|
|
|
Anar a: [ Marqui ] [ Marrad ] [ Marsal ] [ Marsill ] [ Martí, B ] [ Martí, Jo ] El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic. (Pau Casals i Defilló) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marquilles, Eugeni (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1885) Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Es distingí molt durant l'epidèmia de còlera que afligí Barcelona l'any 1854. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marquilles, Jaume (Barcelona, 1368 – 1451) Jurisconsult i sacerdot. Estudià a Lleida i fou vicari general de la diòcesi de Vic (1428). Fou vice-canceller de Martí l'Humà i era capellà de la seu barcelonina quan va dedicar als consellers els seus comentaris als Usatges (1448), publicat amb el títol Manna Jacobi de Marquilles super Usaticis Barcinone (1505). 3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Marquina, Dídac (Estadella, Aragó, s XVI - Catalunya, 1624) Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya. Prengué l'hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de la 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marquina, Martí (Catalunya, s XVI - Poblet ?, Conca de Barberà, s XVI) Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. En fou arxiver. És autor d'un Epítome de la historia de Poblet, en dos volums. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marquina i Angulo, Rafael (Barcelona, 1887 - l'Havana, Cuba, 1940 ?) Escriptor. Escriví preferentment en castellà. Redactor de "La Publicidad" i "La Veu de Catalunya", i director de la revista "Teatralia". A més a més de la seva obra teatral en castellà, cal remarcar les seves traduccions a aquest idioma de La Ben Plantada i d'obres de Guimerà, Gual i Crehuet. 7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marquina i Pichot, Lluís (Barcelona, 25/mai/1904 – Madrid, 26/jun/1980) Director cinematogràfic. Fill d'Eduard Marquina i Angulo. Ha dirigit, entre d'altres, les pel·lícules Don Quintín el Amargao (1935), El bailarín y el trabajador (1936), Malvaloca, Doña María la Brava, Capitán Veneno (1950) i Valiente (1964). Acabà Tuset Street (1968) quan Jordi Grau desistí de continuar-ne la filmació. 9 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marra, riu de (Bossost, Vall d'Aran) Curs d'aigua, afluent esquerrà de la Garona, aigua amunt de Bossost. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marrà i Datsira, Pere (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1920 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 12/gen/1973) Pintor. És de formació autodidacta. Presentà la primera exposició individual a Vitòria, on feia el servei militar (1942). Des d'aleshores ha fet moltes exposicions, algunes d'elles a França i 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marraco i Ferrer, Josep (Barcelona, 1835 – 1913) Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort. El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d'Isabel II, composta per encàrrec de l'ajuntament de Barcelona. Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Dulce, 1869) i un Te Deum (1871). Fou un gran improvisador a l'orgue. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marraco i Xauxas, Josep (Reus, Baix Camp, 1814 – Barcelona, 1873) Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Barcelona. A l'arxiu diocesà es guarden les seves obres de música sacra. 14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marrades (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida, a l'oest de la ciutat. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marrades, Joan (València, s XV – Roma, Itàlia, 1499) Prelat. El 1498 fou nomenat bisbe d'Albarrasí i Sogorb pel papa Alexandre VI. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marrades, Pere (País Valencià, s XIV – s XV) Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marrades i de Vic, Baltasar (València, 1560 – Praga, Txèquia, 1638) Militar. Castellà d'Amposta (1635), participà a les guerres de Milà, del Piemont i de Flandes (1694). A les ordres dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II, lluità contra els turcs a Hongria i Transilvània (1605), i contra els venecians al Friül (1617). 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marrana, coll de la (Queralbs / Setcases, Ripollès) Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d'Ulldeter i la coma de Fresers. 19 ILLES BALEARS - MUNICIPI
20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Marratxinet (Mallorca Occidental) Veure> Marratxí (nom popular de la vila i antic cap del municipi). 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marro, Albert (Catalunya, s XIX - s XX) Director cinematogràfic. Fou un dels fundadors de la productora Hispano Films, on dugué a terme una considerable tasca com a director: Entre naranjos i Diego Corrientes (1914), Sacrifici, en col·laboració amb Ricard de Baños (1914), i Els misteris de Barcelona (1915), film en vuit jornades, que obtingué un gran èxit de públic i crítica. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA
22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Marroig, son (Deià, Mallorca Occidental) Possessió, domina un dels trossos més bells de la costa nord de l'illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada. Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del s XVI, fou adquirida al s XIX per l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, que hi féu ampliacions d'estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza. En morir l'arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi instal·là un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable col·lecció de ceràmica i de pintures de Mir, Anglada i Camarasa, Maifrén, Ribas i Oliver i d'altres. 23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marroig i Rosselló, Francesc Tomàs (Sineu, Mallorca, 1777 – s XIX) Escriptor. Frare augustinià (1796). És autor de poesies en català i en castellà. Fou empresonat (1813) per haver publicat uns versos contra el govern constitucional i el diari "La Aurora", que n'era partidari. Deixà inèdits dos volums de poesia. Durant el Trienni Constitucional s'exclaustrà (1821), i es retirà a Sineu. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marroig i Vicens, Joan (Palma de Mallorca, 1872 – 1922) Anarco-sindicalista. Dirigent de la Federació Local de Societats Obreres (des del 1901) i vocal de la Junta Local de Reformes Socials (1900-03). Introduí el corrent anarcosindicalista a Inca (1909-10). S'adherí a l'entesa amb els socialistes i organitzà la Federació de Societats Obreres de la casa del poble (1918). Màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims. Col·laborador de "Cultura Obrera" (1919-22). 25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsà i Beca, Àngel (Girona, 1900 – Barcelona, 1988) Crític i promotor d'art. Estudià dibuix i pintura a Llotja (Barcelona), però el contacte amb l'obra de promoció plàstica del marxant Dalmau el féu decantar cap a la crítica d'art i la defensa de les noves tendències. El 1920 donà a conèixer el Primer Manifest Vibracionista. Fundà i dirigí la revista d'art "Parthenon" i col·laborà en diversos diaris i publicacions, com ara la revista "Jano", de la qual fou crític d'art. Promocionà el Cicle Experimental d'Art Nou, a les galeries Jardin, de Barcelona (1948). La montaña iluminada és un recull d'articles crítics que publicà arran de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. 27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Marsà i Bragado, Antoni (Madrid, 1877 - 12/oct/1965) Republicà. Fill d'un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid (1895-1903). Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble. Regidor de l'ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d'una policia paral·lela antiterrorista, sota la direcció de l'inspector anglès Arrow. Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez; tornà al partit republicà federal el 1913. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsà i Figueras, Francesc (Tàrrega, Urgell, 1900 – 12/nov/1969) Pintor. S'especialitzà en la natura morta de peixos, d'estil acadèmic. Participà en moltes de les exposicions de Primavera, on rebé la medalla d'or de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Així mateix, exposà a Berlín, Estocolm i a la Biennal de Venècia. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsachs i Torrent, Domènec (Barcelona, s XIX - s XX) Anarquista. Fou perseguit per les autoritats en diverses ocasions. Sofrí condemna al penal de Puerto de Santa Maria. El 31/jul/1926, a la plaça de Palau de Barcelona, atemptà contra el general Primo de Rivera al pas del seu automòbil. Li llançà un punyal. L'arma es clavà en un tauler lateral del vehicle, el qual atropellà l'agressor. Va ser empresonat a Cartagena fins l'any 1931. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal (o Marçal) Veure> Gonfaus i Casadesús, Marcel·lí (sobrenom del guerriller carlí). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal, Anton (Catalunya, s XVII) Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d'obres religioses i de poesies en castellà i en llatí. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal, Jacint (Vic, Osona, s XVIII) Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l'església de l'hospital (1748-53). 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal, Joan (Catalunya, s XVI) Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d'autors francesos i italians, que tingué força èxit. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal, Miquel (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII) Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l'escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal i Anglora, Antoni (Barcelona, s XIX) Obrer maquinista. Amb el nom de Sarro Magallán representà els obrers espanyols al congrés de Brussel·les (set/1868) de la I Internacional. L'oct/1868 fundà la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona. Com a anarcol·lectivista participà en la constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal i Boguñà, Pau (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII - Catalunya, 1839) Compositor i organista. Format a l'abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d'Eivissa i organista de la de Palència. Escriví composicions religioses. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal i Boguña, Ramon (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII – 1846) Monjo de Montserrat. Germà de Pau. Es formà a l'escolania de Montserrat. Prengué l'hàbit de l'orde el 1811. Destacà com a violinista i violoncel·lista. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsal i Freixas, Isidre (Reus, Baix Camp, 1843 – Barcelona, 1910) Religiós escolapi. Durant uns vint anys visqué a Cuba. Després residí a l'Argentina. És autor d'un bon nombre d'obres per a l'ensenyament escolar. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsans i Rof, Josep (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX) Financer. El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa. El 1902 fundà la banca J. Marsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919. Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l'agència Viatges Marsans SA. Havia estat un dels fundadors de l'Associació de Banquers de Barcelona (1908) i del Sindicat de Banquers. Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio (1920). Fou el pare de Lluís Marsans i Peix. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Marsellesos, els (Dénia, Marina Alta) Antic raval, al sud de la ciutat. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Marsili, Pere (Illes Balears ?, s XIII – s XIV) Historiador i teòleg dominic. Visqué a Barcelona. Fou conseller i cronista de Jaume II, el qual l'envià com a ambaixador prop del papa Climent V (1309). Féu la versió llatina de la Crònica de Jaume I amb el títol Commentarium de gestis regis Aragonum Jacobi primi libri IV, dedicada al nét del Conqueridor (1313). És autor d'una Dissertació sobre l'origen de les quatre barres catalanes i d'una vida de sant Ramon de Penyafort, publicada el 1601. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsillach i Codony, Joaquim (Olot, Garrotxa, 1905 – 1986) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot i després amplià els seus coneixements a Barcelona, on rebé lliçons d'Ignasi Mallol i d'Enric Galwey, en el sentit de les noves orientacions plàstiques del paisatgisme iniciat per aquest últim. Tanmateix, la seva obra tendeix a l'anècdota cromàtica típica dels epígons d'aquella escola olotina. Exposà repetidament a Barcelona i, des del 1942, participà en la majoria de les Exposicions Nacionals. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsillach i Lleonart, Adolf (Barcelona, 1868 – 1935) Periodista i escriptor. D'idees lerrouxistes, col·laborà a "La Publicidad" i "El Diluvio", des d'on atacà, amb el pseudònim El Maleta Indulgencias, les tendències catalanistes de l'època. Els seus articles a "El Diluvio" foren aplegats el 1903 en el llibre Catalanistas en adobo. Escriví també obres de teatre, com ara El redentor del pueblo (1915). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marsillach i Parera, Joan (Barcelona, 1821 – 1896) Metge. Especialista de les vies urinàries, treballà a l'hospital de la Santa Creu i impulsà la fundació, el 1853, de l'Institut Català de Vacunació. Publicà diverses obres mèdiques, i els almanacs "El Relámpago Médico" (1860) i "El Relámpago Farmacéutico" (1873). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mart Balearic (Illes Balears) Divinitat indígena dels pobles de cultura talaiòtica de Mallorca i de Menorca. Fou assimilat al Mart clàssic i és citat com a Mars Balearicus en les fonts grecollatines. Hom ha especulat que algunes figures masculines de bronze trobades a Mallorca en podrien ésser representacions. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martell, Bernat (Barcelona, s XVII) Músic i frare benedictí. Estudià a l'Escolania de Montserrat. Prengué hàbit al mateix monestir el 1632. Entre els seus càrrecs dins l'orde destaca el de prior de Nàpols. 54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Martell, Lo (Barcelona, 4/jul/1883 - 12/oct/1883) Setmanari en català. Defensà el pensament nocedalista, i fou continuació de "La Vespa", publicació condemnada per la jerarquia religiosa pel seu extremisme carlí. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martell, Pere (Catalunya, 1181 ? - Benissa, Marina Alta, 1244 ?) Ciutadà de Barcelona i antic còmit de galeres. Segons el Llibre dels Feyts, fou un dels qui proposaren a Jaume I la conquesta de Mallorca, a causa de la coneixença que en tenia. Oferí un banquet a Tarragona (1228), on s'havien aplegat el monarca i els seus nobles arran de l'acabament de la guerra de l'Urgell. Com a beneficiari del repartiment de Mallorca, rebé cases i terres a Palma de Mallorca, Algamets i Sineu. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martell, Pere (Catalunya, s XIII) Conseller reial. Fill, probablement, del còmit Pere Martell. Figurà, potser com a ciutadà de Barcelona, entre els que actuaren com a consellers de Jaume I en la promulgació del nucli inicial dels furs de València. Per això ha estat tingut per jurista, però sembla que no ho fou. Probablement casat amb la tarragonina Agnès de Relat, potser en tingué una filla, Maria, que es casà amb Joan de Ratera. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martell i Domènech, Joan (Reus, Baix Camp, 1808 – 1867) Militar i polític. De filiació progressista, participà en la primera guerra carlina. Alcalde de Girona (1842-43), abandonà el càrrec en caure el govern progressita. En 1854-56 fou alcalde de Reus. Era amic de Joan Prim, el qual acompanyà sovint en accions 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Martés, serra de (Foia de Bunyol / Plana d'Utiel) Alineació muntanyosa (1.086 m alt), a l'extrem oriental del Sistema Ibèric, a cavall de les dues comarques, entre el riu Xúquer i el Magre, al nord del Caroig. La formen calcàries cretàcies, argiles i margues, i presenta un relleu tabular tallat per profunds barrancs que han originat una successió de plataformes. 59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Martí (Sicília, Itàlia, 19/des/1406 – ago/1407) Únic fill de Martí el Jove i de la seva segona muller, Blanca de Navarra. Morí de transtorns causats per la dentició. La seva desaparació seria seguida abans de dos anys per la del seu pare i el 1410 per la del seu avi, fets que produiren l'extinció de la successió directa del casal de Barcelona. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí (Martí Riera i Ferrer) (Barcelona, 1955 - ) Autor de còmics. Realitzà estudis d'arquitectura i disseny gràfic. L'any 1982 es féu conegut amb l'obra Taxista per a "El Víbora", on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea. Col·laborà també a "Rambla", "Makoki", i en publicacions estrangeres com "Charlie Hebdo" (França) o "Raw" (EUA). Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics (Chester Gould, etc.) i del cinema negre. Entre d'altres títols, ha publicat Museo vivo (1987), Terrorista (1989), El 4º poder contra los N.A.D.A. (1990), Taxista segunda parte (1991) i Doctor Vértigo (1991). 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Agustí (País Valencià, s XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Albert Veure> Martí i Galzeran, Albert. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Andreu (Catalunya, s XVIII) Urbanista. Era capità de galeres. És autor d'un projecte d'urbanització de la ciutat de Madrid fet el 1737 i dedicat al rei. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Antoni (Catalunya, s XIX) Pintor i decorador. Després de l'incendi del Liceu de Barcelona (1861), col·laborà en la decoració de la nova sala d'aquest teatre, en la qual pintà els retrats d'Èsquil, Aristòfanes i Shakespeare i escenes al·lusives a una obra de cada un (Els Perses, Les granotes i Macbeth). També és autor de nombrosos retrats en miniatura. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Baltasar (País Valencià, s XVII - Barcelona, 11/set/1714) Militar. Es refugià al Principat quan el País Valencià fou ocupat pels borbònics (1707). Assolí el grau de coronel i participà a la defensa en el setge de Barcelona, com a agregat. Morí en la defensa de la gran bretza que s'obria pel front més amenaçat. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Bartomeu (València, s XV – Roma, Itàlia, 1500) Cardenal. Nebot de Joana de Borja, muller de Mateu Martí. El 1473, quan era a Roma com a majordom de Roderic de Borja, fou nomenat per Sixt IV bisbe de Sogorb, però no fou acceptat per la diòcesi d'aquella ciutat. El 1496 fou creat cardenal per Alexandre VI i el 1497 nomenat bisbe de Bagnorea. El 1489 renuncià en favor de Joan de Marrades el bisbat de Sogorb, que mai no havia ocupat, i en morir aquest el 1499 tornà a reprendre'l, renunciant-hi definitivament l'any següent a favor del seu nebot Gilabert Martí. Assolí de Ferran II l'ennobliment de la seva família. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Bernat (Catalunya, s XIII – s XIV) Diplomàtic al servei de Jaume II. En 1308 fou encarregat d'una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l'atac a Almeria. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Bru (Barcelona, 1728 – Faenza, Itàlia, 1778) Polemista religiós. Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa. Durant l'exili visqué a Faenza i intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús. Fou autor de les Lettere di un francese all'autore italiano dell'indifferenza nel secolo XVIII (Venècia, 1776) i d'algunes tragèdies d'un valor molt desigual. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Martí, cap (Xàbia, Marina Alta) Veure> Sant Martí, cap de. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Domènec (Morella, Ports, 1811 - Hong Kong, Xina, 1852) Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner. El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l'any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses. Cal esmental les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Esteve (Catalunya, s XVI – s XVII) Gramàtic. Era doctor en arts. El 1613 ocupava una càtedra a la universitat de Barcelona. És autor de diversos llibres de caràcter didàctic, utilitzats com a text universitari. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Francesc (Barcelona, s XIV - Catalunya, d 1400) Teòleg. Frare carmelità. Estudià teologia a París (v1380). El 1400 era definidor i provincial de l'orde a Catalunya. Adreçà al rei de la Corona catalano-aragonesa un escrit on expressava la manera d'acabar el cisma. És autor d'obres religioses com De Conceptione Mariae semper Virginis i Compendium antiquitatum in honorem ordinis sui. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Gabriel (País Valencià ?, s XIV – s XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d'Albal (Horta). 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Gilabert (Alzira, Ribera Alta, v 1450 – València, 1530) Eclesiàstic. Jerònim del monestir de Santa Maria de la Murta, fou nomenat bisbe de Sogorb-Albarrasí (1500-30), però la manca d'una entesa amb el duc de Sogorb, Alfons d'Aragó, el portà a viure quasi sempre a València, on intervingué en la revolta dels agermanats, procurant d'apaivagar els ànims. Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l'església d'Albarrasí. Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d'Alexandre VI. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Jaume (Catalunya, s XIX – s XX) Actor. Treballà intensament al teatre català i contribuí a la seva difusió al llarg d'una carrera professional prolongada. Féu bones temporades al Romea de Barcelona. Treballà encara, ja com a actor de caràcter, a les obres que renovaren l'escena catalana, amb autors com Rusiñol, Iglésias i Pous i Pagès. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Jeroni (País Valencià, s XV) Escriptor. N'ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Joan (Catalunya, s XVI – s XVII) Músic. Fou mestre de capella de la catedral d'Urgell i de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Escriví obres per a veus, d'una gran qualitat. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Joan (País Valencià, s XVIII – s XIX) Capitost popular. De l'orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20/mai/1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d'arengar el poble. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Joan (Catalunya, s XV – Barcelona, s XVI) Arquitecte. El 1506 dirigia les obres de la façana i l'església del convent de Sant Agustí de Barcelona, el vell, desaparegué després a causa de les destruccions sofertes el 1714. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Joan Anton (Vic ?, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Polític i jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic. Carles d'Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V. L'any següent era membre del tribunal del mestre racional. En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat. No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l'últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Joan Baptista (Vic ?, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Militar austriacista. Fill de Joan Anton Martí. Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, el 1705 s'aixecà a favor de Carles III a Vic, i fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana. El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l'emperadriu Elisabet a Itàlia. Es comprometé amb la cúria romana a intentar la pacificació de Catalunya a canvi de la dispensa papal per al seu casament. Al tornar a Barcelona, intentà de facilitar la victòria de Felip V, però, tement d'ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà i amb Josep Moragull (jul/1714). 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Joan Josep (Oriola, Baix Segura, v 1570 – València, 1604) Escriptor i jurisconsult. Estudià dret canònic a la Universitat de València i el 1594 ingressà a l'Acadèmia dels Nocturs, on adoptà el nom d'Atrevimiento. El 1598 obtingué el títol de llicenciat i doctor en dret canònic, i fou nomenat substitut del doctor Esteve Vives, catedràtic de lleis a la Universitat, i el designaren aquell mateix any per al Consell General. Amb el nom de Mateo Luján de Saavedra és l'autor de Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Joan Pau (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1722) Impressor, llibreter i editor. Adquirí l'antiga impremta de Cormellas. Tingué el títol d'"Estamper de la Ciutat i del General". La seva producció fou molt activa. Després de la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua fins al 1736. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Josep (Barcelona, 1732 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1806) Historiador. Juntament amb Jaume Caresmar i Jaume Pasqual constituí l'escola de Bellpuig de les Avellanes. Ingressà en el monestir de Bellpuig el 1755, en fou abat dues vegades (1795 i 1801) i morí essent-ne prior. De la seva activitat compiladora sobresurten Memorias (1788) de l'arxiu de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, un Extracto de l'arxiu del monestir de Mur, un Estado de la vida canónica de las catedrales y colegiatas de Cataluña i un Diccionari de termes bàrbars o antiquats de la llengua catalana, entre altres estudis, la majoria perduts. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Josep (Vila-real, Plana Baixa, s XVII – Alacant, 1705) Frare carmelità. Era mestre en arts i doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs d'importància, com els de definidor sinodal i qualificador del Sant Ofici. Dins el seu orde fou prior del convent de València, vicari provincial i definidor. També fou nomenat predicador del rei Carles II. És autor de diversos escrits religiosos que restaren inèdits. Escriví en llatí. El 1673 publicà a València una col·lecció de sermons titulada Flor del discurso en la Aurora. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Josep Antoni (Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Montserrat, Bages, 1763) Compositor. L'any 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella de l'escolania, a partir del 1753. Les seves composicions pertanyen a obres religioses, totes d'una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, i algunes són influïdes per l'òpera italiana de l'època. La seva producció comprèn, entre altres obres, dos Magnificat, un Stabat Mater, cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor. També deixà una missa, una cantata amb text marià i obres per a teclat. Diverses obres seves han estat enregistrades en disc. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Josep Vicent (País Valencià, s XIX – 1869) Escultor. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Lluís (València, s XVI – s XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d'alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Ot (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1900) Advocat i polític. Militava al partit republicà federal. Fou diputat pel Vendrell. Tingué un gran prestigi professional. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martí, Pere (País Valencià, s XV – s XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d'Antiquitats (1523-40). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martí, Ramon (Subirats, Alt Penedès, 1230 – Barcelona, 1284) Teòleg. Ingressà al convent de dominics de Barcelona i estudià, especialment, les llengües aràbiga i hebrea. El 1250 féu un primer viatge a Tunis, on tornà el 1253 i hi romangué fins al 1269. Examinà, juntament amb el bisbe de Barcelona i sant Ramon de Penyafort, per manament de Jaume I, els llibres talmúdics. Tots els seus escrits són de caràcter apologètic, entre els quals sobresurt Pugio difei adversus mauros et iudaeos (1278, publicat a París el 1651), llibre fonamental en l'apologètica de l'edat mitjana i objecte d'atenció per part de molts estudiosos.
Anar a: [ Marqui ] [ Marrad ] [ Marsal ] [ Marsill ] [ Martí, B ] [ Martí, Jo ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Marquina i Angulo, Eduard
Marquixanes
Marratxí
Marsillach i Soriano, Adolf