|
|
|
Anar a: [ Roe ] [ Roger ] [ Roger de ] [ Roia ] [ Roig, J ] [ Roig i C ] El 28 de desembre ens recorda el que som durant els altres 364 dies de l'any. (Mark Twain) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roé i Claramunt, Joan (Barcelona, 1913 - 1988) Pintor i orfebre. La seva formació artística es realitzà amb lleugers contactes amb diversos centres docents i alguns artistes de mèrit. Exposà individualment a Barcelona, per primera vegada, el 1945. Sobresurt com a paisatgista. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Roet (Llo, Alta Cerdanya) Llogaret, situat a la dreta del Segre, a mig camí de Sallagosa. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rof i Codina, Joan (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 – Lugo, Galícia, 1967) Veterinari. Ingressà a Veterinària Militar. El 1898 fou destinat a Lugo. Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica. El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l'estat espanyol. Més tard passà a la Corunya. Publicà diverses obres i féu el primer estudi zzotècnic de la raça bovina gallega. Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l'Acadèmia de Medicina de la Corunya. Fou director de l'Estació Pecuària Regional de Galicia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia. Fou president d'honor de la Societat Veterinària de Zootècnia i membre honorífic del Consell General de Veterinària. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - HISTÒRIA Rogationibus (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Nom antic del castell i parròquia de Ravós del Terri, a l'antic municipi de Sant Andreu del Terri. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rogel i Rech, Rafael (País Valencià, s XIX – Alacant, 1927) Escriptor. És autor de la novel·la d'humor titulada El castillo de los congrios. Col·laborà amb Just Garcia Soriano a l'estudi Orihuela durante la guerra de la Independencia. (1908). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rogent (Catalunya, s XIX - s XX) Família d'artistes i intel·lectuals. El primer fou Elies Rogent i Amat. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rogent i Amat, Elies (Barcelona, 18/jul/1821 – 21/feb/1897) Arquitecte. Estudià a l'antiga Escola d'Arquitectura de Llotja, a Barcelona, i completà els estudis a la de Madrid. Els corrents estètics d'inspiració romàntica, propis de l'època, li van fer sentir el gust pels estils medievals i exòtics, gust que plasmà en la restauració, que el bisbe Morgades va encarregar-li, del monestir de Ripoll, obra rigorosament reeixida en la mesura que això era possible, i en la direcció de les obres de la nova universitat de Barcelona, empresa el 1862, on aplicà els criteris de l'art romànic en la fàbrica en general i dels estils bizantí, mudèjar i gòtic en la decoració del paranimf. Com a professor de la nova Escola d'Arquitectura de Barcelona, fundada l'any 1871 -de la qual arribà a ésser director-, difongué els criteris esmentats, que gradualment van menar al modernisme. Les seves obres més importants són: la casa Masó, els magatzems generals dels Docks (1879) i el Seminari Conciliar (1888), totes elles a Barcelona. Col·laborà amb Cerdà en la iniciació de la reforma de la ciutat i treballà, o estudià, els diferents problemes arqueològico-artístics de diversos edificis medievals tant de Barcelona (Palau Major i la seva capella de Santa Àgata) com de Catalunya en general. És autor d'obres com Consideraciones sobre la arquitectura de Barcelona desde el Renacimiento, Monografía sobre el monaterio de San Cugat del Vallès, etc. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rogent i Massó, Joan (Catalunya, s XIX - s XX) Organer de Collbató. Fill de Francesc Rogent i Pedrosa, i germà d'Elies. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rogent i Pedrosa, Francesc (Barcelona, 1861 – 1898) Arquitecte. Fill d'Elies Rogent i Amat i germà de Josep. Titulat el 1887, entre altres obres restaurà i reformà l'edifici on s'establiria el Cau Ferrat de Sitges (1892). Publicà Architecture moderne de Barcelone (1897) i Catedral de Barcelona (1898). Foren fills seus Joan i Elies Rogent i Massó. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rogent i Pedrosa, Josep (Barcelona, 1867 – 1933) Advocat i col·leccionista d'art. Fill d'Elies Rogent i Amat i germà de Francesc. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona i tresorer de la Junta de Museus. Col·laborà en el rescat de les pintures romàniques que formaren el nucli del Museu d'Art de Catalunya. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rogent i Perés, Ramon (Barcelona, 1920 - Plan-d'Orgon, França, 1958) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, al començament es dedicà a la pintura de paisatge, natura morta i retrat. Després d'un viatge a França, començà a exposar una natura de colors primaris, especialment blaus, grocs i vermells (Finestra, 1947): L'any 1949 va realitzar diverses vidrieres per a l'església de Rubí. Com a gravador il·lustrà, entre altres obres, El licenciado Vidriera (1949) i La fuerza de la sangre, de Cervantes (1950). Fou un dels fundadors del Cercle Maillol i del Grup Lais. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger II de Coserans Veure> Roger I de Pallars. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger III de Coserans Veure> Roger II de Pallars. 17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Roger IV de Coserans (Catalunya, s XIII - Gascunya, Occitània, 1257/67) Vescomte de Coserans i Cabadan (v1257-v1267). Fill del comte Roger II de Pallars (vescomte Roger III de Coserans) i de Cecília de Forcalquier. El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l'altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibil·la de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars. Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d'originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, al·legant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV (que s'intitulà comte de Pallars) amb l'ajuda dels seus parents els comtes de Foix. 18 EUROPA - BIOGRAFIA Roger I de Foix (Foix, França, s XI – 1067) Primer comte de Foix (1035-67). Fill del comte Bernat I de Carcassona. La plena possessió dels territoris, l'obtingué només després de la mort (1050/51) del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d'Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona i del conveni celebrat amb el nebot (1034/35), compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat. De la muller, Amícia, no tingué descendència i fou succeït en el comtat pel seu germà Pere I. 19 EUROPA - BIOGRAFIA
20 EUROPA - BIOGRAFIA Roger III de Foix (Foix, França, s XI – 1148) Comte de Foix (1124-48). Fill de Roger II i de la seva segona muller, Estefania de Besalú. En les rivalitats entre les cases comtals de Tolosa i Barcelona, mantingué una actitud neutral, favorable als propis interessos, si bé el seu casament amb Ximena de Barcelona (vers el 1117), filla de Ramon Berenguer III, marcà, de fet, una preferència que havia de contribuir a l'increment de les relacions amb Catalunya i a facilitar la política d'expansió occitana dels darrers comtes barcelonins i dels seus immediats successors. 21 EUROPA - BIOGRAFIA Roger IV de Foix (Foix, França, s XIII – 1265) Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I). Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò (1230). Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d'Urgell. Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat (1241), l'abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat (1243). El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-Aragó, pels castells de So i Queragut i les viles d'Évol i Estavar. Es negà, en canvi, a reconèixer la senyoria dels bisbes d'Urgell sobre les valls de Cabó, Sant Joan i Andorra. Els greuges mutus foren sotmesos al tribunal del papa Innocenci IV (1243), sota la protecció del 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger I de Pallars Sobirà (Catalunya, s XII - d 1240) Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-d 1240). Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà, l'hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars. Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d'aquest enllaç com del primer amb Guillem III (Guillem d'Erill, mort en 1205/16), li vengué el comtat per 15.000 morabatins (1229 i 1231). D'acord amb Guillema, proveí a la continuïtat comtal en el seu fill Roger II de Pallars Sobirà, nascut d'una unió anterior; es retirà dels assumptes públics (1236). Cal tenir en compte que la seva personalitat històrica i la del seu fill han estat confoses fins ara en la d'un sol individu. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger II de Pallars Sobirà (Catalunya, s XIII – 1257) Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i de Comenge, i vescomte de Coserans. Fill de Bernat V de Coserans, s'alià amb el comte de Tolosa, Ramon VI, i afrontà les forces de Simó de Montfort. Es casà amb Guillema, filla de Bernat II de Pallars, de la qual no tingué fills. Comprà el comtat de Pallars a la seva muller, que entrà en religió. Contragué noves núpcies amb Sibil·la de Saga (1235), i el seu fill Arnau Roger, rebé en herència el comtat de Pallars. El comtat de Comenge fou per a Roger, fill natural seu. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger Bernat II de Castellbó Veure> Roger Bernat III de Foix. 26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Roger Bernat III de Castellbó (França, s XIII - Ortès, França, 1350) Vescomte de Castellbó i senyor de les baronies de Castellvell i Montcada (1315-50). Fill segon del comte Gastó I de Foix i de Joana d'Artois, heretà del seu pare les possessions catalanes de la família, llevat d'Andorra i el Donasà (feu del rei de Mallorca). topà amb el bisbe d'Urgell, Arnau de Llordat, i amb els habitants de la Seu (1332-34) i tingué també dificultats amb la ciutat de Vic, les quals donaren lloc a un llarg procés (1336-55). Les qüestions amb el poble d'Alins de Vallferrera (1333) i la Parròquia d'Hortó (1339) foren resoltes mitjançant concòrdies subscrites per ambdues parts. L'homenatge prestat el 1334 a Alfons III de Catalunya-Aragó, per les possessions cerdanes, fou més tard renovat al rei Pere III, malgrat el pacte defensiu conclòs amb el seu contrincant Jaume II de Mallorca. 27 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Roger Bernat IV de Castellbó (Catalunya Nord, s XIV – 1381) Vescomte de Castellbó. (1350-81) i senyor de les baronies de Castellvell i de Montcada. Menor d'edat encara a la mort del pare, el vescomte Roger Bernat III, el succeí sota la tutela de la mare Constanza Pérez de Luna (morta el 1353). Armat cavaller pel rei Pere III a Tarragona el 1360 i després d'un curt pelegrinatge a Terra Santa prengué part en la cèlebre batalla de Launac (1362) i féu costat al seu cosí germà, el comte Gastó III de Foix, en la lluita contra els Armanyac per la successió del Bearn, fins a l'acord definitiu entre ambdues cases rivals (1376), que ell també subscriví. Amplià el patrimoni familiar amb l'adquisició dels castells de Bar, Aramunt i Castellví de la Marca (1366) i vengué, en canvi, a la corona el castell d'Arraona i la vila de Sabadell. La cessió reial de la part Montcada de Vic i dels castells de Tornamira, Orís, Solterra i Vilardell, confiscats a Bernat III, vescomte de Cabrera i comte d'Osona, després de la desgràcia i execució del pare (1364), fou només de poca durada, ja que el 1367 foren retornats a la seva muller, Margarida de Foix, germana del vescomte. Aquest, per la seva lleialtat, sabé guanyar-se, d'altra banda, la confiança del Cerimoniós, el qual se'n serví com a ambaixador a la 28 EUROPA - BIOGRAFIA Roger Bernat I de Foix (Foix, França, s XII – 1188) Comte de Foix (1149-88), dit el Gras. Fill i successor de Roger III de Foix i de Ximena de Barcelona, i germà de Dolça de Foix. Fou un fidel aliat del seu oncle Ramon Berenguer IV de Barcelona, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s'amullerà (1511) amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I. Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença (1185), el nomenà governador d'aquell comtat. Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l'any 1150. Fou el primer, segons sembla, a usar l'escut heràldic del seu llinatge, tres pals de gules sobre camper d'or. El seu fill i successor fou Ramon Roger I de Foix. 29 EUROPA - BIOGRAFIA Roger Bernat II de Foix (dit el Gran) (Foix, França, s. XII – 1241) Comte de Foix (1223-41) i vescomte de Castellbó (Roger Bernat I). Fill i successor del comte Ramon Roger I. Pel seu primer matrimoni amb Ermessenda, vescomtessa de Castellbó i de Cerdanya, senyora de les valls d'Andorra, Cabó i Sant Joan, regí també aquestes possessions durant la minoritat de llur fill Roger. El 1226 prestà homenatge al bisbe d'Urgell, Pere de Puigverd, per les valls, reiterat el 1232. Figura destacada de la resistència occitana contra la croada antialbigesa (1211-26) es reconcilià amb l'església l'any 1229. Aixó no obstant, la protecció atorgada als albigesos i la negativa a l'establiment de la inquisició en els seus estats li valgueren una nova excomunió del bisbe Ponç de Vilamur (1237), que no li fou llevada fins el 1240. Tingué també diferències amb el comte Nunó I de Rosselló, a les quals posà terme un conveni (1233) completat per altres acords parcials (1236-37), que fixà els drets respectius al Donasà i la Cerdanya. El 1236 assistí a les corts de Montsó com a vassall dels reis de Catalunya-Aragó. Les aliances matrimonials, per ell hàbilment promogudes, amb els Cardona i els Cabrera, successors aquests dels comtes d'Urgell, contribuïren considerablement a augmentar la influència i les possibilitats d'intervenció dels comtes foixencs en la política catalana. 30 EUROPA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger Bernat I de Pallars (Catalunya, s XIV – 1424) Comte de Pallars Sobirà (1416-24). Fill del comte Hug Roger II i de Blanca de Foix. Contragué matrimoni amb Beatriu de Cardona, filla d'Hug Folc II. Fou partidari de la causa de Ferran I d'Antequera durant la rebel·lió de Jaume d'Urgell el Dissortat. En morir el 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger de Lloria Forma d'alguns membres del llinatge Lloria. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger de Llúria i Saportella, Lluís (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714) Noble. Marquès de Granyó. Després de col·laborar en la defensa de Barcelona contra el setge frustrat de Felip V, fou destinat pel comte d'Uhlefeld a restablir la situació militar al front de Lleida. El 1713 concorregué a la Junta de Braços de Barcelona, on es decidí la defensa de la ciutat davant l'avanç de les forces de Felip V i la probable evacuació de les tropes imperials. Malgrat que era partidari de la submissió, restà a Barcelona durant el setge (1713-14). Morí en el curs de la batalla del baluard de Santa Clara. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger i Coma, Vicenç (Catalunya, s XVIII – s XIX) Economista. És autor de dues obres publicades a Madrid i titulades Manual económico-doméstico para el año 1828 i Descripción geográfica, política, militar, civil y religiosa del Imperio otomano. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roger i Crosa, Martí (Palamós, Baix Empordà, 1867 – 1918) Escriptor i polític. Germà de Miquel. Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l'assemblea de Manresa (1892). El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal. Donà nombroses conferències. Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Ilustració Catalana". Publicà Els tipus socials de la producció suro-tapera (1911-12) i Gènesi de la monarquia catalana (1914); altres escrits seus foren recollits a "Lectura Popular". 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roger y Duval, Gil (Xelva, Serrans, 1823 – Conca, Castella, 1907) Polític. Afiliat al partit progressista, fou reiteradament diputat i senador. Dominà el mercat de la fusta a Castella la Nova i fou concessionari del ferrocarril València-Conca. Home de confiança del general Prim, en dirigí alguns negocis industrials a Andalusia. El seu fill fou Gil Roger y Vázquez. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roger y Vázquez, Gil (Xelva, Serrans, 1862 - 1940) Advocat. Fill de Gil Roger y Duval. Es llicencià en dret (1884) i fou director de l'hospital i de la junta d'obres del port de València. Liberal, fou diputat a corts i governador de Tarragona. Publicà Regionalismo práctico i altres obres. 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Roger Manfred (Mazzara, Itàlia, 1318 – Itàlia, s XIV) Fill de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. Morí jove. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Roi, estany (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Estany de la vall de Boí (2.282 m alt), a l'antic terme de Barruera, situat al vessant oriental de la collada de Fenarroi; el seu emissari, el barranc de l'estany Roi, forma, conjuntament amb el dels estanys Gémenes, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roi, hostal (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Veure> Roig, hostal. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roïç, Lluís (Catalunya, s XV) Escriptor. Participà al certamen poètic celebrat el 1486 en honor de la Concepció. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig, Amadeu (Palafrugell, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XX) Compositor i pianista. Com a pianista tingué bons èxits a Alemanya i Anglaterra. Fou crític musical d'algunes publicacions periòdiques. És autor de música coral, religiosa i de cambra, així com de gran nombre de sardanes, entre les quals destaquen Canigó, Catalònia, L'aplec i Camí del bosc. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roig, Andreu (València, s XVI - 2/des/1622) Vicecanceller de la Corona d'Aragó (1612-22). Cavaller. Doctor en drets. Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l'ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia. Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València: el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne. A la seva mort fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalano- aragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans. La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el canonista valencià Dionís Pau Llopis. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig, Berenguer (Montblanc, Conca de Barberà, s XV - Escaladei, Priorat, 1476) Monjo cartoixà. Fou prior de la cartoixa de Mallorca. Féu meritoris esforços per pacificar les tensions entre forans i ciutadans. Intercedí a favor dels primers per evitar les repressions de què foren objecte. Formà part de la comissió de pacificació. Escriví un programa de reforma del règim polític de Mallorca, que es conserva a l'Arxiu General de Palma. 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roig, cala (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Cala de l'illa, a ponent de la badia de Portmany, entre la punta de sa Torre i el cap de la Bassa. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roig, cap (Mont-ras / Palafrugell, Baix Empordà) Cap de la Costa Brava, al límit entre els dos termes. S'hi troba la possessió de Cap-roig, amb notables jardins. 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roig, cap (el Perelló, Baix Ebre) Cap de la costa, que tanca per llevant el port del Fangar. Hi havia hagut l'antiga torre de cap Roig, de defensa de la costa. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Roig, cap (Oriola, Baix Segura) Cap de la costa meridional del País Valencià, entre la punta Prima i la punta de la Foradada. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig, Frederic (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1829 – Barcelona, 1874) Pedagog. Fundà a Barcelona el col·legi de Sant Lluís Gonçaga (1860), un dels més prestigiosos de l'època. És autor de dos llibres docents per a l'ensenyament de la gramàtica i l'ortografia castellanes. 54 ANDORRA - GEOGRAFIA Roig, grau (Canillo / Encamp, Andorra) Veure> Grau Roig, el. 55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Roig, Guillem (Perpinyà, s XIV) Ciutadà. El 1344 prengué clarament partit per Pere III el Cerimoniós, durant la campanya d'aquest al Rosselló. Fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Roig, hostal (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Hostal (o hostal Roi) (1.093 m alt) i antic terme de l'antic municipi de Sant Salvador de Toló, anteriorment del de Sant Miquel de la Vall, al vessant septentrional del Montsec de Rúbies, al camí que uneix la conca de Tremp a la conca de Meià (Noguera), pel pas Nou. És al sud de Mata-solana. Dins el gran recinte hi ha les ruïnes de l'església romànica de Santa Anna. S'hi han celebrat, tradicionalment, dues fires anuals, una molt important de bestiar menut, el 29/set. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Roig, Jaume (Palma de Mallorca, s XIV) Ciutadà. El 1343 formà part de la delegació que lliurà la capital a Pere III el Cerimoniós, quan aquest envaí l'illa per desposseir Jaume III. L'acompanyà com a conseller a la segona campanya del Rosselló (1344). 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig, Joan (Barcelona, 1629/35 – 1697) Escultor. Fill d'un seller, no volgué seguir la tradició familiar. Deixeble de Domènec Rovira, el Vell. En 1660-61 i 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667. L'any 1688 obrà el plafó principal del retaule de Sant Pere Nolasc de la catedral de Barcelona i, el mateix any, contractà l'execució del retaule de Sant Pacià, també per a la seu barcelonina. Altres obres seves foren el retaule del Sant Crist de l'església de Sant Vicenç de Rupià (1691) i el retaule major d'Alforja (1695) i de Vilanova de Prades (1695). Algunes d'aquestes obres foren executades amb la col·laboració del seu fill Joan Roig i Gurri, també escultor. Fou un dels promotors del gremi d'escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació (1680), i en fou clavari. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roig, Joan Baptista (València, s XVII – 1650) Poeta i erudit. Concorregué amb les seves poesies catalanes als certàmens poètics celebrats a València a honor de diversos sants. En fou un dels participants més assidus. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roig, Nicolau Pasqual (País Valencià, s XVIII) Organista i teòric. Fou organista del Convent Reial dels agustins de València. L'any 1778 publicà Explicación de la teórica y pràctica del canto llano y figurado. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Roig, port (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Veure> Porroig. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roig, Ramon (Morella, Ports, s XV – s XVI) Poeta en castellà. Metge cirurgià d'ofici. Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats. 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Roig, raval (Alacant, Alacantí) Barri, un dels més característics de la ciutat antiga, al vessant sud-oriental del Benacantil; el carrer principal es troba damunt la muralla feta fer per Felip III i domina la platja del Postiguet, entre l'antic Portal Nou i l'església del Socors. Era, originàriament, un barri de pescadors. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Roig, raval (Oriola, Baix Segura) Barri, a l'oest de la ciutat, enfront de l'antiga porta de Múrcia, al peu de la muntanya del castell. Hi ha l'antic convent de caputxins. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - HISTÒRIA Roig del Roget, puig (el Masroig, Priorat) Poblat de la primera edat del ferro, Situat sobre un turonet, ocupa uns 1.200 m2. Les cases són rectangulars i de petites dimensions. Les restes de galena indiquen que s'hi explotava el plom (i possiblement també la plata) dels jaciments pròxims, activitat que devia alimentar el tràfic comercial, com testimonien les àmfores fenícies que s'hi han trobat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Armengol, Ramon (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1860 - Barcelona, s XX) Polític republicà. S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d'assistir al Primer Congrés Catalanista (1880), participà en la creació de la Joventut Federalista (1881), que presidí posteriorment. El 1883 fundà a Vilanova el diari "El Mensajero". El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic "La Región de Levante". El 1894 s'establí definitivament a Barcelona. Poc després fundà "La Autonomía" (1896-99), que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga. Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i secundà Vallès i Ribot en l'aproximació a la Unió Catalanista el 1899; promogué la creació de la societat Catalunya Federal (1904) i, després d'unir-se a Solidaritat Catalana, signà les bases constitutives de la UFNR (abr/1910). Elegit diputat provincial el 1910, formà part de la comissió que elaborà el projecte de Mancomunitat el 1911. Era propietari d'una indústria de filats i es mantingué molt relacionat amb el Foment del Treball Nacional i la Cambra Industrial. Presidí la comissió patronal de la conca del Ter i el Freser durant el conflicte obrer del 1913. Posteriorment es retirà de la vida política activa. És autor d'un interessant Mapa regional vinícola de la provincia de Barcelona (1890). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Bergadà, Josep (Tarragona, 1864 – Barcelona, 1937) Advocat i polític. Milità en la facció demòcrata del partit liberal dirigida per Canalejas, i durant el ministeri d'aquest fou alcalde de Barcelona (1910), fiscal del Tribunal Suprem i senador vitalici. Presidí una de les comissions d'estudi del programa de renovació nacional de l'Assemblea de parlamentaris (1917). L'any següent fou ministre de Gràcia i Justícia en el govern presidit per García Prieto. Ocupà la presidència de l'Acadèmia de Jurisprudència (1933-34) i, com a membre de la Comissió Jurídica Assessora de Barcelona, fou ponent del projecte de constitució de la Generalitat. El 1935 va ésser degà del Col·legi d'Advocats. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Bofill, Emerencià (Sitges, Garraf, v 1850 – Barcelona, 1901) Metge. Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia. Fou redactor de "La Independencia Médica" (1877) i de "La Gaceta Médica Catalana". Fou president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal (1890). 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Cisa, Pau (Premià de Mar, Maresme, 1879 – Barcelona, 1955) Pintor i gravador. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Torrescasana. Visqué bastant de temps a París. Col·laborà a "L'Esquella de la Torratxa". En 1939-43 residí novament a París, on s'havia exiliat. Obtingué premis notables. A més de la pintura a l'oli i l'aquarel·la, fou un gran gravador en la modalitat de l'aiguafort. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i d'Ivorra, Aldonça (Cervera, Segarra, s XV) Amistançada de Ferran II de Catalunya-Aragó, abans d'ésser rei. Filla de Pere Roig i d'Aldonça d'Ivorra. Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella (1469). L'any següent tingué un fill, Alfons d'Aragó, futur arquebisbe de Saragossa. Era, sembla, de la família dels senyors de Portell. Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d'Olzinelles, però el matrimoni fou anul·lat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d'Évol (mort el 1497). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Enseñat, Eduard (Barcelona, 1870 – 1949) Aquarel·lista. Conreà l'aquarel·la com el seu germà bessó Lluís, per bé que participant únicament en exposicions col·lectives. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Enseñat, Lluís (Barcelona, 1870 – 1940) Aquarel·lista i dibuixant. Com a dibuixant il·lustrador col·laborà assíduament a "La Fama", "La Tomasa" i "L'Esquella de la Torratxa". Sentí predilecció per l'aquarel·la i cultivà preferentment el paisatge i la marina. Exposà sovint i fou repetidament premiat. Era soci de mèrit de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Estradé, Pau (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1914 - ) Pintor. Era deixeble de Joaquim Mir. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona. Destacà com a paisatgista i pintor decorador. Té obres notables a la seva ciutat natal. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Ginestós, Josep (l'Estany, Bages, 1898 - Barcelona, 20/jul/1993) Ceramista. Format a l'acadèmia Ars de Barcelona i amb Francesc Quer. Es dedicà a la ceràmica tradicional i decorà l'exterior de l'església del Poble Espanyol de Montjuïc -on instal·là el taller-, la del santuari del Vilar a Blanes, etc. També exposà pintura. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Gironella, Joan (Barcelona, 15/abr/1912 - 10/abr/1982) Filòsof jesuïta. Catedràtic de metafísica a la facultat del seu orde, primer a Sarrià (1942-49) i després a Sant Cugat del Vallès (1949-67). El 1949 fundà l'Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana; el 1952 la revista "Espíritu", de la qual assumí la direcció el 1954. El 1964 fou nomenat director de la Fundació Balmesiana. Va dur a terme tasques de direcció editorial. Publicà articles als diaris "El Correo Catalán" (1949-65) i "La Prensa" (des del 1965). Va assistir a 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Gurri, Joan (Barcelona ?, v 1656 – 1706) Escultor. Fill del també escultor Joan Roig, amb el qual es formà. Fa de mal destriar l'obra que correspon a cadascun a causa de la coincidència de nom i cognom. Tanmateix cal atribuir-li amb tota seguretat, per les dates, els models dels canelobres monumentals (1703) de la seu de Palma de Mallorca i de l'urna de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic (iniciada el 1701 i que, amb la col·laboració de diferents escultors, no s'acabà fins al 1727); ambdués obres foren executades en argent per l'orfebre Joan Matons. Fou autor també de part del retaule del Roser de l'església de Santa Caterina de Barcelona, que deixà inacabat a la seva mort i que fou continuat per Pere Costa (1732-35) i per Josep Sunyer (1736). 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Roig i Izquierdo, Alfons (Bétera, Camp de Túria, 1903 - Gandia, Safor, 1987) Eclesiàstic i crític d'art. Fou rector de l'església de Sant Joan de la Ribera, de València, i professor de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles des del 1939. El 1946 se n'anà a Roma on es llicencià en arqueologia cristiana. Féu diversos viatges a Europa becat pels governs de França i de la RF d'Alemanya. Alternà la docència amb conferències i articles sobre l'art d'avantguarda. El 1975 s'uní al grup L'Eixam. Publicà diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesi (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio González (1960), En la muerte de Ángel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Diálogo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Llop, Tomàs (Barcelona, 1902 – 1987) Escriptor. Fou passant de Jaume Bofill i Mates i dirigí "Catalunya Ràdio". Les seves proses (contes i novel·les curtes) són testimoni d'una narrativa psicològica. Va publicar els llibres Facècies (1924), El botxí (1925), La noia de bronze (1927), Marta la fatídica (1923), Lena i el seu destí (1934), etc. Assajà d'altres gèneres amb Siluetes epigramàtiques (1933) i Petits poemes de la llar (1947). També publicà un estudi sobre Prudenci Bertrana (1959) i un llibre de memòries titulat Del meu viatge per la vida (1975 i 1978). 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Roig i Masriera, Enric (Barcelona, 1892 – 1962) Musicòleg i violinista. Promogué nombroses iniciatives en el món musical. A Barcelona professà cursos de musicologia a diversos centres. També en donà al conservatori de Terrassa. Era catedràtic d'història de la música al Conservatori del Liceu de Barcelona. És autor de bons assaigs sobre temes musicals, com els titulats La música del Renaixement (1917), Schubertiana (1918), Bach i Haendel (1921), Grieg (1922), Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes, Els violinistes italians siscentistes, Cant de tardor, sobre música moderna anglesa (1925), Cançons de trobadors (1926), Les valors de la música contemporània (1928), Remarques sobre la interpretació d'obres clàssiques per a violí (1928) i La polifonia clàssica religiosa, entre d'altres.
Anar a: [ Roe ] [ Roger ] [ Roger de ] [ Roia ] [ Roig, J ] [ Roig i C ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Roglà i Corberà
Roig i Fransitorra, Montserrat