|
|
|
Anar a: [ Monts ] [ Montseny ] [ Montser ] [ Montserrat, P ] [ Montserrat i R ] [ Montsor ] És més profitós un sol dia d'un home instruït, que la vida sencera d'un ignorant. (Sèneca) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsacopa, el (Olot, Garrotxa) Antic volcà (504 m alt), que s'alça al mig de la plana d'Olot, al nord de la ciutat, coronat pel santuari de la Mare de Déu de Tura. L'Olot antic era protegit per l'ombra eòlica del Montsacopa i de la Garrinada. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsagre, el (Baix Ebre / Terra Alta) Contrafort septentrional dels ports de Beseit, al límit dels municipis d'Horta de Sant Joan, Prat del Comte i Paüls, format pel Montsagre de Paüls (1.050 m alt), al nord-est, i el Montsagre d'Horta (1.087 m), al sud-oest, a banda i banda del tossal d'en Grilló (1.076 m). 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsaliente, el (Espot / Alt Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.888 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes de la conca de l'Abeller, al sud del coll de Sant Maurici. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsalvatge i Nogué, Ramon (Olot, Garrotxa, 17/oct/1815 – EUA, d 1850) Eclesiàstic evangèlic. Abandonà els estudis com a religiós el 1835 i s'integrà a l'exèrcit carlí, del qual fou oficial. En desacord amb el pacte de Vergara, marxà a França, on reprengué estudis al seminari de Besançon. Conquerit per les idees evangèliques, féu un actiu proselitisme als Estats Units i fou bisbe de la seva església. Traduí i escriví algunes obres doctrinals. 7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Montsant (Xàtiva, Costera) Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva. Hi fou establert el 1320, en traslladar-s'hi i abraçar l'orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer. El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjos 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsant, riu de (Priorat) Riu, afluent dretà del riu de Siurana. Neix a 1.200 m alt, a les muntanyes de Prades (Baix Camp), devalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Baixa i el Lloar i s'aiguabarreja amb el riu col·lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat. Té un recorregut de 40 km. A la seva capçalera és anomenat riu de Prades. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA
10 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsarra, marquesat de (Sant Martí de Tous, Anoia) Títol concedit al s XIX pel pretendent tradicionalista Carles VII, duc de Madrid, a Josep d'España i d'Ortau sobre una propietat que tenia al terme. Continua en la mateixa família. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsec d'Ares, el (Noguera / Pallars Jussà) Serra exterior del Prepirineu, la unitat central de les tres que formen l'alineació del Montsec. Situada entre la Noguera Ribagorçana -la separa de la serra del Montsec d'Estall pel congost de Mont-rebei-, i la Noguera Pallaresa -que pel pas de Terradets la separa del Montsec de Rúbies-, perpendicularment a la serra de Montllobar. Els seus vessants limiten amb les depressions següents: els septentrionals amb la conca de Tremp, i els meridionals amb la vall d'Àger. El coll d'Ares, a 1.497 m alt, és per on passa la carrerada i antic camí de Balaguer a l'Alta Ribagorça. El puig de Sant Alís assoleix 1.676 m alt que és l'altitud més elevada del Montsec. 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsec de Rúbies, el (Noguera / Pallars Jussà) Sector llevantí del Montsec, entre les dues comarques, és la unitat més oriental de les tres que formen la serra del Montsec, separada del Montsec d'Ares per la Noguera Pallaresa (al pas de Terradets) i separant l'est de la conca de Tremp de la conca de Meià. Les aigües del vessant septentrional (rius de Barcedana i Conques) aflueixen a la Noguera Pallaresa, mentre que les del flanc meridional (riu Boix) aflueixen cap al Segre. Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d'ample i la seva màxima altitud és de 1.677 m al tossal de la Torreta. Les comunicacions rarament aprofiten les valls i tenen lloc pels extrems. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA
16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Montsec d'Estall, el (Ribagorça) Sector ponentí del Montsec, la unitat més occidental de les tres que formen la serra, situada a la rodalia de Benavarri. S'inicia amb unes petites alineacions de calcàries exhumades a Banavarri, i s'estén fins a la Noguera Ribagorçana, on limita amb el Montsec d'Ares pel congost de Mont-rebei. Els eixos de plegament, més suaus que a la resta de la serra del Montsec i enfonsats progressivament vers l'oest, fins a submergir-se sota la cobertora de terciàries horitzontals, determinen que la depressió mitjana, en aquest sector de la Ribagorça, es redueixi a una faixa margosa i estreta (clotada d'Areny, Roda d'Isàvena). La travessa el riu Noguera Ribagorçana. La màxima altitud és de 1.324 m. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsent, el (Pallars Jussà / Pallars Sobirà) Serra del Pirineu axial, que s'estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu. Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l'estany de Gento. Assoleix els 2.881 m d'altitud. 18 CATALUNYA - MUNICIPI
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Beatriu de (Catalunya, s XII) Única filla de Guillem Umbert II de Montseny i de Agnès. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA Montseny, comtat del (Catalunya) Títol concedit el 1926 a Josep Maria Milà i Camps. Continua en la mateixa família. 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guillem Umbert I de (Catalunya, s XI – 1112) Fill i hereu d'Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert i de Guisla, Udalard, Riambau i Ramon de Montseny. Heretà les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Guillema. Fou un magnat de la host del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guillem Umbert II de (Catalunya, s XII – 1151) Fill de Guillem Umbert I de Montseny. El 1113, havent ja recuperat Montpalau, fou comanat, juntament amb aquest castell pel comte Ramon Berenguer III al vescomte Guerau II de Girona, d'aquesta manera els Cabrera passaren a tenir la senyoria major d'aquest feu. Casat amb Agnès, fixà la seva residència a Baseia (Alt Empordà), i fou també conegut com a Guillem Umbert de Baseia. Només deixà una filla, Beatriu de Montseny, i llegà el burg de Sant Celoni i la baronia de Montseny a l'Hospital. Aquesta deixa fou impugnada pel seu germà Riambau I de Montseny. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guillem Umbert III de (Catalunya, s XII – 1239) Fill de Riambau I de Montseny i de Sibil·la. Era senyor de les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Ramona. Deixà els vells castells de les Agudes i Miravalls i bastí el nou castell de Montclús. El seu fill i hereu mudà de cognom i es digué Guillem I de Montclús. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Guisla de (Catalunya, s XI) Filla d'Umbert de Sesagudes i germana de Bernat Umbert, Guillem Umbert I, Udalard, Riambau i Ramon de Montseny. Heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls. 109 CATALUNYA - GEOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Ramon de (Catalunya, s XI) Ardiaca de Girona. Fill de Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert, Udalard, Guisla, Riambau i Guillem Umbert I de Montseny. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Riambau de (Catalunya, s XI) Fill de Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert, Udalard, Guisla, Ramon i Guillem Umbert I de Montseny. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Riambau I de (Catalunya, s XII – 1178) Fill de Guillem Umbert I de Montseny i de Guillema, i germà de Guillem Umbert II. Impugnà la deixa feta pel seu germà a l'orde de l'Hospital, al·legant una substitució establerta per llur pare, convinences tingudes amb ell i determinades recuperacions de patrimoni de la baronia en les quals havien pres part ambdós germans. Una sentència de Ramon Berenguer IV (1157) mirà de posar fi a les dissensions, però sense resultat, car Riambau optà per fer ús de la violència i féu guerra als hospitalers, fins que una nova sentència adjudicà definitivament el burg de Sant Celoni als hospitalers i a Riambau la resta de la baronia de Montseny, que havia de tenir, però, en feu de la comanda hospitalària de Sant Celoni. Riambau es casà dues vegades, primer amb Adelaida i després amb Sibil·la, de qui tingué Guillem Umbert III de Montseny. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny, Umbert de Veure> Sesagudes, Umbert de. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montseny d'Amunt (Montseny, Vallès Oriental) Caseria, situada al vessant meridional del Matagalls, centrada per l'antiga parròquia de Sant Martí de Montseny. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montseny de Pallars, el (Pallars Jussà / Pallars Sobirà) Veure> Montsent, el. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montseny i Carret, Joan (Federico Urales) (Reus, Baix Camp, 19/ago/1864 – Salon pour Vergt, França, 12/mar/1942) Anarquista. Mestre de professió, socialista en un principi i anarquista individualista més tard, tingué una activitat molt intensa com a publicista anarquista. Fundador de la "Revista Blanca", es distingí per una sèrie de campanyes obreristes que li valgueren noranta-cinc processaments. Creador del grup Terra i Llibertat, és considerat com un clàssic de l'anarquisme espanyol. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montseny i Goya, Ignasi (València, s XVIII – 1799) Eclesiàstic i escriptor. Fou tresorer de l'arquebisbat de València i canonge de Sogorb. Autor del text d'algunes sarsueles, com El ilustre alcásar nuevo (1767). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserbós (Tremp, Pallars Jussà) Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l'antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l'antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana. Depenia de la parròquia de Castissent. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserrat (Igualada, Anoia) Barri perifèric de tipus residencial i obrer, al nord-oest del centre urbà, prop de l'antiga carretera de Barcelona a Lleida, havent travessat el pont de Can Riba. Promogut per l'Obra Sindical del Hogar, els blocs d'habitatges foren bastits a partir del 1960. 40 CATALUNYA - HISTÒRIA
42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Montserrat (Barcelona, 1900 – 1906) Butlletí publicat per la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat per tal d'ajudar el moviment nacionalista de signe catòlic. Tingué diverses seccions: una d'oficial, que expressava la vida interna de la Lliga; una altra amb els fets religiosos i culturals de Catalunya i temes d'actualitat; una crònica del monestir de Montserrat a càrrec d'un monjo; noves d'art, teatre i literatura, i bibliografia sobretot del llibre religiós català. Constitueix un bon material per a la història recent de Catalunya. Des del 1982, amb el nom "Montserrat. Butlletí del Santuari", n'ha estat represa la publicació, a Montserrat, com a òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. 43 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Montserrat (Montserrat, gen/1927 – jul/1936) Revista mensual. Aparegué per tal de suplir la crònica de l'activitat del santuari, publicada fins aleshores a "Analecta Montserratensia" i a "Vida Cristiana". Era també òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat, Andreu (País Valencià ?, s XVI – s XVII) Musicòleg i eclesiàstic. Visquè a València, on era beneficiat de la parròquia de Sant Martí el 1614. És autor de l'obra Arte breve y compendioso de las dificultades que se ofrecen en la música práctica del canto llano, que signà amb el cognom "Montserrate". 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - CULTURA Montserrat, Confraria de la Mare de Déu de (Montserrat, Bages, 1223 - ) Associació. Erigida per l'abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l'aprovació de l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat. Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d'un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat. Modernament ha arribat a constar d'uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l'estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica. Renovellada el 1981 en l'aspecte d'associació de pelegrins, té com a òrgan oficial "Montserrat. Butlletí del Santuari", publicat d'ençà del 1982 com a represa del que havia estat publicat del 1927 al 1936. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat, Cosme de (la Selva del Camp, Baix Camp, s XV - Vic, Osona, 1473) Eclesiàstic i polític. Confessor de Calixt III, fou després prior a la seu de Saragossa, més tard ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i, finalment, bisbe de Vic. Partidari decidit del príncep de Viana i cortesà seu, més endavant va ésser membre del consell assessor de la Generalitat i membre de la Junta de Defensa (1462) contra el rei Joan II. El 1463 el capítol barceloní el proposà com a bisbe de la ciutat, però no va acceptar-lo el papa, que fins i tot el deposà de la seu de Vic (1465). Passà aleshores a Portugal com a conseller del rei Pere i en fou marmessor a la seva mort (1467). El 1472 retornà a Vic. 49 CATALUNYA - CULTURA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat, Guillem de (Tarragona, s XV – s XVI) Jurista. Vers el 1497 estudià a París. Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l'església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione, imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae (Lió 1519). 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat, Josep (València ?, s XVII) Músic. El 1666 fou tenor del Col·legi del Patriarca de València, on el 1677-78 actuà com a organista. Ordenat de sacerdot (1669), havia estat organista de la catedral de Múrcia (1675-77). Hon en conserva un gran motet: Post haec autem. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat, Miquel de (Catalunya, s XVII – Itàlia, s XVIII) Militar. Destacà a la resistència catalana durant la Guerra de Successió, com a capità del regiment de cavalleria de la Fe. De l'ago a l'oct/1713 participà en l'expedició del diputat militar Berenguer, on manava una companyia en el victoriós combat de Caldes d'Estrac (11/ago/1713). El 5/oct restà aïllat a Alella amb el gros de l'expedició i dos dies després aconseguia d'entrar a Barcelona, combatent i amb un grup de companys. Després de la capitulació de la ciutat, obtingué un passaport i s'anà a Mallorca. Quan l'illa caigué el poder dels borbònics (1715), aquests li 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat, Oleguer de (Valls, Alt Camp, 1626 - Guissona, Segarra, 1694) Bisbe de la Seu d'Urgell (1689-94). Fou ardiaca de Tarragona i jutge de breu. Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l'oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys. Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya (1679) i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià. El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on succeí a Joan Baptista Desbac. Celebrà dos sínodes a Guissona. És autor d'uns Ejercicios de San Felipe Neri. Fou enterrat a l'oratori de Sant Felip Neri i fou substituït al bisbat per Julián Cano. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserrat, parc natural de la muntanya de (Bages) Parc natural creat l'any 1987 i situat al sector central de la Serralada Prelitoral i que inclou gran part del massís de Montserrat. Compta amb 3.630 ha (incloent una reserva natural) i amb una zona de protecció de 4.309 ha. La muntanya de Montserrat presenta 54 CATALUNYA - EMPRESA
55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Montserrat, son (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional) Possessió (o çon Montserrat), a l'oest de la vila, que era propietat del poeta Tomàs Forteza i fou centre de reunió dels escriptors mallorquins de la Renaixença. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montserrat, veinat de (Torelló, Osona) Barri de la població, situat prop del pla de l'estació, al mas d'Espona, a 1,5 km de la vila; sorgí a partir del 1961 en règim de cooperativa. L'any 1973 tenia uns 500 habitatges i unes escoles. 57 CATALUNYA - HISTÒRIA Montserrat, vescomtat de (Catalunya) Títol concedit el 1826, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, a Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut, marquès de Tamarit. Continua en la mateixa família. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA
59 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Archs, Joan (Barcelona, 1/nov/1844 – 26/oct/1895) Metge i escriptor. Tenia un gran coneixement del grec, del llatí, l'hebreu i l'àrab. Fou un dels fundadors de l'entitat patriòtica La Jove Catalunya. Col·laborà a "La Renaixensa", "Lo Gai Saber", "La Ilustració Catalana" i "La Crònica Científica". Premiat als Jocs Florals de Barcelona i a Montpeller. Es feia bastant amb els escriptors occitans i el nomenaren majoral de Felibritge. Va ser secretari de la Societat Botànica de Barcelona (1872-74) i autor de la Flora de la muntanya de Montserrat i d'una versió catalana de La Iliada. Publicà dos treballs botànics i un sobre aigües medicinals. Escriví més obres, però cap de les esmentades no ha pogut ésser publicada a causa de la pèrdua dels manuscrits. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Ayarbe, Francesc (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13/mar/1879 – Barcelona, 27/feb/1950) Compositor. Deixeble de Sánchez Gavagnach i d'Antoni Nicolau, escriví la música escènica per a El casament d'en Tarregada (1918), de Juli Vallmitjana, i per a Les bodes d'En Cirilo, d'Emili Vilanova. És autor d'obres per a cant i piano, d'obres corals i d'un Curso práctico de orquestación (1946). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Boada, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1820 - Vic, Osona, 1892) Músic. Fou organista de l'església de Sant Fèlix de Sabadell (1840-56). Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic. Deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral. Autor, a més de l'oda simfònica La armoniosa. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Cuadrada, Josep (Valls, Alt Camp, s XIX – Barcelona, 1925) Financer. Dirigí el Banc de Valls. Milità a la Lliga Regionalista. Fou diputat per Tarragona a les Corts espanyoles. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat i de Cruïlles, Joaquim de (València, 1700 – 1771) Militar i funcionari. Combaté contra els francesos en 1719-20, més tard lluità a Ceuta (1721) i al setge de Gibraltar (1727). Prengué part a les campanyes d'Itàlia de la guerra de Successió de Polònia i Àustria, fins que, el 1745, fou nomenat governador de Badajoz; rellevat del càrrec (1754), ocupà la capitania general d'Aragó, i el 1760 fou nomenat virrei de Nova Espanya. Mentre ocupà aquest càrrec hagué de reprimir les constants revoltes indígenes. Quan Espanya va entrar a la guerra dels Set Anys, posà el país en peu de guerra, perquè hom temia un atac britànic, que no 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Esteve, Santiago (Barcelona, 7/abr/1910 – 2/feb/1994) Psiquiatre. Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena. Després de la guerra civil organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual col·laborà. Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdevanter a Catalunya. Ha creat una veritable escola de psicologia i psiquiatria. Fidel a l'esperit -clínic- de l'escola de Barcelona, ha fomentat la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i ha divulgat també a nivell docent les "psicoteràpies menors", entre les quals la hipnosi. Ha traduït una gran part de l'obra de Jung. Cal destacar els seus estudis sobre metapsicologia des de l'òptica de la moderna teoria general de sistemes. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Jorba, Cristòfol (o Monserrat) (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1869 - Barcelona, 1935) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Rigalt. La seva producció, que cal incloure dins el corrent realista, es limita quasi exclussivament al retrat. Pintà nombroses personalitats de l'època i també fou sol·licitat pel rei Alfons XIII. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Montserrat i Navarro, Pantaleó (Maella, Matarranya, 28/jul/1807 – Frascati, Itàlia, 21/jul/1870) Eclesiàstic i escriptor. Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830. Canonge arxipreste de Tarassona (1834) i penitencier de Saragossa (1850). El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà. El 1858 governà com a vicari capitular l'arxidiòcesi de Saragossa, vacant. El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural. La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l'ajuntament i per l'estat. El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de disciplina eclesiàstica, fins que caigué malalt de febres palúdiques i es retirà a Frascati. Dels seus béns manà fundar el seminari asil de les Corts, encara subsistent. És autor d'un catecisme, d'obretes pietoses i en especial d'articles jurídics i polèmics sobre la unitat catòlica, la tolerància i la llibertat de cultes i de conferències publicades al "Diari de Barcelona" (1865-70), tot en castellà. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Montserrat i Parets, Joan (Llucmajor, Mallorca, 1889 - Manacor ?, Mallorca, 5/gen/1937) Dirigent socialista. Cap de l'Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor (1918-23), assolí una gran notorietat en defensar l'acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March. Articulista brillant d'"El Obrero Balear", topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l'aliança amb el partit liberal contra el maurisme. Posteriorment, amb l'adveniment de la Segona República es traslladà a Palma i 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Portella, Josep Veure> Monserrat i Portella, Josep. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Recoder, Pere (Mataró, Maresme, 8/ago/1918 - ) Botànic. Doctor en ciències naturals, vicedirector del Centre Pirenaic de Biologia Experimental de Jaca. Fitosociòleg i explorador florístic del litoral català, del Pirineu i de la Serralada Cantàbrica. És autor, entre altres notables treballs, de Flora de la cordillera litoral catalana (1956-64), Estudio dinámico de las poblaciones de robles de la cordillera litoral catalana (1957) i Los pastizales aragoneses (1966). 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montserrat i Riutort, Josep (València, 1814 – 1881) Metge. Fou catedràtic de la Universitat de València, on ocupà d'altres càrrecs i també el de rector. Pertanyia a diverses corporacions doctes. En dues ocasions fou senador. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montserrat i Roig, Cebrià (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1886 – Barcelona, 1962) Eclesiàstic i humanista. Format a Roma, des del 1915 fou catedràtic de teologia moral al seminari de Barcelona, on més tard fou canonge penitencier de la seu, i prelat domèstic del papa. Sovintejà la seva col·laboració a la premsa periòdica i escriví algunes obres de caràcter docent. Era col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. Publicà, en versió castellana, el Misal romano festivo, alguns llibres bíblics i opuscles de devoció. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsià, Bernat Pseudònim de l'escriptor Cèsar August Jordana i Mayans, principalment en llibres de gramàtica catalana. 77 CATALUNYA - COMARCA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsià, serra de (Montsià) Alineació muntanyosa al sud del delta de l'Ebre, s'estén paral·lela a la costa des d'Alcanar fins al riu Ebre, al sector meridional de la comarca, i constitueix la prolongació cap al nord de les alineacions muntanyoses valencianes d'Irta i Talaies d'Alcalà. La formen materials cretacis que varen ésser afectats pel plegament alpí dels Catalànids; els seus vessants són escarpats, i l'erosió hi actua poderosament atacant els sòls, que pràcticament són esquelètics. Pel sector occidental limita amb la foia d'Ulldecona, més enllà de la qual continua per la serra de Godall (400 m d'alt màxima). Sobrepassa els 600 m d'alt (762 m a la Torreta de Montsià i 617 m al pic de Mata-redona). La vegetació natural es redueix a restringides àrees de matoll, encara que hi havia hagut força bosc. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsianell (Amposta / Ulldecona, Montsià) Turó (291 m alt), entre els dos municipis, aïllat al nord de la serra de Montsià. Domina les terrasses de l'Ebre a Amposta (al nord) i la vall de Freginals-Ulldecona (sud-oest). 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsió (Barcelona, Barcelonès) Veure> Santa Maria de Montsió. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montsó, Joan de (València, s XIV - País Valencià, d 1412) Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d'un procès fet a París contra Joan de Montsó. Aquest és autor d'una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N'ha restat en 82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Montsó, Llorenç de (Morella, Ports, s XIV – s XV) Ciutadà. S'establí a Atenes. El 1399 caigué presoner dels turcs. Rescatat al cap de quasi tres anys per 400 florins, es veié en grans dificultats per a pagar-los. Anà a Catalunya. Martí l'Humà l'acollí amb afecte. El monarca recomanà als jurats de Morella que procuressin donar a l'ex-captiu el màxim que poguessin de la quantitat necessària, i escriví també a Martí el Jove perquè ajudés Llorenç quan aquest passés per Sicília. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsó, pla de (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme d'Alpicat, vora la carretera de Lleida a Montsó. És regada per la sèquia del pla de Montsó, derivada del canal de Pinyana. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Montsolís (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) Barri industrial, situat al nord-oest del terme, a l'esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda. Es desenvolupà a partir del 1955, prèvia aprovació d'un pla parcial d'ordenació, les indústries hi són de dimensions mitjanes. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsolís, marquesat de (Catalunya) Veure> Mansolí, marquesat de. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsoliu, castell de (Arbúcies, Selva) Veure> Montsoriu, castell de. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsonís, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1283 era un dels que havien d'acompanyar Pere II al desafiament de Bordeus. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsonís, Sever de (Artesa de Segre, Noguera, 1911 – Barcelona, 1960) Frare caputxí. Es doctorà en filosofia. Visqué a Iugoslàvia durant la guerra civil. És autor de bon nombre d'escrits. Col·laborà a "Critèrion" i a l'obra col·lectiva Un segle de vida catalana. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsor (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Despoblat (1.218 m alt), situat en un coster, al vessant meridional de la serra de Peracalç. La seva antiga església parroquial és dedicada a santa Maria. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsorís, Arnau de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l'infant Alfons, fill de Jaume II, el 1323-24. Expulsats de l'illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsoriu, Amat de (Catalunya, s X – s XI) Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell de Barcelona. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsoriu, Bernat de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Serví Robert de Nàpols contra els gibel·lins, al temps que també ho feia Anton de Cardona. El 1325 tenia el títol de senescal del Piemont. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsoriu, Gilabert de (Catalunya, s XV) Cavaller. Pertanyia a l'orde de Montesa, de la qual fou clavari. El 1435 caigué presoner a la batalla naval de Ponça. En companyia de Galceran de Requesens, amb el qual començà com a corsari, lluità als mars d'Itàlia a favor d'Alfons IV el Magnànim. El 1439 ell i Requesens oporaven amb sis galeres pròpies a les costes de Salern. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Montsoriu, Ponç de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València a les ordres de Jaume I (1238). Com a recompensa pels seus serveis rebé 10 jovades de terra i una casa. 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsoriu, vescomtat de (Catalunya) Nom emprat esporàdicament pels Cabrera (s XII), per raó de la possessió del castell de Montsoriu, quan deixaren de denominar-se vescomtes de Girona i encara no havien adoptat defenitivament el títol de vescomtes de Cabrera. També fou anomenat vegueria de Montsoriu, sense que existís tal demarcació, el conjunt de territoris del vescomtat. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA Montsuar (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell) Antic terme, al nord de la vila. Formà un sol terme amb Montalé. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 ILLES BALEARS - MUNICIPI
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Monturiol i Puig, Carme (Barcelona, 25/jun/1892 – 26/jul/1966) Escriptora. Traduí Maurice Baring, Upton Sinclair i Sonets (1928), Cimbel·lí (1930) i Nit de Reis (1935), de Shakespeare, i es dedicà, sobretot, al teatre: L'abisme (1930), L'huracà (1935) i Avarícia (1936). Publicà la novel·la psicològica Teresa o la vida amorosa d'una dona (1932) i participà en el recull Escriptors de la Revolució (1937). De jove s'havia dedicat a la música. 103 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA Monturull, el (Alt Urgell / Andorra / Baixa Cerdanya) Cim (2.761 m alt) del Pirineu axial, a la serra que separa Andorra la Vella, Bescaran i Músser i Arànser, entre el port de Perafita i el port Negre, damunt les capçeleres del Bescaran i l'Arànser, afluent del Segre. 104 CATALUNYA - LITERATURA Monumenta Cataloniae (Catalunya, 1932 – s XX) Col·lecció de llibres de l'editorial Alpha. Destinada a publicar el corpus de l'art català. Fou iniciada amb el primer volum d'Els retaules de pedra d'Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l'art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals. 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monzó, Pere Joan (València, s XVI – 1605) Eclesiàstic. Fou professor d'arts a la Universitat de València. Joan III de Portugal el nomenà lector de filosofia a la de Coïmbra. Tornat a la Universitat de València, hi 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA
107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monzó, Vicent (Carcaixent, Ribera Alta, s XVIII) Eclesiàstic. Rector de Carcaixent. Organitzà la plantació de tarongers a la zona carcaixentina, transformant les terres ermes en un districte especialment productiu. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Monzó i Nogués, Andreu (Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962) Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València. Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques. Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques: Vida de la Venerable Luisa Zaragoza (1927), Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino (1946), El Mijares y el Mijerense (1951) i Sang a la Ribera: sants Bernat, Maria i Gràcia (1959).
Anar a: [ Monts ] [ Montseny ] [ Montser ] [ Montserrat, P ] [ Montserrat i R ] [ Montsor ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Montsalvatge i Bassols, Xavier
Montsant, serra de
Montseny
Montseny, el
Montseny i Mañé, Frederica
Montserrat
Montserrat, monestir de (
Montserrat, Publicacions de l'Abadia de
Montserrat i Torrents, Josep
Montsià, el
Montuïri (
Monturiol i Estarriol, Narcís
Monzó, Quim (Joaquim Monzó i Gómez)