A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sarri ]    [ Sarriera, B ]    [ Sarro ]    [ Sart ]    [ Sast ]    [ Satu ]

L'única música que no amanseix les feres són les marxes. (Jaume Perich i Escala)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sarrià  (Barcelona, Barcelonès)  Barri residencial i antic municipi (annexionat el 1921), al límit oest de la ciutat, entre Esplugues de Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles i les Corts de Sarrià. Es formà al voltant de l'església de Sant Vicenç, en el qual a partir de l'edat mitjana s'establí l'aristocràcia que fugia de Barcelona. Posteriorment, es convertí en un centre d'estiueig dels barcelonins, que hi construïren nombroses torres. També s'hi establiren diversos convents, com el de les clarisses de Pedralbes i el del caputxins. És un barri residencial i s'hi concentren la majoria de grans escoles privades.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sarrià, Bernat de  (Catalunya, s XIII - Xàtiva, Costera, 1335)  Alt funcionari reial. Es distingí en les guerres mediterrànies de la casa catalano-aragonesa. El 1286 fou enviat per Alfons III a ajudar el seu germà Jaume de Sicília amb un contingent de tropes; l'any següent fou nomenat almirall per Jaume, armà 12 galeres i amb contingents catalans i sicilians s'apoderà per sorpresa de Capri; des d'aquesta illa pogué saquejar i amenaçarInici página Nàpols i el seu golf. Va sotmetre la Calàbria. El 1295 fou enviat per Jaume II a França per confirmar el tractat d'Anagni i les noces del rei amb la infanta Blanca. Va rebre extensos dominis a la costa alacantina com a recompensa dels seus serveis. Durant el regnat d'Alfons III el Benigne fou el personatge més influent i destacat dels que es reunien al partit de la reina Elionor de Castella.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sarrià, Gonçal Peris de  (País Valencià, s XV)  Pintor. Fou probablement deixeble de Marçal de Sax. El 1432 era un dels artistes que decoraven les parets de la capella major de la seu de València. Cinc anys després degué realitzar el bell retaule dit de Berenguer Martí de Torres, a la cartoixa de Portaceli. El seu fill, anomenat igualment Gonçal Peris de Sarrià, és autor del Sant Jordi de Xèrica, de qualitat inferior a la mostrada pel pare.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarrià, Jeroni de  (Catalunya, 1590 – Barcelona, 1651)  Religiós caputxì. Entrà a l'orde en 1607. L'any 1636 fou elegit per primera vegada provincial dels caputxins de Catalunya. Ho havia de ser encara dues vegades més. Fou conseller i col·laborador de Pau Claris.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarrià, Miquel de  (Catalunya, 1741 – 1810)  Religiós caputxì. Entrà a l'orde el 1756. Fou professor de filosofia i predicador eminent. A la seva mort es produí a Barcelona una gran manifestació de dol. El 1815 fou iniciat el seu procés de beatificació.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarrià, Pau de  (Catalunya, s XVI - Ceret, Vallespir, 1642)  Religiós caputxì. El 1612 vestí l'hàbit caputxí. Fou un orador eloqüent. Per dues vegades havia de ser provincial de Catalunya, la primera el 1632. És autor del Libro segundo de las fundaciones de los conventos de esta provincia (1612-34).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSarrià, Vidal de  (Catalunya, s XIII - v 1271)  Noble. Pare de Bernat i de Vidal de Sarrià. Prengué part a les campanyes valencianes de Jaume I. Rebé terres en recompensa. Fou acompanyant sovinter de l'infant Pere, el futur Pere el Gran. Establert a Confrides, rebé d'altres mercès reials.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarrià, Vidal de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fill de Vidal i germà de Bernat. Muntaner en fa grans lloançes, com a company d'armes sovinter del seu germà. La Crònica de Desclot parla també del coratjós capteniment de dos dels seus fills, encara donzells, que el 1282 combatien a Alcoll (Tunísia). Ell lluità també en aquesta campanya i a les de Sicília. Encara en 1291 era tingut per un dels capitans més destacats al front de Calàbria.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sarrià de Dalt  (Sarrià de Ter, Gironès Poble (131 m alt) i centre del municipi, situat a la dreta del torrent de Sarrià o de Xuncla, al sector muntanyós del terme. L'església parroquial de Sant Pau és esmentada ja el s XIV. El lloc formà part de la batllia forana de Girona. Modernament l'empresa Torras Hostench hi ha construït un barri per als treballadors.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsSarrià de Ter  (Gironès Municipi: 4,16 km2, 70 m alt, 4.973 hab (2015), capital: Sarrià de Dalt. Situat a la dreta del Ter i del seu afluent el torrent de Sarrià, al nord de Girona, ciutat amb la qual forma un continu urbà a través del barri de Pontmajor. L'agricultura de regadiu ha cedit espai a la indústria: alimentària, del metall i, sobretot, paperera (a finals del s XIX s'hi instal·là la fàbrica Torras Hostench). Amb Sarrià de Dalt, cap municipal, s'integrà a la ciutat de Girona l'any 1976, de la qual s'independitzà de nou el 1983. Població en ascens. Barri de Sarrià de Baix. Església parroquial de la Mare de Déu de la Misericòrdia. A l'altra banda del Ter, dins el municipi de Sant Julià de Ramis, hi ha el veïnat de Sarrià. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Ràdio - Biblioteca - Unió Esportiva

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSarrias, Manuel  (Catalunya, s XIX – s XX)  Forjador. Realitzà treballs artístics d'excel·lent qualitat.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sarrient  (Castelló de Rugat, Vall d'Albaida Casa i antic lloc, en part als termes de la Pobla del Duc, Llutxent i Aielo de Malferit.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Arnau  (Catalunya, s XIV)  Cirurgià de Pere el Cerimoniós. Fill de Berenguer i germà de Bernat. Fou enviat el 1337 a assistir el conseller reial Ferrer d'Abella, que era malat i pres en poder del rei de Castella.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Berenguer  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cirurgià. Traduí al català el tractat mèdic Regimen sanitatis, una de les obres en llatí del seu contemporani Arnau de Vilanova. Dedicà la seva versió a la reina Blanca d'Anjou, muller de Jaume II.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Berenguer  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València (1238). Rebé, com a premi dels serveis prestats, cases, horts i altres terres.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Bernat  (Catalunya, s XIV)  Cirurgià de Pere III el Cerimoniós. Fill de Berenguer. Prengué part en l'expedició que el rei féu el 1343 contra el seu cosí el rei de Mallorca, i en la guerra contra Castella el 1357. Fou examinador reial. El rei premià els seus serveis donant-li les terres de Quart i Palau-sacosta, on construí un castell que encara existeix.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSarriera, Elvira de  (Girona, s XVII)  Poetessa. Escriví en castellà i a imitació de Boscà. Fou premiada al certamen poètic celebrat a Girona el 1622.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Galceran de  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Era ardiaca de Girona. Amb els altres Sarriera abraçà la causa de la generalitat contra Joan II. El 1462 assistí al setge de la Força. En companyia de Joan de Copons sostingué a través de la bretxa oberta als murs un altercat verbal amb l'assetjat Martí Guerau de Cruïlles. Per l'agost era membre de la comissió encarregada de recuperar els presoners caiguts en poder de l'enemic durant el setge de la Força.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Cirurgià. Fill de Jaume i germà de Berenguer. Tingué un fill o nét homònim, també cirurgia, que es casà amb Sibil·la de Santsadurní, propietària del castell de Vulpellac.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Jaume  (Catalunya, s XIV)  Cirurgià reial. Fou pare de Berenguer i de Guillem Sarriera.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Joan  (Girona, s XV - Catalunya, d 1509)  Cavaller. Fill de Pere Sarriera, ell mateix fou anomenat a vegades també Pere. Pel seu casament amb Violant de Margarit i Bertran emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit. En iniciar-se la guerra contra Joan II, es posà al costat de la generalitat. Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona dut a terme pel comte de Pallars (1462); lluità contra els remences de Verntallat i caigué presoner en un intent de penetrar a Girona. Alliberat, fou batut a Llagostera. El 1468 fou nomenat batlle general de Catalunya i capità de Girona reconquerida. Tanmateix, el 1471 es deslligà de l'obediència de Renat d'Anjou i es posà al servei de Joan II; Barcelona el declarà perjur i fou executat en efígie. El rei el confirmà en el càrrec de batlle general i de capità de Girona i li vengué diversosInici página pobles i castells del vescomtat de Cabrera amb jurisdicció feudal. Lluità aleshores a l'Empordà, amb el bisbe Margarit, contra els francesos (1474). El 1479 fou encara confirmat en el càrrec de batlle general, que retingué fins el 1501, any en què el succeí el seu fill Miquel Sarriera i de Margarit, germà d'Antic.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Jofre  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Senyor de Vulpellac (Baix Empordà). Combaté contra Joan II des del començament de la guerra. El 1462 se sumà ja al setge de la Força de Girona. Ocupà alguns càrrecs públics durant la guerra, com el de membre de la comissió per a l'administració de justícia, de la qual també era component l'ardiaca Galceran de Sarriera (1462).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera, Pere  (Girona, s XV)  Cavaller. Participà a la lluita contra Joan II. Amb el seu fill Joan se sumà al setge de la Força de Girona, dirigit per Hug Roger III de Pallars. Fou ferit a l'atac del 17/jun. El 1463 fou nomenat capità d'Hostalric.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sarriera, Sant Vicenç de  (Santa Maria de Corcó, Osona Veure> Sant Vicenç Sarriera.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera i de Margarit, Antic  (Catalunya, s XV – s XVI)  Fill de Joan Sarriera i germà de Miquel. Intervingué molt directament el 1520 i el 1521 en contra de la revolta antimunicipal popular coetània de les Germanies.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarriera i de Margarit, Miquel  (Catalunya, s XV – 1512)  Fill de Joan Sarriera i germà d'Antic. Fou un important cap de bandositats. Morí després d'haver assassinat a Barcelona el baró de Llagostera, Francesc de Cruïlles, i el sogre d'aquest, Baldiri Agullana.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSarriera i Puigjaner, Joaquim  (Badalona, Barcelonès, 1909 - )  Pintor. Ha exposat a Barcelona, Badalona i Reus. Li han estat concedits premis d'importància. Hi ha obres seves al Museu de Granollers.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sarrió, Domènec  (Alaquàs, Horta, 1677 - País Valencià, s XVII)  Frare mínim. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta disciplina. Ingressà després a la congregació de Sant Felip Neri. Tingué part molt important a la pacificació del motí de llauradors de València de jun/1663. Proposat per al bisbat de Sogorb, no l'acceptà. És autor de sermons i d'escrits filosòfics.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarrió, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. Mestre de capella de Sant Martí de València, després d'un període en el qual actuà com a organista del convent de Las Descalzas de Madrid, fou mestre de capella de la seu de Palma de Mallorca. És autor de l'oratori La conversión de un pecador (1719) i d'obres religioses amb acompanyament instrumental.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Sarró i BurbanoSarró i Burbano, Ramon  (Barcelona, 10/nov/1900 – 17/mai/1993)  Psiquiatre. Cursà els estudis de medicina a Barcelona i els acabà l'any 1923. Es doctorà el 1931. Fou cap clínic de l'Institut Mental de la Santa Creu i de l'Institut Frenopàtic de Sant Boi i director de l'Institut Pere Mata de Reus i del Dispensari Central d'Higiene Mental de Barcelona. Del 1950 fins a la jubilació fou catedràtic de psiquiatria de la facultat de medicina de Barcelona. Fou president del Primer Congrés Internacional d'Història de la Medicina Catalana (1970). A Viena estigué al costat de Freud i dels seus col·laboradors; ha aprofundit la psicoanàlisi amb criteris antropològics.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarro Magallán  Pseudònim usat pel dirigent obrer Antoni Marsal i Anglora.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSarroca  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Masia (1.422 m alt) i antic terme de l'antic mun. de Baén, emplaçada al sud de Sant Sebastià de Buseu.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarroca, Jaume  (Catalunya, 1248 - Poblet, Conca de Barberà, 1289)  Prelat i gran conseller de la corona. Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d'Elvira Sarroca, fou criat a la cort reial. Rector d'Albalat (1260) i canonge sagristà de Lleida (1267). Des del naufragi de l'expedició de Jaume I a Terra Santa (1269) no se separà de la cort. Fou notari reial, i li ha estat atribuïda una part important del Llibre dels Feyts o Crònica del rei En Jaume. El 1272 féu de mitjançer entre el rei i l'hereu, Pere. El 1273 fou consagrat bisbe d'Osca. Acompanyà el rei Jaume I al concili de Lió (1274). El 1276, ja malalt el rei, fou un dels signants dels codicils afegits al testament. S'encarregà de l'enterrament previsional del rei a València. Per desavinences amb Pere II, el nou rei, es retirà a Osca; però ambdós es reconciliaren quan, arran de la invasió de Catalunya pels croats francesos, el bisbe acudí a auxiliar el rei, que morí aquell mateix any. Durant el regnat d'Alfons II, recuperà el seu ascendent a la cort. Fou enterrat a Poblet, en un sepulcre d'alabastre.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarroca, Josep  (Barcelona ?, s XVII)  Polític. Era doctor en teologia. El 1641 publicà Política del comte de Olivares. Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català, obra dedicada al capítol de canonges d'Urgell, en la qual denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d'Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarroca, Pere  Veure> Rei, Pere del.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sarroca, Sant Martí  (Alt Penedès Veure> Sant Martí Sarroca.

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSarroca de Barravés  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Veure> Sarroqueta.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars JussàSarroca de Bellera  (Pallars Jussà Municipi: 87,46 km2, 1.002 m alt, 125 hab (2015). Situat a la vora del riu de Bellera, al nord-oest de la comarca, al límit amb l'Alta Ribagorça. El terme és molt muntanyós. Agricultura (prats, farratges i cereals) enfocada a l'alimentació de la ramaderia (vaques, bestiar de llana i porcs); avicultura. Hostaleria. L'antiga fàbrica d'explotació de calcàries aprofitades per a la construcció de les obres hidroelèctriques de la comarca fou tancada el 1973. Població disseminada, en descens. El poble és dalt un serrat, sota les ruïnes de l'antic castell de Sarroca, que fou un dels centres de la baronia de Bellera. L'església parroquial de Sant Feliu conserva la imatge de la Mare de Déu de Bellera. El municipi comprèn també els pobles de la Bastida de Bellera, les Esglésies, Santa Coloma d'Erdo, les caseries d'Erdo i de Vilella, l'antic lloc de Salmanui, l'antic poble de Castellgermà, el desaparegut monestir de Bellera i l'antic municipi de Benés, que se li agregà el 1972. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàSarroca de Lleida  (Segrià Municipi: 42,24 km2, 201 m alt, 387 hab (2015), (o de Segre). Situat al sud de Lleida, al sector meridional de la comarca, en zona d'altiplans. Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Les activitats industrials són les derivades del sector agrícola (molins d'oli). El poble es troba al peu d'un serrat dominat per l'antic castell de Sarroca, d'origen islàmic, conserva una torre gòtica (s XIV) amb notables finestrals i voltes ogivals. L'església parroquial de Santa Maria (s XIV) té la façana plateresca, amb belles columnes i medallons clàssics. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

40 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSarroqueta  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Poble (1.140 m alt), fins el 1965 del terme de Llesp. És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés. La seva església és dedicada a sant Joan. El 1831 pertanyia al marquès de la Manresana; al s XIX fou agregat al municipi de Vilaller.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarrovira, Jofre de  (Catalunya, s XIV – Grècia, s XIV)  Noble de la Grècia catalana. Era capità del castell de Salona. Fou un dels elements més notables del partit que donà a Pere III el Cerimoniós la sobirania directa sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria (1380). El rei el nomenà (1381) entre els primers cavallers del nou orde de Sant Jordi, amb residència al castell grec de la Livàdia.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sarrovira i d'Aloy, Miquel  (Barcelona, s XVI)  Jurista. Per ordre de les corts de Montsó del 1585 compilà una obra sobre el Cerimonial de corts, publicada el mateix any i reimpresa per deliberació dels braços de les corts el 1701.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sarsa, cova de la  (Bocairent, Vall d'Albaida Cova, que fou habitada intensament durant el neolític i que ha proporcionat un dels conjunts més importants de ceràmica neolítica, impresa (cardial i afins), del País Valencià. Fou excavada vers el 1925 per F. Ponsell, d'Alcoi, i publicada per J. San Valero (1950). Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.

96 ESTAT ESPANYOL - GEOGRAFIA

Sarsa, la  (Favanella / Jumella, Carxe)  Caseria, al límit dels dos municipis, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe. És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSarsanedas i Oriol, Ramon  (Barcelona, 1896 – 1987)  Lacador. Del 1961 al 1975 fou professor de laca a l’Escola Massana segons les tècniques tradicionals japoneses. Féu exposicions personals a les galeries Arenyas (1925), Syra (1927) i a la Sala Parés (1932). Col·laborà amb els escultors Granyer i A. Ferrant i amb els pintors Galí, Camps i Ribera, M. Capdevila i E. Grau i Sala. El seu gran paravent La creació (amb dibuix de F. Galí) obtingué la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, on figurava al pavelló d’Artistes Reunits. Entre les seves altres peces majors cal esmentar el paravent El circ, amb dibuix d’Emili Grau i Sala (1940).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oleguer Sarsanedas i PicasSarsanedas i Picas, Oleguer  (Glasgow, Escòcia, 31/mar/1950 - )  Escriptor. Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives, es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford. Ha col·laborat a "Serra d’Or", a "Set Dies" i l'"Avui". El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya. Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral. L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa de Catalunya Música. El 1988 fou nomenat subdirector de l’àrea de programes de Televisió de Catalunya, de la qual fou director de Programes (1990-1996). Posteriorment, fou director editorial d'Editorial Planeta-Llibreries i director de Continguts del grup Mediapro. El 2001 s’incorporà al Fòrum Universal de les...  Segueix... 

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Sarsanedas i VivesSarsanedas i Vives, Jordi  (Barcelona, 3/set/1924 - 16/nov/2006)  Escriptor i activista cultural. Pertanyent a la generació de poetes de postguerra, debutà amb la publicació del llibre A trenc de sorra (1948). Aquesta obra i les composicions aplegades més tard sota el títol Vuit poetes (1952) seguien un nou corrent de poesia que, a través d'algunes reminiscències avantguardistes, trencaven els models postsimbolistes conreats a Catalunya fins a la dècada de 1950. De la seva obra narrativa cal esmentar els reculls de contes, d'arrel surrealista, però amb un component autobiogràfic. Ha conreat també la novel·la i el conte infantil. President del Pen Club Català des del 1983 i degà de laInici página Institució de les Lletres Catalanes des del 1988, fou premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1994.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carles Sarthou i CarreresSarthou i Carreres, Carles  (Vila-real, Plana Baixa, 3/nov/1876 - Xàtiva, Costera, 21/jul/1971)  Erudit i escriptor. Col·laborador de "Terra Valenciana" (1882-1909), "Cultura Valenciana" (1909) i "Lo Rat Penat" (1911). Va escriure, entre altres: Impresiones de mi tierra. Notas de turismo por la provincia de Castellón (1911), Guía oficial de Játiva (1925), Guía turística de la provincia de Valencia (1927), Castillos de España, Jardines de España: Valencia (1948-49) i Valencia monumental. Monumentos declarados del tesoro artístico nacional en las tres provincias (1954).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Gabriel SartineSartine, Antoni Gabriel  (Barcelona, 1729 – Tarragona, 1801)  Magistrat i polític (o Sartines). Fill d'Antoni Sartine, comte d'Albi, que fou intendent general de Catalunya (1727-44). Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa: fou, successivament, conseller de Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia (1759) i conseller d'estat. La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials. Adquirí fama d'integritat i liberalisme, especialment quan s'encarregà de la direcció general de llibreria. Ministre de marina (1774-80), reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra. La revolució del 1789 el féu emigrar a Barcelona, però no interrompé la seva activitat política. Retirat a Tarragona (v 1797), pertangué al cercle il·lustrat de l'arquebisbe Francesc Armanyà.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sartre  (Provença, França, s XIII - Catalunya ?, s XIII)  Escultor romànic. Conjuntament amb Demilavel i Demeses firmà els capitells de les filigranades portades de l'església d'Agramunt (Urgell), que constitueixen el principal testimoni de l'escola de Lleida, caracteritzada, principalment, per la barreja d'art mossàrab i d'artInici página tolosà.

49 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sas  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Poble (1.381 m alt), en un coster, a l'esquerra del riu d'Erta, a l'extrem occidental del municipi, sota el coll de Sas (1.480 m alt.), obert entre el tossal de Sant Quiri (coronat pel santuari de Sant Quiri) i el Canbell de Sas. Centre de l'antic batlliu de Sas (que donà nom a l'antic municipi de Benés: el Batlliu de Sas). De la seva església parroquial (Sant Miquel) depèn la d'Erta.

50 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sas, el  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça Caseria, a l'antic terme de Cornudella de Valira, al nord de la Ribera de Vall.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sasala, Guillem  (Catalunya, s XIII)  Jurisconsult. Estudià a Bolonya. Tornat a Catalunya, hi gaudí de gran prestigi. El 1228 fou nomenat defensor de la comtessa Aurembiaix d'Urgell, desposseïda pels Cabrera. Fracassades les gestions amicals, el mateix Sasala influí sobre Jaume I per moure'l a la intervenció armada a favor d'Aurembiaix. Els seus honoraris per aquest cas resultaren fabulosos, i per cobrir-los, Aurembiaix li féo concessió vitalícia de l'anomenat dret de caldera de Lleida, taxa dels comtes urgellencs sobre les calderes de tintoreria d'aquella ciutat. L'impost, que pujava aleshores a 200 sous, ascendia anys després a 7.000, i encara en valgué posteriorment més de 14.000. Defensà el mercader Arnau de Solsona en el plet del Sant Drap de Lleida.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sassala, Pere Ramon  (Lleida, s XII – 1228)  Fill de Ramon Sassala, ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d'origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les sèquies. Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida. Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos els seus coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSasserra, Sant Feliu  (Bages Veure> Sant Feliu Sasserra.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sasserra, Santa Coloma  (Castellcir, Vallès Oriental Veure> Santa Coloma Sasserra.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sasserra, Santa Maria  (Llanera de Solsonès, Solsonès Veure> Santa Maria Sasserra.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sasserra, Vilalba  (Vallès Oriental Veure> Vilalba Sasserra.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sasseuva, bosc de  (Lés, Vall d'Aran Bosc, dit també bosc de Lés, entre els vessants occidentals del Montcasteret, a la dreta de la Garona.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sassoferrato, Pere  (Sassoferrato, Itàlia, s XII – València, 1226)  Frare franciscà. Màrtir, venerat com a sant. Vingué d'Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València. Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Saīd 'Abd-al-Rahmān.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sassorba, Sant Julià  (Gurb de la Plana, Osona Veure> Sant Julià Sassorba.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sassu, Aligi  (Milà, Itàlia, 1912 - Pollença, Mallorca, 2000)  Pintor. Se sentí atret pel futurisme i participà en algunes exposicions promogudes per Marinetti. Des del 1964 feu estades periòdiques a Mallorca.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSastre, Bartomeu  (Illes Balears, s XVIII)  Escriptor i frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Valldemossa des del 1763. És autor de poesies religioses en català.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sastre, Josep  (Palma de Mallorca, 1720 – 1797)  Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l'església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Muntaner, el retaule major de Santa Maria d'Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral. També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sastre del Puigderròs, Rafael  (Llucmajor, Mallorca, 1735 – 1787)  Poeta popular. Teixidor de lli, és autor de nombrosos sainets mallorquins que obtingueren èxits remarcables durant el s XVIII, però que, en no ésser publicats, passaren a considerar-se anònims; només es coneix l'Entremès de na Faldó Gomila.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sastre i Sanna, Miquel  (Palma de Mallorca, 1875 - Barcelona, s XX)  Publicista social catòlic. Arribà a Barcelona el 1898 després d'haver estat a Cuba. Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados (1904-10, 1915). S'adherí a l'obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València (1907) i Barcelona (1910). Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas. Sus causas. Sus efectos (1908) i Rasgos fisonómicos del problema social (1920). Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919 a Washington. Finalment publicà La esclavitud moderna. Martirologio social (1921), on inserí una relació dels atemptats social produïts a Barcelona en 1910-21.

65 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaSastrón i Piñol, Manuel  (Mont-roig de Tastavins, Matarranya, s XIX – Madrid, 1919)  Escriptor i polític. Fou governador a Batangas (Filipines). Publicà La insurrección de Filipinas (1897), La insurrección de Filipinas y guerra Hispanoamericana en el Archipiélago... (1901), Colonización de Filipinas (1897) i Filipinas. Pequeños estudios... (1895).

66 CATALUNYA - CULTURA

Sat Sumas, Companyia  (Barcelona, 1993 - )  Companyia de dansa. Fundada per la ballarina i coreògrafa Mercè Boronat. Ha presentat els espectacles White Lilly (1993) i Petúnies (1996).

67 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Satanás, El  (València, 1/nov/1836 - 24/mar/1837)  Diari, editat i imprès per Manuel Gil i Estellés. Liberal exaltat, sofrí diverses denúncies. El primer director Lluís Celdoni Nebot i de Padilla, fou suspès en el càrrec per un article en què es justificava el regicidi; el segon, Jaume Ample i Fuster, fou condemnat a dos anys de presó.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Satorre, Joan Gregori  (València, s XVI – 1615)  Frare agustí. Estudià filosofia a València i a Salamanca. Per dues vegades fou prior del convent de València i provincial d'Aragó. Ocupà d'altres càrrecs dins l'orde. Excel·lí com a orador sagrat. És autor d'obres religiosos.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satorres, Francesc  (Balaguer, Noguera, s XVI)  Escriptor humanista. Sacerdot. És autor d'una tragèdia en llatí, Delphinus, publicada a Barcelona el 1543: relació del fracassat setge per part del delfí de França de la vila de Perpinyà del 1542 i representada, en llatí, amb acompanyaments musicals, davant l'exèrcit d'operacions del victoriós duc d'Alba. A part l'interès històric -són esmentats els noms dels personatges i capitosts més importants dels dos exèrcits-, també en té per la manera com l'autor canta, per boca de laInici página nimfa Ruscino (filla de Venus i del Pirineu), els pobles del Rosselló, anomenant-los en cadenciosos versos amb reminiscències virgilianes. És un curiós exemple de teatre humanístic representat fora de les aules universitàries.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satorres, Pere  (Barcelona, s XVI - Tortosa, Baix Ebre, s XVI)  Frare dominicà. Fundà el convent de Predicadors de Tortosa. Acompanyà al concili de Trento (1552) el bisbe de la seva diòcesi. Escriví una relació sobre les seves experiències conciliars.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Albert  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Cavaller. El 1323, anà amb el seu fill Ramon, a la campanya per conquerir Sardenya, a les ordres de l'infant Alfons. En seria governador i capità general i hi rebria en feu el lloc de Gerrey (1335).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Albert o Esbert  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Anà a Còrsega l'any 1392 i el mateix any, a Barcelona, fou membre d'un consell especial reunit per deliberar sobre els afers de Sardenya. El 1390 fou enviat per Joan I d'ambaixador al comte de Foix sobre la invasió del comte d'Armanyac contra Catalunya. El 1396 fou capità distingit per les forces que s'oposaren a la invasió del comte de Foix. L'any següent anà d'ambaixador a França. Fou un dels homes més distingits durant l'Interregne; fou gran enllaç i ambaixador del Parlament de Catalunya durant aquest període. A l'estiu de 1411 fou encarregat de conciliar el governador i el Consell de València, d'una banda, i els jurats i el justícia de Morella, de l'altra. Pel set/1411 anà successivament de missatger al Parlament aragonès d'Alcanyís i al valencià reunit...  Segueix... 

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Asbert  (Catalunya, s XIV – 1379)  Cavaller. De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà. Heretà béns de Guillem de Vilatenim. Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara (1358). Nomenat governador i reformador de Càller i la Gal·lura (1362), el seuInici página mandat s’inicià pacíficament. Durant una nova rebel·lió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament. També fou derrotat pels qui assetjaren Càller. El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial. Nomenat capità general Berenguer Carròs (1369), les interferències de poders crearen la seva enemistat amb Satrilla. El rei els donà unes ordinacions per tal de pacificar-los (1370). Així mateix ordenà al governador que exigís als senyors feudals les imposicions que reclamaven els consellers de Càller, però Satrilla s’hi resistí per algun temps. Havent tornat a Barcelona, assistí als preparatius d’un viatge reial a Sardenya (1378) i morí l’hivern següent.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Bernat  (Catalunya, s XIV – Sicília ?, Itàlia, s XV)  Cavaller. Serví a Sicília Martí l'Humà i Martí el Jove. El 1396, quan el primer tornà a Catalunya, el nomenà membre del consell reial del segon.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Francesc  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví a la campanya de Sardenya amb Pere Torrelles. Pel set/1410 aquell el comissionà a Catalunya, acompanyat per Andreu de Biure, perquè informés de paraula sobre la situació a Sardenya i sobre el parer de Torrelles respecte als drets successoris de Frederic de Luna. Comparegué davant el Parlament català per exposar-hi aquestes qüestions.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fill d'Albert, al qual acompanyà el 1323 a la campanya per conquerir Sardenya, dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Ramon  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Probablement germà de Francesc. Serví com ell a Sardenya. Fou nomenat governador del Cap de Logudor. En aquest càrrec, el 1411, certificà al Parlament de Catalunya que el lloctinent reial a Sardenya Pere Torrelles, mort a l'Alguer a la primeria de 1410, havia nomenat successor seu Joan de Corbera. Pel des/1411 demanà socors al Parlament de Catalunya smb el seuInici página emissari Bartomeu Sacosta.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Satrilla, Simó  (Catalunya, s XIII)  Senyor de Vilanova de la Muga. Fou tutor de Ponç IV d'Empúries durant la minoritat d'aquest, després de mort el comte Hug IV.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Satué i LlopSatué i Llop, Enric  (Barcelona, 23/oct/1938 - )  Dissenyador gràfic. Estudià a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Especialitzat en disseny editorial ha creat la imatge de diversos periòdics i de col·leccions de nombroses editorials. Membre fundador de l'Agrupació de Comunicació Visual del FAD. Ha combinat modernitat i concepte artístic en les seves creacions (entre ells, el cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra). Guardonat amb la medalla del FAD (1988), el premi Laus (1970, 1974, 1981 i 1987) i el premi Nacional de Disseny 1988, entre d'altres. Ha publicat diversos llibres sobre publicitat i història del disseny, com Les caplletres il·lustrades de Junceda (1983), Un Museu al Carrer (1984), El llibre dels anuncis (1985-87), la primera Història del disseny gràfic a Catalunya (1987), una Història general del disseny gràfic (1987), Los demiurgos del diseño gráfico (1991) i El diseño de libros del pasado, del presente y tal vez del futuro: la huella de Aldo Manuzio (1998), a més de nombrosos articles.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Satut  (Lles, Baixa Cerdanya Veure> Setut.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sau  (Vilanova de Sau, Osona Antic terme que englobava tot l’actual municipi. Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau (917 a 952) de l’antic terme de Cornil. A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la Roca de Sau, probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons. El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallersInici página cognomenats de Sau i després els Savassona, que n'esdevingueren els senyors directes des del s XV. La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’església que es troba avui sota el pantà de Sau i que fou modificada després dels terratrèmols del 1425 i de nou al s XVIII. Avui hi subsisteixen alguns dels antics masos, però ha esdevingut un indret turístic amb dos hotels, un club nàutic i xalets residencials que aprofiten l’atractiu del pantà que omple la vall, envoltada de cingles i pendents amb densos boscs de pins.

82 CATALUNYA - CULTURA

Carles Sabater i Pep Sala, del grup SauSau  (Vic, Osona, 1986 - )  Grup de rock. Format per Pep Sala, guitarrista i compositor, i Carles Sabater, cantant. Iniciats amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament, la seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar (1987), Per la porta de servei (1989), Quina nit! (1990), El més gran dels pecadors (1992), Concert de mitjanit (1993), Junts de nou per primer cop (1994), Cançons perdudes, rareses i remescles (1995) i Amb la lluna a l’esquena (1998). Després de la mort de Sabater (1999), Sala continuà la seva carrera en solitari, que es consolidà amb Carpe diem (2001) i Crítica de la raó pura (2004). Coincidint amb el quart aniversari de la mort de Sabater s’edità un recull de les millors cançons de Sau en tres discos compactes: Un grapat de cançons per si mai et fan falta. 1986-1999.

83 CATALUNYA - POLÍTICA

Sau, Estatut de  (Sau, Vilanova de Sau, Osona, 19/des/1978)  Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979. Nom que rebé pel fet d'haver estat redactat (set-nov) al parador del pantà de Sau per l'anomenada "Comissió dels Vint", amb representació dels principals partits catalans. El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l'Estatut, obra de l'escultor Josep Ricart.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sau, pantà de  (Vilanova de Sau, Osona)  Embassament del Ter, en encaixonar-se el riu al sector septentrional del massís de les Guilleries a la gorja de Sau. S'inicia aigües avall de la confluència amb el Gurri i s'esténInici página fins abans d'introduir-se a la Selva, on enllaça amb l'embassament de Susqueda. Fou acabat el 1960, i té una potència de 56.000 kW i una capacitat de 177 milions de m3. El 1966 se'n derivà un canal Ter-Llobregat, capaç d'aportar 8 m3/segon a l'abastament de Barcelona.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sau, Sant Vicenç de  (Santa Maria d'Oló, Bages Veure> Sant Vicenç de Vilarassau.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saül Jonàs, David ben  (Girona, s XIII)  Jueu. Deixeble de Jonah ben Abraham, pertanyent a la comunitat hebrea de Girona. Secundà el seu mestre en els seus atacs a Maimònides, i prengué part a la declaració d'excomunió contra els qui el llegissin. (1232).

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sauleda  (Santa Coloma de Farners, Selva)  Poble, fins el 1972 del terme de Sant Miquel de Cladells, centrat per l'antiga església de Sant Iscle i Santa Victòria, que depenia de la canònica de Sant Pere Cercada; és un edifici romànic del s XI. El lloc és esmentat ja el 898.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Saulet  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Llogaret (433 m alt), al sud del poble, a la dreta del riu de Pallerols. La seva església depenia de la parròquia de Berén.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saulet, Bernat  (Catalunya, s XIV)  Escultor gòtic. L'any 1341 contractà, per a l'església de Sant Pau de Sant Joan de les Abadesses, un retaule amb escenes de la Passió. El seu estil és marcadament realista i palesa el seu gust pel detall i per les composicions dramàticament mogudes.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSaüll  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Antic nom (o Salull) de la parròquia de Sant Esteve d'En Bas.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saumell, Manuel  (Catalunya, 1817 – Cuba, 1870)  Compositor. Emigrà a Cuba. Fou pianista notable. És autor de moltes contradanses antillanes, i d'altres obres on es reflecteix la inspiració de la música popular cubana.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saumells i Panadès, Lluís Maria  (Gironella, Berguedà, 1915 – Tarragona, 1999)  Escultor. Ha sobresortit com a imatger. És autor del notable monument a Jaume I de Salou, en col·laboració amb l'arquitecte Salvador Ripoll.

93 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaSaünc  (Alta Ribagorça Municipi: 76,02 km2, 1.124 m alt, 308 hab (2015), (ort trad: Sahun, cast: Sahún). Situat a la vall de Benasc, on hi ha el coll de Saünc (1.989 m alt), aigua amunt de l'estret de Saünc, en un terreny força accidentat. Comprèn dues grans valls afluents de l'Éssera per al dreta: la vall de Saünc i la de Grist, amb extensos pasturatges, que són aprofitats per a la transhumància d'estiu. Hi ha grans extensions de bosc (pi negre, avets, fagedes i boixedes) iInici página matollar. Els conreus és limiten als cereals i patates i sectors de regadiu amb hortalisses, patates i arbres fruiters. El poble és a la dreta de l'Éssera; església parroquial de Sant Joan Baptista. El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient. Ajuntament (en castellà)

94 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Saunhac-Belcastel, Joan Francesc de  (Ampiac, Llenguadoc, 1765 – Perpinyà, 1853)  Primer bisbe de Perpinyà després de la restauració posterior a la Revolució Francesa. Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe de Perpinyà (1817). El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823. Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe. Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució (1825) i inicià la construcció del seminari (1826). Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor (1839) i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentàries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils. Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà vuit parròquies i 63 capellanies noves. És autor de 107 pastorals i circulars, totes en francès.

Anar a:    Sarri ]    [ Sarriera, B ]    [ Sarro ]    [ Sart ]    [ Sast ]    [ Satu ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -