|
|
|
Anar a: [ Bone ] [ Bonet i A ] [ Bonet i M ] [ Bonh ] [ Bonm ] [ Bons ] Mai poden ser lliures els que viuen en una nació esclava. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonell i Chanut, Ramon (Barcelona, 1889 – 1963) Professor de trompa. Ensenyà a l'Escola Municipal de Música (1914) i al Liceu (1919) de Barcelona. Formà part de diverses orquestres, entre les quals de l'Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sots-director des del 1943. Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonell i Costa, Esteve (Banyoles, Pla de l'Estany, 1942 - ) Arquitecte. Es formà a l'escola de Barcelona, on fou professor de projectes. També ha estat professor invitat a l'escola d'arquitectura de Lausana. Entre les seves obres sobresurten l'edifici Frègoli a Barcelona (1975, premi FAD), un centre d'assistència sanitària a Molins de Rei (1982, en col·laboració amb J.M. Gil) i el velòdrom de Barcelona (1983, en col·laboració amb Francesc Rius; premi FAD). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonestarre (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (1.084 m alt), situat al Vallat d'Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d'Estaon. La seva església del Roser depèn de la parròquia d'Anàs. Formava part de l'antic mun. d'Estaon. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonesvalls, hospital de (Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès) Altre nom amb que també és conegut l'hospital de Cervelló. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet (Catalunya, s XIII – s XIV) Eclesiàstic. Era doctor en ambdós drets. Essent arxiprest a Belchite (Aragó), Jaume II el Just el féu anar prop del seu fill Joan per completar l'educació d'aquest i orientar-lo en les seves lectures, pocs anys abans que l'infant reial, tot just complerts els divuit anys, assolís l'alta dignitat d'arquebisbe de Toledo. La vasta cultura de Joan sembla un bon exponent de la competència del mestre Bonet. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bonet, Esteve (Santa Margalida, Mallorca, s XVIII – 1836) Poeta i notari. Autor de poesies en llatí, català i castellà, com La fuga de las musas (1824). Fou empresonat al castell de Bellver per les seves idees liberals. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet, Jaume (Catalunya, s XIV – s XV) Poeta. Autor d'una cobla en català on es plany de l'amor i el rebutja, i d'una cançó d'absència conservada parcialment, recopilades al Cançoner Vega-Aguiló. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonet, Josep Esteve (País Valencià, 1741 – 1802) Escultor. Col·laborà amb Josep Ginés a la confecció del pessebre monumental per al rei Carles IV. Bonet en realitzà unes dues-centes figures. Aquest conjunt és considerat el més important del món dins el seu gènere. Dirigí l'Acadèmia de Sant Carles de València. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonet, Nicolau (València, s XVI – 1603) Cartoixà. Pertanyia a la comunitat de la Valldecrist. Fou teòleg de mèrit, i autor de diversos escrits de caràcter moral, redactats en llatí, que romangueren inèdits. 13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bonet Bonjorn Nom romànic del jueu de Perpinyà, Ya'aqob ben David ben Yom Tob Ha-po'el. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonet i Alcantarilla, Pere (València, 1864 - s XX) Poeta i periodista. Era redactor d'"El Mercantil Valenciano". Fou Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Amigó, Joaquim (Barcelona, 1852 – 1913) Metge. Fou professor i catedràtic d'obstetrícia (1879) a la Facultat de Medicina, rector (1905-13) de la Universitat de Barcelona, i un dels primers presidents del Col·legi de Matges. Ocupà càrrecs de conseller en importants companyies de ferrocarrils i d'obres públiques, i adoptà sempre una actitud reaccionària davant les reformes de l'exercici de la medicina. El 1901 li fou concedit el títol de baró de Bonet, que ha passat per enllaç als Amigó. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Armengol, Narcís (Barcelona, 1933 - ) Compositor. Fill de Lluís Bonet i Garí. Deixeble dels mestres Joan Massià i Eduard Toldrà, i després de Nadia Boulanger, a París. És l'últim representant del moviment neoclàssic a Catalunya. Ha estat president de les Joventuts Musicals de Barcelona (1955) i de la Federació Internacional de les Joventuts Musicals (1962). El 1979 prengué la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i després fou director de l'École Normale de Musique de París. D'entre les seves obres destaquen: Misa en Epiphania Domini (1957), Homenatge a Gaudí (1966) o La pell de brau (1967), sobre poemes de S. Espriu. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Ayet, Sebastià (Barcelona, 1909 - ) Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d'obres remarcables, com l'església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Bertran, Josep (Barcelona, 1941 - ) Arquitecte i dissenyador. Estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, de la qual fou professor (1975-78). Membre fundador del Studio Per. Amb C. Cirici ha realitzat projectes per al sector públic i encàrrecs privats. Ha rebut diversos premis FAD per la seva activitat com a dissenyador. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Bonet, Baldomer (Castellserà, Urgell, 1857 - Catalunya, 1925) Doctor en farmàcia per la Universitat de Barcelona (1878), en passà a ésser professor auxiliar el 1882. Fou catedràtic a les universitats de Santiago (1895), de Barcelona (1897) i Madrid (1899). Féu un estudi per a l'obtenció de l'àcid clorhídric a partir de l'àcid sulfúric i ideà un procediment per millorar la tècnica d'obtenció del clorur d'antimoni. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Bonfill, Francesc (Castellserà, Urgell, 1815 – Barcelona, 1889) Químic i físic. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Pertanyia a doctes corporacions nacionals i estrangeres. Publicà uns Elementos de Física i nociones de Química inorgánica, reeditats diverses vegades, i d'altres escrits. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Cuito, Pere (Lleida, 1901 – París, França, 1980) Polític sindicalista. De família pagesa, a nou anys entrà com a aprenent de caixista en una empresa. Fou empresonat arran de la vaga general de l'ago/1917. Fou un dels fundadors de "Lucha Social" (1919) i de "La Batalla" (1922). Afiliat a la Federació Comunista Catalano-balear, fou empresonat quatre anys durant la Dictadura. Pel feb/1929 s'exilià a París. Tornà a Barcelona pel feb/1931 i fou elegit membre del comitè executiu del Bloc Obrer i Camperol. Membre del grup dirigent de l'Aliança Obrera de Catalunya (1933), el 1935 fou fundador i membre del comitè executiu del POUM. Durant el famós procés contra aquest partit a Barcelona (Fets d'oct/1938), fou condemnat a 15 anys 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Dalmau, Francesc (Valls, Alt Camp, s XIX - Catalunya, s XX) Industrial. Construí un curiós model d'automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonet i de Paredes, Joan (Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 1710) Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo. Compongué música d'església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i del Rio, Josep (Barcelona, 1889 - s XX) Pintor. Ha destacat com a paisatgista i com a escenògraf. Fou ponent de cultura de l'ajuntament barceloní. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Espasa, Domènec (Vinaixa, Garrigues, 1841 – 1924) Guitarrista. Estudià a Barcelona amb Josep Brocà. Professor de l'Escola Municipal de Cecs de Barcelona (1860-1922) i del Conservatori del Liceu. També conreà la pintura. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bonet i Gelabert, Joan (Palma de Mallorca, 1918 – 28/mai/1991) Escriptor. Fou un dels fundadors del diari "Baleares". Escriví en català la trilogia humorística Els nins (1951), Els homes (1954) i Les dones (1957) i algunes comèdies. La seva producció castellana comprèn articles i assaigs periodistics, narracions, novel·les i l'autobiografia También en Palma crecen los niños (1968). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Giménez, Xavier (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1897 - Catalunya, s XX) Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidirieres per a edificis religiosos, algunes d'elles per al temple barceloní de la Sagrada Família. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Godó, Jordi (Barcelona, 1932 - Montreal, Canadà, 1979) Ceramista i dibuixant. És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec (1961), i a la facultat de ciències de Quebec (1962), i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms: Homenatge a Gaudí (1963). Ha estat influït per Picasso i, en la seva època superrealista, per Dalí i per Gaudí. Des del 1954 residia a Montreal. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Muixí, Manuel (Barcelona, 1913 – Roma, Itàlia, 1969) Eclesiàstic. Estudià al seminari de Barcelona, a la universitat Gregoriana i a l'Ateneu Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Al Col·legi Màxim de Sàrria es llicencià en teologia. Exercí de professor al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Salamanca. El 1950 fou nomenat auditor de la Rota romana, on arribà a sots-degà. Escriví articles especialitzats sobre matèries canòniques, i dedicà alguns estudis, entre d'altres la tesi doctoral, a les relacions entre el dret canònic i el dret català. Personalitat de fort ascendent en els ambients cristians de Barcelona i de tot Catalunya, fou mentor de molts sacerdots catalans, fins al punt que, pel gen/1969, en una carta al nunci, 141 sacerdots de Tarragona el demanaren per arquebisbe. Juntament amb altres preveres barcelonins, inicià i promogué, el 1947, la Unió Sacerdotal. Sota el seu guiatge es formalitzà la fundació de les auxiliars diocesanes de Barcelona. Intervingué activament en els treballs del Concili Vaticà II i fou membre de diverses comissions conciliars. A Catalunya fou portaveu de l'esperit del concili i esperança dels qui treballaven per una profunda reforma de l'Església. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonet i Ramon, Francesc (València, 28/jul/1907 - Madrid, 19/nov/2001) Jurista. Catedràtic de dret civil. Magistrat titular del tribunal suprem des del 1955. Fou vocal de la comissió de la compilació de dret civil de Catalunya. Director de la "Revista general de legislación y jurisprudencia" (1970) i membre de l'Academia de Legislación y Jurisprudencia (1970). És autor de Derecho civil común y foral (1948-56), Compendio de derecho civil (1959-65) i Código civil comentado (1964-67). 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonet i Rosado, Helena (València, 1953 - ) Arqueòloga. Alumna de Carme Aranegui, féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l'any 1993. El 1999 fou nomenada sots-directora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d'Investigacions Prehistòriques. El seu treball d'investigació s'ha centrat en l'estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l'arquitectura i les formes d'ocupació del territori. Entre els seus treballs destaquen: Puntal dels Llops (1988, amb C. Mata) i El tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio (1995). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Savé, Ramon (Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953) Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l'ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d'àngels músics a la façana del Naixement. Visqué a París, on treballà a l'obrador de Rodin, i posteriorment s'establí als EUA. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Serrat, Laureà (Barcelona, 1898 - s XX) Pintor. Ha destacat especialment com a paisatgista. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Sintes, Romà (Barcelona, 1886 – 1966) Dibuixant-caricaturista. Col·laborador en moltes revistes catalanes amb diversos pseudònims (Net, Ali-Bufa, X. Rei, Bon). Comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal. Exposà amb èxit a Nova York, fou premiat amb la medalla d'or en el concurs de cartells per anunciar l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonet i Vinyals, Joaquim (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1822 – Barcelona, 1887) Pedagog i matemàtic. Germà de Josep. Professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l'Escola de Nàutica de Barcelona. Dedicat també a la instrucció pública, fou cofundador (1848) i professor de l'Escola Industrial de Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866). S'interessà per problemes d'instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada de resoldre la crisi fabril del Principat. Publicà diversos tractats sobre trigonometria i mecànica celeste. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bonet i Zanuy, Constantí (Tamarit de Llitera, Llitera, 1808 – Tarragona, 1878) Eclesiàstic. El 1851 fou nomenat canonge penitencier de la seu de Barcelona, més tard, bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78). Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona (1851), creà la casa-missió de Banyoles (Pla de l'Estany) i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi (1876). Al Concili Vaticà I defensà la infal·libilitat papal. Excel·lí com a orador sagrat. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boneu i Pi, Josep de (Barcelona, s XVII – Itàlia, s XVIII) Militar i polític. Comte de la Coromina. Contribuí a l'organització de les incursions de Josep Trinxera al Rosselló (1675). Lluità contra l'ocupació francesa durant les campanyes de Lluís XIV sobre Catalunya; auxilià Girona (1684) i conquerí Morellàs (1692). Dos anys després cobrí, com a mestre de camp, la retirada de les tropes del marquès de Villena, derrotades pels francesos al Ter. Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del mariscal Vendôme (1697). En començar la Guerra de Successió (1705) era governador de Tarragona i posà la ciutat al costat de la causa austriacista; un any després, com a governador de Barcelona, defensà la ciutat del setge borbònic. Fou membre del consell de guerra del rei-arxiduc Carles III, que el creà comte de la Coromina, i durant la campanya de Carles III per Castella (1710) formà part del consell de regència i fou ascendit a tinent general. L'any 1713 passà a Mallorca, i, després de la capitulació de l'illa (1715), en fou bandejat i marxà a Gènova. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonfill (Catalunya, s X) Eclesiàstic. Germà del noble Sendred de Gurb. Rebé del bisbe de Vic, Fruja, quatre esglésies pròximes a Gurb, la propietat de les quals havia de produir un llarg plet entre la seva família i el bisbat, que no es resolgué fins a la darreria del primer terç del s XI. Bonfill fou canonge de capítol de Vic. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonfill, Pere (País Valencià, s XV) Arquitecte. Construí les torres del Portal de Quart (1441-90), de València, d'un esperit semblant a les contemporànies del Castell Nou (Castel Nuovo) de Nàpols. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonfill, Xavier (Girona, 1888 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1939) Escriptor de literatura infantil i juvenil. Utilitzà sovint el pseudònim de Jordi Català. Col·laborà a "La Il·lustració Catalana", "En Patufet", "Virolet", etc. Escriví contes de la Col·lecció En Patufet, novel·les juvenils sentimentals i El meu poble (1948). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonfill March, Ponç Veure> March, Ponç Bonfill. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonhom (Vic ?, Osona, s X - Catalunya, d 1024) Jurista, clergue i cal·lígraf. Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo. Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del s X. Estigué al servei dels comtes Borrell i Ramon Borrell de Barcelona com a notari. Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació titulada Liber iudicum popularis, basat gairebé exclussivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants. Ell mateix la copià i il·luminà en dos notables exemplars, datats a Barcelona el 1010 i el 1011, un d'ells per al monestir de Ripoll, que es perdé al s XIX, i l'altra es conserva a El Escorial, regalada pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona a Felip II. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - CULTURA Boni i Caroli (Barcelona, 1982 - ) Parella de malabaristes i monociclistes de circ contemporani. Formada per Jordi Juanet i Julià (Barcelona, 1962) i Ramon Muñoz i Farreny (Barcelona, 1958). Amb actuacions en teatre, circ, cabaret i al carrer, i amb els espectacles Velodrums (1986) i Side-car (1991), han treballat per Europa, Àsia i Amèrica. Entre altres guardons internacionals, han rebut la medalla d'Or a la Marató Artística de Monociclistes celebrada a la Gran Muralla xinesa (1993). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bònia, Pere de (Catalunya ?, s XV) Diplomàtic. Presidí, juntament amb Felip Fajadell, l'ambaixada que Alfons IV el Magnànim envià a Etiòpia per tal de respondre a les propostes d'aliança contra Egipte i d'ajut tècnic qie li havia fet (1428) el negus Isaac -dit Preste Joan- a través d'una ambaixada que envià a València. No fou realitzat cap d'aquests projectes. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonifaç, Lluís "el Vell" (Marsella, França, s XVII - Riudoms, Baix Camp, 1696) Escultor. Conegut a la seva època per Bonifaci. S'establí a Barcelona amb el seu pare Francesc, pentinador de lli. La seva obra més coneguda, i encara conservada, és la imatge de Sant Pau (1678), al pati de la casa de Convalescència, avui Biblioteca de Catalunya, de l'antic hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau, i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca. El 1696 contractà l'execució de la caixa de l'orgue de la Selva del Camp, la qual no pogué acabar, ja que morí mentre treballava el retaule 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonifaç i Anglès, Baltasar (Valls, Alt Camp, 1709 – 1747) Escultor. Nèt de Lluís Bonifaci i fill de Lluís Bonifaci i Sastre. Sembla que la seva activitat al taller del seu pare fou més administrativa que no pas artística. Hom sap tanmateix que treballà per a l'església de Santa Maria de Lledó al temps de la seva mort, i que el seu fill Lluís hagué de finir-hi les obres. Els seus fills foren Lluís i Francesc Bonifaç i Massó, que canviaren la forma anterior del cognom familiar. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonifaç i Fort, Pau (Tarragona, s XVIII – s XIX) Argenter. Fill de Francesc Bonifaç i Massó. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonifaç i Massó, Francesc (Valls, Alt Camp, 1735 – Tarragona, 1806) Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui estudià. Després s'establí a Tarragona, on l'any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l'amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors. Executà un gran nombre d'imatges i de retaules, entre d'altres, Sant Francesc de Paula, a Sant Martí de Riucorb (1762), Sant Crist, per al Morell (1766), Ester i Abigall, per al cambril de la Misericòrdia, de Reus (1772), que havia fet el seu germà Lluís; els retaules de Sant Isidre, Sant Roc i Sant Pelegrí, per a la seu de Lleida (des del 1775 al 1785); i el magnífic retaule major dels carmelitans de Vilanova i la Geltrú (1795). Entre les obres de cronologia incerta, cal citar els retaules de Sant Oleguer i de Sant Agustí, a la seu tarragonina; el de Santa Rosalia, a Torredembarra; d'altres per a la cartoixa d'Escaladei, i la llitera per a la Mare de Déu d'Agost, a Valls. L'any 1771 havia estat nomenat acadèmic de mèrit de l'Academia de San Fernando, de Madrid. El seu 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonifaç i Miracle, Simforià (Valls, Alt Camp, s XVIII – s XIX) Escultor. Fill de Lluís Bonifaç i Massó. Degué col·laborar amb el seu pare, però sense la vocació i els dots artístics d'aquest. En morir el seu pare es féu càrrec del taller, però pocs anys després el traspassà a Pere Joan Golarons, que havia estat el primer ajudant del mateix. Amb ell s'acabà la important dinastia artística dels Bonifaç, mantinguda durant cinc generacions. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonifaç i Sastre, Lluís (Barcelona, 1683 – Valls, Alt Camp, 1765) Escultor. Fill de Lluís Bonifaç "el Vell", fou deixeble de Llàtzer Tremulles "el Major". El 1705 treballà a Valls. Residí uns anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d'escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre altres retaules, treballà en el de Sant Marc (1720) i en el de la Candela (1722), que executà només en part. El 1721 anà a Escaladei, on féu diverses obres; el 1735 havia fet el retaule de les Ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonifaci Forma del cognom emprada per alguns membres de la família d'escultors Bonifaç. 61 EUROPA - BIOGRAFIA Bonifaci VIII (Benedetto Gaetani) (Anagni, Itàlia, 1220 – Roma, Itàlia, 1303) Papa (1294-1303). Procurà d'aïllar la branca catalano-siciliana en el tractat d'Anagni. D'altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya (1297) i l'animà a la lluita contra Frederic de Sicília. La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs (butlla Redemptor mundi, del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la Santa Seu) fracassà quan aquest optà per no dur endavant la lluita armada contra el seu germà (1297). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonilla i Elias, Maria Teresa (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1918 - ) Veterinària. Diplomada en sanitat i en parasitologia, el 1946 guanyà la plaça de veterinari municipal de l'ajuntament de Barcelona. El 1976 passà a exercir com a cap del Servei de Zoonosis Transmissibles. Ha estat la primera dona veterinària de Catalunya. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonilla i Martínez, Josep Maria (València, 1808 – 1880) Escriptor, polític, pintor i gravador. Es llicencià en dret a València (1833). Utilitzà el pseudònim Nap-i-col en moltes de les seves col·laboracions en els periòdics de l'època. Participà en els esdeveniments polítics de l'època al costat dels liberals (alçament de la Jamància, 1843; moviment contra O'Donnell, jul/1856), i ocupà càrrecs polítics a Xèrica i Llucena durant la Primera Guerra Carlina. El 1841 i el 1856 fou síndic regidor a l'ajuntament de València, i dues vegades s'hagué d'exiliar en produir-se la reacció antiliberal. Pamfletista polític, fundà els periòdics satírics "El Mole" (1837), "El Desengaño" (1838), "El Cisne" (1839) i "El Gat, la Rana i el Gos" (1855). Durant el seu exili a Barcelona (1841-42), redactà els periòdics "La Ley" i "El Popular". Després de diverses estades a Castelló de 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonjuà (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV - Catalunya, s XIV) Metge. Tingué el càrrec de metge de la casa reial. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonllavi, Joan (Rocafort de Queralt, Conca de Barberà, s XV – Barcelona, 1526) Lul·lista. El seu nom veritable era Joan Malbec. Format a València a l'escola d'Alfons de Proaza -el qual li dedicà l'edició de la Nova logica de Ramon Llull-, ell mateix hi professà retòrica i poètica. Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d'una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista. Documentat a Barcelona des del 1521, hi ensenyà lògica, probablement als Estudis Generals, i doctrina lul·liana. És autor d'una primera obra de Ramon Llull en català Blanquerna, precedida d'un pròleg, única obra original seva coneguda. Llegà a l'escola lul·liana de Barcelona els seus manuscrits lul·lians. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonmatí (Sant Julià del Llor i Bonmatí, Selva) Colònia industrial tèxtil (119 m alt) i cap del municipi. Situada a l'esquerra del Ter, fou formada al final del s XIX. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bonmatí i de Codecido, Francesc (el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà, 1901 – Madrid, 1965) Escriptor. Visqué des de la seva joventut a Madrid, d'on seria nomenat cronista oficial el 1942. 71 EUROPA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bonnefoy, Lluís de (Perpinyà, 1816 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1887) Historiador i epigrafista. Continuà la publicació del periòdic rossellonès "Le Publicateur", i és autor d'estudis arqueològics i, sobretot, de l'important treball L'epigraphie roussillonnaise (1856 a 1866), treball complet i seriós, amb notes històriques que en faciliten la lectura. Fou l'ànima del XXXV Congrés Arqueològic de França, celebrat el 1868 a Perpinyà. Des del 1869 visqué a Tolosa. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonner (Gósol, Berguedà) Llogaret (1.320 m alt) (ort.ant: Butner, Bolner o Monner), situat en un coster, a l'esquerra de l'aigua de Valls, a l'extrem meridional del municipi. La seva església de Santa Eulàlia, romànica, depèn de la parròquia de l'Espà. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bonnín, Josep (Palma de Mallorca, s XVIII – 1829) Argenter. Fou també joier i gravador de mèrit. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonnín i Llinàs, Hermann (Barcelona, 13/nov/1935 - ) Director escènic i professor d'art dramàtic. Del 1968 al 1970 dirigí la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i entre el 1971 i el 1980, l'Institut del Teatre de Barcelona. Entre els muntatges que ha dirigit sobresurten La gavina de Txekhov, El guant negre de Strindberg, i L'ombra d'un copalta damunt de l'asfalt, en homenatge a l'art escènic d'avantguarda, amb textos de J.V. Foix. Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (1982-88). Des del 1998, president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonnín i Martí, Lluís (Barcelona, 1873 – Niça, França, 1964) Dibuixant i joier. Fou un dels dibuixants més importants del modernisme català i participà en la primera exposició d'Els Quatre Gats, així com en diverses publicacions. La seva obra més característica són les il·lustracions per al poema Boires Baixes (1902), de Josep M. Roviralta. El 1900 s'establí a Niça com a joier. 79 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bono, Francesc (Alzira, Ribera Alta, 1679 – València, 1740) Jesuïta. Excel·lí en l'ensenyament i la predicació. Fou provincial de l'orde. 81 PAÍS VALENCIA - BIOGRAFIA Bono, Josep (Albaida, Vall d'Albaida, 1659 – València, 1725) Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València. Deixà inèdits diversos tractats, un d'ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bono i Martínez, Emèrit (Sagunt, Camp de Morvedre, 1940 - ) Economista i polític. Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid. A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València. L'any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la >Taula de forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica (1975). Diputat pel Partit Comunista de la Comunitat Valenciana a les dues primeres legislatures espanyoles, fou conseller de Transports i Benestar Social amb el primer govern de la Generalitat Valenciana de la democràcia. Després mantingué un distanciament crític respecte a la direcció del PCPV. És coautor de L'estructura econòmica del País Valencià (1971) i de La banca al País Valencià (1973). 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bono i Montsó, Gaspar de (València, 1530 – 1604) Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l'orde i entrà al servei de Carles V (1549). El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580). Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - HISTÒRIA Bonrepòs (Gavet de la Conca, Pallars Sobirà) Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del s XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols. El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l'hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l'hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat. El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al s XVIII per un canonge de Bellpuig. L'antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonrepòs (la Morera de Montsant, Priorat) Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Bonrepòs), situat sota el cingle de la Falconera. Fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria del Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesa en fou la primera abadessa. Subsistí fins al 1473; les escasses monges que hi havien passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus. Abans d'esdevenir monestir hi hagué (des de 1180-90) una comunitat d'eremites, d'amdós sexes, que intentà d'estabilitzar-se com a fundació regular el 1202. Resten alguns vestigis de l'antic monestir al mas de Sant Blai; és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus (l'actual claustre posterior). 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bonrepòs (Bonrepòs i Mirambell, Horta) Poble (27 m alt) i cap del municipi (o ant: Bellrepós), situat al llarg de l'antiga carretera de València a Barcelona, a la dreta del barranc de Carraixet. Actualment és unit al seu agregat de Mirambell en un sol nucli. Era una antiga alqueria islàmica. El 1574 fou erigit en parròquia, de 88 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonretorn (l'Albiol, Baix Camp) Caseriu (445 m alt) en camí de despoblació. Es formà al voltant de la gran masia d'aquest nom. Situada a l'esquerra del torrent de les Voltes. 90 ANDORRA - GEOGRAFIA Bons, les (Encamp, Andorra) Poble (1.336 m alt) (o Sant Romà de les Bons, ant: Labons), situat a la dreta de la Valira d'Encamp, al límit septentrional del terme, en un coster, sota les restes del castell de les Bons (una torre de planta quadrada). L'església de Sant Romà és romànica (s XII), restaurada modernament; les pintures murals que la decoraven foren traslladades al Museu d'Art de Catalunya. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonsenyor, Astruc (Barcelona, s XIII) Metge pertanyent a la comunitat hebrea barcelonina. Gaudí de la gran estima de Jaume I el Conqueridor. El serví com a escrivà, intèrpret i home de la major confiança personal, almenys en 1265 i 1266, en ocasió del lliurament dels sarraïns d'Elx i de la conquesta de Múrcia. En aquesta avinentesa li foren confiades algunes missions discretes i delicades. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonsoms, Maria Pseudònim del periodista i lexicògraf Joaquim Civera i Sormaní. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonsoms i Sicart, Isidre (Barcelona, 1849 - Valldemossa, Mallorca, 14/nov/1922) Bibliòfil. Residí a Berlín, Viena, París i Londres. En aquests anys inicià la seva biblioteca, llegada després a l'Institut d'Estudis Catalans, i formada per la col·lecció cervantina, cèlebre universalment, la de fullets i opuscles històrics catalans, amb més de 5.000 exemplars dels s XVI al XIX, i una de caràcter literari i bibliogràfic, amb obres castellanes anteriors a Cervantes i de contemporànies i algunes rareses bibliogràfiques. Reuní una col·lecció molt important d'edicions del Quixot i de llibres de cavalleria espanyols (entre els quals cal remarcar un exemplar de Tirant lo Blanc en traducció castellana). En agraïment a aquesta donació, l'IEC creà el premi Isidre Bonsoms, d'estudis cervantins. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1907 amb un discurs sobre La edición príncipe del Tirant lo Blanc (1907). Col·laborà a l'edició d'Iconografía del Quijote (1905). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bonull, Pere de (Catalunya, s XIII – s XIV) Escultor. Hom li ha atribuït el sepulcre de Jaume II i de Blanca d'Anjou al monestir de Santes Creus, bé que només consta que cobrà pel tabernacle d'aquest sepulcre. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bonviatge, el (Sant Joan Despí, Baix Llobregat) Santuari de la Mare de Déu del Bonviatge, situat davant l'església de Sant Joan, on és conservada la imatge. Esmentat ja el s XI, era situat a la vora del camí ral. 97 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Boquera, la (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà) Caseriu, situat a la dreta de la rambla Fonda, al sud del poble. 99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Boqueres (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Caseriu, al nord de la vila. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Boquers, el (Sant Bartomeu del Grau, Osona) Llogaret (740 m alt) (o Alboquers), situat al baix Lluçanès. La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent. És dedicada a sant Jaume (abans, a sant Cugat). La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boqués, Pere Veure> Bouqués, Pere. 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Boques de l'Ebre, les (Catalunya, 1812 - 1814) Antic departament, Un dels quatre en què fou dividit el Principat durant la seva annexió a l'Imperi francès. Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa i Tarragona i part del de Cervera. El prefecte residia a Lleida. Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però només el districte de Tortosa s'establí totalment l'administració francesa. El primer prefecte fou el vescomte Alban de Villeneuve. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boquet, R. (Catalunya, s XIX - s XX) Metge. Exercí la seva professió a Artesa de Segre (Noguera). Participà al Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana, on presentà la seva comunicació Infeccions i esterilitat; regeneració de la raça o nissaga catalana; higiene político-sociològica. Aquesta obra, publicada el 1916, és remarcable com a exponent del ideari demogràfic que s'estenia per Catalunya en aquell temps. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boquica Sobrenom del bandoler Josep Pujol i Barraca.
Anar a: [ Bone ] [ Bonet i A ] [ Bonet i M ] [ Bonh ] [ Bonm ] [ Bons ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Bonet i Armengol, Jordi
Bonet i Garí, Lluís
Bonet i Marrugat, Albert
Bonet i Rigo, Blai
Bonet i Verdaguer, Maria del Mar
Bonifaç i Massó, Lluís
Bonnemaison i Farriols, Francesca
