|
|
|
Anar a: [ Gim ] [ Gimeno A ] [ Gine ] [ Giner i A ] [ Ginestar ] [ Giralt i A ] No hi ha res tan inevitable, en aquest món, com la mort i els impostos. (Benjamin Franklin) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimbernat, Agustí (Barcelona, s XIX) Escriptor. Fill del famós cirurgià Antoni de Gimbernat i Arbó. Escriví la biografia del seu pare i del seu germà Carles. Publicà traduccions del francès i l'anglès. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimbernat, Carles de (Barcelona, 1765 - Banhèras de Bigòrra, França, 1834) Metge i naturalista. Fill d'Antoni de Gimbernat. Pensionat per Carles IV, féu estudis a l'estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l'exèrcit que era allí i no entenia l'idioma. Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses. Va ser vicedirector del Museu d'Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les seves 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimbernat i Ballvé, Antoni de (Barcelona, 1875 – 1951) Actor. Besnét del cirurgià Antoni de Gimbernat i Arboç. Estrenà a Barcelona obres de J.M. de Sagarra, com Les llàgrimes d'Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), L'Hostal de la Glòria (1931), etc. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimbernau, Juli Francesc (Barcelona, 1856 – s XX) Escriptor humorístic. Conegut amb el pseudònim de C. Gumà. Col·laborà a "La Campana de Gràcia" i "L'Esquella de la Torratxa". Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat. Publicà una Guia còmica de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i Barcelona a la vista (1900). 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gimenells (els Gimenells i el Pla de la Font, Segrià) Poble i cap del municipi. El poble era centrat pel castell de Gimenells, les restes del qual s'aixequen a 262 m alt, al nord del terme. Partanyia al capítol de Lleida. El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida. Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però 7 CATALUNYA - MUNICIPI
8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giménez, Paco (València, 1954 - ) Il·lustrador. Autodidacte, als vint anys compaginava les tasques de dibuixant d'historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat, i més endavant s'introduí en el món de l'il·lustració, treballant per a edicions italianes. L'any 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, dels quals destaquen Pericot Rodaire Voltamon (1988), Mitja dotzena (1984), L'espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L'escletxa assassina (1990). Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text. El 1988 obtingué el Premio Lazarillo d'il·lustració i fou seleccionat a la biennal d'il·lustració de Bratislava l'any 1989. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giménez i Blat, Leopold (València, 1881 - País Valencià, s XX) Autor teatral. Entre el 1919 i el 1936 escriví, entre altres obres, El roser, La tornada de l'orfeó, De soldat a general, La mateixa sang, etc, que foren estrenades a València i a Barcelona. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giménez i Botey, Josep Maria (Barcelona, 1911 – 1974) Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d'Independents de Barcelona (1936). Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català. La seva obra evolucionà des d'un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya). 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giménez i Fayos, Josep Maria (València, 1886 – 1974) Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l'Escola d'Arts i Oficis de València. Fundà i dirigí les revistes "Esto Vir" i "Cultura Valenciana" (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l'art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes. El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l'Acadèmia Valenciana d'Història. Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d'altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giménez i Iroz, Manuel (Barcelona, 1840 - 1925) Actor. Pare del també actor Enric Giménez i Lloberas. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giménez i Lloberas, Enric (Barcelona, 1866 – 1939) Actor teatral. Fill d'actor, va debutar en l'escena catalana el 1894. Va aconseguir un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d'obres clàssiques i del repertori universal, que va alternan amb el repertori català. Va exercir també com a director d'escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d'Adrià Gual en el Teatre Íntim. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giménez i Malla, Ceferino (Benavent de Segrià, Segrià, 1861 - Barbastre, Aragó, 1936) Beat. Fill d'una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s'instal·là a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d'el Pelé, dugué una vida cristiana exemplar. Morí màrtir de la persecució religiosa del 1936. El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giménez Moya, Manuel (Catalunya ?, s XIX – Manacor ?, Mallorca, s XX) Dirigent republicà. Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical. En el procés pels fets de la Setmana Tràgica (1909) intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor. Desterrat a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari "Justicia" (1909-12). 116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gimeno, Rafael (País Valencià, 1759 – Mèxic, 1803) Pintor i gravador. Practicà el retrat i la pintura religiosa. Morí a Mèxic, on exercí l'ensenyament. 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gimeno Agnius, José (Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901) Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'"El Imparcial", redactor de "La Revista de España" i col·laborador gairebé únic de "La Revista General de Estadística". Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95). Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimeno i Arasa, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, 1858 – Barcelona, 1927) Pintor i dibuixant. Després d'una estada a Barcelona, se n'anà a Madrid, on fou deixeble del belga De Haes a l'Escola de Belles Arts. La seva primera exposició individual, que tingué lloc a la galeria Dalmau i per iniciativa del pintor J. Mallol, no se celebrà fins al 1915. La seva obra es caracteritza pel realisme i la gran riquesa colorista i per una pinzellada 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gimeno Baron (Vila-real, Plana Baixa, s XX - ) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Paisatgista remarcable. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gimeno i Bartual, Agustí (València, 1798 – Roma, Itàlia, 1853) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles. Premiat el 1823, anà, pensionat, a Roma (1825), on pintà dues teles de grans dimensions: La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d'història, i Judes rebent el pagament de la seva infame venda, que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l'estada a Roma. Altres obres dignes de destacar són Judit i L'Assumpció de la Mare de Déu (ambdués al Museu de Belles Arts de València). 22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gimeno i Cabañas, Amali (Cartagena, Múrcia, 31/mai/1852 - Madrid, 13/set/1936) Metge i polític. De jove fou redactor i director del "Centro Popular" i president de la Joventut Republicana de València. Es doctorà en medicina el 1874 i fou catedràtic d'anatomia patològica a Santiago, Valladolid i València (1876) i d'higiene a Madrid (1888), a més de pertànyer a l'Academia de Medicina. Fou un actiu defensor, a València, del vaccí anticolèric del doctor Ferran. Havia passat al liberalisme i el 1886 fou diputat, i del 1891 al 1908, senador, després vitalici, i cap de diversos ministeris. Fou delegat d'Espanya a la Societat de Nacions (1921-22). Residí molts anys a València i fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1894. Va escriure El partido republicano de Valencia ante la Historia. Memoria de los sucesos de octubre de 1869 (1870). El 1920 li fou concedit el comtat de Gimeno, que continua en la seva família. Fou pare de Vicent Gimeno i Rodríguez Jaén. 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimeno i Navarro, Josep (Barcelona, 1901 – 1956) Poeta, dramaturg i pintor. Fou caixista d'impremta, futbolista professional i, més tard, en retirar-se de l'esport, escriptor. Va prendre part a la premsa amb col·laboracions a "Pamflet", "El Nostre Teatre" i "Meridià". Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc (1936), L'amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats, algunes de to social. Com a poeta conreà una línia populista influïda per García Lorca. Adquirí fama durant la guerra civil amb els seus poemes, que tenien com a tema el suburbi, la guerra i l'amor. Entre les obres publicades, cal citar els llibres poètics El moliner invisible (1935), Poemes de raval (1937), L'íntim recés (1937), Festeig (1938), Dolor de la guerra (1938), Les ales dels àngels (1948) i L'enyor perdurable (1949). Després de la guerra trobà un nou mitjà d'expressió en el dibuix i la pintura. Féu la primera exposició el 1943. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimeno i Planes, Rafael Veure> Ximeno i Planes, Rafael. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gimeno i Regnier, Eugeni (Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l'Exposició de València de 1867. En 1878 s'instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d'estudis per Espanya. Fou nomenat conservador de l'església d'Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l'Escola Nacional d'Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909). 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gimeno i Rodríguez-Jaén, Vicent (València, 1878 - País Valencià, s XX) Metge i polític. Fill d'Amali Gimeno i Cabañas. Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Giment (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Antic llogaret i actual masia (ant: Benigiment), al sud-est de la vila. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimferrer, Miquel (Figueres, Alt Empordà, s XIX – s XX) Pintor. La seva figura és molt poc coneguda. Hom li coneix retrats notables. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - ESPORTS Gimnàstic de Tarragona, Club (Tarragona, 1886 - ) Entitat esportiva. Creada per a la pràctica de la gimnàstica. El 1914 se'n va crear la secció de futbol, el primer equip de la qual, popularment conegut amb el nom de Nàstic, va jugar en la primera divisió del futbol espanyol dels anys 1947-50 i la temporada 2006-07. Després ha estat habitualment en la segona i tercera divisió. Els jugadors vesteixen samarreta vermella i pantalons blancs. 34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Gimnèsies, les (Illes Balears) Nom donat pels grecs a les Balears majors (Mallorca i Menorca). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gimpera i Flaquer, Teresa (Igualada, Anoia, 1936 - ) Actriu. Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d'on va passar al cinema amb films de l'anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82). 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ginard, Julià (Campos, Mallorca, 1580 – Palma de Mallorca, 1661) Frare franciscà. Excel·lí en l'ensenyament i guanyà fama pel seu saber. Fou definidor i general de Mallorca del seu orde. Deixà escrites en llatí diverses obres de caràcter filosòfic. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ginard i Bauçà, Rafael (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1899 - Artà, Mallorca, 1976) Folklorista i eclesiàstic. Ingressà als franciscans d'Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924. Fou premiat diverses vegades als jocs florals. Estudiós del folklore de Mallorca, la seva obra cabdal és Cançoner popular de Mallorca (1966-74, quatre volums). També conreà la poesia i la prosa (Croquis artanencs, 1929). Va fer la introducció al Blanquerna per a les Obres Literàries de Ramon Llull (1948) i el pròleg del volum XXI de les Obres de Ramon Llull. 39 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ginast (Montanui, Alta Ribagorça) Poble, a la vall de Barravés, al nord del terme, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Formava un municipi independent a mitjan s XIX. 115 EUROPA - BIOGRAFIA Gincamps, Joan (França, s XIV - s XV) Mestre d'obres de la catedral de Narbona. L'any 1416, participà, a la seu de Girona, a la reunió d'arquitectes convocada per determinar la prossecució de la seu en una o en tres naus. Es mostrà partidari de la solució de la nau única, la que es dugué a terme, i d'obrir tres rosasses al mur 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Ginebre, pic de (Puigbalador, Capcir) Cim (2.382 m alt) de la serralada que, entre el massís del Carlit i l'Aude, separa el Capcir del Donasà. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ginebre, puntal del (Petrer, Vinalopó Mitjà) Contrafort oriental (1.017 m alt) del Maigmó. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginebreda, Antoni (Barcelona, s XIV – 1394) Escriptor i dominic. Estudià teologia a Barcelona (1357), Girona, Lleida, Tolosa (1372) i París (1376). Continuà la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci, que havia iniciat Pere Saplana i dedicada a l'infant Jaume de Mallorca, presoner de Pere III, la qual serví de base a l'edició castellana del 1488 i del 1493. El 1385 Pere el Cerimoniós li encarregà la traducció i l'adaptació del Speculum historiae, de Beauvais, que el 1360 havia començat Jaume Domènec. El resultat fou una història universal titulada Compendi historiae, obra en la qual són incorporades diverses fonts catalano-aragoneses. El 1386 Pere III el nomenà predicador de la capella reial. El 1390 fou elegit prior del 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginebrer, Guillem (Catalunya, s XIV) Imatger. En coneixem la prometença que féu de bastir un retaule per a l'església de Santa Coloma de Queralt (1337). 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ginebrers (Navès, Solsonès) Masia i antiga església (Sant Serni), damunt un contrafort meridional de la serra de Busa. És esmentada ja el s XI com a dependent de la parròquia de la Selva. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ginebret (Ripollès i Berguedà) Veure> Sant Grau de Ginebret. 47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Ginebró, tuca del (Alta Ribagorça) Cim (2.712 m alt) de la serra que separa les valls d'Estós i de Grist, a la vall de Benasc, entre el pic d'Escobets i les tuques d'Ixeia. 48 FRANJA PONENT - MUNICIPI
49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Giner (Illes Balears, s XVI) Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner, Balbí (València, 1910 - ) Pintor. Obtingué el premi de Roma, de València, Alacant i Castelló de la Plana (1931) i, després, el 1934, el premi de Roma per a Espanya. Resident al Rosselló, ha exposat repetidament tant a Catalunya com a l'estat i a l'estranger, i en especial a Perpinyà. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner, Damià (Xàbia, Marina Alta, s XVI - País Valencià, s XVI) Frare observant. Fou ministre provincial de l'orde. És autor d'uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598). 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner, Enric (Nules, Plana Baixa, 1899 - País Valencià, s XX) Escultor. Professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Ha destacat com a medallista. Obtingué premis importants. Al Museu de València té L'escultor, l'obra i la model. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Giner, Francesc (Illes Balears, s XVI) Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Joan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi. 54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Giner, Francesc Hilari (Maó, Menorca, 1939 - ) Ceramista. Estudià a l'Escola del Treball de Barcelona. Figurà entre els fundadors del grup "Sa Taula" (1964) i pertangué al "Grup Menorca". Les seves obres han estat molt ben acollides per la crítica. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner, Joan (Catalunya, s XVIII) Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d'una Aritmètica. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner, Joaquim (València, 1730 – 1755) Gravador. Autor de treballs notables. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner, Sebastià (València, s XVIII) Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d'una obra dialèctica, publicada el 1741. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner i Aliño, Bernat (València, 1871 – 1908) Escriptor. Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles. Fou col·laborador de "Las Provincias" i de diverses revistes tècniques i publicà Tratado completo del naranjo (1893), Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola; algunes d'aquestes obres foren traduïdes a l'anglès. 118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Giner de los Ríos, Francisco (Ronda, Andalusia, 1839 - Madrid, 1915) Pedagog i escriptor. Germà d'Hermenegildo. Inicià els seus estudis filosòfics a la Universitat de Barcelona amb Llorens i Barba, i els completà a Granada. Fou l'ànima de la Institución Libre de Enseñanza. 59 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner i Marco, Josep (València, 1912 – 1996) Filòleg. Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres, ha publicat La conjugació dels verbs en valencià (1934), la introducció al Diccionari de la rima de F. Ferrer i Pastor (1956) i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris. Treballà al seminari de lexicografia de la Real 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner i Salelles, Josep (Ondara, Marina Alta, s XVIII - País Valencià, s XIX) Frare jerònim. Fou prior del monestir de Sant Miquel dels Reis. Publicà diversos dels seus sermons. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner i Vidal, Carles (València, 1834 – 1917) Pintor. Fou deixeble de Francesc Llàcer a l'Acadèmia de Sant Carles de València i, després, estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid amb F. de Madrazo. Tornà a València el 1862. Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864. Conreà especialment els temes religiosos, d'un especial misticisme. També excel·lí com a copista de Joan de Joanes, com a retratista (retrat del seu germà Salvador) i amb la pintura d'ambient històric. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Giner i Vidal, Vicent (València, s XIX – 1897) Escultor. Germà de Carles i Salvador. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ginés i Marín, Josep (Polop, Marina Baixa, 1768 – Madrid, 1823) Escultor. Format a les acadèmia de Sant Carles de València, la qual el pensionà perquè estudiés a la de San Fernando, de Madrid (1786), de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1814), tinent director (1817) i director honorari. Obres destacades d'aquesta època són: Degollament dels Innocents (1789) i Venus i Cupido. D'estil acadèmic i neoclàssic, fou nomenat escultor de cambra de Carles IV (1794), estucador de cambra (1800) i, més tard, fou el primer escultor de Ferran VII el 1816. Decorà l'escala del palau Reial de Madrid, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella d'aquest mateix palau i intervingué en moltes altres obres reials. Realitzà també nombrosos encàrrecs de caràcter oficial, entre els quals sobresurt el grup que corona la porta de Toledo, a Madrid. Excel·lí en l'elaboració d'escultures de petita mida, de les quals són remarcables les realitzades per al pessebre de Carles IV, d'un accentuat realisme que constrasta amb l'estil acadèmic, habitual en la seva obra. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ginés i Pérez, Joan (Oriola, Baix Segura, 1548 - v 1612) Músic. Mestre de capella d'Oriola fins al 1581, de la seu de València i de l'església del Corpus Christi (1581-95). A partir d'aquesta última data residí a Oriola, fins el 1600. Se n'han conservat quaranta obres de tres a sis veus, salms a quatre veus i un Magnificat, un Gloria laus i un Miseremini fidelis, a cinc veus. Fou també l'autor d'uns quants fragments polifònics, d'una gran qualitat, per al Misteri d'Elx. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginesi, Antonio (Itàlia, 1791 – Barcelona, 1824) Arquitecte. Després de viatjar per Grècia i Egipte, s'establí a Barcelona (1814?). És autor dels plànols del cementiri Vell (1818); hi edificà la capella neoclàssica d'aquest, la portalada i el monument als morts de l'epidèmia del 1821. En la seva obra, escassa i poc coneguda, hi ha una combinació original d'elements grecs, romans i egipcis que li donen un caràcter molt particular, i que fou durament criticada per A. Cellers. Fou vice-cònsol de la Toscana a Barcelona. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginesta, Agustí (Piera, Anoia, v 1756 – Madrid, 1815) Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid. Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua. Publicà El Conservador de los niños (1797). 73 CATALUNYA NORD - CULTURA Ginesta d'Or, Companyia Literària de la Veure> Companyia Literària de la Ginesta d'Or. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginesta i Batllori, Salvador (Barcelona, 1915 - ) Escriptor. Col·laborà intensament amb Joan Amades, el prestigiós folklorista. És autor del llibre El Maresme. Comarca privilegiada, que aconseguí el premi Maspons i Camarasa de 1967. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginesta i de Tort, Antoni Maria (Ripoll, Ripollès, s XIX – 1888) Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria. 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ginesta i Peris, Enric (Carlet, Ribera Alta, 1896 - País Valencià, s XX) Pintor. Fou pensionat en la seva joventut per estudiar la pintura flamenca. Ha destacat en l'ensenyament. S'ha dedicat de preferència als paisatges i als temes florals. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginestà i Punset, General (Ripoll, Ripollès, 1880 - Santiago de Cuba, Cuba, 1940) Escriptor i impressor. Des d'abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions "El Eco de Mataré" i "Emancipación" i impulsà "Correu de Catalunya". Publicà les col·leccions "Biblioteca Oriente" i "Avante". De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l'òpera Sigiberta (1921). 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ginestar (Castellar de la Ribera, Solsonès) Masia i antic terme, a la dreta de la ribera Salada, davant 80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ginestar de Llémena (Sant Gregori, Gironès) Poble, al límit amb el terme de Sant Martí de Llémena, a la dreta de la riera de Llémena. L'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1184, és d'origen romànic; en depèn el santuari de Santa Afra. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ginestarre (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (1.364 m alt), enlairat al nord del cap del municipi. L'església parroquial, romànica (Santa Maria), era decorada amb unes notables pintures murals a l'absis (actualment al Museu d'Art de Catalunya) representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l'estil del mestre d'Urgell, i posseïa dos frontals d'estuc policromat (un al Museu d'Art de Catalunya i l'altre al Metropolitan Museum de Nova York). El lloc formava municipi independent a mitjan s XIX. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA
84 EUROPA - BIOGRAFIA Gingamps, Joan Veure> Gincamps, Joan. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ginot, Josep (Catalunya, s XVIII) Arquitecte. D'acord amb una moda renovadora de malaurades conseqüències, cobrí les nobles línies romàniques de la catedral de la Seu d'Urgell amb una reforma d'estil neoclàssic. La reforma ha estat destruïda modernament, per tal de restablir les línies primitives. 86 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ginyent (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional) Antiga parròquia (Sant Jaume), al sud-oest de la ciutat, fundada al temps de la conquesta catalana (s XII), els habitants de la qual es traslladaren el mateix segle a l'actual nucli de la ciutat, igualment com la parròquia. 87 ALGUER - BIOGRAFIA Giorgio Vitelli, Joan de Veure> De Giorgio i Vitelli, Joan. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Giraba (Lludient, Alt Millars) Caseria, a la dreta del riu de Vilamalefa, aigua amunt de la vila. 89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Giral, Aimé (Perpinyà, 1825 - el Marne, França, 1915) Esportista. Fou l'element més destacat de l'equip de l'Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914. Un estadi de Perpinyà duu el seu nom. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA
91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giral i Quintana, Eugeni (Barcelona, 1941 - ) Economista i publicista. Coautor, amb Ernest Lluch, de L'economia del Baix Ebre (1967) i de L'economia de la regió de Tarragona. Ha escrit també La població catalana, apèndix de la versió catalana de La població (1964), d'Alfred Sauvy, i és coautor de l'obra col·lectiva Economia crítica. Una perspectiva catalana (1972). Fou professor de l'Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Girald, Joan Pere (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XVII - Catalunya Nord ?, s XVII) Escultor. Començà a treballar a Perpinyà vers el 1639 (estàtues de l'església del convent dels Grans Agustins). És autor d'un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret (1656) i d'un retaule de Trullars (Sant Iscle i Santa Victòria), que encara es conserva. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girald Corementrat (Barcelona, s XI) Jueu (llat: Quadragesima Intrante). Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092. Era casat amb una dama de nom Narbona. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt, Jaume Veure> Girard, Jaume. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt, Joan (Barcelona, 1772 – s XIX) Pintor. Era gendre de Pere Pau Muntanya. Fou professor de l'Escola de Nobles Arts. S'inspirà sovint en temes històrics. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt, Josep (Barcelona ?, s XVIII - s XIX) Industrial. Membre de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1820). El 1829 era propietari d'una de les fàbriques d'estampats més actualitzades de Barcelona, equipada amb un cilindre d'estampar mecànic. Participà en la constitució de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia (1831), que instal·là la primera màquina de vapor (1832) aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt i Alemany, Pere (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1856 - l'Havana, Cuba, 1924) Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a "El Progreso" de l'Havana. Hi fundà les revistes "L'Atlàntida" (1881), en català, i "L'Almovàger" (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà "El Imparcial" (1891). Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt i Bullich, Casimir (Barcelona, 1883 – 1957) Advocat i polític. Format al Centre Nacionaliste Republicà, fou una figura preeminent al Partit Republicà Radical; detingué la presidència de la minoria 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt i Casadesús, Ricard (Barcelona, 1884 – 1970) Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d'unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d'Espanya, al Masnou. Participà en els Congressos d'Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català. D'ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdués a Girona). Féu uns estudis sobre la problemàtica de l'habitatge econòmic (1932-49). Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l'Escola de Funcionaris de l'Administració Local de la Generalitat. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt i Cunyadó, Vicenç (Barcelona, 1761 – 1821) Religiós mercenari. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sobresortí com a orador sagrat. El 1809 fou editat el seu sermó pronunciat a Berga a l'ocasió de les exèquies dels qui havien estat executats pels francesos a Barcelona. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA
104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Giralt i Vila, Manuel (Barcelona, 1864 – s XX) Escriptor de poesia i teatre. Estrenà i edità l'obra satírica Nebots (1882). 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA
106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Giramonts (Queixàs, Rosselló) Veure> Santa Coloma de les Illes. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girard, Berenguer (Barcelona, s XIII) Ciutadà. A les corts de Barcelona de des/1228, en nom del braç popular, féu el parlament inicial de salutació al rei Jaume I. En aquella ocasió serien proclamades definitives constitucions de Pau i Treva per a la pacificació interior, i seria aprovat el projecte d'expedició a Mallorca. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girard, Jaume (o Girald) (Catalunya, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1456) Bisbe de Barcelona (1445-56) i polític. Fou bisbe de Sogorb (1437-45). Fou conseller de la reina Maria. Tingué problemes amb la generalitat per un prèstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pladejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies. El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió. 109 CATALUNYA NORD - LITERATURA Girard de Rosselló (Rosselló, s IX) Personatge llegendari. Basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13). Comparsa de la Cançó de Rotllan, protagonitza una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII. Els autors de les dues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà. Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni 110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Girard I de Rosselló (o Guinard) (Rosselló, s XI – 1113) Comte de Rosselló (v1102-13). Fill de Guislabert II i d'Estefania. Es casà amb Agnès i, durant les croades, va lluitar en les conquestes de Nicea, d'Antioquia i de Jerusalem. Tornà al Rosselló (1102) i més tard retornà a Terra Santa (1112), on fou assassinat. El succeí el seu fill Jofre III. 111 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Girard II de Rosselló (Rosselló, s XII – 1172) Comte de Rosselló (1164-72). Fill de Jofre III i d'Ermengarda de Carcassona-Besiers. Quan el seu pare repudià la muller, fou associat al govern del comtat (1139). Vers el 1150 es rebel·là contra el seu pare juntament amb el seu oncle, Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. El 1151, però, Jofre III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l'associà més estretament en el govern -es qualificà comte des del 1162-. El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou; el 1165 rebé l'homenatge del vescomte Ramon de Tatzó. Morí sense successió i testà a favor d'Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la qual cosa el Rosselló deixà d'ésser un comtat independent. 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girard-Thevenot, Joan (Durfòrt, França, 1929 - ) Forjador. S'especialitzà en el treball del coure: el 1962 instal·là el seu obrador a l'Armentera (Alt Empordà), i el 1968 a Palamós (Baix Empordà). Ha forjat els canelobres de l'església parroquial d'Armentera i gran quantitat d'escuts familiars, xocolateres, floreres i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya. 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA
113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Girava, Jeroni (Tarragona, s XVI – Itàlia, s XVI) Geògraf (conegut també per Jeroni Girau). Fou cosmògraf de Carles V i és autor de diverses obres geogràfiques i de cosmografia, entre les quals destaca una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía, reeditada a Venècia el 1552 i el 1570, i a Milà el 1556. Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis, que precedí d'un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II, amb un elogi de les ciències (1553). Morí a Itàlia, on fou enviat en missió diplomàtica per Carles V. 114 CATALUNYA - CULTURA Giravolt de Maig, El (Catalunya, 1928) Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d'Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués. Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d'ironia, i la música, que reflecteix l'època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claretat. Conta els amors que es viuen en un hostal del s XVIII i que el seny fa fracassar. Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.
Anar a: [ Gim ] [ Gimeno A ] [ Gine ] [ Giner i A ] [ Ginestar ] [ Giralt i A ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Gimbernat i Arboç, Antoni de
Gimferrer i Torrents, Pere
Giné i Partagàs, Joan
Ginebrosa, la
Giner i de San Julián, Salvador
Giner i Sorolla, Alfred
Ginestar
Giralt i Miracle, Ricard
Giralt i Raventós, Emili
Giralt-Miracle i Rodríguez, Daniel