|
|
|
Anar a: [ Bata ] [ Bati ] [ Batlle i J ] [ Batllor ] [ Baul ] [ Bav ] La monarquia és el sistema polític més antidemocràtic que existeix. (Ramon Piera) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Batalla, camp de sa (Llucmajor, Mallorca) Indret de la plana. Anomenat així pel fet d'haver-hi tingut lloc el 25/oct/1349 la batalla de Llucmajor. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Batalla, coll de la (l'Albiol / l'Aleixar / la Selva del Camp, Baix Camp) Depressió (468 m alt) de la serra que uneix el puig d'en Cama amb la serra de la Mussara, situada entre els tres municipis. 3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Batalla, coll de la (Bellestar de la Frontera, Fenolleda / Millars i Montner, Rosselló) Coll (269 m alt) de la serra que separa les valls de l'Aglí i de la Tet, entre els antics castells de Caladroer i de la Força-ral. És termenal dels tres municipis, i límit tradicional de Catalunya amb el regne de França des del s XIII. 4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Batalla, coll de sa (Andratx / Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Coll de la carretera de les dues poblacions, entre Santa Ponça i Palma Nova. El 1229 hi tingué lloc la primera batalla de les tropes de Jaume I de Catalunya-Aragó contra els musulmans mallorquins després del desembarcament a Santa Ponça. 6 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Batalla, La (Barcelona, ago/1936 – mai/1937) Diari, òrgan del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batalla i Xatruch, Pere (Tarragona, 1893 - Catalunya, s XX) Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes. 119 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Bataller, el Sobrenom del rei Alfons I d'Aragó. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bataller, Joan Baptista (Xàtiva, Costera, s XVII) Metge. Es doctorà a la universitat de València. Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti (1661), en què mantenia l'especificitat simptomatològica de cada metzina en particular. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Batan, coves del (Paterna, Horta) Veure> Coves del Batà, les. 11 CATALUNYA - MUNICIPI
12 CATALUNYA - CULTURA Batec (Lleida, 1934 – 1936) Nom amb que eren conegudes les reunions entre mestres de minyons de Lleida i de pobles del contorn, per tal de contrastar experiències sobre problemes de l'educació. Consistia en un acte públic celebrat generalment a la mateixa escola i era adreçat als pares, als vilatans i a les autoritats locals; hom hi plantejava temes vius sobre els infants. Després de l'acte públic, eren tractats els problemes professionals. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Batet (Ribes de Freser, Ripollès) Veïnat, situat a la dreta del Freser, entre Queralbs i Ribes. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Batet de la Serra (Olot, Garrotxa) Poble (658 m alt) i antic municipi, a la serra de Batet, a l'est de la plana d'Olot. La presència del grup d'antics volcans (el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol) contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta. El poble és totalment disseminat; n'és el centre l'església parroquial, romànica, de Santa Maria (esmentada ja el 977 en l'acta de Batet). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Baticielles, vall de (Benasc, Ribagorça) Grafia antiga del nom de la vall de Vaticielles. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batista i Noguera, Ricard (Barcelona, 1936 - ) Arqueòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76) i conservador del Museu d'Arqueologia de Barcelona des del 1960. Ha pres part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigrós, la de Plans d'En Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on ha impulsat diverses iniciatives culturals, com el Centre d'Estudis Tossencs. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978). Autor de Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batiste i Alentorn, Eduard Nom de l'escultor Alentorn, Eduard Baptista. 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Batle i Amengual, Bernat (Orient, Mallorca, 1860 - Pont d'Inca, Mallorca, 1945) Escriptor. Prevere i llicenciat en teologia a la Universitat de València. Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899) i En Pepito Carabassa (1900). És autor d'una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies (1903). Fou col·laborador de l'almanac "El Felanigense". 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Batle i Bastard, Nadal (Santa Maria del Camí, Mallorca, s XVIII – 1817) Escultor autodidacte. És autor de l'altar major (1762) i del retaule i l'altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle, Arnau (Peralada, Alt Empordà, s XIII) Conseller reial. El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l'infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei (1276), el nomenà conseller. El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà. El 1285 fou empresonat per Pere el Gran a causa de la rivalitat d'aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle, Baldiri de (Catalunya, s XVII – Barcelona, 10/jun/1714) Cavaller. Partidari de Carles d'Àustria, aquest el nomenà cavaller (1707). Assistí a la Junta de Braços de Barcelona (30/jun al 6/jul/1713) on es decidí la defensa contra Felip V, Batlle fou signatari de la protesta per una decisió més pacífica. Així i tot, acceptà el desig de la majoria i serví amb zel en el seu lloc de capità al regiment de la Diputació durant tot el setge de la ciutat. Resultà malferit el 6/jun/1714 durant un bombardeig enemic a la muralla i morí uns dies després. 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Batlle, Berenguer (Perpinyà, s XIII – Illes Balears, 1349) Bisbe d'Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d'Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca. Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l'estudi del clericat, i impulsà l'ensenyament superior (1326). Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l'illa per Pere III de Catalunya-Aragó. Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle, Bernat (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVI – Barcelona, d 1546) Fuster entretallador. Establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546. S'especialitzà en treballs artístics, sobretot en la sòlida 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle, Josep (Alcover, Alt Camp, 1648 – 1730) Religiós franciscà i escultor. Format a la universitat d'Alcalá de Henares; guardià del col·legi de Sant Bonaventura de Tarragona. Inquisidor de Barcelona (1696) i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña (1715) que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona. És autor, a més, de petits tractats d'obres pietoses. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle, Martí (Catalunya, s XVI) Eclesiàstic. Canonge de la seu de Tarragona. Catalogà la biblioteca d'Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari; el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 (Bibliotecae graeca ms. latina ms.). Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo, forma represa per Gregori Maians. 31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Batlle, Pere (Perpinyà, 1787 – 1863) Poeta en llengua francesa. Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes. Residí pràcticament sempre a Perpinyà. Col·laborà al "Publicateur" amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle, Ramon (Rosselló, s XIII) Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285. El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig i Orfila, que havia pres la mateixa actitud. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Campderrós, Josep (Cervera, Segarra, 1909 - ) Pintor. Féu la seva primera exposició individual en 1931, a Barcelona. Ha destacat també com a dibuixant. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Durany, Enric (Barcelona, 1956 - ) Arquitecte i paisatgista. El 1981 fundà un estudi amb Joan Roig i Duran, amb qui realitzà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol (1981-87). Han dissenyat diversos espais urbans, com el parc de la Pegaso (1982-87) i el parc del Nus de la Trinitat (1989-92), a Barcelona, el parc de Catalunya a Sabadell (1985), el parc Central a Sant Cugat (1987-92), el passeig marítim d'Alcúdia (1997-99) i l'àrea de vianants del centre de la ciutat d'Amiens, a França (1990-92). El 1996 guanyaren el concurs internacional per a l'ordenació de l'entorn de l'estadi del Futbol Club Barcelona, organitzat per la UIA. Han obtingut el premi FAD pel disseny del fanal Via Làctia (1991). Entre els seus projectes destaquen l'àrea de repòs de muntanya als llacs de Malniu, a la Baixa Cerdanya (1991-94), la biblioteca Sallent (1989-92) de l'antiga fàbrica Torres i Amat, el pont sobre el Besòs (1986-89) i la seu central del RACC (1989-96), aquestes dues a Barcelona. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Gordo, Ramon (Barcelona, 1890 - Catalunya, s XX) Pintor. Ha treballat molt com a escenògraf, principalment per al teatre del Liceu. És autor d'aiguaforts molt notables. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Huguet, Pere (Reus, Baix Camp, 1907 - ) Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Canonge del capítol tarragoní, professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona (des del 1933), s'especialitzà en l'estudi de temes arqueològics, epigràfics, històrics i artístics de Tarragona. Obres seves són: La col·lecció de pintures gòtiques del Museu Diocesà de Tarragona... (1936), El pintor Ramón de Mur (1936), Los tapices de la catedral primada de Tarragona (1946), Epigrafia latina (1946), Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona (1952) i La Catedral de Tarragona (1979). President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i director (1985) del "Butlletí Arqueològic" que edita. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Jordà, Carles (Barcelona, 1963 - ) Dramaturg. Autor teatral i professor de dramatúrgia a l'Institut del Teatre i la UAB. Estrenà diverses peces, com Sara i Eleonora (1995), Combat (1998), Les creus de Iambu (1999), Miss Puta Espiritual 2000 (1999) o Suite (premi SGAE de Teatre 1999). Escrigué altres peces dramàtiques no estrenades, com Traspàs (1993), i realitzà la dramatúrgia en muntatges de J. Castells: Nyam-nyam (1994), La festa del blat (1996) i La barca nova (1999). Membre del Consell d'Assessorament Artístic del Teatre Nacional de Catalunya. El 1992 féu d'assessor literari de Misteri de dolor, d'A. Gual. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Martínez, Joan Baptista (Barcelona, 1876 – 1939) Llibreter i bibliòfil. Fundà l'editorial l'Arxiu, que edità obres antigues. Fou, també, el director del "Calendari Català" (1898-1905). Col·leccionador de literatura popular, especialment goigs, i autor de les obres Rondalles catalanes (1895-1909) i Los goigs a Catalunya en el segle XVIII (1925). 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Mir, Jaume (Barcelona, 1801 - Sarrià, Barcelona, 1858) Pintor i gravador. Professor de dibuix a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura d'història i fou un dels primers gravadors en fusta per a l'impressor Antoni Bergnes. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Planas, Joan (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1911 - Buenos Aires, Argentina, 1966) Pintor. La seva obra s'inscriu en el surrealisme (Els globus vermells, La tibetana). 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlle i Ribas, Ramon (Barcelona, 1837 – 1906) Tècnic tèxtil. Fou un dels primers que, en generalitzar-se el teler mecànic, l'estudià d'una manera científica, i inventà la muntura catalana per al moviment dels lliços. El 1860 fundà una escola pràctica per a l'ensenyament del teixit mecànic, de gran influència en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana per les innovacions que introduïa. Establí la primera escola de la Península Ibèrica per a l'ensenyament del tissatge mecànic. Va escriure obres tècniques, entre les quals cal assenyalar Fabricación de tejidos por medio de telares mecánicos (1880), Formulario de mecánica aplicada a la fabricación de tejidos (1882) i La fabricación de tejidos puesta al alcance de todos, o formulario para la combinación de tejidos (1886). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlles i Alerm, Joan (la Garriga, Vallès Oriental, 1917 - ) Eclesiàstic. Inicià els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona, que es veieren interromputs per la guerra civil, i els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià en teologia. Ordenat de prevere a Roma (1943), retornà a Barcelona, on ocupà diversos càrrecs parroquials fins que fou nomenat professor del seminari (1949). El 1953 fou designat consiliari diocesà dels Joves d'Acció Catòlica, càrrec des del qual impulsà l'orientació cap als moviments especialitzats. El 1966 visqué intensament la crisi d'Acció Catòlica i el 1968 aconseguí la creació del Centre d'Estudis Pastorals, al servei de totes les diòcesis catalanes, institució que dirigí fins que fou destituït el 1993. Fou vicari episcopal de Barcelona-sud (1970-81) i del Vallès Oriental i el Maresme (1981-90). Partidari 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Batlles i Bertran de Lis, Marià (València, 1845 – Barcelona, 1922) Metge i polític. Fill de Marià Batlles i Torres-Amat. Fou catedràtic d'anatomia a les universitats de Granada (1878) i de Barcelona (1879). De tendència conservadora, fou tinent d'alcalde de Barcelona (1890) i diputat provincial (1898), dues vegades governador civil interí i delegat d'instrucció pública a la mateixa ciutat. És autor d'un Atlas completo de anatomía humana descriptiva (1897). 