A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Led ]    [ Let ]    [ Li ]    [ Lie ]    [ Lin ]    [ Lio ]

El poder desgasta, especialment a qui no el té. (Giulio Andreotti)

78 EUROPA - BIOGRAFIA

Lede, marquès de (Jan Frans van Bette)  (França, s XVII – s XVIII)  Militar flamenc. Lluità al costat de Felip V en la guerra de Successió, en la qual conquerí Tarragona (1713), d'on fou governador militar, càrrec que ocupà a Barcelona l'any següent. Aprovà la construcció de la Ciutadella de Barcelona. Fou capità general de Mallorca (1715-17) i de Sardenya (1717-18), i conseller de Lluís I d'Espanya (1724).

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ledesma, Miquel Jeroni  Veure> Lledesma, Miquel Jeroni.

2 CATALUNYA - LITERATURA

Legió d'Honor, La  (Catalunya, 1930)  Opereta amb text de V. Móra i música de R. Martínez i Valls, estrenada a Barcelona. Ha romàs al repertori líric català; hom l'ha enregistrada en disc.

77 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaLeidrat de Lió  (Nòric, Baviera, s VIII - Saint-Médard de Soissons, França, 817)  Eclesiàstic. Fou bibliotecari a la cort de Carlemany i arquebisbe de Lió. Dues vegades viatjà a Urgell, la primera per la postura adopcionista del bisbe Félix (799), la segona per integrar aquest bisbat d'Urgell a l'església franca, com ja havia fet amb l'església de la Septimània (800).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leita i Graell, Pilar  (Aiguafreda, Vallès Oriental, 1923 - )  Pintora. Fou deixebla de Víctor Moya. Ha fet nombroses exposicions personals i col·lectives. Li han estat atorgats diversos premis.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Lel  (el Pinós de Monóver, Vinalopó Mitjà Caseria, situada uns 5 km al nord de la vila.

5 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lentillà, riu de  (Conflent Afluent esquerrà de la Tet. Neix al vessant oriental de la pica del Canigó (2.785 m alt), dins el terme de Vallmanya, on rep també el nom de riera de Vallmanya i on pren la direcció sud-nord; travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s'uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa.

6 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Lentini, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal, atorgada el 1575 a Francesc de Santa Pau i Branciforte, príncep de Butera.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

León, Antoni de  (Nàpols ?, Itàlia, s XVIII – València, s XVIII)  Il·lustrat, establert a València. Carles VII de Nàpols li havia concedit el marquesat de León (1735). Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLeon, Carles  (País Valencià, s XVIII)  Escriptor. Li són atribuïts diversos romanços populars, de poca qualitat, però dignes d'esment pel fet, tan poc corrent a l'època, de ser escrits en la llengua del país.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

León i Roca, Josep Lluís  (València, 1916 - 20/jun/2007)  Escriptor i editor. El seu treball d'investigació se centrà especialment en la vida valenciana del s XIX. Escriví les novel·les Cala preciosa (1942) i Los Romeu, premi València de Literatura del 1954. Publicà alguns llibres referits a la vida i obra de l'escriptor Blasco Ibáñez: Blasco Ibáñez y la Valencia de su tiempo (1967), Vicente Blasco Ibáñez (1967), Blasco Ibáñez: Política i periodisme (1970) i recopilà i prologà els articles que integren el llibre pòstum de Blasco Ibáñez Crónicas de Viajes (1968). El 1973 reedità en edició facsímil l'obra de Constantí Llombart, Los fils de la Morta-Viva.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

León y Román, Ricardo  (Barcelona, 1877 – Madrid, 1943)  Escriptor. Patrioter, triomfalista i d'una religiositat exaltada, publicà novel·les, assaigs i poesia: Lira de bronce (1901), Casta de hidalgos (1908), El amor de los amores (1910), Bajo el yugo de los bárbaros (1932) i Roja y gualda (1934). Fou membre de la Real Academia Española (1915).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leonardo i Esteve, Tomàs  Veure> Esteve, Tomàs Lleonard.

12 CATALUNYA - ART

Lepant, Sant Crist de  (Barcelona, s XV)  Talla de fusta que, segons la tradició, anava a la nau capitana de Joan d'Àustria a la batalla de Lepant. Presideix la capella del Santíssim o antiga sala capitular de la catedral de Barcelona, coneguda més popularment per capella del Crist de Lepant, sobre el sarcòfag barroc de Sant Oleguer. La seva devoció és molt popular i arrelada, a Barcelona. L'especial flexió o corbament de les cames i del cos del Crist es relaciona amb la llegenda que diu que la imatge es mogué per evitar l'impacte d'una balaInici página de l'esquadra turca.

