A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fum ]    [ Fundacio E ]    [ Fundacio L ]    [ Furi ]    [ Fuster ]    [ Fuster i G ]

La millor manera de defensar una llengua és fer-la viva i crear amb ella. (Roger Mas)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fumada, la  (la Pobla de Cèrvoles, Garrigues Caseria, al nord del poble, a la vora de la coma Fumada, afluent, per l'esquerra, del riu Set. Havia estat una granja de Poblet (l'any 1179 Ramon de Potelles havia cedit el lloc a l'abat).

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fumanya  (Fígols, Berguedà Poble, a la vall de la Garganta, al vessant meridional de les roques de Fumanya (1.644 m alt), contrafort oriental de la serra d'Ensija; davant, al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya. L'església parroquial és dedicada a sant Mateu.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fundà, el  (Amer, Selva)  Veïnat, al sud de la vila.

4 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFundació Antoni Tàpies  (Barcelona, 1984 - )  Institució creada pel pintor Antoni Tàpies per a l'estudi i difusió de l'art contemporani, amb seu al carrer d'Aragó. Hi ha una exposició permanent amb nombrosa obra de l'artista i també organitza exposicions temporals d'artistes d'avantguarda, sovint poc coneguts. Destaca també per la biblioteca, especialitzada en art del s XX i en cultures no occidentals. Fundació Antoni Tàpies

5 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Barcelona Olímpica  (Barcelona, jul/1993 - )  Entitat benèfica de tipus cultural. Té com a finalitat difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona, com també promocionar i investigar els valors culturals, ètics, esportius i de qualsevol ordre que es desprenen de l'ideari olímpic. Té com a objectiu específic, entre d'altres de caràcter més general, l'establiment, el manteniment i la promoció d'una exposició i d'un centre d'informació permanent i d'investigació, a l'avast del públic, que ofereixin una visió global sobre els Jocs de la XXV Olimpiada Barcelona 1992 i tot el que representà. La Fundació és situada a l'estadi olímpic de Montjuïc. Fundació Barcelona Olímpica

6 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Bernat Metge  (Barcelona, 1923 - )  Institució. Creada per al foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba. Ha traduït al català les obres principals d'autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors. Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946. És una de les més importants institucions d'aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica. Institut Cambó

7 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Bíblica Catalana  (Barcelona, 1922 - )  Institució creada a partir del moviment bíblic de la primeria del s XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d'Esplugues, amb el suport econòmic de Francesc Cambó. Va publicar la versió catalana completa de la Bíblia entre 1928 i 1948 en quinze volums i traduïda de l'hebreu i del grec, amb la col·laboració d'importants especialistes. Un grup de biblistes deInici página postguerra la referen i l'editaren (1968) en un sol volum.

8 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya  Veure> Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.

9 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Fundació Josep PlaFundació Biblioteca Josep Pla  (Palafrugell, Baix Empordà, 6/jul/1973 - )  Institució cultural privada. Creada amb representació institucional de l'ajuntament de Palafrugell i la diputació de Girona, dedicada a tenir cura del llegat literari de Josep Pla i a estudiar i difondre la seva obra. L'any 2000 tingué el suport de la Fundació "La Caixa" per inaugurar un muntatge museogràfic permanent a la casa natal de l'escriptor a Palafrugell. Per mitjà de fotografies, documents, revistes i objectes vinculats a Pla, es fa un recorregut per la seva trajectòria literària. El muntatge posa l'èmfasi en la literatura més que no pas en el personatge i té una clara voluntat divulgativa. Així es completen els dos pilars bàsics de la Fundació: l'arxiu i centre de documentació, que conté la biblioteca planiana, i l'exposició museogràfica.

10 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Bosc i Cardellac  (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - )  Entitat. Patrocinada per la Caixa d'Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs. És dedicada a l'estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els "Quaderns d'Arxiu" i monografies vàries. El precedent de la fundació fou l'Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941.

11 MÓN - CULTURA

Fundació Bryant  (Estats Units, s XX - )  Institució. Fundada per William J. Bryant, que ha promogut recerques arqueològiques als Països Catalans, iniciades a l'amfiteatre de Tarragona (1950-55) i continuades a l'illa de Cullera (1955-56) i a Mallorca (ciutat romana de Pollentia i necròpolis fenícia de Son Real). També féuInici página possible l'excavació del poblat ibèric de la Serreta d'Alcoi (1968).

12 EUROPA - CULTURA

Fundació Cambó  (París, França, 1930 - 1939)  Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana. El seu inici fou la Biblioteca d'Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l'Institut d'Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l'anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d'Estudis Catalans d'aquella mateixa universitat. Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana. La guerra civil n'interrompé les activitats.

13 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Carles Pi i Sunyer  (Barcelona, 1986 - )  Entitat. Dedicada fonamentalment als estudis autonòmics i locals. Cada any publica l'Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas. Té en dipòsit l'arxiu de Carles Pi i Sinyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l'exili català republicà del 1939. El seu primer director fou el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal. Fundació Carles Pi i Sunyer

15 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Catalana  (Barcelona, 1979 - 1984)  Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes. La seva activitat s'ha concentrat en l'edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions.

16 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI)  (Barcelona, 1986 - )  Institució privada sense afany de lucre. Promou el desenvolupament tecnològic i científic i el difón entre la societat civil de Catalunya. Compta amb un patronat mixt (Generalitat i empreses privades). Entre les activitats que realitza destaquen, entre d'altres, la Setmana de la Ciència, el premi Fundació Catalana per a la recerca, elInici página premi de Literatura Científica i la creació del Cercle d'Amics de la Ciència. Disposa de diversos serveis com el SIAB (Servei d'Informació d'Ajuts i Beques), el CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya), l'IEEC (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya) i l'Anella Científica. F.C.R.I.

17 CATALUNYA - CULTURA

logo de la Fundació Cipriano GarciaFundació Cipriano García-Arxiu Històric de la CONC  (Barcelona, 1990 - )  Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l'activitat sindical. Els seus objectius són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica (1939-78) i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació. Forma part de la Xarxa d'Arxius Històrics de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, juntament amb arxius d'Andalusia, Galícia, Astúries, el País Valencià i la Fundació Primero de Mayo, de Madrid. Els seus fons, a més de Comissions Obreres...  Segueix... 

18 ILLES BALEARS - CULTURA

Fundació Emili Darder  (Palma de Mallorca, 1987 - )  Fundació cultural. Creada pels professors, intel·lectuals i polítics nacionalistes Sebastià Serra, Damià Pons i Mateu Morro. El seu objectiu és el foment de la cultura pròpia de Mallorca. L'activitat és dirigeix a la publicació de llibres, creació de fòrums de debat, cicles de conferències, etc. Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara (1987) o Cabrera Parc Natural (1990), i edità publicacions periòdiques d'anàlisi i reflexió teòrica, i reculls d'articles de pensament i d'actualitat. Des de la seva fundació n'és el president Sebastià Serra i Busquets. Fundació Emili Darder

19 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Enciclopèdia Catalana  (Barcelona, jul/1980 - )  Entitat cultural privada no lucrativa constituïda amb l'objecte de promoure i divulgar la cultura catalana. Es propietària de l'editorial Enciclopèdia Catalana i de la distribuïdora DIGEC SA i formen part del grup les editorials Edicions Proa i La Galera. HaInici página impulsat la publicació d'obres enciclopèdiques, diccionaris, obres de ficció, llibres de divulgació, manuals universitaris, la col·lecció Clàssics del Cristianisme i llibres infantils i juvenils. Fundació Enciclopèdia Catalana

20 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Fundació Entomològica Torres Sala  (València, 1976 - )  Fundació. Constituïda amb la col·lecció de més de 100.000 insectes llegada per Joan de Torres Sala d'Orduña i Feliu, amb la finalitat de promoure els estudis de recerca entomològica al País Valencià.

21 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Escolar Blanquerna  (Barcelona, 1974 - )  Fundació educativa. D'inspiració cristiana, gestiona diversos centres d'ensenyament superior. L'arquebisbat de Barcelona creà l'Escola de Magisteri de l'Església el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco. El canonge Urpí en fou el primer director. Adoptà el nom de Blanquerna el 1974. El 1979 s'adscriví a la Universitat de Barcelona, iniciant les activitats de reciclatge de mestres als estius, que formen part del pla de formació permanent del departament d'Ensenyament. El 1988 es constituí en fundació privada diocesana. El 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i alhora posà en marxa la facultat de Psicologia i Pedagogia. El 1992 creà l'Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia, el 1994 la de Ciències de la Comunicació, i el 1996 la de Polítiques i Sociologia. Blanquerna

22 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Francesc Gòdia  (Barcelona, 2000 - )  Entitat artística. Formada per familiars i amics de l'empresari, esportista i col·leccionista d'art Francesc Gòdia i Sales. La fundació, situada en un pis de l'Eixample, obrí una exposició permanent inaugurada al nov/2000. Mostra pintura, escultura, ceràmica i altres objectes artístics d'un període que va del s XII fins a temps recents, amb la voluntat de mantenir l'ambició d'una col·lecció particular. Els continguts de la mostra es modifiquen anualment.

23 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaFundació Gaietà Huguet  (Castelló de la Plana, 1919 - )  Institució fundada per Gaietà Huguet i Breva. Atorgava premis anuals a les activitats culturals i polítiques valencianistes. Per disposició testamentària de Gaietà Huguet i Segarra, fill de l'anterior, el 1962 es va crear una nova fundació. Promociona el català al País Valencià i fomenta les activitats literàries, l'excursionisme, etc. Del 1967 ençà concedeix un premi anual a un estudi lingüístic sobre el català.

24 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Gala-Salvador Dalí  (Figueres, Alt Empordà, 1983 - )  Entitat creada per promoure i protegir l'obra de Salvador Dalí i gestionar-ne el patrimoni. Està situada a l'edifici del Teatre-Museu Dalí de Figueres i gestiona també els museus de les cases que el pintor va ocupar a Portlligat i a Púbol. Fundació Gala-Dalí

25 ILLES BALEARS - CULTURA

Fundació Illes Balears  (Palma de Mallorca, 1988 - )  Fundació. Creada per Gabriel Cañellas i Fonts, que en fou el president des de la seva creació. Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears. Ha adquirit, per a la seva conservació, s'Illot, a s'Albufera d'Alcúdia (Mallorca), i Torralba, a Alaior (Menorca), on hi ha un important conjunt talaiòtic. La seva seu és a son Pax, a Palma. Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears. Fundació Illes Balears

26 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Jaume Bofill  (Barcelona, 1969 - )  Entitat. Fundada en recordança del filòsof Jaume Bofill. És dedicada a la promoció, per mitjà de beques d'estudi, de les ciències socials, especialment en el camp de la sociologia. Dedica atenció, també, a l'economia, la història, la política, etc. Ajuda institucions que treballen en aquells camps i a la publicació dels treballs becats. Patrocinà el Diccionari de les Ciències Socials a Catalunya. Fundació Jaume Bofill

27 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFundació Jaume I  (Barcelona, 1978 - )  Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l'activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic. Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l'editorial Barcino, la publicació anual d'una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el d'Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d'ensenyament (d'ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l'actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció "Els Nostres Clàssics" dins l'Editorial Barcino. Fundació Lluís Carulla

28 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura  (Barcelona, 1989 - )  Fundació eclesiàstica privada. Amb reconeixement civil, té la finalitat d'ajudar a superar la mera juxtaposició entre cristianisme i cultura, treballant per una inculturació actual de la fe cristiana. Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d'intel·lectuals cristians. Organitza un simposi internacional anual, seminaris, cicles de conferències i cursos, i promou espais de debat entre el pensament cristià i la cultura laica. Publica llibres, quaderns i dossiers temàtics. Convoca anualment el premi Joan Maragall per a una obra d'investigació o assaig sobre el tema Ètica. Humanisme i cristianisme. Fundació Joan Maragall

29 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Joan Miró (o Centre d'Estudis d'Art Contemporani)  (Barcelona, 1971 - )  Institució. Fundada per l'artista Joan Miró i vinculada a l'ajuntament de Barcelona. Instal·lada en un edifici a Montjuïc projectat per J. L. Sert

30 CATALUNYA - EMPRESA

Fundació La Caixa  (Catalunya, jul/1990 - )  Entitat. Fundada per la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona amb finalitats socials, culturals i educatives, en una línia de mecenatge. Posseeix nombroses sales d'exposicions i centres culturals per tot Catalunya i una xarxa de biblioteques, a més del Museu de la Ciència a Barcelona i un centre cultural a Madrid. A banda d'organitxar nombroses exposicions i de les activitats delInici página Museu de la Ciència, promou el Festival de Música Antiga i edita el butlletí "L'Informatiu" i la revista "Quaderns". A part té diverses col·leccions i col·labora en programes de desenvolupament rural i de conservació del medi ambient, entre moltes altres activitats. Obra Social La Caixa

31 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Patxot  Veure> Institució Patxot.

32 MÓN - CULTURA

Fundació Pau Casals  (Puerto Rico, 1972 - )  Fundació creada per Pau Casals amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l'estudi i el coneixement de la música clàssica. Presidida per l'abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l'Auditori Pau Casals, a part de l'organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants. Fundació Pau Casals

33 ILLES BALEARS - CULTURA

Fundació Pilar i Joan Miró  (Palma de Mallorca, 1992 - )  Institució museística, creada gràcies a un acord entre l'ajuntament i els hereus del pintor. Es tracta d'un museu, situat en un edifici de R. Moneo, amb una col·lecció permanent d'obra mironiana i exposicions temporals d'altres artistes. Fundació Pilar i Joan Miró

34 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Privada Vila Casas  (Baix Empordà, 1986 - )  Fundació privada. Dedicada a temes sociosanitaris i a partir de l'any 2000 treballà també en projectes de promoció d'artistes contemporanis. al jun/2000 endegà un projecte artístic anomenat Museu Art 2000 amb la creació de tres nous centres museístics d'art contemporani a l'Empordà, emplaçats a Pals (Ca la Tona, destacat edifici situat a l'interior de l'antiga muralla), Torroella de Montgrí (Palau Solterra) i Palafrugell. El seu objectiu és el d'obrir-se a totes les disciplines dels artistes catalans vius l'any 2000. Fundació Vila Casas

35 ILLES BALEARS - CULTURA

Inici páginaFundació Pública Antoni Maria Alcover  (Manacor, Mallorca, 1999 - )  Fundació. Creada per l'ajuntament, amb la finalitat de difondre la figura i l'obra d'Antoni Maria Alcover i Sureda. Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d'una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d'investigació i d'art, la promoció de l'estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d'un part temàtic de les Rondalles Mallorquines. A la junta rectora hi participen representants dels familiars del mossèn i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears: la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca.

36 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Rafael Campalans  (Barcelona, mar/1979 - )  Entitat creada per a l'estudi i la difusió del pensament socialista. Disposa d'un arxiu històric i d'una biblioteca hemeroteca on s'apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà. Publica els texts breus "Papers de la fundació" i les col·leccions "Debat", "Monografies" i "Federalisme". El primer director fou l'historiador José Luis Martín. Fundació Rafael Campalans

37 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Roca i Galès  (Barcelona, 1976 - )  Institució. Creada amb el sobrant de la liquidació del patrimoni de la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de Barcelona. Ha pres el nom de l'obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i l'estudi sobre el benestar social a Catalunya. Entre les seves realitzacions, cal fer esment d'un centre i d'una biblioteca de documentació cooperativa i d'una biblioteca i un arxiu de premsa sobre el medi. Ajuda algunes institucions socials. Fundació Roca i Galés

38 ILLES BALEARS - CULTURA

Fundació Rubió i Tudurí  (Maó, Menorca, 1987 – )  Fundació cultural privada. Creada pel mecenes Ferran Rubió i Tudurí, químic i farmacèutic menorquí, fundador i propietari dels laboratoris Andrómaco. La dirigí fins a la seva mort i la féu hereva dels seus béns, els més importants dels quals són el patrimoni artístic i la finca rural de Montgofre, on residia. La seva finalitat és vetllar per la cultura menorquina mitjançant diferentsInici página activitats i serveis, com ara la Biblioteca-Arxiu Ferran Rubió i Tudurí -biblioteca universitària formada per més de 5.000 volums, entre els quals destaquen el llegat de Pons Capella i el seu fons personal-; la Filmoteca de Menorca, que té la missió de conservar, catalogar i difondre el patrimoni cinematogràfic que faci referència a Menorca i als menorquins; la col·lecció de música menorquina, dedicada a recopilar documents musicals de l'illa; l'arxiu fotogràfic i audiovisual, i, finalment, nombroses publicacions. Fundació Rubió i Tudurí

39 CATALUNYA - CULTURA

Fundació Salvador Vives i Casajuana  (Barcelona, 1968 - )  Institució. Fundada pels hereus de confiança del doctor Salvador Vives i Casajuana. Es dedica al foment de la cultura dins els Països Catalans i convoca premis d'història, científics, de lingüística i d'estudis comarcals, i concedeix beques d'estudi. Ha publicat un centenar de llibres en català, que en una bona part s'ofrenen.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Funes de Pavia, Joan B.  (València, 1667 – 1707)  Navegant. És autor de diversos escrits professionals.

94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio  (Saragossa, Aragó, 1720 - Madrid, 1780)  Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina. Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l'edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d'assumir. En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III. La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l'avalot de les Quintes (1773).

41 CATALUNYA - EMPRESA

Fura dels Baus, La  (Barcelona, 1979 - )  Grup de teatre. Dedicat a la creació d'espectacles basats sobretot en la improvisació i en la provocació de l'espectador mitjançant espectaculars efectes de gran plasticitat,Inici página sovint situats fora de l'àmbit escènic tradicional. Se'n destaquen Accions (1984), Suz/o/Suz (1984), Tier Mon (1988), Noun (1990), M.T.M. (1994), Manes (1996) i Ombra (1998), amb els quals han participat en festivals internacionals i aconseguit diversos premis. També va participar en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i el 1993 rebé el premi Nacional de Teatre, entre d'altres importants premis. Han realitzat també alguns enregistraments musicals: Ajoe (1986), Suz (1987) i l'exposició Automàtics (1988). La Fura dels Baus

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Furell  (Benifairó de Valldigna, Safor Veure< Alfulell.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Furí, Bartomeu Nicolau  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714)  Militar. Es distingí entre els capitans d'artilleria que defensaren Barcelona contra els borbònics, al setge de 1713-14. Morí en la defensa del baluard de Santa Clara, durant la terrible batalla empresa per aquesta posició.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Furió, Pere  (Alacant, s XVII - País Valencià, s XVII)  Compositor. Fou mestre de capella a Elx, Lleó i Gandia. Escriví música religiosa.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Furió i Ceriol, Frederic  (València, 1527 – Valladolid, Castella, 1592)  Historiador i cronista. Erasmista. Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina. Protegit per Jordi d'Àustria, bisbe de Lieja, ciutat on s'establí (1544), li dedicà unes Instituciones rhetoricarum libri tres (Lovaina 1554). Defensà la necessitat pastoral de les versions en la llengua del país en la seva obra Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis (1556), que li portà greus problemes amb la Inquisició, ja que fou acusat de luteranisme. En la seva obra Concejo y consejeros del príncipe (Anvers 1559), repetidament publicada en distints idiomes, propugnà una organització federal per a l'imperi espanyol. Felip II el nomenàInici página conseller del nou governador dels Països Baixos, Requesens, i ambdós intentaren la pacificació d'aquest territori amb una política transigent.

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Furió i Kobs, Vicenç  (Palma de Mallorca, 1864 – 1956)  Historiador i pintor. Deixeble de Faust Morell. Ensenyà dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca. Com a pintor fou una de les últimes figures representatives del realisme acadèmic a Mallorca, i com a historiador participà en nombroses excavacions a les Balears i publicà alguns treballs d'història artística mallorquina: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925) i Imatges xilogràfiques mallorquines (1928). Políticament milità en el tradicionalisme.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Furió i Sastre, Antoni  (Palma de Mallorca, 1798 – 1853)  Historiador local. Cronista del regne de Mallorca, es dedicà a la transcripció de documents antics. La seva manca de preparació i la ceguesa que patí des del 1840 treuen valor a la seva nombrosa producció, en part inèdita. Entre les obres publicades es destaquen Memorias para servir a la historia eclesiástica, general, política de la provincia de Mallorca (1820), Carta histórico-crítica sobre el lugar donde estuvo situada la antigua Pollentia en la época en que los romanos dominaron la isla de Mallorca (1838), Diccionario histórico de los ilustres profesores de las bellas artes en Mallorca (1839), Panorama óptico-histórico-artístico de las islas Baleares (1840) i Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca (1852).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Furnells i Soler, J.  (Barcelona, 1866 – 1924)  Gravador. Excel·lí per la gran qualitat dels seus treballs, especialment les reproduccions de pintures.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFurnó, Emília  (Catalunya, s XIX – s XX)  Escriptora i pedagoga. Fou directora d'un col·legi particular a Barcelona. És autora d'unes Nocions d'urbanitat (1919). Del 1928 al 1935 publicà vint llibres de poesies, entre ells els titulats Apunts del natural (1930), Hores de solitud (1932) i Nadalenques (1935).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Furnó i Abad, Joaquim  (Barcelona, 1832 – 1918)  Gravador i medallista. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, Amb Antoni Roca i Sallent, i a París (1861-63). A Madrid va gravar medalles per encàrrec reial i, posteriorment, a Barcelona, fou professor a Llotja. S'especialitzà en l'aiguafort i el gravat en metall, pel qual va inventar un nou sistema de gravat fotogràfic en talla dolça sobre planxa d'acer, però va morir sense assolir-ne el perfeccionament.

51 CATALUNYA - LITERATURA

Furs de Catalunya  (Catalunya, s XIII - s XV)  Compilació de lleis normatives medievals de caràcter general donades pel rei des de Jaume I, també anomenades Constitucions. Posteriorment, els furs foren lleis aprovades en les Corts Catalanes. En les Corts del 1413, sota el regnat de Ferran I, foren compilades en Les Constitucions i altres drets de Catalunya.

52 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Furs de València  (País Valencià, 1261)  Recopilació o codi dels dret valencià medieval. Catalunya i Aragó havien volgut implantar els seus respectius furs al regne de València; però els Furs de València en van ésser totalment independents. Jaume I el va concedir a la ciutat de València l'any 1240, anomenat en principi Costum de València. Va ésser el primer document jurídic en català. Successivament ampliat, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, i adquirí un caràcter territorial unificant els furs locals. La primera edició feta en català, impresa a València per Lambert Palmart és del 1482. Entre 1950 i 1967 se'n va publicar la versió llatina, Fori Antiquii Valentiae o Furs de Jaume I, i el 1970 el lingüista Germà Colon en va iniciar una edició catalana completa crítica, de la qual han aparegut dos volums.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFus, molí del  (Alzira, Ribera Alta Veure> Molí del Fus, el.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fusell i Gil, Joaquim  (València, 1764 – 1823)  Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica. Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fuses i Comalada, Josep  (Barcelona, 1954 - )  Arquitecte. Es llicencià a l'ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l'Acadèmia d'Espanya a Roma (1980) i a l'Architectural Association de Londres (1984-85). Juntament amb Joan Maria Viader i Martí han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall. Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital -l'edifici d'habitatges Les Beates (1983-85), la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l'antic edifici de les Àligues (1986-92), o la reforma del mercat municipal (1991-93)- com en entorns menys compromesos -el bloc d'habitatges a Fontejau (1989-93), l'institut Lluís Companys a Tordera (1991-92) o la facultat de ciències experimentals i de la salut (1993-96) a Girona-.

56 PAÏSOS CATALANS - BIOGRAFIA

Fuset i Tubià, Josep  (Sueca, Ribera Baixa, 1871 – Barcelona, 1952)  Naturalista. Doctor en ciències naturals, va ésser catedràtic d'història natural a l'Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca (1900-13) i de biologia a la Universitat de Barcelona (1913-41). Fou elegit regidor de Palma de Mallorca el 1904 i nomenat alcalde accidental el 1906. Va escriure Aves de Cataluña (1912), Diccionario tecnológico de biología (1931), Manual de zoología (1938), etc.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fustam, cala  (es Mercadal, Menorca Cala de la costa de Migjorn, entre les cales de Trebalúger i Escorxada.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFustanyà  (Queralbs, Ripollès Poble (1.150 m alt), a l'esquerra del Freser, aigua amunt del seu aiguabarreig amb la riera de Serrat. L'església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839; pertangué al monestir del Canigó.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fusté i Ara, Miquel  (Barcelona, 1919 – 1966)  Antropòleg. Membre del Laboratori d'Antropologia de la Universitat de Barcelona, s'especialitzà en l'estudi de les restes humanes de la prehistòria, sobretot als Països Catalans, les Canàries i el Marroc. Entre els nombrosos treballs monogràfics que publicà es destaquen: Parietal neandertalià de la cova Negra (1953), Cráneos de la edad del bronce procedentes de una cueva sepulcral de Son Maimó en Petra, Mallorca (1953), Antropología de las poblaciones pirenaicas durante el período neo-eneolítico (1955), Estudio antropológico de los pobladores neo-eneolíticos de la región valenciana (1957), Estado actual de la antropología prehistórica de la península (1959) i Restos humanos prehistóricos de la cueva del Coll, Moià (1966).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fusté i Blanch, Josep Maria  (Linyola, Pla d'Urgell, 15/abr/1941 - )  Futbolista. Jugador del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió de copa (1968 i 1971) i de la Copa de Fires (1966). Nou vegades internacional, va conquerir el campionat d'Europa d'equips nacionals el 1964. Actuava de centrecampista, fou molts anys el motor del Barça.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fusté i Viladecans, Felícia  (Barcelona, 7/gen/1921 - )  Pintora, gravadora de vidre i escriptora. Estudià a l'Escola Massana. Ha publicat dos reculls poètics, el segon dels quals és el titulat Hores infinites (1950).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFuster, Ferran  (Catalunya, 1878 - s XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d'aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista "Razón y Fe".

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster, Jeroni  (València, s XV – s XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm "De profundis" (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fuster, Josep  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster, Just  (País Valencià, 1815 – s XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster, Melcior  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fuster, Pere Joan  (Illes Balears, s XIV)  Arquitecte. L'any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fuster, Ramon  (Anglès, Selva, s XIV)  Mestre d'obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l'església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l'ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFuster, Ricard  (Catalunya, s XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era de la Rigoletto de Verdi.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster, Tomàs  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d'escrits religiosos.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster, Valeri  (València, s XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d'èxit entre els seus contemporanis.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fuster i Bonnín, Joan  (Palma de Mallorca, 1870 – 1943)  Pintor. Format en el realisme acadèmic, més tard s'inclinà cap al modernisme. Fou professor de dibuix lineal a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma). Captà l'ambient burgès i intimista de la societat benestant d'aquell temps amb un estil acostat al de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Obtingué medalla d'or a l'exposició internacional de Marsella (1903). Molt actiu fins al 1920, quedà, després, eclipsat amb l'aparició de les noves tendències d'avantguarda, es clogué dins un humanisme, palès en escenes folklòriques de la pagesia i en paisatges i natures mortes. Exposà a Palma, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fuster i de Carulla, Valentí  (Barcelona, 1943 - )  Metge cardiòleg. Especialitzat en malalties cardiovasculars a diverses universitats europees, el 1971 es traslladà als EUA per continuar els seus estudis. Ha aconseguit un alt grau de reconeixement per les seves investigacions i per la docència a diverses universitats nord-americanes. Des del 1994 dirigeix l'Institut de Cardiologia de l'hospital Mount Sinai de Nova York. És autor de nombroses publicacions especialitzades i ha rebut premis i guardons internacionals, entreInici página ells el premi Príncep d'Astúries d'Investigació (1996).

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster i de Ribera, Bonaventura  (València, s XVII – 1658)  Religiós agustí. Ocupà càrrecs en el seu orde i excel·lí com a predicador, així com pels escrits que publicà preparant la canonització de sant Tomàs de Villanueva.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fuster i Fortesa, Antoni  (Palma de Mallorca, 1853 – 1902)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Palma, amb Joan Mestre i Joan O'Neill, i a Madrid. Moltes obres seves acusen l'exotisme lluminós i pintoresc del Marroc, a la manera de Fortuny. La seva producció està formada per olis i alguna aquarel·la, molt reduïda i de petit format; féu retrats delicats, amb una penetració psicològica encertada, plasmà objectes quotidians i dels barris marítims de Palma en natures mortes i marines, manifestà el concepte idealitzant i paternalista de la seva classe benestant.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fuster i Forteza, Gabriel  (Manacor, Mallorca, 1901 – 1967)  Historiador i escriptor. Farmacèutic, s'especialitzà en història de Manacor. Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor. Sa Llorençada... (1945), sobre els fets del 10/ago/1835, i una Historia de Manacor (1966), que comprèn fins al s XIX. És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fuster i Fuster, Marià  (Palma de Mallorca, 1862 – Barcelona, 1929)  Pintor. Membre corresponent de l'Academia de San Fernando, a Madrid. Establert a Barcelona, fou un dels fundadors del Centre d'Aquarel·listes (1880), que es convertí en el Cercle Artístic de Barcelona, del qual fou president molts anys. Fou tinent d'alcalde de Barcelona i col·laborà amb Rius i Taulet en l'Exposició Universal de 1888. PublicàInici página treballs sobre l'aquarel·la.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Fuster i GuillemóFuster i Guillemó, Jaume  (Barcelona, 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 31/gen/1998)  Escriptor. Casat amb Maria Antònia Oliver. En un primer moment es va decantar per la narració policiaca, amb novel·les com Abans del foc (1971), De mica en mica s'omple la pica (1972, portada al cinema el 1977), Tarda, sessió contínua, 3.45 (1976) i La corona valenciana (1982). Després va cultivar també el gènere fantàstic: L'illa de les tres taronges (1983), L'anell de ferro (1985) i Per quan vingui un altre juny (1987). Com a narrador de contes destaquen Les claus de vidre (1984), La matèria dels somnis (1986) i Vides de gos i altres claus de vidre (1989). Va obtenir el premi Crítica Serra d'Or per la traducció de Bella del Senyor d'A. Cohen (1989) i, amb El jardí de les Palmeres, el premi Ramon Llull de novel·la el 1993. Ha escrit també guions per a la televisió i va ésser promotor i secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. A partir del 2004 hi ha un premi literari que porta el seu nom.

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Felicià Fuster i Jaume

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFuster i Mayans, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1913 – 1977)  Periodista. Estudià dret a Barcelona i a Saragossa. Exercí la crítica d'art a "Baleares", on signà amb el pseudonim Gafim. El seu llibre Tres viatges amb calma per l'illa de la calma (1952) revela un esperit irònic i enginyós.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster i Membrado, Manuel  (la Todolella, Ports, 1717 – València, 1793)  Escriptor i llibreter. Residí des de jove a València, on fou primerament sabater i després esdevingué llibreter. Deixà, inèdits, diversos manuscrits, conservats a la Biblioteca Municipal de València: Sucesos memorables de Valencia y su Reino, un dietari sobre la Guerra de Successió, i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, entre d'altres. Fou el pare de Just Pastor Fuster i Taronger.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan Fuster i OrtellsFuster i Ortells, Joan  (Sueca, Ribera Baixa, 23/nov/1922 – 21/jun/1992)  Poeta, periodista, pensador i assagista. Publicà assaigs d'estètica, crítica i història literària, i anàlisis sociològiques i polítiques del País Valencià, i és considerat l'intel·lectual valencià més important del s XX i un dels màxims autors en llengua catalana. Després dels seus primers llibres de poemes, inicià amb El descrèdit de la realitat (1955) la seva brillant etapa d'assagista dins un humanisme crític, el punt culminant de la qual fou Nosaltres els valencians (1962), que, junt amb Qüestions de noms i El País Valencià, publicades el mateix any, són peces essencials per a entendre la identitat nacional de València i dels Països Catalans. Va ésser col·laborador habitual de diaris i de revistes, activitat que abandonà a...  Segueix... 

Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. (Joan Fuster i Ortells)

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fuster i Rabés, Ramon  (Bell·lloc d'Urgell, Pla d'Urgell, 1916 – Barcelona, 1976)  Mestre i llicenciat en filosofia i lletres. Fundà les revistes "Delta" i "Cavall Fort", on formà les seves col·laboracions amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc, i escriví a "Qüestions de Vida Cristiana". És autor del conte Sangota, el gos llop (1965) i de l'assaig L'educació, problema social (1965). Fou degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats deInici página Barcelona.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster i Romero, Nicolau  (València, s XIX – 1860)  Enginyer naval. Estudià a Barcelona. Projectà i dirigí la construcció del cuirassat Carlos V, que en un temps representà un esforç extraordinari per a la indústria naval espanyola.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster i Taronger, Just Pastor  (València, 1761 – 1835)  Bibliògraf i erudit. Fill de Manuel Fuster i Membrado. Estudià filosofia a la Universitat de València i, posteriorment, regentà la llibreria fundada pel seu pare. Voluntari de les forces locals durant la guerra del Francès, i batlle de barri el 1813, la seva llibreria esdevingué lloc de tertúlia de diversos intel·lectuals il·lustrats valencians, alguns dels quals l'ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la famosa Biblioteca Valenciana (1827-30). Deixà manuscrites dues obres, que es conserven a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España. Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca Universitària de València).

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fuster i Valiente, Joan Antoni  (Palma de Mallorca, 1892 - Sitges, Garraf, 1964)  Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l'Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid. Tot i que s'inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires. Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l'escola mallorquina.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFuster i Valldeperes, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1895 – Barcelona, 1942)  Narrador, periodista i autor teatral. Publicà les novel·les d'ambient local El príncep captiu (1923) i Perot i l'estel (1934); les obres teatrals Camp perdut (1915), La gran passió (1917), La bruixa (1918) i L'heroina (1918), i els reculls de glosses Evocacions (1921) i Moments (1923). Dirigí la revista "Meridià" (1938).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fuster i Vidal, Gaspar  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1652 - Sàsser, Sardenya, 1720)  Eclesiàstic i polític. Fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1675; passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri. Partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Brindisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d'Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V. Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l'illa (1717) es negà a reconèixer-lo. Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d'un curs de teologia escolàstica en llatí.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fustera, cala de la  (Benissa, Marina Baixa Cala de la costa, prop del terme de Calp, on ha sorgit una important nucli turístic. Hi ha un embarcador.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fusteret, el  (Súria, Bages)  Caseria.

91 CATALUNYA - ESPORT

Futbol Club Barcelona  Veure> Barcelona, Futbol Club.

92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFuxà i Gelabert, Joan  (Maó, Menorca, 1819 – 1890)  Músic. Del 1832 al 1876 fou organista a Santa Maria de Maó. Escriví, entre altres obres, motets, lamentacions i obres simfòniques.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Fuxà i LealFuxà i Leal, Manuel  (Barcelona, 1850 – 1927)  Escultor. Estudià a la Llotja de Barcelona, amb Rossend Nobas, a París, amb Carrière, i a Roma, sempre en ambients acadèmics, cosa que no priva la seva obra d'una certa densitat psicològica. De nou a Barcelona, fou professor (1896) i després director (1911-20) de l'Escola de Belles Arts de Barcelona i presidí la Junta de Museus de la ciutat. Fou un dels més prolífics autors de busts, mausoleus i monuments públics a Barcelona, així com d'escultures aplicades a l'arquitectura. Entre les quals sobresurten l'Escolà (1870, Museu d'Art Modern de Barcelona), els monuments a Aribau, Clavé, Rius i Taulet, etc, estàtues i relleus del monument a Colom, del Palau de Justícia, del convent de Pompeia, de l'Arc de Triomf, etc, l'Estalvi a la Caixa de Pensions, el Sant Jaume a la Caixa d'Estalvis Provincial, etc. Hi ha obres seves similars a Montevideo, Madrid, Ourense, Gijón i a diverses poblacions de Catalunya.

Anar a:    Fum ]    [ Fundacio E ]    [ Fundacio L ]    [ Furi ]    [ Fuster ]    [ Fuster i G ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -