A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Caru ]    [ Cas ]    [ Casa ]    [ Casa M ]    [ Casabo ]    [ Casadev ]

Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. (Lluís Companys)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caruana i Reig, Josep  (València, 1880 – 1956)  Erudit. Baró de San Petrillo. S'especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l'heràldica valencianes -Los malteses en Valencia (1911), Cosas añejas (1919), Los Próxitas y el Estado de Almenara (1932), Los Cruïlles y sus alianzas (1946)- Publicà també la sèrie d'estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932-41), sobre pintura medieval.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carulla i Canals, Lluís  (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 21/feb/1904 – Barcelona, 3/nov/1990)  Industrial i advocat. Fundador de l'empresa d'indústries alimentàries Gallina Blanca i de Gallina Blanca Purina SA (per a la producció de pinsos compostos i de productes de farmàcia veterinària). Creà, el 1973, la Fundació Carulla-Font, (des del 1978 Fundació Jaume I), i el Casal de l'Espluga de Francolí (1963). L'anyInici página 1983 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Carulla i EstradaCarulla i Estrada, Josep Maria  (Igualada, Anoia, 1/oct/1839 – Granada, Andalusia, 1919)  Escriptor. Professà l'ideari carlí i tradicionalista. El 1868 s'incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX. A la Tercera Guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany i assessor jurídic del pretendent Carles VII. Fundà a Madrid la revista "La Civilización" (1874-80) i col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una curiosa versió de la Bíblia en versos castellans. Publicà Roma en el centenario de San Pedro (1867), Homenaje filial a su Santidad el papa Pío IX (1875), biografies de Pedro de la Hoz (1866) i de l'arquebisbe de Sevilla Joaquim Lluch i Garriga (1880), traduccions del francès, i una versió castellana de la Divina Comèdia (1874).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carulla i Margenat, Valentí  (Sarrià, Barcelona, 1864 – Barcelona, 1923)  Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona. El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carulla i Ribera, Francesc  (Barcelona, 1898 - 1959)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Ha destacat com a imatger. Algunes de les seves obres es troben al monestir de Montserrat.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carulla i Riera, Vicenç  (Barcelona, 12/nov/1895 - 5/nov/1971)  Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya. Pertangué a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d'altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d'eficàcia excepcional. Especialitzat en radiologia iInici página cancerologia, obtingué un gran prestigi, i ha publicat excel·lents treballs científics.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat Carulla i VenturaCarulla i Ventura, Montserrat  (Barcelona, 19/set/1930 - )  Actriu. Iniciada en el teatre d'aficionats, féu estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona al final de la dècada de 1940. El 1960 es professionalitzà amb l'obra Soparem a casa, de J.M. de Sagarra, de qui també representà El fiscal Recasens i la seva adaptació de Romeo i Julieta. Després de dues temporades a Madrid, tornà a Barcelona i actuà de manera habitual en el teatre català. Entre les moltes representacions que ha dut a terme cal ressaltar Mort de dama, La filla del mar, d'Àngel Guimerà, Pigmalió, de B. Shaw, i Revolta de bruixes, de J.M. Benet i Jornet. També ha participat en serials televisius, com ara Secrets de família.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carús, Hilari  (Florència, Itàlia, s XVII - Catalunya, s XVII)  Pintor. Actiu a Bellver de Cerdanya el 1675. Conreà la pintura religiosa. És autor del retaule dels Sants Metges de l'església del Carme de Manresa (1677) i d'una part de les pintures de l'altar de Sant Mateu de Sant Joan de les Abadesses (1686) i de la cúpula del cambril del Sant Misteri (1688). També era daurador.

9 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carvajal  (Castella ?, s XV - Nàpols, Itàlia, s XV)  Poeta en castellà de la cort d'Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols. Diverses poesies seves són a l'anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga (publicat el 1872): algunes de dedicades a Lucrezia d'Alagno, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Joamot Torres, capitán de los ballesteros del rey, etc. A Roma ha estat editada (1967) tota la seva obra coneguda.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carvajal i Ferrer, Xavier  (Barcelona, 3/gen/1926 - )  Arquitecte. Format a l'Escola d'Arquitectura de Madrid. Entre les seves obres sobresurten l'Escola d'Alts Estudis Mercantils (1961), a Barcelona, i l'Escuela de Telecomunicaciones (1960 i 1971), a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande. Fou tambéInici página autor de la Torre de València (1970), a Madrid. Obtingué la medalla d'or a la IX Triennale de Milano (1956), el premi al millor pavelló a la Fira de Nova York (1964-65), donat per l'AIA, i també el premi de la Fundació Fritz Schumacher a la millor arquitectura europea (1968). Fou encarregat (1971) per les autoritats de Madrid de dirigir l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Posteriorment dirigí la de Las Palmas.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carvajal y Vargas, Luis Fermín de  (Lima, Peru, 1752 - Llers, Alt Empordà, 1794)  Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794). En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794). Derrotat al Voló el 30/abr per l'exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d'homes i l'efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (mai/1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V amb la Nova Planta. Aquest sometent, però, no tingué l'eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d'oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l'exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26/mai) i la capitulació del castell de Bellaguarda (set/1794). Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (nov/1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Càrvia i Caravaca, Salvador  (València, 1871 – 7/nov/1946)  Marí i polític. El 1928 obtingué el grau d'almirall. Creà l'Escola de Guerra Naval (1925) i en fou director (1925-28); ocupà també el càrrec de cap d'estat major de la flota (1929). D'idees tímidament liberals, formà part del govern (1930-31) que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura, en la qual fou ministre de marina.

91 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA

Inici páginaCarxe, el  (Múrcia)  Contrada del nord-est de la província, limítrofa amb les valls del Vinalopó; de parla catalana. Té uns 300 km2 i uns 2.000 hab. Forma part de la depressió del Pinós, tancada al nord-oest per la serra del Carxe (1.371 m alt), que enllaça amb altres serres prebètiques de direcció nord-est, fins a les muntanyes d'Alcoi. El clima, àrid, origina, damunt un rocam calcari, una garriga degradada. Al s XVIII s'hi adreçà un corrent valencià, de la foia de Castalla, que colonitzà aquests ermassos plantant-hi vinya.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Carxol  (Vilallonga del Camp, Tarragonès)  Antic terme, al límit amb els termes de la Selva del Camp (Baix Camp) i Alcover (Alt Camp), a la parròquia del qual pertangué fins al s XVI. Era el seu centre el mas i la torre de Carxol.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cas  (les Avellanes i Santa Linya, Noguera)  Despoblat i antic castell, a la vall d'Àger, prop de Santa Linya, donat per Ermengol IV d'Urgell a Arnau Mir de Tost (1072).

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Arabins  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Català  (Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, al límit dels dos termes, dins del de Palma fou construït (1940-45) el petit port esportiu de Cala Nova. És un important centre turístic amb predomini dels hotels de luxe.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Concos des Cavaller  (Felanitx, Mallorca OrientalPoble, entre els termes de Santanyí i Felanitx. Fabricació de formatge i mantega i elaboració de vi. Format al llarg del s XIX, l'església, que esdevingué parroquial el 1934, fou bastida en 1922-45.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCas Costes  (Eivissa, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Jordi, on hi ha l'església parroquial.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Marins  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda. Inicialment a la parròquia de Sant Josep, n'ha estat atribuïda una gran part a la nova parròquia d'es Cubells (o del Carme).

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Perets  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Casal, al nord del poble.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Ramons  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Ripolls  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Serres  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, on hi ha l'església parroquial de Sant Josep.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Serres  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Sevions  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cas Vidals  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCasa Blanca  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri perifèric, a la carretera de Gavà, format a partir del 1945, habitat per població obrera immigrada, i deficientment urbanitzat.

28 CATALUNYA - ART

Casa Bloc de BarcelonaCasa Bloc  (Barcelona, Barcelonès)  Bloc de cases (207 habitatges), al barri de Sant Andreu de Palomar, al carrer de

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa Brusi, marquesat de  (Catalunya)  Títol, atorgat el 1875 a Antoni Brusi i Ferrer.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casa d'Alcedo, la  (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)  Urbanització d'estiueig, al voltant de la masia anomenada casa d'Alcedo.

31 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Inici páginaCasa de Beneficència de València  (València, 1841 - )  Organisme d'assistència social dependent de la diputació provincial de València; malgrat els intents de la Societat Econòmica dels Amics del País a la darreria del s. XVIII, no fou fundada fins al 1841 i instal·lada a l'antic convent de la Corona, refet per l'arquitecte Joaquim M. Belda. Actualment és dedicada a l'educació de noies.

32 CATALUNYA - CULTURA

Casa de Caritat de Barcelona  (Barcelona, 1802 - )  Organisme d'assistència, dependent de la diputació provincial (des del 1853). Fou instal·lada a l'hospici (antic convent de Montalegre), ampliat el 1844. Se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, etc. Ultra l'auxili a necessitats, instrucció cristiana i civil, correcció de nois mal encaminats, foment de la indústria popular, etc, tingué al seu càrrec el servei funerari, cedit per l'ajuntament el 1838. El 1820 els folls i impedits foren traslladats a l'antic convent de Valldonzella, mentre el dels Àngels era destinat a correccional. La cura fou confiada a les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül. A més de diversos tallers (s'ha destacat el d'impremta), han funcionat escoles per a cecs, per a sords-muts, de música, etc. El 1934-39 prengué el nom de Casa d'Assistència Francesc Macià. El 1957 fou traslladada a les Llars Mundet, a Horta.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa de Déu, la  (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat Altre nom de l'antic monestir de Miralles.

34 CATALUNYA - ART

Façana de l'Ajuntament de BarcelonaCasa de la Ciutat de Barcelona  (Barcelona, 1370)  Edifici seu de la corporació municipal de la ciutat. Situat a l'antic decumanus romà. El mestre d'obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica deguda a Jaume Canalias, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373. L'art barroc hi introduí només reformes decoratives, especialment al Saló de Cent (que desaparegueren el s XIX). La primera reforma important de l'edifici fou la construcció d'una nova façana, encarada amb la del palau de la Generalitat a la nova plaça de Sant Jaume. És d'estil neoclàssic, obra de Josep Mas (1832-44). D'unaInici página segona reforma dirigida per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, corresponent a l'Exposició Universal del 1888, en resta la sala del Consistori Nou. L'Exposició Internacional del 1929 obligà a importants mutacions estructurals i decoratives al Saló de Cent, per Enric Monserdà, i en altres...  Segueix... 

35 CATALUNYA - ART

Casa de l'Ardiaca (Barcelona)Casa de l'Ardiaca  (Barcelona, s XV)  Vella mansió al barri gòtic, que fou l'antiga residència dels canonges de la seu de Barcelona, edificada damunt l'antiga muralla romana i reconstruïda, a la fi del s XV, per l'ardiaca Lluís Desplà. L'estil general és gòtic flamíger i alguns detalls ornamentals pertanyen al Renaixement. Fou molt modificada per les restauracions que s'hi feren als s XIX i XX (claustre). Després d'haver estat mansió de diferents famílies i seu del Col·legi d'Advocats, més tard (1919), fou adquirida per l'ajuntament i actualment és seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, convertit aviat en Institut Municipal d'Història.

36 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Casa de l'Assegurada-Col·lecció d'Art del segle XX  (Alacant, nov/1975 - )  Institució museística dedicada a l'art del s. XX. Rep el nom de la seva seu, la Casa de l'Assegurada, un edifici barroc del 1685. Fou creada a partir dels fons i de la iniciativa de l'artista Eusebi Sempere. L'any 1998 es féu una remodelació del museu que comportà l'organització de les obres artístiques en tres exposicions permanents que periòdicament presenten un terç de la col·lecció, on destaquen les obres dels principals creadors espanyols de la generació dels cinquanta. La col·lecció gira entorn de tres moviments bàsics: la geometria, l'abstracció i la figuració.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casa de les Farses de l'Olivera  (València, Horta Veure> Corral de l'Olivera.

38 CATALUNYA - ART

Casa de les Punxes  (Barcelona, 1903)  Casa de veïns. Nom amb què és coneguda la casa Terrades (1903-05), obra de Josep Puig i Cadafalch. Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc. Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l'obra deInici página més ostentosa aparença germànico-medieval del modernisme català.

39 CATALUNYA - CULTURA

Casa de Misericòrdia de Barcelona  (Barcelona, 1581)  Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona. Fou fundada el 1581 per l'eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l'edifici anomenat Casa dels Àngels (des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia). Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia (1600), orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell (actualment de les filles de la caritat). Des del 1684 acollí només noies (els homes i els nois passaren al col·legi episcopal de Sant Rafael). El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l'intent de refondre-la amb la Casa Provincial de Caritat. Fundació Casa de Misericòrdia

40 ILLES BALEARS - CULTURA

Casa de Misericòrdia de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1565 - )  Institució benèfica. Fundada pels jesuïtes, sota el patrocini de la ciutat. El 1677 fou traslladada a l'edifici actual, que ha tingut diverses i importants ampliacions. El s. XIX la institució passà a càrrec de la diputació provincial.

41 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Casa de Misericòrdia de València  (València, 1670 - )  Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se'n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l'antiga Casa dels Paraires i a l'hort d'en Cendra, sobre els solars de l'enderrocada moreria. El 1955 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l'arquitecte Pallares. Disposa de bons tallers de torneria, d'electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d'esports, piscina, etc. En tenen cura les filles de la caritat.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCasa Desbrull, marquesat de  (CatalunyaNom que prengué el 1820 el marquesat de Vilafranca, quan era ostentat per Antoni Desbrull i Boïl d'Arenós.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa Ferrandell, marquesat de  (Catalunya)  Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa Figueras, vescomtat de  (Catalunya Títol, atorgat el 1849 a Francesc de Paula de Figueras i Caminals.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa Fontanelles, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1849 a Francesc Xavier Fontanelles i Calaf.

46 CATALUNYA - CULTURA

Casa-Missió de Banyoles  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1851 - )  Entitat diocesana. Fundada per Joan Planas, al servei de la predicació i atesa pel Col·legi de Missioners del Bisbat de Girona, comunitat de clergues (uns 15, el 1971). Des del 1863 resideix a l'antic monestir de Sant Esteve de Banyoles.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa Moré, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1879 a Josep Eugeni Moré i de la Bastida.

48 CATALUNYA - CULTURA

Casa Museu Pau Casals  (el Vendrell, Baix Penedès, 1998 - )  Museu dedicat a Pau Casals. Instal·lat en la seva casa natal, al centre de la població. Inaugurada la rehabilitació de l'edifici el 1998, el museu conserva l'ambient d'una casa de família humil del final del s XIX. A la planta baixa es poden veure fotografies de la infantessa del músic i alguns dels seus primers instruments musicals. Al primer pis el pare de Pau Casals feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família. Gairebé davant el museu hi ha l'auditori (1981), també dedicat a Pau Casals, on s'organitza, entre altres actes, el Festival Internacional deInici página Música Pau Casals. Vil·la Museu Pau Casals

49 EUROPA - CULTURA

Casa Nostra  (Winterthur, Alemanya, 1958 - )  Entitat catalana. Fundada per aplegar els residents catalans a Suïssa. Amb especial influència en la zona de parla alemanya, organitzà uns jocs florals a Zuric el 1966. Duu a terme diverses activitats i publica el butlletí "Plançó".

