a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta). 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teulera, la (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Veïnat, situat a la vora del Ridaura, aigua amunt del poble, del qual ha esdevingut un barri. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Teuleria de Sant Martí, la (Santa Maria de Corcó, Osona) Veïnat, a la dreta del torrent de Sant Martí, al sector meridional del terme. Li donà origen una antiga teuleria. Prop seu hi ha una moderna urbanització. Pertany a la parròquia de Sant Martí Sescorts. 72 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tèvar, pineda de (Mont-roig de Tastavins / Pena-roja, Matarranya) Indret situat entre els dos municipis, on tingué lloc la batalla entre el Cid i el comte Berenguer Ramon II (1090); aquest caigué presoner, juntament amb molts dels seus capitans, a les mans del cavaller castellà, que els alliberà mitjançant el pagament del rescat assenyalat (algunes fonts sostenen que, admirat pel compliment de llur paraula de pagament, el Cid renuncià a percebre'l). Poc després, a Daroca, Berenguer Ramon II signava un pacte d'aliança amb el seu enemic recent. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Texidor i Cós, Joan (Tortellà, Garrotxa, 1838 – Barcelona, 1885) Farmacèutic i naturalista. Catedràtic de les facultats de farmàcia de les universitats de Santiago, Madrid i Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. És autor de Notas geológicas tomadas de la provincia de Gerona (1879-80), Noticias de fenómenos volcánicos en Cataluña... (1884), Apuntes para la flora de España (1869), Flora farmacéutica de España y Portugal (1871), Nuevos apuntes para la flora de España (1872), Tratado de materia farmacéutica mineral (1873) i Farmacopea general alopática, veterinaria y homeopática' en col·laboració amb A. Casasa (1885). Dirigí la revista "El Restaurador Farmacéutico". 76 CATALUNYA - LITERATURA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tharrats i Vidal, Jesús (Girona, 1923 - San Juan, Puerto Rico, 2002) Físic i matemàtic. Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhagen, on treballà amb L. de Broglie i Niels Bohr. Fou catedràtic a Salamanca (1954) i Barcelona (1956-59). Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà. Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear. Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo (1951) i Juan de la Cierva (1953). El 1961 s’instal·là a Veneçuela; fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela. El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de catedràtic a la Universitat d’aquesta illa, a Río Piedras. Des del 1981 es dedicà a l’astronomia. D’entre la seva obra, cal esmentar: Explicaciones astronómicas de las extinciones masivas de las especies (1987 i 1989). 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tharrats i Vidal, Joan Josep (Girona, 5/mar/1918 - Barcelona, 4/jul/2001) Pintor i escriptor d'art. Fill de Josep Tharrats i Vilà. La seva formació, més literària que no pas artística, s'inicià a Besiers (França). L'any 1935 es traslladà a Barcelona, on ingressà a l'Escola Massana. A partir del 1945 freqüentà el Cercle Maillol de l'Institut Francès. Amb Cuixart, Ponç i Tàpies fundà el grup Dau al Set, i la revista del mateix nom, de la qual va ésser editor i animador durant els vuit anys que es va publicar (1948-56). Exposà per primer cop individualment a la galeria barcelonina El Jardín el 1950. Des d'aleshores ha exposat arreu del món, i ha estat invitat en dues ocasions al concurs internacional de Pittsburgh, quatre a la Biennal de Venècia, a la de Sâo Paulo i a la de Tòquio. La seva contribució a la pintura abstracta catalana, dins el corrent de l'informalisme, ha estat essencial. S'ha distingit també en d'altres vessants artístics: pintura mural (església de les Llars Mundet, Barcelona), mosaic (Mirador de l'Alcalde, Barcelona), joieria, figurins i decoracions teatrals, dissenys per a la moda, vitralls, etc. La seva obra és representada a més de cinquanta museus d'art modern d'arreu del món. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tharrats i Vilà, Joan Josep (Girona, 1886 – Barcelona, 1976) Poeta. Dirigí la revista gironina "Cultura" i publicà diversos llibres de poemes, especialment sonets, d'un formalisme rigorós i un contingut intel·lectual, intimista, paisatgístic o religiós: Les ofrenes espirituals (1924), Tàlem (1934), Crist (1935), La voluntat (1938), La glòria de Bach, Pau Casals (1951), etc. 81 CATALUNYA - CULTURA Thermàlia (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1994 - ) Iniciativa museística i de promoció de l’art i de la cultura balneàries que sorgí a partir d’un replantejament de la funció social i les col·leccions dels museus de Caldes de Montbui -l’antic Museu d’Història de Caldes, el ‘‘Mas Manolo’’ i el Museu Delger-, per tal d’actuar com a instrument de desenvolupament cultural i turístic. El 1994 tingué lloc l’obertura de la primera fase del nou centre museístic, dedicada a l’escultor Manolo Hugué, i l’any següent es commemorà el cinquantenari de la mort de l’artista. 