13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Lerma, duc de  Veure> Sandoval-Rojas y de Borja, Francisco Gómez de.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lerma i Blasco, Joan  (València, 1951 - )  Polític. Secretari general del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) (1980), fou el primer president de la Generalitat Valenciana (1982) fins al maig de 1995, després de la derrota socialista a les eleccions autonòmiques. El 30 de juny del mateix any fou nomenat ministre de les Administracions Públiques.

15 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Alejandro Lerroux GarcíaLerroux García, Alejandro  (La Rambla, Andalusia, 4/mar/1864 – Madrid, 25/jun/1949)  Polític. S'inicià en política i periodisme a Madrid, l'any 1890; posteriorment es traslladà a Barcelona, on dirigí "La Publicidad" i fundà "El Progreso", "El Intransigente" i "La Casa del Pueblo". Cap de l'anomenada Unión Republicana, fou elegit diputat els anys 1901, 1903 (primer èxit electoral important) i 1905. El 1906 trencà amb N. Salmerón i amb tots els altres republicans (federals, nacionalistes) que s'integraren a Solidaritat Catalana i, encara que fou derrotat estrepitosament per aquesta (1907), fundà el nou Partit Radical. Lerroux s'emparà en els sectors anticatalanistes (generalment immigrants) i en bona part de la massa obrera, que renegà momentàniament l'apoliticisme anarquista per raó del fracàs de les grans vagues de començament de segle. El seu moviment s'alimentà d'una extrema demagògia revolucionària i republicana i d'un exagerat anticlericalisme. Barcelona...  Segueix... 

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lersundi y Ormaechea, Francisco Alejandro  (València, 1817 – Baiona, País Basc, 1874)  Militar i polític. Governador de Madrid (1851). Ministre de la Guerra (1852), després va ésser successivament capità general de Castella la Nova, novament ministre de la Guerra, ministre d'Estat, de Marina i president del Consell de Ministres. El 1866 era governador i capità general de Cuba, càrrec que va tornar a ocupar des de la fi delInici página 1867 fins al gen/1869.

17 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AranLés  (Vall d'Aran Municipi: 23,45 km2, 634 m alt, 968 hab (2014). Situat en una cubeta, a la part baixa de la vall, a la conca de la Garona. Abundància d'abets i pastures. El seu emplaçament afavoreix l'establiment dels conreus, encara que poc importants, donada la limitació de les terres conreades: blat de moro, patates i conreus d'horta (pomes, peres); el regadiu està subordinat a la ramaderia bovina, principal riquesa juntament amb el turisme i l'explotació forestal. Central hidroelèctrica (Es Cledes). La vila es troba a banda i banda de la Garona, al nucli antic a la dreta. A la vila destaca l'església parroquial de Sant Joan Baptista del final del s XVIII i principi del XIX, bastida sobre l'antic temple del s XVII. D'antiga funció balneària, compta amb una deu d'aigües sulfuroses (32 ºC), els anomenat Banys de Lés, edifici del s XIX. Restes romanes. Àrea comercial de Viella. Ajuntament (en castellà) - Estadístiques - Consulta de dades

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lés, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Lés, concedida el 1478 a Benet Marco i Sapera. Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lés, Gaspar de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Baró de Lés. El seu pare havia estat governador de la Vall d'Aran per Felip V i, en fugir-ne després de l'alçament austriacista, fou pres i afusellat pels voluntaris de la Ribagorça (1707). Represa la Vall pels borbònics, en 1711, Gaspar de Lés en fou nomenat governador. Jurà el càrrec en 1712. Amb el record de la tràgica mort del seu pare, la seva governació es caracteritzà per un seguit de represàlies. En 1719, declarada la guerra entre França i Espanya, es defensà durament dels francesos, als quals resistí quinze dies a la fortalesa de Castell-lleó. Caigué presoner i fou deportat a França,Inici página d'on tornà, un cop signada la pau, per reprendré el càrrec (1721), malgrat l'oposició popular.

79 EUROPA - BIOGRAFIA

Lesfargues, Bernat  (Brageirad, Occitània, 1924 - )  Poeta i escriptor. Ha traduït algunes novel·les catalanes al francès, com Incerta glòria, de Joan Sales. Influït per la literatura catalana -sobretot de J.S. Pons-, la seva obra, que s'inicià amb un humanisme naturalista, franciscà, ha evolucionat cap a continguts polèmics de reivindicació occitanista. Obres principals: Cap de l'aiga (1952) i Cor prendre (1965).

20 EUROPA - BIOGRAFIA

Lesseps, Ferdinand Marie  (Versalles, França, 1805 - castell de La Chênaie, França, 1894)  Diplomàtic i enginyer. Cònsol a Barcelona (1842-48), intervingué com a mitjancer en el bombardeig de la ciutat per Espartero (1842), a favor dels estrangers i dels mateixos barcelonins.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Letamendi, Agustí de  (Barcelona, 1793 – s XIX)  Diplomàtic, escriptor i periodista. Lluità a la guerra del Francès i fou perseguit per la Inquisició. Fundà els periòdics liberals "El Constitucional" i "Minerva Española". Fou cònsol a Florida Oriental i, exiliat, visqué a Bèlgica, però com a diplomàtic nord-americà. Escriví sobre diplomàcia i publicà la novel·la històrica Josefina de Comerford.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep de Letamendi i de ManjarrésLetamendi i de Manjarrés, Josep de  (Barcelona, 11/mar/1828 – Madrid, 6/jul/1897)  Metge i escriptor. Dotat d'un talent natural i d'una capacitat de treball extraordinària, conreà, a més de la seva especialitat mèdica, la pintura, la música (fou un dels descobridors de Wagner a Espanya) i la poesia. Com a metge és autor d'un Curso de patología general i d'un Curso de clínica i canon perpetua de ciencia médica, llibres en els quals exposa la concepció de la medicina basada en l'estudi de l'individu considerat com un tot psicosomàtic i no com el simple cos on es manifesta una malaltia independentment de la persona malalta. Aquesta concepció, molt combatuda en molts aspectes fonamentals durant la seva època, ha estat adoptada, també, per la medicina actual. Fou catedràtic d'anatomia a laInici página Universitat de Barcelona (1857) i, després (1878), de patologia general a la universitat de Madrid. Presidí o fou membre de moltes associacions i institucions mèdiques i polemitzà amb altres especialistes de l'època com ara Ramon Turró. Publicà moltes altres obres, entre les quals, l'estudi psicofísic La mujer.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Letassi, pic de  (Viella, Vall d'Aran Cim (2.173 m alt) del massís del Montcorbisson, a l'antic municipi de Gausac.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lete i Triay, Manuel de "Andreu de Palma de Mallorca"  (Palma de Mallorca, 1889 – Barcelona, 1963)  Escriptor caputxí. Es llicencià en dret a Barcelona, i hi prengué l'hàbit el 1915. Fou una de les figures intel·lectuals de l'orde, escriví a "Estudis Franciscans", fundà l'anomenada Escola Lul·liana i s'especialitzà en història local i religiosa. Entre altres obres, publicà Iconografia Caputxina de Catalunya i Mallorca (1923), Els sistemes i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Feliu de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i l'assaig històric Prat de Llobregat (1958).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Letgarda de Roergue  (Rodés, França, s X – Barcelona, 977/80)  Comtessa de Barcelona. Mort el seu pare, Ramon I, comte de Roergue i marquès de Gòtia, es maridà a Rodés, vers el 967, amb Borrell II de Barcelona-Urgell, amb qui era parenta de lluny. Del seu viatge resultà la vinguda de Gerbert a Catalunya. De la seva família provenen els noms de Ramon i Ermengol, tan freqüents als llinatges comtals de Barcelona i Urgell.

76 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Leucata, campanya de  (Catalunya Nord, estiu 1637 - 27/set/1637)  Operació militar durant la guerra dels Trenta Anys. Plantejada pel comte-duc d'Olivares amb la finalitat de fer intervenir els catalans a la guerra, atacant el primer nucli francès de la frontera catalana. Abans que els catalans hi arribessin, el setge haguéInici página d'aixecar-se.

26 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Levante  (València, 15/abr/1939 - )  Diari matutí. Continuador d'"Avance", fou fundat per FET y de las JONS i pertany a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d'"El Mercantil Valenciano", i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià. El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Leveroni i Valls, Rosa  (Barcelona, 1/abr/1910 – Cadaqués, Alt Empordà, 4/ago/1985)  Poetessa. Exercí el càrrec de bibliotecària de la Universitat Autònoma (1933-39) i col·laborà a les revistes "Ariel" i "Poesia". De to intimista i elegíac, ha escrit els reculls poètics Epigrames i cançons (1938) i Presència i record (1952). L'any 1956 obtingué amb Cinc poemes desolats, la Flor Natural del Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Cambridge.

28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Leví ben Abraham ben Hayyim  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1245 - Besiers ?, Llenguadoc, 1315)  Filòsof jueu. Representant de les tendències obertes del seu temps i autor de dues obres enciclopèdiques Batte ha-Nefes we-ha-Lehasim, en prosa ritmada, escrita a Montpeller el 1276, i Leviat en. L'any 1305 residia a Perpinyà. Fou excomunicat i bandejat pels antimaimonistes, que no acceptaven les seves interpretacions al·legòriques de la Bíblia.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Leví ben Gersom  (Perpinyà, 1288 – 1344)  Metge, matemàtic, astrònom, filòsof i exageta jueu. Féu comentaris al Pentateuc, i escriví diversos llibres bíblics, un llibre de lògica, onze comentaris sobre les obres d'Aristòtil i cinc llibres de matemàtiques. A l'obra Les guerres del Senyor, sobre la filosofia de la religió, fixà una línia d'acostament a l'aristotelisme.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLevites, avalot de les  (Barcelona, 21/jul/1840)  Manifestació de l'alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a les reines Maria Cristina i Isabel II i la repulsa als progressistes. El nom prové de la indumentària, elegant, dels manifestants. Al pla de Palau foren escomesos pels progressistes, i l'endemà hi hagué més incidents, amb l'assassinat de l'advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d'"El Guardia Nacional".

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ley Fancelli, Pablo  (Barcelona, 1961 - )  Dramaturg i crític teatral. Autor d'obres com Angorina o la festa de maig (1984), Se está haciendo muy tarde (premi Sant Martí 1989) o Paisaje sin casas (premi Marquès de Bradomín 1990), participà en la dramatúrgia de Faust 3.0 de La Fura dels Baus. Desenvolupà l'exercici de la crítica tant a l'"ABC" (1990-92) com, des del 1995, a "El País". Fou redactor de premsa de l'IMBE (Mercat de les Flors i Festival Grec) i director de "La Revista del Mercat" (1994-96) i participà com a assessor en el programa teatral "El Apuntador" del canal cultural de Vía Digital.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ley Gracia, Adolfo  (Las Palmas de Gran Canaria, Canàries, 1908 – Barcelona, 1975)  Neurocirurgià. Cursà els estudis de medicina a Barcelona. Fou cap del Servei de Neurocirurgia a l'hospital Clínic de Barcelona i membre fundador de la Sociedad Luso-Española de l'especialitat. Dirigí l'Escola Professional de Neurocirurgia (1975). És autor de Tumores intracraneales i Abscesos cerebrales, entre altres obres, i de diversos capítols de la Patología médica, de Pedro i Pons.

83 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Leyris d'Esponchez, Antoni Fèlix  (Alais, Llenguadoc, 1730 - Campolongo, Itàlia, 1801)  Eclesiàstic. El 1768 fou nomenat bisbe d'Elna. Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals (1789), hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville. S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit; tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat. Aconseguí d'evadir-se, i es refugià a Roma. Des d'allí demanà de passar aInici página Barcelona, la qual cosa li fou negada.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Liat, rasos de  (Salardú / Canejan / Viella, Vall d'Aran Altiplà, entre els tres municipis, a la divisòria d'aigües de l'Unyòla i del riu de Toran, estès entre les serres de pica Palomera i d'Es Armeros, al sud, i el portilló d'Albi, al nord. És centrat per l'estany de Liat, capçalera de l'Unyòla. Al seu extrem meridional hi ha les mines de Liat o de pica Palomera.

34 CATALUNYA - LITERATURA

Liber Dotaliorum Ecclesiae Urgellensis  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XIII – s XVIII)  Cartulari conservat a l'arxiu capitular. Recull donacions i privilegis a favor de l'església de Santa Maria d'Urgell i a la seva canònica. Consta de dos volums i conté 1.230 documents.

35 CATALUNYA - LITERATURA

Liber Dotationum Antiquarum  (Vic, Osona, 1215)  Cartulari de l'arxiu capitular. Recull donacions i testaments a favor de l'església de Vic. Els documents són bàsicament dels s XI al XIII. És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 folis. El féu recopilar el canonge Guillem de Mont-ral.

36 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Liber Feudorum Ceritaniae  (Cerdanya, 1172 – 1176)  Cartulari de la corona catalano-aragonesa. Conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Conté les escriptures del s XI, sobretot, referents al patrimoni reial del comtat de Cerdanya i de l'altra banda dels Pirineus. El manuscrit és miniat i una part de la documentació es també integrada al Liber Foudorum Maior. Consta de 379 folis i 272 escriptures.

37 CATALUNYA - LITERATURA

Liber Feudorum Maior  (Catalunya, 1192)  Cartulari dels dominis del comtat de Barcelona. Elaborat per Ramon de Caldes, degà de l'església de Barcelona, a instància d'Alfons I el Cast. Hi ha transcrites les escriptures de compravenda, aliances polítiques i matrimonials i juraments de vassalls referents al patrimoni reial. Segons diversos Regesta, constava de 888 folis miniats, dels quals només en resten 88. L'edicióInici página moderna de Francesc Miquel i Rossell (1945-47) el reconstrueix gairebé en la seva totalitat.

84 EUROPA - LITERATURA

Liber iudiciorum  (Europa, s VII)  Obra medieval (Llibre dels judicis). compilació de lleis formada per tal d'unificar la legislació dels gots i dels hispans. A Catalunya, tot seguit d'iniciada la conquesta cristiana, la seva aplicació coexistí amb alguns capitulars dels francs i la del dret canònic. El jurista Bonhom en féu una gran tasca de divulgació, en publicar-ne una edició, amb el títol de Liber iudicum popularis. El monestir de Montserrat conserva fragments d'una versió en català de la fi del s XII (Libre jutge), que precedeix en més de mig segle la traducció castellana i mostra la seva popularitat com a font de dret. Una part dels Usatges de Barcelona és còpia d'aquesta llei.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Liberal, el  Sobrenom del rei Alfons II de Catalunya-Aragó.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Liberti, Climent  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. És autor d'una Historia de los movimientos y reparación de Cataluña en tiempo de Inocencio X, obra reeditada repetidament.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Libià, Bernat de  (País Valencià, s XIII - s XIV)  Batlle general del regne de València, en temps de Jaume II. Arran de la sorollosa supressió de l'orde del Temple, comandà les forces reials que assetjaren Peníscola, principal reducte dels templers, que ell obligà a retre's el 12/des/1307.

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Libion, André  (Argenton-sur-Creuse, França, 1924 - )  Pintor. La seva família s'establí al Rosselló el 1938. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà (1940-42). S'estigué al Marroc, on, des del 1944, es dedicà a la pintura. Retornà a Perpinyà, on conegué Dufy, i el 1949 s'instal·là a París. S'adscriu a la pintura figurativa iInici página s'interessà especialment per la llum. L'ha inspirat molt el Rosselló.

41 CATALUNYA - LITERATURA

Libre Jutge  (Catalunya, 1180 - 1190)  Versió catalana antiga de les lleis godes o Liber iudiciorum visigot, conservada només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat. Segons Anscari M. Mundó, que l'identificà el 1960 i en féu un estudi exhaustiu, el manuscrit pot ésser datat entre el 1180 i el 1190. Es tracta d'una còpia de la versió catalana del Liber iudicus, versió feta molt probablement en els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV, vers el 1140, i en direcció directa amb la primera compilació dels Usatges. La versió catalana fou feta segurament per a ús de la cúria comtal de Barcelona, com ho fou probablement la còpia del manuscrit conservat. El document, malgrat la seva brevetat, i a part el seu interès per als estudis jurídics, té un gran valor per a la història de la llengua, com a testimoni més reculat, conegut fins ara -anterior a les Homilies d'Organyà-, d'una prosa ja netament catalana.

42 CATALUNYA - LITERATURA

Libri Antiquitatum Ecclesiae Cathedralis  (Barcelona, s XIII)  Cartulari de la catedral, que inventaria els seus béns i drets adquirits. Alguns documents són datats del s IX. És obra de tres o quatre mans distintes. Conté un total de 2.750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic. Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona.

43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Liçana, Roderic de  (Aragó, v 1210 - Somontano, Aragó, 1251)  Noble. Durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor, se li alçà en armes amb altres senyors aragonesos. El 1225 es féu partidari seu i hi col·laborà en la guerra de l'Urgell (1228) i en les conquestes de Mallorca (1230) i de València (1238).

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Liceu, atemptat del (o bomba del)  (Barcelona, 7/nov/1893)  Atemptat anarquista, portat a terme per Santiago Salvador, contra el públic del Gran Teatre del Liceu. Segons ell, en venjança per l'execució de Paulí Pallàs. Salvador llançà dues bombes "orsini" a la platea del Liceu durant la representació del segon acte deInici página Guglielmo Tell, que inaugurava la temporada. N'esclatà una, que va provocar 20 morts i nombrosos ferits. Salvador era un farsant il·luminat sense militància, però l'atemptat incrementà la repressió indiscriminada iniciada feia ja mesos. Ultra les nombroses detencions, foren executats sis obrers a més del mateix Salvador. L'atemptat inicià un debat entre l'anarquisme internacional sobre la validesa de la violència, i fou rebutjat pel mateix Kropotkin.

45 CATALUNYA - CULTURA

Liceu, Conservatori del  (Barcelona, 1838 - )  Escola oficial d'estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans. Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmonicodramàtic. L'any 1848 s'instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu. És reconegut com a conservatori superior estatal.

46 CATALUNYA - CULTURA

Gran Teatre del Liceu (Barcelona)Liceu, Gran Teatre del  (Barcelona, 1844 - )  Sala d'espectacles. Situat a la Rambla, creat per la societat cultural Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, amb aportacions de la burgesia barcelonina, que constituí una societat de propietaris amb dret a l'ús de les millors llotges i butaques. Sobre els terrenys de l'antic convent de trinitaris i construït segons projecte de J.O. Mestres i M. Garriga i Roca, fou inaugurat el 1847, amb una capacitat de més de 3.000 espectadors, cinc pisos i platea, i una luxosa decoració pròpia dels grans teatres d'òpera europeus. La primera òpera representada fou Ana Bolena de Donizetti. Rivalitzà amb l'antic Teatre de la Santa Creu -aleshores anomenat Teatre Principal- i els respectius partidaris eren coneguts per liceistes i cruzados. Incorporà el drama romàntic italià i també la grand opéra francesa i l'òpera alemanya. El 1861 sofrí un incendi devastador, però fou reconstruït en un any. La funció...  Segueix... 

47 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Liceu de València, El  (València, 1836 – 1863)  Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863. En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l'època. PerInici página inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües (1858), on foren premiats, en català, Víctor Balaguer i T. Llorente. L'entitat publicà una revista "El Liceo" (1841-43), en la qual aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz, que tòpicament són preses com a inici de la Renaixença al País Valencià. Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics.

48 CATALUNYA - CULTURA

Liceu Escolar de Lleida  (Lleida, 1906 – 1938)  Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido. El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius. El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l'escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes.

49 CATALUNYA - CULTURA

Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès  (Barcelona, 1837 - )  Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d'aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina. Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l'ago/1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d'òpera italiana. D'altra banda, hom establí un centre d'ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu. Malgrat la dissolució del batalló que l'havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris. Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre lesInici página representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Li-Chang (Joan Forns i Jordana)Li-Chang (Joan Forns i Jordana)  (Badalona, Barcelonès, 9/abr/1916 – Barcelona, 12/gen/1998)  Il·lusionista. Començà a fer màgia a 12 anys amb el nom de Caballero Forns. Els seus pares li feren construir un circ itinerant (Gran Circo Forns) amb el qual recorregué tot l'estat espanyol. Entre el 1931 i el 1933, impressionat per l'actuació de Fu-Manchú a Barcelona, es rebatejà com a Ling-Fu, nom que, per un malentès legal, el 1945 canviaria pel definitiu de Li-Chang. La caracterització, la gestualitat i us vestuari acuradíssim -usava fins a 30 quimonos en escena- li conferiren una absoluta aparença xinesa. Dotat d'un gran sentit artístic i una tècnica molt depurada, se'l considera el més internacional dels mags catalans. Sovint amb carpa pròpia i sempre acompanyat de la seva esposa i col·laboradora (Ramona Mitjans, Miss Foo-Lin, 1916), els seus fills Joan i Montserrat i una companyia de 25 artistes, oferia espectacles basats en l'il·lusionisme i...  Segueix... 

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Licini Segon, Luci  (Bàrcino ?, s I - s II)  Llibert de Luci Licini Sura. (llat: Lucius Licinius Secundae). Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d'inscripcions (cas excepcional), datades poc després de l'any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d'Ausa (Vic) i Iammo (Ciutadella). Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l'arc de Berà, i sèvir augustal de Tàrraco i de Bàrcino.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Licini Sura, Luci  (Catalunya ?, v 56 - v 108)  Polític i militar romà (llat: Lucius Licinius Sura). La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino. Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic. Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol (els anys 92-97 i 102-107). És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon, que s'encarregà d'erigir, després de la seva mort, l'arcInici página de Berà a la seva memòria.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Licinià  (Xàtiva ?, Costera, s V – Constantinoble, Turquia, s VI)  Sant. Hom creu nat a Xàtiva. Era famós per la seva saviesa. Fou bisbe de Cartagena. Es traslladà a Constantinoble, on gaudí de l'estima de l'emperador Maurici. Morí en aquella ciutat, possiblement emmetzinat per uns enemics.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lienas i Massot, Gemma  (Barcelona, 16/gen/1951 - )  Escriptora. Després d'estar vinculada al món editorial i de l'ensenyament, es dedicà a escriure. La seva obra va destinada al públic infantil, com La lluna en un cove (1987), El gust del cafè (premi Francesc Puig i Llensa 1987), etc; i al juvenil: Dos cavalls (2 CV) (premi Ramon Muntaner 1987), Vol nocturn (premi Andròmina 1987), Bitllet d'anada i tornada (premi l'Odissea 1998), etc. Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Liern i Cerach, Rafael Maria  (València, 1833 – Madrid, 1897)  Autor teatral. Les seves obres representen una aportació per a la creació del teatre valencià modern. De tota la seva producció sobresurten: De femater a lacayo (1858), Les eleccions d'un poblet' (1859), Amor entre flors i freses, En les festes del carrer (1861), La mona de Pasqua (1862), La flor en camí del Grau (1862), Aiguar-se la festa (1864) i El Mesies en Patraix (1872). Publicà el periòdic satíric "El Saltamartí". L'èxit més gran fou l'obtingut amb La almoneda del diablo (1862), fet que el decidí a marxar a Madrid i a escriure en castellà.

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lierp, vall de  (Ribagorça Veure> Vall de Lierp, la.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLilla  (Montblanc, Conca de Barberà Poble (483 m alt), al vessant occidental de la serra de Miramar (784 m alt), al límit amb l'Alt Camp, per on passa la carretera de Valls a Montblanc, pel coll de Lilla (590 m alt). L'església parroquial és dedicada a sant Joan. Al s XIX formà un municipi independent.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lillet, monestir de  (la Pobla de Lillet, Berguedà Veure> Santa Maria de Lillet.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lillet, vall de  (BerguedàVall de l'alt Berguedà, paral·lela al plegament pre-pirinenc, que té els cursos de l'Arija i el Llobregat de sentit est-oest, entre el puig de Merolla i els rasos de Tubau (est) i la serra de la Tossa i el puig dels Banyadors, que separen la vall de les del Bastareny i la riera de Cerdanyola. Aigües avall de la Pobla de Lillet, única vila de la vall, s'inicien les terrasses del Llobregat. La vall del Bastareny o de Bagà, coneguda històricament com a vall de Brocà, també ha estat inclosa en la vall de Lillet. Formà part de les baronies de Pinós i Mataplana.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Límits, els  (la Jonquera, Alt Empordà Barri de la vila, a la frontera franco-espanyola, que forma un sol nucli urbà amb el poble del Pertús (Vallespir), del qual el separa només la carretera general. Els antics serveis de frontera i el comerç caracteritzen la seva activitat.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lin, artiga de  (les Bordes, Vall d'Aran Veure> Artiga de Lin, l'.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Liñán i Morelló, Marià  (el Grau de València, Horta, 1769 – Madrid, 1844)  Eclesiàstic. Catedràtic de la Universitat de València i paborde de la catedral. Fou cridat a la Comissaria General de la Creuada i, més tard (1844), fou fet bisbe de Terol, però no en va arribar a prendre possessió. Féu una deixa testamentària que permeté la iniciació dels treballs de conducció d'aigua potable a València, la conducció de la qual fouInici página inaugurada el 1850.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Linares, Francesc  (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)  Arquitecte. Ingressà com a llec a l'orde franciscà. Escriví una obra sobre el convent franciscà d'Albacete.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Linares, Francesc Vicent  (País Valencià, s XV)  Fuster artístic. Era fill de Pere i nét de Genís. Des del 1558 tingué a València el càrrec de fuster entallador de la ciutat.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Linares, Genís  (País Valencià, s XVI)  Fuster artístic. És autor d'una de les més extraordinàries obres de l'especialitat que es troben al país: l'enteixinat de l'Estudi Major, avui sala de togues de l'antic palau de la Generalitat de València. La realització és del 1534. Era pare de Pere i avi de Francesc Vicent.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Linares, Pere  (País Valencià, s XVI)  Fuster artístic. Fill de Genís i pare de Francesc Vicent. El 1543 fou nomenat fuster vitalici de la Generalitat de València. Féu al palau de la institució obres ben notables, com les tribunes i part de la coberta de la Sala de Corts.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lindín, Gonzalo (Antonio Gonzalo i Lindín)  (Oviedo, Astúries, 1920 - )  Pintor. Format a Tarragona, fou deixeble d'I. Mallol i de J. Rebull. Els seus paisatges tarragonins li han valgut diversos premis, entre els quals cal esmentar el Ciutat de Barcelona de Pintura del 1973. Fou professor de l'Escola-taller d'Art de Tarragona.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Linya  (Navès, Solsonès Poble i antiga quadra, a la capçalera de la vall de Sant Grau, al sud del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Andreu. Fou possessió dels ducs de Cardona.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLinya, pui de  (Espot, Pallars Sobirà Cim (2.869 m alt), el més oriental de la cresta de Monestero, a la vall d'Espot.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Linyan i Serra, Maria Teresa  (Barcelona, 1944 - )  Pintora. Es formà a la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Des del 1961 obtingué diversos premis. Ha exposat la seva obra, influïda sobretot per Cézanne i el fauvisme, a Barcelona i en nombroses localitats de Catalunya, i també a Madrid.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellLinyola  (Pla d'Urgell Municipi: 28,76 km2, 247 m alt, 2.677 hab (2014). Al límit amb la Noguera, regat pel canal d'Urgell i travessat pel riu Corb, al vell mig de la plana d'Urgell. Llacunes endorreiques. Agricultura, bàsicament de regadiu, gràcies al canal auxiliar d'Urgell, que rega el terme; s'hi conreen cereals (blat, blat de moro), farratge (alfalfs) i arbres fruiters (pomeres i pereres). Ramaderia (porcí, oví, aviram i conills). Hi ha una cooperativa agrícola que ha impulsat la mecanització del camp i també la comercialització dels productes. Petites indústries de materials per a la construcció i de confecció tèxtil. La vila és al sector més elevat del terme, dominada per l'església parroquial de Santa Maria; durant l'època musulmana fou un nucli més important del pla d'Urgell o plana de Mascança; també fou el centre de la baronia de Linyola. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Golifàs. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Pessebre Vivent

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Linyola, baronia de  (Linyola, Pla d'Urgell)  Jurisdicció senyorial, localitzada al poble. Fou integrat un quant temps a la baronia de Bellpuig, quan aquesta passà als Cardona d'Anglesola (1400). Després en fou separat i, al s XVIII, fou patrimoni dels comtes d'Altamira.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLió  (Banyoles, Pla de l'Estany)  Veïnat, al nord de la ciutat. És esmentat ja el 1017 com a vilar.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Liori, Hurtado de  (Aragó, s XIII - País Valencià, v 1281)  Noble. Primer membre del llinatge dels Roís de Liori. Juntament amb el seu fill, Rodrigo de Liori, reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Liori, Rodrigo de  (Aragó, s XIII - País Valencià, v 1292)  Noble. Juntament amb el seu pare, Hurtado de Liori, reberen del rei Jaume I béns a Sot de Xera. Fou el pare de Gil (I) Roís de Liori.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Liost, Guerau de  Pseudònim literari de l'escriptor Jaume Bofill i Mates.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lisamós, Miquel  (València, 1537 – 1605)  Cantor i compositor. Professà el 1558 al convent de Sant Domènec de València, i compongué càntics religiosos d'una notable qualitat.

73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Líster Forján, Enrique  (Ameneiro, Galícia, 21/abr/1907 - Madrid, 8/des/1994)  Militar i polític comunista. Durant la guerra civil preparà una gran part de l'ofensiva de la batalla de l'Ebre i dirigí la retirada de l'exèrcit republicà fins a la frontera francesa.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLizarán i Merlos, Anna  (Esparreguera, Baix Llobregat, 31/ago/1944 - Barcelona, 12/gen/2013)  Actriu de teatre. Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc. Premi Nacional d'Interpretació el 1984. Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lizon i Gadea, Adolf  (Oriola, Baix Segura, 1919 - Madrid, 18/mar/2011)  Escriptor. Doctor en filosofia i lletres. De molt jove publicà Ensayo sobre G.A. Bécquer (1936), Brigadas Internacionales en España (1940) i el recull poètic Diapasón de la muerte (1941). Poc després estudià la figura de Gabriel Miró als treballs Léxico y estilo de Gabriel Miró (1942) i Gabriel Miró y los de su tiempo (1944). Tingué bon èxit amb el volum Cuentos de la mala uva (1944), sàtira de la vida literària, i la novel·la Saulo, el leproso (1947). Posteriorment va publicar Historia de una sonrisa (1950), Isla da Madeira, orquídea del Atlántico (Lisboa, 1958) i Disco rojo (1960, poesies).

Anar a:    Led ]    [ Let ]    [ Li ]    [ Lie ]    [ Lin ]    [ Lio ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -