[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    [ Casas ]    [ Casas i A ]    [ Casass ]    [ Caselle ]    [ Cases d ]    [ Cases de S ]

Cal anar amb compte amb els llibres de salut, podem morir per culpa d'una errata. (Mark Twain)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas, Antoni  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Gravador. Estudià a l'estranger, pensionat per la Junta de Comerç. L'any 1816 féu alguns dels primers gravats de textos taquigràfics, per il·lustrar una obra de taquigrafia del professor Serra i Ginesta.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas, Las  (Utiel, Plana d'Utiel)  Poble, al nord-oest de la ciutat, prop de Los Corrales.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas Altas  (Cases Altes, Racó)  Nom castellà.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas Bajas  (Cases Baixes, Racó)  Nom castellà.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas Blanco, Augusto  (Ourense, Galícia, 1906 – Barcelona, 1973)  Poeta. Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans. Escriví, també, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey (1943), El papa Luna (1944) i Fray Junipero Serra (1949).

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas de Alcance  (Cofrents, Vall de Cofrents)  Llogaret, a l'esquerra del Cabriol.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas de Basta  (Cofrents, Vall de Cofrents)  Llogaret, dividit entre els nuclis de Casas de Basta de Arriba i de Casas de Basta de Abajo; és a la dreta del Cabriol.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas de Cuadra  (Requena, Plana d'Utiel)  Llogaret, al sud-oest de la ciutat.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas de Eufemia  (Requena, Plana d'Utiel)  Llogaret, al sud-oest de la ciutat, a l'esquerra de la rambla de Los Duques.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas de Madrona  (Aiora, Vall de Cofrents)  Caseriu, al sud de la vila.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas de Moya  (la Venta del Moro, Plana d'Utiel)  Poble, al sud-oest de la vila.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas de Pradas  (la Venta del Moro, Plana d'Utiel)  Poble, al sud-est de la vila.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas de Valls, Bonaventura “Bonaventura Casas i Pàmies”  (Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1907)  Pintor. Format a Barcelona amb Francesc Torrescassana (1875-80) i a Madrid (1881-83). Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d'encàrrecs a Barcelona i a Tarragona. Excel·lent retratista (Autoretrat de joventut, a la col·lecció Gudiol de Barcelona), tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905 amb figures plàcides en interiors silenciosos (Museu d'Art Modern de Barcelona), així com la Capella de la Casa de la Convalescència (també en el mateix museu). Conreà també el cartellisme dins un modernisme matisat.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas del Rey  (la Venta del Moro, Plana d'Utiel)  Poble, al sud-oest de la vila.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casas del Río  (Requena, Plana d'Utiel)  Poble, a l'esquerra del Cabriol. L'església (Sant Antoni) depèn de la parròquia de Cofrents, municipi del qual depengué fins al 1871

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Abarca, Agapit  (Barcelona, 1874 – 1964)  Pintor. Germà de Pere. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona. Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les. Excel·lí com a paisatgista lluminós.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Abarca, Pere  (Barcelona, 1875 – 1958)  Pintor, escultor i fotògraf. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble del seu oncle Venanci Vallmitjana, conreà l'escultura durant pocs anys. En pintura tractà una temàtica d'interiors amb figures a contrallum, i en el camp de la fotografia conreà els temes al·legòrics i religiosos (Fotografías de arte, 1903). S'encarregà (1902) de la direcció artística de la revista comercial "Mercurio". Presidí el Cercle Artístic de Barcelona, des d'on organitzà notables exposicions, com la del nu (1933-34), i fundà el 1933 l'associació dels Amics dels Museus de Catalunya, que presidí.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Amigó, Francesc  (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 1859 – Barcelona, 1887)  Poeta. Estudià dret a Barcelona i concorregué als certàmens promoguts per la Joventut Catòlica de Sabadell els anys 1885 i 1886. Li foren premiades diverses poesies, com La casa de Sant Josep, La masia, Poncella d'amor i La llengua catalana. Poeta romàntic, seguidor i deixeble de Verdaguer. La seva obra es conté en La nit de Nadal, ramet poètich (1886) i en el volum Poesies, publicat pòstumament l'any 1888 amb un pròleg de Marià Aguiló.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Barbosa, Joan  (Barcelona, s XIX – 1896)  Electricista. Publicà diversos llibres de divulgació sobre els progressos tècnics del seu temps. Fundà la revista "La Ciencia Eléctrica".

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Bayer, Jordi  (Barcelona, 1948 - )  Director de cor. Format musicalment a l'Escolania de Montserrat i a Barcelona. El 1972 fundà i dirigí la Coral Càrmina, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l'Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990). L'any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Busquets, Joaquim  (Blanes, Selva, 28/jun/1911 - Mataró, Maresme, 27/mar/1993)  Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista "Combat" (1936). Col·laborà assíduament a "L'Opinió" i "Justícia social". Després de la guerra, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró. Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L'enterrament (1955), L'insòlita aventura d'Elisenda Camprobí (1956), Diari d'un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d'un estiu en sol major (1992) i Sota l'amenaça del forat d'ozó (1993).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Carbó, Joaquim  (Barcelona, 1858 – 1943)  Editor i escriptor (o Casas-Carbó). Fill i nét d'indianos, cosí germà del pintor Ramon Casas i Carbó. Milità a les files avançades del catalanisme i formà part, amb Jaume Massó i Torrents, del grup fundador de la revista "L'Avenç" (1891). Amb la seva tasca d'editor i publicista influí de manera considerable en el moviment modernista, mitjançant les publicacions de la Biblioteca Popular de l'Avenç, per a la qual traduí Ibsen (Els espectres), Goldoni, Tolstoi, etc. Fou dels primers que propugnaren d'adoptar les reformes ortogràfiques de la llengua catalana fetes per Pompeu Fabra. Col·laborà sovint a la revista "Catalònia" (1898-1900). Militant de la Lliga Regionalista, se'n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà. Publicà Catalònia (Assaigs nacionalistes) (1908) i, com a partidari de l'iberisme, també publicà Set Odes (1933), El problema peninsular (1933), Blancs, negres, grocs (1935), Del present i del pròxim avenir (1935).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Carbó, Ramon  (Barcelona, 4/gen/1866 – 29/feb/1932)  Pintor i dibuixant. Es formà a Barcelona i a París. Incorporà a la seva obra no solament les tècniques i els procediments clàssics, sinó també els corrents innovadors impressionistes. Se'l pot considerar entre l'ambient artístic català com una de les figures més importants del modernisme. Féu viatges freqüents a París i a Madrid; en aquesta darrera ciutat va estudiar les obres dels clàssics espanyols, especialment Velázquez i Goya. La seva obra és pot dividir en diferents períodes segons que predomini la recerca colorista formal (Tarda de toros, Le moilin de la Galette), aquesta mateixa recerca aplicada a temes de la vida quotidiana de les gents de Barcelona (Sortida de la processó de Corpus de Santa Maria, Avalot, Garrot, etc) o bé retrats al carbó de la major part d'artistes, intel·lectuals i personalitats del seu temps, formant una iconografia impressionant i gairebé única entorn del 1900. Seguint la moda del temps es...  Segueix... 

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i de Muller, Josep Maria  (Tarragona, 1890 - Catalunya, s XX)  Poeta. Col·laborà a "Bella Terra". Ha publicat reculls poètics, com Llibre de versos (1922) i Pindàriques modernes (1926); el 1927 estrenà el poema dramàtic Fra Garí.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Devesa, Joan  (Barcelona, 1912 - 9/oct/1989)  Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1943. Ha mostrat preferència pel paisatge i pels temes florals.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Fuster, Joan  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31/ago/1950 - )  Crític teatral, traductor i dramaturg. Diplomat en direcció escènica per l'Institut del Teatre, on és professor. Estrenà diverses obres i ha publicat altres peces teatrals. Com a productor ha estrenat peces d'autors estrangers. Fou guardonat amb el premi Víctor Català de narrativa per Pols de terrat (1979), el Miquel de Palol de poesia per Tres quaderns (1985) i el Joan Alcover de poesia per Amb afecte (1987). Exercí la crítica teatral a l'"Avui", "El Observador" i "Serra d'Or".

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Galobardes, Gabriel  (Barcelona, 1892 – 1973)  Fotògraf. Deixeble a Barcelona de R. Areñas, col·laborà a "L'Esport Català", "La Vanguardia", "La Veu de Catalunya", "D'ací i d'allà", etc. Fou fotògraf oficial de l'Exposició Internacional del 1929, i de la Generalitat de Catalunya. Consagrat al fotomuntatge, féu molts cartells de propaganda política per la qual cosa fou jutjat acabada la guerra civil. Posteriorment es dedicà a la fotografia industrial. El seu arxiu fou donat a l'Institut Fotogràfic de Catalunya.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Gamell, Ramon  (Sabadell, Vallès Occidental, 1910 - )  Escriptor. Ha estrenat i publicat les comèdies Flors i bombons (1959) i El preu de la fama (1960, en col·laboració amb Joan Tarafa). Ha escrit bon nombre de peces escèniques per a infants, moltes d'elles premiades.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Homs, Josep Maria  (Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)  Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid. Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, intervingué en l'edició del Diccionari Aguiló. Treballá activament a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de "La Veu de Catalunya". Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona. Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d'Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia...  Segueix... 

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Pallerol, Jaume  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1854 - Catalunya, s XX)  Poeta i dramaturg. Pagès d'ofici, el 1877 entrà al cor El Porvenir. Col·laborà a "La Renaixença" i participà en els jocs florals de Barcelona. És autor de poesies per a cor, predominantment cants al treball (Lo teixidor, Lo jornaler), de la composició Clavé i la seva obra (1907), de la sarsuela en un acte Les bodes de can Bardissa (1887) i del quadre dramàtic Los consells del senyor Anton.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas i Sicart, Creu  (Barcelona, 26/abr/1913 - 20/mai/2007)  Farmacèutica i briòloga. Doctora en farmàcia, ha estat catedràtica de Botànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, professora adjunta a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. Considerada internacionalment una autoritat en el camp de la briologia (estudi de les plantes briòfites). Ha dirigit tesis sobre aquesta especialitat i és autora d'un gran nombre de treballs, entre els quals es destaquen Datos para la flora briológica española, Algunos musgos y hepáticas del sureste de España, Referències bibliogràfiques sobre la flora briològica hispànica, Contribution à la flore bryologique de la Vall d'Aran i Algunes espècies d'esfagne que es troben a la vall Ferrera i a la vall de Cardós.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Casas i Torres, Josep Manuel  (València, 26/oct/1916 - Madrid, 30/mai/2010)  Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres a València, fou catedràtic de geografia a Saragossa (1944), des dón va introduir a Espanya la geografia aplicada i creà la primera llicenciatura espanyola en geografia separada de la història. Catedràtic de geografia a la Universitat de Madrid, ha exercit el càrrec de vicedirector de l'Instituto de Estudios Pirenaicos, de l'Instituto Juan Sebastián Elcano del CSIC i el de director de l'Instituto de Geografía Aplicada del CSIC. Va ésser director de la part geogràfica de les revistes "Pirineos" i "Geographica", creada per ell a Saragossa. La seva labor pedagògica i metodològica quedà plasmada en l'escola geogràfica iniciada per ell a Saragossa. Ha publicat La barraca de la Huerta de Valencia (1943), La vivienda y los núcleos de población rural en la Huerta de Valencia (1943), Geografía descriptiva (1979) i Población, desarrollo y calidad de vida (1984).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casas-Mercader, Ferran  (Valls, Alt Camp, 1908 - 1988)  Poeta i jurista. De molt jove començà a publicat col·laboracions a diversos periòdics, entre ells "El Matí" i "La Publicitat". Fundà i dirigí la revista vallenca "El Temps". Publicà un llibre de caràcter mig jurídic mig literari titulat Entre la vida y la ley (1955). Publicà el seu llibre jovenívol Valls-Documental (1931) i el de poesies El pont de fang (1963). Després la seva poesia evolucionà del simbolisme de La selva ignota (1957), Sonets d'Itàlia (1959) i Pont i crepuscle (1966) cap a un cert realisme a Nuri (1967). Ha publicat el llibre tècnic Las aparcerías y sus problemas (1948).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casasayas i Cucurella, Joan  (Manresa, Bages, 1887 – Barcelona, 1926)  Pediatre. Un dels caps de l'escola de pediatria catalana extrauniversitària. Dugué a terme una tasca important en el servei de pediatria de la Casa de Maternitat de Barcelona, on creà escola. El 1936 la Societat Catalana de Pediatria li dedicà uns estudis en homenatge titulats A Joan Casasayas.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Casasempere, Rafael  (Alcoi, Alcoià, 1873 - 1942)  Pianista. Dugué a terme al seu poble natal una gran activitat com a professor i concertista. Dirigí l'orquestra del Teatre Calderón.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casassas i Simó, Enric  (Sabadell, Vallès Occidental, 1920 – Barcelona, 16/feb/2000)  Químic. Doctorat a la Universitat de Barcelona, d'on fou professor adjunt els anys 1950-66. Fou catedràtic de química inorgànica i analítica a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona (1969-76), de química analítica a la universitat de La Laguna (1967-69) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-76) i de la Facultat de Ciències Químiques de la Universitat de Barcelona (a partir del 1976). Treballà als EUA sobre polarografia (1954-55). Ha publicat força treballs, i s'ha especialitzat en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electromagnètiques. El 1968 obtingué el premi Martí d'Ardenyà, de l'IEC. Ha participat en tasques relacionades amb l'organització de la recerca: fou vice-rector d'investigació a la Universitat Autònoma, vice-rector d'ordenació acadèmica a la Universitat de Barcelona, president de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, entitat de la qual en fou president (1982), i president del Consell Científic i Tecnològic de la CIRIT de la Generalitat de Catalunya d'ençà del 1981.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casassas i Simó, Lluís  (Sabadell, Vallès Occidental, 1922 – Barcelona, 23/jun/1992)  Geògraf. Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona (1972), de la qual fou professor d'ençà del 1972, s'hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l'ordenament del territori de Catalunya. Fou col·laborador de Pau Vila en diversos estudis sobre Barcelona, com Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps (1974). S'interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya: El Lluçanès, evolució entre el 1950 i 1970 (1975), Fires i mercats a Catalunya (1978), La regionalització del territori i els ens intermedis (1990) i La ciutat metropolitana i la unitat de Catalunya, i, en col·laboració amb J. Clusa, L'organització territorial de Catalunya i Organització territorial i administrativa de Barcelona (ambdues del 1981). Premi Lluís Casassas i Simó