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlles i Fontanet, Ramon (Barcelona, 1901 – 1983) Fotògraf. Fou col·laborador habitual de la revista "D'Ací i d'Allà". Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona, juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui després se separà. Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color; es féu conèixer internacionalment en l'anomenada "die transfer". 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlles i Torres-Amat, Marià (Moià, Bages, 1798 – València, 1865) Metge i polític. Nebot de Fèlix Torres i Amat de Palau. Afiliat al partit liberal, s'exilià a la Gran Bretanya (1823), on es doctorà en medicina (Edimburg, 1827) i fou metge intern de l'hospital de Westminster, a Londres. Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina (1833). Establert a València (1837), ocupà una càtedra de medicina i fou rector de la universitat (1840 i 1854); fundà també el jardí botànic de la ciutat. Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista (1854-56). És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens (Edimburg 1827), de La instrucción pública es el medio más seguro... de la prosperidad de la naciones, discurs d'obertura del curs acadèmic (1840) de la Universitat de València, i d'alguns tractats mèdics inèdits. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Batllia, la (Baixa Cerdanya) Petita regió (o la Batllia de Bellver), dita igualment Petita Cerdanya i alguna vegada també Baixa Cerdanya, a la vall del Segre, centrada en el pla de Talló, comprèn els termes de Bellver de Cerdanya, Riu de Pendís, Prullans i Talltendre. Les seves valls altes constitueixen la capçalera del riu de la Batllia. Té l'origen en la fundació de la batllia de Bellver de Cerdanya (1225) pel comte Nunó Sanç de Rosselló i de Cerdanya. 53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Batllia, vall de la (Arles, Vallespir) Petita vall a la dreta del Tec, davant la vila d'Arles. Hi ha les masies de la Batllia d'Amunt i de la Batllia d'Avall. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Batlliu de Sas, el (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà) Altre nom de l'antic municipi de Benés. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlló i Barrera, Fèlix (Olot, Garrotxa, s XIX – Barcelona, 1878) Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans Joan i Jacint, la indústria Batlló Germans al carrer d'Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l'època. Després de canviar el nom de l'empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l'edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l'Escola o Universitat Industrial de Barcelona. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batlló i Barrera, Jacint (Vacarisses, Vallès Occidental, s XIX – Barcelona, s XIX) Industrial. Germà de Fèlix i Joan. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment, amb els seus germans, fundà a Barcelona la gran factoria Batlló Germans, dedicada a la producció de filats i teixits. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Batllori (Esponellà, Pla de l'Estany) Caseriu, situat prop del Fluvià. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Batllori i Jofré, Antoni (Barcelona, 1915 - 1999) Dibuixant il·lustrador. Les seves creacions acusen una influència molt directa de l'estil de Junceda. Publicà dibuixos i acudits a "En Patufet", "L'Esquitx", "Pocholo", "TBO", etc. Després de la guerra civil mantingué la seva col·laboració amb el "TBO" i tractà d'impulsar el còmic en català a través de publicacions com "Els Infants" (1956) o el seu "Patufet" (1970). Ha il·lustrat llibres, ha realitzat ex-libris i ha intervingut en el muntatge de pel·lícules de dibuixos animats. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Batllòria, la (Sant Celoni, Vallès Oriental) Poble, al límit amb els termes de Gualba i Breda, a l'esquerra de la Tordera. Fins al començament del s XX era cap efectiu del municipi de Montnegre. La població ha augmentat gràcies a la industrialització (productes farmacèutics, fibres artificials). 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Batoi, el (Alcoi, Alcoià) Barri de la ciutat, situat a 2 km a l'oest de la ciutat, vora la carretera de Banyeres de Mariola, a l'esquerra del barranc de Barxell. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baton, Francesc de (Catalunya ?, s XV - v 1530) Religiós carmelità. Féu els seus estudis a Cervera i a París, capital on fou catedràtic de teologia i es guanyà el sobrenom de "Doctor sublim". Publicà diverses obres, entre les quals destaca el Comentario del maestro de las sentencias. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Battestini i Galup, Nicolau (Barcelona, 1895 – 1981) Metge i polític. Digestòleg, deixeble de Gallart i d'August Pi i Sunyer, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya (1920), redactor en cap dels "Annals de Ciències Mèdiques" i director de la revista en català "Ars Medica". Pertangué a Acció Catalana, a Acció Republicana i a Esquerra Republicana, partit pel qual fou diputat al Parlament de Catalunya (1932). S'exilià el 1939 i exercí a Montpeller. Tornà a Barcelona el 1947. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Battistuzzi, Achile (Trieste, Itàlia, s XIX – Barcelona, 1891) Pintor. S'instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l'escenografia. 68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bau, gorja de la (Rodés / Vinçà, Conflent) Altre nom del congost de la Guillera, entre els dos municipis. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bau i Nolla, Joaquim (Tortosa, Baix Ebre, 1897 – Madrid, 1973) Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l'exportació d'oli al mercat sud-americà. D'ideari tradicionalista, durant la Dictadura fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l'únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l'Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l'Estat a Burgos (1936-38). A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central. Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d'Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73). 120 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bau i Vergés, Josep (Tortosa, 1868 - 1934) Comerciant d'oli. Obrí el mercat nord-americà i, en especial, l'argentí. Pare de Joaquim Bau i Nolla. 70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bauby, Carles (Prada, Conflent, 1898 – Perpinyà, 1971) Escriptor. Difusor de les lletres catalanes i del folklore a la Catalunya Nord. Dirigí, durant més de cinquanta anys, la revista bilingüe "Tramontane" i el 1934 fundà a París la "Collection Catalane". La major part de la seva obra creativa és en francès, sobretot la poesia: Reflets du mirair (1918), La bonne vil·le de Paris (1922). 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bauçà, Francesc (Illes Balears, s XVIII – 1795) Doctor en dret civil i canònic. Entrà a servir a l'exèrcit. El 1780 Carles III li concedí l'hàbit de l'orde de Santiago. Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua. Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d'Amics del País. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bauçà, Joan Amadeu (Petra, Mallorca, 1727 - Palma de Mallorca, 1787) Erudit i predicador. Professà l'any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador. Escriví un Exercici de la Santa Creu (1774), algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà. La seva obra restà inèdita. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bauçà i Adrover, Cosme (Felanitx, Mallorca, 1871 – 1959) Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l'Argentina. És autor d'una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d'altres opuscles sobre la història d'aquesta població. Instituí una fundació cultural que duu el seu nom. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bauçà i Ferrando, Bernadí (Palma de Mallorca, s XVII – 1717) Jurista i doctor en dret civil i canònic. Des del 1691 fou advocat del reial fisc de la inquisició. Felip V el nomenà membre del seu consell i, quan aquest monarca creà el règim de Nova Planta de Mallorca, també vocal-president de la junta suprema de justícia i govern. Fou fiscal i assessor de la procuració reial d'aquesta illa i oïdor de la reial audiència (1716). Escriví, entre altres obres, un Tratado de los derechos de Mallorca (1702, reimprès l'any 1767). 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bauçà i Rosselló, Miquel (Felanitx, Mallorca, 7/feb/1940 - ) Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d'intenció social. Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992). Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L'estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica). El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible. (Miquel Bauçà i Rosselló) 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bauçà i Sales, Simó (Palma de Mallorca, 1552 – 1623) Religiós dominicà. L'any 1571 ingressà en l'orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s'ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23). Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d'alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614. Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d'Aristòtil. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baucells, Francesc (Barcelona, 1675 - Santpedor, Bages, s XVIII) Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d'Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baucells i Prat, Josep (Roda de Ter, Osona, 1862 - Granollers, Vallès Oriental, 1926) Escriptor. Es donà a conèixer amb el llibre de poemes Brots (1888), i dirigí, a Barcelona, el periòdic "El Obrero", on es publicava els seus articles patriòtics radicals en llengua catalana. Retirat per raons de salut a Roda de Ter (1890), on es dedicà a l'ensenyament, escriví un drama sobre Bac de Roda, L'hereu de la forca (1919), el llibre de poemes La barca d'or (1928), etc. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baulenas i Setó, Lluís Anton (Barcelona, 21/set/1958 - ) Escriptor i crític literari. Destaca per la seva obra narrativa (Neguit, 1988; Càlida nit, 1990, Noms a la sorra i Alfons XIV. Un crim d'Estat, finalistes del premi Sant Jordi 1994 i 1996; El fil de plata, 1998) i per la dramàtica (Històries negres, 1987; Frenopàtic, 1988; El pont de Brooklyn, 1995). És també divulgador dels clàssics catalans i traductor. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baulies i Cortal, Jordi (Granollers, Vallès Oriental, 1930 - ) Sociòleg. Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid. Ha publicat Menorca, notas geográficas (1961, premi de Bibliografia Menorquina), L'illa de Menorca (1964-67), Granollers (1965, premi Maspons i Camarasa), El doctor Cadevall, botànic i geógraf del Vallès (1969), Estudio especial de la Mancomunidad Sabadell-Tarrasa (1969), El municipi de Terrassa, 1877-1977 (1977) i Diccionari terminològic de l'administració municipal (1980). 83 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baulòria, la (Vilafant, Alt Empordà) Altre nom del poble de Palol Sabaldòria. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bauma de Castellbell, la (Castellbell i el Vilar, Bages) Colònia industrial (210 m alt), situada a la vora del Llobregat, a un quilòmetre aigua avall del Borràs, cap de municipi. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baunet, Francesc (Catalunya, s XVIII) Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades per Felip V. Fou comandant d'un dels dos batallons de voluntaris catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baus, Ramon I dels (Provença, França, s XII – Barcelona, 1150) Magnat. Cap de la família provençal dels Baus. Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l'acompanyà en l'expedició a Mallorca (1114)- i aquest li donà la senyoria de Berra. Nomenat, però, Berenguer Ramon (1131) comte de Provença, Ramon I dels Baus s'uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Forcalquer per reclamar una part de l'herència provençal. Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l'emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la confirmació directa, a títol de feu imperial, de tots els béns que podia tenir. Per mort del comte Berenguer Ramon (1144), s'ocupava aleshores del comtat, en nom del seu nebot Ramon Berenguer IV de Barcelona. Les hostilitats tingueren per escenari la 88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bauset i Ribes, Eleuteri (València, 1908 – 1980) Pintor i cartellista. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de València i a l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà una pintura adscrita a un postimpressionisme convencional i féu també algunes decoracions murals. La seva activitat com a cartellista se centrà en el període republicà. Després de la guerra civil s'exilià a l'Amèrica del Sud on treballà per a diversos marxants i on excel·lí com a retratista. Retornà a València poc abans de la seva mort. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bausil, Albert (Castres, Llenguadoc, França, 1881 – Perpinyà, 1943) Escriptor en francès, director teatral i fundador de revistes ("Le Cri Catalan", 1909, i "Le Coq Catalan", 1917), etc. Com a poeta és autor de Primoroses et rimes roses (1905), La terrasse au soleil (1921), Poèmes d'amour et d'automne (1928), etc. 91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bausil, Lluís (Carcassona, Llenguadoc, França, 1878 – Perpinyà, 1945) Pintor postimpressionista. Germà d'Albert Bausil. Pintà presseguers florits i són remarcables les seves poètiques aquarel·les. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bausili i Sanromà, Andreu (Barcelona, 1898 – 1982) Comptable, home d'empresa i polític. Professor dels Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, president de l'Associació de Comptables de Catalunya i professor i secretari de la Institució d'Estudis Comercials de la Generalitat. El 1920 passà, com a assidu col·laborador de Francesc Cambó a la Compañía Hispano-Americana de Electricidad. Fou regidor (1931) i tinent d'alcalde (1935) de Barcelona per la Lliga. El 1936 s'exilià a Buenos Aires, on arribà a ésser director general de la CADE i on va escriure Cambó y el desarrollo (1974). 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Baussitges, les (Espolla, Alt Empordà) Llogaret (300 m alt), a la capçalera de la Rigarda, prop de la serra de l'Albera. Al s XIX formava un municipi independent. L'església parroquial de Sant Martí, actualment arruïnada, fou consagrada l'any 946, i era possessió del monestir de Sant Quirc de Colera. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bautista i Belda, Vicent (Callosa de Segura, Baix Segura, 1916 - ) Escriptor i pintor. Féu estudis artístics a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Ha estat premiat diverses vegades com a pintor. És autor de les novel·les Las aguas vuelven a su cauce (1960), Ideales blancos (1961), La chavola y la jaula (1964) i Moratalaz (1965). 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
97 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bauzà i Mas, Joan (Palma de Mallorca, 1844 – 1915) Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l'Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca, conreà la pintura d'història, com el quadre Cisneros rebent l'últim plec de la Bíblia Políglota (1883). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bauzà i Navarro, Teresa (Barcelona, 1921 - ) Pintora i gravadora. Ha obtingut diversos premis. Ha destacat pintant temes florals i natures mortes. 99 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Bauzà i Ravena, Felip (Madrid, 1801 – 1875) Enginyer de mines i geòleg. Fou inspector de mines a Riotinto, a Madrid i a Barcelona. Publicà Bosquejo geológico del distrito de Barcelona, amb un apèndix relatiu a tot el Principat. Del 1864 al 1873 presidí la comissió que féu el mapa ecològic de l'estat espanyol. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Baves, torre de (l'Eliana, Camp de Túria) Veure> Torre de Bava, la. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baxaulí, Francesc (Barcelona, 1909 – 1935) Pintor i dibuixant. Fou professor de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis barcelonina. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bayard i Cortès, Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1858 – Madrid, 1906) Cavaller i picador de toros Badila. Fou el primer que clavà banderilles a cavall sense cap protecció i introduí algunes modificacions en el vestit de picador. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bayarri, Pere (Benicarló, Baix Maestrat, s XIX – Madrid, 1857) Polític. Fou diputat a corts per Castelló i secretari del congrés (1854), ministre de marina al gabinet del general O'Donnell (1856) i president del consell suprem de guerra i marina (1857). 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bayarri i Hurtado, Josep Maria (València, 1886 – 1970) Escriptor i escultor. Professor de l'Academia de Belles Arts de Sant Carles. Fundà la col·lecció "Biblioteca de poetes valencians contemporanis" (1915) i les revistes "El vers valencià" (1934) i "Ribalta" (1935). La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics, és molt extensa -més de seixanta llibres-, però desigual. És autor d'alguns opuscles 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bayarri i Lluch, Ignasi "Nassio" (València, 1932 - ) Escultor. Format a Sant Carles i pensionat a Roma per la diputació provincial de València (1951). Fou un dels fundadors del grup Parpalló i formà part del grup Art Nou. Ha realitzat un bon nombre d'obres als EUA, destinades als jardins públics de Washington, Nova York i Cincinnati i d'altres, com La Creació i el mosaic per a l'hospital Mercy de Chicago. Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàl·liques. 106 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Bayarte Calassanç i Àvalos, Joan de (Benavarri, Ribagorça, 1635 - Espanya ?, 1689) Militar. Fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d'Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d'Eivissa (1684-89). A Menorca féu fortificar l'illa, i a Eivissa reformà les ordinacions municipals. Introduí reformes i innovacions importants en l'artilleria de muntanya i de plaça que permeteren modernitzar l'armament de l'exèrcit espanyol. Publicà diversos tractats polítics i militars. 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bayer i Asarau, Carles (Castelló de la Plana, 1795 – 1860) Militar. Combaté contra les tropes napoleòniques a la Península (1811-12) i al centre d'Europa. Serví a Ultramar i es distingí en la guerra dels Set Anys. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bayerri i Bartomeu, Enric (Tortosa, Baix Ebre, 1882 – 1958) Historiador. Dedicà gairebé tota la seva obra, desigual pel que fa a la metodologia, però interessant pel material documental que proporciona, a l'estudi històric de Tortosa i de la comarca. D'entre les seves obres cal esmentar: Historia de Tortosa y su 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bayés i de Luna, Pilar (Vic, Osona, 1941 - ) Dibuixant il·lustradora. Coneguda per Pilarín Bayés. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1959-64). Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d'ironia. Col·laboradora de la revista "Cavall Fort" des del començament, ha il·lustrat sobretot llibres infantils i juvenils, però també auques i cartells. Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també de caricaturista en diverses publicacions ("Oriflama", "El 9 nou", "El Correo Catalán", etc.). 110 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bayetola i Cabanilles, Maties (Catalunya ?, s XVII) Regent del consell d'Aragó. L'any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l'administració de l'audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials. La seva tasca d'inspecció (1635-36) coincidí amb l'enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid. Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep de Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640. 111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Baylina, Antoni (Berga, Berguedà, 1760 – Barcelona, 1821) Predicador i escriptor franciscà. Resten inèdites les seves obres: Argumenta omnia annalium minorum sancti Francisci, an, 1798; El Cándido, o sea diálogos filosóficos, en vuit volums (sota el pseudònim de Buenaventura Antonio Anibaly). 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Baylon, Anicet (País Valencià, s XVII – s XVIII) Compositor. Fou capellà cantor a la capella reial de Madrid. Se n'han conservat salms, motets, nadales i altres obres. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bayo, Estanislau de Kostka (València, s XIX - a 1850) Novel·lista romàntic en castellà. Un dels seus Ensayos poéticos (1826) suscità una controvèrsia decisiva en les directius del romanticisme valencià. Contribuí a la introducció de la novel·la històrica amb Voyleano o exaltación de las pasiones (1827), Grecia o la doncella de Misolonghí (1830), Los expatriados o Zulema y Gazul (1834) i, sobretot, La conquista de Valencia por el Cid (1831). També conreà el teatre i altres géneres literaris. 115 MÓN - BIOGRAFIA Bayo Piraud, Alberto (Cuba, 1892 - l'Havana, Cuba, 1967) Militar. Establert a Barcelona a l'inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l'expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l'aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l'octubre del mateix any obstaculitzà l'ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla. S'exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l'entrenament dels membres de l'organització Gramma. A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d'una vintena d'obres dedicades a la guerrilla. 116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bayuco, Joan Baptista (País Valencià, 1664 – s XVII) Pintor. 118 CATALUNYA - EMPRESA BCD Sigles de Barcelona Centre de Disseny.
Anar a: [ Bata ] [ Bati ] [ Batlle i J ] [ Batllor ] [ Baul ] [ Bav ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Bataller i Calatayud, Josep Ramon
Batlle i Gallart, Carme
Batlle i Mestre, Antoni
Batllori i Munné, Miquel
Bauzà i Cañas, Felip