|
|
|
Anar a: [ Oms i F ] [ Ona ] [ Op ] [ Or ] [ Orc ] [ Ordi ] No renteu les utopies; s'encongeixen. (Manuel de Pedrolo i Molina) 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Ferrer, Carolina d' (Catalunya Nord, s XIX – 1936) Besnéta de Josep d'Oms i de Taquí. A la seva mort s'extingí la branca de Pontellà i tots els Oms. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Figueres, Josep d' (Catalunya, s XVII) Militar. Ajudant de sergent major, publicà Orde de batalla o breu compendi militar... (1643). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Garrigoles, Lluís (Catalunya, s XIX – 1884) Metge. Publicà en col·laboració un Tratado elemental de las enfermedades de las mujeres (1840) i un Tratado de terapéutica general (1846). 4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms i Guerau, Antoni d' (Illes Balears, s XVII – 1661) Senyor de Son Oms. Primer membre de la línia que posseí aquesta senyoria amb una cavalleria a Porreres. Amb el seu casament amb la pubilla Francesca Guerau 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Oms i Guerau, Jeroni d' (Illes Balears, s XVII – 1679) Militar. Fill d'Antoni d'Oms i Guerau i de Francesca Guerau i Sanglada. Fou capità i governador de les viles de Petra i Sant Joan de Sineu. Acabà amb els bandolers fent penjar llurs principals caps, entre els quals Gargamellot. La seva rebesnéta fou Maria Magdalena d'Oms i de Torrella. 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Joli, Antoni d' (Catalunya Nord, s XVI – 1631) Rebesnét de Guillem d'Oms i de Ribes. Era senyor de Calmella i de Pià (senyoria que havia heretat dels parents materns). Es casà amb Jerònima de Jou i Joli, senyora de Vilaclara, que només li donà dues filles, amb les quals s'estingí (1692) aquesta línia dels senyors de Calmella: la petita fou monja canongesa de Sant Salvador de Perpinyà i heretà Calmella i Vilaclara, que llegà al seu convent, i la gran fou Maria Anna d'Oms i Jou. 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Jou, Maria Anna d' (Catalunya Nord, s XVI – 1645) Filla d'Antoni d'Oms i Joli, i de Jerònima de Jou i Joli. Fou senyora de Pià. No tingué fills del seu marit Àngel de Pas, senyor de Sant Marçal, a qui féu hereu. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Llop, Conrad d' (Barcelona, s XVI – 1595) Fill de Joan d'Oms. Ciutadà honrat de matrícula i donzell. Fou el pare de Francesc d'Oms i Cornet. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Llull, Miquel d' (Barcelona, s XVI – 1627) Donzell. Fill de Miquel d'Oms i Queralbs. El 1593 es casà amb la pubilla Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra, senyora de Sant Jordi Desvalls. El seu fill i hereu fou Miquel d'Oms i Biure-Vilarig. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Moreau-Montcheuil, Amadeu d' (Catalunya Nord, s XIX – 1885) Cavaller de la Legió d'Honor. Rebesnét de Tadeu d'Oms i del Viver. Fou el darrer representant de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Ponsa, Ignasi (Manresa, Bages, 1863 – Barcelona, 1914) Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Manresa, ciutat on hi ha tota la seva obra i per a la qual féu un projecte de reforma. És autor de l'Asil d'Orfes, dels magatzems Jorba, del Casino i de l'escorxador, entre d'altres. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Queralbs, Miquel d' (Barcelona, s XVI – 1596) Mercader. Fill i successor de Miquel d'Oms. Fou ciutadà honrat de matricula i donzell. Fill seu fou Miquel d'Oms i Llull. 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms i Samsó, Baltasar d' (Catalunya Nord, s XVI – 1630) Síndic del rec dels quatre casals. Era nét de Joan d'Oms i de Perapertusa, i fou pare de Guerau d'Oms i de Santmartí. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms i Sern, Ramon (Vic, Osona, 1815 – 1854) Escriptor. Abandonà els estudis eclesiàstics per fer de pagès. És autor d'unes Cobles gratulatòries a la nativitat de Maria Santíssima, que publicà, i d'altres poesies que restaren inèdites. 17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera, Gaietana d' (Catalunya, s XVIII – 1759) Filla i hereva d'Antoni d'Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms. Muller d'Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja. Mitjançant una convinença amb els Castelldosrius, Gaietana restà amb les propietats del seu pare, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris. Fou la darrera representant de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca. 19 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova, Manuel d' (Catalunya Nord, s XVII – 1670) Fill de Josep d'Oms-Cabrera i Desbosc. Fou capità de cavalls cuirassers de la companyia de guàrdies de Catalunya. Era senyor de Vilallonga de la Salanca, Tatzó d'Avall (ambdues senyories les vengué al baró de Montclar), de Talteüll i de la casa de Bellcastell. Durant la guerra dels Segadors fou partidari de Felip IV i li fou confiscada la hisenda al Rosselló. El 1666 fou