|
|
|
Anar a: [ Fum ] [ Fundacio E ] [ Fundacio L ] [ Furi ] [ Fuster ] [ Fuster i G ] La millor manera de defensar una llengua és fer-la viva i crear amb ella. (Roger Mas) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fumada, la (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues) Caseria, al nord del poble, a la vora de la coma Fumada, afluent, per l'esquerra, del riu Set. Havia estat una granja de Poblet (l'any 1179 Ramon de Potelles havia cedit el lloc a l'abat). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fumanya (Fígols, Berguedà) Poble, a la vall de la Garganta, al vessant meridional de les roques de Fumanya (1.644 m alt), contrafort oriental de la serra d'Ensija; davant, al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya. L'església parroquial és dedicada a sant Mateu. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fundà, el (Amer, Selva) Veïnat, al sud de la vila. 4 CATALUNYA - CULTURA
5 CATALUNYA - CULTURA Fundació Barcelona Olímpica (Barcelona, jul/1993 - ) Entitat benèfica de tipus cultural. Té com a finalitat difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona, com també promocionar i investigar els valors culturals, ètics, esportius i de qualsevol ordre que es desprenen de l'ideari olímpic. Té com a objectiu específic, entre d'altres de caràcter més general, l'establiment, el manteniment i la promoció d'una exposició i d'un centre d'informació permanent i d'investigació, a l'avast del públic, que ofereixin una visió global sobre els Jocs de la XXV Olimpiada Barcelona 1992 i tot el que representà. La Fundació és situada a l'estadi olímpic de Montjuïc. 6 CATALUNYA - CULTURA Fundació Bernat Metge (Barcelona, 1923 - ) Institució. Creada per al foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba. Ha traduït al català les obres principals d'autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors. Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946. És una de les més importants institucions d'aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica. 7 CATALUNYA - CULTURA Fundació Bíblica Catalana (Barcelona, 1922 - ) Institució creada a partir del moviment bíblic de la primeria del s XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d'Esplugues, amb el suport econòmic de Francesc Cambó. Va publicar la versió catalana completa de la Bíblia entre 1928 i 1948 en quinze volums i traduïda de l'hebreu i del grec, amb la col·laboració d'importants especialistes. Un grup de biblistes de 8 CATALUNYA - CULTURA Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya Veure> Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya. 9 CATALUNYA - CULTURA
10 CATALUNYA - CULTURA Fundació Bosc i Cardellac (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - ) Entitat. Patrocinada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs. És dedicada a l'estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els "Quaderns d'Arxiu" i monografies vàries. El precedent de la fundació fou l'Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941. 11 MÓN - CULTURA Fundació Bryant (Estats Units, s XX - ) Institució. Fundada per William J. Bryant, que ha promogut recerques arqueològiques als Països Catalans, iniciades a l'amfiteatre de Tarragona (1950-55) i continuades a l'illa de Cullera (1955-56) i a Mallorca (ciutat romana de Pollentia i necròpolis fenícia de Son Real). També féu 12 EUROPA - CULTURA Fundació Cambó (París, França, 1930 - 1939) Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana. El seu inici fou la Biblioteca d'Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l'Institut d'Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l'anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d'Estudis Catalans d'aquella mateixa universitat. Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana. La guerra civil n'interrompé les activitats. 13 CATALUNYA - CULTURA Fundació Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 1986 - ) Entitat. Dedicada fonamentalment als estudis autonòmics i locals. Cada any publica l'Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas. Té en dipòsit l'arxiu de Carles Pi i Sinyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l'exili català republicà del 1939. El seu primer director fou el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal. 15 CATALUNYA - CULTURA Fundació Catalana (Barcelona, 1979 - 1984) Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes. La seva activitat s'ha concentrat en l'edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions. 16 CATALUNYA - CULTURA Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) (Barcelona, 1986 - ) Institució privada sense afany de lucre. Promou el desenvolupament tecnològic i científic i el difón entre la societat civil de Catalunya. Compta amb un patronat mixt (Generalitat i empreses privades). Entre les activitats que realitza destaquen, entre d'altres, la Setmana de la Ciència, el premi Fundació Catalana per a la recerca, el 17 CATALUNYA - CULTURA
18 ILLES BALEARS - CULTURA Fundació Emili Darder (Palma de Mallorca, 1987 - ) Fundació cultural. Creada pels professors, intel·lectuals i polítics nacionalistes Sebastià Serra, Damià Pons i Mateu Morro. El seu objectiu és el foment de la cultura pròpia de Mallorca. L'activitat és dirigeix a la publicació de llibres, creació de fòrums de debat, cicles de conferències, etc. Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara (1987) o Cabrera Parc Natural (1990), i edità publicacions periòdiques d'anàlisi i reflexió teòrica, i reculls d'articles de pensament i d'actualitat. Des de la seva fundació n'és el president Sebastià Serra i Busquets. 19 CATALUNYA - CULTURA Fundació Enciclopèdia Catalana (Barcelona, jul/1980 - ) Entitat cultural privada no lucrativa constituïda amb l'objecte de promoure i divulgar la cultura catalana. Es propietària de l'editorial Enciclopèdia Catalana i de la distribuïdora DIGEC SA i formen part del grup les editorials Edicions Proa i La Galera. Ha 20 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Fundació Entomològica Torres Sala (València, 1976 - ) Fundació. Constituïda amb la col·lecció de més de 100.000 insectes llegada per Joan de Torres Sala d'Orduña i Feliu, amb la finalitat de promoure els estudis de recerca entomològica al País Valencià. 21 CATALUNYA - CULTURA Fundació Escolar Blanquerna (Barcelona, 1974 - ) Fundació educativa. D'inspiració cristiana, gestiona diversos centres d'ensenyament superior. L'arquebisbat de Barcelona creà l'Escola de Magisteri de l'Església el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco. El canonge Urpí en fou el primer director. Adoptà el nom de Blanquerna el 1974. El 1979 s'adscriví a la Universitat de Barcelona, iniciant les activitats de reciclatge de mestres als estius, que formen part del pla de formació permanent del departament d'Ensenyament. El 1988 es constituí en fundació privada diocesana. El 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i alhora posà en marxa la facultat de Psicologia i Pedagogia. El 1992 creà l'Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia, el 1994 la de Ciències de la Comunicació, i el 1996 la de Polítiques i Sociologia. 22 CATALUNYA - CULTURA Fundació Francesc Gòdia (Barcelona, 2000 - ) Entitat artística. Formada per familiars i amics de l'empresari, esportista i col·leccionista d'art Francesc Gòdia i Sales. La fundació, situada en un pis de l'Eixample, obrí una exposició permanent inaugurada al nov/2000. Mostra pintura, escultura, ceràmica i altres objectes artístics d'un període que va del s XII fins a temps recents, amb la voluntat de mantenir l'ambició d'una col·lecció particular. Els continguts de la mostra es modifiquen anualment. 23 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
24 CATALUNYA - CULTURA Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres, Alt Empordà, 1983 - ) Entitat creada per promoure i protegir l'obra de Salvador Dalí i gestionar-ne el patrimoni. Està situada a l'edifici del Teatre-Museu Dalí de Figueres i gestiona també els museus de les cases que el pintor va ocupar a Portlligat i a Púbol. 25 ILLES BALEARS - CULTURA Fundació Illes Balears (Palma de Mallorca, 1988 - ) Fundació. Creada per Gabriel Cañellas i Fonts, que en fou el president des de la seva creació. Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears. Ha adquirit, per a la seva conservació, s'Illot, a s'Albufera d'Alcúdia (Mallorca), i Torralba, a Alaior (Menorca), on hi ha un important conjunt talaiòtic. La seva seu és a son Pax, a Palma. Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears. 26 CATALUNYA - CULTURA Fundació Jaume Bofill (Barcelona, 1969 - ) Entitat. Fundada en recordança del filòsof Jaume Bofill. És dedicada a la promoció, per mitjà de beques d'estudi, de les ciències socials, especialment en el camp de la sociologia. Dedica atenció, també, a l'economia, la història, la política, etc. Ajuda institucions que treballen en aquells camps i a la publicació dels treballs becats. Patrocinà el Diccionari de les Ciències Socials a Catalunya. 27 CATALUNYA - CULTURA
28 CATALUNYA - CULTURA Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura (Barcelona, 1989 - ) Fundació eclesiàstica privada. Amb reconeixement civil, té la finalitat d'ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana. Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d'intel·lectuals cristians. Organitza un simposi internacional anual, seminaris, cicles de conferències i cursos, i promou espais de debat entre el pensament cristià i la cultura laica. Publica llibres, quaderns i dossiers temàtics. Convoca anualment el premi Joan Maragall per a una obra d'investigació o assaig sobre el tema Ètica. Humanisme i cristianisme. 29 CATALUNYA - CULTURA Fundació Joan Miró (o Centre d'Estudis d'Art Contemporani) (Barcelona, 1971 - ) Institució. Fundada per l'artista Joan Miró i vinculada a l'ajuntament de Barcelona. Instal·lada en un edifici a Montjuïc projectat per J. L. Sert 30 CATALUNYA - EMPRESA Fundació La Caixa (Catalunya, jul/1990 - ) Entitat. Fundada per la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitats socials, culturals i educatives, en una línia de mecenatge. Posseeix nombroses sales d'exposicions i centres culturals per tot Catalunya i una xarxa de biblioteques, a més del Museu de la Ciència a Barcelona i un centre cultural a Madrid. A banda d'organitxar nombroses exposicions i de les activitats del 31 CATALUNYA - CULTURA Fundació Patxot Veure> Institució Patxot. 32 MÓN - CULTURA Fundació Pau Casals (Puerto Rico, 1972 - ) Fundació creada per Pau Casals amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l'estudi i el coneixement de la música clàssica. Presidida per l'abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l'Auditori Pau Casals, a part de l'organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants. 33 ILLES BALEARS - CULTURA Fundació Pilar i Joan Miró (Palma de Mallorca, 1992 - ) Institució museística, creada gràcies a un acord entre l'ajuntament i els hereus del pintor. Es tracta d'un museu, situat en un edifici de R. Moneo, amb una col·lecció permanent d'obra mironiana i exposicions temporals d'altres artistes. 34 CATALUNYA - CULTURA Fundació Privada Vila Casas (Baix Empordà, 1986 - ) Fundació privada. Dedicada a temes sociosanitaris i a partir de l'any 2000 treballà també en projectes de promoció d'artistes contemporanis. al jun/2000 endegà un projecte artístic anomenat Museu Art 2000 amb la creació de tres nous centres museístics d'art contemporani a l'Empordà, emplaçats a Pals (Ca la Tona, destacat edifici situat a l'interior de l'antiga muralla), Torroella de Montgrí (Palau Solterra) i Palafrugell. El seu objectiu és el d'obrir-se a totes les disciplines dels artistes catalans vius l'any 2000. 35 ILLES BALEARS - CULTURA
36 CATALUNYA - CULTURA Fundació Rafael Campalans (Barcelona, mar/1979 - ) Entitat creada per a l'estudi i la difusió del pensament socialista. Disposa d'un arxiu històric i d'una biblioteca hemeroteca on s'apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà. Publica els texts breus "Papers de la fundació" i les col·leccions "Debat", "Monografies" i "Federalisme". El primer director fou l'historiador José Luis Martín. 37 CATALUNYA - CULTURA Fundació Roca i Galès (Barcelona, 1976 - ) Institució. Creada amb el sobrant de la liquidació del patrimoni de la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de Barcelona. Ha pres el nom de l'obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i l'estudi sobre el benestar social a Catalunya. Entre les seves realitzacions, cal fer esment d'un centre i d'una biblioteca de documentació cooperativa i d'una biblioteca i un arxiu de premsa sobre el medi. Ajuda algunes institucions socials. 38 ILLES BALEARS - CULTURA Fundació Rubió i Tudurí (Maó, Menorca, 1987 – ) Fundació cultural privada. Creada pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco. La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Montgofre, on residia. La seva finalitat és vetllar per la cultura menorquina mitjançant diferents 39 CATALUNYA - CULTURA Fundació Salvador Vives i Casajuana (Barcelona, 1968 - ) Institució. Fundada pels hereus de confiança del doctor Salvador Vives i Casajuana. Es dedica al foment de la cultura dins els Països Catalans i convoca premis d'història, científics, de lingüística i d'estudis comarcals, i concedeix beques d'estudi. Ha publicat un centenar de llibres en català, que en una bona part s'ofrenen. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Funes de Pavia, Joan B. (València, 1667 – 1707) Navegant. És autor de diversos escrits professionals. 94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio (Saragossa, Aragó, 1720 - Madrid, 1780) Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina. Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l'edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d'assumir. En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III. La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l'avalot de les Quintes (1773). 41 CATALUNYA - EMPRESA Fura dels Baus, La (Barcelona, 1979 - ) Grup de teatre. Dedicat a la creació d'espectacles basats sobretot en la improvisació i en la provocació de l'espectador mitjançant espectaculars efectes de gran plasticitat, 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Furell (Benifairó de Valldigna, Safor) Veure< Alfulell. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Furí, Bartomeu Nicolau (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714) Militar. Es distingí entre els capitans d'artilleria que defensaren Barcelona contra els borbònics, al setge de 1713-14. Morí en la defensa del baluard de Santa Clara, durant la terrible batalla empresa per aquesta posició. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Furió, Pere (Alacant, s XVII - País Valencià, s XVII) Compositor. Fou mestre de capella a Elx, Lleó i Gandia. Escriví música religiosa. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Furió i Ceriol, Frederic (València, 1527 – Valladolid, Castella, 1592) Historiador i cronista. Erasmista. Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina. Protegit per Jordi d'Àustria, bisbe de Lieja, ciutat on s'establí (1544), li dedicà unes Instituciones rhetoricarum libri tres (Lovaina 1554). Defensà la necessitat pastoral de les versions en la llengua del país en la seva obra Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (1556), que li portà greus problemes amb la Inquisició, ja que fou acusat de luteranisme. En la seva obra Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes, propugnà una organització federal per a l'imperi espanyol. Felip II el nomenà 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Furió i Kobs, Vicenç (Palma de Mallorca, 1864 – 1956) Historiador i pintor. Deixeble de Faust Morell. Ensenyà dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca. Com a pintor fou una de les últimes figures representatives del realisme acadèmic a Mallorca, i com a historiador participà en nombroses excavacions a les Balears i publicà alguns treballs d'història artística mallorquina: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925) i Imatges xilogràfiques mallorquines (1928). Políticament milità en el tradicionalisme. 47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Furió i Sastre, Antoni (Palma de Mallorca, 1798 – 1853) Historiador local. Cronista del regne de Mallorca, es dedicà a la transcripció de documents antics. La seva manca de preparació i la ceguesa que patí des del 1840 treuen valor a la seva nombrosa producció, en part inèdita. Entre les obres publicades es destaquen Memorias para servir a la historia eclesiástica, general, política de la provincia de Mallorca (1820), Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Pollentia en la época en que los romanos dominaron la isla de Mallorca (1838), Diccionario histórico de los ilustres profesores de las bellas artes en Mallorca (1839), Panorama óptico-histórico-artístico de las islas Baleares (1840) i Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (1852). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Furnells i Soler, J. (Barcelona, 1866 – 1924) Gravador. Excel·lí per la gran qualitat dels seus treballs, especialment les reproduccions de pintures. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Furnó i Abad, Joaquim (Barcelona, 1832 – 1918) Gravador i medallista. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, Amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63). A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja. S'especialitzà en l'aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d'acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament. 51 CATALUNYA - LITERATURA Furs de Catalunya (Catalunya, s XIII - s XV) Compilació de lleis normatives medievals de caràcter general donades pel rei des de Jaume I, també anomenades Constitucions. Posteriorment, els furs foren lleis aprovades en les Corts Catalanes. En les Corts del 1413, sota el regnat de Ferran I, foren compilades en Les Constitucions i altres drets de Catalunya. 52 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Furs de València (País Valencià, 1261) Recopilació o codi dels dret valencià medieval. Catalunya i Aragó havien volgut implantar els seus respectius furs al regne de València; però els Furs de València en van ésser totalment independents. Jaume I el va concedir a la ciutat de València l'any 1240, anomenat en principi Costum de València. Va ésser el primer document jurídic en català. Successivament ampliat, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, i adquirí un caràcter territorial unificant els furs locals. La primera edició feta en català, impresa a València per Lambert Palmart és del 1482. Entre 1950 i 1967 se'n va publicar la versió llatina, Fori Antiquii Valentiae o Furs de Jaume I, i el 1970 el lingüista Germà Colon en va iniciar una edició catalana completa crítica, de la qual han aparegut dos volums. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fusell i Gil, Joaquim (València, 1764 – 1823) Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica. Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuses i Comalada, Josep (Barcelona, 1954 - ) Arquitecte. Es llicencià a l'ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l'Acadèmia d'Espanya a Roma (1980) i a l'Architectural Association de Londres (1984-85). Juntament amb Joan Maria Viader i Martí han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall. Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital -l'edifici d'habitatges Les Beates (1983-85), la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l'antic edifici de les Àligues (1986-92), o la reforma del mercat municipal (1991-93)- com en entorns menys compromesos -el bloc d'habitatges a Fontejau (1989-93), l'institut Lluís Companys a Tordera (1991-92) o la facultat de ciències experimentals i de la salut (1993-96) a Girona-. 56 PAÏSOS CATALANS - BIOGRAFIA Fuset i Tubià, Josep (Sueca, Ribera Baixa, 1871 – Barcelona, 1952) Naturalista. Doctor en ciències naturals, va ésser catedràtic d'història natural a l'Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca (1900-13) i de biologia a la Universitat de Barcelona (1913-41). Fou elegit regidor de Palma de Mallorca el 1904 i nomenat alcalde accidental el 1906. Va escriure Aves de Cataluña (1912), Diccionario tecnológico de biología (1931), Manual de zoología (1938), etc. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fustam, cala (es Mercadal, Menorca) Cala de la costa de Migjorn, entre les cales de Trebalúger i Escorxada. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fusté i Ara, Miquel (Barcelona, 1919 – 1966) Antropòleg. Membre del Laboratori d'Antropologia de la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en l'estudi de les restes humanes de la prehistòria, sobretot als Països Catalans, les Canàries i el Marroc. Entre els nombrosos treballs monogràfics que publicà es destaquen: Parietal neandertalià de la cova Negra (1953), Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca (1953), Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico (1955), Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana (1957), Estado actual de la antropología prehistórica de la península (1959) i Restos humanos prehistóricos de la cueva del Coll, Moià (1966). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fusté i Blanch, Josep Maria (Linyola, Pla d'Urgell, 15/abr/1941 - ) Futbolista. Jugador del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de copa (1968 i 1971) i de la Copa de Fires (1966). Nou vegades internacional, va conquerir el campionat d'Europa d'equips nacionals el 1964. Actuava de centrecampista, fou molts anys el motor del Barça. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fusté i Viladecans, Felícia (Barcelona, 7/gen/1921 - ) Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l'Escola Massana. Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster, Jeroni (València, s XV – s XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm "De profundis" (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant. 64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fuster, Josep (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster, Just (País Valencià, 1815 – s XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster, Melcior (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics. 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fuster, Pere Joan (Illes Balears, s XIV) Arquitecte. L'any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuster, Ramon (Anglès, Selva, s XIV) Mestre d'obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l'església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l'ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster, Tomàs (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d'escrits religiosos. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster, Valeri (València, s XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d'èxit entre els seus contemporanis. 72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fuster i Bonnín, Joan (Palma de Mallorca, 1870 – 1943) Pintor. Format en el realisme acadèmic, més tard s'inclinà cap al modernisme. Fou professor de dibuix lineal a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma). Captà l'ambient burgès i intimista de la societat benestant d'aquell temps amb un estil acostat al de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Obtingué medalla d'or a l'exposició internacional de Marsella (1903). Molt actiu fins al 1920, quedà, després, eclipsat amb l'aparició de les noves tendències d'avantguarda, es clogué dins un humanisme, palès en escenes folklòriques de la pagesia i en paisatges i natures mortes. Exposà a Palma, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuster i de Carulla, Valentí (Barcelona, 1943 - ) Metge cardiòleg. Especialitzat en malalties cardiovasculars a diverses universitats europees, el 1971 es traslladà als EUA per continuar els seus estudis. Ha aconseguit un alt grau de reconeixement per les seves investigacions i per la docència a diverses universitats nord-americanes. Des del 1994 dirigeix l'Institut de Cardiologia de l'hospital Mount Sinai de Nova York. És autor de nombroses publicacions especialitzades i ha rebut premis i guardons internacionals, entre 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster i de Ribera, Bonaventura (València, s XVII – 1658) Religiós agustí. Ocupà càrrecs en el seu orde i excel·lí com a predicador, així com pels escrits que publicà preparant la canonització de sant Tomàs de Villanueva. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fuster i Fortesa, Antoni (Palma de Mallorca, 1853 – 1902) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Palma, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i a Madrid. Moltes obres seves acusen l'exotisme lluminós i pintoresc del Marroc, a la manera de Fortuny. La seva producció està formada per olis i alguna aquarel·la, molt reduïda i de petit format; féu retrats delicats, amb una penetració psicològica encertada, plasmà objectes quotidians i dels barris marítims de Palma en natures mortes i marines, manifestà el concepte idealitzant i paternalista de la seva classe benestant. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fuster i Forteza, Gabriel (Manacor, Mallorca, 1901 – 1967) Historiador i escriptor. Farmacèutic, s'especialitzà en història de Manacor. Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor. Sa Llorençada... (1945), sobre els fets del 10/ago/1835, i una Historia de Manacor (1966), que comprèn fins al s XIX. És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936. 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fuster i Fuster, Marià (Palma de Mallorca, 1862 – Barcelona, 1929) Pintor. Membre corresponent de l'Academia de San Fernando, a Madrid. Establert a Barcelona, fou un dels fundadors del Centre d'Aquarel·listes (1880), que es convertí en el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president molts anys. Fou tinent d'alcalde de Barcelona i col·laborà amb Rius i Taulet en l'Exposició Universal de 1888. Publicà 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster i Membrado, Manuel (la Todolella, Ports, 1717 – València, 1793) Escriptor i llibreter. Residí des de jove a València, on fou primerament sabater i després esdevingué llibreter. Deixà, inèdits, diversos manuscrits, conservats a la Biblioteca Municipal de València: Sucesos memorables de Valencia y su Reino, un dietari sobre la Guerra de Successió, i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, entre d'altres. Fou el pare de Just Pastor Fuster i Taronger. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. (Joan Fuster i Ortells) 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuster i Rabés, Ramon (Bell·lloc d'Urgell, Pla d'Urgell, 1916 – Barcelona, 1976) Mestre i llicenciat en filosofia i lletres. Fundà les revistes "Delta" i "Cavall Fort", on formà les seves col·laboracions amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc, i escriví a "Qüestions de Vida Cristiana". És autor del conte Sangota, el gos llop (1965) i de l'assaig L'educació, problema social (1965). Fou degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster i Romero, Nicolau (València, s XIX – 1860) Enginyer naval. Estudià a Barcelona. Projectà i dirigí la construcció del cuirassat Carlos V, que en un temps representà un esforç extraordinari per a la indústria naval espanyola. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster i Taronger, Just Pastor (València, 1761 – 1835) Bibliògraf i erudit. Fill de Manuel Fuster i Membrado. Estudià filosofia a la Universitat de València i, posteriorment, regentà la llibreria fundada pel seu pare. Voluntari de les forces locals durant la guerra del Francès, i batlle de barri el 1813, la seva llibreria esdevingué lloc de tertúlia de diversos intel·lectuals il·lustrats valencians, alguns dels quals l'ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la famosa Biblioteca Valenciana (1827-30). Deixà manuscrites dues obres, que es conserven a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España. Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca Universitària de València). 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fuster i Valiente, Joan Antoni (Palma de Mallorca, 1892 - Sitges, Garraf, 1964) Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l'Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid. Tot i que s'inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires. Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l'escola mallorquina. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuster i Vidal, Gaspar (Albocàsser, Alt Maestrat, 1652 - Sàsser, Sardenya, 1720) Eclesiàstic i polític. Fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1675; passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri. Partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Brindisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d'Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V. Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l'illa (1717) es negà a reconèixer-lo. Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d'un curs de teologia escolàstica en llatí. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fustera, cala de la (Benissa, Marina Baixa) Cala de la costa, prop del terme de Calp, on ha sorgit una important nucli turístic. Hi ha un embarcador. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fusteret, el (Súria, Bages) Caseria. 91 CATALUNYA - ESPORT Futbol Club Barcelona Veure> Barcelona, Futbol Club. 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Anar a: [ Fum ] [ Fundacio E ] [ Fundacio L ] [ Furi ] [ Fuster ] [ Fuster i G ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fundació Biblioteca Josep Pla
Fundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC
Fuster i Ortells, Joan
Fuxà i Leal, Manuel