|
|
|
Anar a: [ Rubio ] [ Rubio i C ] [ Ruda ] [ Ruiz ] [ Ruiz i P ] [ Rupia ] ...i estimo a més amb un / desesperat dolor / aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. (Salvador Espriu) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubió (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble (1.887 m alt), és el nucli més alt habitat permanentment dels Països Catalans, a la dreta del torrent de les comes de Rubió (que davallen del coll de la Culla). L'església parroquial (Sant Salvador) depèn de la de les Llacunes. Formava part dels vescomtat de Vilamur. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rubió (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel de Balanzat. La seva costa té, com a accidents geogràfics més notables, el cap de Rubió (alt promontori que des d'un puig de 312 m alt avança cap al mar) i es Portitxol de Rubió. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió (Catalunya, s XIX) Família d'erudits i literats. Iniciada per Joaquim Rubió i Ors. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Anant amb les forces de Jaume I, assistí al setge de Balaguer (1228), a la campanya contra els Cabrera per restablir al comtat d'Urgell els drets de la legítima hereva Aurembiaix. En aquesta operació, havent-se produït una gran sortida dels defensors sobre un punt avançat en què es trobava, mostrà un coratge excepcional. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió, Bartomeu (Catalunya, s XIV) Escultor. Treballà a la seu de Lleida, on féu l'altar major en alabastre, avui desaparegut, per bé que en resten fragments als Museus Provincial i Episcopal de Lleida. L'obra pot ser datada el 1362. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rubió, Francesc (Xàtiva, Costera, s XVIII - País Valencià ?, 1776) Metge. Estudià i es graduà a la Universitat de València. Fou metge de la família reial. Escriví un Historial del origen, generación y efectos de las lombrices y su curación (1750) i una Medicina Hipocrática o arte de conocer y curar las enfermedades por reglas de la observación y experiencia (1761), seguida d'una dissertació sobre el vaccí antivariolós. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió, Francesc (Catalunya, s XVI – Moià, Bages, s XVII) Escultor. Excel·lí en la realització de retaules de fusta. Treballà amb el seu fill Jaume i altres parents. De jove visqué a Cervera i més tard s'establí a Moià, on treballà la família dels Rubió, documentada per diverses obres artístiques. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió, Guillem (Vilafranca del Penedès ?, Alt Penedès, s XIV) Teòleg escotista. Franciscà, arribà a ésser provincial de la província d'Aragó. La tradició el fa deixeble de Duns Escot; només se sap, però, que fou deixeble a París de l'escotista Francesc de Marchia, les lliçons del qual transcriví en un còdex que es conserva a Roma. Mestre de teologia a París, al seu curs sobre el llibre de les Sentències (1334) figuren les tendències criticistes imperants a la seva època. Fou publicat el 1518 sota el títol Disputationes in quattuor libros Magistri Sententiarum. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubio, Ramon Ricard (Barcelona, 1923 - ) Pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia. Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus. Instal·lat a Saõ Paulo (1953), exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort. Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966. Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975. Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb M. Campigli, aportant-hi, però, un 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubió d'Agramunt (Foradada, Noguera) Poble i antic municipi (pop: els Rubions), entre la serra del Munt i el terme d'Alòs de Balaguer, a l'esquerra del Segre. És format per tres nuclis: Rubió de Dalt i Rubió del Mig, damunt un contrafort oriental de la serra de Boada, i Rubió de Sòls, 2 km al nord, vora el Segre. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El castell de Rubió, que domina Rubió de Dalt, és esmentat el 1018. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubió de Cervera (Estaràs, Segarra) Masia i antic poble, vora el Sió. Depèn de la parròquia de Gàver. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió i Bellver, Joan (Reus, Baix Camp, 24/abr/1870 – Barcelona, 30/nov/1952) Arquitecte. Estudià a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i va ésser deixeble d'Antoni Gaudí, amb qui col·laborà i de qui adoptà 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubio y Borrás, Manuel (estat espanyol, 1865 - Catalunya ?, s XX) Historiador. Bibliotecari de la Universitat de Barcelona des del començament del s XX fins a l'oct/1931, any en què fou destituït. Escriví diverses obres sobre l'història de l'educació al Principat: Guía del estudiante en Cataluña (1913), Motines y algaradas de estudiantes en las universidades de Barcelona y Cervera (1914), Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera (1915-16) i Reseña histórica y bibliográfica de la Universidad de Barcelona (1919). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió i Lois, Manuel (Barcelona, 1920 - 2005) Zoòleg. Fill de Jordi Rubió i Balaguer. Doctorat en ciències biològiques a la Universitat de Barcelona. Ha estat director de l'Aquàrium i del Laboratori de Blanes de l'Institut d'Investigacions Pesqueres (1961-86). Especialitzat en biologia marina de la Mediterrània occidental i en tecnologia pesquera. Autor de Contribución al estudio de la fauna bentónica del litoral de Blanes (1971), Recolección y primera descripción de esponjas (1973) i de prop d'un centenar de publicacions sobre pesca i zoologia: també és coautor de La pesca en España I. Cataluña (1955). Té en preparació una obra sobre 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rubió i Nadal, Josep (el Vilosell, Garrigues, s XVIII - Bràfim, Alt Camp, d 1814) Naturalista i capellà. S'ordenà sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) i més tard de Bràfim. Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rúbio i Rosell, Rafael (València, 1884 – 1941) Escultor i dibuixant. Féu el monument a Cabanilles a l'Alameda de València. Era professor d'escultura de l'Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger. Era el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rubió i Tudurí, Marià (Maó, Menorca, 1/gen/1896 – Barcelona, 28/oct/1962) Polític i escriptor. Fill de Marià Rubió i Bellver. Fou amic de Cambó, passant d'Amadeu Hurtado, membre d'Acció Catalana i de l'Esquerra Republicana. S'exilià el 1938 a França. Tornà a Catalunya el 1948. Publicà Estat Espanyol. Societat Anònima (1930), en col·laboració amb N. Mart; Catalunya amb Europa (1932?), La Justícia a Catalunya (19 Juliol 1936-febrer 1937) (1937) i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz (Guerra fría o guerra total) (1955). 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rúbio i Vèrnia, Rafael (València, s XIX – s XX) Escultor. Fill de Rafael Rúbio i Rosell. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l'Escola d'Arts i Oficis de Jaén. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubiola, la (Veciana, Anoia) Masia, església (Santa Llúcia) i antic poble (ort ant: la Robiola), a l'oest del terme, al límit amb la Segarra, dins l'antic terme de Montfalcó el Gros. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rubions, els (Foradada, Noguera) Veure> Rubió d'Agramunt. 29 CATALUNYA - LITERATURA Rúbriques de Bruniquer Veure> Cerimonial dels Magnífics Consellers d'Esteve Gilabert Bruniquer. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ruda, punta de sa (Formentera, Eivissa) Cap de l'illa, a l'est de sa Mola. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ruda, riu de (Vall d'Aran) Altre nom de la Garona de Ruda, un dels dos braços -el més llarg- que forma la Garona a Castell-lleó, emissari dels estanys de Saboredo. Rep aquest nom, especialment, a la capçalera, aigua amunt de Tredòs, on forma la vall de Ruda, que tanquen els massissos de Saboredo, la Bonaigua i Pigader. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rué i Rubio, Miquel (Cervià de Ter, Gironès, 1864 – Tarragona, 1926) Músic. Deixeble de Ramon Bonet, guanyà les oposicions al mestratge de la seu gironina (1887). L'exercí durant més de trenta anys i passà més tard a la catedral de Tarragona. Recollí un gran nombre de cançons tradicionals catalanes i publicà La reforma de la música religiosa (1900) i Canto gregoriano (1905). 34 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruera i Pinart, Josep Maria (Barcelona, 1900 - Granollers, Vallès Oriental, 1988) Compositor. Estudià amb Enric Morera i Joan Baptista Lambert. És autor, entre altres obres, de Quartet de corda (1929), de Tres moviments simfònics (1936), d'un Poema montserratí (1947) i de sardanes, com La Verge Catalana i La competència, escrita per a tres cobles. Fou director de l'Escola Municipal de Música de Granollers. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruera i Pujol, Antoni (Puiggròs, Garrigues, 1835 - Montserrat, Bages, 1913) Sacerdot secular i més tard benedictí i abat titular de Ripoll. Estudià al seminari de Barcelona, d’on passà a Girona (1862) com a familiar del bisbe Constantí Bonet. Ordenat de sacerdot (1866), exercí algun temps el ministeri parroquial, fins que professà com a benedictí a Montserrat (1876). Fou secretari de l’abat Miquel Muntadas, hostatger i majordom. El 1890 fou nomenat prior de Montserrat i el 1892 visitador de la província espanyola de la Congregació de Subiaco. Aleshores fou nomenat abat titular de Ripoll. Exercí el càrrec fins el 1907, que, malalt, es retirà a Montserrat. Sota la seva gestió s’expandí molt l’orde a tot l’estat espanyol i als països de l’Amèrica Llatina i a les Filipines. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruet i Roset, Francesc de Paula (Barcelona, 1826 – Madrid, 1877) Pastor protestant. Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l'estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l'excapellà Luigi Desanctis, i s'uní a l'església valdesa. El 1855, després d'una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme. Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments. Condemnat a exili perpetu, s'establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l'Església 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ruf, castell (Martorelles de Dalt, Vallès Oriental) Veure> Castellruf. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rufasta, Marià (Barcelona, s XVII – s XVIII) Notari. Començà a actuar el 1693. Tingué el títol de ciutadà honrat. El 1697 era prior del col·legi de notaris i lluità com a tinent de la Coronela contra el setge francès a la capital. Fou partidari de Carles d'Àustria, com actuari a l'Audiència de Barcelona. Participà a la Junta de Braços de Barcelona de 1713. Decidida la resistència contra Felip V, fou membre del govern provisional català. Després de la capitulació del 1714 la foren confiscats els béns. Actuà com a notari fins al 1726. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rufea (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, a la dreta del Segre, al sud de la ciutat. És dividida entre Rufea Sobirana (on es troba el santuari de Butsènit) i Rufea Jussana (a les terrasses més baixes). Era un antic terme que després de la conquesta cristiana pertangué a Gombau de Ribelles; a la fi del s XII s’havia format ja, al cim d’un turó (a l’indret de l’actual torre d’en Roig), un nucli (amb carta de poblament del 1199), que passà el 1208 al monestir de Poblet. Al s XIV era poble de contribució de Lleida, que es despoblà a conseqüència de la guerra dels Segadors. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rugat, baronia de (Rugat, Vall d'Albaida) Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim. Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat. Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ruices, Los (Requena, Plana d'Utiel) Llogaret, a uns 13 km de la ciutat. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ruïtlles (Mieres, Garrotxa) Antic poble i actual veïnat, a uns 2 km del cap del municipi. L'església de Sant Andreu havia estat parròquia. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ruiz, Beatriu Anna (Guardamar, Baix Segura, 1656 – 1735) Religiosa mística augustiniana. Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria, fins al punt de viure de caritat. Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques: Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema. Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat. Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies d'ella. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz Amado, Hilarió (Barcelona, 1832 – 1906) Enginyer. D’origen castellà, fou enginyer ordenador de Lleó i més tard enginyer en cap de muntanyes de Lleida. Fundà la revista "La Topografía moderna y el Catastro" (1894) i dirigí del 1895 al 1897 la "Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro". Publicà Estudios forestales: los montes en sus relaciones con las necesidades de los pueblos (1870-72), un Tratado de topografía moderna (1903-05) i obres didàctiques. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz Amado i de Contreras, Luis (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1863 – Madrid, 1953) Escriptor. Germà de Ramon. Vinculat al món castellà, fundà la "Revista Nueva" i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98. Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica: Dramaturgía castellana (1891), 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz Amado i de Contreras, Ramon (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 14/gen/1861 – Barcelona, 1934) Jesuïta i publicista. Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús (1884) i s’especialitzà en temes de teologia. Fundà i dirigí la revista mensual "La Educación Hispanoamericana" (1904-08). Fou conseller d’instrucció pública (1921-26), col·laborador assidu de "Razón y Fe", de la Catholic Encyclopedia, i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona. És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901: El modernismo religioso (1908), La piedad ilustrada (1910), Ascética ignaciana (1915), i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia Universal (1925-30), de Johann B. Weiss. Era germà de Luis. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz Blasco, José (Màlaga, Andalusia, v 1838 – Barcelona, 1912) Pintor. Íntim amic d’A. Muñoz i Degrain. Professor de figura i adornament a l’escola de Belles Arts de la Corunya el 1891, quatre anys després aconseguí la càtedra de dibuix de figura de la Llotja de Barcelona. Conreà la natura morta i la pintura de coloms. Orientà i protegí els inicis de la carrera pictòrica del seu fill Pablo Ruiz Picasso, que el retratà en algunes de les seves primeres obres. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz i Calonja, Joan (Barcelona, 31/mai/1923 - Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 27/gen/2010) Historiador de la literatura. Ha estat deixeble de Jordi Rubió i Balaguer. Publicà el llibre de poemes Alma a la luna (1948). S'especialitzà en l'estudi de l'humanisme a Catalunya (el 1956 publicà Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV). És autor d'una Historia de la literatura catalana (1954), la primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, i de l'antologia Panorama del pensament català contemporani (1963). Ha promogut un gran nombre d'obres pedagògiques, i n'ha escrites algunes; ha col·laborat també en publicacions de formació religiosa, com 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ruiz i Capdepón, Trinitari (Oriola, Baix Segura, 1836 – Madrid, 1911) Polític. Membre de la Unió Liberal durant la seva joventut, dirigí successivament els dos òrgans que aquest partit tingué a València, "La Unión" i "El Valenciano". Posteriorment, formà part de diversos gabinets, sempre presidits pel cap del partit liberal; fou ministre d'ultramar (1888), governació (1888-90, 1894-95 i 1897-99) i gràcia i justícia (1892-94). Fou l'impulsor de nombroses reformes, especialment de l'aprovació de la Llei de Sufragi Universal del 1890. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz i Casamitjana, Adolf (Barcelona, 1869 – 1937) Arquitecte. Titulat el 1893. Les obres més sobresortints d'ell són la casa de la marquesa de la Vall de Ribes, del carrer de la Diputació, 309 (1888), la torre Viladot a la fi del carrer de Craywinckel (1899), la casa Paixa del carrer de Casanova (1912), la magnífica torre de Joaquim Pujol a la plaça dels Josepets (1900, demolida), la torre Andreu -La Rotonda-, la més coneguda de les seves construccions (1900), la torre Canalejo al carrer de Ferran Puig, cantonada Sant Antoni (1900), i les cases pròpies al carrer de Còrsega, 213-215 (1907). La seva arquitectura és manifestament modernista, dins la línia imposada per Domènech i Montaner. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz i Castella, Josep (Catalunya, s XIX - s XX) Advocat i especialista en orientació professional. Fou secretari del Museu Social, des d'on fundà el 1914 el Secretariat d'Aprenentatge, que poc després transformà en l'Institut d'Orientació Professional, on formà part del consell tècnic que el dirigí. Organitzà junt amb E. Mira la Segona Conferència Internacional de Psicotècnia aplicada a l'orientació professional i a l'organització científica del treball (Barcelona, 1921). És autor de Municipalización de las Bolsas de Trabajo (1912), Projecte de funcionament de l'Institut d'Orientació Professional (1918) i L'escola primària i l'orientació professional 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ruiz de Lihory i Pardines, Josep (València ?, 1852 – 1920) Baró d'Alcanalí i Mosquera i escriptor. Membre del partit conservador, va ésser, també, diputat a corts i alcalde de València. Presidó Lo Rat Penat. Com a obres principals cal esmentar: Diccionario biográfico de artistas valencianos (1897), Diccionario biográfico de músicos valencianos (1900), Los endemoniados de la Balma (1912) i Cuentos i llegendes regionals (1918). 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ruiz i Manent, Jaume (Ciutadella, Menorca, 1897 – Barcelona, 1945) Escriptor. Fill d'Àngel Ruiz i Pablo i germà de Josep Maria. Des del 1911 residí a Barcelona, on fou redactor de "La Vanguardia" i redactor en cap d'"El Matí", publicació que posteriorment dirigí, així com "Esplai", fins que cesà el 1935. Desenvolupà una gran activitat com a traductor al català d'obres en diversos idiomes. També col·laborà a la publicació de la Historia Universal de Gallach. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
95 PAÏSOS CATALANS - BIOGRAFIA Ruiz Picasso, Pablo Veure> Picasso, Pablo Ruiz. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ruiz i Porta, Joan (Tarragona, 23/oct/1863 – Barcelona, 29/mar/1934) Periodista i escriptor. Fou una de les figures de la investigació a Tarragona, ciutat de la qual fou cronista i arxiver, i, posteriorment, exercí el mateix càrrec a la Mancomunitat de Catalunya. També presidí el Centre Excursionista de Catalunya. Dirigí diverses publicacions periòdiques i erudites de Tarragona. S'especialitzà en monografies sobre la seva ciutat: Tamarit, Llegendes i tradicions del Camp de Tarragona, El setge de Tarragona, La catedral de Tarragona, L'Arc de Berà. 65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Ruiz i Rodríguez, Dídac (Màlaga, Andalusia, 13/gen/1881 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1959) Metge i escriptor. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona. El 1909 fou nomenat metge director del manicomi de Salt (Gironès). Publicà treballs importants sobre psiquiatria, malalties mentals i sobre la pedagogia dels malalts, i en col·laboració amb P. Bertrana, La locura de Álvarez de Castro. Molt vinculat al món cultural 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ruiz i Valarino, Trinitari (València, 1862 – 1945) Polític i advocat. Membre del partit liberal, fou fiscal del Tribunal Suprem. Diputat a corts (1888), ocupà el ministeri de Gracia i Justícia i de Governació en el govern Canalejas (feb/1910-nov/1912) i, una altra vegada, el de Gràcia i Justìcia en el de García Prieto (abril-juny de 1917). 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rull i Jové, Jaume (Sants, Barcelona, 1895 - Òrrius, Maresme, 1988) Erudit. El 1908 inicià una col·lecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l'aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans (actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc) formen l'Arxiu Rull, a Sants, que conté actualment més d'onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits. Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El cafè de Barcelona, de Ramón de la Cruz (1788). També s'hi conserven fotografies, programes, revistes i obres de tema teatral. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rull i Queraltó, Joan (Barcelona, 1881 - 8/ago/1908) Terrorista. Després de mantenir relacions amb els grups anarquistes barcelonins en 1901-05, fou empresonat acusat d'haver col·locat una bomba. Tanmateix, poc després aconseguí un lloc de treball a l'ajuntament, conegué el comte de Güell i a través d'aquest el governador civil, al qual s'oferí com a confident. Ossorio y Gallardo acceptà els seus serveis i entre el des/1906 i el mai/1907 sembla que la major part de les bombes que esclataren a Barcelona foren fabricades i col·locades pel mateix Rull. Finalment, en voler extorsionar el governador, fou detingut, jutjat i executat a Montjuïc. L'afer, que restà amb molts d'aspectes no aclarits (en especial la possible implicació de Güell i de Solferino), coincidí amb el naixement del projecte de llei de Maura contra el terrorisme. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rullan i Mir, Josep (Sóller, Mallorca, 1829 – 1912) Historiador. És autor d'uns Anales históricos de la villa de Sóller, en cinc volums, i d'una Història de Sóller en sus relaciones con la general de Mallorca, en dos 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rumeu i Freixa, Darius (Barcelona, 1886 – 1970) Polític i financer. Segon baró de Viver. Membre de la Unión Monárquica Nacional, el 1920 fou regidor de Barcelona. Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà la conselleria de Cultura de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec des d'on portà a terme una àrdua campanya contra la Mancomunitat mateixa; i fou nomenat, per reial ordre, alcalde de Barcelona (1924-30). Durant la seva gestió es realitzà l'Exposició Internacional del 1929. 73 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Runer, el (Alt Urgell / Andorra) Afluent esquerrà de la Valira (o riu Ner, o riu d'Arcavell), entre els dos territoris, que neix al port de Coborreu i s'uneix al seu col·lector vora Arcavell; és termenal entre els dos territoris. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rupaix (Pego, Marina Alta) Veure> Beniarrupaix. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rupert Maria de Manresa (Ramon Badia i Mulet) (Manresa, Bages, 1869 - Gènova, Itàlia, 1939) Caputxí. Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó. Féu construir l'església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural. Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d'apologètica i d'espiritualitat en català i castellà, d'història literària i 76 CATALUNYA - MUNICIPI
100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rupit (Rupit i Pruit, Osona) Poble (845 m alt) i cap del municipi. Es formà sota el penyal on s'aixecava el castell de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera de Rupit (o de Sallent). Els carrers estrets i costeruts s'enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels s XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc). L'església parroquial, obra del s XVIII, és dedicada a sant Miquel. Fou centre de la baronia de Rupit i després del marquesat de Rupit. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Rupit, hostal de (Riudarenes, Selva) Antic hostal, al sud del terme, a la dreta de la riera de Santa Coloma. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Rupit, marquesat de (Catalunya) Títol senyorial concedit el 1681 a Francesc Antoni de Bournonville i de Perapertusa, vescomte de Jóc i senyor de les baronies de Rupit i Fornils. Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera. Comprenia els 77 CATALUNYA - MUNICIPI
80 CATALUNYA - HISTÒRIA Rus (Castellar de N'Hug, Berguedà) Antiga parròquia (Sant Vicenç de Rus), a la vall del Llobregat, aigua avall del cap del municipi, on s'uneix, per la dreta, el torrent de Rus, que davalla del tossal de Rus (2.113 m alt), contrafort oriental del Puigllançada. L'antic terme s'estén també pel vessant septentrional d'aquest vessant (pla de Rus), damunt la vall del Rigard. 81 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Rus, port de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça / la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Coll (2.622 m alt) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al sud del castell de Rus (2.783 m alt), termenal dels dos municipis. Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus, que aflueix, per la dreta, al Flamicell, juntament 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rusäfï, Abü 'Abd Alläh Muhammad ibn Gälib al- (Russafa?, València, s XII - Màlaga, Andalusia, 1177) Poeta andalusí. Panegirista del califa almohade 'Abd al-Mu'min, visqué allunyat de la terra natal, a la qual dedicà nostàlgics poemes. És autor de composicions bàquiques i amoroses, recollides en un divan, i d'una maqäma en elogi del càlam (Maqäma fi wasf al-qalam). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rusca i Domènec, Francesc (All, Baixa Cerdanya, 1869 – Barcelona, 1909) Metge. Fou catedràtic de patologia quirúrgica de la facultat barcelonina. Destacà com a cirurgià i entre els organitzadors de l'Hospital Clínic. Molt inclinat a la investigació morí per haver-se inoculat el germen infecciós d'un pacient que havia operat. És autor de treballs professionals molt remarcables. 85 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Ruscino (Perpinyà, Rosselló) Ciutat ibèrica i després romana dels sordons, que correspon a Castellrosselló. Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d'un poblat ibèric típic. Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l'urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat. Després del segle I dC sembla que perdé importància. El lloc fou identificat des del s XVII; hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen. 84 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Ruscino (Perpinyà, 1911 – 1926) Revista d'història i d'arqueologia, principalment del Rosselló. Fundada i dirigida per P. Vidal. Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane. Publicà una gran quantitat de documents importants i hi col·laboraren, entre molts d’altres, F.P. Thiers, Alart, P. Puiggarí, P. Vidal, J. Calmette, E. Aragon -que la dirigia el 1920-, J.S. Pons i M. Robin. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rusiñol i Denis, Maria (Barcelona, 1887 – 1912) Escriptora i pintora. Filla de Santiago Rusiñol. Ha conreat el dibuix i la pintura. És autora d'un llibre de versos, de la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla i de L'arna, novel·la rural (1953). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Enganyar els homes d'un en un és bastant més difícil que enganyar-los de mil en mil. Per això l'orador té menys mèrit que l'advocat o el curandero. (Santiago Rusiñol) 90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
96 EUROPA - BIOGRAFIA Russell, Henry (Tolosa, Llenguadoc, 1834 - Pau, Bearn, 1909) Escalador i escriptor. D'origen irlandès, era comte. Fou un destacat pirineista. El 1865 féu la primera ascensió al pic de Russell, nom donat en honor seu, juntament amb Packe. Dels llibres que publicà cal destacar Souvenirs d'un montagnard, Grandes ascensions i Pyrenaica. 91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Russell, pic de (Benasc / Montanui, Alta Ribagorça) Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt). El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Russinyol, mestre de (Catalunya, s XIV - s XV) Pintor gòtic anònim. Autor d'un retaule dedicat a la Verge que reflecteix encara l'art de Pere Serra. En una Verge rodejada d'àngels músics de la catedral de Barcelona i una altra obra similar de l'antiga col·lecció Batlló palesa l'influx de Borrassà. El seu estil, d'innegable personalitat i vàlua, resulta tècnicament mediocre. 92 CATALUNYA - HISTÒRIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rutlla, la (Parlavà, Baix Empordà) Veïnat, al nord-est del poble. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Rubio ] [ Rubio i C ] [ Ruda ] [ Ruiz ] [ Ruiz i P ] [ Rupia ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Rubió
Rubió i Balaguer, Jordi
Rubió i Bellver, Marià (
Rubió i Lluch, Antoni
Rubió i Ors, Joaquim
Rubió i Tudurí, Nicolau Maria
Rubió i Tudurí, Santiago
Rugat
Ruiz i Manent, Josep Maria
Ruiz i Pablo, Àngel
Ruiz i Ponseti, Estanislau
Ruiz Torres, Pedro
Rupià (
Rupit i Pruit
Rusiñol i Prats, Albert
Rusiñol i Prats, Santiago
Russafa
Ruyra i Oms, Joaquim