|
|
|
Anar a: [ Roca i F ] [ Roca i R ] [ Rocab ] [ Rocaberti, G ] [ Rocaberti, Jos ] [ Rocaberti i ] Més m'estimo apreciar el que no puc tenir, que tenir el que no sóc capaç d'apreciar. (Orison Swet Marden) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Podent ser Estat lliure, per què voler ser províncies uniformades i centralitzades, ni departaments 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Florejachs, Lluís (Lleida, 1850 – 1882) Escriptor i metge. Col·laborà a moltes publicacions lleidatanes i a "La Renaixensa" i "La Il·lustració Catalana". Poeta floralesc, figurà a l'antologia Los trobadors nous (1858). Com a historiador local, publicà, entre d'altres, Colección de efemérides pertenecientes a la historia de la ciudad (1872) i Memoria de la catedral antigua (1881). 3 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roca i Fuster, Joan Miquel (Palma de Mallorca, 1942 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1958-63), guanyà el premi de Pintura Jove de la Sala Parés el 1961. Es presentà a Barcelona el 1967 i hi ha exposat el 1970 i el 1973. Conrea una pintura abarrocada i eurítmica, lírica i ben construïda, basada en un dibuix de traç seguit. La seva temàtica fantàstica té clares ressonàncies del pre-rafaelitisme i hom li ha vist relació també amb Marc Chagall. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Galès, Josep (Barcelona, 1828 – 1891) Obrer i republicà federal. Va conèixer molt bé la situació dels treballadors i els barris humils. El mar/1873 va formar part d'un jurat mixt per regular els jornals i les hores de treball. Fou un dels organitzadors de la manifestació del 21/mar/1869 en protesta del canvi del proteccionisme al lliurecanvisme segons les reformes econòmiques de Figuerola. Fou director del diari obrerista "La Asociación" de Barcelona, que va desaparèixer el jul/1868. Fou president de l'Institut Industrial 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roca i Hernández, Francesc (Palma de Mallorca, 1851 – mar/1917) Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l'Ateneu Obrer Mallorquí. Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d'una primera Agrupació Socialista a les illes i de "La Bandera Roja" (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l'ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle. El 1900 fundà "El Obrero Balear", del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l'Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Labrador, Bonaventura (Lleida, 1779 – 1838) Metge. Fill de Tomàs Roca i Chessa. Era visitador de l'hospital de Santa Maria. Escriví una Synopsis formularum ad usum nosocomii Ilerdensis (1809), i dos altres escrits mèdics breus sobre les febres d'Almenar de 1812 i les condicions sanitàries del cementiri de Balaguer. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Maristany, Antoni (Barcelona, 1895 – 1977) Dibuixant humorístic. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Durant un quant temps col·laborà a la revista "La Esfera", de Madrid, i després a nombrosos setmanaris i revistes de Barcelona, sempre amb dibuixos de caire humorístic. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Munté, Marià (Reus, Baix Camp, 1886 – Mèxic, 1976) Polític. De formació autodidàctica, treballà en una impremta i fou fundador del grup catalanista republicà Foment de Reus, de l'òrgan del qual fou redactor. S'exilià el 1939 i començà la publicació d'unes memòries a "Xaloc". 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Padrós, Pere (Catalunya, s XIX) Arquitecte. Treballà a Figueres. Exercí l'ensenyament artístic. És autor del notable teatre municipal de Figueres, lamentablement malmès en anys posteriors a causa de l'absoluta incúria amb què ha estat tractat. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Perich, Maria Mercè (Girona, 19/jul/1958 - ) Escriptora. Professora de català i periodista, el 1984 va obtenir el premi Just M. Casero (amb Vestit de verd i blanc) i el 1985 els premis Recull (amb Veus de dones), Víctor Català (amb Sort que hi ha horitzó) i Manuel Bonmatí de periodisme. Posteriorment ha publicat els reculls de contes Ben estret (1986) i El col·leccionista de somnis (1987) i les novel·les Els arbres vençuts (1987), El present que m'acull (1987, premi Josep Pla 1986), Perfum de nard (1988), Temporada baixa (1990), La gran casa (1991), Greuges infinits (1992), Cames de seda (1992, premi Sant Jordi) i L'àngel del capvespre (1998). Ha escrit també literatura juvenil (Com un miratge, 1988) i guions per a la televisió, dels quals destaca el de la sèrie Secrets de família. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Puigcantó, Josep (Lleida, s XVIII – 1782) Metge. Té dos tractats mèdics datats del 1770: el titulat Tractatus de affectibus medicis et eorum curationem, cum casibus practicis stabilitus, atque ordinatus ratione climatis ilerdensis, i un que exposa el tractament de les febres malignes i altres malalties manifestades a Lleida. Fill seu fou Tomàs Roca i Chessa. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Pujol, Pau (Manresa, Bages, s XVIII - s XIX) Impressor. El 1823 creà una impremta a la seva ciutat natal. Posseïa un fons d'antics gravats de boix, dels quals realitzà noves impressions. Se'n coneixen obres des del 1826 al 1856. Imprimí auques, estampes i passions, a més de petites obres de caire religiós. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roca i Reus, Guillem (Palma de Mallorca, 1793 - Ciudad Rodrigo, Castella, 1852) Escriptor. Fill de Guillem Roca i Seguí, fou advocat i funcionari de l'audiència. Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular. Home d'idees liberals, tot i que els seus enemics l'acusaren d'haver estat reialista abans de la implantació del règim constitucional, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país. Duu la sàtira a un punt de burla, d'acusació i d'insult més extremat que el seu pare i substitueix allò que en aquest era pura grolleria per la més desenfrenada obscenitat, encara que la seva sàtira és de més bona qualitat literària i més eficaç. Publicà en vida el fullet Al senyor alcalde i senyors retgidors de s'ajuntament de Palma destituïts i encausats en lo... Segueix... 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Roca, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1848 – Barcelona, 1924) Periodista, escriptor i polític. En el camp periodístic col·laborà amb Francesc Pali Briz en la fundació de "Lo Gai SAber", assumí la direcció de "L'Esquella de la Torratxa" (1879) i a partir del 1907 dirigí "La Campana de Gràcia"; també fundà d'altres revistes assenyalades de l'època i hi col·laborà. Per la seva actuació dins el terreny polític, el federalisme quedà definitivament catalanitzat; va formar part del grup fundacional de La Jove Catalunya. És també autor de peces teatrals de caire costumista: Miraclet (1869), Mal pare! (v 1880), Lo Bordet (1886), La bona jugada (1887) i El plet d'en Baldomero (1888), i d'algunes obres en castellà i dues biografies breus sobre Joaquim M. Bartrina i d'Aixemús (1916) i Francesc Pi i Margall (1921). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Roumens, Mercè (Terrassa, Vallès Occidental, 1947 - ) Arqueòloga. Professora a la Universitat de Granada (1979-88) i des del 1989 catedràtica d'arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, s'ha centrat en l'estudi de la ceràmica romana sigil·lada. Ha realitzat excavacions a Andújar (Jaén, 1979-95), al teatre de Tarragona, a la ciutat iberoromana de Granada i a la ciutat romana de Pollentia (Mallorca). Ha publicat La sigilata hispánica producida en Andújar (Jaén) (1976) i El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada (1988). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Sagrià, Dídac (Catalunya, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, s XVII) Compositor. Fou deixeble de Joan Marc a l'escolania de Montserrat i més tard organista d'aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d'Urgell (1162-63). És autor de nadales, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l'obra a cinc veus Estote 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Sallent, Antoni (Barcelona, s XIX – 1869) Gravador. Format a Llotja. Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps. Treballà per a editorials de Barcelona (il·lustrà obres com la Història de Catalunya de Víctor Balaguer), de Madrid i de París. Difongué les obres de Lluís Rigalt. Fou un dels pioners de la daguerrotípia. 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roca i Salvador, Emili (València, 1909 - Barcelona, s XX) Escriptor. Residí a Barcelona. Col·laborà bastant a diverses publicacions periòdiques catalanes. És autor de bon nombre de poesies d'aparició esparsa. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Sans, Ramon (Valls, Alt Camp, 1850 – Barcelona, 1926) Escriptor i enginyer industrial. Anà a Buenos Aires, on col·laborà a "L'Aureneta" i fundà el Centre Català i el "Montepío Montserrat". S'establí definitivament a Barcelona el 1886. Fundà a Valls "La Pàtria Catalana" (1880) i "La Veu de la Comarca" (1888), així com uns Jocs Florals. Publicà nombrosos reculls poètics i obres teatrals curtes i una monografia històrica sobre el santuari de Madona del Lladó (1894). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roca i Seguí, Guillem (Palma de Mallorca, 1742 – 1813) Jurisconsult i poeta satíric. Fou fundador de la Societat Econòmica d'Amics del País i del Col·legi d'Advocats de Mallorca. És autor de dos volums de Faules i d'una Rondalla de Rondalles. Fou el pare de Guillem Roca i Reus. 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Torras, Jaume (Manresa, Bages, 11/mar/1928 - Barcelona, 24/jul/2012) Veterinari. S'ha ocupat de l'alimentació científica del bestiar i ha introduït l'ús de les sulfamides potenciades i dels nitrofurans en forma hidrosoluble i injectable. Fou membre fundador de l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, i veterinari militar amb la graduació de coronel veterinari. Ha escrit nombrosos estudis sobre la història de la veterinària a Catalunya. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca i Trias, Maria Encarnació (o Encarna) (Barcelona, 26/abr/1944 - ) Jurista. Doctora en dret civil i catedràtica a la Universitat de Barcelona. Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. És especialista en dret civil català i en dret de família. Obres principals: Natura i contingut de la 32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roca i Vinent, Joan (Maó, Menorca, s XVIII – 1826) Capità de la marina mercant. Retirat el 1776, inicià la redacció del cronicó "Diari de Maó", que abasta fins pocs dies abans de la mort del seu autor i té un gran interès per al coneixement de la història de Menorca durant aquest període. Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca-Delpech i Costa, Santiago (Girona, 14/ago/1947 - ) Pintor. Fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech. En les seves pintures, d'execució acurada, pròxima a l'hiperrealisme, tracta el paisatge urbà perseguint la revelació de la geometria que hi és implícit i eludint-hi la presència de la figura humana, per la qual cosa s'apropa al caràcter de la pintura metafísica. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca-Sastre i Moncunill, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1928 – Barcelona, 5/mai/1997) Pintor. Fill de Ramon Maria Roca i Sastre. Inicialment es formà sota la direcció plàstica i cromàtica de Ramon Rogent. Exposà per primera vegada el 1952 una obra progressivament enquadrada en l'informalisme matèric. Tanmateix, després evolucionà vers una figuració convencional, cromàticament rica, bé que sense els colors crus i nets provinents de la seva primera experiència plàstica. El 1968 obtingué el premi Vilaltella, a Lleida. Interiors, figures, paisatges urbans, vistos des de característics enquadraments no tradicionals, foren regularment presentats per aquest artista en diverses exposicions. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca-Sastre i Moncunill, Lluís (Sort, Pallars Sobirà, 1930 – Barcelona, 14/jul/2000) Notari. Llicenciat el 1952, ocupà el càrrec de degà del Col·legi de Notaris de Barcelona (1981-83). Membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, intervingué en la redacció de l'avantprojecte de reforma de la successió 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roca Julià i Llunes, Manuel (Catalunya, s XVII – Barcelona, s XVIII) Capità de la Coronela de Barcelona el 1706, arran del setge frustrat de Felip V, i també en el de 1713-14, on manava la companyia de Daguers i Beiners. Sobresortí en diverses accions, especialment a la batalla final de l'11/set/1714, en que lluità al sector de Sant Pere-Portal Nou i on resultà ferit. Després de la capitulació li foren confiscats els béns. 34 CATALUNYA - EMPRESA Roca Radiadors SA, Companyia (Gavà, Baix Llobregat, 1929 - ) Empresa de radiadors i de material sanitari. Fundada pels germans Roca que el 1914 fabricaren, als tallers de Manlleu, els primers radiadors de ferro fos. Té fàbriques a Sabadell (aparells de climatització), Alcalá de Henares (Madrid) i Alcalá de Guadaira (Andalusia). És exportadora. 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Roca Roja, castellot de la (Benifallet, Baix Ebre) Poblat ibèric. És situat damunt d'un esperó rocós de pendents escarpats que s'alça sobre l'Ebre. L'únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una alçada de 5 m. L'interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d'un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d'un castell. L'ocupació del poblat data d'entre la segona meitat del s VI aC i el principi del s II aC, amb reocupacions episòdiques després d'aquesta època. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabert, Joan Baptista (Barcelona, 1657 – Madrid, 1701) Músic. Escolà de Montserrat des del 1667, hi ingressà com a monjo l'any 1674. Fou mestre de capella i de l'Escolania durant dos períodes i actuà com a 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí (Alt Empordà, s XII - Catalunya, s XVII) Llinatge noble. No es coneix amb prou certesa l'origen d'aquesta família. Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d'uns ducs dits Aubertins d'Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s'haurien establert al Pirineu català i haurien col·laborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany. Però fins a la segona meitat del s X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents. De fet, les notícies de J. Torner, aprofitades per Pella i Forgas i completades per F. Viader i P. Negre, semblen permetre d'assegurar l'existència d'uns Rocabertí històrics, segurament un primer llinatge Rocabertí, entre la fi del s X i la fi del s XI. Tronc d'aquesta nissaga seria un Dalmatius, gratia Dei vice comes Rochabertinensis (Dalmau I). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Benet de (Catalunya, s XIII – Tarragona, 1268) Eclesiàstic. Fill probable del vescomte Dalmau V de Rocabertí. Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252. Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps. El 1253 féu acatar a l'infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267; batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l'infant Pere el Gran. Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266; hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres infractors del dret eclesiàstic. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Bernat de (Catalunya, s XV) Baró de Sant Mori i de Maella. Fill de Pere de Rocabertí, el famós capità de Joan II, i de Caterina d'Ortafà, noble dama rossellonesa. A la mort del seu pare, esdevinguda devers 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Bernat Hug de (Catalunya, s XIV) Fill de Felip Dalmau I de Rocabertí i d'Esclaramonda de Fenollet. El seu pare, durant l'estada a Grècia, el prometé amb la petita Maria, pubilla de Lluís Frederic, comte de Salona, i d'Helena Cantacuzè. Aquesta dama, en vista que el prometatge no era complert, prometé la filla amb Mateu de Montcada, de la branca siciliana d'aquell llinatge. En saber-ho, el rei Joan I protestà en una lletra adreçada a Helena (1387), on defensava encara el compromís amb Bernat Hug, que era aleshores coper del monarca. Cap dels dos projectes matrimonials no havia de prosperar, en tot cas, ja que Maria Frederic moria captiva dels turcs abans de poder casar-se. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocabertí, castell de (la Jonquera, Alt Empordà) Antic castell, les ruïnes del qual s'aixequen al cim d'una aguda elevació, uns 2 km al nord de la vila, prop de la frontera estatal. Esmentat ja el 948, pertangué al llinatge dels Rocabertí (s XI). En les lluites de Ponç II d'Empúries i Ramon Berenguer IV de Barcelona, aquest se n'apoderà (1138), i sembla que el féu enderrocar. Fou construït de nou al mateix s XII i tingué un paper important en la batalla del coll de Panissars (1285). L'església del castell era dedicada a sant Romà. Prop seu hi ha el santuari de Santa Llúcia, abans església parroquial de Sant Miquel de Solans. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Caterina de Veure> Rocabertí i d'Hostalric, Caterina de. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Dalmau I de (Catalunya, s X – s XI) Primer membre conegut del llinatge. L'any 971 signà un conveni d'ajuda mútua amb el comte Borrell II de Barcelona. Devia ésser vescomte de Peralada, i també devia ésser pare d'un Dalmau II de Rocabertí i un Guerau de Velleig. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Dalmau III de (o Dalmau Berenguer de Carmençó) (Catalunya, s XI - a 1131) Vescomte de Rocabertí. Fill d'Arsenda i de Berenguer d'Empúries o Berenguer Renard de Carmençó i nét de Ponç I d'Empúries. Documentat entre el 1099 i el 1123 com a senyor de Carmençó i de Ceret (pel comte Bernat I de Cerdanya) (vers el 1010), i segurament també ho era de Peralada. Posseïa el castell d'Ordal (Llers) pel comte Bernat II de Besalú. Sembla que participà en l'expedició de Ramon Berenguer III a Mallorca. A la seva mort n'heretaren les senyories els seus fills Berenguer Renard de Peralada i Jofre de Ceret. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Dalmau IV de (Catalunya, s XII - 1181) Vescomte de Rocabertí. Fill i successor de Jofre (I) de Rocabertí. Fou el pare de Ramon i del vescomte Jofre (II) de Rocabertí. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Dalmau V de (Catalunya, s XII – Palma de Mallorca, 1229) Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Jofre (II). En convinença signada el 1214, Arnau Desfar, senyor de Peralada i de Navata, es declarà feudatari seu. Al seu torn Dalmau (V) li cedí una part de les rendes de Peralada, com a feu (1227). Fidel vassall de Jaume I, participà, a les ordres del comte Hug IV d'Empúries, potser oncle seu, en l'expedició a Mallorca; segons la crònica dita de Bernat Boades hi contribuí amb 20 cavallers i 100 peons i morí durant el setge de la capital. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Dalmau de (Catalunya, s XIII - s XIV) Frare del Temple. Pertanyent a la família dels vescomtes de Rocabertí, però de filiació desconeguda. Fou destinat a Terra Santa. Expulsats els cristians després de la caiguda d'Acre (1291). Dalmau figurà entre els defensors de la petita illa d'Arados, que no sucumbí fins al 22/oct/1302 als atacs dels turcs. Fou dut al Caire, on passà un captiveri llarg i penós. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Dalmau de (Catalunya, s XVI – s XVII) Noble. Es distingí entre els qui defensaren el Rosselló dels atacs francesos de 1597-98. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Dalmau Climent de (Catalunya, s XV) Religiós. Fill del vescomte Dalmau VIII. Fou abat del monestir de Bellcaire. El 1462, mentre el seu germà el vescomte Jofre VII defensava la Generalitat, l'altre germà Martí Joan lluitava per Joan II. Dalmau simpatitzà amb la posició del primer. Quan Jofre VII caigué presoner a Calaf (1465), acudí al costat de la seva cunyada Joana de So i de Castro i dels seus joves nebots, i col·laborà des de Peralada a la governació de les terres del seu germà captiu. Lliure aquest des del 1471, sembla que tornà als seus deures religiosos. Figura documentat el 1478. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Elieta de (Catalunya, s XIV – Narbona, França, s XV) Dama. Era una de les filles del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí i d'Esclaramunda de Fenollet. Es casà amb el vescomte Eimeric de Narbona. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Francesc de (Catalunya, s XVI) Noble. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Guerau de (Catalunya, s XIV) Religiós. Pertanyent al llinatge dels vescomtes de Rocabertí, però de filiació mal coneguda. Fou paborde de la seu de Tarragona. En aquest càrrec prengué possessió de la senyoria de la Selva del Camp, en nom de l'arquebisbat (1323). També fou capellà del papa Innocent VI i conseller del rei Alfons III. Aquest escriví al pontífex, el 1333, demanant que fes cardenal Guerau. La gestió no tindria cap resultat, tot i haver-se escaigut al llarguíssim període en que els papes no nomenaven cap cardenal originari de Catalunya. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Guerau de (Catalunya, s XIV - 1419) Senyor de Cabrenys. Era fill de Guillem Galceran de Rocabertí i de la sarda Maria d'Arbòrea, i cosí del vescomte Felip Dalmau I. A la mort del seu pare (1381) en fou hereu. Es casà amb Joana de Pròixita. Participà a l'expedició a Sicília de 1392. Cedí al fill Guillem Hug la senyoria vallespinesa de Reiners (1410). El 1411 cometé algunes arbitrarietats que feren alçar contra ell el sometent de Girona i intervingué el Parlament de Catalunya per apaivagar la qüestió. Tingué grans dificultats econòmiques. Almenys en 1415-16 i el 1419 era empresonat a Barcelona. Pel temps de la seva mort li era segrestada la baronia de Cabrenys a causa dels seus deutes. Fou succeït pel seu fill Guillem Hug. Un fill seu fou Guerau, que anys a venir administraria durant alguns períodes la baronia de Cabrenys. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Guerau de (Catalunya, s XV - 1497) Fill i hereu de Dalmau de Rocabertí i d'Erill, senyor de Cabrenys, i de Beatriu de Cervelló. El 1462, com el seu pare, prengué les armes a favor de Joan II. També com ell, i en data desconeguda, caigué presoner dels homes de l'abat de Ripoll. El 1469 ja havia estat alliberat en algun bescanvi i procurava que el seu pare es beneficiés d'un altre. A la mort de Dalmau (v 1478), n'heretà la senyoria de Cabrenys. A causa de l'ocupació francesa, no gaudí de la totalitat de les seves possessions fins al 1493. Era casat amb Elionor de Montcada, i foren pares de Pere, baró de Cabrenys. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Guillem I de (Catalunya, s XVII – 1728) Fill de Ramon de Rocafull-Puixmarín i d'Elisenda (I) de Rocabertí i de Safortesa. Òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí. Comte de Santa Maria de Formiguera i cavaller de Calatrava. Obtingué la grandesa d'Espanya annexa al comtat de Peralada el 1703. Mort sense fills, l'herència passà al seu cosí segon Joan Antoni de Boixadors-Pacs i de Pinós i als seus descendents els Dameto, cognomenats tots ells de Rocabertí. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Guillem de (Catalunya, s X – s XI) Vescomte de Perelada. Probable fill de Dalmau II de Rocabertí. Seria casat amb Bonadona, probablement la vicecomitissa de Roccabirtini que és documentada com a vídua vers 1050-60. Fill i successor de l'anterior seria un Ramon Guillem que s'anomena vicecomes de Virgines el 1078 i vicecomes de Rocaberti el 1086 i que devia ésser vescomte de Peralada i senyor de 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Guillem de (Catalunya, s XIII – 1315/16) Prelat. Era fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí. Fou arquebisbe de Tarragona des del 1310, com a successor de Roderic Tello. El 1314, a Lleida, casà l'infant Alfons, futur Alfons III el Benigne, amb la seva primera muller Teresa d'Entença. Signà aleshores la concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents. Fou succeït a l'arxidiòcesi per Eiximèn de Luna. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Hug Jofre I de (Catalunya, s XIII) Possible vescomte de Rocabertí (1229-50), per bé que és poc probable. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Isabel de (Catalunya, s XV) Filla de Pere de Rocabertí, baró de Sant Morí i de Maella, gran capità de Joan II, i de la dama rossellonesa Caterina d'Ortafà. El 1478 fou promesa a Felip Dalmau II de Rocabertí, com a penyora de reconciliació, després de les enemistats sorgides a la guerra contra Joan II. El seu marit es tornaria a casar, amb Beatriu de Pau. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Joan de (Catalunya, s XV) Fill de Jofre VII de Rocabertí i de Joana de So i de Castro. El seu pare morí el 1479. El vescomtat passà aleshores al seu germà Felip Dalmau II. Joan fou frare de l'orde de l'Hospital. Devers el 1489 morí un seu parent també hospitaler, Bernat Hug, de la branca dels Rocabertí de Cabrenys, i ell l'heretà. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Joana de (Catalunya, s XIV – s XV) Dama. Filla de Felip Dalmau I de Rocabertí i de la seva segona muller, Esclaramunda de Fenollet. Es casà amb Pere, fill segon del comte Joan I d'Empúries i germà de Joan II, també comte. Mort Joan II d'Empúries (1401), sense successió, el títol no reconegut passà a Pere 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Joana de (Catalunya, s XV – Aragó, s XVI) Pubilla de Joan de Rocabertí, baró de Verges i de Vinçà. Es casà amb un Lanuza, justícia d'Aragó. El seu pare morí el 1510. Les baronies esmentades restaren així vinculades als Lanuza aragonesos. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Jofre I de (Catalunya, s XII – 1166) Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Dalmau III. Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí. Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d'Empúries; abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d'ajuda militar l'any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d'Empúries. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Jofre II de (Catalunya, s XII - Úbeda, Andalusia, 1212) Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Dalmau (IV). En virtut d'un testament atorgat per Ramon de Peralada l'any 1176 rebé un seguit de masos i alous d'aquest. Fidel vassall dels comtes reis Alfons I i Pere, lluità contra els sarraïns i morí combatent a la batalla de Las Navas de Tolosa. La seva cort, a l'igual de la del seu pare, fou lloada pels trobadors. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Jofre de (Catalunya, s XII - Aragó, s XII) Noble. Pertanyent al casal vescomtal de la família. Entrà com a monjo del Císter al monestir de Poblet. En sortí l'any 1174, amb dotze monjos, per fundar a Aragó el monestir de Pedra, del qual fou primer abat. Segurament era un fill del vescomte Jofre I de Rocabertí, i germà d'Ermessenda. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Jofre de (Catalunya, s XIV) Frare de l'Hospital. No ha pogut ser establerta amb certesa la seva posició al quadre genealògic de llinatge. Era comanador de l'orde a Francolí. El 1319 fou un dels qui assistiren a l'acte de renúncia de l'infant Jaume, fill gran de Jaume II, dels seus drets de primogenitura reial. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Jofre de (Catalunya, s XV - 1464) Fill de Jofre VI i de Violant d'Híxar. Era germà del vescomte Dalmau V i oncle de Jofre VII de Rocabertí. El 1462, en esclatar la guerra contra Joan II, fou reialista com la majoria dels familiars i s'oposà així al seu nebot el vescomte. Morí tractant d'auxiliar el castell de Palau-Savardera, assetjat precisament per Jofre VII. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Josep de (Catalunya, s XVII) Noble. Fou comte de Peralada i batlle general del Principat. Ocupava aquest càrrec el 1678, quan hagué de fer front a l'atac naval francès contra Barcelona. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Josep de (Catalunya, s XVII) Noble. Destacà a la guerra contra França al Rosselló. Tenia el grau de mestre de camp. Al front d'un terç de 1.000 homes marxà, el 1639, a reforçar el setge de Salses, finit amb l'expugnació de la vila i el famós castell. Fou nomenat governador del fort de Montjuïc. El 19/gen/1641, dos dies abans de la batalla de Montjuïc, desertà i es passà a l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que seria derrotat a l'esmentada batalla. Des d'aleshores seguí la causa de Felip IV a la guerra dels Segadors. La Generalitat oferí 1.000 lliures per la seva captura i 500 per la seva mort, com a enemic de la pàtria. També fou condemnat a inhabilitació de càrrecs, si bé en rebel·lia perquè mai no fou capturat. Era cavaller de l'orde d'Alcántara. Finida la guerra seria batlle general del Principat. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Josep de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Jesuïta. Segurament germà de Jeroni, primer marquès d'Argençola. Fou professor de retòrica del col·legi de Cordelles de Barcelona. Compilà i redactà en part l'antologia poètica oferta per la ciutat de Barcelona a la mort de Carles II, Lágrimas amantes de la ... ciudad de Barcelona... (1701), en la qual hi ha una sèrie de composicions en català. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Onofre de (Catalunya, s XV - 1483) Fill gran de Martí Joan de Rocabertí. Era un infant a la mort del seu pare defensant la Bisbal (1465). Encara era menor el 1471, en ser alliberat el seu oncle Jofre VII, 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Pere de (Catalunya, s XIV) Prelat. Era fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí. Tingué una canongia a Elna, d'on obtingué la pabordia el 1316. Fou bisbe de Girona (1318-24). Sembla que pot ser aquest l'homònim que el 1321, en unió de Ramon de Vilamarí, posseïa el castell de Borrassà. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Pere de (Catalunya, s XV) Fill de Jofre VII de Rocabertí i de Joana de So i de Castro. Era molt jove durant la guerra contra Joan II, en la qual tant patí el seu pare. Aquest morí el 1479 i li deixà la senyoria de Sant Llorenç de la Muga, mentre el vescomtat de Rocabertí corresponia al seu germà gran Felip Dalmau II. Sembla que entrà en religió i deixà la senyoria a un altre germà, Guillem Ramon, que també seguiria el seu exemple de fer-se religiós. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Pere de (Catalunya, s XVI) Noble. Fou el pare del teòleg Josep, observant i més tard caputxí. Segurament era l'homònim senyor de Cabrenys (m 1555). Era fill, doncs, de Guerau de Rocabertí i d'Elionor de Montcada. A la mort del seu pare (1497), el vescomte de Canet confiscà per molts anys, per raó de deutes, la baronia de Cabrenys. Del seu matrimoni amb Anna de Gualbes, deixà també els fills Felip Dalmau i Francesc, hereus successius de Cabrenys. Aquesta possessió aniria a la muller de l'esmentat Francesc, Elionor de Peguera, que la vincularia a aquest llinatge. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí, Ramon de (Catalunya, s XII – Tarragona, 1215) Eclesiàstic. Fill probable del vescomte Dalmau IV. Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1198 i el mateix any assistí a la reunió de Girona, on es dispensaren diversos decrets contra els valdesos i altres heretges. Anà sovint en seguici del rei Pere I i el 1212, estan a Osca, li féu prometre que no empenyoraria els béns de Tarragona ni del seu camp per a ajuda militar del Llenguadoc, en la guerra dels albigesos. El 1213 assistí al concili de Perpinyà i trameté a París, per mitjà del bisbe de Barcelona, les lletres del papa Innocenci III per deturar la croada contra el Llenguadoc, cosa que no aconseguí. 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Rocabertí, vescomtat de (Catalunya) Jurisdicció feudal, successora de l'antic vescomtat de Peralada, centrada en el castell de Rocabertí, que s'estenia per la serra de l'Albera, Cantallops, Darnius, les Escaules i Capmany, de l'Alt Empordà, i Morellàs i Bellaguarda del Vallespir. Sembla que els vescomtes de Peralada adoptaren —no definitivament— des de la fi del s X la denominació de vescomtes de Rocabertí. El primer vescomte a emprar aquesta denominació fou Dalmau I (vers el 971). Hug Jofre (I) (1229-50) el 1242 lluitava contra el comte d'Empúries, però el 1248 hi havia fet les paus i fins planejava amb Ponç Hug IV la restauració de la ciutat destruïda d'Empúries. Jofre (III) (1250-82) i el seu fill Dalmau (VI) (1282-1304) seguiren una política semblant, però prevalgué la seva fidelitat a la corona. Dalmau (VI) heretà de la seva muller Ermessenda de Navata la major part de la vila de Peralada, que es convertí en capital del vescomtat. Per mort (després del 1672) de la vescomtessa Elisenda (I) el vescomtat passà als Rocafull, comtes d'Albatera, que es cognomenaren Rocabertí, i després (1728) als Boixador, comtes de Savallà, que també empraren aquest 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rocabertí de Sant Salvador (Agramunt, Urgell) Llogaret (443 m alt), de l'antic terme de Donzell d'Urgell (fins el 1970), aturonat a l'est del poble. La seva església depenia de la parròquia d'Oliola. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i d'Argençola, Jeroni de (Catalunya, s XVII – v 1725) Primer marquès d'Argençola (1702). Fill de Josep de Rocabertí i de Boixadors i pare de Josep de Rocabertí i de Llupià. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Bellera, Francesc de (Catalunya, s XVI) Baró de Pau. (dit també Francesc de Bellera). Fill de Felip Dalmau (II) de Rocabertí i de Castre-Pinós. Fou l'iniciador de la línia dels Rocabertí-Pau-Bellera, barons de Pau. Es casà (1524) amb l'hereva del patrimoni dels Pau, Beatriu Joana de Pau i de Castro. Llur nét fou Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Castre-Pinós, Felip Dalmau II de (Catalunya, v 1455 – 1512) Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Jofre (VII) de Rocabertí. Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pladejà en unió d'ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles. El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Castre-Pinós, Guillem Ramon de (Catalunya, s XV) Fill del vescomte Jofre (VII). Iniciador de la línia dels barons de Sant Llorenç de la Muga, la qual s'extingí amb el seu nét Llorenç de Rocabertí i de Darnius. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Cruïlles, Martí Joan de (Catalunya, s XV - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1465) Fill del vescomte Dalmau (VIII). Fou l'iniciador de la línia dels barons de Verges. Milità al bàndol de Joan II a la guerra civil. Morí al setge de la Bisbal. Fou el pare de Joan de Rocabertí i de Cruïlles. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Dameto, Antoni de (Catalunya, s XIX - Peralada, Alt Empordà, s XIX) Noble. Visqué molts anys a París, El 1880 s'instal·là a Peralada, on féu restaurar el castell familiar. Hi reuní una biblioteca de 13.000 volums. També fundà al poble una escola per a l'ensenyament d'oficis, arts plàstiques i música, així com un teatre. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Darnius, Llorenç de (Catalunya, s XVI – 1562) Noble. Nét de Guillem Ramon de Rocabertí i de Castre-Pinós. Fou el darrer membre de la línia dels barons de Sant Llorenç de la Muga. A la seva mort sense fills, la seva herència fou recollida per la línia troncal. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Fenollet, Joana de Veure> Joana de Rocabertí i de Fenollet. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Gualbes, Francesc de (Catalunya, s XVI – 1589) Baró de Cabrenys. Besnét de Dalmau de Rocabertí i d'Erill. Amb ell s'extingí la línia dels barons de Cabrenys, ja que féu hereva -per manca de fills i nebots- la seva muller Elionor de Peguera. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Llupià, Josep de (Catalunya, s XVIII – 1755) Segon marquès d'Argençola. Fou partidari dels borbònics durant la guerra de Successió. Aquests el nomenarien regidor de Barcelona el 1718. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rocabertí i de Montcada, Jofre VII de (Catalunya, v 1420 - Peralada, Alt Empordà, 1479) Vescomte de Rocabertí. Fill i successor del vescomte Dalmau (VIII). Assistí a les corts de Perpinyà del 1449 i de Barcelona de 1454-55, i atorgà un privilegi als homes de Bellcaire (1454). Hagué de defensar Peralada i Roses d'un atac del sacramental de Castelló d'Empúries (1456) i, a instàncies de la generalitat, comandà la infanteria de l'exèrcit del Principat que, sota el comandament suprem del vescomte Bernat (V) de Cabrera, comte de Mòdica, el 1461 ocupà Fraga i obligà Joan II a alliberar el príncep Carles de Viana i a signar les capitulacions de Vilafranca. En esclatar la guerra civil, malgrat l'actitud reialista dels seus parents, els Rocabertí de Cabrenys, Jofre VII se sumà amb divuit cavallers armats per ell al setge de la... Segueix...
Anar a: [ Roca i F ] [ Roca i R ] [ Rocab ] [ Rocaberti, G ] [ Rocaberti, Jos ] [ Rocaberti i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Roca i Farreras, Josep-Narcís
Roca i Heras, Josep Maria
Roca i Junyent, Miquel
Roca i Pons, Josep
Roca i Puig, Ramon
Roca i Sastre, Ramon Maria
Roca i Simó, Francesc