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa Riera, marquesat de  (Catalunya Títol, atorgat el 1833 al diputat a corts català Tomàs Felip Riera i Rosés, tresorer de la casa de l'infant Francesc de Paula, castellà d'Amposta. Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera, besoncle de la reina Fabiola de Bèlgica.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casa-saja, Francesc de  (Barcelona, s XIV – Sicília, Itàlia, 1406)  Mercader i conseller reial. S'especialitzà amb el comerç amb Llevant, i a ell acudiren els reis Joan I i Martí l'Humà, tant per proveir-se d'objectes orientals de luxe com per obtenir prèstecs. Contribuí a financar l'expedició de l'infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment amb la seva nau. Fou recompensat amb el càrrec de tresorer del regne de Sicília (1392-96) i amb el feu de Solento (1393). A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l'infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Miquel Pujada, la vila d'Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell (1396), i el rei Martí li empenyorà diverses joies. Amb Francesc Foix, el 1400, s'encarregà de reunir tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis, i el 1403 s'encarregà de portar a Catalunya des de Sicília els dos fills bastards de Martí el Jove, Frederic i Violant. Fou, a més, procurador de la reina Elionor de Xipre. Es casà, en primeres núpcies, amb Joana Massot i, en segones, amb Constança Llopard.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCasa Tristany, marquesat de  (CatalunyaTítol concedit a Rafael Tristany i Parera, pel pretendent carlí Carles VII.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casa Vallès, comtat de  (CatalunyaTítol concedit pel pretendent carlí Carles VII el 1872 a Francesc Vallès.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Casablanca  (Almenara / la Llosa de la Plana, Plana Baixa)  Barri marítim al límit dels dos municipis, en un sector de platja sorrenca (platja de Casablanca). És un centre turístic.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casablanca  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià)  Despoblat, a la zona d'arrossars, al sud-oest de l'Encanyissada.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Casablanca, baronia de la  (País Valencià Títol, concedit el 1791 al capità de milícies Baltasar de Martí, regidor de Peníscola. Ha passat als Bosch.

57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Casablanca, la  (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria)  Antiga granja de la cartoixa de Portaceli, al nord de la vila.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Casablanca, la  (Tremp, Pallars Jussà)  Antiga quadra, al sud-oest del terme de Claret, prop de Puigverd de Talarn.

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Casablanca, sa  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri de la ciutat, sorgit al prat de Sant Jordi, al llarg de la carretera a Llucmajor.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasablancas i Domingo, Benet  (Sabadell, Vallès Occidental, 2/abr/1956 - )  Compositor. Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Antoni Ros i Marbà (direcció) i Josep Soler (contrapunt, instrumentació i composició). Ha compost música per a cinema i per a espectacles teatrals i de dansa, així com nombroses partitures orquestrals i de cambra, algunes de les quals han estat guardonades. La seva música manté viva l'herència de l'Escola de Viena i ha interessat a Friedrich Cerha. També es dedicà a l'ensenyament.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran Casablancas i PlanellCasablancas i Planell, Ferran  (Sabadell, Vallès Occidental, 1874 – Barcelona, 21/oct/1960)  Industrial i inventor. El 1913 construí el mecanisme que porta el seu nom i que permeté de simplificar i afinar en gran manera l'operació d'estiratge a la filatura. Presentat oficialment a l'Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, aviat, per les principals fàbriques de tot el món. La seva teoria, veritablement original, i la corresponent realització mecànica foren una autèntica innovació en el camp de la tècnica i de la maquinària tèxtil. Milità a la Lliga Regionalista, fou president del Banc de Sabadell (1926-60), impulsà la fundació de l'Associació de Filadors i de la Mútua Sabadellenca d'Accidents i Malalties i promogué la portada d'aigua a Sabadell (1920 i 1949-51). Fomentà i protegí la creació del Museu de Sabadell, una sala del qual porta el seu nom.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Casabó, Remy  (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1929 - )  Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s'establí. Hi féu la primera exposició individual l'any 1958. La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura. Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casachs i Vilaseca, Salvador  (Catalunya, s XIX)  Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. És autor del tractat Medicina ad leges circulationis anathomicas (1738).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasacuberta, Francesc  (Barcelona, 1780 – 1846)  Metge. Prestà els seus serveis professionals a l'exèrcit i a la marina. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Deixà nombrosos escrits de caràcter polític.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casacuberta i Codinach, Jordi  (Olot, Garrotxa, 1944 - Begues, Baix Llobregat, 6/oct/2011)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts d'Olot i començà a pintar regularment vers 1969. D'un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l'abstracció. L'assolí plenament el 1974 bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes. Ha conreat també el gravat i la pintura mural.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria de Casacuberta i RogerCasacuberta i Roger, Josep Maria de  (Barcelona, 1897 – 25/feb/1985)  Filòleg i editor. S'especialitzà en filologia romànica a Montpeller i Zuric. Sota el patrocini de la Mancomunitat, inicià el recull sistemàtic de la toponomàstica catalana. Membre de l'IEC, realitzà valuoses aportacions a l'onomàstica i la toponímies catalanes (Memòria, 1922) i col·laborà amb J. Coromines en l'estudi dels dialectes (Materials per a l'estudi dels, 1936). S'especialitzà en la Renaixença, va estudiar Jacint Verdaguer (epistolari, primers escrits, L'Atlàntida i Escrits inèdits de Jacint Verdaguer, 1958, estudis dialectològics, etc). També publicà ("Lo Verdader Català", primer òrgan periodístic de la Renaixença, 1956). Fundà l'Editorial Barcino (1924), que va interrompre les activitats el 1939 i les va reprendre el 1946, amb un sentit integrador dels Països Catalans i amb una exigència erudita excepcional, que es palesa sobretot en la sèrie "Els Nostres Clàssics". La projecció editorial i l'escola d'estudiosos que va formar han tingut una gran transcendència. Li foren atorgats diversos guardons: premi Jaume I d'Actuació Cívica Catalana (1979), PremiInici página d'Honor de les Lletres Catalanes (1981) i premi Ramon Fuster (1984).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cassià Casademont i BusquetsCasademont i Busquets, Cassià  (Banyoles, Pla de l'Estany, 3/feb/1875 – Barcelona, 12/feb/1963)  Professor de viola i compositor. Deixeble de Matthieu Crickboom i d'Enric Morera. A 25 anys dirigí, a Sabadell, l'orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l'Orquestra Clàssica. A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i de l'agrupació coral Catalunya Nova gairebé ininterrompudament des del 1908 fins al 1936. De la seva extensa producció destaquen les òperes La dona d'aigua (1911) i La mare (1926); altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei, d'Apel·les Mestres, i Flors de cingle, d'Ignasi Iglésias. Deixà escrites 377 composicions.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casademont i Pou, Francesc d'Assís  (Barcelona, 14/nov/1923 - Girona, 10/ago/2007)  Pintor. Estudià enginyeria i belles arts. Es relacionà amb el Cercle Maillol. Són característics els seus paisatges (especialment els de Cadaqués i d'Eivissa) de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats. Durant una etapa inicial també realitzà gravats (primer premi de La Rosa Vera, 1951) i il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casademunt i Giralt, Modest de  (Barcelona, 1851 – s XIX)  Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casademunt i Torrents, Josep  (Barcelona, 1804 – 1868)  Arquitecte. Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d'arquitectura dels cursos de la Junta de Comerç de Barcelona. Catedràtic de l'escola professional de mestres d'obres i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L'any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, va escriure una monografia descriptiva del convent gòtic de Santa Caterina, durant la seva destrucció, que fou publicada el 1886 pel seu fill Adrià. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant CarlesInici página de València.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casademunt i Valldejuli, Joan Manuel  (Barcelona, 1851 – 1937)  Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d'operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s'arrisca... (1876) i Amo i criat (1884).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casades i Gramatxes, Pelegrí  (Barcelona, 1855 – 1947)  Historiador i arqueòleg. Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic. Publicà diverses memòries al "Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques" i a la "Revista de l'Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa", de la qual fou també director (1892-1917). Col·laborà també a "La Renaixensa" i formà part de la junta diocesana encarregada de la reconstrucció del monestir de Sant Cugat del Vallès. Féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d'art i d'arqueologia. Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l'Ateneu Barcelonès (1903) i de l'Acadèmia de Bones Lletres (1918-21), on havia ingressat el 1903, i president perpetu de la secció d'arqueologia i història del Centre Excursionista de Catalunya. És autor de Lo Lluçanès (1897) i Influència de l'art oriental en els monuments romànics de Catalunya (1903). Deixà inèdites unes Memòries.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casadesús  (França, s XIX - s XX)  Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà). Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 - Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 - 1972), pianista i compositor.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasadesús i Castells, Ferran  (Madrid, 1881 - Barcelona ?, s XX)  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d'otorinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona (1926-51). Fundà (1950) la revista "Acta de ORL Iberoamericana" i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casadesús i Vila, Josep  (Torelló, Osona, 1865 - Barcelona, 1940)  Escriptor. Sacerdot claretià. Estudià a Vic. Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona. El 1903 obtingué una càtedra d'anglès a l'escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona. Divulgà la mecanografia amb la revista "El Tipismo" i amb un Manual de tipista (1903). És autor d'una traducció d'El paradís perdut, de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l'ensenyament del francès i de l'anglès.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casadevall, Francesc X.  (Catalunya, s XIX – 1901)  Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic. Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casadevall, Gaietà  (Barcelona, 1850 – 1904)  Compositor. Fou bon organista i pianista. Compongué música d'inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casadevall, Silvestre  (Barcelona, s XVII)  Eclesiàstic i gramàtic. Publicà Cartas de San Francisco de Paula (1647) i una interessant Grammatica magna (Barcelona 1649) en llatí, però en comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als s XVII i XVIII.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasadevall i Blanc, Jaume  (Barcelona, 1902 - )  Poeta. Ha publicat poemes en diversos periòdics catalans i el recull Les albes trèmules, aparegut el 1938 amb un pròleg d'Agustí Esclasans.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casadevall i Duran, Llucià  (Vic, Osona, 1785 – 1852)  Bisbe de Vic (1848-52). Ordenat sacerdot (1809), fou canonge de la catedral (1815), secretari del capítol i exercí de vicari capitular (1837-48), malgrat la pressió del govern per donar l'administració a Gregorio Sanz de Villavieja. Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització. Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes. Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casadevall i Vilanova, Pere  (Olot, Garrotxa, 1927 - 14/feb/1999)  Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina. Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l'Oficina Internacional d'Epizoòties. És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casado Martínez-Carmona, Xoan Manuel  (Barcelona, 31/des/1949 - 19/gen/2002)  Poeta. Fill de Manuel Casado Nieto. La seva obra és recollida en els volums Registro de menores espantos (1973), Os preludios (1980) i Libro de Caldelas (1982), on exposa l'experiència personal en un to col·loquial que l'aproxima a la lírica castellana dels anys cinquanta, però des d'una òptica profundament gallega: ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l'anècdota. Ha conreat, també, la narració: O inverno do lobo (1985) i Os Brasileiros (1985).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasado Nieto, Manuel  (Castro-Caldelas, Orense, Galícia, 1912 – Barcelona, 1983)  Poeta i narrador. Des del 1945 residí a Barcelona. Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc. La seva obra poètica evolucionà des de l'imaginisme, a la manera d'Amado Carballo (Orballo ispido, 1955) fins a una consciència adolorida dels problemes col·lectius de Galícia: Canta de lonxe o corazón de tempo (1969). De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos (1969) i Trancos da vida do Braisiño (1970). Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novel·les en castellà (La oscura corriente, 1969).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casador, Anton  (Catalunya, s XVII)  Militar. Era mestre de camp de les forces catalanes a l'Empordà. A la fi de 1640, quan el diputat militar de la Generalitat, Francesc de Tamarit, deixà el front del nord per prendre la direcció de la zona de Barcelona, ciutat amenaçada pel marquès de los Vélez, ell fou un dels caps superiors que restaren cobrint la línia septentrional.

85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCasafabre  (Rosselló Municipi: 6,99 km2, 557 m alt, 40 hab (2012), (fr: Casefabre). Situat a la vall mitjana del riu Bolès, a la zona muntanyosa dels Aspres que limita amb el Conflent, al sud-oest de Perpinyà. Hi ha algunes hectàrees de bosc. A causa de la migradesa dels recursos econòmics del municipi (limitats a bosc i a agricultura de secà), és un dels municipis de més escàs poblament del Rosselló; des de mitjans del s XIX fins al primer terç del s XX la població ha anat oscil·lant, i ha partir d'aquesta data hi hague un important descens, tot i que els darrers anys s'ha mantingut estable. El poble és en un coster, a la dreta del riu del Bolès, és format per unes poques cases al voltant de l'antiga església parroquial de Sant Martí. Havia estat possessió del monestir de Sant Genís de Fontanes. Dins el terme i al sector de l'esquerra del riu hi ha el petit agrupament del Veïnat de Baix. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasafages, Gabriel  (Barcelona, s XV)  Teòleg dominicà (o Casalfages). L'any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l'inquisidor de Catalunya, Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist. És autor d'algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Casafort  (Nulles, Alt Camp)  Llogaret, a 1 km del nucli principal; l'observatori meteorològic de Casafort té recollides dades termopluviomètriques des del 1914.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casafranca i de Cervelló, Jaume de  (Catalunya, s XV – Barcelona, 17/gen/1505)  Oficial de la cort de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó. Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l'escala dels càrrecs cortesans. El 1476 acumulava l'ofici d'escrivà amb el molt lucratiu d'obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins al 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre; el 1481 era escrivà de manament; el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats. Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d'un Llunari que, el 1489, Johann Gherlinch imprimí pel seu compte a Barcelona. La inquisició causà la seva ruïna i la dels seus familiars. El seu pare, Jaume, fou reconciliat el 1489; la seva mare, Blanca de Cervelló, morí el 1502 a les presons inquisitorials de Saragossa, i, el 1504, el procés d'un dirigent dels conversos judaïtzants, Joan de Sant Jordi, íntim amic de Casafranca i de la seva muller Blanquina Maians, determinà la detenció del matrimoni, que fou condemnat a la foguera, on moriren, ell el 17/gen, i la seva esposa el 23/jun/1505.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCasagemas i Coll, Carles  (Barcelona, 1880 – París, França, 1901)  Pintor. Concurrent d'Els Quatre Gats. Amic íntim de Picasso, amb ell instal·là el seu estudi barceloní (1900) i anà a París, on se suicidà. En la seva prometedora jovenesa havia destacat en la pintura al pastel, amb una brillant observació dels carrers i dels espectacles de París. Hi ha obres seves al Cau Ferrat de Sitges i a diverses col·leccions.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casagemas i Coll, Lluïsa  (Barcelona, 1873 - Madrid ?, s XX)  Compositora. Germana de Carles. Escriví l'òpera Schiava e regina (1892).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Casajoana, Valentí  (Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)  Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma. Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).

Anar a:    Caru ]    [ Cas ]    [ Casa ]    [ Casa M ]    [ Casabo ]    [ Casadev ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -