|
|
|
Anar a: [ Caru ] [ Cas ] [ Casa ] [ Casa M ] [ Casabo ] [ Casadev ] Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres. (Lluís Companys) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Caruana i Reig, Josep (València, 1880 – 1956) Erudit. Baró de San Petrillo. S'especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l'heràldica valencianes -Los malteses en Valencia (1911), Cosas añejas (1919), Los Próxitas y el Estado de Almenara (1932), Los Cruïlles y sus alianzas (1946)- Publicà també la sèrie d'estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932-41), sobre pintura medieval. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carulla i Canals, Lluís (l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 21/feb/1904 – Barcelona, 3/nov/1990) Industrial i advocat. Fundador de l'empresa d'indústries alimentàries Gallina Blanca i de Gallina Blanca Purina SA (per a la producció de pinsos compostos i de productes de farmàcia veterinària). Creà, el 1973, la Fundació Carulla-Font, (des del 1978 Fundació Jaume I), i el Casal de l'Espluga de Francolí (1963). L'any 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carulla i Margenat, Valentí (Sarrià, Barcelona, 1864 – Barcelona, 1923) Metge. Catedràtic i rector (1913-23) de la Universitat de Barcelona. El 1919 li fou concedit el marquesat de Carulla. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carulla i Ribera, Francesc (Barcelona, 1898 - 1959) Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Ha destacat com a imatger. Algunes de les seves obres es troben al monestir de Montserrat. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carulla i Riera, Vicenç (Barcelona, 12/nov/1895 - 5/nov/1971) Metge. Es llicencià el 1919 i es doctorà el 1924. En aquesta data ja havia estat pensionat per a ampliar estudis a França i Alemanya. Pertangué a l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i a d'altres corporacions. Fou professor de diverses disciplines a la facultat barcelonina, on el seu ensenyament fou d'eficàcia excepcional. Especialitzat en radiologia i 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carús, Hilari (Florència, Itàlia, s XVII - Catalunya, s XVII) Pintor. Actiu a Bellver de Cerdanya el 1675. Conreà la pintura religiosa. És autor del retaule dels Sants Metges de l'església del Carme de Manresa (1677) i d'una part de les pintures de l'altar de Sant Mateu de Sant Joan de les Abadesses (1686) i de la cúpula del cambril del Sant Misteri (1688). També era daurador. 9 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Carvajal (Castella ?, s XV - Nàpols, Itàlia, s XV) Poeta en castellà de la cort d'Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols. Diverses poesies seves són a l'anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga (publicat el 1872): algunes de dedicades a Lucrezia d'Alagno, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Joamot Torres, capitán de los ballesteros del rey, etc. A Roma ha estat editada (1967) tota la seva obra coneguda. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carvajal i Ferrer, Xavier (Barcelona, 3/gen/1926 - ) Arquitecte. Format a l'Escola d'Arquitectura de Madrid. Entre les seves obres sobresurten l'Escola d'Alts Estudis Mercantils (1961), a Barcelona, i l'Escuela de Telecomunicaciones (1960 i 1971), a Madrid, així com els habitatges unifamiliars a Sotogrande. Fou també 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Carvajal y Vargas, Luis Fermín de (Lima, Peru, 1752 - Llers, Alt Empordà, 1794) Militar, comte de La Unión, capità general de Catalunya (1794). En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres (1793). Mort el general Ricardos, li succeí en la capitania general i es possà al front de les forces del Rosselló (1794). Derrotat al Voló el 30/abr per l'exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres; la manca d'homes i l'efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressucitar (mai/1794) el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V amb la Nova Planta. Aquest sometent, però, no tingué l'eficàcia esperada a causa del seu caràcter obligatori, de la falta d'oficials catalans i de la penúria econòmica: no reeixí a aturar l'exèrcit francès, el qual aconseguí de prendre Cotlliure (26/mai) i la capitulació del castell de Bellaguarda (set/1794). Carvajal fou derrotat, encara, a la batalla de Mont-roig (dita també de Darnius o de la Muntanya Negra), fet que provocà la rendició, sense resistència, del castell de Figueres (nov/1794). Tant Dugommier com ell moriren a conseqüència de la batalla. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Càrvia i Caravaca, Salvador (València, 1871 – 7/nov/1946) Marí i polític. El 1928 obtingué el grau d'almirall. Creà l'Escola de Guerra Naval (1925) i en fou director (1925-28); ocupà també el càrrec de cap d'estat major de la flota (1929). D'idees tímidament liberals, formà part del govern (1930-31) que el general Berenguer constituí a la caiguda de la Dictadura, en la qual fou ministre de marina. 91 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - HISTÒRIA Carxol (Vilallonga del Camp, Tarragonès) Antic terme, al límit amb els termes de la Selva del Camp (Baix Camp) i Alcover (Alt Camp), a la parròquia del qual pertangué fins al s XVI. Era el seu centre el mas i la torre de Carxol. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Cas (les Avellanes i Santa Linya, Noguera) Despoblat i antic castell, a la vall d'Àger, prop de Santa Linya, donat per Ermengol IV d'Urgell a Arnau Mir de Tost (1072). 15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Arabins (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca. 16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Català (Calvià / Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri, al límit dels dos termes, dins del de Palma fou construït (1940-45) el petit port esportiu de Cala Nova. És un important centre turístic amb predomini dels hotels de luxe. 17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Concos des Cavaller (Felanitx, Mallorca Oriental) Poble, entre els termes de Santanyí i Felanitx. Fabricació de formatge i mantega i elaboració de vi. Format al llarg del s XIX, l'església, que esdevingué parroquial el 1934, fou bastida en 1922-45. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Marins (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda. Inicialment a la parròquia de Sant Josep, n'ha estat atribuïda una gran part a la nova parròquia d'es Cubells (o del Carme). 20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Perets (Santanyí, Mallorca Oriental) Casal, al nord del poble. 21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Ramons (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera. 22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Ripolls (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Serres (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda, on hi ha l'església parroquial de Sant Josep. 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Serres (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera. 25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Sevions (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera. 26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Cas Vidals (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - ART
29 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa Brusi, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1875 a Antoni Brusi i Ferrer. 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casa d'Alcedo, la (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Urbanització d'estiueig, al voltant de la masia anomenada casa d'Alcedo. 31 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA
32 CATALUNYA - CULTURA Casa de Caritat de Barcelona (Barcelona, 1802 - ) Organisme d'assistència, dependent de la diputació provincial (des del 1853). Fou instal·lada a l'hospici (antic convent de Montalegre), ampliat el 1844. Se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, etc. Ultra l'auxili a necessitats, instrucció cristiana i civil, correcció de nois mal encaminats, foment de la indústria popular, etc, tingué al seu càrrec el servei funerari, cedit per l'ajuntament el 1838. El 1820 els folls i impedits foren traslladats a l'antic convent de Valldonzella, mentre el dels Àngels era destinat a correccional. La cura fou confiada a les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül. A més de diversos tallers (s'ha destacat el d'impremta), han funcionat escoles per a cecs, per a sords-muts, de música, etc. El 1934-39 prengué el nom de Casa d'Assistència Francesc Macià. El 1957 fou traslladada a les Llars Mundet, a Horta. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa de Déu, la (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat) Altre nom de l'antic monestir de Miralles. 34 CATALUNYA - ART
35 CATALUNYA - ART
36 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Casa de l'Assegurada-Col·lecció d'Art del segle XX (Alacant, nov/1975 - ) Institució museística dedicada a l'art del s. XX. Rep el nom de la seva seu, la Casa de l'Assegurada, un edifici barroc del 1685. Fou creada a partir dels fons i de la iniciativa de l'artista Eusebi Sempere. L'any 1998 es féu una remodelació del museu que comportà l'organització de les obres artístiques en tres exposicions permanents que periòdicament presenten un terç de la col·lecció, on destaquen les obres dels principals creadors espanyols de la generació dels cinquanta. La col·lecció gira entorn de tres moviments bàsics: la geometria, l'abstracció i la figuració. 37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casa de les Farses de l'Olivera (València, Horta) Veure> Corral de l'Olivera. 38 CATALUNYA - ART Casa de les Punxes (Barcelona, 1903) Casa de veïns. Nom amb què és coneguda la casa Terrades (1903-05), obra de Josep Puig i Cadafalch. Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc. Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l'obra de 39 CATALUNYA - CULTURA Casa de Misericòrdia de Barcelona (Barcelona, 1581) Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona. Fou fundada el 1581 per l'eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l'edifici anomenat Casa dels Àngels (des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia). Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia (1600), orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell (actualment de les filles de la caritat). Des del 1684 acollí només noies (els homes i els nois passaren al col·legi episcopal de Sant Rafael). El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l'intent de refondre-la amb la Casa Provincial de Caritat. 40 ILLES BALEARS - CULTURA Casa de Misericòrdia de Mallorca (Palma de Mallorca, 1565 - ) Institució benèfica. Fundada pels jesuïtes, sota el patrocini de la ciutat. El 1677 fou traslladada a l'edifici actual, que ha tingut diverses i importants ampliacions. El s. XIX la institució passà a càrrec de la diputació provincial. 41 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Casa de Misericòrdia de València (València, 1670 - ) Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se'n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l'antiga Casa dels Paraires i a l'hort d'en Cendra, sobre els solars de l'enderrocada moreria. El 1955 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l'arquitecte Pallares. Disposa de bons tallers de torneria, d'electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d'esports, piscina, etc. En tenen cura les filles de la caritat. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA
43 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa Ferrandell, marquesat de (Catalunya) Nom què prengué a partir del 1806 el marquesat de la Cova. 44 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa Figueras, vescomtat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1849 a Francesc de Paula de Figueras i Caminals. 45 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa Fontanelles, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit el 1849 a Francesc Xavier Fontanelles i Calaf. 46 CATALUNYA - CULTURA Casa-Missió de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany, 1851 - ) Entitat diocesana. Fundada per Joan Planas, al servei de la predicació i atesa pel Col·legi de Missioners del Bisbat de Girona, comunitat de clergues (uns 15, el 1971). Des del 1863 resideix a l'antic monestir de Sant Esteve de Banyoles. 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa Moré, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1879 a Josep Eugeni Moré i de la Bastida. 48 CATALUNYA - CULTURA Casa Museu Pau Casals (el Vendrell, Baix Penedès, 1998 - ) Museu dedicat a Pau Casals. Instal·lat en la seva casa natal, al centre de la població. Inaugurada la rehabilitació de l'edifici el 1998, el museu conserva l'ambient d'una casa de família humil del final del s XIX. A la planta baixa es poden veure fotografies de la infantessa del músic i alguns dels seus primers instruments musicals. Al primer pis el pare de Pau Casals feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família. Gairebé davant el museu hi ha l'auditori (1981), també dedicat a Pau Casals, on s'organitza, entre altres actes, el Festival Internacional de 49 EUROPA - CULTURA Casa Nostra (Winterthur, Alemanya, 1958 - ) Entitat catalana. Fundada per aplegar els residents catalans a Suïssa. Amb especial influència en la zona de parla alemanya, organitzà uns jocs florals a Zuric el 1966. Duu a terme diverses activitats i publica el butlletí "Plançó". 50 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa Riera, marquesat de (Catalunya) Títol, atorgat el 1833 al diputat a corts català Tomàs Felip Riera i Rosés, tresorer de la casa de l'infant Francesc de Paula, castellà d'Amposta. Nebot seu i segon titular fou Alexandre Móra i Riera, besoncle de la reina Fabiola de Bèlgica. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casa-saja, Francesc de (Barcelona, s XIV – Sicília, Itàlia, 1406) Mercader i conseller reial. S'especialitzà amb el comerç amb Llevant, i a ell acudiren els reis Joan I i Martí l'Humà, tant per proveir-se d'objectes orientals de luxe com per obtenir prèstecs. Contribuí a financar l'expedició de l'infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment amb la seva nau. Fou recompensat amb el càrrec de tresorer del regne de Sicília (1392-96) i amb el feu de Solento (1393). A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l'infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Miquel Pujada, la vila d'Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell (1396), i el rei Martí li empenyorà diverses joies. Amb Francesc Foix, el 1400, s'encarregà de reunir tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis, i el 1403 s'encarregà de portar a Catalunya des de Sicília els dos fills bastards de Martí el Jove, Frederic i Violant. Fou, a més, procurador de la reina Elionor de Xipre. Es casà, en primeres núpcies, amb Joana Massot i, en segones, amb Constança Llopard. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA
53 CATALUNYA - HISTÒRIA Casa Vallès, comtat de (Catalunya) Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII el 1872 a Francesc Vallès. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Casablanca (Almenara / la Llosa de la Plana, Plana Baixa) Barri marítim al límit dels dos municipis, en un sector de platja sorrenca (platja de Casablanca). És un centre turístic. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Casablanca (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Despoblat, a la zona d'arrossars, al sud-oest de l'Encanyissada. 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Casablanca, baronia de la (País Valencià) Títol, concedit el 1791 al capità de milícies Baltasar de Martí, regidor de Peníscola. Ha passat als Bosch. 57 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Casablanca, la (la Pobla de Vallbona, Camp de Túria) Antiga granja de la cartoixa de Portaceli, al nord de la vila. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Casablanca, la (Tremp, Pallars Jussà) Antiga quadra, al sud-oest del terme de Claret, prop de Puigverd de Talarn. 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Casablanca, sa (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Barri de la ciutat, sorgit al prat de Sant Jordi, al llarg de la carretera a Llucmajor. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Casabó, Remy (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1929 - ) Pintor. Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on s'establí. Hi féu la primera exposició individual l'any 1958. La seva obra ha evolucionat del cézannisme a un expressionisme intens. Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta i la figura. Durant els fets de maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casachs i Vilaseca, Salvador (Catalunya, s XIX) Metge. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. És autor del tractat Medicina ad leges circulationis anathomicas (1738). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casacuberta i Codinach, Jordi (Olot, Garrotxa, 1944 - Begues, Baix Llobregat, 6/oct/2011) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts d'Olot i començà a pintar regularment vers 1969. D'un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l'abstracció. L'assolí plenament el 1974 bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes. Ha conreat també el gravat i la pintura mural. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casademont i Pou, Francesc d'Assís (Barcelona, 14/nov/1923 - Girona, 10/ago/2007) Pintor. Estudià enginyeria i belles arts. Es relacionà amb el Cercle Maillol. Són característics els seus paisatges (especialment els de Cadaqués i d'Eivissa) de composició ordenada i resolts amb colors suaus i perfils lleugerament difuminats. Durant una etapa inicial també realitzà gravats (primer premi de La Rosa Vera, 1951) i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casademunt i Giralt, Modest de (Barcelona, 1851 – s XIX) Pintor. Fou també dibuixant i decorador ceramista. Realitzà nombrosos ex-libris. Obtingué premis importants. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casademunt i Torrents, Josep (Barcelona, 1804 – 1868) Arquitecte. Succeí el seu mestre, Antoni Cellers (1835), com a professor d'arquitectura dels cursos de la Junta de Comerç de Barcelona. Catedràtic de l'escola professional de mestres d'obres i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. L'any 1837, per encàrrec de la Junta de Comerç, va escriure una monografia descriptiva del convent gòtic de Santa Caterina, durant la seva destrucció, que fou publicada el 1886 pel seu fill Adrià. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casademunt i Valldejuli, Joan Manuel (Barcelona, 1851 – 1937) Escriptor. Dedicat preferentment al gènere líric, arranjà al castellà un gran nombre d'operetes, algunes de Johann Strauss, i escriví sarsueles i obres teatrals en castellà i en català, com Plouen desgràcies (1876), Qui no s'arrisca... (1876) i Amo i criat (1884). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casades i Gramatxes, Pelegrí (Barcelona, 1855 – 1947) Historiador i arqueòleg. Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic. Publicà diverses memòries al "Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques" i a la "Revista de l'Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa", de la qual fou també director (1892-1917). Col·laborà també a "La Renaixensa" i formà part de la junta diocesana encarregada de la reconstrucció del monestir de Sant Cugat del Vallès. Féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d'art i d'arqueologia. Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l'Ateneu Barcelonès (1903) i de l'Acadèmia de Bones Lletres (1918-21), on havia ingressat el 1903, i president perpetu de la secció d'arqueologia i història del Centre Excursionista de Catalunya. És autor de Lo Lluçanès (1897) i Influència de l'art oriental en els monuments romànics de Catalunya (1903). Deixà inèdites unes Memòries. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casadesús (França, s XIX - s XX) Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà). Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 - Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 - 1972), pianista i compositor. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casadesús i Vila, Josep (Torelló, Osona, 1865 - Barcelona, 1940) Escriptor. Sacerdot claretià. Estudià a Vic. Es destacà com a predicador i fou el primer a reprendre la predicació en català a la catedral de Barcelona. El 1903 obtingué una càtedra d'anglès a l'escola superior de comerç de la Corunya, i el 1910 passà a la de Barcelona. Divulgà la mecanografia amb la revista "El Tipismo" i amb un Manual de tipista (1903). És autor d'una traducció d'El paradís perdut, de Milton, només publicada en part, de poesies i de mètodes per a l'ensenyament del francès i de l'anglès. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casadevall, Francesc X. (Catalunya, s XIX – 1901) Eclesiàstic. Fou ardiaca de Vic. Escriví alguns treballs de caràcter religiós i històric. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casadevall, Gaietà (Barcelona, 1850 – 1904) Compositor. Fou bon organista i pianista. Compongué música d'inspiració religiosa, de la qual destaca la inspirada en alguns poemes místics de Jacint Verdaguer. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casadevall, Silvestre (Barcelona, s XVII) Eclesiàstic i gramàtic. Publicà Cartas de San Francisco de Paula (1647) i una interessant Grammatica magna (Barcelona 1649) en llatí, però en comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als s XVII i XVIII. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casadevall i Duran, Llucià (Vic, Osona, 1785 – 1852) Bisbe de Vic (1848-52). Ordenat sacerdot (1809), fou canonge de la catedral (1815), secretari del capítol i exercí de vicari capitular (1837-48), malgrat la pressió del govern per donar l'administració a Gregorio Sanz de Villavieja. Defensà el patrimoni eclesiàstic davant la desamortització. Fou nomenat bisbe per influència del seu amic Jaume Balmes. Tingué una relació personal amb Antoni Maria Claret. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casadevall i Vilanova, Pere (Olot, Garrotxa, 1927 - 14/feb/1999) Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina. Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l'Oficina Internacional d'Epizoòties. És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casado Martínez-Carmona, Xoan Manuel (Barcelona, 31/des/1949 - 19/gen/2002) Poeta. Fill de Manuel Casado Nieto. La seva obra és recollida en els volums Registro de menores espantos (1973), Os preludios (1980) i Libro de Caldelas (1982), on exposa l'experiència personal en un to col·loquial que l'aproxima a la lírica castellana dels anys cinquanta, però des d'una òptica profundament gallega: ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l'anècdota. Ha conreat, també, la narració: O inverno do lobo (1985) i Os Brasileiros (1985). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casador, Anton (Catalunya, s XVII) Militar. Era mestre de camp de les forces catalanes a l'Empordà. A la fi de 1640, quan el diputat militar de la Generalitat, Francesc de Tamarit, deixà el front del nord per prendre la direcció de la zona de Barcelona, ciutat amenaçada pel marquès de los Vélez, ell fou un dels caps superiors que restaren cobrint la línia septentrional. 85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Casafort (Nulles, Alt Camp) Llogaret, a 1 km del nucli principal; l'observatori meteorològic de Casafort té recollides dades termopluviomètriques des del 1914. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casafranca i de Cervelló, Jaume de (Catalunya, s XV – Barcelona, 17/gen/1505) Oficial de la cort de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó. Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l'escala dels càrrecs cortesans. El 1476 acumulava l'ofici d'escrivà amb el molt lucratiu d'obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins al 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre; el 1481 era escrivà de manament; el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats. Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d'un Llunari que, el 1489, Johann Gherlinch imprimí pel seu compte a Barcelona. La inquisició causà la seva ruïna i la dels seus familiars. El seu pare, Jaume, fou reconciliat el 1489; la seva mare, Blanca de Cervelló, morí el 1502 a les presons inquisitorials de Saragossa, i, el 1504, el procés d'un dirigent dels conversos judaïtzants, Joan de Sant Jordi, íntim amic de Casafranca i de la seva muller Blanquina Maians, determinà la detenció del matrimoni, que fou condemnat a la foguera, on moriren, ell el 17/gen, i la seva esposa el 23/jun/1505. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casagemas i Coll, Lluïsa (Barcelona, 1873 - Madrid ?, s XX) Compositora. Germana de Carles. Escriví l'òpera Schiava e regina (1892). 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Casajoana, Valentí (Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881) Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma. Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
Anar a: [ Caru ] [ Cas ] [ Casa ] [ Casa M ] [ Casabo ] [ Casadev ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Carulla i Estrada, Josep Maria
Carulla i Ventura, Montserrat
Casa Bloc
Casa de la Ciutat de Barcelona
Casa de l'Ardiaca
Casablancas i Planell, Ferran
Casacuberta i Roger, Josep Maria de
Casademont i Busquets, Cassià
