A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Monts ]  [ Montseny ]  [ Montser ]  [ Montserrat, P ]  [ Montserrat i R ]  [ Montsor ]

És més profitós un sol dia d'un home instruït, que la vida sencera d'un ignorant. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsacopa, el  (Olot, Garrotxa Antic volcà (504 m alt), que s'alça al mig de la plana d'Olot, al nord de la ciutat, coronat pel santuari de la Mare de Déu de Tura. L'Olot antic era protegit per l'ombra eòlica del Montsacopa i de la Garrinada.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsagre, el  (Baix Ebre / Terra Alta Contrafort septentrional dels ports de Beseit, al límit dels municipis d'Horta de Sant Joan, Prat del Comte i Paüls, format pel Montsagre de Paüls (1.050 m alt), al nord-est, i el Montsagre d'Horta (1.087 m), al sud-oest, a banda i banda del tossal d'en Grilló (1.076 m).

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsaliente, el  (Espot / Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Cim (2.888 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes de la conca de l'Abeller, al sud del coll de Sant Maurici.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontsalvatge, J.P.  (el Masnou, Maresme, 1932 - )  Pintor. Residí a Barcelona. Ha exposat en aquesta capital, així com a Girona i a París. Li han estat concedits els premis del Cercle Artístic de 1956 i el Rafael Llimona de 1959.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Montsalvatge i BassolsMontsalvatge i Bassols, Xavier  (Girona, 11/mar/1912 - Barcelona, 7/mai/2002)  Músic. Deixeble de Ll. Millet, E. Morera i J. Pahissa al Conservatori Municipal de Barcelona. Exercí com a crític musical a "La Vanguardia" i a "Destino", revista de la qual fou director (1969-74), tot i que la seva activitat principal ha estat la composició. En la seva obra, eclèctica i contemporània, tenen gran importància els ritmes i temes antillans, bé que ha evolucionat cap a un major rigor estructural i la utilització d'elements tècnics de procedència diversa, com ara la tonalitat i la tècnica dodecafònica. Destaquen entre les seves obres: Tres divertimentos (1942), Cinco canciones negras (1946), Cuarteto indiano (1952), Concierto breve (1952), Poema concertante (1953), Calidoscopio (1954), Partita (1958), Cant espiritual (1958), Sonatina (1962), i les òperes Una voz en off (1962) i Babel 46 (1967, no estrenada fins al 1994). Posteriorment ha escrit Cinco invocacionesa Jesús Crucificado...  Segueix... 

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsalvatge i Nogué, Ramon  (Olot, Garrotxa, 17/oct/1815 – EUA, d 1850)  Eclesiàstic evangèlic. Abandonà els estudis com a religiós el 1835 i s'integrà a l'exèrcit carlí, del qual fou oficial. En desacord amb el pacte de Vergara, marxà a França, on reprengué estudis al seminari de Besançon. Conquerit per les idees evangèliques, féu un actiu proselitisme als Estats Units i fou bisbe de la seva església. Traduí i escriví algunes obres doctrinals.

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Montsant  (Xàtiva, Costera Antic priorat cistercenc (Santa Maria Magdalena), situat al vessant oriental del castell de Xàtiva. Hi fou establert el 1320, en traslladar-s'hi i abraçar l'orde del Cister les monges del convent de Santa Maria Magdalena de Montpeller, fundat a Alzira el 1273 i destruït per una avinguda del Xúquer. El 1580 les monges foren traslladades a la Saidia de València, i al seu lloc fou erigit un priorat de monjosInici página cistercencs dependents de Valldigna, que subsistí fins el 1835.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsant, riu de  (Priorat Riu, afluent dretà del riu de Siurana. Neix a 1.200 m alt, a les muntanyes de Prades (Baix Camp), devalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacés, la Vilella Baixa i el Lloar i s'aiguabarreja amb el riu col·lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat. Té un recorregut de 40 km. A la seva capçalera és anomenat riu de Prades.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

serra del Montsant (Priorat)Montsant, serra de  (Priorat Massís muntanyós (1.116 m alt) del sistema Mediterrani, situat a l'oest de les muntanyes de Prades i al sud de la serra la Llena, que s'estén entre el Siurana i el Montsant, formant un arc amb la concavitat cap a la costa. Limita la depressió de Móra pel sector meridional, i la Depressió Central pel sector nord-occidental. Està constituïda pels dipòsits marginals de la depressió de l'Ebre, que cobreixen els materials triàsics i assenyalen el límit de l'antic mar eocènic. El relleu és de tipus alpí, afectat al vessant septentrional per una flexió, falla per la qual s'enfonsa cap a la depressió de l'Ebre. Presenta un perfil escalonat a causa de l'alternança de capes dels diversos materials que la formen. Assoleix la màxima altitud al cim de roca Corbatera. Hi abunda el pi roig. Turisme al Montsant

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montsarra, marquesat de  (Sant Martí de Tous, Anoia Títol concedit al s XIX pel pretendent tradicionalista Carles VII, duc de Madrid, a Josep d'España i d'Ortau sobre una propietat que tenia al terme. Continua en la mateixa família.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontsec, el  (Noguera / Pallars Jussà Serra (1.678 m alt) del Pre-pirineu, que s'estén en una longitud de 45 km i una amplada de 25 km, en direcció est-oest, amb inclinació cap al sud, des de la rodalia de Benavarri, a la Ribagorça, on s'inicia entre la Noguera Ribagorçana i el Guart, fins a desaparèixer en arribar al Segre. Separa la conca de Tremp de la vall d'Àger i la conca de Meià. Està integrada per tres unitats, separades pels congostos formats per les Nogueres en travessar la serra perpendicularment: el sector occidental correspon a

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsec d'Ares, el  (Noguera / Pallars Jussà Serra exterior del Prepirineu, la unitat central de les tres que formen l'alineació del Montsec. Situada entre la Noguera Ribagorçana -la separa de la serra del Montsec d'Estall pel congost de Mont-rebei-, i la Noguera Pallaresa -que pel pas de Terradets la separa del Montsec de Rúbies-, perpendicularment a la serra de Montllobar. Els seus vessants limiten amb les depressions següents: els septentrionals amb la conca de Tremp, i els meridionals amb la vall d'Àger. El coll d'Ares, a 1.497 m alt, és per on passa la carrerada i antic camí de Balaguer a l'Alta Ribagorça. El puig de Sant Alís assoleix 1.676 m alt que és l'altitud més elevada del Montsec.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsec de Rúbies, el  (Noguera / Pallars Jussà Sector llevantí del Montsec, entre les dues comarques, és la unitat més oriental de les tres que formen la serra del Montsec, separada del Montsec d'Ares per la Noguera Pallaresa (al pas de Terradets) i separant l'est de la conca de Tremp de la conca de Meià. Les aigües del vessant septentrional (rius de Barcedana i Conques) aflueixen a la Noguera Pallaresa, mentre que les del flanc meridional (riu Boix) aflueixen cap al Segre. Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d'ample i la seva màxima altitud és de 1.677 m al tossal de la Torreta. Les comunicacions rarament aprofiten les valls i tenen lloc pels extrems.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontsec de Tost, el  (Alt Urgell Serra interior del Pre-pirineu, prolongació ponentina del Cadí. Culmina al pic de Serreines (1.647 m alt). És un dels contraforts muntanyencs de la comarca, a l'esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa (sud) i de Tost (nord).

16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Montsec d'Estall, el  (Ribagorça Sector ponentí del Montsec, la unitat més occidental de les tres que formen la serra, situada a la rodalia de Benavarri. S'inicia amb unes petites alineacions de calcàries exhumades a Banavarri, i s'estén fins a la Noguera Ribagorçana, on limita amb el Montsec d'Ares pel congost de Mont-rebei. Els eixos de plegament, més suaus que a la resta de la serra del Montsec i enfonsats progressivament vers l'oest, fins a submergir-se sota la cobertora de terciàries horitzontals, determinen que la depressió mitjana, en aquest sector de la Ribagorça, es redueixi a una faixa margosa i estreta (clotada d'Areny, Roda d'Isàvena). La travessa el riu Noguera Ribagorçana. La màxima altitud és de 1.324 m.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsent, el  (Pallars Jussà / Pallars Sobirà Serra del Pirineu axial, que s'estén en direcció nord-sud, a la divisòria de les dues comarques, així com de les conques de la Noguera Pallaresa i el Flamicell, afluent seu. Està situada al sud dels pics de Peguera i Montanyó, i al nord del pic Cometa, sobre l'estany de Gento. Assoleix els 2.881 m d'altitud.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalMontseny  (Vallès Oriental Municipi: 26,82 km2, 528 m alt, 332 hab (2014). Situat al vessant meridional del massís del Montseny, del Matagalls i les Agudes, al pla de la Calma, a l'esquerra de la Tordera. El terreny és força accidentat i en gran part cobert de bosc. La vida econòmica local es basa en els cereals de secà i el bestiar boví. Tenen molta importància les activitats derivades de l'estiueig i de l'excursionisme. El poble és dominat per l'església romànica de Sant Agustí. Dins el terme hi ha el santuari romànic i antic monestir de Sant Marçal, l'església de Sant Martí, antiga parròquia, i l'ermita i hotel de Sant Bernat. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontseny  (Catalunya, s XI - s XIII)  Llinatge de magnats. Té per estirp Ot de Sesagudes (mort d 1035), fill de Vives i casat amb Geriberga, parenta de la família vescomtal de Barcelona. Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny (castell de les Agudes i de Miravalls) i les de Montpalau i de Palafolls. Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes, dit també Umbert de Montseny.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Beatriu de  (Catalunya, s XII)  Única filla de Guillem Umbert II de Montseny i de Agnès.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montseny, comtat del  (Catalunya Títol concedit el 1926 a Josep Maria Milà i Camps. Continua en la mateixa família.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

massís del MontsenyMontseny, el  (Osona / Selva / Vallès Oriental Massís muntanyós de la Serralada Pre-litoral Catalana, situat entre les depressions del Vallès i de la plana de Vic; és un horst vascular cap al nord, resta de l’antic massís hercinià aixecat per una sèrie de falles, com la que el separa de les Guilleries, i com la que (al sud-est) el separa del Vallès amb un salt de més de 1.000 m. Els materials són principalment pissarres silurianes i, a la base del Matagalls, Sant Marçal, Santa Fe i Arbúcies, granit amb intrusions del carbonífer; hi ha també gresos triàsics (a la Calma), calcaries triàsiques (a Tagamanent i Aiguafreda) i eocèniques (a la serra de la Pineda, entre Seva i Aiguafreda), materials miocènics (a les planes) i dipòsits quaternaris (als rius i als peus de muntanya). En el relleu contrasta la suavitat dels cims amb l’escabrositat dels barrancs que van excavant els rius, i que per la poca duresa dels materials fan una forta erosió regressiva, s'hi...  Segueix... 

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Guillem Umbert I de  (Catalunya, s XI – 1112)  Fill i hereu d'Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert i de Guisla, Udalard, Riambau i Ramon de Montseny. Heretà les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Guillema. Fou un magnat de la host del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.Inici página Fomentà el seu poder fortificant el burg de Sant Celoni i proveint-se de naus dedicades al cors. A Sant Celoni féu donació d'un priorat a la canònica regular de Santa Maria de l'Estany (1088). S'indisposà amb el comte, que l'obligà a retre la potestat del castell de Montpalau (1089) i lliurar-lo a d'altres feudataris per un terme de dotze anys, passats els quals havia d'ésser retornat al seu fill i hereu Guillem Umbert II de Montseny, germà de Riambau I.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Guillem Umbert II de  (Catalunya, s XII – 1151)  Fill de Guillem Umbert I de Montseny. El 1113, havent ja recuperat Montpalau, fou comanat, juntament amb aquest castell pel comte Ramon Berenguer III al vescomte Guerau II de Girona, d'aquesta manera els Cabrera passaren a tenir la senyoria major d'aquest feu. Casat amb Agnès, fixà la seva residència a Baseia (Alt Empordà), i fou també conegut com a Guillem Umbert de Baseia. Només deixà una filla, Beatriu de Montseny, i llegà el burg de Sant Celoni i la baronia de Montseny a l'Hospital. Aquesta deixa fou impugnada pel seu germà Riambau I de Montseny.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Guillem Umbert III de  (Catalunya, s XII – 1239)  Fill de Riambau I de Montseny i de Sibil·la. Era senyor de les baronies de Montseny i Montpalau. Es casà amb Ramona. Deixà els vells castells de les Agudes i Miravalls i bastí el nou castell de Montclús. El seu fill i hereu mudà de cognom i es digué Guillem I de Montclús.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Guisla de  (Catalunya, s XI)  Filla d'Umbert de Sesagudes i germana de Bernat Umbert, Guillem Umbert I, Udalard, Riambau i Ramon de Montseny. Heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontseny, parc natural del  (Osona / Selva / Vallès Oriental)  Parc natural. Situat a cavall de les tres comarques, engloba aproximadament la meitat del massís del Montseny. La preocupació ciutadana i política per la conservació d'aquest espai es remunta a principis del s XX, i l'any 1928 ja es va crear el Patronat del Montseny per tal de vetllar per la seva preservació. El 1977 es creà el parc natural, en l'àmbit de la província de Barcelona, amb una superfície de 17.372 ha, i posteriorment es delimità una zona de protecció de 12.748 ha. El seu fàcil accés i els atractius dels seus valors naturals i culturals fan que el parc rebi un gran nombre de visitants. El futur del Montseny passa per la compatibilització d'uns usos intensos i variats amb la necessitat de preservació dels seus ecosistemes naturals. Parc Natural del Montseny

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Ramon de  (Catalunya, s XI)  Ardiaca de Girona. Fill de Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert, Udalard, Guisla, Riambau i Guillem Umbert I de Montseny.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Riambau de  (Catalunya, s XI)  Fill de Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert, Udalard, Guisla, Ramon i Guillem Umbert I de Montseny.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Riambau I de  (Catalunya, s XII – 1178)  Fill de Guillem Umbert I de Montseny i de Guillema, i germà de Guillem Umbert II. Impugnà la deixa feta pel seu germà a l'orde de l'Hospital, al·legant una substitució establerta per llur pare, convinences tingudes amb ell i determinades recuperacions de patrimoni de la baronia en les quals havien pres part ambdós germans. Una sentència de Ramon Berenguer IV (1157) mirà de posar fi a les dissensions, però sense resultat, car Riambau optà per fer ús de la violència i féu guerra als hospitalers, fins que una nova sentència adjudicà definitivament el burg de Sant Celoni als hospitalers i a Riambau la resta de la baronia de Montseny, que havia de tenir, però, en feu de la comanda hospitalària de Sant Celoni. Riambau es casà dues vegades, primer amb Adelaida i després amb Sibil·la, de qui tingué Guillem Umbert III de Montseny.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontseny, Udalard de  (Catalunya, s XI)  Fill de Umbert de Sesagudes i germà del bisbe Bernat Umbert, de Guisla, Riambau, Ramon i Guillem Umbert I de Montseny.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny, Umbert de  Veure> Sesagudes, Umbert de.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montseny d'Amunt  (Montseny, Vallès Oriental Caseria, situada al vessant meridional del Matagalls, centrada per l'antiga parròquia de Sant Martí de Montseny.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montseny de Pallars, el  (Pallars Jussà / Pallars Sobirà Veure> Montsent, el.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montseny i Carret, Joan (Federico Urales)  (Reus, Baix Camp, 19/ago/1864 – Salon pour Vergt, França, 12/mar/1942)  Anarquista. Mestre de professió, socialista en un principi i anarquista individualista més tard, tingué una activitat molt intensa com a publicista anarquista. Fundador de la "Revista Blanca", es distingí per una sèrie de campanyes obreristes que li valgueren noranta-cinc processaments. Creador del grup Terra i Llibertat, és considerat com un clàssic de l'anarquisme espanyol.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montseny i Goya, Ignasi  (València, s XVIII – 1799)  Eclesiàstic i escriptor. Fou tresorer de l'arquebisbat de València i canonge de Sogorb. Autor del text d'algunes sarsueles, com El ilustre alcásar nuevo (1767).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederica Montseny i MañéMontseny i Mañé, Frederica  (Madrid, 12/feb/1905 - Tolosa de Llenguadoc, França, 14/gen/1994)  Anarquista. Filla de Joan Montseny i de Teresa Mañé. Col·laboradora a la "Revista Blanca" des del 1925, a partir del 1930 es va convertir en una de les principals figures de la FAI i tingué una assenyalada intervenció en la lluita contra els trentistes en el si de la CNT (1931-32). Membre del comitè català de la CNT i del peninsular de la FAI, fou ministra de sanitat amb LargoInici página Caballero (nov/1936-mai/1937), posteriorment s'oposà als intents d'aconseguir una nova participació de la CNT en el govern. Destacà també en la campanya contra les acusacions comunistes al POUM. En acabar la guerra s'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on continuà la seva activitat política. Tornà a Espanya el 1977 i participà en la reconstrucció de la CNT, tot i que continuà vivint a Tolosa. És autora de La mujer, problema del hombre (1932), El anarquismo (1976) i el llibre biogràfic Mis primeros cuarenta años (1987).

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montserbós  (Tremp, Pallars Jussà Santuari (999 m alt) (la Mare de Déu de Montserbós), de l'antic municipi de Fígols de la Conca, aturonat vora l'antic camí i la carretera de Tremp al Pont de Montanyana. Depenia de la parròquia de Castissent.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

massís de MontserratMontserrat  (Anoia / Bages / Baix Llobregat Massís muntanyós (1.224 m alt), pertanyent a la Serralada Pre-litoral, que s'estén en una llargada de 20 km i una amplada de gairebé 10 km, en direcció sud-oest - nord-est, més afilat als extrems, i forma la paret occidental del congost del Llobregat. Morfològicament, pertany al sistema Mediterrani, però estructuralment és constituït pels terrenys terciaris de la depressió Central; una capa horitzontal de conglomerats eocènics, de 550 m de gruix -les parets del qual formen les muralles de tons grisencs-, jeu sobre les masses de conglomerats i gresos eocènics, de tons roigs, que es descomponen en una sèrie d'esglaons formats pels estrats superposats. Aquestes pudingues (anomenades montserratines) són els dipòsits d'al·luvions fluvials que assenyalen el límit del mar eocènic, és a dir, els grans blocs rodats que, procedents de rius cabalosos...  Segueix... 

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montserrat  (Igualada, Anoia)  Barri perifèric de tipus residencial i obrer, al nord-oest del centre urbà, prop de l'antiga carretera de Barcelona a Lleida, havent travessat el pont de Can Riba. Promogut per l'Obra Sindical del Hogar, els blocs d'habitatges foren bastits a partir del 1960.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontserrat  (Catalunya, 1812 – 1814)  Un dels quatre departaments en que fou dividit el Principat durant la seva annexió a l'imperi Francès. Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès. El prefecte residia a Barcelona; els antics corregiments, una mica modificats i amb l'agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès. En fou el primer prefecte el comte Treilhard.

42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Montserrat  (Barcelona, 1900 – 1906)  Butlletí publicat per la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat per tal d'ajudar el moviment nacionalista de signe catòlic. Tingué diverses seccions: una d'oficial, que expressava la vida interna de la Lliga; una altra amb els fets religiosos i culturals de Catalunya i temes d'actualitat; una crònica del monestir de Montserrat a càrrec d'un monjo; noves d'art, teatre i literatura, i bibliografia sobretot del llibre religiós català. Constitueix un bon material per a la història recent de Catalunya. Des del 1982, amb el nom "Montserrat. Butlletí del Santuari", n'ha estat represa la publicació, a Montserrat, com a òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.

43 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Montserrat  (Montserrat, gen/1927 – jul/1936)  Revista mensual. Aparegué per tal de suplir la crònica de l'activitat del santuari, publicada fins aleshores a "Analecta Montserratensia" i a "Vida Cristiana". Era també òrgan oficial de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat. Fou dirigida per Antoni Ramon i Arrufat i, en els últims temps, per Lambert Cabestany.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montserrat, Andreu  (País Valencià ?, s XVI – s XVII)  Musicòleg i eclesiàstic. Visquè a València, on era beneficiat de la parròquia de Sant Martí el 1614. És autor de l'obra Arte breve y compendioso de las dificultades que se ofrecen en la música práctica del canto llano, que signà amb el cognom "Montserrate".

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontserrat, colònia  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Barri residencial i d'estiueig, situat al límit amb el terme de Molins de Rei (Baix Llobregat), al cim de la petita serra que separa Valldoreix del veïnat de la Rierada.

47 CATALUNYA - CULTURA

Montserrat, Confraria de la Mare de Déu de  (Montserrat, Bages, 1223 - )  Associació. Erigida per l'abat de Ripoll i el prior de Montserrat, Berenguer de Bac, amb l'aprovació de l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, els quals, juntament amb la reina Elionor, signaren el document de fundació i foren els primers inscrits en la germandat. Reorganitzada durant el s XV i enriquida amb privilegis i gràcies extraordinàries per diversos papes, gaudí d'un gran favor a la península Ibèrica, Itàlia, França, Alemanya, els Països Baixos i Amèrica, on fou un dels principals vehicles difusors de la devoció de la Mare de Déu de Montserrat. Modernament ha arribat a constar d'uns 250 centres, 160 dels quals radicats a Catalunya, uns 30 a la resta de l'estat espanyol i uns 60 a Europa i Amèrica. Renovellada el 1981 en l'aspecte d'associació de pelegrins, té com a òrgan oficial "Montserrat. Butlletí del Santuari", publicat d'ençà del 1982 com a represa del que havia estat publicat del 1927 al 1936.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat, Cosme de  (la Selva del Camp, Baix Camp, s XV - Vic, Osona, 1473)  Eclesiàstic i polític. Confessor de Calixt III, fou després prior a la seu de Saragossa, més tard ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i, finalment, bisbe de Vic. Partidari decidit del príncep de Viana i cortesà seu, més endavant va ésser membre del consell assessor de la Generalitat i membre de la Junta de Defensa (1462) contra el rei Joan II. El 1463 el capítol barceloní el proposà com a bisbe de la ciutat, però no va acceptar-lo el papa, que fins i tot el deposà de la seu de Vic (1465). Passà aleshores a Portugal com a conseller del rei Pere i en fou marmessor a la seva mort (1467). El 1472 retornà a Vic.

49 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaMontserrat, escola musical de  (Montserrat, Bages)  Escola de música sorgida entorn del monestir de Montserrat. El primer document relatiu a la música a Montserrat data del principi del s XIV, si bé la presència del cant en el culte és tan antiga com el monestir. La institució més original de l'abadia és l'Escolania de Montserrat. Els primers monjos músics coneguts són Jeroni Rotés (actiu del 1515 al 1571), Jeroni Castell (del 1586 al 1621) i Joan Graner (del 1588 al 1600). L'any 1539 fou construït un orgue de mil cent tretze tubs en l'església antiga. La sèrie de compositors de qualitat s'inicià al s XVII amb Joan Marc. Seguiren Jaume Vidal, Joan Gelonc, Francesc Rossell i Dídac Roca. El compositor més gran de l'escola montserratina fou Joan Cererols, que tingué molts deixebles, que foren mestres de capella a les principals esglésies...  Segueix... 

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat, Guillem de  (Tarragona, s XV – s XVI)  Jurista. Vers el 1497 estudià a París. Escriví, sobre la Pragmàtica Sanció del 1438 promulgada per Carles VII de França sobre les llibertats de l'església francesa, Commentarium super pragmatica sanctione, imprès a París el 1666, i el tractat De successione regum Franciae (Lió 1519).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montserrat, Josep  (València ?, s XVII)  Músic. El 1666 fou tenor del Col·legi del Patriarca de València, on el 1677-78 actuà com a organista. Ordenat de sacerdot (1669), havia estat organista de la catedral de Múrcia (1675-77). Hon en conserva un gran motet: Post haec autem.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat, Miquel de  (Catalunya, s XVII – Itàlia, s XVIII)  Militar. Destacà a la resistència catalana durant  la Guerra de Successió, com a capità del regiment de cavalleria de la Fe. De l'ago a l'oct/1713 participà en l'expedició del diputat militar Berenguer, on manava una companyia en el victoriós combat de Caldes d'Estrac (11/ago/1713). El 5/oct restà aïllat a Alella amb el gros de l'expedició i dos dies després aconseguia d'entrar a Barcelona, combatent i amb un grup de companys. Després de la capitulació de la ciutat, obtingué un passaport i s'anà a Mallorca. Quan l'illa caigué el poder dels borbònics (1715), aquests liInici página prohibiren la tornada al Principat i l'expulsaren de les Balears. S'exilià a Itàlia.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Montserrat (Bages)Montserrat, monestir de  (Monistrol de Montserrat, Bages Monestir i santuari benedictí (Santa Maria de Montserrat) (720 m alt). Situat al massís de Montserrat, al límit amb el municipi de Collbató. S’hi ha establert de fa segles una hostatgeria important i, modernament, els serveis turístics necessaris per al santuari més important de Catalunya, que ha arribat a atraure, alguns anys, més d’un milió de visitants. Documentalment consta que des dels volts de l’any 880 existia a la muntanya una capella dedicada a la Verge, donada per Guifre el Pilós al monestir de Ripoll; la capella fou probablement bastida als temps visigòtics. Sembla que entre els anys 1011 i 1018, un monjo de Ripoll, Joan, passà a regir el cenobi de Santa Cecília de Montserrat, supeditat a Ripoll. Santa Cecília s’oposà a l’intent de fusió i aconseguí la delimitació de propietats; aleshores l’abat Oliba de Ripoll es decidí a fer la fundació del veritable monestir de Santa Maria...  Segueix... 

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat, Oleguer de  (Valls, Alt Camp, 1626 - Guissona, Segarra, 1694)  Bisbe de la Seu d'Urgell (1689-94). Fou ardiaca de Tarragona i jutge de breu. Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l'oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys. Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya (1679) i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià. El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on succeí a Joan Baptista Desbac. Celebrà dos sínodes a Guissona. És autor d'uns Ejercicios de San Felipe Neri. Fou enterrat a l'oratori de Sant Felip Neri i fou substituït al bisbat per Julián Cano.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montserrat, parc natural de la muntanya de  (Bages)  Parc natural creat l'any 1987 i situat al sector central de la Serralada Prelitoral i que inclou gran part del massís de Montserrat. Compta amb 3.630 ha (incloent una reserva natural) i amb una zona de protecció de 4.309 ha. La muntanya de Montserrat presentaInici página veritables multituds la visitin de manera continuada, generant una pressió humana molt forta, amb problemes greus com ara l'abandonament de deixalles o l'erosió dels camins. D'altra banda és una zona molt susceptible als incendis forestals. Patronat de la Muntanya de Montserrat

54 CATALUNYA - EMPRESA

logo de les Publicacions de l'Abadia de MontserratMontserrat, Publicacions de l'Abadia de  (Montserrat, Bages, 1907 - )  Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques. Iniciada, de fet, amb la "Revista Montserratina", fou potenciada a partir de l'abadiat d'Antoni M. Marcet (1912): el 1914 aparegué la revista "Vida Cristiana", i el 1917 començà la sèrie "Analecta Montserratensia", impulsada per Anselm Albareda. Poc després sorgiren les colleccions Biblioteca Monàstica (1920), Biblioteca Popular Litúrgica (1920), Místics de Montserrat (1925) i la Bíblia de Montserrat, de Bonaventura Ubach (1926). El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari "Montserrat" i de la col·lecció Catalonia Monastica, seguits per Mestres de l'Escolania de Montserrat, col·lecció...  Segueix... 

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Montserrat, son  (Santa Maria del Camí, Mallorca Septentrional Possessió (o çon Montserrat), a l'oest de la vila, que era propietat del poeta Tomàs Forteza i fou centre de reunió dels escriptors mallorquins de la Renaixença.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montserrat, veinat de  (Torelló, Osona Barri de la població, situat prop del pla de l'estació, al mas d'Espona, a 1,5 km de la vila; sorgí a partir del 1961 en règim de cooperativa. L'any 1973 tenia uns 500 habitatges i unes escoles.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montserrat, vescomtat de  (Catalunya Títol concedit el 1826, pel pretendent Carles VII, duc de Madrid, a Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut, marquès de Tamarit. Continua en la mateixa família.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontserrat, vescomtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1857 al militar Josep Manso i Juliol, segon comte del Llobregat. Havia estat el vescomtat previ, i cancel·lat, del comtat del Llobregat, concedit al seu pare. Passà als Barcàiztegui.

59 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaMontserrat d'Alcalà  (Ribera Alta Municipi: 45,58 km2, 169 m alt, 7.202 hab (2014). Estès a la vall dels Alcalans, a l'esquerra del riu Magre, que li serveix de límit sud-occidental del terme, el qual és en bona part de relleu ondulat, amb algunes elevacions mitjanes, com els estreps occidentals de la serra Talaguera, el terme és drenat, a més, per diversos barrancs. La base de l'economia local és l'agricultura, on prepondera la de secà, dedicada especialment a la vinya, a part de fruiters, oliveres i cereals; al regadiu hi predominen els cítrics. Està complementada per la ramaderia porcina i la indústria, bàsicament agropecuària. Darrerament s'hi ha desenvolupat també l'estiueig. El poble, antiga alqueria i fortalesa islàmica, es troba al peu de la serra del Castellet; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Maria, bastida el 1621. Àrea comercial de València. Ajuntament

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Archs, Joan  (Barcelona, 1/nov/1844 – 26/oct/1895)  Metge i escriptor. Tenia un gran coneixement del grec, del llatí, l'hebreu i l'àrab. Fou un dels fundadors de l'entitat patriòtica La Jove Catalunya. Col·laborà a "La Renaixensa", "Lo Gai Saber", "La Ilustració Catalana" i "La Crònica Científica". Premiat als Jocs Florals de Barcelona i a Montpeller. Es feia bastant amb els escriptors occitans i el nomenaren majoral de Felibritge. Va ser secretari de la Societat Botànica de Barcelona (1872-74) i autor de la Flora de la muntanya de Montserrat i d'una versió catalana de La Iliada. Publicà dos treballs botànics i un sobre aigües medicinals. Escriví més obres, però cap de les esmentades no ha pogut ésser publicada a causa de la pèrdua dels manuscrits.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMontserrat i Artigues, Miquel  (Felanitx, Mallorca, s XVIII- Palma de Mallorca, 1813)  Eclesiàstic i gramàtic. Fou beneficiat de la seu de Mallorca i mestre de gramàtica de la Universitat de Palma. Publicà, entre altres obres, Ortografía y significados de nombres y verbos (1779) i Significados en español y en mallorquín de las partes de la oración latina contenidas en el primer libro del Samperio....

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Ayarbe, Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13/mar/1879 – Barcelona, 27/feb/1950)  Compositor. Deixeble de Sánchez Gavagnach i d'Antoni Nicolau, escriví la música escènica per a El casament d'en Tarregada (1918), de Juli Vallmitjana, i per a Les bodes d'En Cirilo, d'Emili Vilanova. És autor d'obres per a cant i piano, d'obres corals i d'un Curso práctico de orquestación (1946).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Boada, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1820 - Vic, Osona, 1892)  Músic. Fou organista de l'església de Sant Fèlix de Sabadell (1840-56). Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic. Deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral. Autor, a més de l'oda simfònica La armoniosa.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Cuadrada, Josep  (Valls, Alt Camp, s XIX – Barcelona, 1925)  Financer. Dirigí el Banc de Valls. Milità a la Lliga Regionalista. Fou diputat per Tarragona a les Corts espanyoles.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montserrat i de Cruïlles, Joaquim de  (València, 1700 – 1771)  Militar i funcionari. Combaté contra els francesos en 1719-20, més tard lluità a Ceuta (1721) i al setge de Gibraltar (1727). Prengué part a les campanyes d'Itàlia de la guerra de Successió de Polònia i Àustria, fins que, el 1745, fou nomenat governador de Badajoz; rellevat del càrrec (1754), ocupà la capitania general d'Aragó, i el 1760 fou nomenat virrei de Nova Espanya. Mentre ocupà aquest càrrec hagué de reprimir les constants revoltes indígenes. Quan Espanya va entrar a la guerra dels Set Anys, posà el país en peu de guerra, perquè hom temia un atac britànic, que noInici página tingué lloc. Després de la pau (1763), fou iniciada al virregnat una reforma de l'exèrcit que, d'eventual i

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Esteve, Santiago  (Barcelona, 7/abr/1910 – 2/feb/1994)  Psiquiatre. Format a Barcelona, confirmà la seva vocació a Viena. Després de la guerra civil organitzà i dirigí el Dispensari de Medicina Psicosomàtica i Psiquiatria de la Clínica Universitària de Pedro i Pons, en el Tratado de Patología del qual col·laborà. Formà el primer grup interdisciplinari de científics interessats per la cibernètica, de la qual fou capdevanter a Catalunya. Ha creat una veritable escola de psicologia i psiquiatria. Fidel a l'esperit -clínic- de l'escola de Barcelona, ha fomentat la investigació psicofarmacològica i psicofisiològica i ha divulgat també a nivell docent les "psicoteràpies menors", entre les quals la hipnosi. Ha traduït una gran part de l'obra de Jung. Cal destacar els seus estudis sobre metapsicologia des de l'òptica de la moderna teoria general de sistemes.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Jorba, Cristòfol (o Monserrat)  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1869 - Barcelona, 1935)  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Rigalt. La seva producció, que cal incloure dins el corrent realista, es limita quasi exclussivament al retrat. Pintà nombroses personalitats de l'època i també fou sol·licitat pel rei Alfons XIII.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontserrat i Montanyès, Miquel de  (Catalunya, s XVI - Amsterdam ?, Holanda, s XVII)  Escriptor protestant i judaïtzant. Fugitiu a Amsterdam, es posà a sou dels protestants. Dedicà als estats d'Holanda una Christiana confesión de la fe (Lleida, 1629), de tendència calvinista. Contra els inquisidors escriví Libro intitulado In Coena Domini (l'Haia, 1629). Autor també d'Aviso sobre los abusos de la Iglesia Romana (l'Haia, 1633), on defensa la doctrina luterana sobre la justificació i la calvinista sobre la Santa Cena, Throsne de David au cinquiesme Monarchie, Royaume d'Israel (que dedicà al príncep Guillem d'Orange), el diàleg De divinitate Jesu Christi et de regno Dei (1650). Tornat al judaisme, el 1645 imprimí clandestinament David fideles, atacat pel fervorós protestant italià Antonio Marginetti.

69 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Montserrat i Navarro, Pantaleó  (Maella, Matarranya, 28/jul/1807 – Frascati, Itàlia, 21/jul/1870)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830. Canonge arxipreste de Tarassona (1834) i penitencier de Saragossa (1850). El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà. El 1858 governà com a vicari capitular l'arxidiòcesi de Saragossa, vacant. El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural. La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l'ajuntament i per l'estat. El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de disciplina eclesiàstica, fins que caigué malalt de febres palúdiques i es retirà a Frascati. Dels seus béns manà fundar el seminari asil de les Corts, encara subsistent. És autor d'un catecisme, d'obretes pietoses i en especial d'articles jurídics i polèmics sobre la unitat catòlica, la tolerància i la llibertat de cultes i de conferències publicades al "Diari de Barcelona" (1865-70), tot en castellà.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Montserrat i Parets, Joan  (Llucmajor, Mallorca, 1889 - Manacor ?, Mallorca, 5/gen/1937)  Dirigent socialista. Cap de l'Agrupació Socialista de Llucmajor i regidor (1918-23), assolí una gran notorietat en defensar l'acceptació de la construcció de la Casa del Poble de Palma per Joan March. Articulista brillant d'"El Obrero Balear", topà amb Llorenç Bisbal en 1922-23, quan es mostrà partidari de l'aliança amb el partit liberal contra el maurisme. Posteriorment, amb l'adveniment de la Segona República es traslladà a Palma iInici página passà a treballar en una empresa de Joan March; fou president de l'Agrupació Socialista de Palma (1933) i membre de la comissió executiva de la Federació Socialista Balear (1933-36). Fou afusellat arran de la repressió que seguí el triomf de l'aixecament militar a l'illa.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Portella, Josep  Veure> Monserrat i Portella, Josep.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Recoder, Pere  (Mataró, Maresme, 8/ago/1918 - )  Botànic. Doctor en ciències naturals, vicedirector del Centre Pirenaic de Biologia Experimental de Jaca. Fitosociòleg i explorador florístic del litoral català, del Pirineu i de la Serralada Cantàbrica. És autor, entre altres notables treballs, de Flora de la cordillera litoral catalana (1956-64), Estudio dinámico de las poblaciones de robles de la cordillera litoral catalana (1957) i Los pastizales aragoneses (1966).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montserrat i Riutort, Josep  (València, 1814 – 1881)  Metge. Fou catedràtic de la Universitat de València, on ocupà d'altres càrrecs i també el de rector. Pertanyia a diverses corporacions doctes. En dues ocasions fou senador.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montserrat i Roig, Cebrià  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1886 – Barcelona, 1962)  Eclesiàstic i humanista. Format a Roma, des del 1915 fou catedràtic de teologia moral al seminari de Barcelona, on més tard fou canonge penitencier de la seu, i prelat domèstic del papa. Sovintejà la seva col·laboració a la premsa periòdica i escriví algunes obres de caràcter docent. Era col·laborador de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge. Publicà, en versió castellana, el Misal romano festivo, alguns llibres bíblics i opuscles de devoció.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontserrat i Solé, Antoni  (Barcelona, 1941 - )  Economista. Des del 1963 fins al 1971 fou professor de política econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona i de teoria econòmica a la Universitat de València. Fou membre del Servei d'Estudis del Banc Urquijo de Barcelona des de l'any 1965. Entre els seus treballs publicats cal esmentar L'aptitud financera de Catalunya (1967), Desarrollo económico de Cataluña (1967-70) i De l'autarquia a l'estabilització (1973).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Montserrat i TorrentsMontserrat i Torrents, Josep  (Barcelona, 1932 - )  Filòsof. Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968. Fins el 1966, any en què el ministre d'informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa. Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat. Doctor en teologia (Roma 1968) i en filosofia (Barcelona 1977), estudià patrística a Münster (1965), ciència de les religions a París (1968-70) i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia (1981-82). Des del 1972 fou professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d'on el 1996 fou nomenat catedràtic. Des del 2002 fou catedràtic emèrit. Ha estat professor a la Venice International University (2000 i 2003), directir d'estudis invitat a l'École Pratique des Hautes Études, París-Sorbona, 2003. Director de l'Escola d'Egiptologia del Museu Egipci de Barcelona, entre les seves nombroses publicacions hi ha Matrimoni, divorci, separació: noves perspectives (1969), Estudios sobre Metodio de Olimpo (1970), Les eleccions...  Segueix... 

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsià, Bernat  Pseudònim de l'escriptor Cèsar August Jordana i Mayans, principalment en llibres de gramàtica catalana.

77 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del MontsiàMontsià, el  (Catalunya Comarca: 735,37 km2, 69.613 hab (2014), consta de 12 municipis, capital: Amposta. Situat al límit amb el País Valencià i Aragó. Limita al nord amb el Baix Ebre, a l'oest amb el Matarranya, al sud amb el Baix Maestrat i a l'est amb la Mediterrània. - GEOGRAFIA FÍSICA: A la dreta de l'Ebre, és accidentada a l'oest pels Ports de Beseit (tossal del Rei, 1.351 m alt; tossal d'en Cervera, 1.347 m) i al sud per les serres de Montsià i la de Godall separades per laInici página vall d'Ulldecona. El pla de la Galera, drenat pel riu de la Galera, i el de la Sénia, drenat pel riu de la Sénia, juntament amb el sector de terrasses fluvials de la ribera dreta de l'Ebre i el delta, constitueixen les zones planes. El 1983 es creà el Parc Natural del Delta de l'Ebre, que de les 7.736 ha que té més de la meitat pertanyen al Montsià. A la costa, baixa i sorrenca, es destaca el port dels Alfacs. Clima mediterrani amb tendència subàrida i pluges escasses. Riquesa de flora i fauna a la zona dels Ports i al delta...  Segueix... 

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsià, serra de  (Montsià Alineació muntanyosa al sud del delta de l'Ebre, s'estén paral·lela a la costa des d'Alcanar fins al riu Ebre, al sector meridional de la comarca, i constitueix la prolongació cap al nord de les alineacions muntanyoses valencianes d'Irta i Talaies d'Alcalà. La formen materials cretacis que varen ésser afectats pel plegament alpí dels Catalànids; els seus vessants són escarpats, i l'erosió hi actua poderosament atacant els sòls, que pràcticament són esquelètics. Pel sector occidental limita amb la foia d'Ulldecona, més enllà de la qual continua per la serra de Godall (400 m d'alt màxima). Sobrepassa els 600 m d'alt (762 m a la Torreta de Montsià i 617 m al pic de Mata-redona). La vegetació natural es redueix a restringides àrees de matoll, encara que hi havia hagut força bosc.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsianell  (Amposta / Ulldecona, Montsià Turó (291 m alt), entre els dos municipis, aïllat al nord de la serra de Montsià. Domina les terrasses de l'Ebre a Amposta (al nord) i la vall de Freginals-Ulldecona (sud-oest).

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsió  (Barcelona, Barcelonès Veure> Santa Maria de Montsió.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montsó, Joan de  (València, s XIV - País Valencià, d 1412)  Teòleg i frare dominicà. Les seves opinions sobre la Immaculada Concepció motivaren que Jean Gerson escrivís contra ell un tractat, inacabat, que ha arribat fins als nostres dies. El tractat fou escrit arran d'un procès fet a París contra Joan de Montsó. Aquest és autor d'una traducció catalana, perduda, dels sermons de Sant Bernat sobre el Càntic dels Càntics. N'ha restat enInici página canvi la lletra d'endreça a l'infant Martí, el futur Martí l'Humà, que hi és anomenat duc de Montblanc. Aquest títol permet datar la lletra i traducció en 1392-95. Es curiosa la versió al·legòrica de l'escut comtal de Barcelona feta per Montsó a la lletra esmentada.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Montsó, Llorenç de  (Morella, Ports, s XIV – s XV)  Ciutadà. S'establí a Atenes. El 1399 caigué presoner dels turcs. Rescatat al cap de quasi tres anys per 400 florins, es veié en grans dificultats per a pagar-los. Anà a Catalunya. Martí l'Humà l'acollí amb afecte. El monarca recomanà als jurats de Morella que procuressin donar a l'ex-captiu el màxim que poguessin de la quantitat necessària, i escriví també a Martí el Jove perquè ajudés Llorenç quan aquest passés per Sicília.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsó, pla de  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, al nord-oest de la ciutat, al límit amb el terme d'Alpicat, vora la carretera de Lleida a Montsó. És regada per la sèquia del pla de Montsó, derivada del canal de Pinyana.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Montsolís  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès Barri industrial, situat al nord-oest del terme, a l'esquerra del Besòs, damunt el barri de la Verneda. Es desenvolupà a partir del 1955, prèvia aprovació d'un pla parcial d'ordenació, les indústries hi són de dimensions mitjanes.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montsolís, marquesat de  (CatalunyaVeure> Mansolí, marquesat de.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montsoliu, castell de  (Arbúcies, Selva Veure> Montsoriu, castell de.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMontsonís  (Foradada, Noguera)  Poble (386 m alt), situat al vessant oriental de la serra de Montsonís (596 m alt), a l'esquerra del Segre, a l'entrada de l'estret de Salgar. De la seva església parroquial (Santa Maria), que pertanyia a l'arxiprestat d'Àger, depèn el santuari de Salgar i la caseria de Valldexils.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsonís, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1283 era un dels que havien d'acompanyar Pere II al desafiament de Bordeus.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsonís, Sever de  (Artesa de Segre, Noguera, 1911 – Barcelona, 1960)  Frare caputxí. Es doctorà en filosofia. Visqué a Iugoslàvia durant la guerra civil. És autor de bon nombre d'escrits. Col·laborà a "Critèrion" i a l'obra col·lectiva Un segle de vida catalana.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montsor  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Despoblat (1.218 m alt), situat en un coster, al vessant meridional de la serra de Peracalç. La seva antiga església parroquial és dedicada a santa Maria.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsorís, Arnau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Es distingí a la conquesta de Sardenya per l'infant Alfons, fill de Jaume II, el 1323-24. Expulsats de l'illa els pisans, fou afavorit pel repartiment de terres.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsoriu, Amat de  (Catalunya, s X – s XI)  Noble. Destacà a la cort del comte Ramon Borrell de Barcelona.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsoriu, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Robert de Nàpols contra els gibel·lins, al temps que també ho feia Anton de Cardona. El 1325 tenia el títol de senescal del Piemont.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMontsoriu, castell de  (Arbúcies, Selva)  Antic castell termenal (637 m alt), al límit amb el municipi de Sant Feliu de Buixalleu, situat en un contrafort del massís del Montseny, a l'interfluvi de les rieres de Breda i d'Arbúcies. En resta la torre de l'homenatge i importants murs i torres dels seus tres recintes murallats. Propietat dels vescomtes de Girona, que es cognominarem Montsoriu, en 1011-35 passà per aliança als Cabrera, que el convertiren en centre dels seus dominis gironins (administrats a través de la batllia de n'Orri) i en residència pròpia. Assetjat durant les guerres de Pere III contra Bernat de Cabrera, resistí el setge i el 1371 hom hagué d'arribar a una concòrdia. La decadència s'inicià amb la guerra dels Remences i l'allunyament de la casa de Cabrera.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsoriu, Gilabert de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Pertanyia a l'orde de Montesa, de la qual fou clavari. El 1435 caigué presoner a la batalla naval de Ponça. En companyia de Galceran de Requesens, amb el qual començà com a corsari, lluità als mars d'Itàlia a favor d'Alfons IV el Magnànim. El 1439 ell i Requesens oporaven amb sis galeres pròpies a les costes de Salern.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Montsoriu, Ponç de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València a les ordres de Jaume I (1238). Com a recompensa pels seus serveis rebé 10 jovades de terra i una casa.

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montsoriu, vescomtat de  (CatalunyaNom emprat esporàdicament pels Cabrera (s XII), per raó de la possessió del castell de Montsoriu, quan deixaren de denominar-se vescomtes de Girona i encara no havien adoptat defenitivament el títol de vescomtes de Cabrera. També fou anomenat vegueria de Montsoriu, sense que existís tal demarcació, el conjunt de territoris del vescomtat.

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Montsuar  (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell)  Antic terme, al nord de la vila. Formà un sol terme amb Montalé.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMontsuar i Mateu, Manuel de  (Lleida, v 1410 – 1491)  Eclesiàstic i polític. Canonge degà de la seu de Lleida, fou elegit diputat eclesiàstic de la Generalitat (1461-64), i com a tal presidí l'extraordinari Consell de Catalunya, que dirigí l'aixecament contra Joan II. Finalitzat el seu trienni dins la Generalitat, es retirà a la ciutat natal.

100 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaMontuïri  (Mallorca Oriental)  Municipi: 41,09 km2, 172 m alt, 2.888 hab (2014). Situat a Es Pla i suaument accidentat per una sèrie de turons que enllacen amb les serres de Llevant, al nord-est de Palma de Mallorca. Hi ha pinedes de pi blanc. El terreny és força conreat, i l'agricultura és predominantment de secà; els principals conreus són els cereals, les llegums i els arbres fruiters (ametllers, especialment). La ramaderia i algunes petites indústries, molt diversificades (alimentària, tèxtil, de la fusta, metal·lúrgica) en completen l'oferta econòmica. La vila és en un petit turó; s'hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, del s XIV, ampliada i reformada posteriorment; s'hi conserva, entre d'altres, un retaule del pintor valencià Mateu Llopis (s XV). L'arxiu municipal conserva

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Narcís Monturiol i EstarriolMonturiol i Estarriol, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, 28/set/1819 – Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6/set/1885)  Inventor i polític. Afiliat al partit republicà, col·laborà en l'aixecament a favor de la Junta Central (1843-44). El 1846 edità un setmanari titulat "La Madre de Familia". Fou un dels primers introductors a Espanya del socialisme utòpic cabetià i un dels seus propagandistes, i per difondre aquestes doctrines publicà "Fraternidad" (1847-48). Fou perseguit i es refugià a França (1848), d'on retornà l'any següent i publicà "El Padre de Familia" (1849-50). El 1857, abandonà l'activitat política. Dedicat als invents i per tal d'afrontar les dificultats que representava la pescaInici página de corall, ideà un sistema de navegació submarina. Amb l'ajut d'uns quants amics, construí l'Ictíneo, que provà en els ports de Barcelona (1859) i Alacant (1861) amb èxit, i el 1864 construí un altre Ictíneo més gran. Però la manca de la promesa protecció oficial el dugué a la ruïna, i els seus Ictíneo foren venuts com a ferralla. Publicà unes quantes obres de caire científic i polític, entre les quals Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua (1891), que fou traduïda al català per Carles Rahola i publicada el 1919.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Monturiol i Puig, Carme  (Barcelona, 25/jun/1892 – 26/jul/1966)  Escriptora. Traduí Maurice Baring, Upton Sinclair i Sonets (1928), Cimbel·lí (1930) i Nit de Reis (1935), de Shakespeare, i es dedicà, sobretot, al teatre: L'abisme (1930), L'huracà (1935) i Avarícia (1936). Publicà la novel·la psicològica Teresa o la vida amorosa d'una dona (1932) i participà en el recull Escriptors de la Revolució (1937). De jove s'havia dedicat a la música.

103 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Monturull, el  (Alt Urgell / Andorra / Baixa Cerdanya Cim (2.761 m alt) del Pirineu axial, a la serra que separa Andorra la Vella, Bescaran i Músser i Arànser, entre el port de Perafita i el port Negre, damunt les capçeleres del Bescaran i l'Arànser, afluent del Segre.

104 CATALUNYA - LITERATURA

Monumenta Cataloniae  (Catalunya, 1932 – s XX)  Col·lecció de llibres de l'editorial Alpha. Destinada a publicar el corpus de l'art català. Fou iniciada amb el primer volum d'Els retaules de pedra d'Agustí Duran i Sanpere, n'hi ha tretze de publicats, redactats per Josep Gudiol i Ricart i, ja a la postguerra, per Josep Pijoan, Josep Puig i Cadafalch, Marçal Olivar, Joaquim Folch i Torres, Cèsar Martinell i Manuel Trens, centrats en diferents aspectes de l'art romànic, el gòtic i el barroc, així com en el vidre i la ceràmica medievals.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monzó, Pere Joan  (València, s XVI – 1605)  Eclesiàstic. Fou professor d'arts a la Universitat de València. Joan III de Portugal el nomenà lector de filosofia a la de Coïmbra. Tornat a la Universitat de València, hiInici página professà sagrada escriptura i en fou rector. També seria nomenat canceller del patriarca Joan de Ribera. Fou paborde (1590) i canonge (1599) de la seu. És autor de les obres De locis apud Aristotelem anathematicis (1556) i Elementa Aritmeticae ac Geometriae ad disciplinas omnes (1559), aquesta reeditada dues vegades.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quim Monzó (Joaquim Monzó i Gómez)Monzó, Quim (Joaquim Monzó i Gómez)  (Barcelona, 24/mar/1952 - )  Escriptor. Amb un llenguatge directe, ha conreat amb excel·lents resultats el conte i la novel·la. Es donà a conèixer amb L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976), novel·la d'ambient urbà que donà un aire nou a la narrativa catalana. Posteriorment ha publicat els reculls de narracions Uf, va dir ell! (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980, premi Crítica "Serra d'Or", de narracions), L'illa de Maians (1986), El perquè de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996), revisades i aplegades en el volum Vuitanta-sis contes (1999); les novel·les Benzina (1983), Zzzzzzzz (1987) i La magnitud de la tragèdia (1989), i els reculls d'articles El dia del senyor (1984) i No plantaré cap arbre (1994). Traductor literari, també col·labora en premsa, ràdio i televisió. Quim Monzó

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monzó, Vicent  (Carcaixent, Ribera Alta, s XVIII)  Eclesiàstic. Rector de Carcaixent. Organitzà la plantació de tarongers a la zona carcaixentina, transformant les terres ermes en un districte especialment productiu.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Monzó i Nogués, Andreu  (Carlet, Ribera Alta, 1903 – 1962)  Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València. Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques. Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques: Vida de la Venerable Luisa Zaragoza (1927), Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino (1946), El Mijares y el Mijerense (1951) i Sang a la Ribera: sants Bernat, Maria i Gràcia (1959).

Anar a:  Monts ]  [ Montseny ]  [ Montser ]  [ Montserrat, P ]  [ Montserrat i R ]  [ Montsor ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -