|
|
|
Anar a: [ Fa ] [ Fabra i ] [ Fabrega ] [ Fabregas i F ] [ Fabregues ] [ Fad ] Ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on hom vagi... (Francesc Pujols) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faber, Will (Alemanya, 1901 – Barcelona, 1987) Pintor. Format inicialment dins l'expressionisme de Paul Klee. Des del 1932 residí a Barcelona. La seva obra anà evolucionant cap a una abstracció que sempre té com a fonament els elements del món concret, especialment del de la tècnica. Ultra la pintura, conreà el gravat i el cartró per a tapissos i catifes, i projectà vidrieres emplomades (vitralls de la capella de les Llars Mundet). Va fer pintures murals per a indrets i institucions públiques (premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat), especialment a Barcelona. També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fabert (Molló, Ripollès) Veïnat (1.250 m alt), situat en un coster, damunt la ribera de Fabert, que aflueix per l'esquerra del Ritort. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabian i Fuero, Francesc (País Valencià, s XVIII - s XIX) Eclesiàstic. D'orientació regalista, fou nomenat bisbe a Mèxic, on defensà Carles III, quan decidí l'expulsió dels jesuïtes. Nomenat arquebisbe de València (1773), protegí la Societat d'Amics del País i fomentà els avanços agrícoles i industrials. La decisió de substituir les monges d'un convent per un grup d'ursulines franceses emigrades (1794) provocà un avalot popular antifrancès, amb el suport del capità general duc de la Roca. Aquest aconseguí d'expulsar-lo de València i fer-lo renunciar a la seu arquebisbal. Fou autor d'una Exhortación sobre los peligros de la Convención francesa (1793). 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabiani, Josep (Alacant, 1712 - Itàlia, s XVIII) Jesuïta. Escriví una memòria que defensava l'autenticitat de la relíquia de la Verònica (1764), que provocà diverses polèmiques. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada la Companyia de Jesús per Carles III. 5 CATALUNYA - HISTÒRIA Fabra, barranc d'en (Amposta, Montsià) Assentament neolític a l'aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l'Ebre i prop del delta. Els treballs d'excavació i la fotografia aèria han revelat l'existència d'un mur de tanca de pedra i, a l'interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d'uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l'exterior. És datat de la primera meitat del cinquè mil·leni aC. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabra, Guerau (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1347 es veié desbordat pel moviment unionista, però no hi participà. Quan Pere III, vençuda la Unió, entrà triomfant a València el 1348, Guerau fou un dels pocs exclosos de les sancions aplicades als cavallers que havien restat allí en aquell període. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabra, Jeroni (País Valencià, s XV – s XVI) Escriptor. Participà al concurs poètic celebrat a València, en 1511, a honor de Santa Caterina de Siena. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabra, Joan (València, s XV – 1462) Cavaller. El 1415 formà part de l'ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I trameté a Enric V d'Anglaterra. Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere (mort el 1469). Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig (que li adreçà la Consulta que precedeix l'Espill) i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones (1462) en memòria de la seva muller. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra, Joan (Catalunya, s XIV - França ?, s XIV) Prelat. Fou elegit bisbe de Tortosa el 1357, com a successor d'Esteve. Publicà una constitució d'interès contra les pràctiques usuràries. En 1361 fou un dels garantidors de la pau de Terrer, amb Castella. El 1362 era elegit bisbe de Carcassona. Fou succeït a Tortosa per Jaume, fill del comte Pere de Prades. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra, Lluís (Catalunya, s XVI) Doctor en medicina. Resident a Girona. Estudià la pesta de 1586-89 que afectà principalment Occitània i el nord del Principat a Discurs sobre la pesta explicant l'essència d'ella... (Perpinyà 1589). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra, Miquel de (Catalunya, s XIII - 1250) Religiós dominicà. Amb un altre dominicà, fra Berenguer de Castellbisbal, acompanyà Jaume I a la conquesta de Mallorca. Les seves paraules enardiren extraordinàriament les tropes, fins al punt d'exercir una considerable influència moral sobre l'esperit combatiu de les forces. Fundà els convents de l'orde dels Predicadors de Palma i de València. El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l'arquebisbe Pere d'Albalat, en el nomenament d'un bisbe per a Lleida. És venerat com a beat. 14 CATALUNYA - CULTURA Fabra, Observatori (Barcelona) Veure> Observatori Fabra. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabra, Pere (País Valencià, s XV) Cavaller. Germà de Joan. En unió d'aquest, el 1434, lluità contra els mantenidors del famós pas d'armes dit Paso Honroso, a Lleó. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i de Monteys, Alfons (Catalunya, s XX) Industrial. Fill de Romà Fabra i Puig i germà de Camil. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i de Monteys, Camil (Catalunya, s XX) Fill de Romà Fabra i Puig i germà d'Alfons. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i Deàs, Nil Maria (Blanes, Selva, 1843 – Madrid, 1903) Periodista i escriptor. Fundador de l'agència Fabra de notícies. Introduí en la transmissió d'informacions, els coloms missatgers quan, el 1872, no funcionava el telègraf a causa de la guerra. Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897); també deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios (1885). Fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del "Diari de Barcelona" a Madrid i en diferents fronts bèl·lics. Pare de Nil Fabra i Herrero. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i Floreta, Joan (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1817 - Madrid ?, s XIX) Polític. Fou diputat a les Corts espanyoles en diverses ocasions, pel partit fusionista. Ocupà alts càrrecs públics a Madrid. 21 MÓN - BIOGRAFIA Fabra i Foignet, Albert (Buenos Aires, Argentina, 1920 - ) Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona. L'exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l'art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s'establí definitivament i a on ha exposat reiteradament. Partint d'una estètica 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i Fontanills, Camil (Barcelona, 1833 – 1902) Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d'Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després. Com a soci protector de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l'observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra). És autor d'un Código o deberes de buena sociedad. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabra i Gil, Victori (Llucena, Alcalatén, 1818 - Castelló de la Plana, 1893) Polític. Intervingué en la primera guerra carlina com a voluntari liberal. Essent tinent defensà Llucena del setge de Cabrera el 1838. Políticament s'adherí al grup d'O'Donnell. Fou diputat provincial i president de la diputació de Castelló de la Plana, comarca de la qual fou el cacic més important. Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles (solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes). 24 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fabra i Herrero, Nil (Madrid, 1882 – 1923) Periodista i escriptor. Fill de Nil Maria Fabra i Deàs. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Cal fer comprendre el catalanisme, no com una política, sinó com una doctrina que abassega tota l'ànima. (Pompeu Fabra) 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i Puig, Ferran (Barcelona, 1866 – 1944) Enginyer industrial i polític. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Romà, fou el segon marquès d'Alella. Afiliat a la Federació Monàrquica Autonomista, fou elegit diputat provincial (1889) i senador per Barcelona diverses vegades (1907-14). El 1922 accedí a l'alcaldia de Barcelona fins al cop d'estat de Primo de Rivera (1923). Continuà l'activitat industrial del seu pare i féu donació de l'Observatori Fabra a l'Acadèmia de Ciències de Barcelona. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i Puig, Romà (Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 1948) Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran. Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922). Fou pare de Camil i Alfons Fabra i de Monteys. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i Ribas, Antoni (Reus, Baix Camp, 1879 - Cambrils, Baix Camp, 1958) Dirigent socialista. Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. S'uní al socialisme de molt jove i es relacionà estretament amb els grups socialdemòcrates d'Anglaterra, Alemanya i França, llocs on residí. Tornà a Barcelona el 1908 i aviat inicià la reorganització de la Federació Socialista Catalana. Fundà, amb Comaposada, "La Internacional" (1908-09). Fou membre del comitè que declarà la vaga general a Catalunya que desembocà en l'anomenada Setmana Tràgica (1909). Exiliat a París, quan tornà (1920) treballà de funcionari a Madrid, on fou col·laborador de Largo Caballero. El 1937 fou ministre plenipotenciari de la República a Berna. Després de la Guerra Civil s'exilià a l'Amèrica del Sud. Tornà a Catalunya el 1950. És autor d'El socialismo y el conflicto europeo (1915), 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabra i Soldevila, Francesc (Llívia, Baixa Cerdanya, 1778 – Madrid, 1839) Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l'Academia de Ciencias (1855). Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya. Era de l'opinió que l'educació progressiva havia d'ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fabraquer (el Campello, Alacantí) Llogaret, al sud del poble, al sector septentrional de la platja de Sant Joan. La seva església del Roser depèn de la parròquia de Sant Joan d'Alacant. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabre, Climent (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Barcelona, 1657) Dominicà. Professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i també a la universitat. Autor d'una popular Vida i martiri del gloriós sant Magí en cobles (1677). 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fabre, Jaume (Illes Balears ?, s XIII – s XIV) Mestre d'obres. Treballà en el convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca i fou mestre d'obres de la catedral de Barcelona (1317), on realitzà la porta de Sant Iu i construí la cripta de Santa Eulàlia (1338) i diverses capelles. Hom creu que participà en la construcció de les esglésies barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi. 33 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabré i Oliver, Joan (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1868 – Barcelona, 1951) Dibuixant i crític d'art. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on s'especialitzà en arts gràfiques i col·laborà amb l'Institut Català de les Arts del Llibre. És autor d'un Àlbum monumental de mosaics que fou premiat repetidament. Destacà també com a col·leccionista. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbrega, Antoni (Catalunya, s XVIII) Frare agustí. Prior del convent de Girona i més tard soci numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres. Es féu notar pels seus treballs d'erudició. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fàbrega, la (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Veïnat i colònia industrial, a la vora del riu Brugent. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbrega, Ponç (la Pinya, Garrotxa, s XIX - 1891) Eclesiàstic. Presidí la casa-missió del bisbat de Girona i fou famós per les seves virtuts. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbrega i Grau, Àngel (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1921 - ) Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l'Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge. Amb el càrrec d'arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71). Director del Departament d'Història Eclesiàstica 39 CATALUNYA - HISTÒRIA Fabregada (Vilanova de Meià, Noguera) Despoblat, al vessant meridional del Montsec; hi resten les ruïnes de l'ermita de Sant Serni. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fabregada (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Santuari (la Mare de Déu de Fabregada), a l'oest del poble. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas, Felicià (Catalunya, s XIX – 1862) Compositor i mestre de música. Primicer i director del cor de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Compongué obres de música religiosa. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas, Joan P. Veure> Porqueras i Fàbregas, Joan. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas, Lluís (Catalunya, 1780 – 1854) Religiós carmelità. Prior de la comunitat de Vic. Escriví bon nombre de poesies. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas, Maria (Reus, Baix Camp, s XIX - Catalunya ?, s XX) Mezzosoprano. Ha cantat nombroses òperes i a ofert molts recitals. Ha sovintejat les seves actuacions a l'estranger, principalment a Amèrica. Era 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas, Marta (Barcelona, 1920 - ) Autora de teatre. Els anys 1950 estrenà comèdies en català i castellà com Lección de amor (1954), Un pas en fals (1959, premi Festa) o Sólo tú. Ha editat altres obres com Fill meu (1954). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Ballús, Emili (Barcelona, 1921 - ) Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments. Conreà també el dibuix i l'aquarel·la. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Barri, Esteve (Lloret de Mar, Selva, 9/set/1910 – 1999) Escriptor i historiador. Els seus estudis se centren a l'àrea de la Costa Brava: Lloret de Mar (1859), Dos segles de marina catalana (1961) i Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970). Ha escrit també una detallada biografia del pintor Josep de Togores (1970). Altres obres seves són: Alba de prima (1977), La serp es mossega la cua (1978), Boira il·luminada (1980), etc. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Berenguer, Emili (Barcelona, 1896 – 1979) Actor i humorista. S'inicià en el teatre en la companyia Maria Guerrero. Posteriorment, en català, fou primer actor de la companyia del Romea de Barcelona. Després de la guerra civil entrà al quadre escènic de Ràdio Nacional a Barcelona. En aquest mitjà creà el 1947 el famós personatge, dedicat a les campanyes benèfiques, del senyor Dalmau. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Capell, Josep (Gironella, Berguedà, 1915 - ) Escriptor. Ha escrit per al teatre bon nombre d'obres, de les quals han estat publicades Esforç inútil (1958) i No hi ha homes dolents (1960). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Dachs, Julià (Vic, Osona, 1886 – 1966) Escultor. Destacà com a imatger. També ha estat realitzador de pessebres i de figures típiques catalanes. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Dalmau, Camil (Moià, Bages, 1906 - ) Escultor i pintor. Estudià a Barcelona i a l'Escola de Llotja (1925-28) i després viatjà a París (1930-31), on conegué Despiau. Establert des del 1910 a Sabadell. Exposà, sol, a Barcelona el 1936. Ha realitzat monuments, mausoleus, imatges religioses i ha conreat la pintura al fresc. Del conjunt de la seva obra excel·leix el treball per a la decoració de Sant Salvador, a Sabadell (1959), d'estil figuratiu. El 1971 Sabadell li dedicà una magna exposició antològica. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Fàbregas, Ricard (Barcelona, 1906 – 1947) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou il·lustrador i dibuixant publicitari molt remarcable. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Falgueras, Joaquim (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX) Argenter. Establert a Barcelona. Fou premiat a l'exposició de París de 1855. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Ferrando, Josep Maria (Barcelona, 1909 - ) Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat. Ha excel·lit com a aquarel·lista. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona i al de Figueres. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Marimon, Josep (Catalunya, s XVIII - s XIX) Frare agustí. Pertanyent a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Hi llegí treballs notables en 1816 i 1817. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Pàmies, Evarist (Reus, Baix Camp, 1868 – Barcelona, 1938) Empresari. Agent de duanes a Tarragona i a Reus, s'instal·là després a Barcelona, on va fundar, amb Eduard Recasens i Mercadé, la banca Fàbregas i Recasens (1917), la qual, tres anys després, passà a ésser el Banc de Catalunya. Fàbregas en fou president i director. Regalà l'edifici social al Centre de Lectura de Reus i finançà els inicis del grup teatral de Josep Canals (1917). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Rosal, Anton Maria (Barcelona, 1861 – 1902) Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima Santamaria Agna de Valldaura. Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l'Epístola ad Pisones, d'Horaci. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Vehil, Francesc (Barcelona, 1901 - l'Havana, Cuba, 1983) Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d'arquitectes catalans que representaren l'aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país. La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d'urbanisme extensiu i col·lectivitzat. El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d'Economia de Catalunya. És autor, amb Joan Grijalbo, de l'obra Municipalització de la propietat urbana (1937). Acabada la guerra civil espanyola, s'exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l'Havana. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregas i Vilardebó, Jaume (Catalunya, s XIX - Buenos Aires, Argentina, 1868) Cantant. Tenia registre de baix i obtingué bons èxits. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabregat, Cristòfor (Benassal, Alt Maestrat, s XVIII – València, 1809) Metge. El seu Tratado sobre asfixia li donà una gran notorietat. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabregat, Domènec (Torreblanca, Plana Alta, 1736 - Palma de Mallorca, 1812) Frare mercenari. Fou elegit provincial de València el 1790 i general de l'orde el 1801. Es retirà a Mallorca a causa de la invasió francesa, la qual produí una prolongació del seu generalat. És autor d'una Exposición sobre los salmos de David. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabregat i Armengol, Rosa (Cervera, Segarra, 3/feb/1933 - ) Escriptora. Es doctorà en farmàcia a Barcelona i s'especialitzà a Alemanya, Ha conreat una poesia de caire intimista, reunida el 1994 a Ancorada en la boira: obra poètica (1953-1993), que continuen Cartes descloses (1998) i Rèquiem per un poeta (1999). Com a narradora, ha provat diversos registres, des de l'autobiogràfic -Laberints de seda (1981)- fins a la ciència-ficció -Embrió humà ultracongelat núm. F-77 (1984) i Pel camí de l'arbre de la vida (1985)-, passant per la novel·la -La capellana (1988), La dama dels glaç (1997)-. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fabregat i Arrufat, Ramon (les Borges Blanques, Garrigues, 1894 – Mèxic, 1985) Polític. Participà en el complot de Garraf i als Fets de Prats de Molló (1926) i fou membre del Bloc Obrer i Camperol. S'exilià a Mèxic (1939), on fundà les revistes "Pont Blau" (1952-63) i "Xaloc" (des del 1964). Autor de Flandes, la Catalunya del Nord (1932), traduí Léon Blum i Masaryk al català. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabregat i Manyes, Amadeu (Torreblanca, Plana Alta, 1948 - ) Escriptor i periodista. Dirigí la secció literària de la revista "Gorg" i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novel·la Assaig d'aproximació a falles folles fetes foc (1974). L'any 1974 publicà l'antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca. Col·laborà amb assiduïtat a diversos diaris i revistes i fou director de publicacions del setmanari "Valencia Semanal". També ha publicat: Partits polítics al País Valencià (1976) i Converses extraparlamentàries (1978). 69 CATALUNYA - HISTÒRIA
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fàbregues, colònia (Campelles, Ripollès) Colònia industrial. Conserva una capella dedicada a sant Joan. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregues, Jacint (Barcelona, s XVII – 1651) Polític i advocat. Fou fiscal de la Generalitat, de la qual el 1638 era delegat al Consell de Cent, institució a la qual també pertanyia, per tal de tractar de la repressió del contraban. El 1641 fou un dels delegats dels diputats als consellers per informar sobre l'aliança amb França durant la guerra de Separació. El mateix any anà com a ambaixador de la ciutat a Cadaqués per entrevistar-se amb l'arquebisbe de Bordeus. El Consell l'elegí com a membre, per dos anys, de la junta administrativa del nou batalló. El 30/nov/1642 fou elegit conseller terç. Ingressà, com a advocat, a la Reial Audiència de Barcelona. Actuava d'enllaç entre els Consell de Cent i el Consell Reial el 1647. Li fou concedida pel virrei l'escrivania d'Ullastret, però aquest càrrec i d'altres serien revocats per pertànyer-ne la provisió al Consell. El 30/nov/1650 fou elegit conseller en cap. Per trobar-se fora de la capital, no jurà el càrrec l'1/des, com era usual, sinó fins al cap de dos dies. Morí quan continuava encara el seu mandat. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fàbregues, Joan (Maó, Menorca, 1787 – 1857) Frare agustí. Excel·lí en l'ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregues, Joan Antoni de (Tortosa, Baix Ebre, 1780 – Còrdova, Andalusia, 1844) Militar. Durant la guerra contra Anglaterra fou empresonat a Menorca (1806). Formà part de les tropes del marquès de la Romana al servei de Napoleó en la campanya del nord d'Europa. Quan Napoleó declarà la guerra a Espanya 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregues i Sintes, Bernat (Maó, Menorca, 1838 – 1910) Impressor, director i propietari de diaris. Germà de Pau Fàbregues i Sintes. Propietari dels diaris "El Menorquín" (1869-74) i "El Pueblo" (1892-94) i dels setmanaris "La Locomotora" (1871-72) i "El Volcán" (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregues i Sintes, Joan (Maó, Menorca, 1878 – 1909) Autor teatral. Fill de Pau Fàbregues i Sintes i germà de Salvador. Autor d'obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fàbregues i Sintes, Pau (Maó, Menorca, 1836 – 1920) Actor i autor teatral. Germà de Bernat. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d'en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill Joan Fàbregues i Sintes. També fou pare de Salvador. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fàbregues i Sintes, Salvador (Maó, Menorca, s XIX – 1913) Gramàtic. Fill de Pau Fàbregues i Sintes i 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fabresse, Andreu (Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1899 – Perpinyà, 1977) Músic i compositor. Intèrpret precoç, es destacà especialment en la composició de música per a films que signaren d'altres, i d'opereta, com Les amours de Don Juan, de caire planer i popular. Obtingué la màxima popularitat, però, com a compositor de sardanes (prop d'un centenar), entre les quals destaquen Tirant l'art, A Cotlliure, La Rodella i Portvendres porta d'Àfrica. 112 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fàbrica, la (Castellgalí, Bages) Colònia industrial, situada a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat. Rep també el nom de Can Carner, empresa industrial que la va crear. A l'altra banda del riu hi ha l'estació del ferrocarril. 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fàbrica d'en Giner, la (Morella, Ports) Dena i caseria, 3 km a l'oest de la ciutat, a l'esquerra del Bergantes. Tingué l'origen en la gran fàbrica de teixits de llana, actualment enrunada, establerta per Joan Giner el 1825, que comportà l'acceleració de la decadència dels tradicionals telers familiars i la formació d'un proletariat industrials. Es construí una colònia, amb església i escoles. El 1926 l'empresa féu fallida, i els obrers emigraren a la regió de Barcelona. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fabuel, Gil (Xulella, Serrans, s XVIII – Llíria, Camp de Túria, 1747) Frare franciscà. Deixà escrits de caràcter històrico-religiós. Un d'ells és Oración por las honras del excelentísimo señor duque de Berwick y de Liria (1735). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Facerias, el Veure> Lluís i Facerias, Josep (nom com és més conegut el guerriller anarquista). 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Faci, Antoni (País Valencià, 1795 – 1857) Militar i escriptor. És autor de Traducciones científicas, en sis volums, i d'altres obres. 83 EUROPA - BIOGRAFIA Facio, Bartolomeo (Spezia, Ligúria, Itàlia, v 1400 – Nàpols, Itàlia, 1457) Historiador i humanista (o Fazio). Ambaixador de Gènova prop d'Alfons IV el Magnànim (1444), fou secretari d'aquest i historiador reial. És autor de De rebus gestis ab Aphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en dos volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae. Hom l'ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
85 CATALUNYA - CULTURA Facultat de Teologia de Barcelona (Barcelona, 1968 – 1986) Institució eclesiàstica d'ensenyament superior, per a tot Catalunya. Erigida canònicament el 1968, fou promoguda a partir de dues institucions ja existents: la Facultat de Teologia dels jesuïtes, amb seu a Sant Cugat del Vallès, i el Seminari Conciliar de Barcelona, afiliat fins aleshores a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Com a conseqüència d'aquest origen, consta de dues seccions: la de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès, i la de Sant Pacià, a Barcelona, amb organització i activitats autònomes, si bé amb voluntat de coordinació i d'arribar, finalment, a la fusió, N'és gran canceller l'arquebisbe de Barcelona i vice-gran canceller, el provincial dels jesuïtes catalans. El 1986 es convertí en la Facultat de Teologia de Catalunya. 86 CATALUNYA - CULTURA
87 CATALUNYA - CULTURA Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya (Catalunya, 1988 - ) Institució eclesiàstica d'ensenyament superior. Forma part, com a membre fundador, de la Universitat Ramon Llull. Hereva d'una llarga tradició d'estudis filosòfics eclesiàstics a Catalunya, especialment de la Facultat de Filosofia de la Companyia de Jesús a Sant Cugat del Vallès i de la Facultat de Teologia de Barcelona, fou erigida canònicament el 1988. Manté una estreta col·laboració amb la Facultat de Teologia de Catalunya i amb altres institucions que s'hi troben relacionades. 88 CATALUNYA - ART FAD Sigla del Foment de les Arts Decoratives. 89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Fades (Bissaürri, Alta Ribagorça) Casa i antiga quadra, al vessant oriental del coll de Fades (1.475 m alt), obert al sud de la serra d'Urruella, entre les valls de l'Éssera i de l'Isàvena. 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fadra (Sant Joan de l'Énova, Ribera Alta) Partida. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fadrell (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida i antic lloc, al sud de la ciutat. Fins a la conquesta cristiana era el nucli més poblat del terme. En resta l'antiga església parroquial (Sant Jaume), reformada al s XVII, que conserva un retaule del s XVI. Aquest lloc era una antiga comanda de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa. 92 PAÍS VALENCIÀ - ART
93 CATALUNYA - POLÍTICA FAGC (Catalunya) Sigla del Front d’Alliberament Gai de Catalunya. 94 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fageda, Josep (Vic, Osona, s XVII - Tortosa, Baix Ebre, 1685) Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys. El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta. A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fageda i Aubert, Joan (Olot, Garrotxa, 1937 - ) Polític. Membre del Partit Popular, de Mallorca, fou conseller de planificació del govern autonòmic des del 1978. Des del 1991 fou alcalde de Palma de Mallorca, càrrec que ha mantingut en vèncer, amb majoria absoluta, en les eleccions municipals de 1995 i 1999. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fages, bosc de les (Sant Pere de Torelló, Osona) Baga de la serra de Bellmunt, entre el cim i el torrent de Fontviva. Abans de l'annexió per aquest darrer municipi del de les Masies de Sant Pere de Torelló, hi constituïa un enclavament de 0,78 km2. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fages, les (Santa Pau, Garrotxa) Veïnat, al sud-oest de la vila. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages, Pere (Guissona, Segarra, 1730 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1796) Militar. Possiblement estudià a Cervera. Com a oficial del segon regiment de voluntaris de Catalunya (1762), participà en la guerra contra Portugal. Després passà al virregnat de Nova Espanya (1767). Prengué part en l'expedició a Califòrnia (1768-69) dirigida per Gaspar de Portolà i fra Ginebró Serra. Restà a San Carlos de Monterrey com a comandant i, per diferències amb Ginebró Serra, fou destituït i traslladat a Mèxic. El seu informe sobre l'expedició a Califòrnia, descripció acurada i detallada del territori, serví per a confiar-li la protecció de les noves missions i els nous establiments. Després de participar en diverses expedicions contra els indígenes de Colorado, ascendí a tinent coronel (1781) i fou nomenat governador de Califòrnia (1782). Repoblà el territori, féu reconstruir San Carlos de Monterrey i en projectà l'església, que encara es conserva, i fundà Santa Bárbara i altres poblacions. L'any 1791 es retirà a viure a Mèxic. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages i de Climent, Ignasi (Figueres, Alt Empordà, 1875 - Catalunya, s XX) Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages i de Climent, Xavier (Figueres, Alt Empordà, 1871 - Catalunya, s XX) Advocat. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d'alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912). 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages i de Perramon, Carles (Figueres, Alt Empordà, s XIX) Banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà i la revista "El Ampurdán" (1849-85). 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages i de Romà, Narcís (Figueres, Alt Empordà, 1813 – 1884) Jurisconsult i agrònom. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa. Fundà la Societat d'Agricultura de l'Empordà (1845), la primera del seu gènere a l'estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d'agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l'avanç agrícola. Publicà les revistes agrícoles "El Bien del País" (1845-49) i "La Granja" (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat. El seu fill fou Carles 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages i de Sabater, Marià (Figueres, Alt Empordà, 1820 – 1872) Polític i jurisconsult. Fou diputat per Girona i Figueres a les corts espanyoles entre 1857 i 1866. Era afiliat al partit moderat. Col·laborà assíduament al diari "La Corona". El 1865 va publicar els seus discursos polítics. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages i Padern, Jacint (Figueres, Alt Empordà, 1683 – 1758) Advocat. Ocupà diversos càrrecs públics. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fages i Virgili, Joan (Tarragona, v 1863 – Madrid, 1912) Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra. El 1903 guanyà la càtedra d'anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d'aquella ciutat. El 1909 ingressà a l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid. Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).
Anar a: [ Fa ] [ Fabra i ] [ Fabrega ] [ Fabregas i F ] [ Fabregues ] [ Fad ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fàbregas i Surroca, Xavier
Fabrés i Costa, Antoni
Facultat de Teologia de Catalunya (
