|
|
|
Anar a: [ Palme ] [ Palmes ] [ Palol i ] [ Palomas ] [ Palou ] [ Palou, S ] Tenim davant dels ulls els vicis dels altres; els nostres, a l'esquena. (Sèneca) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palmer, es (Campos, Mallorca Oriental) Possessió i caseria, al sud de la vila, prop del balneari des Banys de Sant Joan. Hi havia hagut un baixador del ferrocarril de Palma a Santanyí. La possessió fou el centre del marquesat des Palmer. 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palmer, Gaspar (Illes Balears, s XVIII) Arquitecte. Treballà a la sagristia de l'església del convent de la Mercè de Palma de Mallorca i probablement n'acabà la façana (1775). Hom li atribueix la construcció de la discutida església de Sant Gaietà (1752-59) -en col·laboració amb Guillem Pasqual- i l'important palau Casa Morell (v1763), ambdués obres també a Palma. 3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Palmer, marquesat des (Illes Balears) Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d'Or i de la cavalleria des 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palmer i Colomar, Sebastià (Andratx, Mallorca, s XX - ) Dibuixant i pintor. Estudià arts i oficis. Fou col·laborador humorístic del diari "La Última Hora". S'ha dedicat amb intensitat al dibuix publicitari i, posteriorment, també a la pintura. 5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmera, sèquia de la (Catral / Dolores, Baix Segura) Canal de regadiu, que recull les aigües mortes procedents de diverses sèquies derivades del Segura, per l'esquerra, que rega els dos termes, dels quals és termenal. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmerar, el (Alacant, Alacantí) Estació de ferrocarril de Dénia a Alacant, al límit amb el terme del Campello, que serveix la platja de Mutxavista. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA
9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmeres, les (Sueca, Ribera Baixa) Caseria, situat a la costa (platja de les Palmeres), al nord del Mareny de les Barraquetes. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palmerola (les Llosses, Ripollès) Poble (1.095 m alt) i antic municipi (pop: Pomerola), agregat el 1991 a l'actual, al límit amb el Berguedà. El poble, en procés de despoblament, és en un turó a l'oest del puig Verdolet (1.148 m), on s'alcen l'antiga església parroquial de Sant Vicenç i la casa forta o castell de Palmerola, molt restaurats en època recent pel marquès de Palmerola, amb subvencions estatals. Sota el turó es bastí una nova església i, al seu voltant, unes cases. El lloc i la casa forta (esmentats ja al s XIII) formaren part de la baronia de la Portella i en foren castlans la família Palmerola (Joan de Palmerola reféu la casa forta, que es trobava enrunada, a mitjan s XV); un de llurs descendents rebé el marquesat de Palmerola. L'antic terme comprenia, a més, el veïnat de Vila-seca, i les antigues parròquies de Sant Julià de Palomera (amb la masia del Cosp) i de Sant Julià de Vilacorba (amb la masia de Moreta). Hi pertangué l'enclavament de la Rovira de Baix. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palmerola, Ignasi (Barcelona, s XIX - Roma, Itàlia, 1865) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i després a Madrid i a Roma. Fou premiat a l'Exposició barcelonina de 1826. El Museo Nacional de Madrid li adquirí una obra el 1856. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Palmerola, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1767 a Francesc Xavier Despujol i d'Alemany- Descatllar. Continua en la mateixa família. 89 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmes, desert de les (Benicàssim, Plana Alta) Convent (1698). El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de nou. Gràcies a l'ajuda prestada pels carmelitans durant l'epidèmia de còlera del 1834, l'ajuntament de Castelló de la Plana obtingué que el convent no fos exclaustrat a la desamortització del 1835. Des del 1860 funcionà un observatori astronòmic al pic de Bartolo; actualment hi ha un repetidor de televisió. En 1900-02 s'erigí la creu monumental que presideix el desert. El convent subsisteix encara i els frares exploten una destil·leria (Licor Carmelità) al peu de la serra, prop de Benicàssim. És un indret turístic, molt visitat; cap al 1967 hi fou construït un hostal. 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmes, les (Castelló de la Plana, Plana Alta) Baixador del ferrocarril de València a Barcelona, prop del límit amb el terme de Benicàssim. 15 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Palmes, marquesat de les (Sardenya, Itàlia) Títol concedit el 1627 a Lluís d'Aragall (òlim de Gualbes i Bellit), primer comte de les Palmes, baró de la Joiosa Guarda i senyor dels castells d'Aguafria i Monestir, al mateix regne. El comtat de les Palmes li havia estat concedit el 1622 sobre el seu castell homònim. El marquesat passà als Brondo, marquesos de Villasidro i comtes de Serramagna, i als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer. 16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmes, serralada del desert de les (Castelló de la Plana, Plana Alta) Serralada, al nord-oest del municipi, arran de la costa. El nom deriva del convent de frares carmelitans, anomenat desert de les Palmes. Esta constituïda per un conjunt de serres de direcció sud-ost - nord-est, que enllaçen en el sector septentrional 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palmés i Vilella, Ferran Maria (Lleida, 1879 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1963) Jesuïta i psicòleg. Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús. S'ordenà de sacerdot (1912) i fou nomenat professor de psicologia (1912). Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l'Enciclopedia Espasa. El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica. Expulsat de l'estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana (Torí). El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana. Entre les seves obres principals hi ha la Psicología experimental y filosòfica (1948) i un Tractatus Psicologiae (1955). 18 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Palmesano, El (Palma de Mallorca, 3/oct/1855 - 9/mai/1857) Periòdic polític i literari. Òrgan del Partit Constitucional Balear. Aparegut amb una periodicitat trisetmanal. Am el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari. El mar/1891 es fusionà amb "La Lealtad" -òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d'Antoni Maura a Mallorca- i formà "El Liberal Palmesano", portaveu del partit liberal fins al jul/1898. 19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Palmira, platja de (Calvià, Mallorca Occidental) Una de les dues grans platges del nucli de Peguera. 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palmireno, Llorenç (Alcanyís, Aragó, 1514 – València, v 1580) Humanista. Catedràtic de retòrica a Saragossa i a València (1561-79), on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris. D'entre les seves nombroses publicacions didàctiques cal recordar diversos opuscles, reeditats diverses 21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palmosa (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida, a l'esquerra del Palància (nord-oest del terme), regada per la sèquia de Palmosa. 22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Palol (Elna, Rosselló) Despoblat (o Palou). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palol, Berenguer de Veure> Palou, Berenguer de. 88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palol, Bernat de Veure> Mallorques, Bernat de. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palol, Gausbert de (Catalunya, s XIII) Noble. El 1220 es rebel·là contra el seu senyor, el comte d'Empúries. Aquest, Hug IV, el sotmeté, amb alguna col·laboració per part de Nunyo Sanç del Rosselló, amic i aliat del comte. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palol de Fluvià (Ventalló, Alt Empordà) Antiga parròquia (Sant Genís de Palol) i actual masia, prop de Vila-robau (o Palol de Vila-robau). 27 CATALUNYA - MUNICIPI
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palol de Vila-sacra (Vilatenim, Alt Empordà) Poble, a la riba esquerra del Manol, aigua avall de Vilatenim. Eclesiàsticament depèn de Vila-sacra. 29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palol d'Onyar (Quart d'Onyar, Gironès) Poble, al sud-est de la ciutat de Girona, a la dreta de l'Onyar. L'església parroquial (Sant Sadurní) és d'origen romànic, modificada als s XVI i XVII; era l'església del 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palol i Felip, Miquel de (Girona, 1885 – 1965) Escriptor. Els seus inicis foren modernistes, com ho palesen els reculls de poesia Roses (1908), Sonetos galantes (1912) i Poemes de tarda (1914), i la novel·la Camí de llum (1909). Publicà també Llegendes d'amor i de tortura (1909), Contes d'infants, i les obres de teatre Senyoreta enigma (1922), L'enemic amor (1922) i Petites tragèdies. Pòstumament sortiren les seves memòries Girona i jo (1972). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palol i Muntanyola, Miquel de (Barcelona, 1953 - ) Poeta i narrador. Després de donar-se a conèixer com a poeta amb Delta (1973), Quan? (1979) i El porxo de les mirades (1983), es passà a la narrativa amb El jardí dels set crepuscles (1989), que assolí diversos premis. La seva narrativa posterior inclou les novel·les Ígur Neblí (1994), L'àngel d'hora en hora (1995), El legislador (1997, premi Josep Pla), Consulta a Ripseu (1997), El Quincorn (1998, premi Sant Jordi) i les reculls de contes Sense compromís de perversitat (1991) i Contes per a vells adolescents (1997, premi Víctor Català). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palol i Poch, Pere de (Girona, 1860 – 1935) Poeta. Cofundador d'"El Telégrafo Catalán" de Girona (1879-81), col·laborà també a "La Vetllada", "Lo Rossinyol del Ter", "Lo Gironès", etc. Publicà els llibres de poemes lírics Ramell de violes (1879) i Balades (1881), i el poema històric Lo comte Jofre i l'adarga catalana (1880). El 1889 féu excavacions a la Cova de les Goges, a Sant Julià de Ramis (Gironès). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palol i Salellas, Pere de (Girona, 1922 - nov/2005) Arqueòleg. Fill de Miquel de Palol i Felip. Format a l'escola de la Universitat de Barcelona, fou nomenat catedràtic d'arqueologia de la Universitat de Valladolid (1956), d'on passà el 1970 a la de Barcelona com a catedràtic d'arqueologia paleocristiana, especialitat en la qual esdevingué la primera figura internacional. Realitzà nombroses excavacions, entre les quals cal destacar la necròpolis d'Agullana, el castrum visigòtic del puig Rom a Roses i, fora dels Països Catalans, la ciutat 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palol Sabaldòria (Vilafant, Alt Empordà) Poble (o la Baulòria), a l'esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al sud-oest de la ciutat de Figueres. L'església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll; depenia de la de Santa Llogaia d'Àlguema. L'antic castell de Palol Sabaldòria, amb l'església de Sant Miquel, era una casa forta. El 1698 el lloc pertanyia a la corona. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Paloma, la (Bellreguard, Safor) Barri marítim de la platja de Bellreguard, dins l'enclavament del Corral d'Hinet. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palomar, Arnau de (Catalunya, s XII) Cavaller. Es destacà en la repoblació del Camp de Tarragona. En 1180 li fou cedida la vila de Riudoms perquè la poblés i hi bastís un castell. 37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palomar, Joan de (Barcelona, s XV) Eclesiàstic i canonista. Fou ardiaca i vicari general del capítol de la catedral barcelonina. Amb Joan de Ragusa inaugurà el concili de Basilea (1431) i hi assistí el 1437 com a ambaixador d'Alfons el Magnànim. Teòleg competent, exercí missions pontifícies a Praga i Viena, i fou professor de la universitat d'aquesta última ciutat. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palomar, Sant Andreu de (Barcelona, Barcelonès) Veure> Sant Andreu de Palomar. 40 PAÍS VALENCIÀ - ART Palomar, torre del (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat) Gran casa senyorial, uns 4 km al nord de la vila. Pertangué als marquesos de Villores. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palomares, Pere (Oriola, Baix Segura, s XV – 1521) Dirigent agermanat. Escrivà d'ofici. El 1520, elegit advocat del poble, presentà a les autoritats municipals i reials una requesta exigint l'armament dels oficis, origen de la Germania a Oriola. Fou un dels Tretze locals i les reunions es feien a casa seva. Aconseguí amb armes la rendició d'Elx i el seu agermanament. Procedí a la revisió dels comptes de la ciutat d'Oriola. El 1521 dirigí la resistència de la ciutat a l'exèrcit reialista (batalla d'Oriola). Caigut presoner, fou esquarterat l'endemà de la rendició de la ciutat. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palomaret (Petrer, Vinalopó Mitjà) Partida i caseria, al sud-est del terme. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palomas, cova de Las (Millars, Canal de Navarrès) Cova natural, oberta en terres de tipus càrstic, amb estalactites i estalagmites. 45 ALGUER - BIOGRAFIA Palomba, Joan (l'Alguer, 1876 – 1953) Lingüista i mestre d'escola. Amb Antoni Ciuffo assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat el 1906. Hi presentà la comunicació La gramàtica del dialecte alguerès modern. Publicà Grammatica del Dialetto Algherese odierno (1906), Attraverso la letteratura catalana (1909) i un estudi sobre tradicions, usos i costums de l'Alguer (1911). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palomer i Alsina, Josep (Arenys de Mar, Maresme, 1885 – 1961) Escriptor i eclesiàstic. Fou un dels impulsors de la restauració del monestir de Poblet. Alternà la història local amb narracions costumistes o llibres anecdòtics, alguns dels quals han estat molt controvertits. Entre d'altres, publicà: La tísica (1913), Fantasies (1914), Somniant (1914), Perfums d'Oda (1914), Notes inèdites del Collell (1915), El cavaller Drylleires (1916), L'aventurer Bernat Pasqual (1916), Anècdotes arenyenques (1917), Un patge de Maria Antonieta (1917), Chopín a Arenys de Mar (1921), Estampes de Poblet (1927), Siluetes de Santes Creus (1927), La decadència de Poblet (1929), etc. Col·laborà a "La Veu de Catalunya", a "El Correo Catalán", a "La Hormiga de Oro" i a moltes altres publicacions. 47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Palomera, la (Andratx, Mallorca Occidental) Antic lloc, a l'indret de l'actual nucli de Sant Elm, existent des del s XIV i que desaparegué a mitjan s XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del s XVI la població començà a retirar-se a s'Arracó). Tingué origen en un rafal d'època islàmica on el 7/set/1229 desembarcaren les primeres naus de l'estol de Jaume I de Catalunya-Aragó que conquerí l'illa als musulmans. Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palomera, pica (Vall d'Aran) Cim (2.460 m alt) de la serra de pica Palomera, que separa les valls de Toran, d'Unhòla i de Varradòs. Al seu vessant nord-oriental hi ha l'estany de pica Palomera, vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomera (o mines de Liat) de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d'aleshores ençà a causa de l'altitud (2.300 m), que obligava a aturar el treball en una part de l'any. Havia arribat a produir unes 5.000 tones a l'any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d'on s'exportava a Bèlgica. 49 CATALUNYA NORD/ANDORRA - GEOGRAFIA Palomera, riu de la (Alta Cerdanya / Andorra) Nom de l'Arieja a la capçalera, on separa els dos territoris. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palomera, sa (Blanes, Selva) Petit tombolo de la costa, que separa la platja de Savanell i la badia i port de Blanes. És considerat tradicionalment el límit meridional de la Costa Brava. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palomera, Sant Julià de (les Llosses, Ripollès) Veure> Sant Julià de Palomera 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palomera, serra (Aiora, Vall de Cofrents) Massís muntanyós (1.258 m alt), al sector occidental del terme, al límit amb Albacete (Castella). 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palos (Morella, Ports) Masia, uns 6 km a l'est de la ciutat, prop seu hi ha l'església del Roser. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Palos i Navarro, Enric (Sagunt, Camp de Morvedre, 1749 – València, 1814) Erudit. Estudià lleis a València. Síndic procurador general de Sagunt (1773), rebé el títol de doctor dels Reials Consells (1774). Fou empresonat per l'intendent general del regne arran d'un plet entre Sagunt i algunes localitats veïnes. Aconsellat per F. Pérez i Baier, dedicà una estança a la casa de la vila de Sagunt per a guardar inscripcions ibèriques i romanes. Escriví Disertación sobre el teatro y circo de Sagunto (1793), Relación de antigüedades que en el día existen en la memorable ciudad de Sagunto i la tragèdia La destrucción de Sagunto. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou (Granollers, Vallès Oriental) Antic poble i actual barri (116 m alt), que formà municipi independent fins el 1928, situat a l'esquerra del Congost, aigua avall de la ciutat. L'antic terme, bàsicament agrícola (cereals i llegums) i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s'ha convertit en àrea d'expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori. El nucli primitiu és centrat per l'església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103. El lloc és esmentat ja el 955, i l'antic castell de Palou fou propietat de l'orde dels templers. A la fi del s XIV 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou (Vidrà, Ripollès) Veïnat i antic terme, als vessants del puig Palou (1.431 m alt), contrafort meridional de la serra de Milany. Té el seu origen en una vil·la rural, esmentada ja el 960 a l'acta de consagració de la parròquia de Vidrà. Resten actualment els masos de Palou Gran i Palou Xic. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou (Amer, Selva) Veïnat, al sud de la vila, a la dreta de la riera d'Amer. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou (Sant Joan de Vilatorrada, Bages) Veure> Sant Daniel de Palou. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou (Mura, Bages) Veure> Santa Creu de Palou. 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Palou (Borriana, Plana Baixa) Despoblat i partida, al nord-oest del terme. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou (Llobera, Solsonès) Casa i església (Santa Magdalena), al sector oriental del terme; l'església depèn de la parròquia de Sant Pere de Llobera. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palou, Antoni (Palma de Mallorca, s XVII) Jurista. És autor d'al·legacions jurídiques remarcables. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palou, Berenguer de (Catalunya, s XII – Barcelona, 1206) Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona a la mort de Ramon de Castellvell (1200) i fou succeït (1206) per Pere de Sirac. El seu nebot homónim, seria també bisbe 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palou, Berenguer de (Catalunya, s XII – Barcelona, 1241) Bisbe de Barcelona (1212-41). Exercí càrrecs diplomàtics molt importants. Presidí una ambaixada que negociava a la cort de França el matrimoni (no realitzat) de Pere I el Catòlic amb la filla del rei francès Felip August, en un intent del monarca català de guanyar-se'l. Fou canceller de la Cúria catalano-aragonesa en el primer període del regnat de Jaume I. 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Palou, Berenguer de (o de Palol) (Palol, Elna, Rosselló, s XII) Trobador. Conegut també amb el nom provençal de Berenguer de Palazol. Escrita en llengua provençal, la seva obra sembla anterior al 1164, ja que hi anomena senyor seu el comte Jofre de Rosselló, que governà del 1113 al 1164. Aquesta datació indueix a considerar-lo com el primer dels poetes catalans que van escriure en romanç. El seu llenguatge és un occità molt evolucionat. Se n'han conservat nou cançons, d'atribució segura, escrites dins el gènere de l'amor cortès, les quals han estat publicades per H. Anglès en La música a Catalunya fins al segle XIII. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palou, Bernat de (Catalunya, s XIV) Jurista. Fou assessor i diplomàtic al servei de Pere III el Cerimoniós. Formà part de l'ambaixada que anà a Castella, el 1361, per convenir una nova pau entre el rei castellà Pere I el Cruel. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palou, Dalmau de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller i senyor del castell de Milany. Sembla ésser un nét de Simó de Milany o de Palou, vescomte de Bas. El 1280 comprà a la seva cosina Sibil·la de Palou, esdevinguda comtessa d'Empúries, el castell de Milany, amb les parròquies de Vallfogona, Llaés i Puigmal, que arrodoní el 1283 amb la compra de la castlania de Milany a Arnau de Cortsaví. Mantingué llargs plets amb l'abat de Sant Joan de les Abadesses i amb el comte d'Empúries per a afermar-se en aquests dominis (1283-1316). El 1295 reedificà els castells de Milany i la Sala de Vallfogona. Des del 1300 s'associà amb el 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palou, Guerau de (Barcelona, s XIV - a 1387) Llicenciat en lleis. Formà part del consell reial que Pere III de Catalunya-Aragó deixà a Barcelona perquè s'ocupés dels afers de la guerra quan s'embarcà cap a Sardenya el 1354. Membre també del consell reial durant la guerra amb Castella, portà a terme una ambaixada prop del rei castellà el 1363 per tal d'obtenir la suspensió de les hostilitats. El 1370 el rei l'envià a Sardenya amb instruccions per als oficials reials de Càller. Posseïa la quadra de Vilanova. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palou, Guerau de (Barcelona, s XIV - d 1415) Ciutadà i cavaller. Fou conseller tercer de Barcelona (1390-91 i 1396-97), conseller segon (1401-02) i mostassaf (1404-05). formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l'expedició que projectava fer a Sardenya (1392), i amb Ferrer de Gualbes fou l'administrador de l'empresa. Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396. Nomenat vice-almirall de Catalunya pel rei Martí l'Humà el 1397, fou anul·lada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de Galceran Marquet, cosa que provocà una lluita de bàndols a Barcelona entre ambdós (1397-1400). 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palou, Guillem Arnau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. El 1364 fou un dels qui manaren els reforços tramesos a Alfons I, comte de Ribagorça, que llavors era capità general de la frontera. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palou, Jerònima (Barcelona ?, s XVI) Dama culta. Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà. Aquest li dedicà la seva traducció castellana d'Il Cortegiano (1534); a l'edició Garcilaso publicà un elogi d'ella. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Palou, Sibil·la de Veure> Palau, Sibil·la de (vescomtessa de Bas, 1247-80). 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou de Sanaüja (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (517 m alt), situat damunt l'altiplà que separa les riberes del Llobregós i de Sió. La seva església parroquial és dedicada a sant Ponç i a sant Florenci. Pertanyia a la jurisdicció del bisbe d'Urgell. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palou de Torà (Massoteres, Segarra) Poble (o de Grissona, o Palouet), vora el límit amb el de Torà, al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona. La seva església parroquial (Sant Jaume) depèn de Talteüll. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Palou i Rumí, Rosa (Campanet, Mallorca, 1925 - ) Pintora. Ha fet gran nombre d'exposicions a Palma de Mallorca. També ha exposat a Barcelona i a diverses capitals espanyoles. Ha col·laborat a diverses exhibicions col·lectives. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palouet (Massoteres, Segarra) Veure> Palou de Torà. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Palous (Camarasa, Noguera) Masia i antic terme, al sud del municipi, damunt un tossal, a l'esquerra del barranc de la Vall. 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pals, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Secundà l'infant Pere, el futur Pere el Gran, en les hostilitats sostingudes amb el comte Hug V d'Empúries, el 1276. 84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Palustre, Bernard (Fontevrault-L'Abbaye, França, 1870 – Perpinyà, 1907) Arxiver. Després de treballar a la Bibliothéque Mazarine de París, fou arxiver durant deu anys dels Pirineus Orientals. Apassionat per la història local, publicà nombrosos articles a la "Revue d'Histoire et d'Archéologie du Roussillon", que ell havia fundat. Fou un dels promotors del LXXIII Congrés Archéologique de France (1906), celebrat a Perpinyà i a Carcassona. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Paluzie i Cantalozella, Esteve (Olot, Garrotxa, 1806 – Barcelona, 1873) Pedagog, historiador i editor. Cursà estudis a València, on es traslladà en ésser perseguit per les seves idees liberals. El 1840 obrí un col·legi a Barcelona, i el 1845 fundà "El Instructor de la Juventud". Deixà, més endavant, l'escola per dedicar-se a l'edició de llibres de primer ensenyament. Els seus Manuscritos adquiriren un gran prestigi arreu de l'estat espanyol. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Paluziè i Tablé, Faustí (València, 1833 – 1901) Editor. Proseguí la tasca editorial del seu pare Esteve Paluziè, i en mantingué el prestigi, sobretot en el que fa a l'edició d'obres tècniques i textos de primera ensenyança.
Anar a: [ Palme ] [ Palmes ] [ Palol i ] [ Palomas ] [ Palou ] [ Palou, S ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Palmera
Palol de Revardit
Palomar, el
Palou i Amengual, Francesc