processat per fellonia al rei de França i declarat còmplice de voler lliurar la plaça de Cotlliure als partidaris de la reincorporació del Rosselló al Principat. Fou pare d'Antoni d'Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms, Antoni d' (Catalunya Nord, s XVII – 1705) Fill i successor de Manuel d'Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova. Heretà de la mare el castell de Rubí. Fou capità de les guàrdies de Catalunya i conseller del consell d'Índies. Heretà el patrimoni dels Desbosc de Santvicenç (baronia de Vilassar i senyoria de Sant Vicenç de Burriac) i per mort (1688) del seu oncle matern, Ramon I d'Oms de Santapau, s'emparà del seu ja minvat patrimoni, que encara minvà més en vendre (1701) la senyoria de Saga. Tanmateix aquest patrimoni li fou discutit pels Sentmenat, barons i després marquesos de Castelldosrius (que al·legaren millors drets en virtut del testament d'Antoni I el Vinculador), als quals fou adjudicat per sentència judicial el 1730; tot i això, s'arribà a una convinença amb la filla i hereva d'Antoni, Gaietana 21 CATALUNYA - EMPRESA
22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Onàer (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Partida, al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals de la serra de la Xortà, on neix el barranc d'Onàer, que aflueix al riu d'Algar per la dreta. 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Once, El (Barcelona, 24/gen/1945 - 29/gen/1968) Setmanari esportiu d'humor. Editat en castellà com a continuador de "Xut!". Creació personal de Valentí Castanys. Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l'interès del públic per l'esport i especialment pel F.C.Barcelona. Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d'orientació. 24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oncina i Espí, Joan (Barcelona, 1925 - ) Tenor. Fou deixeble de Mercè Capsir. Es presentà com a tenor al Liceu en 1950. Ha actuat molt al mateix teatre, així com a d'altres de l'estranger. 26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
116 CATALUNYA - EMPRESA Onda Rambla (Barcelona, oct/1991 - ) Emissora de ràdio d'àmbit local. Inicià les seves emissions com a filial d'Onda Cero Radio i com a autònoma el 1996. 27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Ondara (Talavera, Segarra) Antic poble, contigu al de Pallerols, del qual constitueix, de fet, un barri ja el s XIX. Hi ha la font d'Ondara, una de les principals deus del riu d'Ondara. 29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ondara (Llombai, Ribera Alta) Partida, entre la vila i el riu Magre. 30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Ondara (Benimantell, Marina Baixa) Despoblat, situat al sud del poble. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (54 focs el 1602), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ondara, riu d' (Segarra / Urgell) Riu (o de Cervera; ant: torrent Major o de Maret) de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida, afluent esquerrà del Segre. Neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred. La capçalera, que s'alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de torrent de Civit. A Ondara rep l'aigua de la font d'Ondara, rega les petites hortes de la ribera de Cervera, on gira vers l'oest, i s'introdueix a l'Urgell, on, després de passar per Tàrrega i rebre el Cercavins per l'esquerra, passa per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d'Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre. A l'hivern se'n deriven regatges per als conreus, i a partir del març només se n'aprofiten les capes freàtiques. 32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
117 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Ondas (Barcelona, jun/1952 - 1975) Revista editada per Ràdio Barcelona. Publicada en castellà i amb abundants informacions de tema radiofònic, també intentà d'aplegar reportatges i comentaris orientats al públic femení. Dirigida per Manuel Tarín i Iglésias durant anys, tingué al capdavant M. Cruz Hernández en el últim període. En foren els principals col·laboradors, entre d'altres, Manuel del Arco, Lluís G. de Blain i Artur Llopis. 118 CATALUNYA - CULTURA Ondas, premis (Barcelona, 1960 - ) Premis instituïts per Ràdio Barcelona. Destinats als professionals i als programes del món audiovisual. Concebuts en els seus inicis per al món de la ràdio i la televisió, s'han incorporat posteriorment categories relacionades amb el cinema i la música. 33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA O'Neill i Rossinyol, Joan (Palma de Mallorca, 1828 – 1907) Pintor i escriptor. Intentà una mesurada adaptació del romanticisme literari -Poesías (1853)- i plàstic. Al seu Tratado de Paisaje (1862) acceptà l'observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española (1886-87). Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica. Fou secretari de l'Acadèmia de Belles Arts de Balears. Exercí, al "Museo Balear", una crítica teatral, musical i plàstica de caire 34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ònix, pedrera de s' (Manacor, Mallorca) Jaciment paleontològic, situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix a Manacor. Durant les tasques d'explotació es localitzà un reompliment d'origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d'amfibis, rèptils, l'artiodàctil Myotragus, petits vertebrats procedents d'egagròpiles d'ocells estrigiformes i nombroses restes d'ocells. El 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Onofre Arnau, castell d' (Mataró, Maresme) Nom de l'antic castell de Mata, després de Mataró (133 m alt), desaparegut. Era aturonat vora la costa, a llevant de la ciutat, vora la riba dreta de la riera de Mata. És 37 CATALUNYA - LITERATURA Onomasticon Cataloniae (Catalunya, 1931 – 1994) Ampli recull d'onomàstica. Enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català. És obra de Joan Coromines, amb la col·laboració de diversos historiadors. La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l'obra, del 1989 al 1997. El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament. Conté més de 400.000 topònims vius obtinguts oralment, a més d'algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita. El darrer volum conté un índex. És publicat per Curial Edicions Catalanes. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Oñós, Joan (Catalunya, s XIX - s XX) Forjador. Destaca en la història de la forja catalana d'aquest període per haver col·laborat amb Antoni Gaudí en innombrables construccions. Foren forjats per Oñós: la filigranada reixa que protegeix el basament de l'arbre genealògic de Jesucrist a la Sagrada Família; la reixa d'entrada de la casa Güell, a les Corts; la reixa, parcialment desapareguda, de la casa Vicens, a Gràcia; els ferros del palau 38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Onyar, l' (Selva / Gironès) Riu, afluent dretà del Ter. Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s'introdueix al Gironès, on s'escola en direcció nord, a l'extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d'haver separat la part vella de la ciutat de la nova. La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA Onze de Setembre, l' (Barcelona, 11/set/1714) Nom donat a la rendició de la ciutat, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l'exèrcit de Felip V, a la fi de la Guerra de Successió. El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, el jul/1714. Aquest començà una sèrie d'atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més prècariament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics. La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel, "la fi de la nació catalana", l'abolició de les constitucions del Principat (de manera semblant com ja ho havien estat les dels regnes de València i d'Aragó i ho serien les de Mallorca) i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del decret de Nova Planta. El nom d'Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalano-aragonès a Castella. 41 CATALUNYA - POLÍTICA
42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Opinió, L' (Barcelona, 18/feb/1928 - 10/oct/1934) Setmanari d'esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà. Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d'ERC, i amb la victòria electoral, s'estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d'aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i passà a representar les idees d'aquesta organització. Suspès governativament pels fets del 6/oct/1934, va desaparèixer definitivament. Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l'època i els principals polítics d'ERC. 43 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Opinión, La (València, 15/jul/1860 - 30/gen/1866) Diari. Tingué una primera època (fins al feb/1861) políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors. Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González. Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per T. Llorente i Olivares. En voler Campo suprimir el periòdic, l'adquirí, amb l'impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per "Las Provincias". 44 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Opinión de Cataluña, La (Barcelona, 1/gen/1899 – 1901) Diari conservador, propietat d'Elias de Molins. Successor d'"El Suplemento de Barcelona", fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de "La Opinión Imparcial". L'any 1900 acceptà de publicar la "Setmana Catalanista", com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s'havia de publicar. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Opisso i Cardona, Alfred (Barcelona, 1907 - Mataró, Maresme, 1980) Pintor i dibuixant. Fill de Ricard Opisso i Sala. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a dibuixant retratista i com a il·lustrador. Les seves obres són d'un estil depurat i senzill. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Opisso i Roig, Josep (Tarragona, 1820 – 1886) Escriptor i periodista. Fou director del "Diario de Tarragona" i d'"El Tarraconense". Publicà opuscles sobre temes financers i sobre Jaume I i el monestir de Poblet, a més d'un Himno al general Prim (1861). 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Opisso i Sala, Regina (Tarragona, 1879 - s XX) Escriptora. Filla d'Alfred Opisso i Vinyas. Escriví en castellà 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Opisso i Vinyas, Alfred (Tarragona, 1847 – Barcelona, 1924) Periodista, historiador, metge i crític d'art. Fou director de "La Ilustración Ibérica" i d'"El Camarada", i codirector de "La Vanguardia". Fou un bon divulgador de temes diversos, i traduí al castellà diverses obres mèdiques. A més d'algunes novel·les, escriví Historia de Europa (1880), El grito de la Independencia (1881) i Arte y artistas catalanes (1900). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Opisso i Vinyas, Antoni (Tarragona, 1851 – Barcelona, 1880) Escriptor i musicògraf. Germà d'Alfred i d'Antònia. Dirigí la revista "La España Musical". Treballà per un temps a Filipines com a funcionari. Col·laborà aleshores al periòdic "La Oceanía Española" i a diverses publicacions de Madrid. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Òpol (Òpol i Perellós, Rosselló) Poble (171 m alt) i antic municipi, s'assenta al peu del coll de la Savina i de l'antic castell d'Òpol, aturonat a 400 m alt, d'origen romà, però refet i poblat per Jaume I (que li donà el nom de Salvaterra) el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i (des del s XVI) de Salses, fins al tractat dels Pirineus (1659). L'antic terme comprenia també l'església de Valloriola. 54 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Optatus, Luci Cecili (Barcelona, s II) Personatge romà en temps de Marc Aureli. A la seva mort féu una gran deixa per a la celebració anual de la festa del "Pugilum", assignant quantitats importants per assegurar 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Òptim (Tarragona, s IV) Personatge romà. Li fou feta una lauda sepulcral en mosaic, conservada en la seva part principal, que és considerada la més bella de les trobades al cementiri de Tarragona. 57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Or, Bossa d' (Illes Balears, 1442 – 1801) Renda de 2.000 florins que proporcionaven tots els drets i regalies reials de la seca de Mallorca que Alfons el Magnànim atorgà el 1442 al mestre de la seca Pere Descatllar i de Santacoloma a canvi de diversos prèstecs que aquest li féu. Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al s XIX. El darrer senyor de la Bossa d'Or fou Guillem Descatllar i d'Olesa, mort el 1801. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Or, cabeçó d' (Alacantí) Veure> Cabeçó, el. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Or, cala d' (Santanyí, Mallorca Oriental) Veure> Cala d'Or. 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Or, coma d' (Portè, Alta Cerdanya) Coma de la capçalera de l'Arieja, al vessant septentrional del coll de Pimorent. És centrada per l'estany de la coma d'Or, l'emissari del qual aflueix al seu col·lector al límit de l'Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Or, riu d' (Bages) Afluent dretà del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages. 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ora, aigua d' (Bages / Berguedà / Solsonès) Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener. Neix a la serra d'Ensija, al Berguedà, amb el nom d'Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d'Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona. Té un cabal de 1 m3/s. 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Oral, El (Sant Fulgenci, Baix Segura) Poblat ibèric. És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d'1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar. Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible. L'interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d'uns 3,5 m d'amplada i cases d'estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m2. Ocupat al final del s VI aC, fou abandonat abans de mitjan s V aC. 65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Orantes i Corral, Manuel (Granada, Andalusia, 6/feb/1949 - ) Tennista. Radicat des de nen a Barcelona, fou aplegapilotes al Club de Tennis La Salut, al qual pertanyia. Fou campió d'Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966 i guanyà l'Orange Bowl el 1967, l'any en què també fou campió júnior de Wimbledon i absolut d'Espanya i debutà en l'equip espanyol de Copa Davis. El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976. Entre molts altres torneigs guanyà, el 1972, els internacionals d'Itàlia, Bèlgica i Alemanya, i el 1974 fou finalista al Roland Garros de París. El 1975 guanyà el de Forest Hills a Jimmy Connors, i el 1976 el Masters. L'any 1980 abandonà l'alta 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orara i Piquer, Josep (València, 1827 – 1881) Escriptor. És autor d'algunes obres dramàtiques. En la seva joventut es dedicà a la pintura. 67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Oratori, l' (Tesà, Rosselló) Santuari (la Mare de Déu de l'Oratori). 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orberà i Carrion, Josep Maria (València, 1821 – Madrid, 1886) Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot (1850), i doctor en dret, fou vicari capitular i governador eclesiàstic a Santiago (Cuba), on després de la revolució del 1868 estigué empresonat uns quants mesos per desobediència al govern espanyol. Fou bisbe d'Almeria (1876-86). 72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orbeta (Orba, Marina Alta) Caseria, situada a llevant de la vila, a la capçalera del barranc d'Orbeta, que neix als vessants septentrionals del tossal Gros de Segili i aflueix per la dreta al Girona, aigua avall del molí de Negrals. 73 PAÏSOS CATALANS - CULTURA
74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orcau (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Poble (753 m alt) i antic municipi. Annexat el 1970 a l'actual. Situat al peu de la serra de Sant Corneli. Hi ha restes de l'antic castell d'Orcau, centre de la baronia d'Orcau, i de la seva església romànica (santuari de la Pietat). L'església parroquial (Mare de Déu dels Àngels) fou bastida a mitjan s XVI. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orcau, Arnau d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Germà de Roger. El 1373 era governador del Rosselló i de la Cerdanya. Aleshores fou àrbitre de les diferències entre Pere III i Enric de Castella. Cessà en el càrrec el 1376 i fou succeït per Ramon de Perellós. El 1387 fou un dels qui vigilaren alguns passos de França, seguint ordres de Joan I, per si tractaca d'escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià. Anà a Sicília amb el seu germà, el 1393, embarcant amb l'expedició que organitzà i pagà Bernat IV de Cabrera. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orcau, Arnau d' (Catalunya, s XIV) Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne, el qual el convocà a la croada contra Granada, que finalment fou suspesa. El 1352 fou alertat, entre els que vigilaven la frontera d'Aragó amb Castella, per temor d'algunes incursions de l'infant Ferran. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orcau, Arnau d' (Catalunya, s XV) Cavaller. Era casat amb una filla de Dalmau de Castellbisbal. El 1462 prengué les armes per la Generalitat. Pere de Portugal li atorgà Castellbisbal el 1464. Fou capità de Martorell. 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Orcau, baronia d' (Pallars Jussà) Jurisdicció senyorial centrada en el castell d'Orcau. Pertangué, almenys des del s XIII, al llinatge dels Orcau. El baró Arnau d'Orcau, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu nét, el baró Arnau Julià d'Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer 119 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orcau, mestre d' (Catalunya, s XII) Pintor romànic anònim. Molt influït pel mestre de Pedret, col·laborà amb l'anomenat mestre de Cardós. Se li atribueix l'Anunciació i la Crucifixió de Sant Pere de Sorpe, i la decoració de l'absis de l'església del castell d'Orcau. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orcau, Ramon d' (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1269 fou un dels acompanyants de l'infant Pere II el Gran, al seu viatge a Castella. Arran de les hostilitats entre el comte de Foix i el rei Pere, donà fermança pel primer (1278). El 1280, en nom del monarca, tractà d'arreglar les desavinences que el comte de Pallars tenia amb la corona sobre la senyoria de Berga; arribà a un acord, però el rei no l'aprovà. El 1282 fou un dels testimonis que signaren el testament que atorgà Pere II, a Portfangós, abans de salpar amb l'expedició a Barbaria i Sicília. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orcau, Ramon d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Segurament fill de l'homònim. Fou batlle de Barcelona sota el regnat de Jaume II. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orcau, Roger d' (Catalunya, s XIV) Cavaller. Germà d'Arnau. Era senyor de Benavent de la Conca. El 1393, amb el seu germà, anà a combatré a Sicília, formant part de l'expedició de reforç de Bernat de Cabrera. El 1396 tornava a ésser a les seves terres, i es mobilitzà per defensar-les de la invasió del comte de Foix. 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ordal (Subirats, Alt Penedès) Poble (373 m alt), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València. És situat entre les anomenades serres d'Ordal, dins el massís de Garraf, cretàcies, formades per calcàries i dolomies resistents a l'erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un polje fossilitzat durant el Miocè. Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus (cereals, pomes i préssecs, vinya). El poble viu principalment del comerç de trànsit, a la davallada del coll de la Creu d'Ordal (507 m alt.), entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d'un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble de l'Ordal, i entre el puig de les Agulles (632 m alt.) i el puig Bernat (606 m). Hom explota pedreres i forns de calç. 84 CATALUNYA - HISTÒRIA Ordal, batalla d' (Ordal, Subirats, Alt Penedès, 9/set/1813) Fet d'armes durant la Guerra del Francès. Entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l'ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck. Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d'obrir-se pas i de retirar-se cap al nord. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ordeig (les Masies de Voltregà, Osona) Veure> Sant Miquel d'Ordeig. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA
87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ordeix, Francesc (Catalunya, s XVIII) Compositor. Hom en conserva nadales com Viendo algunas dudas, a quatre veus, i Clarines de la fama, a vuit veus amb acompanyament de violins. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ordèn (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.500 m alt), situat sota el Pelat de Talltendre. És esmentat ja el s IX. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ordes, les (Aiguamúrcia, Alt Camp) Llogaret, al nord-est de Santes Creus. La seva església depèn de la parròquia de Montagut. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ordina (Ripoll, Ripollès) Veïnat. Era un antic vilar esmentat ja a la fi del s IX. 91 CATALUNYA - LITERATURA Ordinacions d'en Sanctacília (Barcelona, mitjan s XIV) Nom amb el qual és conegut un text d'un conjunt de costums jurídics del dret local de la ciutat sobre les servituds rústiques i urbanes, que foren compostes a la baixa edat mitjana amb el títol de Consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre servituds de les cases e honors. Es creu que van ser redactades per un pràctic anomenat Sanctacília, del qual van adoptar el nom. Regulen, a més de les servituds esmentades, les relacions entre les finques. Després d'haver-se estès la seva vigència per gairebé tot Catalunya, van ser incloses dins les Recopilacions catalanes. 92 ILLES BALEARS - LITERATURA Ordinacions i Sumari dels Privilegis, consuetuds i Bons Usos del Regne de Mallorca (Illes Balears, 1663) Recopilació jurídica feta per encàrrec dels jurats per Antoni Moll, notari, síndic i arxiver perpetu del regne de Mallorca, i impresa per Pere Guasp el 1663 amb llicència del capità general del regne, 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ordinas i Tous, Joan (Santa Margalida, Mallorca, 1839 – Girona, 1899) Cantant. Inicià estudis eclesiàstics, però s'inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on fou deixeble de Selva. Debutà al Liceu l'any 1864 i realitzà, com a baix, una brillant carrera internacional. Professor honorari del conservatori de Milà, fundà a Barcelona una escola de cant. El paper que el féu cèlebre internacionalment fou el de Mefistòfeles, del Faust de Gounod. 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ordines, Josep (País Valencià, s XVII) Escriptor i religiós jesuïta. És autor de dues composicions satíriques i de poesies religioses presentades als concursos de l'època celebrats a València. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ordines, Pere (Illes Balears, s XVI – s XVII) Poeta. Escriví en català. En són ben conegudes algunes transcripcions de cançons populars i camperoles, que són útils per als estudis de folklore antic. 96 ANDORRA - MUNICIPI
97 ANDORRA - GEOGRAFIA Ordino, ribera d' (Andorra) Riu, afluent dretà de la Valira, que neix amb el nom de torrent de Fontblanca als estreps del puig de Siguer (2 520 m). Davalla en direcció est-sud-est fins a uns 1.940 m alt i adopta la direcció sud-oest, amb el nom de Rialb. A uns 1.460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció sud-sud-oest, i a uns 1.180 m alt rep la riera d'Ercs i s'orienta al sud-sud-est. L'aiguabarreig és a uns 1.040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes. El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs: vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d'acord amb el 98 CATALUNYA - MUNICIPI
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ordis, Antoni d' (Ordis, Alt Empordà, 1667 – Barcelona, 1744) Frare caputxí. Fou tres vegades provincial de Catalunya (1716-19, 1724-27 i 1730-32). També fou definidor general de l'orde (1726-33). Gaudí de gran prestigi. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ordóñez, Bartomeu (Burgos, Castella, v 1480 – Barcelona, 1520) Escultor i escriptor. Casat amb una barcelonina, Caterina, disposà d'ésser soterrat al costat de la seva esposa a Barcelona, on hi ha una part important de la seva obra. Entre el 1517 i el 1520 realitzà unes mampares de roure a la capçalera del cor de la seu barcelonina i també la decoració del rerecor, en marbre de Carrara (acabada el 1564 per l'escultor aragonès Pere Villar). Se li atribueix un relleu dedicat a la Sacra Conversació, trobat al Museu Diocesà de Barcelona, vers el 1908, procedent del Palau Episcopal. És autor del poema en castellà La Eulariada, en octaves reials, sobre la vida i el monestir de Santa Eulàlia. Fou editat a Tarragona en 1590. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orduna i Echevarria, Lluís (Azcoitia, País Basc, 1899 - Palafrugell, Baix Empordà, 1974) Actor i director escènic. Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona. A la postguerra actuà a l'Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L'auca del senyor Esteve (1956) i amb obres de J.M. de Sagarra (L'alcova vermella, El pobre d'esperit i els altres), de Carles Soldevila (Els milions de l'oncle), etc. Exercí també la direcció escènica. Fou supervisor d'actors de l'ADB (1954). Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacrado 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Ore (Osona) Taller monetari ibèric de localització incerta, suposadament per la plana de Vic. Encunyà asos de bronze durant la segona meitat del s II aC. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Oreis (Gisclareny, Berguedà) Despoblat i antiga església (Sant Romà) 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Orell, Guillem (Campos, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1780) Frare franciscà. Publicà uns Sermones varios i unes Notas y exposiciones para ilustrar la Santa Bíblia. 105 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orellana, Emili Josep (Barcelona, v 1860 – 1900) Escriptor i periodista. Fill de Francisco José Orellana. Dirigí els diaris barcelonins "Diario Mercantil" i "Diario del Comercio". Escriví una Historia popular de la marina 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orellana, Francisco José (Albuñol, Andalusia, 1820 – Barcelona, 1892) Escriptor. Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novel·les de fulletó (Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor, etc. ). Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista "El Bien Público" (1863) i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l'Institut de Foment de Treball Nacional i director de la revista "El Eco de la Producción", de Barcelona (1880-87). Havia dirigit la col·lecció de "Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero" (a partir del 1867), i és autor d'una Historia del general Prim (1871-72), en la qual destaca tant la història política dels anys seixanta com les relacions de Prim amb el proteccionisme català. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orellana, Vicenç (València, 1717 – 1785) Tècnic industrial. És autor d'un Tratado sobre los barnices i charoles i d'altres escrits tècnics. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Orellana i Mojolí, Marc Antoni (València, 1731 – 1813) Erudit. Advocat, exercí a Cadis i a Madrid. Fou acadèmic de Sant Carles i va aplegar una notable col·lecció pictòrica. Va pertànyer a l'Acadèmia de la Llengua Llatina i a la de San Fernando. Entre lingüista i historiador, és autor d'una Carta en Romanç (1782), dirigida al jesuïta Lassala, expulsat per la pragmàtica de Carles III, Valencia antigua y moderna (1924), en tres volums, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat; Biografía pictórica valentina (1930-36, 1967), en que inclogué notícies de nombrosos artistes valencians; Catàleg i descripció dels pardals de l'Albufera de València (1795) i Catàleg dels peixos que es crien i peixquen en lo mar de València (1802). En català fou autor d'alguns poemes i d'un recull d'adagis, avui perdut. La seva consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interès per la literatura i la història anteriors el situen dins el grup valencià anterior a la Renaixença que ja n'anuncia alguns trets. 110 FRANJA PONENT - HISTÒRIA
111 CATALUNYA - GEOGRAFIA Orèn (Prullans, Baixa Cerdanya) Masia i antic terme (ant: Orenç), al nord-est del poble. 112 CATALUNYA - HISTÒRIA Orenga (Vilanova de Meià, Noguera) Antic castell i terme (902 m alt), vora Peralta, al vessant occidental del coll d'Orenga (984 m alt), que comunica la conca de Meià amb la vall d'Ariet (i que dóna nom a l'antic terme de Colldorenga). 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Orenga, Guillem d' (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIII) Escultor. Col·laborà amb el mestre Bartomeu a la realització del sepulcre de Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus. 114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Orenga, tossal d' (Ares del Maestrat, Alt Maestrat) Cim muntanyós (1.144 m alt), al sector de contacte amb els ports de Morella; s'aixeca a la dreta de la rambla Carbonera.
|
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Ona Catalana
Onda
Onil
Opisso i Sala, Ricard
Òpol i Perellós
Orbanyà
Ordis