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casassas i Simó, Oriol  (Sabadell, Vallès Occidental, 1/set/1923 - )  Pediatre. Llicenciat en medicina a Barcelona (1949). Fou president de la Societat Catalana de Pediatria (1974-76), i també en dirigí el "Butlletí". Membre de la Societat Catalana de Biologia, a la represa de l'edició de "Monografies Mèdiques" (1969) en fou membre del consell de redacció. Formà part del comitè executiu del Congrés de Cultura Catalana (1976-77). Membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans (1985) i director de la redacció del diccionari Enciclopèdic de Medicina. Ha publicat L'ensenyament de la pediatria (1964), L'hospitalització pediàtrica a Catalunya (1966), La pediatria en el suburbi (1967), La medicina catalana del segle XX (1970) i Primer -i últim- llibre d'exercicis (1972), premi de poesia Salvat-Papasseit.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casassas i Ymbert, Jordi  (Barcelona, 1948 - )  Historiador. Féu els estudis de llicenciatura i doctorat a la Universitat de Barcelona, de la qual després fou catedràtic d'història contemporània i director del departament homònim. Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d'Estudi d'Història de la Cultura i dels Intel·lectuals. La seva obra s'ha centrat en el món intel·lectual català des del s XIX fins a la guerra civil espanyola. Ha publicat una amplíssima bibliografia sobre aquesta temàtica, i ha participat en nombrosos congressos internacionals. Entre les seves obres destaquen Jaume Bofill i Mates (1878-1933). L'adscripció social i l'evolució política (1980), L'Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies (1986), Intel·lectuals, Professionals i Polítics a la Catalunya contemporània (1989), Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX (1990), El futur del catalanisme (1997) i Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808-1975) (1999).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casassayas i Mariol, Ignasi  (Manresa, Bages, 1883 - Catalunya, s XX)  Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a aquarel·lista, conreant sobretot els paisatges urbans, i com a muralista. Realitzà alguns dibuixos per a l'Arxiu Històric de Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casasses i Figueres, Enric  (Barcelona, 9/mar/1951 - )  Escriptor. S'inicià en la poesia a la revista menorquina "Druida" als anys 70. Es donà a conèixer, però, amb No hi érem (1993, Premi de la Crítica). Altres obres: El poble del costat (1993), Començament del començament i ocasió de les ocasions (1994), Calç (1995, premi Carles Riba), D'equivocar-se així (1997), Irània i bacallà (1998).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casasús i Guri, Josep Maria  (Barcelona, 31/jul/1944 - )  Periodista i catedràtic universitari. Llicenciat en dret. El 1966 entrà com a redactor al diari "Tele-eXprés" fins què fou nomenat cap de direcció (1970-76), després passà a ser-ho del diari "Catalunya Express", (1976-79). Del 1971 al 1974 fou director de la revista "Dossier Mundo". Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari "Gaceta Ilustrada" i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de "La Vanguardia". A partir del 1987 s'introduí en el món acadèmic i fou nomenat president de la Societat Catalana de Comunicació i vice-director del departament de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Vicedegà de la UAB (1988), deixà el càrrec en ésser nomenat degà de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que  compaginà amb la redacció d'editorials de "La Vanguardia" i amb la presidència de l'Observatori de la Comunicació Científica de la UPF. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), és autor d'una vintena de llibres i de més de cent articles en revistes de recerca i divulgació. Ha estat guardonat amb nombrosos i importants premis.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casau  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (1.103 m alt) de l'antic terme de Gausac, al vessant oriental del Montcorbison, damunt la plana de Viella. L'església parroquial (Sant Andreu) conserva elements romànics. Hi han estat trobades restes romanes. Prop del poble hi ha el petit veïnat de Sant Per.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casau i Matamala, Josep  (la Manresana, Sant Ramon, Segarra, 1873 - Catalunya, s XX)  Escultor. Té gran nombre de composicions de caràcter anecdòtic.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casaus i Mechó, Jesús  (Barcelona, 1926 - )  Pintor. Fou deixeble de Joan Serra. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1943.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casavella, Sant Lleïr de  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Veure> Sant Lleïr de Casavella.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casavells  (Corçà, Baix Empordà)  Poble (44 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l'actual, és a l'esquerra del Daró; l'església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d'Ullà. Conserva una casa fortificada. El 1698 era lloc reial de la batllia d'Ullastret. L'antic terme comprenia el poble de Matajudaica i el raval de les Costes.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cascalls, Jaume  (Berga ?, Berguedà, s XIV - Catalunya, v 1378)  Escultor. Documentat entre el 1341 i el 1377. Tingué residència a Barcelona i treballà, per encàrrec de Pere III de Catalunya-Aragó, primerament en l'obra d'unes imatges a Perpinyà (1345), i després, mentre visqué, en les sepultures reials de Poblet, juntament amb el mestre Aloi de Montbrai. És un dels grans creadors dels retaules de pedra, entre els quals el més antic és el de la Mare de Déu de l'església de Cornellà de Conflent (1345). A Girona es conserven dues obres molt importants que li són atribuïdes: el Sant Carlemany (en realitat retrat d'un sobirà català, possiblement Pere III) en alabastre (Museu de la Catedral de Girona), i el Crist jacent de l'església de Sant Feliu (una de les primeres i importants manifestacions d'estudi anatòmic). Casat amb Francesca, filla del pintor Ferrer Bassa (1345), col·laborà, sembla, amb aquest en la pintura d'un retaule (1352) per a la capella de la...  Segueix... 

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cascanar  (Sencelles, Mallorca Septentrional)  Casal (ort ant: Cas Canà), a l'est de la vila.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casella  (Catalunya o Itàlia, s XVIII - Catalunya ?, s XVIII)  Escultor. Esculpí la imatge de marbre de la Mare de Déu de l'Esperança. L'obra pertanyia a l'antic gremi de corredors d'orella de Barcelona. El 1767 fou posada al temple de Santa Maria del Mar de Barcelona. La seva signatura figura a la peanya de la imatge. Hom ignora si es tracta d'un artista català o bé italià.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casella, la  (Alzira, Ribera Alta)  Caseriu, a la vall de la Casella, depressió de direcció sud-est - nord-oest, entre les serres de la Murta i del Cavall Bernat; al nord, i de les Agulles, al sud, drenada pel barranc de la Casella, afluent del Xúquer per la dreta, al qual desemboca prop d'Alzira.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casellas i Coll, Pere  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s XIX - Riudaura, Garrotxa, 1863)  Metge. Es doctorà a Montpeller. Fou metge administrador de l'hospital de Sant Jaume d'Olot. És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d'Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la M.I.V. de Olot (1849). Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d'una epidèmia de tifus.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casellas i Dou, Raimon  (Barcelona, 7/gen/1855 - Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1/nov/1910)  Crític d'art, periodista i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona i, morts els seus pares, el 1874 es féu càrrec de la tintoreria familiar, que abandonà en dedicar-se a les lletres. Col·laborà a "L'Avenç" (1891), en la seva segona època, a "La Vanguardia" (1892), com a crític d'art, des d'on defensà i fou un dels iniciadors del modernisme català. Intervingué en les Festes Modernistes de Sitges (La damisel·la santa, 1895, premi de prosa poètica). El 1899 entrà com a redactor en cap a "La Veu de Catalunya", on esdevingué el crític d'art més influent del seu temps. Dirigí un quant temps la revista "Hispània" i col·laborà en d'altres publicacions de Barcelona i en revistes estrangeres. L'obra més representativa de la seva escassa producció és Els sots feréstecs (1901), novel·la naturalista. És també autor de les narracions curtes Les multituds (1906) i Llibre d'històries (1909). La seva obra...  Segueix... 

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caselles  (Fonollosa, Bages)  Antic llogaret, al sector nord del terme; l'església, romànica, que pertenyia a la pabordia de Caselles, depèn de la parròquia de Camps.

55 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Caselles  (la Cabanassa, Alta Cerdanya)  Antic nom del poble (o el Vilar de Caselles).

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caselles, Esteve  (Lleida ?, s XVII)  Jurista i mestrescola de l'estudi general de Lleida. Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii... (1680) i a Jurisdicción regia y pontificia que... tiene el maestrescuelas (v1687). Fou ardiaca de la seu de Lleida. També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville (1680) i Discursos astrológicos de un cometa aparecido en 1668.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caselles, Guillem  (Felanitx ?, Mallorca, 1440 – Palma de Mallorca, 1516)  Inquisidor. Ja prevere, ingressà a l'orde dominicà (1469), després d'haver passat un quant temps als jerònims. Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador. Nomenat inquisidor dels regnes de Catalunya, Sardenya i Mallorca, el 1503 va sostenir una aspra discussió amb els lul·lians sobre el tema de la virginitat de Maria, però fou en certa manera desautoritzat per Roma, que aprovà la doctrina de Llull.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caselles, Jaume de  (Valls, Alt Camp, v 1690 – Toledo, Castella, 1764)  Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62). El 1762 signà l'aprovació del llibre Llave de la modulación, d'Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l'excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona. Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos. La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l'aspecte harmònic.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caselles, Joan  (País Valencià, s XIX)  Ebenista. Un dels seus deixebles i ajudants fou Pere Albacar.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caselles, les  (Esponellà, Pla de l'Estany)  Veïnat, a l'esquerra del Fluvià.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Caselles, pabordia de  (Fonollosa, Bages)  Antiga comunitat canonical (Santa Maria de Caselles), regida per un paborde, dependent de Santa Maria de l'Estany, situada prop de Caselles. Fou fundada pels senyors de Fals el 1221; l'església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235. Perdurà fins al 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots.

62 ANDORRA - GEOGRAFIA

Caselles, Sant Joan de  (Canillo, Andorra)  Veure> Sant Joan de Caselles.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Caseponce, Esteve  (Ceret, Vallespir, 1850 – 1932)  Narrador. Fou rector d'Arles de Tec (1898-1908) i, un cop jubilat, s'establí a Barcelona fins al 1930, quan es retirà a Perpinyà. Col·laborà, sota l'epígraf Una llesca de pa de casa, a la secció catalana del setmanari "La Coix des Pyrénées Orientals" amb el pseudònim d'Hotentic i, més tard, amb el de Mir i Nontoquis. Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb l'estudi titulat Diferències que hi ha entre el català parlat a Barcelona i el català parlat al Ruissilló i especialment al Vallespir. És autor de Contes vallespirencs (1907), Cent i una faules de la Fontaine (1927), Monòlegs vallespirencs (1928), Llavants de taula (1930), Altra manada en les faules de la Fontaine (1930), Espigolada en les faules de la Fontaine i Camí fent (1932). Durant la I Guerra Mundial fou un dels promotors d'un comitè d'ajut a la causa aliada.

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Caseres  (Terra Alta)  Municipi: 42,89 km², 324 m alt, 267 hab (2014). Situat a la banda dreta del riu d'Algars, al límit amb l'Aragó. A l'est el terreny és accidentat per la serra de Botja, amb pinedes i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (ametllers, olivera, vinya i cereals), complementada pel regadiu (arbres fruiters i farratges), que s'alimenta d'aigua de l'Algars per mitjà de sèquies. La vila, que agrupa tota la població del municipi, és a la riba dreta del riu d'Algars, al voltant de l'església parroquial dedicada a santa Maria Magdalena. Dins el municipi hi ha, a més, l'antic terme d'Almudèfer, amb les ruïnes del castell, d'una torre rectangular i les restes del poblat ibèric de Gessera, excavat per Bosch i Gimpera a partir del 1915. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caseres, Bernat  (Catalunya, s XVI - Tarragona ?, s XVI)  Mestre d'obres. Actiu a Tarragona. Sembla que, el 1583, fou arquitecte de la capella del Santíssim de la seu, mostra primerenca de l'arquitectura renaixentista a Catalunya, traçada possiblement per Jaume Amigó i continuada més tard per Pere Blai.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casero i Madrid, Just Manuel  (Abrantes, Portugal, 1946 – Girona, 1981)  Periodista i polític. Començà a fer periodisme a Figueres i, després, a Girona, on ingressà en l'equip de "Presència". Col·laborà en diversos periòdics catalans i fou un dels fundadors del "Punt Diari", on escriví diàriament una columna, que foren recollides, com a homenatge pòstum, en el llibre Quiosc. Membre del PSC-PSOE, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter. L'any 1981 es creà a Girona el premi de narració breu que porta el seu nom.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cases, Francesc  (Tàrrega, Urgell, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Metge. Fou catedràtic de medicina (1726) de la universitat de Cervera. Deixà manuscrits un Methodus rationalis medendi humani corporis morbos i un Tractatus utilissimus de morborum mulierum curatione (1725).

68 CATALUNYA-NORD - HISTÒRIA

Cases, les  (Rodés, Conflent)  Despoblat, en una petita vall, a l'esquerra de la Tet. En resta l'església.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cases, Magí  (Barcelona, s XVII)  Sacerdot i escriptor. Catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona. Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides (1677). És autor de Desenganys, introducció a la vida devota (1673), en vers, que recorda les antigues noves rimades, i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l'apocalipsis, fou encara reimprés al s. XIX. Jutge de les festes poètiques en honor de santa Eulàlia (1667), escriví en llatí uns Lectio poetica en hexàmetres.

70 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Cases Altes  (Racó)  Municipi: 16,89 km², 680 m alt, 149 hab (2014), (cast: Casas Altas). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Túria. La major part del territori és ocupat per brolles (espígol); hi ha pasturatges d'hivern de propietat municipal. Les bases de l'economia local són l'agricultura, predominantment de secà (cereals i vinya); també hi ha regadiu (cereals -blat, sègol-, blat de moro, patates, hortalisses i arbres fruiters -pereres i pomeres disseminades-) a la riba del Túria. Hi té una certa importància el bestiar de llana, així com l'avicultura i l'apicultura. Activitats que tanmateix no han pogut impedir l'emigració de gran part de la població a Barcelona, Sagunt i València. El poble és a la dreta del Túria, dominat per l'església parroquial, dedicada a la Trinitat. Pertangué fins al 1838 al terme d'Ademús. Àrea comercial de Terol. Ajuntament (en castellà)

71 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Cases Baixes  (Racó)  Municipi: 22,62 km², 650 m alt, 195 hab (2014), (cast: Casas Bajas). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a banda i banda del Túria i al límit amb Castella. Les brolles i els pasturatges ocupen gairebé la meitat del terme. La vida econòmica local es basa en l'agricultura, principalment de secà (cereals, vinya, oliveres, pomeres, ametllers i figueres); el regadiu, localitzat als marges del Túria, és dedicat al conreu d'arbres fruiters, hortalisses i blat de moro. També hi ha ramaderia ovina, aviram i apicultura. Les activitats industrials són derivades de l'agricultura. Aquests recursos econòmics no ha pogut evitar l'emigració de bona part de la població, sobretot a partir de la segona meitat del s XX. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba a la dreta del Túria; l'església parroquial és dedicada a la Transfiguració. Pertangué fins al 1838 al terme d'Ademús. Àrea comercial de Terol. Ajuntament (en castellà)

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases d'Alcanar, les  (Alcanar, Montsià)  Poble i barri marítim, a la costa, a 4 km del centre. La pesca és la principal activitat econòmica, especialment llangostins, a més de llenguado, moll o sípia. Hi ha una llotja, i hom projectà (1968) la construcció d'un espigó davant l'escar. Altra font económica és la funció de centre d'estiueig i de turisme. L'església parroquial de Sant Pere és del 1865. La carta de poblament, amb el nom de la Punta de Benifallim, fou atorgada el 1251 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1740 Felip V (avancant-se als posteriors projectes de Carles III sobre Sant Carles de la Ràpita) atorgà el permís i els terrenys per a bastir-hi una gran població que havia d'anomenar-se Villa de San Felipe, planejada per Juan Caballero, sergent major de Tortosa; l'empresa, però, no prosperà. Fins a la Guerra del Francès hi hagué una torre fortificada (torre de Sant Pere), amb guarnició, destruïda per les forces angleses. El permís d'embarcament per a la platja fou obtingut vers el 1862.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases de Barbens, les  (Anglesola, Urgell)  Caseriu, prop del terme de Barbens, on hi ha una important explotació agrària. Era una antiga masia pertanyent al monestir de Poblet.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Bàrcena, les  (València, Horta)  Poble i enclavat, separat del nucli principal pel terme de Bonrepòs i Mirambell. El nucli urbà, al llarg de l'antiga carretera de Barcelona a València, sorgí al costat del llogaret i antiga alqueria islàmica de Macarella, amb les cases del qual s'ha unit. Eclesiàsticament depèn de Bonrepòs.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases de Ca l'Avi, les  (Subirats, Alt Penedès)  Veïnat, al límit amb el terme del Pla del Penedès.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cases de Corbins, les  (Corbins, Segrià)  Despoblat, a l'oest del poble. Pertanyia als hospitalers.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cases de Costa, les  (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)  Antic nom.

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Cubells, les  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida)  Caseriu, a l'oest del poble.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Galiana, les  (el Fondó dels Frares, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, al límit amb el terme del Fondó de les Neus.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Joan Blanco, les  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, prop del Fondó de Monòver, al nord del cabeç de Mossèn Joan (728 m alt).

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de la Sénia, les  (Rossell, Baix Maestrat)  Veure> Cases del Riu, les.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases de la Serra, les  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Enclavat, separat del nucli principal pel de Sanaüja. Enclou la casa i església de Pujol.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases de l'Alzina, les  (Jorba, Anoia)  Veïnat de l'antic municipi de Castellví, al sud-oest del poble.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de l'Estany, les  (Puçol, Horta)  Grup d'habitatges, parcialment habitats de pescadors i arrossers, al límit amb el municipi de Sagunt (Camp de Morvedre), sobre la costa, a la gola de l'estany de Puçol.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Lloma, les  (Moixent, Costera)  Caseriu, al vessant septentrional de la lloma de la Bastida de les Alcusses.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Marco, les  (el Campello, Alacantí)  Barri residencial, al sector septentrional de la platja de Sant Joan.

87 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Cases de Pena, les  (Rosselló)  Municipi: 13,38 km², 46 m alt, 834 hab (2012), (ant: les Casasses, fr: Cases de Pène). Ocupa la vall mitjana de l'Aglí, aigua avall de l'estret de Cavanac. El terme és accidentat per la serra de Talteüll, al nord, i el massís de Pena, al sud. La vida econòmica del municipi es basa en l'explotació de pedreres calcàries i l'agricultura de secà, dedicada sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola (vi dolç natural de les costes de l'Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló). El poble es troba a banda i banda de l'Aglí; el nucli vell, a l'esquerra, és al voltant de l'església parroquial; l'expansió del s XIX tingué lloc a la dreta del riu; tots dos nuclis es comuniquen per un llarg pont. Molt a prop hi ha l'antic castell i actual santuari marià de Pena, al massís del mateix nom. Informació (en castellà) - Turisme (en castellà)

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cases de Pericó, les  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Veïnat, al vessant oriental de la serra de Palleroa.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases de Posada, les  (Navès, Solsonès)  Llogaret, en una plana a l'esquerra del Cardener, aigua avall de l'estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa. L'església parroquial és dedicada a santa Eulàlia.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases de Rialb, les  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Veïnat, a l'esquerra del Rialb.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases de Roig, les  (Tortosa, Baix Ebre)  Caseriu (ant. Mas de Roig, o el Lligallo del Roig), prop de l'antiga torre de la Granadella, al terme de la qual pertany, emplaçat al llarg de la carretera de Tortosa a la Cava.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Sala, les  (Novelda, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, a l'esquerra del Vinalopó.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Sanxis, les  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, a la capçalera de la rambla de Tarafa.

94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cases de Torlarribera, les  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Veïnat, a la dreta del barranc de Vilacarle.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Vidal, les  (Fontanars dels Alforins, Vall d'Albaida)  Caseriu, a l'oest del poble.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases de Xilxes, les  (Xilxes, Plana Baixa)  Barri marítim.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases del Cap, les  (Santa Pola, Baix Vinalopó)  Caseriu, a la costa, vora el far i el cap de Santa Pola.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases del Congrés, les  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, en forma de blocs d'habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana. Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional (1952) i amb la iniciativa del bisbat i l'ajut de l'Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d'ajudar a resoldre el greu dèficit d'habitatges de Barcelona.

99 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases del Far, les  (Alacant, Alacantí)  Urbanització turística, prop del far i el cap de l'Horta, entre les platges de l'Albufereta i de Sant Joan.

100 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cases del Forn, les  (Canillo, Andorra)  Grup de bordes i antic llogaret, prop del poble de Prats.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases del Frare, les  (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat)  Veïnat.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases del Mestre, les  (Beneixama, Alt Vinalopó)  Caseriu, a l'est de la vila, a la dreta del Vinalopó.

103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases del Riu, les  (Rossell, Baix Maestrat)  Llogaret (o les Cases de la Sénia, o les Cases de Rossell), a la dreta del riu de la Sénia, davant la vila de la Sénia (Montsià).

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases del Senyor, les  (Monòver, Vinalopó Mitjà)  Llogaret, al vessant septentrional de la serra del Coto. La parròquia (el Remei) comprèn diversos llogarets i caserius habitats.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases del Xum, les  (Canyelles, Garraf)  Raval.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases d'en Raspall, les  (Font-rubí, Alt Penedès)  Veïnat, al límit amb els termes de Sant Quintí de Mediona i el Pla del Penedès.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cases d'En Roig, les  (Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)  Nom amb que també és conegut el poble de Corbera de Baix, cap del municipi.

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cases d'Ivanyes, les  (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)  Llogaret (o les Casetes d'Ivanyes), al límit històric amb Castella.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cases i Capó, Josep  (Lleida, 1906 - Barcelona, d 1973)  Pintor. Estudià a Barcelona, a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic. Ha realitzat bon nombre d'exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destaca com a paisatgista.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cases i Deordal, Josep Maria  (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 26/des/1919 - Figueres, Alt Empordà, 21/abr/2002)  Eclesiàstic. Fou ordenat prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló el 1971. La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972. Des del 1996 fou bisbe emèrit de la mencionada diòcesi. L'any 1969 fundà els Grups d'Oració i Amistat.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cases i Gual, Antoni  (Manresa, Bages, 1735 – Barcelona, 1808)  Notari. Autor de Compendium Artis Notoriae. Formularium diversorum contractium i Arte de notaria forense.

Anar a:    [ Casas ]    [ Casas i A ]    [ Casass ]    [ Caselle ]    [ Cases d ]    [ Cases de S ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons