A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Tau ]    [ Taur ]    [ Taverno ]    [ Teatre L ]    [ Ted ]    [ Teixidor i ]

Tinc menys que no esperava; però potser he esperat més que no devia. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taudell  (Mont-roig del Camp, Baix CampVeure> Pobla d'en Taudell.

2 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Taudou, Antoni  (Perpinyà, 1846 - París ?, s XIX)  Compositor. Fou professor d'harmonia al Conservatori de París. És autor d'un concert de violí i de diverses obres simfòniques i per a orquestra de cambra.

4 CATALUNYA - EMPRESA

Taula de Canvi  (Barcelona, 1401 - 1853)  Banc públic de canvis i dipòsits. Fundat per la necessitat que sentien els barcelonins de garantir els seus capitals contra l'augment il·limitat dels emprèstits sol·licitats pel municipi de Barcelona o pel rei, i la inestabilitat de les banques privades. La paraula 'banc no s'utilitzà fins al s XVI. Posada en mans de l'oligarquia urbana, la seva preocupació per l'estabilitat afavorí l'existència de banquers privats. Les despeses extraordinàries realitzades pel municipi durant el s XV van perjudicar el desenvolupament de la Taula, forçada a crear una caixa destinada a amortitzar el deute consolidat municipal, des del 1440 molt superior a l'autoritzat pel reglament. Durant la guerra contra Joan II (1462-72) va haver de fer, per primera vegada (1468), suspensió de pagaments. Llavors va reorganitzar-se administrativament i creà els càrrecs de credencer, amb la missió de pesar moneda, i el de caixer. Van limitar-se les operacions que es podien realitzar en bancs privats i esdevingué agent fiscal de la Generalitat. L'any 1609 fou creat el Banc de la ciutat de Barcelona, afiliat a la Taula, que, com a banca privada, admetia moneda depreciada, amb beneficis que servien per sostenir la taula. L'any 1655 va iniciar-se la comptabilitat entre la Taula i el Banc de la ciutat, que no impedí (anys 1663 i 1680) els més grans desfalcs de la història de la Taula. De l'any 1703 són les darreres reformes dels estatuts, i es recopilaren tots els privilegis obtinguts des de la seva fundació. Entronitzats els Borbons i desaparegut el règim monetari català, la Taula va reduir-se a una banca de caràcter privat, i el 1714 Patiño dictà les regles per les quals s'havia de regir. El comte de Montemar, l'any 1723, en realitzà la darrera reestructuració, que durà fins a la liquidació total de la Taula, l'any 1853.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaula de Canvi  (Barcelona, set/1976 - des/1980)  Revista bimestral teòrico-política i cultural. Publicà 24 números. Dirigida per Alfons Comín, tenia una orientació oberta a esquerres i hi col·laboraren un gran nombre d'ideòlegs, historiadors, polítics, escriptors i crítics sobre qüestions polítiques, socials i, més secundàriament, sobre literatura i art.

5 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià  (València, 1976 - s XX)  Institució creada a la ciutat, per la fusió de la Junta Democràtica i el Consell Democràtic, a fi de poder oferir un front unitari democràtic, representatiu de tot el País Valencià, en el marc de la transició democràtica. En l’acord de creació hom fixà la necessitat d’un procés constituent valencià amb la formació d’una futura generalitat provisional, la immediata cooficialitat de les dues llengües parlades al país, l’establiment d’un marc jurídic per a aquesta etapa provisional, basat en els principis i les institucions d’un estatut d’autonomia, i l’elecció de representants per a una Assemblea Constituent del País Valencià. Així mateix, hi eren ratificats els anteriors acords sobre el restabliment de les llibertats fonamentals, la derogació i supressió de lleis i institucions de la dictadura i l’amnistia. Els grups polítics i els sindicats fundadors d’aquest front unitari foren Comissions Obreres, Convergència Socialista del País Valencià (posteriorment Partit Socialista del País Valencià), Demòcrates Independents del País Valencià, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja, Partit Comunista d’Espanya (després Partit Comunista del País Valencià), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Socialista Popular, Partit Carlí, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit del Treball d’Espanya (més tard Partit del Treball del País Valencià), Unificació Comunista d’Espanya, Unió Democràtica del País Valencià) i la USO. Al cap de poc s’hi uní la UGT i se'n separà l’Organització Comunista d’Espanya. Realitzà diverses reunions amb organitzacions similars d’arreu de l’Estat espanyol i representà el País Valencià dins la Coordinació Democràtica, organisme que les englobà totes. La Taula organitzà manifestacions en defensa de les seves posicions i entre les seves pretensions hi hagué la de celebrar la Diada Nacional del País Valencià, prohibida i perseguida per les autoritats franquistes.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTaulada  (Amposta, Montsià)  Partida i caseria, al delta de l'Ebre, al sud de la de Carlet, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tauladella  (Torrefeta i Florejacs, SegarraAntic santuari, dins l'antic terme de Florejacs, desaparegut, dins la parròquia de Gra. És probablement l'antic monestir de Santa Maria de Tauladella o Tauladells, de monges augustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur al municipi de Guissona. Sembla que es trobava prop de Guissona. S'havia ja extingit el 1423 i els seus béns s'uniren a la mesa capitular de la col·legiata de Guissona.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taulat, el  (Barcelona, BarcelonèsVeure> Poblenou, el.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taulé i Pujol, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - )  Pintor. Ha experimentat amb una temàtica realista els valors de contrast de la llum i del color en una obra exposada a Sabadell (1966, Cerimonial Roig-Negre, 1970), a Barcelona (1973) i a París (1974).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tauler i Palomeres, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1879 – Barcelona, 1959)  Polític i advocat republicà. Redactor de "La Publicidad", fou regidor de Barcelona per l'esquerra catalanista (1909-11). Afiliat més tard a l'Esquerra Republicana de Catalunya, en fou secretari, membre del comitè executiu i diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1932), i hi actuà com a cap de la majoria; mantingué sempre una estreta vinculació i amistat amb Lluís Companys, del qual fou també secretari particular. Fou director general de treball de la Generalitat de Catalunya (set-oct/1934). Exiliat a França el 1939, tornà al Principat el 1952.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTaules de Parros, Es  (Salardú, Vall d'Aran)  Sector de la serralada que separa la vall de l'Unyola de la de Montgarri, a l'antic terme de Bagergue, entre els colls d'Es Cròssos i de Montoliu. Culmina a 2.700 m alt.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taulet i Vilaplana, Antoni  (Barcelona, 1862 - s XX)  Escriptor. Publicà gran nombre de poesies de caire patriòtic i religiós, algunes d'elles foren premiades.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Taüll  (la Vall de Boí, Alta RibagorçaPoble (1.495 m alt) de l'antic mun. de Barruera. situat a la vall de Boi. Esglésies romàniques de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, totes dues del s XII, d'on prové un dels conjunts murals romànics més notables de Catalunya, especialment el Pantocràtor de Sant Climent, que dóna nom al mestre de Taüll, que actualment es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona).

14 CATALUNYA - ART

Taüll, Grup  (Barcelona, 1954 - s XX)  Grup d'artistes. Format per Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats. Malgrat que tingué una existència molt efímera, té l'interès d'haver aplegat alguns dels noms més destacats de la nova avantguarda catalana de postguerra.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taüll, mestre de  (Itàlia ?, s XII - Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim. Autor de la decoració al fresc de l'absis major de l'església de Sant Climent de Taüll i de la pintura d'un petit absis de la catedral de Roda d'Isàvena. És el màxim exponent de la pintura romànica a les nostres terres. Sobresurt en les pintures de Sant Climent la figura del Pantocràtor, on combina una perfecta estilització de la figura humana amb un agut esperit realista en certs detalls d'indumentària. El seu sentit del color és afavorit per la qualitat dels pigments que utilitza. És possible que fos cridat per sant Ramon, bisbe de Roda, i que vingués d'Itàlia amb materials d'allí, superiors en qualitat als utilitzats habitualment a les nostres terres.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTauló, Jaume  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Gravador i impressor. La seva producció apareix datada del 1820 al 1859. Féu xilografia per a diverses edicions i esmerçà una activitat molt intensa en l'edició d'auques populars.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tauló, Josep  (Catalunya, s XIX)  Gravador. Parent i col·laborador de Jaume. Probablement també fou impressor.

17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentTaurinyà  (ConflentMunicipi: 14,50 km2, 545 m alt, 329 hab (2012). Situat a la VALL o RIBERA DE TAURINYÀ (dita també 'la Ribereta'), al peu del massís del Canigó, que accidenta el sector meridional del terme. Drenada per la riera de Lliterà, afluent, per la dreta, de la Tet. Economia agrícola (fruiters, vinya, hortalisses i pastura i farratge). La ramaderia (bestiar cabrum, boví), complementa d'economia. Ha esdevingut un important centre d'estiueig i d'excursions (refugis de Balaig i dels Cortalets). El poble és troba a l'esquerra de la riera de Lliterà, al nord del terme; l'església parroquial de Sant Fruitós conserva un campanar del s. XII i a l'interior escultures i retaules del s XVII. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

18 CATALUNYA - ART

Tauromàquia  (Barcelona, 1959)  Sèrie d'aiguatintes de Pablo Picasso. Editada acompanyant el text de l'obra homònima de José Delgado, Pepe-Hillo. Realitzada el 1957, és una de les principals sèries de gravats de l'artista. Les planxes originals es conserven, inutilitzades, al Museu Picasso de Barcelona.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Taús  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Poble (1.462 m alt), situat a la capçalera del riu Major. L’església parroquial és dedicada a sant Julià; al sud del poble hi ha l’antiga església, romànica, de Sant Martí. La parròquia és esmentada ja el 839. El lloc fou cap d’una senyoria que a mitjan s XII comprenia, a més, la Guàrdia d’Ares i el poble de Castells (dins el terme actual) i els llocs fortificats de Saüquet i Saüquedell. El matrimoni d’Ermengarda de Taús amb Arnau de Caboet (mort el 1170) motivà la seva annexió al patrimoniInici página dels comdors de Caboet i posteriorment al vescomtat de Castellbò. Fou municipi independent fins el 1972, que fou agregat al de Noves de Segre. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Taust, Joan  (València, 1328 – Sogorb, Alt Palància, 1427)  Prelat i frare mercenari. Era doctor en teologia. El 1394 fou nomenat bisbe d'Osca. Fou confessor de Martí l'Humà, que li encarregà que vetllés pel petit Frederic de Luna, bastard del difunt Martí el Jove. El 1410 fou promogut bisbe de Sogorb i Albarrassí pel papa Benet III. En aquesta diòcesi celebrà un sínode, el 1417, i en publicà les constitucions.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tavascan  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Poble (1.116 m alt) (o Tabescan), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre. Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroèlectrica de Tavascan, subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tavern, Jeroni  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, s XIX)  Científic. Fou militar durant la guerra napoleònica, que acabà amb el grau de capità. Retirat de la professió i resident a Barcelona, fou element actiu de l'Acadèmia de Ciències i Arts. Hi presentà treballs remarcables: Memoria sobre los ríos (1817), Memoria sobre la hornaguera llamada comunamente carbón de piedra y tierra (1818), Memoria sobre las ciencias naturales aplicadas a las necesidades del hombre y fenómeno de las artes (1819) i Memoria acerca del agua y sus propiedades físico-químicas (1820).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaverner, A.  (Catalunya, s XIII)  Jutge reial. Formava part del consell de l'infant Alfons -el futur Alfons II el Liberal-, i actuà sobretot quan aquest restà de lloctinent de Pere II, absent el 1282-83 per la guerra de Sicília.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i Ardenya, Feliu de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i addicte de Felip V. El 1702 fou posat com a jutge de contravencions, en absència del titular, amb l'excusa que era el membre més antic del Braç Eclesiàstic. El 1704 era jutge delegat del breu. Fou obrer del monestir de Sant Cugat del Vallès fins al 1707, any en que passà al camp borbònic. Fou restablert en el seu càrrec el 1714, en triomfar Felip V. El 1719 fou nomenat abat del monestir de Breda.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i d'Ardena, Josep de  (Barcelona, 1670 – Girona, 1726)  Eclesiàstic i historiador. Canonge i tresorer de la seu de Barcelona. Partidari dels borbons, durant la guerra de Successió hagué d'exiliar-se a França. El 1721 Felip V el nomenà bisbe de Solsona; abans, però, de pendre'n possessió, passà directament a la diòcesi de Girona. Són importants les seves recerques en arxius, com també el seu descobriment del text del concili gironí del 1068. Va escriure, entre altres obres, Compendi històric dels antics monestirs i esglésies dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada, Arbre genealògic dels vescomtes de Rosselló, Peralada i Empúries, Tractat dels vescomtes del Rosselló, Història dels comtes d'Empúries i Peralada i Disertacions històriques dels comtats de Rosselló, Conflent i Vallespir.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i d'Ardena, Oleguer de  (Catalunya, 1676 – Barcelona, 1727)  Noble i erudit. Com a hereu del seu llinatge matern adoptà el nom d'Ardena i Darnius, amb el qual és generalment conegut. Fou segon comte de Darnius i cinquè comte de les Illes en successió del seu germà Miquel Joan, i cavaller de l'orde de Sant Joan. Participà, com a coronel de cavalleria, en les lluites civils i efectuà missions diplomàtiques; però fou més important la seva feina de recerca històrica, principalment centrada sobre la genealogia i l'heràldica catalana (Adarga Catalana). Fou així mateix un cartògraf notable: Mapa de los condados de Rossellón y Cerdaña (Perpinyà 1707) i la seva obra mestra, el gran mapa del Principat de Catalunya, gravat el 1726 per Marc Lomelin.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTaverner i de Rubí, Francesc de  (Barcelona, s XVII – 1697)  Polític. Senyor de Montornès. Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès. Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97. Elegit conseller en cap de Barcelona (1696), s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa. Morí en el càrrec. S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Taverner i de Rubí, Miquel Joan de  (Barcelona, s XVII – Girona, 1721)  Eclesiàstic. Canceller del Principat des del 1689. President de la sala primera de l'Audiència de Barcelona durant els primers anys del regnat de Felip V i bisbe de Girona des del 1700. Li fou atribuït un text que censurava les Corts de 1701-02, quan Girona es proclamà fidel a Carles d'Àustria, s'anà a Perpinyà. Tornà a la seva diòcesi el 1711, quan Girona restà en poder dels borbònics. El 1721 Felip V el nomenà arquebisbe de Girona, però morí abans de poder prendre'n possessió.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tavernera, torre  (Vallromanes, Vallès OrientalMasia, a l'esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s'alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès. Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718. A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaTavernes Blanques  (Horta del NordMunicipi: 0,79 km2, 15 m alt, 9.288 hab (2014). Situat en una plana a la dreta del barranc de Carraixet i al nord de València. El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys al·luvials. Agricultura de regadiu (blat, moresc i patates són els conreus més difosos), amb aigües del Túria a través de la sèquia de Rascanya. És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d'estabulació. L'activitat industrial és la base econòmica del municipi, beneficiada per la proximitat de la ciutat de València: són importants les activitats derivades de l'agricultura, així com la indústria alimentària (escorxadors i embotits), la fabricació de begudesInici página refrescants, l'ebenisteria i la de ceràmica. Ha esdevingut de fet un barri de València. El poble és a la dreta del barranc de Carraixet, sobre la carretera de Barcelona a València; església parroquial de la Santíssima Trinitat (s XVII). Àrea comercial de València. Ajuntament

31 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforTavernes de la Valldigna  (SaforMunicipi: 49,2 km2, 17 m alt, 17.822 hab (2014), (o la Vall de Tavernes). Situat al peu de les serres de Corbera i de les Agulles, a la Valldigna, a la riba esquerra del Xeraco, al límit amb la Ribera Baixa. L'agricultura de regadiu és possible gràcies al regatge per mitjà de pous; el conreu més important és el dels tarongers, seguit dels conreus hortícoles; aquests productes han envaït els terrenys de secà i han substituït els garrofers. La indústria de la fusta, que data del 1911, s'ha desenvolupat fins a arribar a ocupar un lloc destacat en l'economia local; altres indústries destacades són les derivades de l'agricultura (magatzems i manufactura de la fruita). Activitats derivades del turisme i dels serveis. Població en ascens. La ciutat, capital de la Valldigna, és a la vall del riu de Xeraco; església parroquial de Sant Pere. El municipi comprèn, a més, els despoblats d'Ombria, el Ràfol d'Alfàndec, Massalali i l'Alcudiola d'Alfàndec, i les partides i caseries de l'Abelló, el Terme, la Marina, el Golf i el Vergeret. Àrea comercial de València i de Gandia. Ajuntament - Centre Excursionista - Club d'Atletisme

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaTavèrnoles  (OsonaMunicipi: 18,8 km2, 537 m alt, 317 hab (2014). Situat a les Guilleries, a la dreta del Ter i el seu afluent, la riera de Tavèrnoles, a la plana de Vic, accidentat per la serra de Savassona. Una gran part del terme municipal és ocupada per vegetació natural (boscos de pins, alzines i roures). Agricultura de secà (blat, ordi, panís, patates i farratges). Important ramaderia (bovins, ovins i porcins); avicultura. Pren importància com a lloc d'estiueig i de segones residències. Població disseminada. El poble és centrat per l'interessant església parroquial romànica de Sant Esteve (eirigida el 1083 i modificada el 1728 amb una nova façana), amb una cripta i de planta d'una sola nau coberta amb volta. Poble i antic castell de Savassona (amb l'església romànica de Sant Feliu de Savassona). Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTavèrnoles  (Llavorsí, Pallars SobiràVeure> Sant Romà de Tavèrnoles.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tavèrnoles, monestir de  (Anserall, Alt UrgellVeure> Sant Serní de Tavèrnoles.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaTavertet  (OsonaMunicipi: 32,17 km2, 870 m alt, 125 hab (2014). Situat a les Guilleries, sobre el pantà de Sau, a l'altiplà de Collsacabra, al nord-est de la comarca. La meitat del terme municipal és ocupat per vegetació natural (boscos de pins, alzines, roures i faigs). L'agricultura, totalment de secà, produeix cereals ((blat, ordi, moresc) i patates. Ramaderia bovina i ovina; aviram. Ha esdevingut centre turístic, amb nombroses cases amb funcions de segona residència. Poblament dispers en massies (la Perereda, Sobinares, etc). El poble és troba al sud del terme, centrat per l'església parroquial de Sant Cristòfol, romànica (s XI, ampliada el s XVII i restaurada modernament). Esglésies també romàniques de Sant Miquel de Sorerols i de Sant Bartomeu de Sesgorgues. Es conserven restes prehistòriques, i dins el terme es troba una de les més llargues (3.216 m) coves modelada en gres de tot el món, amb 175 m de fondària. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tavertet, Guillem de  (Tavertet, Osona, s XII - Sant Pere de Casserres, Osona, 1233)  Eclesiàstic. Canonge de Vic des del 1181 i bisbe del 1195 al 1233. Fou un dels principals consellers del rei Pere I el Catòlic. Intervingué en tots els afers importants del seu temps, i fou ambaixador a Roma davant el papa. Home enèrgic i violent, s'oposà a la casa de Montcada, que tenia la senyoria de part de la ciutat de Vic. Fou denunciat per violències per uns canonges, i hagué de sotmetre's, a Roma, a un judici (1232), que acabà amb la seva renúncia (1233). Es retirà al monestir de Sant Pere de Casserres.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Tavi, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció concedida el 1397 a Bernat Berenguer de Perapertusa, baró de Favara.

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaTayà, Bernat  (Elna, Rosselló, s XVII - Catalunya, 1699)  Frare jerònim. Professà, el 1654, al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on féu una tasca molt estimable ordenant l'arxiu. Destacà com a orador sagrat i tingué un bon prestigi.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tayà, Josep  (Barcelona, s XIX)  Moblista. Destacà al darrer terç de la centúria.

40 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Logo de TBOTBO  (Barcelona, 17/mar/1917 - 1988)  Revista infantil il·lustrat. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils. La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l'atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d'historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic. El 1983 deixà de publicar-se i, després d'un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora.

41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Teatre Català, El  (Barcelona, 1912 – 1917)  Setmanari. Dirigit per Francesc Curet. Reflectí amb detall la crisi teatral d'aquells anys, desapareguda l'empresa del Teatre Català, al Romea. Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona: la fundació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, el Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans, etc. Hi col·laboraren importants crítics teatrals. Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani.

42 CATALUNYA - CULTURA

Teatre de la Claca  Veure> Putxinel·lis Claca.

43 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaTeatre de la Santa Creu  (Barcelona, 1587 - 1847)  Sala d'espectacles. Fundada al pla de les Comèdies de la Rambla. Fou destruït el 1787 a causa d'un incendi i reconstruït l'any següent. Va oferir muntatges de teatre, ballet i òpera. El 1847 va canviar el nom pel de Teatre Principal de Barcelona.

44 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre dels Camps Elisis  (Barcelona, 1853 - 1901)  Teatre. Inaugurat juntament amb els jardins dels Camps Elisis. Reformat i decorat per Fèlix Cagé (1865), hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa. Adquirit per Evarist Arnús (1881) i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven. Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l'òpera Carmen, de Georges Bizet.

45 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Experimental Català  (Barcelona, 1962 - 1970)  Formació teatral. Mostrà sempre un gran eclecticisme a l'hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d'existència: Homes i no, de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc, de Joan Brossa, Les arrels, d'Arnold Wesker, Els justos, d'Albert Camus, etc. Excel·liren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep M. Minoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué.

46 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Independent del CICF, Grup del  (Barcelona, 1967 - )  Formació teatral fundada per diverses persones antigament vinculades a l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Inicià l'operació coneguda com a off-Barcelona tot endegant una temporada teatral a l'Aliança del Poble Nou. Hom hi creà un grup dedicat al teatre juvenil, i que fou batejat amb el nom de L'Òliba. Es distingí com a director Francesc Nel·lo, i com a escenògraf, Fabià Puigserver.

47 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaTeatre Íntim  (Barcelona, 1898 - 1928)  Empresa teatral. Fundada per Adrià Gual, el qual també en fou director. Fou un important centre del teatre modernista i el mitjà pel qual Adrià Gual portà a la pràctica les seves idees sobre el teatre. A més de les obres de Gual, representà obres del repertori clàssic grec, de Shakespeare i de la Commedia dell'Arte.

48 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre Líric - Sala Beethoven  (Barcelona, 1881 - 1901)  Nom donat al Teatre dels Camps Elisis. La riquesa de la seva decoració era remarcable. Hi destacaren l'estrena de Carmen, de Bizet (1881), el ball de gala amb motiu de l'Exposició Universal del 1888, la reposició de l'Orfeo, de Gluck (1889), i els concerts de música de Wagner (des del 1892). Fou enderrocat el 1901.

49 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Llatí, Cicle de  (Barcelona, 1958 – 1969)  Festival teatral. Organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l'ajuntament dins de les festes de la Mercè. S'hi representaren obres d'autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep M. Benet, etc. i hi participaren companyies estrangeres.

50 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Lliure  (Barcelona, des/1976 - )  Companyia teatral que funciona en règim de cooperativa, i inicialment ubicada al barri de Gràcia. Caracteritzada pel seu eclecticisme i pel predomini en el seu repertori d'autors universals, ha tingut importants directors i actors. El 1988 es constituí en fundació amb el nom de Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i gestiona les activitats del Mercat de les Flors de Barcelona des del 1995, any en què signà amb les principals institucions catalanes un conveni per traslladar-se a un nou espai ubicat al Palau de l'Agricultura de Montjuïc i que es coneix com a Ciutat del Teatre.

51 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Lliure, Orquestra del  Veure> Orquestra de Cambra del Teatre Lliure.

52 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaTeatre Medieval, Cicle de  (Barcelona, 1961 – 1969)  Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell sota la direcció de Josep Romeu i Figueras. Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita (1967), de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l'Ordo prophetarum (1968), anònim del s XII, etc. La part musical fou encomanada a Miquel Querol.

53 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre-Museu Dalí  (Figueres, Alt Empordà, 1974 - )  Institució cultural, dedicat a la figura del pintor empordanès Salvador Dalí. Instal·lat a l'antic Teatre Principal, renovat per l'arquitecte Emili Pérez i Piñero. Conté obres i muntatges de l'artista -que hi donà classes públiques de dibuix i pintura-, i la seva concepció i agençament han fet que el conjunt fos una autèntica obra personal de Dalí. És un dels museu més visitats de Catalunya. Fou ampliat el 1984 amb la torre Galatea, que havia estat residència de Dalí. El 1989 hi foren enterrades les despulles del pintor. L'edifici és seu de la Fundació Gala-Dalí. Teatre-Museu Dalí

54 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre Nacional de Catalunya (TNC)  (Barcelona, 1989 - )  Teatre. Fundat segons el projecte presentat a la Generalitat per l'actor i director Josep M. Flotats, concebut com un teatre de finançament públic equivalent als grans teatres nacionals d'Europa. L'edifici fou projectat per R. Bofill. S'inaugurà a final del 1996 amb l'obra Àngels a Amèrica de Tony Kushne. La sala gran inaugurada amb L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, al set/1997, i la petita l'oct/1997 amb Tempus, d'Els Comediants. El 1998 Flotats va abandonar-ne la direcció, càrrec que va ocupar Domènec Reixach.

56 CATALUNYA - EMPRESA

Teatre Principal de Barcelona  (Barcelona, 1847 - )  Nom donat al Teatre de la Santa Creu. Va entrar en competència amb el Gran Teatre del Liceu, rivalitat que es va conèixer amb el nom de cruzado. Després d'una sèrie d'incendis, el més important dels quals esdevingué el 1915, perdé molt de prestigi. Després d'una temporada com a cinema, va tornar a funcionar com a teatre.

57 ILLES BALEARS - EMPRESA

Inici páginaTeatre Principal de Maó  (Maó, Menorca, 1817 - )  Sala d'espectacles. Fou refet el 1829. Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars (1817-1935), esporàdiques (1936-54) i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars. També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema. La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients. L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860. Teatre Principal de Maó

55 ILLES BALEARS - CULTURA

Teatre Principal de Palma  (Palma de Mallorca, 1857 - )  Teatre. Ocupa el solar on des del 1667 hi hagué la Casa de les Comèdies, totalment reformada el 1842 i enderrocada el 1852. Al nov/1857 tingué lloc la inauguració d'un nou edifici construït per l'arquitecte Joan Sureda i Villalonga i decorat per Fèlix Cagé. Un incendi el destruí totalment el jun/1858 i fou reconstruït de nou per Sureda i Cagé i inaugurat el 1860 amb motiu de la visita a Mallorca d'Isabel II. L'edifici fou reformat pels arquitectes Canut i Joan Guasp, que aixecaren més la façana i hi projectaren relleus; aquests només foren realitzats al frontó, dirigit per Ricard Anckermann. Durant el s XIX hom hi representà temporades regulars d'òpera i teatre; després fou convertit en cinema, encara que continuà representant-s'hi teatre.

58 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Teatre Principal de València  (València, 24/jul/1832 - )  Sala d'espectacles. Construït per l'arquitecte Sebastià Monleón i Estellés. Esdevingué el teatre d'òpera més important del País Valencià i un dels més destacats d'Europa. A partir del 1925 el teatre anà desplaçant l'òpera en el seu repertori, fins que l'Associació Valenciana d'Amics de l'Òpera va restablir les temporades líriques.

59 CATALUNYA - CULTURA

Teatre Viu  (Barcelona, 1956 - )  Formació teatral. Fundada per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc. Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies, de Ricard Salvat. Sovint es veié obligada a treballar en la il·legalitat.

98 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaTeatro Fronterizo  (Barcelona, 1977 - )  Grup d'investigació i de creació teatral. Fundat i dirigit per J. Sanchis Sinisterra. Va donar a conèixer els plantejaments teòrics d'aquest autor valencià i va suposar una renovació de l'escena a partir del teatre de text i la representació de joves autors. El 1981 va crear l'Escena Alternativa, que el 1989 va fundar la Sala Beckett, a Barcelona, principal centre d'aquest grup de teatre alternatiu.

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Teatro Regional, Lo  (Barcelona, 1892 – 1902)  Setmanari d'informació teatral. Recollí les notícies del teatre català del moment des d’una òptica tradicional i minimitzadora, que li privà d’adonar-se del fenomen modernista i la seva importància. En fou director el periodista Joan Bru i Santcliment. En forma de fulletó publicà una col·lecció de texts que s’adiuen amb l’esperit del setmanari.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tébar, Ximo  (València, 1963 - )  Guitarrista, productor i compositor de jazz. Començà a estudiar música a set anys, primer guitarra espanyola i després jazz. Es professionalitzà a disset anys. Els anys 1980 fundà la Ximo Tébar Band i compartí escenaris amb solistes com Pedro Iturralde, Tete Montoliu, Lou Donaldson, Lou Bennett i Jorge Pardo. Paral·lelament, formà part del trio de Lou Bennett fins a la mort d’aquest, el 1997. Els anys 1989 i 1990 fou guardonat amb el premi al millor solista de la Muestra Nacional de jazz que concedeix el ministeri de cultura espanyol. Entre els seus discs cal destacar Anís del gnomo (1990), Hello Mr. Bennett (1992), So what (1997) i Homepage (1998).

63 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirTec, el  (VallespirMunicipi: 25,18 km2, 560 m alt, 103 hab (2012). Situat a l'alt Vallespir, a la vall del Tec, a la confluència d'aquest riu amb el de la Comalada, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou. El bosc ocupa bona part del terme (roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes). La major part de la superfície agrícola correspon a pastures i farratge i molt poques hectàrees és dediquen a hortalisses, arbres fruiters i cereals, al fons de la vall. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i cabrum. Central elèctrica (salt de 118 m). El poble és a l'esquerra del Tec, al voltant de l'església parroquial, de construcció moderna. El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas de l'Allau (avui fàbrica d'electricitat), el llogaret de Bennat i el mas i castell de Coç. El terme se separà administrativament de Prats de Molló el 1862. Turisme (en castellà)

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaTec, el  (Catalunya NordRiu del litoral mediterrani. Neix al Pirineu axial, al peu de la serra de Costabona, prop del límit entre el Ripollès i el Conflent amb el Vallespir, comarca que travessa longitudinalment, seguint les línies de falla. A l'alt Vallespir s'encaixa entre muntanyes (Serravernet, serra de Montner), i el primer tram forma la vall de la Presta (1.130 m alt). El seu curs mitjà correspon al baix Vallespir, i la vall s'eixampla progressivament en introduir-se al Rosselló, comarca que recorre en la mateixa direcció (sud-oest - nord-est), paral·lelament al Rard, al peu del massís de l'Albera, fins a desembocar a la Salanca, entre les platges de Sant Cebrià i d'Argelers. Els principals afluents són, per l'esquerra, el de la Camalada, el Riuferrer, l'Ample i el Vivers; i per la dreta, els de la Menera, del Terme i de les Illes. És de règim nivo-pluvial i rep abundants precipitacions a la conca alta, però la pluviositat és baixa a la vall inferior. El cabal és de 3,20 m3/segon al curs alt. Acusa un màxim a la tardor (novembre) i un mínim a l'hivern; cal destacar, però, que aigües amunt de Ceret, té un màxim secundari pel juliol. Les sobtades crescudes han originat greus inundacions (són cèlebres les del 1876 i 1940). La carretera del Voló a Camprodon, per Arles, en segueix la vall, i comunica el Rosselló amb el Ripollès. Aprofitant el seu desnivell, a la conca alta s'han instal·lat centrals per a la producció d'energia elèctrica; hi ha centrals al Tec, l'Allau, Puig-redon i el pas del Llop, les quals tenen una mitjana de producció elèctrica d'entre 30 i 40 milions de kWh. És aprofitat per al regatge, especialment als voltants de Ceret i al Riberal del Tec. Les principals poblacions per on passa són Prats de Molló, Arles, Ceret i el Voló. La longitud aproximada és d'uns 81 km.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tedberga  (Catalunya ?, s X – Urgell, 1003)  Comtessa d'Urgell. Primera muller (a 1000) d'Ermengol I d'Urgell. Hom desconeix la seva filiació.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tei, el  Sobrenom del guerriller Josep Tabescà.

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeTeià  (MaresmeMunicipi: 6,66 km2, 121 m alt, 6.141 h (2014), (o Taià). Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt). Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d'estiueig, d'ençà que a principi del s XX es convertí en centre d'atracció turística. Població en ascens. La vila és a la vora de la riera de Taià; església parroquial de Sant Martí, deInici página finals del s XVI; es conserven algunes cases pairals. Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe. A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s'independitzà municipalment el 1825. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Gent de Teià

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teià, castell de  (Serinyà, Pla de l'EstanyVeure> Taià, castell de.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teià, pla de  (Santa Maria de Besora, OsonaVeure> Pla de Teià, el.

69 CATALUNYA - EMPRESA

Teide, Editorial  (Barcelona, 1942 - )  Editorial. Fundada per F. Rahola i d'Espona i J. Vicens i Vives. Vicens hi aportà els coneixements d'historiador i l'experiència a l'Institut Escola; Rahola fou deixeble d'A. Galí i de l'Escola Blanquerna. L'editorial centrà l'activitat en el llibre d'ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació. Història de la literatura catalana de J. Ruiz i Calonja (1954) és la primera obra didàctica en català des del 1939; Beceroles d'A. Garriga (1965) la primera destinada als infants. La contribució de Teide a la introducció a l'escola de noves tendències lingüístiques (C. Pleyan) i matemàtiques (Z.P. Dienes) i del català és remarcable.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Teix, puig des  (Deià, Mallorca OccidentalCim (1.062 m alt) de la serra de Tramuntana, al sud de la vila, paral·lela a la costa de ponent, vora el límit amb els termes de Valldemossa i de Bunyola.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixé i Boldú, Ramon  (Barcelona, 1873 – 1926)  Forjador i repussador. S'ermerçà també en la ceràmica i en la pintura, amb el mestratge d'Antoni Serra, així com en l'escultura, en què fou deixeble de R. Nobas. En aquest aspecte col·laborà amb Jaume Escriu. Prengué part en exposicions a Barcelona i Madrid. Entre les obres de ferro notables hi ha les dels llums del despatx de la presidència al palau de la Generalitat de Catalunya i les del palauet Garí a Argentona.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTeixells, els  (Cambrils de Mar, Baix CampMasia i antic terme. Formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teixeta, coll de la  (Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, PrioratDepressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Bernat  (Vimbodí, Conca de Barberà, s XIV - Catalunya, s XIV)  Fuster gòtic. L'any 1381 contractà la construcció d'uns dossers de fusta tallada, pintada i daurada per cobrir les tombes reials de Poblet, d'acord amb el projecte del mestre Eloi de l'any 1360. Deu anys després eren acabats. Les destruccions del 1835 van malmetre tot el conjunt.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Domènec  (Barcelona ?, s XVII - Catalunya, 1737)  Músic. Féu oposicions per al càrrec de Santa Maria del Mar de Barcelona l'any 1706. Dotze anys més tard residia a Lleida. És autor de nadales i d'obres per a orgue.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Jaume  (Arenys de Munt, Maresme, s XVII - Sant Jeroni de la Murtra, Barcelonès, 1665)  Compositor i frare jerònim. El 1627 prengué l'hàbit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. És autor de diverses composicions d'inspiració religiosa.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Josep  (Barcelona, s XVII – 1722)  Impressor. Era actiu ja el 1709 i el 1716 obtingué el privilegi d'edició de la "Gazeta de Barcelona", que titulà "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona" i que aparegué setmanalment. A la seva mort la impressió fou continuada pel seu fill Josep Teixidor.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor, Josep  (el Grau de València, 1694 – València, 1775)  Erudit. Prengué l'hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València. Acabats els estudis, fou destinat al convent d'Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l'arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort. El 1730 fou nomenat historiador de l'orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l'àmbit de la província d'Aragó. Escriví diversos volums sobre la història d'alguns convents de l'orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus membres il·lustres (Necrologio), sobre la història i antiguitats de València, el seu estudi general (amb un catàleg de provisió de càtedres del 1500 al 1616), un episcopologi fins el 1773, anotacions a les Trobes de Jaume Febrer, que considerà autèntiques, correccions i addicions als Escritores del Reino de Valencia, de V. Ximeno. Mantingué correspondència erudita amb Lluís Galiana i amb els germans Maians i Siscar.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Fill de Josep Teixidor, a la mort del qual continuà amb la impressió de "Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona", que el 1750 li retornà el nom original de "Gazeta de Barcelona". A partir del 1763 s'encarregà de la seva publicació el seu gendre Tomàs Piferrer.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor, Pere  (Lleida, s XIV – s XV)  Pintor. Apareix documentat des del 1408 fins al 1450. Les seves obres han estat perdudes. Treballà amb Jaume Ferrer el Jove i es relacionà amb el famós Bernat Martorell.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Barceló, Josep  (Seròs, Segrià, 1750 – Múrcia, 1811)  Músic. Fou mestre de capella de la seu de Lleida i organista del convent de Las Descalzas Reales de Madrid. Més tard fou organista i mestre de capella de la Capilla. Compongué obres religioses polifòniques. Escriví un Discurso sobre la historia de la música (1804) i es conserva, fragmentàriament, el seu Discurso histórico sobre la música religiosa.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor i Batlle, Josep  (Llers, Alt Empordà, 1920 – Barcelona, 1989)  Matemàtic. Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l'institut politècnic de Zuric. Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1968), presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1968-73).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Busquets, Josep  (Barcelona, 1826 - Caldetes, Maresme, 1907)  Pintor. Dedicat primer a la metal·listeria, es dedicà més tard a la seva antiga vocació pictòrica. Dedicat al paisatge, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866. foren fills seus Modest i Josepa Teixidor i Torres.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Comes, Joan  (Olot, Garrotxa, 8/abr/1913 – Barcelona, 10/gen/1992)  Escriptor i editor. Fundador de "Quaderns de Poesia" i de l'equip inicial de la revista "Destino". Col·laborà a "Mirador" i "La Publicitat". Va publicar Poemes (1932), L'aventura fràgil (1937), Camí dels dies (1948), El Príncep (1954), Per aquest misteri (1962) i la poesia completa: Una veu et crida (1969), completada el 1989 amb Fluvià. El 1978 publicà el recull de proses poètiques Un cel blavíssim. Excel·lent crític literari i artístic, publicà també Entre les lletres i les arts (1957) i Cinc poetes (1969). A més de diversos llibres de viatges, és autor dels dietaris Tot apuntat (1981) i Apunts encara (1987).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Cos, Joan  (Tortellà, Garrotxa, 1816 – Barcelona, 1885)  Naturalista. Era farmacèutic. Fou deixeble d'Antoni Cebrià Costa. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Era membre dels Col·legis de Farmacèutics de València i Granada. Fundà la revista "El Restaurador Farmacéutico". Col·laborà a la "Crónica Científica". És autor d'estudis remarcables com els titulats Flora farmacéutica de España y Portugal, Farmacopea general alopática, veterinaria y hemeopática, escrita en col·laboració amb el doctor Casassa, i Indicación de algunos terrenos volcánicos de la provincia de Gerona.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor i de Bellvís, Vicent  (Xàtiva, Costera, s XVII)  Poeta. Cavaller de Montesa, senyor de Montortal (Ribera Alta). De família emparentada amb els senyors de Bèlgida. Secretari de l'acadèmia literària celebrada l'any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb al·lusió a tots els poetes que la formaven: Académico pensil de las musas (1669). Prnegué part en diversos certàmens literaris valencians.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Teixidor i de Otto, Jordi  (València, 1941 - )  Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966. Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca. Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta. Posteriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art -sèrie Portes (1968)-. Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color. Després de dos anys de residència a Nova York (1979-80) s’ha refermat en aquest camí, bé que cercant d’integrar entonacions càlides diverses.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Elias, Pere  (Figueres, Alt Empordà, 1892 - 1981)  Escriptor. Abans de la guerra civil de 1936-39, fou empresari, director i actor de companyies teatrals. Ha estrenat i publicat obres de teatre de caire popular: El germà gran (1925), La cançó de l'emigrant (1928), Dofins de terra (1928), La doble existència (1929), L'alosa presa (1930) i La condemnada (1930).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Latorre, Felip  (Vic, Osona, s XVIII - Albarrassí, Aragó, 1836)  Compositor. Fou mestre de capella a la seu d'Albarrassí. Té una abundant producció de música sacra.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor i Martínez, Jordi  (Barcelona, 16/jul/1939 - 16/mar/2011)  Dramaturg. El 1968 guanyà el premi Josep Maria de Sagarra amb El retaule del flautista (estrenada el 1971 amb un gran èxit de públic), a la qual seguiren Mecano-Xou (1972), La jungla sentimental (1975), Dispara Flanaghan (1976), Rebombori 2 (1978), entre d'altres. Autor també de l'assaig El drama, espectacle i transgressió (1989).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Martínez, Ramon  (Perigús, Occitània, 1945 – Barcelona, 24/mai/1999)  Actor i director teatral. Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor. El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista, del seu germà Jordi Teixidor. Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina. Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió (La granja, Filiprim) i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili, basada en la tira còmica de l’humorista Ivà.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Sastre, Feliu  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1706. Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà aferrissadament la continuació de la resistència catalana contra Felip V. Fou ferit en un dels darrers assalts, l'11/set/1714.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teixidor i Torres, Josepa  (Barcelona, 1875 – 1914)  Aquarel·lista. Filla de Josep Teixidor i Busquets i germana i deixebla de Modest. Especialitzada en pintura de flors (tercera medalla a Madrid el 1906).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeixidor i Torres, Modest  (Barcelona, 1854 – 1927)  Pintor. Fill de Josep Teixidor i Busquets. Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge; guanyà una tercera medalla a l'Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l'Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera. Germana i deixebla seva fou Pepita.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emili Texidor i ViladecàsTeixidor i Viladecàs, Emili  (Roda de Ter, Osona, 22/des/1933 - Barcelona, 19/jun/2012)  Pedagog. Ha estudiat dret, filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Dirigí una escola privada d'ensenyament. Ha col·laborat a "Cavall Fort", "Oriflama", etc, i s'ha especialitzat en narracions de tipus juvenil: El soldat plantat (1967), Les rates malaltes (1968), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), L'ocell de foc (1972), Sempre em dic Pere (1980), El príncep Alí (1982), El crim de la hipotenusa (1988), Les ales de la nit (1990) i l'adaptació de Els Lusiades (1989), a més d'El nom de cada cosa (1968), en col·laboració amb Jacint Matas i Maria Dolors Bordas. Entre el 1963 i el 1967 escrigué el primer recull de narracions adreçades a adults Sic transit Gloria Swanson (1979), al qual seguiren La Banca Casolana fa tres ous cada setmana, Frederic, Frederic, Frederic (1982), Retrat d'un assassí d'ocells (1988) i Cor de roure (1994). És autor de la traducció catalana de Duet per a un sol violí de T. Kempinski i de La senyoreta Margarida. En el camp del cinema féu el guíó d'El vicari d'Olot (1980), i per a la televisió, el del programa El castell dels Tres Dragons. Amb l'obra En Raquel i el tresor (1986) obtingué el premi Pier Paolo Vergerio de Literatura Juvenil, l'any 1989. Li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, el 1992, i dirigí i presentà el programa sobre llibres a TV Mil Paraules.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Teixonera, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, dins l'antic municipi d'Horta, format principalment per cases unifamiliars, moltes d'autoconstrucció, i situat en un petit turó al costat del passeig de la Vall d'Hebron i de la muntanya de la Creueta del Coll. Es formà en 1915-30 amb el nom de Colònia Teixonera.

Anar a:    Tau ]    [ Taur ]    [ Taverno ]    [ Teatre L ]    [ Ted ]    [ Teixidor i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons