|
|
|
Anar a: [ Toro ] [ Torra ] [ Torram ] [ Torre ] [ Torre, M ] [ Torre d ] El dolor i el goig alternen entre ells; però el goig és més breu. (Sèneca) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tòro (Viella, Vall d'Aran) Vall de capçalera del riu Nere, pel port Vell de Tòro (o coll de Tòro de Viella), obert a la línia de crestes que separa la Vall d'Aran de la vall de Barravés, passa l'antic camí que des de Viella condueix a l'hospital de Sant Nicolau des Pontèths, després de deixar a llevant el port de Viella. 2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Toro, el (Benimuslem, Ribera Alta) Despoblat. 3 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Toro, illa de (Calvià, Mallorca Occidental) Illot de la costa, davant la punta o banc d'Eivissa. Hi ha un far. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Toro, serra del (Barx / Simat de Valldigna, Safor) Sector de la serra de Valldigna, entre els dos termes, entre la serra de Buixarró i el Mondúver, que culmina a 607 m alt, al límit dels dos termes, que continua vers el nord per l'altiplà dit el pla del Toro, que domina la Valldigna. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torogó (Tremp, Pallars Jussà) Llogaret (974 m alt) de l'antic mun. d'Espluga de Serra, situat a la vall del barranc de Torogó (afluent, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana, aigua amunt d'Orrit), entre Espluga de Serra i la Torre de Tamúrcia. La seva església era un antic priorat de Torogó. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toronell (Catalunya, s XVIII – s XIX) Família de constructors. Iniciada per Pere Toronell. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toronell, Pere (Olot, Garrotxa, 1713 – s XVIII) Mestre paleta. Iniciador de la família de constructors. Fou el pare de Josep Toronell. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toronell, Pere (Olot, Garrotxa, 1779 – s XIX) Fill de Josep Toronell. Era canonge de la catedral de Girona, per a la qual projectà l'orgue i la seva instal·lació. 12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Torquemada, Joan de (Castella, s XV) Erudit. Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500. Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí. 13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torques (Sogorb, Alt Palància) Poble (cast: Torcas, o Villatorcas), a la dreta del Palància, entre Xeldo i Soneixa. La seva església (Sant Francesc) depèn de la de Sogorb. Fou centre del marquesat de Vilatorques. 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torques, serra de (Aín, Plana Baixa) Contrafort (668 m alt) de la serra d'Espadà, al límit amb el de l'Alcúdia de Veo, que separa les aigües del riu de Sonella i de la rambla d'Artana. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torra i Catà, Joan (Catalunya, s XIX - Lleida, s XIX) Escriptor. És autor de la novel·la La heroina del Segre (1882) i de l'assaig Solución de la crisis (1888). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torra i Figueras, Jordi (Barcelona, 1931 - ) Músic. Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Fou deixeble de Cristòfol Taltabull i de Bernhard Röwenstrunck. És autor, entre altres obres, de Cant a l'amor, per a veu i piano, de Formes, per quartet de corda, de Tres polifonies, per a orgue (1964), i de Clàusules, per a flauta, clarinet i fagot. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torra i Pòrtulas, Enric (Fornells de la Selva, Gironès, 16/mar/1910 - Arenys de Mar, Maresme, 4/ago/2003) Músic, pianista i compositor. Rebé les primeres nocions de música del seu pare. Posteriorment cursà estudis de piano amb Francesc Casellas, i finalment amb Frank Marshall (1924-28). Amb Alícia de Larrocha i Rosa Sabater, és considerat el pianista més dotat d’aquesta escola. Durant els deu anys següents, impartí cursos avançats de piano a l’Acadèmia Marshall de Barcelona. Des del 1927 residí a Mataró, ciutat on desenvolupà la seva trajectòria professional i docent. Amb el Quintet Clavé interpretà música per al cinema fins a l’arribada del sonor, i també en sales de ball i de concert. Els anys trenta inicià una intensa activitat de concertista, centrada a Catalunya. Amb un ampli repertori, tant clàssic com romàntic i de música nacionalista, excel·lí en la interpretació de Bach, Beethoven, Schumann, Chopin i Debussy i destacà com a intèrpret de Granados, Falla i Albèniz. Com a compositor, cal esmentar onze simfonies de les quals en destaca Los Angeles (1981), un concert per a piano i orquestra (1964), l’ambiciosa òpera Burriac (1991-97), les composicions de cambra Costa Brava (1947), Mallorca (1949) o Maresme floral (1950), Un minuto de oración (1957), moltes d’elles a partir de peces per a piano, instrument per al qual compongué, entre d’altres, Sonata evocadora (1939) i Variacions empordaneses (1951). Compongué també reculls de cançons (Cinc cançons del cor, 1927; Punsolenques, 1949; Cinc cançons amatòries, 1964) obres corals (Col·lecció espiritual, 1945; Catalanesques, 1951; La Creu del Canigó, 1953; Poemes corals, 1978), peces inspirades en el folklore català (Ballets del Maresme, 1963; El risc del pastor, 1971), així com un gran nombre de sardanes. Escriví la música per a La Passió (1943) i pràcticament la totalitat de la dels famosos Pastorets de Mataró (1941). És autor d’un Método español de piano (1951) i un Método Musical Escolar (1970). Fou director d’orquestres i cors i exercí la crítica musical i la docència. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrabadal (Molins de Rei, Baix Llobregat) Veure> Torre Abadal. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrabadal (la Baronia de Rialb, Noguera) Veure> Torre de Rialb, la. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrabadella i Fontcuberta, Joan (Granollers, Vallès Oriental, 1914 - ) Pintor. Ha destacat com a aquarel·lista, i també com a dibuixant. Sobresurt com a paisatgista. Ha guanyat diversos premis. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torradeflot i Cornet, Ignasi (Manresa, Bages, 1867 – 1918) Eclesiàstic i escriptor. Llicenciat en teologia, fou professor de llatí al seminari de Vic i inspector d'arxius parroquials. Publicà diverses monografies històriques de parròquies i confraries i sermonaris en català, castellà i llatí. Dirigí el "Butlletí de Predicació Sagrada" i col·laborà en periòdics manresans sobre temes d'història local. 24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Torralba (Alaior, Menorca) Antic lloc, al sud de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet). Hi ha una escola rural i una important estació megalítica (una taula i un talaiot). 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torralba (Torrent de Cinca, Baix Cinca) Despoblat, al sud del poble, a la dreta del Cinca, vora la seva confluència amb el Segre. Hi ha vestigis de poblament des d'època romana. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torralba (Otos, Vall d'Albaida) Llogaret, al nord del poble, a la confluència dels rius d'Albaida i de Micena, centre de l'enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d'Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc. Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al s XVI fou agregat a Otos. 27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torralba, Joan (Sagunt, Camp de Morvedre, s XVI - cartoixa d'Aula Dei, Aragó, 1578) Frare cartoixà. Fou el primer prior de la cartoixa esmentada. És autor d'obres religioses, la majoria inèdites. 29 MÓN - BIOGRAFIA Torralba, Juan José (Mèxic DF, 1937 - Guanajuato, Mèxic, 21/oct/2010) Pintor i gravador. El 1958 arribà a Barcelona. Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat. Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut. Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinell. Desprès de crear i dirigir diversos tallers a Barcelona, s’instal·là durant vint anys a l’Empordà, primer a la Pera i posteriorment a Peratallada. El 1994 es traslladà a Girona i obrí el seu taller a l’antic Hospital dels Capellans. Uns anys més tard, regresà a Mèxic. Molts dels grans artistes (Clavé, Tàpies, Miró, Henry Moore, etc) passaren pel taller de Torralba per realitzar les seves obres gràfiques. 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torralba, marquesat de (País Valencià) Titol concedit (1894) a Maria Aurora de Pedro i Urbano, filla dels marquesos de Benemejís de Sistallo, en memòria d'una antiga senyoria de la família sobre Torralba del Pinar (Alt Millars). Ha passat als Iturralde. 31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torramolla, Miquel (Girona, 1786 - París, França, 1871) Compositor. Fou director de bandes militars a França, Holanda i Bèlgica. És autor de marxes, danses i dues òperes. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Torrandell, Antoni (Inca, Mallorca, 1881 – 1963) Músic. Estudià a Madrid i a París. És autor de Danses romaneses, per a piano i orquestra, Simfonia, per a violí i orquestra, i Sonata, per a violoncel. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torrandell, Miquel (Girona, 1786 - París, França, 1871) Clarinetista. Visqué a París, on es dedicà a l'ensenyament i actuà com a director de música militar a França, Bèlgica i Holanda. Estrenà a Brussel·les i a Anvers les seves obres escèniques Le futur de province (1825) i Le mari de circonstance (1836). Escriví estudis i peces per a clarinet i publicà un Méthode de musique vocale (1860), junt amb Fèlix Clément. 36 CATALUNYA - EMPRESA
37 CATALUNYA - EMPRESA Torras Hostench SA (Barcelona, 1941 - ) Empresa paperera, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès). Durant la dècada del 1970 experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal (a l’estat espanyol i al Brasil). El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus. El 1983 féu suspensió de pagaments. El 1985 fou aixecada la suspensió i inicià un procés espectacular de recuperació i expansió. El 1987 el grup àrab KIO hi prengué una participació majoritària i la convertí en una societat canalitzadora de les seves inversions a Espanya, al marge del sector del paper. Com a indústria paperera, adoptà el nom de Torraspapel (1989). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torras i Armengol, Francesc (Terrassa, Vallès Occidental, 1832 – Madrid, 1878) Pintor i escultor. Format com a escultor a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, donà proves de gran domini tècnic. Amplià la seva formació a París, on començà a pintar. Pensionat a Madrid el 1859, passà a dedicar-se quasi exclusivament a la pintura. L'any 1864 anà de professor de color i composició a l'escola de belles arts de Cadis. Dos anys després tornà a Madrid com a professor de l'Escuela Superior de Pintura. El 1867 l'Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries, que el govern lliurà a l'església de Tetuan. La pintura religiosa ocupà una gran part de la seva obra, inspirada per un romanticisme evolucionat. També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important, car fou un dels retratistes més importants de la seva època, sobretot pel tractament de la problemàtica psicològica dels personatges. La majoria d'aquests retrats pertanyen a famílies de Terrassa. Com a escultor s'especialitzà en temes religiosos (Crist, per al cementiri de Terrassa). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torras i Comamala, Jordi (Barcelona, 1922 – 1999) Actor, crític i historiador cinematogràfic. Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya. Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia. Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per J.M. Nunes, J.A. Bardem, J.M. Forn (Companys, procés a Catalunya, 1979), F. Bellmunt, G. Herralde (La febre d’or, 1992), Bigas i Luna (Bilbao, 1978), A. Abril (L’home de neó, 1988) i Pilar Miró. Promogué sessions de cinefòrum i publicà articles i estudis periodístics sobre cinematografia, entre els quals destaca la sèrie Viajes sentimentales por los cines de Barcelona a "La Vanguardia", iniciada el 1965, i l’obra publicada pòstumament Somnis de reestrena (1999). També féu teatre i sèries de televisió a TVE-Catalunya i a TVC. L’any 1989 fou guardonat amb el premi extraordinari de cinematografia de la Generalitat, i el 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torras i Ferreri, Cèsar August (Barcelona, 1852 – 1923) Excursionista. Era agent de canvi i borsa. Fou president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1885), del Centre Excursionista de Catalunya (1902-15 i 1921-23) i de la Lliga Excursionista (1920), primer organisme nacional de l'excursionisme català. Fou un dels principals promotors dels Congressos Excursionistes (1910-13) i de la declaració de parc nacional per al bosc de Gresolet (1921). Impulsà la construcció del primer refugi de muntanya, el d'Ulldeter (1907). La seva obra bàsica està constituïda per les guies del Pirineu català, en nou volums (1902-24), precises i encara vàlides, agrupades en comarques naturals. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torras i Guardiola, Joan (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1827 – Barcelona, 1910) Arquitecte. Catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona des del 1856. Especialitzat en mecànica constructiva, edificà els mercats de Tortosa i Lleida. El ferro fou la matèria fonamental de les seves obres. Construí la bastida del monument de Colom, a Barcelona, i el monument a Alfons XII, a Madrid. També projectà un bon nombre de ponts metàl·lics. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torras i Morató, Jacint (Manresa, Bages, s XIX) Escultor. S'inspirà en temes religiosos. Obtingué diversos premis. Treballà també com a ceramista. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torras i Sampol, Josep (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1869 - Catalunya, s XX) Advocat i polític. Lletrat de la diputació de Barcelona i poc després notari (1894), presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència. Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on col·laborà a "El Poble Català". Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí. Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torras i Sans, Montserrat (Barcelona, 1945 - ) Pintora. Formada a l’Escola Massana i a Llotja (taller Jordi Alumà), s’ha especialitzat en la tècnica del retaule, que ha recuperat per a l’art actual. Ha participat en nombroses exposicions, al país i a l’estranger, i té obra en diverses col·leccions públiques i privades a Barcelona (a la diputació i a la capella de Sant Honorat), Brussel·les, Venècia, París i Miami (galeria The Embassy). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - EMPRESA Torraspapel SA (Catalunya, 1989 - ) Nom que adoptà l'empresa paperera Torras Hostench en incorporar Papelera del Mediterráneo SA (Motril). Després d’incorporar també Incapsa (Balaguer), el 1993 fou clausurada la fàbrica de Sarrià de Ter 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Torrassa, la (Espot, Pallars Sobirà) Antic castell (ant: castell d'Orís o de Vestra), prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l'accés a la vall d'Àneu. En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d'Àneu, i que alimenta la central hidroelèctrica de la Torrassa. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torrassa, la (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants). Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat. Els primers anys del s XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal. Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrats. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torre, Abraham de la (Figueres, Alt Empordà, s XIII) Distingit hebreu. Formava part del consell de l'infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-, i actuà especialment quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torre, Andreu de la (Catalunya, s XIII – Lleida, s XIV) Pintor i daurador. Resident a Lleida els dies en què a la seu triomfava la pintura gòtica lineal. El 1305, per encàrrec de Jaume II, daurà el sepulcre del seu pare Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família. En aquest monestir, féu altres treballs de daurat als sepulcres de Jaume II, la reina Blanca de Nàpols, etc. El 1313 realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada (la Selva del Camp). 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre, baronia de la (Catalunya) Títol atorgat el 1801 a Bonaventura de Marc i de Santgenís, natural de Reus, sobre la seva torre d'en Dolça, a Vila-seca. El 1952 fou rehabilitat amb la denominació de baronia de la Torre d'En Dolça a favor de Ramiro Alonso-Castrillo y Mansi, marquès de Casa Pizarro, però l'any 1967 retornà per sentència als March. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torre, Benet d'Aràbio (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1882) Polític i advocat. Fou home d'idees republicanes, que defensà activament. Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l'ajuntament i la diputació provincial. Publicà a la premsa bon nombre d'articles polítics. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
57 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Torre, Editorial (València, 1943 - 1966) Editorial. Iniciada sota la direcció de Xavier Casp i Miquel Adlert. Publicà la col·lecció L’Espiga (iniciada el 1949; 51 volums petits), diversos volums fora col·lecció i el butlletí Esclat (1948; 3 números), amb obres de diversos autors, majoritàriament valencians, sovint inèdits anteriorment. Formà part, amb editorials del Principat i les Illes, d’una Acció Editorial Coordinada, quant a la distribució i la publicitat, i tingué una notable amplitud de gèneres: poesia, narrativa, teatre, assaig, història i geografia. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torre, Jeroni de la (País Valencià, s XVII) Músic. Fou organista de la catedral de Barcelona i del 1645 al 1665 féu de segon organista de la catedral de València i impulsà l'escola musical valenciana. D'ençà del 1667 fou organista del Pilar de Saragossa, església de la qual fou nomenat al cap de dos anys mestre de capella. És autor de misses, d'una lletania a cinc veus, d'una lamentació a vint veus i baix continu, d'una nadala i de cançons profanes. 59 EUROPA - BIOGRAFIA Torre, Jordà de (França, s XIV) Metge de Montpeller. El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335. Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en col·laboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya (1923) i França (1924). 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Torre, Josep Maria de (València, 1864 – 1906) Metge i escriptor. Llicenciat (1890) i doctor (1892) en medicina, col·laborà en diverses revistes literàries de València i Madrid. Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre, la (València, Horta) Barri de la ciutat, situat al sud del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer. S'allargà sobre l'antiga carretera de València al port d'Almansa, en la unió amb la de Paiporta. La construcció del nou curs del Túria l'ha deixat just a la vora dreta. Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural; als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s'ha ampliat cap al sud del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre, la (Noves de Segre, Alt Urgell) Caseria i antiga quadra de l'antic municipi de Castellàs, al nord del terme, propera a Junyent. 63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Torre, la (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Caseria (1.041 m alt), aturonat a nord-oest del castell de Monesma. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Torre, la (Tor-la-ribera, Ribagorça) Caseria. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre, la (Alpont, Serrans) Llogaret, a l'oest d'El Collado. Prop seu, vers el sud-est hi ha la caseria de la Torre de Abajo. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre, la (Sort, Pallars Sobirà) Llogaret de l'antic mun. de Llessui, a la vall d'Àssua, a poca distància d'aquest poble, a ponent, al voltant de l'església de Sant Julià. L'antic castell de la Torre és esmentat ja el 1086. 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre, la (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Veure> Santa Maria de la Torre. 69 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Torre, marquesat de la (Illes Balears) Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al capità Nicolau Truiols i Dameto, senyor de la Torre del Fangar i cavaller d'Alcántara. Continua en la mateixa família. La casa pairal, que havia d'ésser la dels marquesos de la Torre -ça la Torre-, a Palma de Mallorca, fou feta construir per Francesc Truiols (1696-1738) a l'enginyer Martín Gil de Gainza. Actualment és seu del Col·legi d'Arquitectes. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Torre, Pere (Catalunya, s XVII) Gramàtic. Fou professor de gramàtica a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat. El 1640 publicà un diccionari català-llatí, el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, dedicat a Josep Jeroni Besora, que és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic. Fou objecte de nombroses edicions; se'n féu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida; posteriorment n'aparegueren com a mínim sis més, la darrera datada a Vic el 1757. Aquestes últimes inclouen a la fi unes indicacions sobre ortografia catalana, que no són, però, obra de l’autor. 71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torre, punta de sa (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Punta de la costa, on canvia de direcció cap a la badia de Portmany. Aguanta una antiga torre de guaita i defensa, que és dita la torre d'en Rovira. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre, raval de (Pradell de la Teixeta, Priorat) Barri de la Torre de Fontaubella. 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torre, sa (Manacor, Mallorca Oriental) Barri, a ponent de la ciutat, de residència modesta. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre, Sant Miquel de la (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Miquel de la Torre. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre, tossal de cal (Castellfollit del Boix / Rajadell, Bages) Altiplà (877 m alt) al límit dels dos municipis. Separa les valls de Grevalosa, de Valldòria i de Guardiola. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Torre Abadal (Molins de Rei, Baix Llobregat) Antiga quadra (o Torrabadal), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del s XIII, potser l'antiga torre d'Olarda, possessió, ja al s X, del monestir de Sant Cugat del Vallès. Hom l'ha identificada també amb una antiga torre Espigolera. 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre Alta (Torre Baixa, Racó) Poble i nucli més important, a l'esquerra del Túria, aigua amunt del cap del municipi. Forma un enclavament (0,65 km2) entre els termes d'Ademús i de Castellfabib. 79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre Baixa, la (la Torre de Claramunt, Anoia) Poble, a l'extrem oriental del terme, a la dreta de l'Anoia, aigua amunt de Capellades. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre Bufilla, la (Bétera, Camp de Túria) Veure> Bufilla. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre d'Alfons Dotze, la (Girona, Gironès) Barri obrer de la ciutat, a llevant de l'antic recinte emmurallat, dominant la vall de Sant Daniel. Fou un dels primers nuclis de població immigrada a mitjan s. XX. Pren el nom d'una edificació bastida el 1872. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre d'Almassora, la (Almassora, Plana Alta) Barri marítim, a l'est de la vila. 84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torre d'Altea (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Despoblat, proper a Micleta, esmentat el s XVI. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre d'Amargós, la (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà) Poble, situat en una vall tributària, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a l'oest de Castellnou de Montsec. La seva església de la Concepció depèn de la parròquia de Sant Esteve de la Sarga. 86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Torre d'Arzillac, la (Rosselló) Veure> Torre d'Elna, la. 87 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
88 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Torre de Bastards, sa (Lloseta, Mallorca Septentrional) Antic lloc, esmentat el s XVI. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Bava, la (l'Eliana, Camp de Túria) Caseria (o de Baves, o del Virrei, o del Rei), a l'oest del poble. 90 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Torre de Buira, la (Bonansa, Ribagorça) Un dels dos nuclis de població del poble de Buira, al sud-est del terme, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana poc més avall del Pont de Suert. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Torre de Cabdella, la (Pallars Jussà) Veure> la Torre de Capdella. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Calixt, la (Canals, Costera) Veure> Torreta de Canals, la. 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Torre de Canyamel, la (Capdepera, Mallorca Oriental) Veure> Canyamel, torre de. 91 CATALUNYA - MUNICIPI
94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Carrús, la (Elx, Baix Vinalopó) Veure> Carrús. 95 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Torre de Carrús, marquesat de la (País Valencià) Títol atorgat (1690) al noble il·licità Onofre Miralles de Bonrostre. Ha passat als Gómez i als Miralles de Imperial. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Cerdà, la (Canals, Costera) Poble (o dels Frares), al nord de la vila, vora Cerdà. Era lloc de cristians de natura. La parròquia (Santa Maria) fou erigida al s XVI, amb dependència, però, de Cerdà. La jurisdicció pertanyia als mercedaris. El 1856 fou agregat a Aiacor i el 1879 a Canals. 97 CATALUNYA - MUNICIPI
98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Torre de Crespins, la (Costera) Veure> Alcúdia de Crespins, l'.
Anar a: [ Toro ] [ Torra ] [ Torram ] [ Torre ] [ Torre, M ] [ Torre d ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Toro, el
Torralba del Pinar
Torralba i Roselló, Francesc
Torre de Capdella, la
