A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Oms i F ]    [ Ona ]    [ Op ]    [ Or ]    [ Orc ]    [ Ordi ]

No renteu les utopies; s'encongeixen. (Manuel de Pedrolo i Molina)

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Ferrer, Carolina d'  (Catalunya Nord, s XIX – 1936)  Besnéta de Josep d'Oms i de Taquí. A la seva mort s'extingí la branca de Pontellà i tots els Oms.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Figueres, Josep d'  (Catalunya, s XVII)  Militar. Ajudant de sergent major, publicà Orde de batalla o breu compendi militar... (1643).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Garrigoles, Lluís  (Catalunya, s XIX – 1884)  Metge. Publicà en col·laboració un Tratado elemental de las enfermedades de las mujeres (1840) i un Tratado de terapéutica general (1846).

4 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms i Guerau, Antoni d'  (Illes Balears, s XVII – 1661)  Senyor de Son Oms. Primer membre de la línia que posseí aquesta senyoria amb una cavalleria a Porreres. Amb el seu casament amb la pubilla Francesca GuerauInici página i Sanglada, adquirí el vincle dels Guerau d'Axartell. Llur fill fou Jeroni d'Oms i Guerau.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Oms i Guerau, Jeroni d'  (Illes Balears, s XVII – 1679)  Militar. Fill d'Antoni d'Oms i Guerau i de Francesca Guerau i Sanglada. Fou capità i governador de les viles de Petra i Sant Joan de Sineu. Acabà amb els bandolers fent penjar llurs principals caps, entre els quals Gargamellot. La seva rebesnéta fou Maria Magdalena d'Oms i de Torrella.

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Joli, Antoni d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1631)  Rebesnét de Guillem d'Oms i de Ribes. Era senyor de Calmella i de Pià (senyoria que havia heretat dels parents materns). Es casà amb Jerònima de Jou i Joli, senyora de Vilaclara, que només li donà dues filles, amb les quals s'estingí (1692) aquesta línia dels senyors de Calmella: la petita fou monja canongesa de Sant Salvador de Perpinyà i heretà Calmella i Vilaclara, que llegà al seu convent, i la gran fou Maria Anna d'Oms i Jou.

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Jou, Maria Anna d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1645)  Filla d'Antoni d'Oms i Joli, i de Jerònima de Jou i Joli. Fou senyora de Pià. No tingué fills del seu marit Àngel de Pas, senyor de Sant Marçal, a qui féu hereu.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Llop, Conrad d'  (Barcelona, s XVI – 1595)  Fill de Joan d'Oms. Ciutadà honrat de matrícula i donzell. Fou el pare de Francesc d'Oms i Cornet.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Llull, Miquel d'  (Barcelona, s XVI – 1627)  Donzell. Fill de Miquel d'Oms i Queralbs. El 1593 es casà amb la pubilla Marianna de Biure-Vilarig i de Senesterra, senyora de Sant Jordi Desvalls. El seu fill i hereu fou Miquel d'Oms i Biure-Vilarig.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOms i Mercader, Jaspert d'  (País Valencià, s XVI) (àlies Lluc de Benoste)  Noble, senyor de Sella. Besnét de Tomàs d'Oms. Pladejà (1510) per la baronia de Relleu. Morí sense fills, deixant la seva herència amb imposició de cognom i armes al seu cosí germà Miquel Joan Mercader.

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Moreau-Montcheuil, Amadeu d'  (Catalunya Nord, s XIX – 1885)  Cavaller de la Legió d'Honor. Rebesnét de Tadeu d'Oms i del Viver. Fou el darrer representant de la línia dels senyors de Calçà i Morellàs.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Ponsa, Ignasi  (Manresa, Bages, 1863 – Barcelona, 1914)  Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Manresa, ciutat on hi ha tota la seva obra i per a la qual féu un projecte de reforma. És autor de l'Asil d'Orfes, dels magatzems Jorba, del Casino i de l'escorxador, entre d'altres.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Queralbs, Miquel d'  (Barcelona, s XVI – 1596)  Mercader. Fill i successor de Miquel d'Oms. Fou ciutadà honrat de matricula i donzell. Fill seu fou Miquel d'Oms i Llull.

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms i Samsó, Baltasar d'  (Catalunya Nord, s XVI – 1630)  Síndic del rec dels quatre casals. Era nét de Joan d'Oms i de Perapertusa, i fou pare de Guerau d'Oms i de Santmartí.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms i Sern, Ramon  (Vic, Osona, 1815 – 1854)  Escriptor. Abandonà els estudis eclesiàstics per fer de pagès. És autor d'unes Cobles gratulatòries a la nativitat de Maria Santíssima, que publicà, i d'altres poesies que restaren inèdites.

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaOms-Cabrera i Desbosc, Josep d'  (Catalunya Nord, s XVI - 1641/45)  Fill de Bernat d'Oms i Cabrera, i d'Àngela Desbosc de Vilagaià i Desbosc. Féu costat al lloctinent comte de Santa Coloma. Fou pare de Manuel d'Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera, Gaietana d'  (Catalunya, s XVIII – 1759)  Filla i hereva d'Antoni d'Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms. Muller d'Agustí de Copons i de Copons, segon marquès de Moja. Mitjançant una convinença amb els Castelldosrius, Gaietana restà amb les propietats del seu pare, i els Castelldosrius amb els títols nobiliaris. Fou la darrera representant de la branca dels senyors de Vilallonga de la Salanca.

19 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA

Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova, Manuel d'  (Catalunya Nord, s XVII – 1670)  Fill de Josep d'Oms-Cabrera i Desbosc. Fou capità de cavalls cuirassers de la companyia de guàrdies de Catalunya. Era senyor de Vilallonga de la Salanca, Tatzó d'Avall (ambdues senyories les vengué al baró de Montclar), de Talteüll i de la casa de Bellcastell. Durant la guerra dels Segadors fou partidari de Felip IV i li fou confiscada la hisenda al Rosselló. El 1666 fou processat per fellonia al rei de França i declarat còmplice de voler lliurar la plaça de Cotlliure als partidaris de la reincorporació del Rosselló al Principat. Fou pare d'Antoni d'Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms, Antoni d'  (Catalunya Nord, s XVII – 1705)  Fill i successor de Manuel d'Oms-Cabrera-Desbosc i de Vilanova. Heretà de la mare el castell de Rubí. Fou capità de les guàrdies de Catalunya i conseller del consell d'Índies. Heretà el patrimoni dels Desbosc de Santvicenç (baronia de Vilassar i senyoria de Sant Vicenç de Burriac) i per mort (1688) del seu oncle matern, Ramon I d'Oms de Santapau, s'emparà del seu ja minvat patrimoni, que encara minvà més en vendre (1701) la senyoria de Saga. Tanmateix aquest patrimoni li fou discutit pels Sentmenat, barons i després marquesos de Castelldosrius (que al·legaren millors drets en virtut del testament d'Antoni I el Vinculador), als quals fou adjudicat per sentència judicial el 1730; tot i això, s'arribà a una convinença amb la filla i hereva d'Antoni, GaietanaInici página d'Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera. Morí en un duel.

21 CATALUNYA - EMPRESA

logo d'Ona FMOna Catalana  (Catalunya, 1998 - )  Grup radiofònic. Nascut com a suma de cinc emissores de ràdio privades que operen a les comarques gironines: Ràdio Olot, Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Pirineus i Ràdio Ripoll. Josep Puigbò en fou el conseller director general. El grup s'amplià amb l'entrada de Grupo Z i Radio Ambiente Musical, que aportaren les freqüències obtingudes a través de

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Onàer  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Partida, al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals de la serra de la Xortà, on neix el barranc d'Onàer, que aflueix al riu d'Algar per la dreta.

23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Once, El  (Barcelona, 24/gen/1945 - 29/gen/1968)  Setmanari esportiu d'humor. Editat en castellà com a continuador de "Xut!". Creació personal de Valentí Castanys. Durant anys aconseguí una notable audiència, per tal com coincidien la gràcia dels acudits i l'interès del públic per l'esport i especialment pel F.C.Barcelona. Unes temporades futbolístiques poc afortunades i la mort de Castanys portaren a la desaparició del setmanari, després de canvis de format i d'orientació.

24 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaOncés  (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya Poble de l'antic mun. de Càldegues, a l'esquerra del Segre, vora el límit amb l'enclavament de Llívia.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oncina i Espí, Joan  (Barcelona, 1925 - )  Tenor. Fou deixeble de Mercè Capsir. Es presentà com a tenor al Liceu en 1950. Ha actuat molt al mateix teatre, així com a d'altres de l'estranger.

26 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaOnda  (Plana Baixa Municipi: 108,42 km2, 192 m alt, 25.228 hab (2014). Situat entre els rius Sonella i Millars, als últims contraforts del Sistema Ibèric, a la zona costanera de la Plana. És un dels municipis més extensos de tota la regió. L'activitat econòmica se centra principalment en la indústria i els serveis. L'agricultura té en els garrofers el conreu més important, seguit dels ametllers i l'olivera. El regadiu comprèn dues àrees diferenciades: l'Horta Vella, que consta de l'horta de la Vila i l'horta de Miralcamp, amb aigües procedents de la font i dels pous del Canyar, i l'Horta Nova, creada a partir de la segona meitat del s XIX, amb aigua de pous. El conreu fonamental és el de tarongers, conegut des de l'època àrab i incremental al final del s XIX en produir-se la crisi de la morera; la varietat més important és la nàvel. Altres activitats econòmiques són l'explotació del bosc, la ramaderia (sobretot ovina) i l'avicultura. Indústries químiques i de materials per a la construcció...  Segueix... 

116 CATALUNYA - EMPRESA

Onda Rambla  (Barcelona, oct/1991 - )  Emissora de ràdio d'àmbit local. Inicià les seves emissions com a filial d'Onda Cero Radio i com a autònoma el 1996.

27 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaOndara  (Marina Alta Municipi: 10,41 km2, 36 m alt, 6.632 hab (2014). Situat a la riba dreta del riu Girona, que rega el terme, juntament amb el riu Verd i el barranc de la Fusta; aquests dos últims fan de límit amb el terme de Dénia. Els conreus més estesos són: vinya (raïm de taula), tarongers, ametllers, cereals i hortalisses. Per a la irrigació es val d'aigües procedents de mines, les quals beneficien també part de les hortes de Beniarbeig i Pedreguer. Bestiar porcí. Indústria alimentària, tèxtil de gènere de punt, de joguines, de mobles i de materials per a la construcció. La poblacióInici página viu concentrada a la vila, demogràficament, ha crescut d'una manera harmònica i continuada tot al llarg del s XX. La vila és a la dreta del Girona i la seva església parroquial és dedicada a santa Anna. El municipi comprèn, a més, el poble de Pamis i la masia i antic lloc dels Vinyals. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Història - IES Xebic - Club Atletisme

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ondara  (Talavera, Segarra)  Antic poble, contigu al de Pallerols, del qual constitueix, de fet, un barri ja el s XIX. Hi ha la font d'Ondara, una de les principals deus del riu d'Ondara.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ondara  (Llombai, Ribera Alta Partida, entre la vila i el riu Magre.

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ondara  (Benimantell, Marina Baixa Despoblat, situat al sud del poble. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (54 focs el 1602), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ondara, riu d'  (Segarra / UrgellRiu (o de Cervera; ant: torrent Major o de Maret) de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida, afluent esquerrà del Segre. Neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred. La capçalera, que s'alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de torrent de Civit. A Ondara rep l'aigua de la font d'Ondara, rega les petites hortes de la ribera de Cervera, on gira vers l'oest, i s'introdueix a l'Urgell, on, després de passar per Tàrrega i rebre el Cercavins per l'esquerra, passa per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d'Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre. A l'hivern se'n deriven regatges per als conreus, i a partir del març només se n'aprofiten les capes freàtiques.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaOndarella  (Guadalest, Marina Baixa Despoblat, al sud de la vila. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (13 focs el 1563), annexat el 1534 a la rectoria de Benisseclí. Fou de la senyoria dels Cardona, marquesos de Guadalest.

117 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Ondas  (Barcelona, jun/1952 - 1975)  Revista editada per Ràdio Barcelona. Publicada en castellà i amb abundants informacions de tema radiofònic, també intentà d'aplegar reportatges i comentaris orientats al públic femení. Dirigida per Manuel Tarín i Iglésias durant anys, tingué al capdavant M. Cruz Hernández en el últim període. En foren els principals col·laboradors, entre d'altres, Manuel del Arco, Lluís G. de Blain i Artur Llopis.

118 CATALUNYA - CULTURA

Ondas, premis  (Barcelona, 1960 - )  Premis instituïts per Ràdio Barcelona. Destinats als professionals i als programes del món audiovisual. Concebuts en els seus inicis per al món de la ràdio i la televisió, s'han incorporat posteriorment categories relacionades amb el cinema i la música.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

O'Neill i Rossinyol, Joan  (Palma de Mallorca, 1828 – 1907)  Pintor i escriptor. Intentà una mesurada adaptació del romanticisme literari -Poesías (1853)- i plàstic. Al seu Tratado de Paisaje (1862) acceptà l'observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española (1886-87). Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica. Fou secretari de l'Acadèmia de Belles Arts de Balears. Exercí, al "Museo Balear", una crítica teatral, musical i plàstica de caireInici página eclèctic.

34 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcoiàOnil  (Alcoià Municipi: 48,41 km2, 697 m alt, 7.565 hab (2014). Situat a la vora del riu Verd o de Castalla, al sector septentrional de la foia de Castalla, al sud-oest d'Alcoi. El sector nord del terme és accidentat per la serra d'Onil (1.018 m alt) i el pla d'Onil. Drenen el terme el riu Verd i diversos barrancs afluents. Agricultura de secà (cereals, olivera i vinya) i de regadiu (hortalisses), amb aigua procedent de diverses fonts. Explotacions avícoles. La principal font de riquesa és la indústria, i la fabricació de joguines és la principal activitat industrial, juntament amb la fabricació de materials per a la construcció. La població és mantingué estacionària durant la primera meitat del s XX i registrà un creixement important entre el 1950 i el 1965, a causa de l'afluència d'immigrants d'Andalusia i de la Manxa. La vila conserva el palau dels barons de Castalla (en una ala del qual hi ha l'església parroquial de Sant Jaume), obra del s XVII. El municipi comprèn, també les caseries de Vistabella, la Cadolla, Favanella, Fontanar i Mossèn Joan. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament - IES La Creueta

35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ònix, pedrera de s'  (Manacor, Mallorca Jaciment paleontològic, situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix a Manacor. Durant les tasques d'explotació es localitzà un reompliment d'origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d'amfibis, rèptils, l'artiodàctil Myotragus, petits vertebrats procedents d'egagròpiles d'ocells estrigiformes i nombroses restes d'ocells. El

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Onofre Arnau, castell d'  (Mataró, Maresme Nom de l'antic castell de Mata, després de Mataró (133 m alt), desaparegut. Era aturonat vora la costa, a llevant de la ciutat, vora la riba dreta de la riera de Mata. ÉsInici página esmentat ja el 1042. Tenia dins la seva jurisdicció Mataró, Mata, Traià, Cirera, Valldeix, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Llavaneres i la quadra d'Estrac. Al s XI el castell de Mata es repartí amb el de Dosrius el territori del desaparegut castell de Montalt.

37 CATALUNYA - LITERATURA

Onomasticon Cataloniae  (Catalunya, 1931 – 1994)  Ampli recull d'onomàstica. Enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català. És obra de Joan Coromines, amb la col·laboració de diversos historiadors. La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l'obra, del 1989 al 1997. El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament. Conté més de 400.000 topònims vius obtinguts oralment, a més d'algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita. El darrer volum conté un índex. És publicat per Curial Edicions Catalanes.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oñós, Joan  (Catalunya, s XIX - s XX)  Forjador. Destaca en la història de la forja catalana d'aquest període per haver col·laborat amb Antoni Gaudí en innombrables construccions. Foren forjats per Oñós: la filigranada reixa que protegeix el basament de l'arbre genealògic de Jesucrist a la Sagrada Família; la reixa d'entrada de la casa Güell, a les Corts; la reixa, parcialment desapareguda, de la casa Vicens, a Gràcia; els ferros del palau

38 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaOntinyent  (Vall d'Albaida)  Municipi i capital de la comarca: 125,43 km2, 382 m alt, 36.180 hab (2014). Situat entre la serra Grossa (o serra d'Ontinyent) i la d'Agullent, que accidenten el terme, molt muntanyós. És drenat pel riu Clariano (dit també riu d'Ontinyent) i per una sèrie de barrancs. Una gran part del terme és coberta de bosc de pins. L'agricultura de regadiu és possible gràcies a les sèquies derivades del riu, i s'hi conreen hortalisses i fruiters (melons), però preponderen els cultius de secà, dedicats principalment a cereals, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí iInici página aviram). Indústria tèxtil, de materials per a la construcció, alimentària, metal·lúrgica i paperera; manufactures de fusta. La ciutat ha triplicat la població des del 1900, amb un ritme de creixement progressivament accelerat a partir del 1940. És un centre comarcal per als productes agraris (cítrics), amb una indústria important. El nucli antic de la ciutat, conegut com la Vila, conserva...  Segueix... 

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Onyar, l'  (Selva / GironèsRiu, afluent dretà del Ter. Neix a Brunyola, al vessant oriental de les Guilleries, i, dibuixant un semicercle, s'introdueix al Gironès, on s'escola en direcció nord, a l'extrem occidental de les Gavarres, fins a a Girona, on aboca les aigües al Ter, després d'haver separat la part vella de la ciutat de la nova. La confluència del Ter, el Galligants, el Güel i el mateix Onyar, ha provocat històricament serioses inundacions a la ciutat de Girona.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Onze de Setembre, l'  (Barcelona, 11/set/1714)  Nom donat a la rendició de la ciutat, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l'exèrcit de Felip V, a la fi de la Guerra de Successió. El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames, duc de Berwick, el jul/1714. Aquest començà una sèrie d'atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més prècariament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova, ferit en el darrer assalt dels borbònics. La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel, "la fi de la nació catalana", l'abolició de les constitucions del Principat (de manera semblant com ja ho havien estat les dels regnes de València i d'Aragó i ho serien les de Mallorca) i el sotmetiment de Catalunya als esquemes rígidament centralistes i autoritaris de la monarquia de Felip V amb la implantació del decret de Nova Planta. El nom d'Onze de Setembre ha restat com a símbol de la desfeta catalana que culminà el procés de decadència iniciat des de la unió del regne catalano-aragonès a Castella.

41 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaOnze de Setembre, Diada de l'  (Catalunya, 1976 - )  Diada Nacional de Catalunya, aprovada pel Parlament de Catalunya el 1980. Jornada que simbolitza la resistència a la pèrdua dels drets propis de Catalunya, que tingué lloc el 11/set/1714. Des de la fi del s. XIX la diada fou commemorada a Barcelona amb ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, i amb manifestacions que sovint foren reprimides per les autoritats governatives durant els anys de la monarquia, i totalment prohibides després de la guerra civil de 1936-39, amb la retirada del monument, bé que el seu emplaçament continuà essent visitat en els darrers anys en commemoració d'aquella data. El 1976 fou novament permesa la commemoració pública del fet en un míting multitudinari a Sant Boi de Llobregat, lloc on és enterrat Casanova, i l'any següent amb una manifestació de més d'un milió de persones a Barcelona.

42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Opinió, L'  (Barcelona, 18/feb/1928 - 10/oct/1934)  Setmanari d'esquerra en català, creat per Joan Lluhí i Vallescà. Amb motiu de les eleccions municipals de 1931, sortí durant una setmana tot fent campanya política a favor de les candidatures d'ERC, i amb la victòria electoral, s'estructurà definitivament com a diari i com a òrgan d'aquell partit, fins que fou creat el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i passà a representar les idees d'aquesta organització. Suspès governativament pels fets del 6/oct/1934, va desaparèixer definitivament. Dirigit primer per Antoni Xirau, ho fou després per Joaquim Ventalló. Hi col·laboraren importants periodistes de l'època i els principals polítics d'ERC.

43 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Opinión, La  (València, 15/jul/1860 - 30/gen/1866)  Diari. Tingué una primera època (fins al feb/1861) políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors. Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González. Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per T. Llorente i Olivares. En voler Campo suprimir el periòdic, l'adquirí, amb l'impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per "Las Provincias".

44 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaOpinión, La  (Palma de Mallorca, jun/1879 – ago/1890)  Diari en castellà. Òrgan del partit republicà possibilista, fundat i dirigit per Joaquim Fiol. Els redactors que tingué inicialment cessaren quan Antoni Maura s'uní al partit fusionista de Sagasta el 1881. Desaparegué en produir-se la quasi total acceptació per part dels possibilistes mallorquins del cabdillatge d'Antoni Maura.

45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Opinión de Cataluña, La  (Barcelona, 1/gen/1899 – 1901)  Diari conservador, propietat d'Elias de Molins. Successor d'"El Suplemento de Barcelona", fundat el 1884 i que el 1894 canvià el nom pel de "La Opinión Imparcial". L'any 1900 acceptà de publicar la "Setmana Catalanista", com a suplement del periòdic, però al cinquè número ambdós foren suspesos pel fet que fou considerat massa catalanista un solt que s'havia de publicar.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Cardona, Alfred  (Barcelona, 1907 - Mataró, Maresme, 1980)  Pintor i dibuixant. Fill de Ricard Opisso i Sala. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha destacat com a dibuixant retratista i com a il·lustrador. Les seves obres són d'un estil depurat i senzill.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Roig, Josep  (Tarragona, 1820 – 1886)  Escriptor i periodista. Fou director del "Diario de Tarragona" i d'"El Tarraconense". Publicà opuscles sobre temes financers i sobre Jaume I i el monestir de Poblet, a més d'un Himno al general Prim (1861).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Sala, Regina  (Tarragona, 1879 - s XX)  Escriptora. Filla d'Alfred Opisso i Vinyas. Escriví en castellàInici página poesies i contes infantils, i algunes novel·les com les titulades Nocturno trágico, Rosa de otoño i Por su hijo.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricard Opisso i SalaOpisso i Sala, Ricard  (Tarragona, 20/nov/1880 – Barcelona, 21/mai/1966)  Dibuixant i caricaturista. Fill d'Alfred Opisso i Vinyas. Autodidacte, treballà un temps al costat d'Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família. Freqüentà Els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista "Luz" (1898). També exposà a l'establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari "Quatre Gats" (1899). Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen. També publicà a "Joventut" i "Pèl & Ploma" durant el 1901. L'any 1903 entrà a la redacció de "Cu-Cut!", on féu nombrosos dibuixos esquitxats, que han quedat com els millors de la seva extensa obra. El 1906 viatjà a París, on col·laborà a diverses revistes. Tornà a Barcelona i en desaparèixer "Cu-Cut!" (1912), entrà a "L'Esquella de la Torratxa" i a "La Campana de Gràcia". A la primera d'aquestes revistes publicà dibuixos de multituds, que li donaren gran popularitat. Fets primer amb...  Segueix... 

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Vinyas, Alfred  (Tarragona, 1847 – Barcelona, 1924)  Periodista, historiador, metge i crític d'art. Fou director de "La Ilustración Ibérica" i d'"El Camarada", i codirector de "La Vanguardia". Fou un bon divulgador de temes diversos, i traduí al castellà diverses obres mèdiques. A més d'algunes novel·les, escriví Historia de Europa (1880), El grito de la Independencia (1881) i Arte y artistas catalanes (1900).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Opisso i Vinyas, Antoni  (Tarragona, 1851 – Barcelona, 1880)  Escriptor i musicògraf. Germà d'Alfred i d'Antònia. Dirigí la revista "La España Musical". Treballà per un temps a Filipines com a funcionari. Col·laborà aleshores al periòdic "La Oceanía Española" i a diverses publicacions de Madrid.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaOpisso i Vinyas, Antònia  (Tarragona, 1853 – Barcelona, 1929)  Escriptora. Germana d'Alfred i d'Antoni. És autora del drama Mujeres que matan y mujeres que mueren, així com d'algunes novel·les i d'un Ensayo crítico sobre el teatro español.

53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Òpol  (Òpol i PerellósRosselló)  Poble (171 m alt) i antic municipi, s'assenta al peu del coll de la Savina i de l'antic castell d'Òpol, aturonat a 400 m alt, d'origen romà, però refet i poblat per Jaume I (que li donà el nom de Salvaterra) el 1246 per tal de guardar la frontera amb el regne de França, i constituí la fortalesa catalana més important, juntament amb les de Perpinyà i (des del s XVI) de Salses, fins al tractat dels Pirineus (1659). L'antic terme comprenia també l'església de Valloriola.

54 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóÒpol i Perellós  (Rosselló Municipi: 50,5 km2, 161 m alt, 996 hab (2012), (fr: Opoul-Périllos). Situat a la falda i al seu sector més oriental de les Corberes, a l'esquerra del Ròvol, afluent de l'Aglí, al nord-oest de Perpinyà. Constituït el 1970 per l'agregació dels termes d'Òpol i de Perellós. A la plana litoral està cobert, en gran part, per l'estany de Salses. Ha perdut els arbres i el territori és cobert de garriga. El principal recurs és l'agricultura de secà, produeix, sobretot, vinya, cereals i oliveres. La producció de vi s'inclou al sector de les Corberes de Rosselló, quant als de qualitat superior; els

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Optatus, Luci Cecili  (Barcelona, s II)  Personatge romà en temps de Marc Aureli. A la seva mort féu una gran deixa per a la celebració anual de la festa del "Pugilum", assignant quantitats importants per assegurarInici página diversos aspectes que n'afavorissin l'esplendor.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òptim  (Tarragona, s IV)  Personatge romà. Li fou feta una lauda sepulcral en mosaic, conservada en la seva part principal, que és considerada la més bella de les trobades al cementiri de Tarragona.

57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Or, Bossa d'  (Illes Balears, 1442 – 1801)  Renda de 2.000 florins que proporcionaven tots els drets i regalies reials de la seca de Mallorca que Alfons el Magnànim atorgà el 1442 al mestre de la seca Pere Descatllar i de Santacoloma a canvi de diversos prèstecs que aquest li féu. Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al s XIX. El darrer senyor de la Bossa d'Or fou Guillem Descatllar i d'Olesa, mort el 1801.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Or, cabeçó d'  (Alacantí Veure> Cabeçó, el.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Or, cala d'  (Santanyí, Mallorca Oriental Veure> Cala d'Or.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Or, coma d'  (Portè, Alta Cerdanya Coma de la capçalera de l'Arieja, al vessant septentrional del coll de Pimorent. És centrada per l'estany de la coma d'Or, l'emissari del qual aflueix al seu col·lector al límit de l'Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Or, riu d'  (Bages Afluent dretà del Llobregat, que neix als contraforts meridionals de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col·lector aigua avall de Sant Benet de Bages.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOr, sèquia de l'  (Horta Sèquia de la comarca, dita oficialment canal del Túria, construida el 1829 i administrada independentment del Tribunal de les Aigües. Té la presa prop del barri de Montolivet, a la dreta del Túria, uns 2 km abans de la seva desembocadura, i rega el sector costaner fins a Pinedo; acaba el seu recorregut prop de l'Albufera. Rega 5.500 ha d'arrossars. La seva construcció sanejà aquestes terres d'aiguamolls.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ora, aigua d'  (Bages / Berguedà / Solsonès Riu pre-pirinenc, afluent esquerrà del Cardener. Neix a la serra d'Ensija, al Berguedà, amb el nom d'Aigua de Llinars. Passat el congost de Graudescales, forma la vall d'Ora, i, pel Solsonès, entra al Bages, on desguassa aigua amunt de Cardona. Té un cabal de 1 m3/s.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Oral, El  (Sant Fulgenci, Baix Segura Poblat ibèric. És situat als estreps meridionals de la serra del Molar, sobre un petit esperó d'1 ha de superfície i una altura de 40 m sobre el nivell del mar. Era envoltat per una muralla, dotada de dues grans torres en el punt més accessible. L'interior es caracteritza per un traçat urbanístic relativament regular, amb carrers rectilinis d'uns 3,5 m d'amplada i cases d'estructura i dimensions diverses, però sovint complexes, formades per diverses estances i amb una superfície que pot ultrapassar els 100 m2. Ocupat al final del s VI aC, fou abandonat abans de mitjan s V aC.

65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Orantes i Corral, Manuel  (Granada, Andalusia, 6/feb/1949 - )  Tennista. Radicat des de nen a Barcelona, fou aplegapilotes al Club de Tennis La Salut, al qual pertanyia. Fou campió d'Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966 i guanyà l'Orange Bowl el 1967, l'any en què també fou campió júnior de Wimbledon i absolut d'Espanya i debutà en l'equip espanyol de Copa Davis. El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976. Entre molts altres torneigs guanyà, el 1972, els internacionals d'Itàlia, Bèlgica i Alemanya, i el 1974 fou finalista al Roland Garros de París. El 1975 guanyà el de Forest Hills a Jimmy Connors, i el 1976 el Masters. L'any 1980 abandonà l'altaInici página competició i es dedicà a l'ensenyament del tennis. En 1986-92 fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orara i Piquer, Josep  (València, 1827 – 1881)  Escriptor. És autor d'algunes obres dramàtiques. En la seva joventut es dedicà a la pintura.

67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Oratori, l'  (Tesà, Rosselló Santuari (la Mare de Déu de l'Oratori).

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaOrba  (Marina Alta Municipi: 17,80 km2, 156 m alt, 2.216 hab (2014). Situat a la subcomarca de les valls de Pego, entre el riu Xaló i el Girona; aquest darrer rega el terme amb els seus afluents, els barrancs de Fontilles i d'Orbeta. El territori és accidentat per relleus no gaire alts, que corresponen als últims estreps de la serra d'Aitana. El bosc cobreix gairebé la meitat del terme. El principal recurs econòmic és l'agricultura: hi predomina el secà sobre el regadiu, que utilitza exclussivament aigua de pou. Els principals conreus són els de cereals, seguits pels d'ametllers, oliveres i garrofers, al regadiu hi ha tarongers. La indústria (ceràmica i fabricació de rajoles) complementa l'economia, juntament amb l'incipient sector de serveis. Demogràficament tingué un increment cap al 1920, però després de minvar al voltant dels anys seixanta, es recupera lentament. La vila és a la plana, dominada pel turó on s'aixecava l'antic castell d'Orba. El municipi comprèn, a més, la caseria d'Orbeta. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Unió Musical

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaOrba, l'  (Alfafar, Horta)  Caseria i partida, al límit amb els termes de Benetússer i de Massanassa.

70 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentOrbanyà  (Conflent Municipi: 14,40 km2, 836 m alt, 9 hab (2012), (fr: Urbanya). Situat a la conca de la Tet, entre el Serrat Gran i el Pic de la Mosquetosa, comprèn la vall alta de la riera d'Orbanyà, que neix al vessant meridional del coll de Torn i s'uneix, per l'esquerra, amb la riera de Noedes, a Conat, per formar la riera de Callau. Una gran part del terme és boscat (bosc de la Pinosa, la Fajosa). La migradesa de l'agricultura, amb conreus de secà (cereals, patates i llegums) i de la ramaderia han provocat gairebé el despoblament total de la població, que s'ha reduït de manera considerable des del 1936, encara que actualment, sobretot a l'estiu, s'ha convertit en lloc de segona residència. El poble, esmentat ja el 1186, s'assenta vora la riera d'Orbanyà, al voltant de l'església parroquial. Fou annexat el 1973 al de Rià i segregat de nou el 1983. El terme comprén l'antic veïnat de Marçac i el despoblat de Navilles. Turisme (en castellà)

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orberà i Carrion, Josep Maria  (València, 1821 – Madrid, 1886)  Eclesiàstic. Ordenat de sacerdot (1850), i doctor en dret, fou vicari capitular i governador eclesiàstic a Santiago (Cuba), on després de la revolució del 1868 estigué empresonat uns quants mesos per desobediència al govern espanyol. Fou bisbe d'Almeria (1876-86).

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orbeta  (Orba, Marina Alta Caseria, situada a llevant de la vila, a la capçalera del barranc d'Orbeta, que neix als vessants septentrionals del tossal Gros de Segili i aflueix per la dreta al Girona, aigua avall del molí de Negrals.

73 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Inici páginaORCA  Sigla de l'Organització per a la Cartografia de les Plantes Vasculars dels Països Catalans.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orcau  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Poble (753 m alt) i antic municipi. Annexat el 1970 a l'actual. Situat al peu de la serra de Sant Corneli. Hi ha restes de l'antic castell d'Orcau, centre de la baronia d'Orcau, i de la seva església romànica (santuari de la Pietat). L'església parroquial (Mare de Déu dels Àngels) fou bastida a mitjan s XVI.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Arnau d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Germà de Roger. El 1373 era governador del Rosselló i de la Cerdanya. Aleshores fou àrbitre de les diferències entre Pere III i Enric de Castella. Cessà en el càrrec el 1376 i fou succeït per Ramon de Perellós. El 1387 fou un dels qui vigilaren alguns passos de França, seguint ordres de Joan I, per si tractaca d'escapar-hi la fugitiva reina Sibil·la de Fortià. Anà a Sicília amb el seu germà, el 1393, embarcant amb l'expedició que organitzà i pagà Bernat IV de Cabrera.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Arnau d'  (Catalunya, s XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne, el qual el convocà a la croada contra Granada, que finalment fou suspesa. El 1352 fou alertat, entre els que vigilaven la frontera d'Aragó amb Castella, per temor d'algunes incursions de l'infant Ferran.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Arnau d'  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Era casat amb una filla de Dalmau de Castellbisbal. El 1462 prengué les armes per la Generalitat. Pere de Portugal li atorgà Castellbisbal el 1464. Fou capità de Martorell.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Orcau, baronia d'   (Pallars Jussà Jurisdicció senyorial centrada en el castell d'Orcau. Pertangué, almenys des del s XIII, al llinatge dels Orcau. El baró Arnau d'Orcau, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu nét, el baró Arnau Julià d'Orcau, el succeí el seu nebot valencià BerenguerInici página d'Erill i de Centelles, senyor de la vall d'Espills. Dels comtes d'Erill i després d'una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Híxar.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, mestre d'  (Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim. Molt influït pel mestre de Pedret, col·laborà amb l'anomenat mestre de Cardós. Se li atribueix l'Anunciació i la Crucifixió de Sant Pere de Sorpe, i la decoració de l'absis de l'església del castell d'Orcau.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Ramon d'  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1269 fou un dels acompanyants de l'infant Pere II el Gran, al seu viatge a Castella. Arran de les hostilitats entre el comte de Foix i el rei Pere, donà fermança pel primer (1278). El 1280, en nom del monarca, tractà d'arreglar les desavinences que el comte de Pallars tenia amb la corona sobre la senyoria de Berga; arribà a un acord, però el rei no l'aprovà. El 1282 fou un dels testimonis que signaren el testament que atorgà Pere II, a Portfangós, abans de salpar amb l'expedició a Barbaria i Sicília.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Ramon d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Segurament fill de l'homònim. Fou batlle de Barcelona sota el regnat de Jaume II.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orcau, Roger d'  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Germà d'Arnau. Era senyor de Benavent de la Conca. El 1393, amb el seu germà, anà a combatré a Sicília, formant part de l'expedició de reforç de Bernat de Cabrera. El 1396 tornava a ésser a les seves terres, i es mobilitzà per defensar-les de la invasió del comte de Foix.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaOrchell i Ferrer, Francesc  (València, 1762 - v 1825)  Filòleg. Doctorat en teologia i dret a la Universitat de València. Especialista en hebreu i grec, també estudià arameu, siríac i àrab. El 1788 fou nomenat catedràtic d'aquesta universitat i, posteriorment, el 1799, dels Estudios Reales de San Isidro de Madrid. És considerat el creador de la teoria del triangle vocàlic o orchellià, segons la qual la vibració de l'aire s'efectua a la gorja, al paladar i als llavis. Fou divulgada pel seu deixeble, Antonio M. García Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea (1846-51).

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordal  (Subirats, Alt Penedès)  Poble (373 m alt), format per la parròquia de Sant Esteve, el nucli antic de Rabella i el barri del Vidre, sorgit al llarg de la carretera de Barcelona a València. És situat entre les anomenades serres d'Ordal, dins el massís de Garraf, cretàcies, formades per calcàries i dolomies resistents a l'erosió, que desmantellà els sediments oligocènics que les recobrien, originant-hi una depressió càrstica, un polje fossilitzat durant el Miocè. Els sòls originats així permeteren, aprofitats per feixes amb marjades, un illot de conreus (cereals, pomes i préssecs, vinya). El poble viu principalment del comerç de trànsit, a la davallada del coll de la Creu d'Ordal (507 m alt.), entre el Baix Llobregat i la depressió del Penedès, al centre d'un massís calcari, entre el pont del Lledoner i el poble de l'Ordal, i entre el puig de les Agulles (632 m alt.) i el puig Bernat (606 m). Hom explota pedreres i forns de calç.

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ordal, batalla d'  (Ordal, Subirats, Alt Penedès, 9/set/1813)  Fet d'armes durant la Guerra del Francès. Entre les forces franceses manades per Suchet i les catalanes del general Manso, amb l'ajuda dels anglesos i calabresos manats per Bentinck. Els francesos foren rebutjats, bé que quatre dies més tard, en un nou atac, assoliren d'obrir-se pas i de retirar-se cap al nord.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordeig  (les Masies de Voltregà, Osona Veure> Sant Miquel d'Ordeig.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaOrdeig, farga d'  (les Masies de Voltregà, Osona Veure> Farga d'Ordeig, la.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ordeix, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. Hom en conserva nadales com Viendo algunas dudas, a quatre veus, i Clarines de la fama, a vuit veus amb acompanyament de violins.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordèn  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.500 m alt), situat sota el Pelat de Talltendre. És esmentat ja el s IX.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordes, les  (Aiguamúrcia, Alt Camp Llogaret, al nord-est de Santes Creus. La seva església depèn de la parròquia de Montagut.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ordina  (Ripoll, Ripollès Veïnat. Era un antic vilar esmentat ja a la fi del s IX.

91 CATALUNYA - LITERATURA

Ordinacions d'en Sanctacília  (Barcelona, mitjan s XIV)  Nom amb el qual és conegut un text d'un conjunt de costums jurídics del dret local de la ciutat sobre les servituds rústiques i urbanes, que foren compostes a la baixa edat mitjana amb el títol de Consuetuts de la ciutat de Barcelona sobre servituds de les cases e honors. Es creu que van ser redactades per un pràctic anomenat Sanctacília, del qual van adoptar el nom. Regulen, a més de les servituds esmentades, les relacions entre les finques. Després d'haver-se estès la seva vigència per gairebé tot Catalunya, van ser incloses dins les Recopilacions catalanes.

92 ILLES BALEARS - LITERATURA

Ordinacions i Sumari dels Privilegis, consuetuds i Bons Usos del Regne de Mallorca  (Illes Balears, 1663)  Recopilació jurídica feta per encàrrec dels jurats per Antoni Moll, notari, síndic i arxiver perpetu del regne de Mallorca, i impresa per Pere Guasp el 1663 amb llicència del capità general del regne,Inici página però sense aprovar-ne el contingut. Comprèn en una primera part la transcripció d'ordinacions de caràcter especialment processal, de les quals destaquen les de Pelagi Unis (1413), Berenguer Unis (1439) i Bernat Joan Pol. La segona meitat del llibre és un repertori jurídic per ordre alfabètic que aprofita i completa una obra similar de Teseu Valentí (s XVI).

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ordinas i Tous, Joan  (Santa Margalida, Mallorca, 1839 – Girona, 1899)  Cantant. Inicià estudis eclesiàstics, però s'inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on fou deixeble de Selva. Debutà al Liceu l'any 1864 i realitzà, com a baix, una brillant carrera internacional. Professor honorari del conservatori de Milà, fundà a Barcelona una escola de cant. El paper que el féu cèlebre internacionalment fou el de Mefistòfeles, del Faust de Gounod.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ordines, Josep  (País Valencià, s XVII)  Escriptor i religiós jesuïta. És autor de dues composicions satíriques i de poesies religioses presentades als concursos de l'època celebrats a València.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ordines, Pere  (Illes Balears, s XVI – s XVII)  Poeta. Escriví en català. En són ben conegudes algunes transcripcions de cançons populars i camperoles, que són útils per als estudis de folklore antic.

96 ANDORRA - MUNICIPI

Situació del Principat d'AndorraOrdino  (Andorra Parròquia: 90,3 km2, 1.304 m alt, 4.545 hab (2015). La tercera, segons l'ordre tradicional. Situat a la vall de la Valira d'Ordino, a l'esquerra de la ribera d'Ordino, afluent de la Valira, i al peu del pic de Casamanya. Conreus de secà (cereals) i sobretot de regadiu (prats per al bestiar). Ramaderia (ovina, bovina). Indústria hotelera. El 1983 fou inaugurada la nova estació d'esports d'hivern d'Arcalís. Fins a mitjans del s XX hi hagué una forta davallada de població, però ha partir dels anys 1970, coincidint amb l'expansió turística i l'edificació de nous habitatges, s'ha produït una notable recuperació. Al poble destaca l'església parroquial romànica (Sants Corneli i Cebrià), que conservaInici página dues imatges romàniques de la Mare de Déu (s XII i XIII), un Crist de grans proporcions (s XVII) i alguns notables retaules barrocs. També són remarcables les cases pairals de Rossell i d'Areny-Plandolit. En un turó proper hi ha les restes d'un suposat castell moro dit de la Seca. Administrativament és dividit en cinc quarts: Ordino, Sornàs, Ansalonga, la Cortinada (amb Arans), i Llorts. El terme comprèn, a més, l'antic poble del Serrat, l'antic hostal del Vilaró, l'antiga caseria del Vilar, a més de nombroses bordes, gairebé totes abandonades, a les valls superiors. Comú - Tràmits - Turisme - Centre Esportiu - Futbol Club - Escola - Ordino és viu - Escola d'Art

97 ANDORRA - GEOGRAFIA

Ordino, ribera d'  (Andorra Riu, afluent dretà de la Valira, que neix amb el nom de torrent de Fontblanca als estreps del puig de Siguer (2 520 m). Davalla en direcció est-sud-est fins a uns 1.940 m alt i adopta la direcció sud-oest, amb el nom de Rialb. A uns 1.460 m alt rep la riera de Tristaina i pren la direcció sud-sud-oest, i a uns 1.180 m alt rep la riera d'Ercs i s'orienta al sud-sud-est. L'aiguabarreig és a uns 1.040 m alt, entre Engordany i Andorra la Vella, enfront de les Escaldes. El perfil longitudinal evoluciona seguint el curs: vall glacial ben visible a la capçalera, els llindars van desapareixent convertits en ràpids d'acord amb el

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàOrdis  (Alt Empordà Municipi: 8,49 km2, 98 m alt, 380 hab (2014). Està situat entre el Manol i el seu afluent la riera d'Alguema, límit meridional del terme, al sud-oest de Figueres. Hi ha boscs de pins i alzines i matollar. L'agricultura és gairebé tota de secà i els principals conreus són els cereals (blat i ordi principalment), el blat de moro, la vinya i el ferratge; el regadiu és minso. La ramaderia (boví, porcí i oví) complementa l'economia. El poble és centrat per l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d'origen romànic i totalment reformada a començaments del s XVIII. L'antic hospital,Inici página amb una capella dedicada a santa Caterina, ha estat convertit modernament en casa rectoral. El lloc, esmentat ja el 1019, pertangué als comtes de Peralada. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Nicolau i de Pols, aquest amb l'antic monestir de Santa Maria de Pols. Forma part de l'àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Maria Pagès

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ordis, Antoni d'  (Ordis, Alt Empordà, 1667 – Barcelona, 1744)  Frare caputxí. Fou tres vegades provincial de Catalunya (1716-19, 1724-27 i 1730-32). També fou definidor general de l'orde (1726-33). Gaudí de gran prestigi.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ordóñez, Bartomeu  (Burgos, Castella, v 1480 – Barcelona, 1520)  Escultor i escriptor. Casat amb una barcelonina, Caterina, disposà d'ésser soterrat al costat de la seva esposa a Barcelona, on hi ha una part important de la seva obra. Entre el 1517 i el 1520 realitzà unes mampares de roure a la capçalera del cor de la seu barcelonina i també la decoració del rerecor, en marbre de Carrara (acabada el 1564 per l'escultor aragonès Pere Villar). Se li atribueix un relleu dedicat a la Sacra Conversació, trobat al Museu Diocesà de Barcelona, vers el 1908, procedent del Palau Episcopal. És autor del poema en castellà La Eulariada, en octaves reials, sobre la vida i el monestir de Santa Eulàlia. Fou editat a Tarragona en 1590.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orduna i Echevarria, Lluís  (Azcoitia, País Basc, 1899 - Palafrugell, Baix Empordà, 1974)  Actor i director escènic. Principalment actor genèric, actuà en diverses companyies a Barcelona. A la postguerra actuà a l'Amèrica Llatina i pertangué a la companyia del teatre Romea de Barcelona, on tingué èxits remarcables amb L'auca del senyor Esteve (1956) i amb obres de J.M. de Sagarra (L'alcova vermella, El pobre d'esperit i els altres), de Carles Soldevila (Els milions de l'oncle), etc. Exercí també la direcció escènica. Fou supervisor d'actors de l'ADB (1954). Des del 1940 intervingué també en diversos films, com El sobre lacradoInici página (1940), Cañas y barro (1954), Lo que nunca muere (1955) i El último cuplé (1957).

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ore  (Osona Taller monetari ibèric de localització incerta, suposadament per la plana de Vic. Encunyà asos de bronze durant la segona meitat del s II aC.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Oreis  (Gisclareny, Berguedà)  Despoblat i antiga església (Sant Romà)

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Orell, Guillem  (Campos, Mallorca, s XVIII - Palma de Mallorca, 1780)  Frare franciscà. Publicà uns Sermones varios i unes Notas y exposiciones para ilustrar la Santa Bíblia.

105 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentOrellà  (Conflent Municipi: 16,08 km2, 873 m alt, 16 hab (2009), (fr: Oreilla). Situat al sector alt de la comarca, al peu del pic de la Pelada, entre els contraforts meridionals del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d'Évol, prop del seu aiguabarreig amb la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent. La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries. L'agricultura, en part de regadiu, és molt escassa, s'hi conreen cereals de secà, farratges i horta (fruiters: pomeres i pereres), vora l'Évol. El cens ramader és mínim (bestiar boví i oví). El poble és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d'Évol, vora la seva confluència amb la Tet. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Dins el terme també hi ha els llogarets de Guixà, Celrà i Turol. Informació - Història (ambdués en francès) - Turisme (en castellà)

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orellana, Emili Josep  (Barcelona, v 1860 – 1900)  Escriptor i periodista. Fill de Francisco José Orellana. Dirigí els diaris barcelonins "Diario Mercantil" i "Diario del Comercio". Escriví una Historia popular de la marinaInici página de guerra española (1886).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orellana, Francisco José  (Albuñol, Andalusia, 1820 – Barcelona, 1892)  Escriptor. Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novel·les de fulletó (Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor, etc. ). Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista "El Bien Público" (1863) i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l'Institut de Foment de Treball Nacional i director de la revista "El Eco de la Producción", de Barcelona (1880-87). Havia dirigit la col·lecció de "Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero" (a partir del 1867), i és autor d'una Historia del general Prim (1871-72), en la qual destaca tant la història política dels anys seixanta com les relacions de Prim amb el proteccionisme català.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orellana, Vicenç  (València, 1717 – 1785)  Tècnic industrial. És autor d'un Tratado sobre los barnices i charoles i d'altres escrits tècnics.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Orellana i Mojolí, Marc Antoni  (València, 1731 – 1813)  Erudit. Advocat, exercí a Cadis i a Madrid. Fou acadèmic de Sant Carles i va aplegar una notable col·lecció pictòrica. Va pertànyer a l'Acadèmia de la Llengua Llatina i a la de San Fernando. Entre lingüista i historiador, és autor d'una Carta en Romanç (1782), dirigida al jesuïta Lassala, expulsat per la pragmàtica de Carles III, Valencia antigua y moderna (1924), en tres volums, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat; Biografía pictórica valentina (1930-36, 1967), en que inclogué notícies de nombrosos artistes valencians; Catàleg i descripció dels pardals de l'Albufera de València (1795) i Catàleg dels peixos que es crien i peixquen en lo mar de València (1802). En català fou autor d'alguns poemes i d'un recull d'adagis, avui perdut. La seva consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interès per la literatura i la història anteriors el situen dins el grup valencià anterior a la Renaixença que ja n'anuncia alguns trets.

110 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaOrema  (Bissaürri, Alta Ribagorça Antic monestir benedictí (Sant Just i Sant Pastor d'Orema), al poble d'Urmella. fou dependència de l'abadia de Sant Victorià d'Assan des del 1044.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Orèn  (Prullans, Baixa Cerdanya)  Masia i antic terme (ant: Orenç), al nord-est del poble.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Orenga  (Vilanova de Meià, Noguera)  Antic castell i terme (902 m alt), vora Peralta, al vessant occidental del coll d'Orenga (984 m alt), que comunica la conca de Meià amb la vall d'Ariet (i que dóna nom a l'antic terme de Colldorenga).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Orenga, Guillem d'  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIII)  Escultor. Col·laborà amb el mestre Bartomeu a la realització del sepulcre de Pere II el Gran, al monestir de Santes Creus.

114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Orenga, tossal d'  (Ares del Maestrat, Alt Maestrat Cim muntanyós (1.144 m alt), al sector de contacte amb els ports de Morella; s'aixeca a la dreta de la rambla Carbonera.

Anar a:    Oms i F ]    [ Ona ]    [ Op ]    [ Or ]    [ Orc ]    [ Ordi ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -