|
|
|
Anar a: [ San ] [ San O ] [ Sanau ] [ Sanç, a ] [ Sanç d ] [ Sança de ] Tenint mandra i dropada no és la millor manera de començar un dia. (Ramon Piera) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Antonio de Requena (Requena, Plana d'Utiel) Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a l'esquerra del Magre. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Bartolomé (Oriola, Baix Segura) Veure> Sant Bartomeu d'Almisdrà. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Benito (Aiora, Vall de Cofrents) Llogaret, al límit amb el terme d'Almansa (Múrcia), al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d'uns 90 km2 d'extensió, entre el Carroig (est), el puntal d'Arciseco i la serra d'El Mugrón (oest), on hi havia la llacuna de San Benito (uns 4,5 km2), dessecada a partir del començament del s XIX. L'Empresa de La Laguna, per a la cura i vigilància del sistema de desguàs, es reuneix a Almansa. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA San Felipe (Xàtiva, Costera) Nom donat a la ciutat i a la seva governació (governació de San Felipe) per Felip V, després de la conquesta i destrucció de la ciutat per les forces borbòniques el 1707. L'antic nom fou restituït oficialment per decisió de les corts de Cadis del 26/set/1811. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA San Felipe, marquès de Nom amb què també és conegut el diplomàtic Vicenç Bacallar i Sanna. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Felipe Neri (Crevillent, Baix Vinalopó) Veure> Sant Felip Neri. 8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Fulgencio (Baix Segura) Veure> Sant Fulgenci. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA San Gabriel i Closas, Albert (Barcelona, 1932 - ) Veterinari. Especialista en patologia aviària, ha ocupat càrrecs a l'Institut de Biologia Animal (1969) i a l'Institut d'Investigacions Agràries (1972). Ha realitzat estudis d'investigació histològica de malalties contagioses de l'aviram; ha publicat Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido. 10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA San Germán, Antoni de (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1755 - Catalunya ?, 1833) Cirurgià. Fou professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i, per les seves idees liberals, fou separat del càrrec l'any 1824. Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de efectos externos y operaciones de cirugía (1822), que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys. El 1813 fou primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Guillermo (Castellfabib, Racó) Convent de franciscans, situat prop de la vila, a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón. Després de mitjan s XIII hi havia a l'indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària féu penitència Guillem I d'Aquitània. S'hi establí un convent de frares agustinians vers el 1340. Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA San i Ricart, Ramon (Vic, Osona, 1882 – Barcelona, 1955) Cirurgià. Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal. Pensionat per la Junta, viatjà per Europa i pels EUA. Fou un dels fundadors de la revista "Therapia" (1909) de terapèutica física i farmacològica. Es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general. 13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Juan de Requena (Requena, Plana d'Utiel) Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a la dreta del Magre. 15 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA San Juan de Violada, comtat de (Osca, Aragó) Títol concedit el 1883, a sol·licitud d'alguns ajuntaments de la província d'Osca, al terratinent i comerciant menorquí Llorenç Oliver i Soler, el qual fou succeït el 1886 pel seu fill Josep Oliver i Méndez, resident a Barcelona i darrer titular. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA San Leocadio, Felip Pau de Veure> Sant Leocadi, Felip Pau de. 17 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA San Lorenzo, comtat de (Itàlia) Títol concedit el 1690 a Francesc de Sant Just. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Miguel de Salinas (Baix Segura) Veure> Sant Miquel de les Salines. 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Onofre (Oriola, Baix Segura) Veure> Sant Onofre. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA San Pedro de Riuseñada, comte de Veure> Güell i de Churruca, Joan Claudi (títol amb què és conegut). 22 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA San Petrillo, baronia de (estat espanyol ?) Jurisdicció senyorial vinculada el 1677, amb prèvia facultat reial, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume. El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada. Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana. En fou també titular Josep Caruana i Reig. 23 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA San Piero de Monforte, comtat de (Sicília, Itàlia) Títol concedit el 1628 a Josep de Montcada- Policino- Castagna i Saccano. Continua en la mateixa família. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA San Valero i Aparisi, Julià (València, 7/ago/1913 - 1998) Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València. S'especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA San Vicente de Piedrahita (Cortes d'Arenos, Alt Millars) Poble (ant: de Piedrafita), al sud del terme, al coll de Piedrahita, a l'interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa. La seva església (Sant Vicent) depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sanabra, la (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Masia, església i caseria, al sud del terme. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanabre i Sanromà, Josep (Bonastre, Baix Penedès, 10/nov/1892 – Barcelona, 18/abr/1976) Eclesiàstic i historiador. Estudià arxivística a Roma. Arxiver diocesà de Barcelona des del 1927, féu una reorganització a fons de l'arxiu i hi aportà nous documents. Beneficiat de la catedral, escriví a "El Matí" i se significà per les seves amistats intel·lectuals del país. El 1936 fou detingut per la FAI com a clergue, però, de manera sorprenent, el deixaren anar. Esdevingué una mena de funcionari de la Generalitat i alhora el braç dret del pare J.M. Torrent, vicari general en la clandestinitat, i tingué un paper actiu en l'organització del culte clandestí. Després de la guerra civil tornà a reorganitzar l'arxiu i adoptà una actitud, passats els primers anys, d'oberta oposició al règim. Com a historiador publicà Los sínodos diocesanos de Barcelona... Segueix... 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanagustín i Jaumot, Felip (Barcelona, 1895 – 1963) Tenor. Usava també el cognom de Santagostino. Amplià els seus estudis a Itàlia i hi residí gran part de la seva vida. Actuà sovint al teatre de la Scala, de Milà, i al de Sant Carles, de Nàpols. Es presentà la Liceu de Barcelona amb Aida de Verdi. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanahuja i Saperas, David (Barcelona, 22/feb/1915 - 21/abr/1990) Poeta. Advocat. Fou tinent de sanitat de l'exèrcit republicà. La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació, sobretot Espriu, a més de la influència cristal·lina i popularitzant de Garcés. Ha publicat L'illa sense nom (1946), Poemes del circ (1948), El carro de l'exili (1969) i La cavalcada (1976). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanahuja i Vallverdú, Pere (Montblanc, Conca de Barberà, 1882 – Lleida, 1959) Historiador i frare franciscà. Fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real (1909-10), a Balaguer (1913-26), a Berga (1926-30) i a Lleida (1930-36). Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña (1956). És autor, també, de L'antiga ciutat de Balaguer (1930) i d'una important Història de Balaguer, que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager (1961). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanahuja i Yll, Eduard (Barcelona, 20/mar/1953 - ) Poeta. Estudià filologia romànica i és professor universitari. La seva obra poètica, de considerable intensitat, s'inicià a El gos del galiot (1981) i ha continuat a Mirador (1983), Doble joc (1988) i En defensa pròpia (1994). L'any 1990 fou confundador de l'Aula de Poesia de Barcelona. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA
35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sanata (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Veure> Sant Joan Sanata. 36 PAÍS VALENCIÀ - VARIS Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré (Bétera, Camp de Túria, 1972 - ) Centre sanitari de la diputació provincial de València. És l'antic Hospital dels Folls, creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l'antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València. 37 CATALUNYA - MUNICIPI
114 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sanaüja (Canovelles, Vallès Oriental) Veïnat. Hi ha el mas de ca l'Ignasi. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Arnau de (Catalunya, s XII – s XIII) Cavaller. Almenys des del 1206 apareix com a senyor de les Borges Blanques, possessió que abans havia estat d'Esteve de Marimon i els seus. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Bernat de (Catalunya, s XII) Cavaller. Li foren concedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, que havia estat conquerida el 1149. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Sanaüja, col·legiata de (Sanaüja, Segarra) Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del s XVII era instal·lada a l'església parroquial de Santa Maria. Alguns d'aquests beneficis existien des del s XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Guerau de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Al seu temps, el 1383, el casal que la família posseïa a Lleida esdevingué local de la Paeria. Per bé que amb reformes, l'edifici subsisteix actualment estatjant el consistori lleidatà. Fou, durant el Parlament de l'Interregne (1410-12), el cap de la facció de cavallers i homes de paratge que pretenien confirmar-se com a quart braç o estament de Corts, separat dels nobles. Els braços reial o popular i l'eclesiàstic s'hi oposaren amb èxit, per impedir que augmentés la influència del sector aristocràtic. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Manuel (les Voltes, Baix Camp, 1755 - La Paz ?, Bolívia, 1834) Missioner franciscà llec. Format al col·legi de missions d'Escornalbou, passà al Perú (1796); es destacà pels seus coneixements d'arquitectura; 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Pere de (Catalunya, s XII) Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Pere de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de València, el 1238, i a d'altres campanyes valencianes de Jaume I. Rebé terres a Benimaclet i encara donacions secundàries, com a recompensa dels seus serveis. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Pere de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sanaüja, riera de (Solsonès / Segarra) Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d'Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l'Aguda. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanaüja, Rodolf de (Catalunya, s XII) Cavaller. Apareix documentat el 1147 en una concòrdia que signà amb els frares del Temple. Dos anys després participà a la presa de Lleida. És el cavaller més antic, entre els coneguts, del seu notable llinatge, que amb el temps havia de senyorejar la vila de les Borges Blanques. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sanç (l'Énova, Ribera Alta) Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al s XIX. Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l'habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns). L'església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l'Énova. Hi ha les ruïnes d'un palau dit el castell de Sanç. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sanç (Benidorm, Marina Baixa) Partida i ermita (Sant Antoni), al nord-est de la vila, vora Almafrà. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç (Catalunya, 1288 – s XIII) Fill natural de Jaume II el Just i de la siciliana Gerolda. Morí de molt poca edat. El seu germà bessó Napolió, en canvi, sobrevisqué i féu una carrera estimable. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanç (Illes Balears, s XIV) Segon fill natural de l'infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Laura, filla del cavaller Ferrer de Rosselló. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç (Sicília, Itàlia, s XIV) Un dels tres fills naturals de Frederic III de Sicília. 56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Sanç (Saragossa, Aragó, nov/1327) Setè fill de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i de Teresa d'Entença. Morí al poc de nèixer. La seva mare morí de sobrepart el dia 28 del mateix mes. 57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sanç, alqueria de (Penàguila, Alcoià) Veure> Alqueria de Sanç, la. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanç, Arnau (País Valencià, s XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1458 era governador del Castell Nou de Nàpols. Quan morí el rei, fou el qui n'informà el papa Calixt III. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç, Domènec (Barcelona, s XV – a 1515) Pintor. Autor del retaule dels Paers de Lleida, i dues tables notables per a Santa Maria del Mar de Barcelona. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanç, Hipòlit (Xàtiva, Costera, s XVI) Poeta. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que posaren els turcs el 1565 i el descriví en un poema èpic en octaves, de dotze cants, en castellà, La Maltea (València 1582). 62 EUROPA - BIOGRAFIA Sanç, Jaume (o Jacques) (Montpeller, França, s XII - Illes Balears ?, s XIII) Missatger montpellerí. Enviat per Jaume I, en 1228, al rei de Mallorca. Havia de demanar-li la restitució de dues naus catalanes preses pels corsaris sarraïns. Féu el viatge en un lleny de seixanta rems. Davant la negativa rebuda, Sanç recordà al rei mallorquí que el seu senyor era fill del vencedor d'Úbeda (Pere I el Catòlic). L'observació li valgué amenaces a les quals respongué amb dignitat. En 1229, ja envaïda l'illa i assetjada la capital, Sanç fou triat per Jaume I, amb Berenguer Durfort, com a batlle d'una partida de Mallorca que se sotmeté 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanç, Jeroni (Xàtiva, Costera, s XVI) Darrer abat vitalici del monestir de Benifassà. Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l'establiment per part del papa d'abats triennals. És autor d'un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V (el 1526), amb explicacions en castellà (Aragonum clara insignia regum, 1541), i d'una Vita Joannis II Aragonum regis. Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanç, Joan (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 – València, 1608) Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-. Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al s XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma posttridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació. Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits. És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat posttridentina de l’orde a la península Ibèrica. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç, Joan Baptista (Vic, Osona, s XVII) Escriptor. Presencià a Vic els avalots i conflictes que precediren la guerra dels Segadors i els inicis d'aquesta. Indignat per la covardia i la irresponsabilitat dels seus convilatans, el 1641 redactà una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït... 66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sanç, Josep (Perpinyà, s XVIII - Catalunya Nord, s XIX) Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s'establí a París. Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l'electricité. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç, Josep (Catalunya, s XVII) Abat del monestir de Poblet (1652-56). Expirat el torn de l'abadiat segon de Rafael Llobera, fou elegit com a LXII abat de la sèrie pobletana, el VIII dels quadriennals. Fou succeït per Joaquim Arbolí. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç, Pere (Catalunya, s XIII) Escrivà. Era notari reial de Jaume I el Conqueridor. L'acompanyà a la conquesta del regne de València. Durant el setge de la capital intervingué a les negociacions de capitulació com a missatger del monarca. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanç, Pere Lluís (València, s XVI) Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI. 70 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sanç I de Cerdanya Veure> Sanç I de Rosselló-Cerdanya. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanç II de Cerdanya Veure> Sanç I de Mallorca. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
74 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sanç VII de Navarra “el Fort” (Navarra, 1154 - Tudela, Navarra, 7/abr/1234) Rei de Navarra (1194-1234). En un principi actuà de comú acord amb Alfons VIII de Castella, però després pactà amb els lleonesos i els almohades contra Castella i hagué de fer cara a l’aliança de Castella i Aragó contra Navarra (Calataiud, 1198). Reconciliat amb Castella i amb Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó (Monteagudo, 1208), participà en la croada peninsular contra els almohades que culminà en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). La nova amistat entre Navarra i Catalunya es refermà al castell de Tudela (1231), on Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó s’afillaren mútuament i es declararen hereus dels regnes respectius. Tanmateix, a la seva mort el succeí el seu nebot Teobald. 76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sanç I de Provença Veure> Sanç I de Rosselló-Cerdanya. 77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanç II de Rosselló-Cerdanya Veure> Sanç I de Mallorca. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç d'Aragó (Barcelona ?, v 1248 - Jaén, Andalusia, 1275) Arquebisbe de Toledo. Fill petit de Jaume I i de Violant d'Hongria. Li foren concedits, infant encara, els càrrecs d'ardiaca de Belchite, d'abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida (1254). El 1266 li fou atorgat l'arquebisbat de Toledo. El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa. Va morir en terres andaluces en un enfrontament contra una invasió sarraïna. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç d'Aragó (Catalunya ?, s XIII - Xipre ?, s XIV) Fill natural de Pere II el Gran i d'Agnès Zapata. Ingressà en l'orde de l'Hospital i fou lloctinent de la castellania d'Amposta (1327) i després el castellà titular d'aquesta (1328-41). El 1314 representà Jaume II en les gestions empreses pel monarca amb vista al matrimoni amb Maria de Lusignan. Residí a Xipre entre els hospitalers. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i de Barutell, Joan de (Barcelona, 1756 – 1822) Erudit. Fill de Marià de Sanç i de Sala. Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis (1777). Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guardiamarina el 1781. Més tard (1796) fou comissionat pel govern de Carles IV per a fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona. Hi reuní còpies d'articles interessants, que hom conserva a l'Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre. El 1779 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs. El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i de Barutell, Josep Antoni de (Arenys de Munt, Maresme, 1761 – Saragossa, Aragó, 1830) Militar. Germà de Joan. Participà a la campanya d’Orà (1790) i a la del Rosselló (1793), on fou fet presoner pels francesos, però se'n féu escàpol i passà a Andalusia i participà a la batalla de Bailèn. Adjunt del mariscal de camp Sarsfield (1812) al País València i al Principat, fou enviat al País Basc i ascendit a mariscal de camp (1816). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i de Barutell, Ramon de (Alella, Maresme, 1762 - Cadis, Andalusia, 1811) Marí. Germà de Joan i de Josep Antoni. Bernét de Francesc Sanç i de Miquel. El 1804 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Més tard fou regidor perpetu de Barcelona. Els altres regidors el nomenaren representant de 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i de Miquel, Lluís de (Barcelona, v 1670 – 6/oct/1713) Militar. Germà d'Ignasi Sans i Miquel i del general Francesc. Com aquest, serví contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 formà part de la guarnició de Barcelona, en començar el setge de la ciutat. Tenia aleshores el grau de capità. El 6/set caigué ferit al combat de la Creu Coberta. Ja refet, es reincorporà al servei. En el transcurs dels atacs catalans a la part de Mas Guinardó que facilitaren l'entrada a la plaça de forces importants que havien restat aïllades a l'exterior, conduí novament la seva companyia i resultà mort. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i de Miquel de Mont-rodon, Francesc de (Barcelona, 1667 - Viena, Àustria, s XVIII) Militar. Fill de Francesc Sanç i Puig, i germà de Lluís. El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus. El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar. Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques. Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona (1711), a Castellciutat (Alt Urgell) i a Barcelona, on comandà les forces del castell de Montjuïc; el jul/1714 fou nomenat general de batalla. Fet presoner en caure la ciutat, fou reclòs a Hondarribia (1715-19) i Segòvia (1719-25). Alliberat arran de la pau de Viena, anà a residir a la cort de l’emperador Carles VI. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i de Sala, Francesc de (Arenys de Munt, Maresme, 1730 – Barcelona, 1823) Eclesiàstic. Canonge de la seu barcelonina. El 1770 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres, on presentà alguns treballs de caràcter jurídic. En 1808-14, essent vicari general de la diòcesi, restà a la capital, de la qual havia fugit el bisbe, Pau de Sijar. Malgrat el tancament de temples i el decret de dissolució de comunitats, sostingué les posicions d'eclesiàstics i religiosos enfront de les autoritats napoleòniques. Reorganitzà l'Acadèmia de Bones Lletres el 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i de Sala, Marià de (Arenys de Munt, Maresme, 1734 – 1801) Jurista. Germà de Francesc. Membre del reial consell, havia entrat a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1758 i hi llegí diverses composicions catalanes (1791, 1793, 1797). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i Jordà, Pere (Ascó, Ribera d'Ebre, 1680 - Fuzhou, Xina, 1747) Missioner. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir. El 1698 ingressà en l'orde dominicà. El 1704 s'ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida. El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d'un any de tortures. El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sanç i Manegat, Lluís (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1547 – Barcelona, 1620) Bisbe de Solsona (1594-1612) i de Barcelona (1612-20). Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles. Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol. Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell. De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell (1574), canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat (el qual fou nomenat sagristà de Tortosa) i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials. Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca. Quan anava a exercir aquest càrrec fou elegit bisbe d’Elna (1593), càrrec que li fou canviat pel de primer bisbe de Solsona (1594)... Segueix... 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanç i Moia, Josep (Alcoi, Alcoià, 1884 – València, 1962) Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica. Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes de 91 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sança (Lleó ?, Castella, s XII - Catalunya, s XII) Dama. Casada amb Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona i d'Àger. No tingué fills, o bé aquests ja eren morts en traspassar el seu marit, devers el 1145. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sança, Baltasar (Cervera, Segarra, s XVI – 1560) Dramaturg i eclesiàstic. Amb Pere Pons, també eclesiàstic, escriví un Misteri de la Passió de Jesucrist, sota el patronatge dels membres de la parròquia de Santa Maria de Cervera. Fou l'animador principal de les funcions teatrals religioses de l'època, i sotmeté un petit repertori a la censura de la inquisició. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sança d'Aragó (Aragó, s XI - Urgell, d 1067) Comtessa d'Urgell. Filla del rei Ramir I d'Aragó. Fou la tercera muller d'Ermengol III d'Urgell i mare d'Ermengol IV. 94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Sança d'Aragó (Catalunya, s XII - Tolosa ?, França, d 1241) Comtessa de Tolosa. Filla del rei Alfons I de Catalunya-Aragó. El 1211 fou casada amb el comte Ramon VII de Tolosa, quan encara era hereu del comtat, però el matrimoni fou anul·lat el 1241. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sança d'Aragó (Catalunya, s XIII - Jerusalem, Palestina, d 1275) Infanta. Una de les filles de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. El 1253 havia estat previst el seu matrimoni amb Tibau el Jove de Navarra, que resultà inefectiu. Féu un viatge en peregrinació a Terra Santa. Hi restà, servint anònimament a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem, on moriria. Les seves restes foren dutes a Catalunya i enterrades al convent de Vallbona, on eres les despulles de la seva mare. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sança de Castella (Castella, v 1006 - Barcelona, 1026/27) Comtessa de Barcelona. Filla del comte Sanç Garcia de Castella. Primera muller de Berenguer Ramon I de Barcelona, amb el qual s'hi casà el 1021, i ell l'associà al govern. Li donà dos fills: el futur Ramon Berenguer I i Sanç Berenguer. 98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Sança de Castella (Castella, 1154 - Sixena, Aragó, 1208) Reina de Catalunya-Aragó (1174-96) pel matrimoni amb Alfons I el Cast. Filla d'Alfons VII de Castella i de la princesa Ricliza. S'havia convingut el seu matrimoni amb l'hereu (no nascut) de Ramon Berenguer IV de Barcelona, matrimoni ratificat el 1170 pel tractat de Sahagún, però no efectuat fins al 1174 a Saragossa. Alfons I i Sança foren pares de Pere el Catòlic, Alfons II de Provença, Ferran (abat de Muntaragò), Constança, Elionor, Sança i Dolça. Alfons I morí el 1196 i Sança exercí la tutoria de llur fill Pere I fins que aquest complí vint anys; no hi tingué gaires bones relacions. Es retirà (1196) al monestir de Sixena, que ella mateixa havia fet fundar, on professà com a religiosa; s'hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada. 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sança de Mallorca (Mallorca, a 1284 - Nàpols, Itàlia, 1346) Reina de Nàpols. Filla de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. El 1304 es casà amb Robert d'Anjou, fill de Carles II el Coix. El seu marit fou proclamat rei de Jerusalem i de Sicília, bé que aquesta illa era ocupada per Frederic III. Esmerçà la seva col·laboració a fundar monestirs i convents a Nàpols i Terra Santa. Emparà el franciscanisme espiritualista de 101 EUROPA - BIOGRAFIA Sança de Provença (Provença, França, s XIII – Anglaterra, 1261) Comtessa de Cornualla. Filla tercera del comte Ramon Berenguer V de Provença, el qual la nomenà hereva del comtat i la prometé en matrimoni, d'acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa (1241), però no aconseguí la dispensa pontifícia. Llavors el seu pare nomenà hereva la filla petita Beatriu, i casà (1242) Sança amb Ricard d'Anglaterra, comte de Cornualla. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sança d'Urgell (Catalunya, s XI - 1093/1122) Comtessa d'Empúries. Filla del comte Ermengol IV d'Urgell i probablement, de la seva primera esposa, Llúcia. Fou casada vers el 1067 amb el comte Hug II d'Empúries, quan aquest encara no havia succeït el seu pare, Ponç I. Fou hereva a manca del seu germà Guillem. El seu fill fou Ponç II d'Empúries. 103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Sança Núñez de Lara (Castella, s XII – s XIII) Dama. Filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara i alferes i regent de Castella, i de Teresa Fernández de Trava, germana uterina del rei comte Sanç I de Rosselló, Cerdanya i Provença. 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Sanceloni, Francesc (Illes Balears, s XVI – s XVII) Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Mallorca. Deixà escrita una crònica dels fets esdevinguts a l'illa del 1605 al 1627. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sanchez, Frederic (Antella, Ribera Alta, 1744 – València, 1809) Jurista. Fou tresorer de l'Hospital General de la capital valenciana. És autor d'una Disertación sobre el utilísimo fruto del arroz y su cosecha (1809). 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sánchez, Jordi Veure> Sánchez i Zaragoza, Jordi. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sánchez, Marià Ramon (València, 1740 – Madrid, 1822) Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III. Féu, per encàrrec d'aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d'Espanya. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sànchez, Miquel (Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730) Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d'obres religioses. 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sànchez i Adell, Josep (Castelló de la Plana, 1923 - ) Historiador. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura, publicà diversos treballs sobre temes medievals i del s XVIII: Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965) i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora (1973), entre altres. Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals: Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sánchez Coello, Alfonso Veure> Sanxes-Coello i de Moia, Alfons.
Anar a: [ San ] [ San O ] [ Sanau ] [ Sanç, a ] [ Sanç d ] [ Sança de ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
San Isidro
Sanaüja
Sanç I de Mallorca
Sanç III de Navarra “el Major”
Sánchez i Bosch, Jordi