|
|
|
Anar a: [ Orp ] [ Orquestra S ] [ Orriols, e ] [ Orta ] [ Ortega ] [ Orti i ] Tots els errors humans són impaciència. (Franz Kafka) 1 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Orpesa, batalla d' (Orpesa, Plana Alta, jun/1521) Fet d'armes ocorregut a les envistes de la població, entre les forces dels agermanats de València, manades per Miquel Estellers, i les del duc de Sogorb. Aquest esclafà els agermanats, molts del quals s'ofegaren a les sèquies i a la mar. Miquel Estellers pogué fugir, però fou capturat més tard. 4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orpí i del Pou, Joan (Piera, Anoia, v 1593 - Nova Barcelona, Veneçuela, 1645) Colonitzador. Procedent d'ambient rural, va dedicar-se als estudis i es llicencià en lleis a Barcelona. Amb dificultats per exercir d'advocat, sota el nom de Gregorio Izquierdo va allistar-se com a soldat en una expedició per defensar contra els Països Baixos unes salines de la península d'Araya (1623). Fou lloctinent del governador de Cumanà i després del de Caracas. Va procurar-se la concessió d'un territori, on instal·là explotacions agrícoles i 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orpinell (Mediona, Alt Penedès) Antiga quadra i poble, al límit amb els termes d'Orpí (Anoia) i de la Llacuna, sota la serra d'Orpinell (731 m alt), a la divisòria d'aigües entre la riera del Carme i la de Mediona. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orquera (Vilamarxant, Camp de Túria) Partida i urbanització d'estiueig (400 xalets), als vessants meridionals del tossal de la Rodana, al sud de la vila. 8 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB) (Barcelona, 1967 - 1994) Institució musical. Fundada sota els auspicis de l'ajuntament i d'un patronat, substituí la desapareguda Orquestra Municipal de Barcelona. Actuà especialment al Palau de la Música Catalana, amb la col·laboració de solistes i directors de categoria internacional. El primer director titular fou Antoni Ros Marbà (1967-68 i 1979-86), substituït després per Franz Paul Decker (1986-91), i aquest per Lluís Antoni García Navarro (1991-93). Dirigida després per Lawrence Foster i Edmon Colomer, la temporada 1994-95 canvia el nom pel de Orquestra Simfònica de 9 CATALUNYA - CULTURA
10 CATALUNYA - CULTURA Orquestra de Cambra del Teatre Lliure (Barcelona, 1985 - 2003) Orquestra. Fundada per Josep Pons, Jaume Cortadellas i Lluís Vidal, a iniciativa de Fabià Puigserver i amb seu al Teatre Lliure. Concebuda com a orquestra estable i consagrada a la música del s XX, a més de la funció de suport musical a les produccions del Teatre, la seva programació es fonamentava en temes monogràfics d'autors, escoles o èpoques, estructurats per temporades anuals. El 1991 aparegué el seu primer enregistrament, amb música de Manuel de Falla. La seva activitat discogràfica s'amplià amb monogràfics dedicats a diversos autors. Hi col·laboraren, a més, solistes de gran renom, i féu diverses actuacions a França i Anglaterra. Poc després d'iniciar-se la nova etapa del Teatre Lliure cessà la seva activitat al final de la temporada 2002-03. Rebé el premi Nacional de música a l'intèrpret de música contemporània (1990) i el premi Ciutat de Barcelona del 1992 per la seva tasca de difusió musical. 11 CATALUNYA - CULTURA
12 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Orquestra Municipal de València (València, 1943 - ) Entitat musical, organitzada per Joan Lamote de Grignon, juntament amb el seu fill Ricard com a sotsdirector. Altres directors han estat Hans von Benda, Pedro Pirfano, Lluís Garcia i Navarro, Llorenç Martínez Palomo, Benet Lauret, Manuel Galduf i Miguel A. Gómez Martínez. L'orquestra té la seu al Palau de la Música de València. 13 ANDORRA - CULTURA Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA) (Andorra, 1992 - ) Orquestra. Creada per iniciativa del govern andorrà, que encarregà aquesta tasca al violinista i pedagog Gerard Claret, que assumí la funció de concertino i director. Es presentà oficialment al mar/1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d'actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana. Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ells han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro. Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten. 14 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Pau Casals (Barcelona, 1920 – 1938) Agrupació simfònica fundada per Pau Casals, que la dirigí habitualment. Hi col·laboraren gran músics de fama internacional i estrenà obres d'autors com Pedrell, Pahissa, Garreta i Toldrà. 16 CATALUNYA - CULTURA
92 CATALUNYA - CULTURA Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) (Barcelona, 1994 - ) Institució musical. És la continuadora de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, la qual a la temporada 1994-95 passà a rebre suport tant de l'Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat. 15 ILLES BALEARS - CULTURA Orquestra Simfònica de les Illes Balears "Ciutat de Palma" (Palma de Mallorca, 1989 - ) Orquestra. Continuació de l'Orquestra Simfònica de Mallorca. Ha estat dirigida per Lluís Remartínez (1989-94) i, des del 1994, per Philippe Bender. En professionalitzar-se els seus membres, adoptà el nom actual. 17 ILLES BALEARS - CULTURA Orquestra Simfònica de Mallorca (Palma de Mallorca, 1946 - 1989) Agrupació musical fundada com una secció del Cercle de Belles Arts. Inicialment dirigida pel músic coreà Eaktay Ahn (1911-65), que dedicà una atenció especial a la música d'autors mallorquins i compongué ell mateix el poema simfònic Mallorca, donà el primer concert el gen/1947. El 1959 fou substituït per Gerard Pérez Busquier i més tard per Anthony Morss. Mancada de mitjans per a dur una vida activa, fou municipalitzada (1973) amb el nom d'Orquestra 18 CATALUNYA - CULTURA
19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orrente, Pedro de (Múrcia, 1580 – València, 1645) Pintor. Conreà els temes bíblics a la manera d'escenes pastorals. Fou influït per Ribalta i el Greco, més pel clar-obscur que per la temàtica. Contribuí a la formació de l'escola valenciana dels Esteve March i J.J. Espinosa. 20 CATALUNYA - HISTÒRIA Orri, batllia de n' (Selva) Demarcació formada pels llocs que havien pertangut al castell de Montsoriu. Quan aquest castell deixà les funcions de termenat per a transformar-se, al s XIII, en residència dels vescomtes de Cabrera (i llur fortalesa militar més preeminent), a la vegada que Hostalric (amb el seu castell) fou erigida en vila amb batllia pròpia, els restants pobles del terme de Montsoriu formaren una batllia dita de n'Orri, pel cognom dels seus batlles naturals fins al s XV. Els representants de cada parròquia o Universitat de la batllia elegien dos síndics que la representaven en les assemblees i parlaments del vescomtat de Cabrera. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orri, l' (Pardines, Ripollès) Veïnat, a l'esquerra del Sagadell, prop del límit amb el terme de Ribes de Freser. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orri, pic de l' (Llavorsí / Soriguera, Pallars Sobirà) Veure> Torreta de l'Orri, la. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orriols (Bàscara, Alt Empordà) Poble, de poblament disseminat, situat a la capçalera del riu de Cinyana, sota el coll d'Orriols, a la divisòria d'aigües del Ter i del Fluvià, per on passa la carretera de Girona a Figueres. El lloc és esmentat ja el 922; l'església parroquial de Sant Genís conserva l'absis romànic, però fou molt modificada posteriorment. El castell d'Orriols, esmentat el 1265, pertangué a la família Orriols (que enllaçà amb la de Foixà); passà als Avellaneda i als Desbac. L'edifici és un notable casal de tipus renaixentista, refet al començament del s XVII sobre l'antiga edificació. 25 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Orriols (Tamarit de Llitera, Llitera) Despoblat (o Olriols), al peu de la serra de la Gessa, a l'indret on s'obre pas el riu d'Orriols, o de Vallbona (dit barranc de Segarra a la capçalera), que procedeix del Coscollar de Baells i aflueix, per la dreta, a la clamor d'Almacelles. El poble havia estat adquirit pel capítol de la col·legiata de Tamarit; el 1843, amb la desamortització, restà despoblat i foren enderrocades les cases, excepte l'església parroquial (Sant Isidre). 26 CATALUNYA - HISTÒRIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Berenguer d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Fou triat entre els cavallers que havien de sostenir Pere II al famós desafiament de Bordeus contra Carles d'Anjou (1283). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Bernat Alemany d' Veure> Foixà i de Porqueres, Bernat Alemany de. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Bernat d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà a l'expedició de Pere II el Gran a Barbaria i a Sicília (1282). L'any següent, abans de partir de l'illa per acudir al desafiament de Bordeus amb Carles d'Anjou, el rei el convocà a Messina per conferenciar-hi i triar alguns dels seus homes perquè l'acompanyessin. 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Orriols, els (València, Horta) Antic poble, situat immediatament al nord de la ciutat, a l'indret de l'antiga alqueria de Rascanya. El creixement de la ciutat i, especialment, les construccions de l'antic raval de Sagunt i de l'antiga carretera de Barcelona acostaren els límits de la ciutat al poble, que fou incorporat al municipi de València el 1882. Alçat en gran part els anys seixanta entre l'antiga carretera de Barcelona, a l'oest, i el camí de Trànsits, al sud. Actualment constitueix un gran barri proletari amb forta presència d'immigrants. De l'antic poble només resten alguns curts carrers i unes poques alqueries a l'horta immediata, mentre que la resta ha desaparegut amb la urbanització. Prop del barri hi ha el camp de futbol de la Unió Esportiva Llevant i passa el ferrocarril de via estreta de València a Rafelbunyol. L'església parroquial de Sant Antoni té origen en l'antic hospital, bastit a partir del 1333 pels canonges regulars antonians; el 1791, amb l'extinció de l'orde, passà a l'Hospital General i, després, als dominicans de Sant Onofre, fins el 1835. L'edifici del convent fou ocupat el 1883 per les canongesses de Sant Cristòfor i el 1889 passà als salesians, que hi 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Francesc (Catalunya, s XVIII) Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou paborde de Castellterçol (Vallès Oriental). Publicà un Diàleg o Catecisme de la doctrina cristiana, que esdevingué d'ús comú a les escoles del país i fou reeditat moltes vegades. El 1807 n'aparegué la versió castellana, feta pel jesuïta Jeroni Pastor. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orriols, grau d' (Navès, Solsonès) Pas a través de la cinglera meridional de la serra de Busa, que comunica Busa amb Sant Lleïr de la Vall d'Ora i amb Sant Pere de Graudescales. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols, Ramon Alemany d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Pere III a la guerra contra Castella. Formava part dels grans reforços catalans introduïts a Aragó el 1363, després de perdre's la vila de Carinyena. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols i Comas, Joan Baptista (Barcelona, 1828 – 1922) Jurista, economista i orador. Membre del partit liberal conservador. Fou diputat a corts per Manresa i Barcelona. Presidí diverses entitats civicoculturals (Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, Societat Econòmica d'Amics del País, Escola d'Institutrius, Associació General per a la Reforma Penitenciària a Espanya) i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i de l'Acadèmia Científico-Mercantil. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orriols i Monset, Maria Dolors (Vic, Osona, 25/gen/1914 – ) Narradora. Dins un caire realista i psicològic, Publicà els reculls de contes Cavalcades (1949) i Reflexos (1951), així com de la novel·la Retorn a la vall (1950). Fou la fundadora del "Club de Divulgació Literària" i la principal editora de l'únic número de la revista "Aplec" (1952). 36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orrit, Isabel d' (Barcelona, s XVI - Roma, Itàlia, 1570/75) Humanista. Muller de Guillem Ramon de Josa i de Cardona. Vídua (a 1539), portà vida retirada de pietat i estudi. Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot. Parlà a la catedral de Barcelona. Protegí i ajudà Ignasi de Loiola en la seva estada a Barcelona i després a París. Intervingué en la reforma dels estatuts de la Confraria de la Sang, que es reunia a la seva casa del Peu de la Creu, on també allotjà orfes. Desitjà entrar a la Companyia de Jesús i marxà a Roma el 1543 amb Isabel Roser i d'altres amigues. No hi entrà, però restà a Roma intentant de convertir jueus. Parlà davant un grup de cardenals sobre la doctrina escotista, cosa que fonamentà la llegenda que havia parlat davant Pau III. El seu fill Guillem de Josa es casà amb la filla del bisbe de Barcelona Joan de Cardona, Helena, amb qui ha estat erròniament identificada. 38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ors i Pérez-Peix, Àlvar d' (Barcelona, 14/abr/1915 – Pamplona, Navarra, 1/feb/2004) Especialista en dret romà. Fill d'Eugeni d'Ors, estudià a Madrid i a Roma. Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago (1944) i a la de Navarra (1961). Publicà diversos treballs, entre altres: Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano (1943), Epigrafía jurídica de la España romana (1953), Derecho privado romano (1968). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Entre dues explicacions, tria la més clara; entre dues formes, la més elemental; entre dues expressions, la més breu. (Eugeni d'Ors) 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Orsal, castell d' (Malla, Osona) Antic nom del castell de Malla. 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
43 ANDORRA - CULTURA ORTA Sigla de l'Organisme de Ràdio i Televisió d'Andorra. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ortà (la Torre de les Maçanes, Alacantí) Caseria. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortadó, Joan Onofre d' (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, v 1550 – 1616) Notari. Es doctorà en dret a l'Estudi General de Lleida. Fou secretari del comú de Puigcerdà. El 1584 escriví un cèlebre dietari d'aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà. Assistí a les corts de Montsó (1585), on fou ennoblit per Felip II. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortadó i Comas, Antoni (Alàs, Alt Urgell, 1883 – Barcelona, 1968) Industrial. Comanditari d'una petita fàbrica tèxtil a Barcelona (1920), la convertí en la important indústria del seu nom (esdevinguda societat anònima el 1943), amb fàbriques a Caldes de Montbui i a Sant Feliu del Racó. Hi creà una assegurança de vida, retir i invalidesa per als treballadors (1935). Durant la guerra civil fou mantingut al davant de la indústria pels comitès de treballadors i assolí de conservar-la en funcionament. El 1939 formà part amb Josep M. Milà i Camps de la comissió per a la reconstrucció de la indústria tèxtil de llana. Fundà la constructora La Carabela i fou membre del consell d'administració de Mistol SA i d'altres empreses. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortafà, baró d' Veure> Miró, Ferran. 50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Caterina d' (Rosselló, s XV) Dama. Filla de Pere d'Ortafà. Es casà amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori i després de Maella, gran capità de Joan II. Li féu costat en la seva intensa activitat militar i política. El 1474, durant la guerra contra França al Rosselló, defensà amb gran coratge la plaça de Canet. Fills seus foren Bernat, hereu de les baronies, i Isabel, que es casà amb Felip Dalmau II de Rocabertí, parent llunyà i vescomte de Rocabertí. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortafà, Guillem d' (Rosselló, s XII – 1209) Prelat. Pertanyent al llinatge senyorial d'Ortafà. Fou bisbe d'Elna. 52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Pere d' (Rosselló, s XV) Noble. Casa la seva filla Caterina amb Pere de Rocabertí, baró de Sant Mori. Prengué partit pel rei a la guerra contra Joan II. El 1462, junt amb el seu gendre, era un dels defensors de la Força de Girona. El 1471, amb Bernat i Guillem d'Oms, s'alçà al Rosselló contra l'ocupació francesa. Fou successivament lloctinent del governador i governador del Rosselló, i defensà Canet i Perpinyà, ciutat on resistí un llarg setge, fins que finalment hagué de capitular (1475) salvant la retirada d'ell i de tota la guarnició. 54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Ponç d' (Rosselló, 1170 – 1246) Trobador i noble. Senyor del castell i el lloc d'Ortafà, a la riba esquerra del Tec, prop de Tuïr. Feu testament en 1240. En resten dues composicions amoroses molt notables. 55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Ponç d' (Rosselló, s XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1436 fou tramès pel rei prop de l'infant Pere per ordenar que aquest prestés ajut al príncep de Tarent contra Giàcomo Caldora. 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Ortafà, Ramon d' (Rosselló, s XV) Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a les campanyes d'Itàlia. El 1446 tenia forces seves de protecció a Gènova, quan aquesta era aliada del rei Alfons. Aquest el nomenà virrei a Albània el 1452. El 1454, durant la governació d'Ortafà, fou batuda moneda catalana a la ciutat de Croia. El país es mantindria sota influència catalana fins al 1467, any en què els turcs l'ocuparien totalment. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ortedó (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Veure> Artedó. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega, Miquel J. (Catalunya, s XIX) Escriptor. És autor d'obres teatrals en vers en castellà i català. Entre elles figuren Los estudiantes de Cervera (1852), Gabriela o el orgullo aristocrático i Una mare fanàtica (1873). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega i Agulla, Guillem (Barcelona, 1875 - s XX) Enginyer militar. Tingué càrrecs diversos als serveis de comunicació telegràfica. Publicà alguns llibres sobre aquesta especialitat i d'altres sobre locomoció automòbil. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega i Espinós, Josep (Valls, Alt Camp, 1815 – Barcelona, 1875) Llatinista i escriptor. Fou catedràtic d'humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona. Publicà obres d'ensenyament del llatí i del castellà, la novel·la La dama de las conspiraciones (1861) i l'assaig Historia de las escuadras de Cataluña (1859, 1876, traduïda al català el 1920-21). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortega y Olleta, Jaime (Tauste, Aragó, 1816 - Tortosa, Baix Ebre, 1860) Militar. Va participar en la primera guerra carlina fent costat als liberals. Essent capità general de les Balears (mar/1860), el comte de Montemolín el convencé i, passat al bàndol carlí, intentà el desembarcament de Sant Carles de la Ràpita. Detingut en el mateix desembarcament, fou condemnat i afusellat. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ortegada, l' (Illes Balears, 1860) Pronunciament carlí fracassat. El nom deriva del general Jaime Ortega, capità general de les Balears, que fou el cap de l'alçament. Formaren part d'aquest intent el comte de Montemolín (pretendent Carles VI) i el seu germà Ferran. Els conjurats desembarcaren a Sant Carles de la Ràpita, però, com que no foren secundats per les tropes que comandava Ortega, van haver de fugir. Pocs dies després els principals complicats foren empresonats, i Ortega afusellat. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ortells (Morella, Ports) Veure> Hortells. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortells, Antoni Teodor (o Hortells) (País Valencià, v 1650 – València, 1706) Compositor. L'any 1676 fou nomenat mestre de capella del Reial Corpus Christi de València, i l'any següent de la seu de València. És autor de salms i antífones, de nadales vocals amb acompanyament instrumental i probablement dels primers oratoris escrits als Països Catalans: El Hombre Moribundo (1702), El juicio particular (1703) i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor (1706). 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortells i Gombau, Francesc (València, s XVIII – 1816) Eclesiàstic. Vicari a Foios (Horta), per instigació de l'arquebisbe de València F. Fabian i Fuero, membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, escriví (1781) en defensa del nou mètode de filar seda: Disertación descriptiva de la hilaza de seda según el antiguo modo de hilar y el nuevo llamado de Vaucanson (1783). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortells i Ortells, Juli (Onda, Plana Baixa, 1937 - ) Cantant. Era teixidor d'ofici. Estudià a Onda i, des del 1957, a Barcelona. Es presentà al públic amb Marina, ja amb bon èxit. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortenbach i Garcia, Enric (Barcelona, 1928 - 6/set/1996) Escriptor. Realitzà estudis inacabats de les carreres d'arquitectura i filosofia i lletres. És autor d'una nombrosa producció d'obres de teatre. Ha estrenat Las palmeras de plomo (1958), Sin profesor (1959), Una cuerda de guitarra (1959), Valentina (1960), Historias de Gaspar de Porres, donde se incluyen tres entremeses de Cervantes (1961), Joc de taula, versió catalana de l'El mantel (1962), El mantel (1963) i Demasiadas cosas prohibidas (1966). També és autor de diverses traduccions d'obres teatrals com Mucho ruido y pocas nueces de Shakespeare, La ópera de tres peniques de Brecht, i d'altres. Ha adaptat obres teatrals de clàssics espanyols. El 1963 els crítics teatrals barcelonins concediren a Joc de taula el premi a la millor comèdia de l'any. És autor del guió del film Vida de familia i d'altres per a la televisió. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orteu i de Copons, Francesc Antoni (Catalunya, s XVIII) Noble. Estudià a la universitat de Cervera. És autor d'un discurs en llatí, elogiat per la seva puresa de llenguatge, i d'altres escrits. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí, Antoni (València, s XVI – s XVII) Frare cartoixà i arquitecte. Dirigí la construcció del claustre de la cartoixa d'Ara Christi. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Ballester, Marc Antoni (Nules, Plana Baixa, 1593 – València, 1661) Escriptor i notari. Secretari del braç militar. Escriví, en català, diverses poesies satíriques. En castellà va escriure Siglo IV de la conquista de Valencia (1640), Décimas a Cristo Nuestro Señor (1648), Calendario de fiestas de todo el año i les comèdies La deuda bien satisfecha, La amistad contra el amor i La Virgen de los Desamparados, aquesta en col·laboració amb Malenda. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí Bordás, José Miguel (País Valencià, 1938 - ) Polític. Llicenciat en dret a la Universitat de Madrid. Fou cap nacional del Sindicato Español Universitario des del 1964. Ostentà diversos càrrecs dins el Movimiento Nacional (vicesecretari, conseller nacional, etc) i fou procurador a corts per Castella. President del Banc de Crèdit Industrial (1974-76) i sots-secretari de Governació (1976), fou elegit diputat al congrés per UCD (1977-79). Afiliat més tard a Alianza Popular (després Partido Popular), fou senador durant el període 1986-96 i vicepresident segon del senat (1993-96). Des del 1996 presidí ENA (Empresa Nacional de Autopistas). 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Figuerola, Francesc (València, 1695 – 1735) Historiador i eclesiàstic. Doctor en teologia, canonge de la catedral de València i qualificador del Sant Ofici. El 1728 fou nomenat rector de la Universitat Literària. Escriví Memorias de la Universidad de Valencia, Memorias históricas de la fundación e insignes progresos de la ciudad de Valencia i diverses obres de caràcter religiós. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Major, Josep Vicent (València, 1673 - ? , 1748) Escriptor. Fill del poeta Ortí i Moles, a qui succeí el 1687 com a escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls. Austriacista, el 1705 fou nomenat secretari de la diputació de València, càrrec que fou retirat al seu oncle filipista Josep Ortí i Moles. El 1707, com a tal, arran de la rendició de la ciutat a Felip IV, redactà una crida a la restauració dels furs, motiu pel qual fou empresonat a la torre de Serrans i transferit dos dies més tard a la ciutadella de Pamplona. Tanmateix, el 1711 escriví unes Demostraciones festivas per les victòries filipistes de Brihuega i Villaviciosa. El 1722 fou nomenat un dels clavaris de les cases de Sant Gregori de dones repenedides. Publicà una gran quantitat d'obres, entre les quals una Vida, virtudes, milagros y festivos cultos de Santo Tomás de Villanueva (1731), las Fiestas amb motiu del cinquè centenari de la Conquesta (1740), una Relación puntual de las fiestas, per la proclamació de Ferran VI (1746), poemes, molts d'ells musicats com a oratoris i cantats en les festivitats, i obres pietoses. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortí i Moles, Josep (València, 1650 – 1728) Poeta i comediògraf en castellà. Fill de Marc Antoni. Estudià dret a València, a la Universitat de la qual es doctorà. Secretari del regne de València, redactà el Llibre de memòries de la ciutat. Impulsà la fundació de les acadèmies de l'Alcàsser (1670), una de Ciències i Belles Arts (1665), en la qual fou professor, i a més participà en la fundació de la de ciències polítiques i matemàtiques. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ortigós (la Bisbal del Penedès, Baix Penedès) Poble, al nord-est de la vila. 79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortigues, Jofre d' (Catalunya, s XIV – s XV) Diplomàtic. El 1412, amb Dalmau de Darnius, fou ambaixador de Ferran I a la cort de França. Ocupà després el càrrec de canceller reial. Ho fou també d'Alfons IV el Magnànim, que serví assíduament. Era un dels assistents, a Barcelona, a l'enterrament de la reina Violant de Bar, vídua de Joan I (1431). El 1435, quant el monarca era presoner del duc de Milà, després de la batalla de Ponça, feia de lloctinent a les Corts generals de Montsó. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortigues, Miquel (País Valencià, s XV – s XVI) Notari i poeta. El 1512 publicà, a València, un cançoner de poesia religiosa, interessant pel fet de recopilar goigs antics. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortín i Benedito, Bernat (València, 1893 – 1940) Escriptor. Fou secretari general de Nostra Parla (1918) i professor de l'Escola d'Artesans de València. En els Jocs Florals d'aquesta ciutat obtingué la flor natural (1923 i 1934). Publicà poemes a "Taula de lletres valencianes" i altres publicacions i escriví algunes obres teatrals. Autor d'una Gramàtica valenciana (1918), escolar, en que s'acostava a les normes de l'Institut d'Estudis Catalans, organitzà diversos mitjans d'introducció del català a l'escola. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortis, Antoni (Villena, Alt Vinalopó, s XVI – València, 1636) Arquitecte. Ingressà a la cartoixa de Portaceli -on féu el rerasagrari- el 1599 i residí després a la d'Aracristi de València, on construí l'església i el claustre nou. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortís, Josep Marià (València, 1735 – 1799) Notari i escriptor. És autor d'un Compendio de la vida de don Francisco Pérez de Aranda, d'una Disertación histórica de la Festividad y Procesión del Corpus que celebra cada año la Muy Ilustre Ciudad de Valencia con explicaciones de los símbolos que van en ella (València, 1780). Deixà inèdita una Ortografía valentina española. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortís i Sanç, Josep Francesc (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 1739 – València, 1822) Eclesiàstic i erudit. Fou vicari major de la col·legiata de Xàtiva. Es traslladà a Roma per estudiar arquitectura clàssica. En tornar, s'establí a Madrid, i fou nomenat acadèmic de la Història. Prestà molta atenció a l'arqueologia valenciana, i en especial al teatre romà de Sagunt, que fou motiu del seu Viaje arquitectónico-anticuario de España, o Descripció latino-hispana del antiguo teatro saguntino (1807). Féu un Compendio cronológico de la Historia de España (1796-1803) i destacà per les seves traduccions anotades; cal esmentar les dels llibres d'arquitectura de M. Vitruvi i d'Andrea Palladio, i dels de Diògenes Laerci sobre la vida i la doctrina dels filòsofs de l'antiguitat grega. 87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ortisella (Benafigos, Alcalatén) Veure> Hortisella l'. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortiz, Pasqual (Elx, Baix Vinalopó, s XVIII - Villena, Alt Vinalopó, 1768) Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins el seu orde i tingué gran fama per la seva vasta cultura. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortiz, Vicenç (València ?, s XVIII) Compositor. Fou organista de l'església de Sant Llorenç, a València. És autor del Laudate Dominum omnes gentes, a vuit veus i amb violins, que es troba a l'arxiu de l'Escorial. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ortiz Azagra, García (Aragó, s XIII - Llutxent, Vall d'Albaida, 1276) Cavaller. Fou nomenat per Jaume I lloctinent general del regne de València. Acudí a sufocar la insurrecció (1276), dels musulmans d'aquell regne, però les forces cristianes foren derrotades a la batalla de Llutxent, on fou mort. Més tard, l'infant Pere reeixí a dominar la revolta. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ortiz de la Vega Veure> Patxot i Ferrer, Ferran.
Anar a: [ Orp ] [ Orquestra S ] [ Orriols, e ] [ Orta ] [ Ortega ] [ Orti i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Orpesa
Orpí
Orquestra de Cadaqués
Orquestra Simfònica del Vallès
Ors i Rovira, Eugeni d'
Ortafà
Ortínez i Mur, Manuel