|
|
|
Anar a: [ Sole ] [ Soler ] [ Soler, G ] [ Soler, T ] [ Soler i D ] [ Soler i L ] Sorprendre's, extranyar-se, és començar a entendre. (José Ortega y Gasset) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solé, Ramon (Cartagena, Múrcia, 1938 – Barcelona, 3/mar/1997) Ballarí i coreògraf. Debutà a França el 1956 amb la companyia Ballet des Étoiles. Entre el 1959 i el 1974 actuà amb les companyies de més prestigi del món. El 1974 s’instal·là a Barcelona, on fundà la Companyia de Dansa de Barcelona i impulsà iniciatives com les Temporades Populars de Ballet, la revista "Dansa-79" o el Festival de Peralada. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solé i Barberà, Josep (Llívia, Baixa Cerdanya, 1913 – Barcelona, 1988) Polític i advocat. Procedent del BOC (1931-34), el 1936 fou un dels fundadors del PSUC. Durant la guerra civil fou nomenat jutge de primera instància de Reus. Empresonat i condemnat a mort (1941), restà presoner fins al 1944. En retornar a Barcelona, reprengué l'exercici de la seva professió (1950) i s'especialitzà en la defensa de processos polítics; així, actuà com a advocat defensor en el consell de guerra de Burgos (1970), seguit contra diversos membres d'ETA. Principal representant del PSUC en els organismes unitaris de l'oposició catalana (Consell de Forces Polítiques i Assemblea de Catalunya) els darrers anys del règim franquista, després fou elegit diputat per Tarragona (1977 i 1979) i fou membre de la comissió redactora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solé i de Sojo, Vicenç (Barcelona, 1891 – 1963) Poeta, polític i jurista. Especialista en dret marítim, del qual fou catedràtic a la Universitat de Barcelona. Era membre de la Lliga, i en fou diputat per Barcelona a les corts (1932). Va escriure en "L'Avenir", "De Tots Colors" i "La Pàtria". Presidí el Comitè de Dret Marítim de Barcelona. Entre els seus treballs jurídics hi ha: la traducció de les Regles de la Haia sobre transports marítim i Programa per a un curs de dret marítim. També va escriure poesia sota la influència dels clàssics, que traduí: La branca nua, L'ombra dels marbres, Estances i Poema de Rut. És autor també d'una monografia sobre la Costa Brava. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solé i Olivart, Eulàlia (Barcelona, 1946 - ) Pianista. Inicià els seus estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Pere Vallribera. Anà a París per treballar amb Christianne Sénart. Fou deixeble d'Alícia de Larrocha, entre d'altres, al conservatori de Florència. Dugué a terme una activitat com a concertista a escala internacional, amb un ampli repertori clàssic, romàntic i modern, així com de la música espanyola. Des del 1982 fou directora del departament de piano del Conservatori Superior de Música de Badalona. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solé i Sabaris, Lluís (Gavà, Baix Llobregat, 18/mai/1908 - Capellades, Anoia, 14/jul/1985) Geòleg i geògraf. Cursà els estudis universitaris a Barcelona (1925-29). Fou catedràtic de geografia física (des del 1943 al 1978) i director del departament de Geomorfologia i Geotectònica de la Universitat de Barcelona. Dirigí la secció Catalana de l'Instituto Lucas Mallado (geologia) del CSIC. Col·laborà en nombroses revistes especialitzades i també en la confecció de diversos fulls del mapa geològic d'Espanya, a escala 1:50.000. Ha dirigit obres de geografia, entre les quals sobresurt la Geografia de Catalunya (1958-82). Entre les seves obres excel·leixen els estudis sobre les terrasses del Segre i Los Pirineos (1951), encara avui la millor geografia física i humana sobre el Pirineu. Fou el sistematitzador de la geomorfologia peninsular (1r volum de 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solé i Vendrell, Carme (Barcelona, 1/ago/1944 - ) Dibuixant. Estudià a l'Escola Massana. Fundadora de l'Associació Professional d'Il·lustradors, i presidenta des del 1987. S'ha especialitzat en la il·lustració de llibres infantils -n'ha publicat uns cent-noranta, una bona part dels quals a l'estranger-. Ha il·lustrat texts propis i d'altres escriptors. Entre els títols publicats cal remarcar La lluna d'en Joan, L'aniversari, Raspall i Jo les volia. També ha estat col·laboradora de "Cavall Fort" i ha realitzat una sèrie de dibuixos animats per a Anglaterra. Ultra la seva activitat com a dibuixant, ha estat professora d'il·lustració en diversos llocs. Li han estat atorgats els premis de la Generalitat de Catalunya (1982) i l'Apel·les Mestres (1983), entre d'altres. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Soledat de Foraporta, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri (o s'Hort des Ca), a llevant de la ciutat, al llarg de la carretera de Manacor, vora la bifurcació de la de Sineu. En aquest indret, a l’antic lloc de can Blau, fou construïda l’església de la Mare de Déu de la Soledat (la imatge desaparegué el 1835) per una comunitat de mínims que fundaren el 1582, de manera estable, el primer convent mallorquí de l’orde, després de diversos intents (entre els quals, a Sant Nicolau de Portopí); traslladats el 1585 a l’interior de la ciutat, hi retornaren el 1596 i hi restaren fins el 1682, que es traslladaren, definitivament, a Santa Maria del Camí, on fundaren un convent amb la mateixa advocació. L’església esdevingué filial de la parròquia de Santa Eulària de Mallorca i estigué al servei del barri que s’anà formant al seu entorn com a conseqüència de la parcel·lació de diversos horts: de l’hort des Ca (que donà nom al barri), de l’hort des Colomeret (més tardana) i de l’hort de s’Hostalet (a partir del 1883). A partir del 1884 s’inicià la construcció de la nova església, que el 1911 esdevenia parroquial. La urbanització s’inicià el 1891. És, actualment, un barri industrial (ja el 1851 s’hi establí la fàbrica de teixits dita can Ribes), amb empreses de fusteria, sabateria i producció de cautxú. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soledat i Esplugues, Joaquim de la (Catalunya, s XVIII – s XIX) Frare carmelità descalç. Fill d'un manyà, de cognom Esplugues. Estudià a l'Escola de Nobles Arts. Al convent de Sant Josep, de Barcelona, dirigí una foneria de lletres per a impremta, molt important en el seu temps. El 1801 publicà un prospecte amb mostres de tipus nous; el 1828 en publicà un altre, precedit d'un estudi sobre l'evolució de les arts gràfiques a Catalunya. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soleia, la (Castellar de N'Hug, Berguedà) Veïnat, al voltant de l'església de Sant Joan de Cornudell. 15 CATALUNYA - HISTÒRIA
16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Anna de Santa Sabina (Calella, Maresme, 1835 - Vic, Osona, 1896) Religiosa carmelitana descalça. Ingressà a la congregació fundada per santa Joaquima Vedruna el 1856. Hi tingué càrrecs importants i fou elegida tercera superiora general el 1891. S'esforçà a augmentar la congregació i fundà diverses cases noves. Morí amb fama de santedat, i el 1940 s'introduí a Roma la seva causa de beatificació. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Antoni (Vic, Osona, s XIX) Advocat. Publicà Apuntes sobre el derecho en Cataluña (1841) i Biografía del Dr. Jaime Balmes (1848). 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Arnau de (Catalunya ?, s XIII – s XIV) Frare hospitaler. Fou comanador d'Aliaga. El 1319 fou un dels testimonis de l'acta de renúncia que féu l'infant Jaume, fill gran del rei Jaume II, als seus drets de primogenitura. Passà a pertànyer a l'orde de Montesa, de la qual en fou mestre. Fou curador de l'esmentat infant Jaume. El 1325, a Lleida, formà part de la junta que deliberà sobre els drets del rei a la successió al tron de Mallorca. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Baltasar (Catalunya, s XIII - Palamós ?, Baix Empordà, s XIII) Metge. És autor d'un Tractatus de peste. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Benet (Catalunya, v 1640 - 1682) Compositor. Es formà a l'Escolania de Montserrat (1650-56), on professa el 1656 i fou mestre de l'Escolania. Destacà com a arpista i és un dels compositors de Montserrat del qual es conserven més obres polifòniques. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler, Bernabeu (País Valencià, s XVI – s XVII) Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella. És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619). 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Bernabeu (Catalunya, s XVII – s XVIII) Llatinista. Era catedràtic de lletres humanes a la Universitat de Barcelona. Traduí del català al castellà un diccionari titulat Thesaurus puerilis studiosis adulescentulis, on hi havia una col·lecció de frases llatines per traduir refranys castellans, i també alguns nomenclàtors especialitzats per temes. També és autor de l'obra Sintaxis seu compediaria partium orationis institutio, de caràcter docent. La primera edició és de 1701 i n'hi hagué moltes de posteriors. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soler, el (Calonge de Segarra, Anoia) Caseria, al sud-oest del poble, vora el terme de Pujalt. 24 ANDORRA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soler, el (Sort, Pallars Sobirà) Santuari de la Mare de Déu del Soler, al sud de l'antic terme d'Enviny, en un coster, a la dreta de la Noguera Pallaresa, vora l'hostal Nou. 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Soler, Francesc (Perpinyà, s XVI – s XVII) Jurisconsult. Doctor en dret, fou nomenat rector de la Universitat de Perpinyà el 1599; hi ensenyà dret el 1604 i fou degà de la facultat de dret el 1607. Era donzell. Molt vinculat després al municipi barceloní, publicà alguns tractats sobre la reforma monetària (1611), en llatí, un Memorial en dret en favor dels mercaders forasters, resposta a un memorial fet per l'advocat de la ciutat (1620), un Discurs... ab lo qual entén provar que no convé ni es pot en casa de la ciutat de Barcelona admetre en son regiment los que tenen nom de don (1621), escrit a instància d'alguns cavallers i ciutadans honrats, i diverses al·legories jurídiques. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler, Francesc Xavier (València, 1756 – Madrid, 1786) Jurista. Estudià filosofia i dret a València. Es traslladà a Madrid, on dos anys abans havia ingressat a l'acadèmia de dret. És autor de l'obra Observaciones sobre las ediciones de los Comentarios de Arnoldo Vinio, ilustradas con adiciones del derecho de España por los doctores Don Juan Sala y Don Bernardo Denvela (1782). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Gaietà (Badalona, Barcelonès, 1863 – Barcelona, 1914) Eclesiàstic i escriptor. De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889. Començà col·laborant a publicacions de Badalona i a "La Veu del Montserrat" de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany "El Missatger del Sagrat Cor de Jesús" (1893) i dirigí "La Tradició Catalana" (1893). Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo (1899), Las soluciones prácticas del problema social (1902), La Solidaridad Catalana y la conciencia católica (1907) i La Iglesia separada del estado (1911). Conreà també la literatura catalana: novel·la (Tresina, 1893), narració (Gotims blancs, 1896), teatre (Lo fill del creuat, 1886) i traduí la Imitació de Jesucrist (1904, molt reeditada) de Tomàs de Kempis. És autor de monografies com El fallo de Caspe (1899), ¿Quién fue don Francisco de Quevedo? (1904) i Estudio sobre el teatro de Ángel Guimerá, publicat en 1893-94 a "La Revista Popular". Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Guillem (Vic ?, Osona, s XIV) Cirurgià reial (o Guillem Dessoler). Acompanyà l'expedició del Rosselló en temps del rei Pere III el Cerimoniós, per recomanació del qual assistí el rei de Bohèmia. El rei el nomenà superinspector de les peritacions que feien els cirurgians de les lesions causades en batalles. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Jaume (Aragó ?, s XVI) Jurista. És autor de Summa de los Fueros y Observancias del Reyno de Aragon i Repertorio de todas las leyes de Castilla. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Jaume (Barcelona, s XVI) Tècnic de tints. El 1578 enllestí un vast receptari de tints per a la indústria tèxtil. Aquest receptari, sota els auspicis de Narcís Feliu de la Penya i de Bernat Aimeric i de Cruïlles, seria editat a Barcelona el 1691, amb el títol de Ramallet de tintures i breu modo de donarles a totes robes de llana, teles i fil, amb lo modo de beneficiar alguns ingredients necessaris per los arts de la tintura i perayria, recollit de diferents receptes de totes les parts d'Europa. Aquesta edició és signada per un cert Phesio Mayo, nom imaginari format sobre el de l'impressor, Josep (Joseph) Moyà. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Jeroni (Catalunya, s XVI - s XVII) Pintor. Documentat del 1581 al 1623. És autor de diferents pintures destinades a la seu de Manresa, entre les quals hi ha el retaule de la Confraria de Sant Josep i Sant Joan (1590-99), el de la Confraria de Santa Anna (1592), el de Sant Jaume (1620) i el de la Concepció (1623). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Soler, Joan (Catalunya Nord, s XVII - Perpinyà, 1674) Polític. Era segon cònsol de Vilafranca de Conflent. Conspirà contra l'ocupació francesa de l'antic comtat del Rosselló. El 1674, valent-se del seu càrrec, fou un dels organitzadors del complot per treure el domini francès de la seva vila, secundant l'esforç de Manuel Descatllar, del qual era amic. Descobert el projecte, fou empresonat a Perpinyà, on seria executat pocs dies després. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Josep (Barcelona ?, s XVII) Eclesiàstic i polític. Era canonge de la seu d'Urgell. Cosí de Pau Claris, el succeí (feb/1641) com a president de la generalitat de Catalunya. Ocupà el càrrec durant cinc mesos. Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D'Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos. Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Josep Veure> Soler i Vidal, Josep (polític i historiador). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Josep Maria (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor. Fins al 1910 dirigí la cobla La Principal bisbalenca. És autor d'obres simfòniques i corals, així com de moltes sardanes, la més coneguda de les quals és la titulada La Pabordessa. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soler, Mateu (Manacor, Mallorca, s XX) Polític. Encapçalà des dels primers anys del s XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble. Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma. 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler, Pere (València, s XIV – s XV) Il·luminador. Documentat entre el 1409 i el 1429. Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l'estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum. El 1402 la reina li encarregà la il·lustració d'un breviari i el 1404 li pagà un llibre d'oracions. Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra. Tornà a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la il·luminació de la Summa predicabilium, encàrrec de fra Mateu, menoret valencià. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Metge. Gaudí de gran prestigi al seu temps. Fou metge de cambra del rei Martí l'Humà. El rei de Castella el sol·licità i obtingué de la cort catalana durant un temps. El 1409 anà a Sardenya, tramès especialment per a tenir cura de Martí el Jove en una illa que tenia fama d'insalubre i on el primogènit català i rei de Sicília contragué unes febres mortals. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler, Pere (Bèlgida, Vall d'Albaida, 1672 - País Valencià, s XVIII) Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l'orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l'arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb. Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler, Tomàs (País Valencià, s XVIII) Arquitecte. Dirigí les obres noves del reracor de la seu de València fetes al seu temps. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soler de Geumar, el (Puig-reig, Berguedà) Gran masia i església, a l'oest del poble, a la vall de la riera de Merola. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soler de Gramoneda, el (Navès, Solsonès) Església i masia (1.033 m alt), que formà, juntament amb Grifé, la quadra del Soler i Grifé. És situat damunt la serra que domina per ponent el poble de la Vall d'Ora. Prop seu hi ha l'església romànica de Sant Miquel (s XII). 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Soler de Lladrús, el (Calaf, Anoia) Veure> Soler Lladrús, el. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Bargalló, Felip (Oriola, Baix Segura, 1710 – València, 1781) Jurista i eclesiàstic. Exercí a Madrid l'advocacia, durant un temps, des del 1738. Fou alcalde major de Granada, oïdor de l'Audiència de Mallorca (1764), alcalde degà de casa i cort (1771) i canonge de la ciutat de València (1780). Publicà l'obra Concordia jurisdictionis ecclesiasticae et secularis (1753, en dos volums) i algun escrit menor. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Batlle, Enric (Barcelona, 1877 – 1951) Farmacèutic. Es llicencià (1896) i doctorà (1911) en farmàcia i es llicencià en ciències físico-químiques (1898). Guanyà la càtedra de farmàcia pràctica de la Universitat de Barcelona (1912) i fou membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1922). Traduí obres científiques alemanyes, angleses i italianes, fou col·laborador de l'Enciclopedia de l'editorial Espasa i publicà obres de tema mèdic i farmacèutic. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Biel, Josep (Balaguer, Noguera, 1873 – 1920) Publicista. Ingressà a l'orde escolapi (1888) i s'ordenà de sacerdot (1895). Fou rector del Col·legi de Sant Antoni, de Barcelona. El 1913 passà a Viena com a delegat de l'orde; reformà les escoles pies d'Àustria i el 1918 anà a Cracòvia a organitzar les de la Polònia independent. Políglot, traduí poemes de Schiller, Grillparzer, etc, i publicà On han d'anar els àngels (1909) i el drama històric Carlos Capeto (1910). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Canals, Josep Maria (Santa Eugènia de Ter, Gironès, 1946 - ) Abat de Montserrat. Estudià al Seminari dels Claretians a Solsona. Monjo de Montserrat (1970), professà el 1975 i el 1981 fou ordenat de sacerdot. En 1976-77 col·laborà a l’Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem), i al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma es llicencià en teologia sacramentària (1978-80). Visitador de la Província Hispànica de la Congregació de Subiaco des del 1996, a Montserrat ha estat mestre de novicis i prefecte de juniors, i professor a l’Escola Filosòfica i Teològica de l’Abadia de Montserrat, de la qual fou el prefecte durant set anys, i també a l’Institut de Litúrgia i al de Teologia Espiritual de Barcelona. Vicepresident de la Societat Espanyola d’Estudis Monàstics (SEDEM) des del 1992, ha estat sotsdirector de la revista "Studia Monastica". Fou elegit abat de Montserrat per la comunitat el mai/2000. És autor de nombrosos articles i de llibres de litúrgia i espiritualitat. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Casajuana, Lluís (Barcelona, 1852 – 1917) Periodista. Estudià dret. Dirigí el "Diario de Barcelona",els diaris de Madrid "El Día" i "El Español", i la revista "España". Ell mateix fundà aquesta darrera el 1898, i la publicà fins al 1902. Usà sovint el pseudònim d'Incógnito. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Catarineu, Enric (Catalunya, s XIX) Cantant. Fou baríton estimat en la interpretació de sarsueles i operetes. Estrenà l'obra de Clavé L'aplec del Remei. 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Clariana, Antoni (Reus, Baix Camp, 1835 – 1896) Polític republicà. Advocat. Federal, presidí el 1868 la Junta Revolucionària de Reus i pel gen/1869 ocupà l'alcaldia. Tanmateix, encapçalà la Insurrecció Federal del mateix any. Després comandà la milicià ciutadana i per l'ago/1874 tornà a ésser elegit alcalde. Posteriorment, fou en diverses ocasions regidor. 60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Soler i d'Armendaris, Melcior (Perpinyà, 1572 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 1658) Abat de Sant Martí del Canigó (1623-58). Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí. Doctor en teologia. Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense. Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó. El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de Sant Galderic. Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel (Barcelona, 1648). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i de Cornellà, Lleonard (Elx, Baix Vinalopó, 1736 - País Valencià, 1796) Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al col·legi de la Concepció d'Oriola, ciutat on fou també canonge. És autor d'un Aparato de la elocuencia para los sagrados oradores, en sis volums (1784-88). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i de los Màrtires, Llorenç (València, 1936 - ) Cineasta. Capdavanter del cinema independent. La seva producció, nombrosa i heterogènia, té com a títols remarcables Será tu tierra (1966) i Largo viaje hacia la ira (1970), films, tots dos, sobre la immigració; 52 domingos (1967) i Gitanos sin romancero (1976), sobre la marginació, i el film sobre l'obra de Raimon, D'un temps, d'un país (1968). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i de Ros, Francesca (Barcelona, 1833 – 1884) Actriu. Es presentà al teatre Olimpo el 1850. Tingué bon prestigi dins el teatre català del seu temps. Sobresortí en la interpretació d'obres de Frederic Soler "Pitarra". Es retirà anys abans de la seva mort. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Diffent, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1864 – 1935) Pintor. S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona (1886-92). Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925. Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l'opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l'ingenuisme. El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Estruch, Eduard (Castelló de la Ribera, Ribera Alta, 1912 - Carcaixent, Ribera Alta, 18/oct/1999) Escriptor. Ha signat sovint Eduard Soleriestruch. És autor de les monografies Estampas biográficas de la villa de Carcagente (1950), El territori i la comunitat d'Aigües Vives (1956-57), Noticia de la 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Faneca, Joan (Barcelona, 1731 – 1794) Arquitecte. Personalitat inquieta i innovadora, participà en l'elaboració dels plans de nombroses obres (pont a Tremp, obres hidràuliques a l'Urgell, a l'Empordà, a Reus-Salou i al port de Barcelona) i construccions particulars (palau del duc de Sessa, a Barcelona), però l'anomenada li ve d'haver estat director de les obres de la nova Llotja de Barcelona, una de les construccions neoclàssiques més reeixides. Sabé respectar la vella llotja gòtica, encerclada dins un rectangle de 84 m de llarg per 36 d'amplada. Les façanes, totes diferents dins la unitat d'estil, tenen cadascuna la seva personalitat, especialment la testera amb un frontó central amb columnes jòniques que reposa sobre un porxo amb columnes toscanes geminades. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Ferrer, Tomàs (Catalunya, s XVIII – s XIX) Arquitecte. Fill de Joan Soler i Faneca, a la mort d'aquest el substituí, juntament amb Domènec Fàbregas, com a director interí de les obres de la Llotja de Barcelona; l'any 1795 en prengué la direcció efectiva. Altres obres seves foren el pont de fusta que comunicava el Palau Reial amb la Duana (1802) i el canal de la Infanta, a la Bordeta, projectat el 1805 i construït entre el 1817 i el 1819. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Ferret, Joaquim (Barcelona, 11/set/1940 – 1993) Narrador i crític literari. Inicià els seus estudis en un seminiari i treballà en diferents oficis. La seva novel·lística, que es basteix com una alternativa al realisme, s'inicià a Laberint sense (1978), La prova del mirall (1981) i Camil i Adelf (1981), obres que incideixen en les coordenades més característiques d'una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l'experimentació. La seva obra a continuat a Una furtiva llàgrima (1983, premi Ciutat de Palma), a Cambra de bany (1985, premi Prudenci Bertrana), etc. Ha conreat també la narrativa juvenil: A una sola veu (1992, premi Víctor Català 1991). Autor de nombrosos guions radiofònics. Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Garcia, Josep Maria (Villena, Alt Vinalopó, 1905 - ) Historiador. Cronista oficial i arxiver de Villena, on fundà i dirigí el Museu Municipal d'Arqueologia. És autor d'una copiosa producció de treballs sobre història local, entre els quals sobresurten: Bibliografía de Villena y su partido judicial (1958) i El tesoro de Villena (1965), entre d'altres opuscles, i una llarga sèrie d'articles a obres col·lectives. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Gatvillaró, Guillem (Terrassa, Vallès Occidental, 1905 - Barcelona, 1971) Gravador i pintor. Format a l'Acadèmia Baixas, amb M. Urgellès, i a l'Institut Català de les Arts del Llibre. Amplià estudis a París (1927-29). Entre altres distincions, li fou concedit el premi Nacional de Gravat. Autor de nombroses decoracions murals per a edificis religiosos catalans, i també per a edificis civils (escala de l'Escola d'Enginyers Industrials a Madrid). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Godes, Enric (Castelló de la Plana, 5/mar/1903 – València, 7/gen/1993) Pedagog i escriptor. Formà part del grup de valencianistes avançats de la dècada del 1930. Col·laborà a diverses publicacions dels Països Catalans i de l'exili. Bon cronista de l'actualitat cultural, va treballar en l'ensenyament de la llengua al Lo Rat Penat. Publicà poemes I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d'ahir i de demà, i opuscles de divulgació com ara Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Llegir i escriure, Beceroles valencianaes (1971), etc. Premi de les Lletres Valencianes el 1991. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Soler i Grifé, el (Navès, Solsonès) Antiga quadra, formada per les masies de Grifé i del Soler de Gramoneda. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Jorba, Vicenç (Olot, Garrotxa, 1904 - el Brull, Osona, 1949) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts olotina, d'on fou professor de dibuix al natural des del 1935. Fins a aquesta època fou bastant influït pel seu mestre, Iu Pascual. Féu exposicions individuals i participà en nombrosos certàmens nacionals. Destacà com a paisatgista. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Soler i Leal, Empar (Madrid, 23/ago/1933 - Barcelona, 25/oct/2013) Actriu. Filla dels actors Salvador Soler i Milagros Leal. Formada en el teatre, va tenir el seu primer paper important en el cinema a Usted puede ser un asesino (1961), de J.M. Forqué. Entre els seus films destaquen títols com ara Plácido (1961), Le charme discret de la bourgeoisie (1972), Mi hija Hildegart (1977), El crimen de Cuenca (1979), Patrimonio nacional (1980), Bearn (1982), Cara de acelga (1986), Los papeles de Aspern (1991) i París-Tombuctú (1999). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Liró, Ramon (Barcelona, 1897 – 1968) Pintor i dibuixant. Amplià estudis a París. Fou un dels fundadors del grup artístic "Nou Ambient" (1918). Féu la seva primera exposició individual en 1931. Ha participat activament en nombroses exhibicions col·lectives. Cultivà el paisatge i la natura morta. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Llopis, Eduard (Alcoi, Alcoià, 1840 – València, 1928) Pintor. El 1856 estudiava a l'Escola de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l'Academia de San Fernando. Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l'Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l'església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l'Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes. Després de l'abdicació d'Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l'Acadèmia un retrat del president Eduard Attard. El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i March, Alexandre (Barcelona, 1874 – 1949) Arquitecte modernista. Fou president de la Junta de Museus de Barcelona i, des del 1931, director de l'Escola d'Arquitectura i president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. És autor del mercat central de València, de la restauració de la façana de la seu de Manresa, del Palau de la Indústria a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Publicà monografies artístiques i diverses publicacions sobre arquitectura. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i March, Leonci (Manresa, Bages, 1858 – 1932) Advocat, arxiver i polític. Cursà la carrera de dret a Barcelona i els estudis d'arxiu a l'Escola Superior de Diplomàtica a Madrid. El 1882 fou nomenat arxiver municipal de Manresa i representà aquesta ciutat a les corts fins al 1910, any en què fou elegit senador per Barcelona, com a candidat per l'Econòmica d'Amics del País. Regionalista monàrquic, portà a terme una campanya en pro de l'autonomia i de la llengua catalanes. Es dedicà especialment a l'estudi dels trescentistes. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Marije, Alexandre (Barcelona, 1878 – 1918) Escenògraf. Fill de F. Soler i Rovirosa, mort el seu pare, aprengué l'escenografia en bona part autodidàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilomara. A més d'escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agença-aparadors. Entre les seves obres hi ha Pastorets, estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito, la revista Ohé!, Ohé!, escrita per ell mateix, i Plàstic films, la seva darrera obra. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Miquel, Josep (les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Barcelona, 1897) Crític literari. Estudià dret a Barcelona i es doctorà a Madrid, on fou deixeble de Francisco Giner de los Ríos. Amic de Joan Maragall, es decantà cap a la crítica literària i es convertí en un dels teòrics més importants dels primers anys del Modernisme. Des del 1894 fins al seu suïcidi col·laborà a "La Vanguardia". A diferència del grup regeneracionista, propugnà el decadentisme literari, anticipant-se a la teoria de Maragall de l'acte creatiu com a producte de la sensibilitat. Rebutjà la crítica analítica i defensà i practicà la crítica impressionista. Maragall reuní part dels seus articles a Escritos de José Soler y Miquel (1898), i el 1900 li fou editada la traducció de Lo poema del Rose, de Frederic Mistral. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Morell, Joan Antoni (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1824 – Cuba, s XIX) Indià. Anà a residir a Cuba, on fou hisendat i propietari de l'ingenio sucrer La Diana. Fou tinent coronel de les milícies de Matanzas i, més tard, coronel a les de l'Havana i alcalde de Matanzas. Es casà amb una filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i fou fet senador i comte de La Diana (1881). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Palet, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1859 – Barcelona, 1921) Advocat i historiador. Es dedicà especialment a l'estudi de la ciutat de Terrassa i a la pintura quatrecentista. Militant dels ideals regionalistes, col·laborà a "La Veu de Catalunya" (1891-1901), "La Renaixença" (1892-1900) i "Ègara" (1892-1911), entre altres periòdics. El 1906 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i fou corresponent de la de Història i president de la Societat Artístico-Arqueològica. Va llegar a Terrassa el seu fons arqueològic i biliogràfic juntament amb la casa pairal, on fou instal·lat el Museu-Biblioteca Soler i Palet. Entre els nombrosos estudis publicats cal esmentar Ègara-Terrassa (1928). 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Pérez, Eduard (la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1845 – 1907) Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra. Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906). Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Pérez, Rigobert (Alcoi, Alcoià, 1896 – València, 1968) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles i resident des de jove a Barcelona (1917). Participà en nombroses certàmens i obtingué premis importants. Cultivà preferentment el paisatge, la natura morta i el retrat. També va destacar com a gravador a l'aiguafort. Fou professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Pi, Teresa Nom de Teresa Rebull, autora i intèrpret de cançons. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Pla, Jaume (Barcelona, 1839 – 1888) Polític i advocat. Republicà federal, fou director del diari "El Constitucional". Decidit partidari de la revolució a Barcelona, hagué d'exiliar-se a França en fallir l'intent del 1867. L'any següent, destronada Isabel II, tornà i fou elegit diputat a corts (1869). Proclamada la I República, exercí els ministeris d'estat i d'ultramar, però un cop caiguda aquella es dedicà exclusivament a exercir la seva professió a Barcelona. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Planas, Lluís (Barcelona, 1886 – 1963) Escriptor. En la seva joventut féu periodisme a Madrid, on era redactor de la revista "Arte joven" (1909). També escriví narracions i alguna comèdia en castellà. Es destaca La muerte del apóstol. Després de 1939 escriví per la premsa catalana de Mèxic i Xile. També en català és el seu remarcable Llibre de les salvatgines, aparegut el 1959. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Puig, Joan (Barcelona, 1906 - 1984) Pintor. Fill de Domènec Soler i Gili. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Hi féu de professor de dibuix, després de passar força temps a Madrid, París i València. Ha obtingut diversos premis i ha realitzat un bon nombre d'exposicions individuals, a partir del 1929. Té obres als Museus d'Art Modern de Barcelona i Madrid. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Puig, Lluís (Barcelona, 1862 – s XX) Escriptor i advocat. És autor dels estudis Glòries de l'antiga marina catalana i Mariners catalans cèlebres.
Anar a: [ Sole ] [ Soler ] [ Soler, G ] [ Soler, T ] [ Soler i D ] [ Soler i L ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Solé i Sabarís, Felip
Solé i Tura, Jordi
Soler i Galí, Jordi
Soler i Hubert, Frederic "Serafí Pitarra"