82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thoar i Grec, Pau de (Barcelona, s XVII - Viena ?, Àustria, s XVIII) Militar. El 1705 prengué part en la insurrecció austriacista de Vic i, després, en l'expedició que va fer capitular l'administració borbònica de Barcelona (1706). El 1706 participà a la campanya d'Aragó i en l'assalt de Borja. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc. Pel jul/1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins de la ciutat, amb la qual defensà aferrissadamentm l'11/set, el convent de Sant Agustí. Després de la capitulació de la capital catalana s'incorporà, a Àustria, a l'exèrcit imperial, i féu, entre altres, la campanya d'Hongria contra els turcs. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thomas i Bigas, Josep (Catalunya, s XIX - Berna, Suïssa, 1910) Fotogravador i impressor. Afeccionat a les arts gràfiques, va ésser el primer que va introduir a Espanya el gravat químic. En aquest terreny va fer una sèrie d'experiències de millorament i de difusió de la fototípia. Foren impreses a la casa Thomas les revistes "Il·lustració Catalana", "Pèl & Ploma", "Forma", "Museum", etc. i nombroses monografies d'art (El arte en España). 85 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thomasa de Subirà, Lluís (Manresa, Bages, 1885 - Catalunya, s XX) Escriptor. El 1908 es llicencià en medicina, professió que ha exercit durant 23 anys a Torelló. És autor de Topografia mèdica de la Vall de Torelló, premiada per l'Acadèmia de Medicina l'any1942, i de La Vall de Torelló (1963), guardonada amb el Premi Maspons i Camarasa 1962. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thos i Codina, Silvi (Mataró, Maresme, 1843 – 1911) Geòleg i poeta. Afeccionat a la literatura; el 1860 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, amb el poema Amor és vida. Entre els seus estudis professionals compten El agua en la Tierra (1878), i una descripció de la geografia física, sobretot en geologia, i mineria, del Barcelonès. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Thos i Codina, Terenci (Mataró, Maresme, 1841 – 1903) Escriptor. Exercí amb prestigi la professió d'advocat. A Mataró, fou un important promotor cultural. Mestre en gai saber, la seva poesia cau dins l'estil de la Renaixença. Entre d'altres, col·laborà a "Lo Gai Saber", "La Il·lustració Catalana", "Semanario de Mataró" i "Calendari Català". Publicà el recull folklóric Lo llibre de la infantesa (1886). 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous, Esteve de (València, 1566 – 1648) Frare carmelità. Era doctor en teologia. Fou prior de diversos convent i provincial de l'orde. Destacà com a predicador. És autor de sermons remarcables. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous i Llorenç, Maximilià (València, 1900 – 1957) Escriptor i polític. Milità en el valencianisme. Fou el promotor de les "Taules de poesia" i director de l'Editorial Valenciana. La seva poesia, digna i renovadora dins el context valència, es publicà tardanament: Primer recull de versos (1949) i Tabac i esqueix (1953). 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous i Orts, Gaspar (Benidorm, Marina Baixa, 1836 - Isla de los Negros, Filipines, 1891) Escriptor i polític. Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme; fundà la revista literària "El Pensamiento" de Madrid i el periòdic satíric "El Fuelle". El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana. Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de "La Unión Católica" i dirigí "La Señera", "El Almogávar" i "El Zuavo". Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep, el periòdic satíric de tendència carlina "El Palleter" (1882), que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novel·la amb el mateix títol. És autor també de poesies catalanes i de diverses obres teatrals en castellà. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Thous i Orts, Maximilià (San Esteban de Pravia, Astúries, 1875 – València, 1947) Periodista i escriptor. De família valenciana, residí des de petit a València, on fundà la revista "El Gladiador" i col·laborà a "El Criterio" i "El Palleter", que editava el seu oncle, G. Thous i Orts. Treballà després a "El Correo Valenciano" i "El Correo" (1899-1910). Fundà i dirigí la revista literària "El Guante Blanco" (1912-18) i el setmanari taurí "El Sobaquillo". Dirigí "La Correspondencia de Valencia", feta òrgan de la Unió Valencianista, partit pel qual fou candidat a distintes eleccions municipals. Per al teatre escriví comèdies i sarsueles: De Carcaixent i dolces (1896), Portfolio de Valencia (1898), Moros y cristianos, La escala de Jacob, A la vora del riu, mare, Ama, hi ha foc?, Foc en l’era, L’últim lleó, El dragó del Patriarca, El rei de les auques i La cua de la rabosa. Escriví les lletres -catalana i castellana- per a l’himne de l’Exposició Regional Valenciana, i la del pas doble El faller, amb música de Josep Serrano. Publicà poemes en diverses revistes i obtingué la flor natural als jocs florals de València (1901). Promogué i dirigí durant la Segona República un museu etnogràfic a València, desaparegut després.
Anar a: [ Terrab ] [ Terras ] [ Terre ] [ Tes ] [ Teu ] [ Th ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Terradas i Illa, Esteve
Terrassa
Terrassola i Lavit
Terrateig
Terrats
Terricabras i Nogueras, Josep Maria (
Teulada
Thibaut i Comelade, Eliana
Thomàs i Sabater, Joan Maria