A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cac ]    [ Cade ]    [ Cadia ]    [ Caim ]    [ Caixa ]    [ Caixa d'Estalvis del ]

La vida és acció... Les coses que no es resolen mitjançant acció, és podreixen. (Baltasar Porcel)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caça, Arnau de  (Illes Balears, s XIII - Sardenya ?, Itàlia, d 1327)  Cavaller. Conseller de l'infant Ferran de Mallorca, que acompanyà en la conquesta de Morea (1315). Muntaner, entre altres, censurà la seva conducta en la batalla de la Manolada, on morí l'infant (1316). Sembla que participà en la conquesta de Sardenya (1323-24), on residia encara el 1327.

2 ALGUER - GEOGRAFIA

Caça, cap de la  (l'Alguer, Sardenya)  Gran promontori calcari de la costa occidental de Sardenya, on aquesta canvia la direcció nord-sud per la est-oest, i que limita, a l'oest, el port del Comte. Al nivell de la mar hi ha les coves de Neptú, dels Recams i Verda, amb estalactites.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caçà de la Selva  (Gironès Veure> Cassà de la Selva.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCaçà de Pelràs  (Corçà, Baix Empordà)  Poble (130 m alt) (o Pelràs), situat en un pla, partió d'aigües dels rius Daró i Fluvià. L'església parroquial és dedicada a sant Martí.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caçador  (Basilea, Suïssa, s XV - Catalunya, s XVI)  Família establerta a Catalunya a partir del final del s XV. Probablement de cognom Jäger, foren coneguts amb el cognom catalanitzat de Caçador. El primer conegut és Guillem Caçador, els descendents del qual assoliren el privilegi de cavaller (1548) i posteriorment de noble i, dels que seguiren la carrera eclesiàstica, quatre foren bisbes. Actuaren sempre com a clan familiar tancat, participaren en la vida pública rectora del país (a la conselleria de Barcelona i a la generalitat) i foren els artífexs, lligats estretament a la Companyia de Jesús, de la implantació de la Contrareforma a Catalunya.

6 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Caçador, el  Sobrenom amb què és conegut el rei Joan I de Catalunya-Aragó.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caçador, Guillem  (Vic, Osona, 1477 – Roma, Itàlia, 1527)  Eclesiàstic i cronista. Fill de Guillem Caçador. Estudià a Roma (1502) i a Viena. Canonge de la catedral de Vic, a la qual renuncià (1513) a favor del seu germà Jaume. Capellà de Juli II, aquest l'envià (1511) com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili Laterà V. Fou auditor de la Rota romana (1511) i el 1525 fou nomenat bisbe de l'Alguer, diòcesi que no regí personalment. Fou secretari del papa Lleó X. És autor d'algunes obres llatines sobre dret canònic: Decisiones aureae... Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caçador, Guillem  (Basilea, Suïssa, s XV - Vic, Osona, s XVI)  Comerciant. S'instal·là a Vic com a sabater, però ascendí al final de la seva vida a mercader. Els fills i néts del seu segon matrimoni amb una vigatana emparentaren amb rics mercaders, ciutadans honrats i cavallers de Barcelona.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaçador, Guillem  (Vic, Osona, 1510 – Barcelona, 1570)  Bisbe de Barcelona (1561-70). Fill de Joan Caçador, nebot de Guillem Caçador i successor del seu oncle Jaume en la mitra barcelonina. Ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat (1563). Va assistir al concili de Trento (1563), assessorat pel lul·lista Joan Lluís Vileta. Com a bisbe de Barcelona procurà l'aplicació del concili: renovà la pràctica sinodal, decretà l'erecció del seminari -que no tingué efecte-, reactiva la reforma dels religiosos i publicà el seu ordinari i el breviari i presidí el concili de Barcelona (1569) en nom de l'arquebisbe de Tarragona, Gaspar Cervantes de Gaeta. S'enfrontà amb el poder reial, tot i ésser canceller de Catalunya, en defensa de la jurisdicció eclesiàstica malmesa per Felip II. Va escriure Ordinarium Barcinonense.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caçador, Jaume  (Vic, Osona, 1484 – Barcelona, 1561)  Bisbe de Barcelona (1545-61). Fill de Guillem Caçador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona -on ocupà l'ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d'Eivissa- i Barcelona. En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador (1522), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa. Un cop bisbe afavorí l'establiment dels jesuïtes a Barcelona i treballà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular. Restaurà el palau episcopal. Des del 1559 tingué com a auxiiar el seu nebot Guillem Caçador, el qual el succeí en el bisbat. És autor de Breviarium Barcinonense nunc denuo confectum (1560).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caçador, Joan  (Catalunya, s XVI)  Humanista. Professor a la Universitat de Barcelona. Company dels humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Pere Antoni Pi. Escriví l'obra dramàtica Claudius (1573), segurament exercici escolar, i uns versos llatins d'elogi, publicats a Terra (1574), diàleg escolar de Pere Sunyer.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaçador i Claret, Jaume de  (Barcelona, s XVI – Girona, 1597)  Bisbe de Girona (1583-97). Fill de Francesc Caçador. Fou canonge de Vic, Tortosa i Barcelona, on fou nomenat vicari general pel seu oncle el bisbe de Barcelona, Guillem, que ell ajudà en la reforma, especialment en la dels religiosos. A Girona hagué d'enfrontar-se amb el capítol, que s'hi oposà. Fou president de la generalitat de Catalunya (1590-93).

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Càceres, marquès de  Títol amb què fou conegut el polític Vicent Llorenç Noguera i Sotolongo.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cadafalch i Bagunyà, Joaquim  (Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 1883)  Jurista. Partidari i defensor del dret foral català. Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l'Ateneu Català (1871) i de l'Ateneu Barcelonès (1878). Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria...? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos... (1882).

14 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàCadaqués  (Alt Empordà Municipi: 26,4 km2, 23 m alt, 2.820 hab (2014). Situat entre els caps de Creus i de Norfeu, a l'extremInici página de la serra de Rodes, a la zona septentrional de la Costa Brava. El relleu és molt accidentat, la costa és espadada, amb caps, cales i la badia, o port, de Cadaqués i la de Portlligat. La vida econòmica local es basa en el turisme i l'estiueig (port esportiu), que han anat arraconant les tradicionals activitats pesqueres (de la tradicional activitat marinera només resta la de les conserves d'anxoves) i agrícoles (el cultiu de l'olivera ha substituït el de la vinya). Indústria de la construcció i l'hotelera. A partir del 1920 el municipi va esdevenir un centre d'atracció de pintors i escriptors, sobretot a causa de la presència de Salvador Dalí a Portlligat, dins el terme i fou un dels primers centres turístics de la Costa Brava. La vila és al fons del port natural, al voltant de l'antic castell de Cadaqués; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, d'estil gòtic tardà...  Segueix... 

15 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaCadaqués, Orquestra de  (Cadaqués, Alt Empordà, 1988 - )  Orquestra. Creada per iniciativa conjunta del seu director, Edmon Colomer, i el Festival Internacional de Música de Cadaqués. És format per músics de tot el món, la majoria dels quals pertanyen a altres formacions instrumentals. Hi han col·laborat solistes i directors de renom internacional. Orquestra de Cadaqués

16 CATALUNYA - POLÍTICA

CADCI  Sigle del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria.

17 CATALUNYA - ESPORT

CADE  Sigla del Centre Acadèmic d'Escalada.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cadebosc, serra de  (Santa Pau, Garrotxa)  Muntanya (500 m alt) i antic volcà.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cadell, Arnau  (Catalunya, s XII – s XIII)  Escultor. Intervingué en el gran claustre romànic de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190. El claustre, un dels més importants de tot l'art romànic, té 144 capitells, en els quals hi ha un prodigiós repertori ornamental i figuratiu. En un dels capitells, hi figura el seu autoretrat i una inscripció commemorativa del seu treball. La seva obra presenta analogia amb capitells dels claustres de la seu de Girona i de Sant Pere de Galligants.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cadell, Galceran  (Catalunya, s XVI - Itàlia ?, s XVI)  Militar i noble. Cap de la bandositat dels cadells. El 1581 entrà a la Cerdanya i arribà fins a la Seu d'Urgell, fou derrotat a Llers (Baixa Cerdanya). El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l'excomunicà. Fugí a França i retornà el 1582 per acollir-se a l'amnistia del lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l'exèrcit.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCadell, Joan  (Catalunya, s XVI – 1594)  Senyor del castell d'Arsèguel (Alt Urgell). Fou el primer dirigent del bàndol dels cadells, al qual donà nom. Intervingué en la revolta d'Aragó del 1591 a favor de Saragossa. La seva rivalitat amb Tomàs de Banyuls, senyor de Nyer (Conflent), fou l'origen de les lluites entre nyerros i cadells. Cap al 1590, el conflicte degenerà en una veritable guerra civil a l'Urgell. Això determinà que Felip II hi enviés forces que, després de diversos intents, assetjaren i destruïren el castell d'Arsèguel (1592).

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cadellops, puig de  (Vallespir Cim (1.762 m alt) d'un dels contraforts de les esquerdes de Roja, que domina el balneari de la Presta, al nord-oest del Canigó.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

cadells  (Catalunya, s XIII - s XVIII)  Bàndol nobiliari enfrontada als nyerros. De manera intermitent lluitaren entre ells al llarg d'aquest període, i de manera especialment virulenta al primer terç del s XVII. El nom de cadells prové de Joan Cadell, que, juntament amb els seus partidaris, defensava els drets dels Montcada a alliberar-se del vassallatge dels bisbes de Vic. S'ha dit, potser sense prou justificació, que els cadells representaven els drets de la pagesia i les ciutats contra els nyerros, representants dels senyors.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cadena i Casanovas, Jordi  (Barcelona, 11/mar/1947 - )  Realitzador cinematogràfic. Realitzà estudis de dret i de periodisme, i s'inicià en el cinema rodant més d'una quinzena de curts-metratges, entre independents i comercials, bona part del quals són documents sobre artistes. El seu primer llarg-metratge L'obscura història de la cosina Montse (1977), és l'adaptació d'una novel·la de Joan Marsé. El 1980 dirigí el quart episodi del film Objetivo: Sexo, i a continuació inicià el rodatge de Barcelona Sud (1981) i alhora es responsabilitzà del muntatge teatral d'Eva Perón, de l'argentí Copi.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCadena i Catalán, Josep Maria  (Barcelona, 1935 - )  Periodista i crític d'art. Fou subdirector i fundador del diari "Avui", director d'"Hoja del Lunes" i cap de redacció d'"El Periódico de Catalunya". Ha publicat llibres de divulgació històrica com Fets bàsics de Catalunya (1989), Els alcaldes de Barcelona en caricatura (1991), etc.

26 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cadenes, ses  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri forà, al nord de s'Arenal, a l'extrem oriental del terme. És conegut també amb el nom de Los Ángeles.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cadeneta, la  (Mont-ral, Alt Camp)  Caseriu, al vessant septentrional dels Motllats, damunt la vall del riu Brugent.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cadensor, Nicolau de  (Catalunya, s XVI)  Pintor. Treballavà per al Consell de Cent de Barcelona. Féu un retaule per a l'església de Sant Sebastià, el 1523.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Cadevall i DiarsCadevall i Diars, Joan  (Castellgalí, Bages, 23/jun/1846 – Terrassa, Vallès Occidental, 19/nov/1921)  Científic. Va llicenciar-se en ciències exactes i naturals a Barcelona (1869) i es doctorà en ciències naturals (1871). Va exercir la docència com a director del Col·legi Terrassenc, fins al 1901, de l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Terrassa (1901-04) i professor de l'Escola Superior d'Indústries (1904-18). Deixeble d'Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, es va dedicar principalment als estudis botànics i meteorològics, herboritzà per tot el Vallès, i posteriorment per altresInici página Centre Excursionista de Catalunya), Necesidad de una rigurosa precisión en las...  Segueix... 

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

serra del Cadí (Solsonès i Berguedà)Cadí, serra de  (Solsonès / Berguedà Serralada del Pirineu axial, que s'estén en direcció est-oest al llarg de 40 km, des del Moixeró i la Tosa d'Alp fins al Pedraforca, separant les dues comarques de les fosses de l'Urgellet i la Cerdanya. Forma part de les anomenades serres interiors del Prepirineu i està separada de la zona axial de la serralada per una gran falla, per on passa el riu Segre. La constitueixen calcàries mesozoiques i eocèniques, que es plegaren durant l'era terciària. Sobrepassa els 2.200 m alt, i assoleix 2.561 m a la Torre de Cadí i 2.647 m al puig de la canal Baridana. La serra de Cadí, juntament amb l'altiplà de la Segarra, serveix de divisòria d'aigües entre dos sistemes hidrogràfics diferents: els rius de la conca del Segre, d'orientació sud-nord, i els de la conca del Llobregat, d'orientació oest-est. De clima fred i plujós (1.200 mm), hi són freqüents les nevades, i la innivació s'hi prolonga durant sis mesos (nov-abr)...  Segueix... 

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cadí, túnel del  (Baixa Cerdanya / Berguedà Pas subterrani que comunica la conca alta del Llobregat amb la del Segre a través de la serra de Cadí (pròpiament, sota la serra de Moixeró). Fou construït en el període 1978-84 i s'hi accedeix des de Bagà (pel vessant sud), on acaba l'eix del Llobregat (de carretera); la boca sud (terme de Guardiola de Berguedà) és a 1.175 m alt. En 5 km salva un desnivell de 61 m, fins al terme d'Urús, amb sortides a Bellver de Cerdanya i Alp. És de peatge.

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cadí, vall de  (el Castell de Vernet, Conflent)  Vall del massís del Canigó, al nord de la pica del Canigó, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cadí, al fons del qual, a 2.359 m alt, hi ha els estanyols de Cadí. És drenada pel riu de Cadí, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capçalera del riu Major, afluent de la Tet.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCadí de Tost, el  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Altre nom de la serra de Tost.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cadí-Moixeró, parc natural del  (Catalunya Zona que comprèn part de les serres de Cadí, de Moixeró i de Mogrony, al Prepirineu oriental. L'espai, protegit des del 1983, té una superfície de 41.342 ha, la qual cosa el converteix en el més extens de Catalunya. La seva importància natural se centra principalment en la vegetació d'alta muntanya, on destaca la presència d'un conjunt de plantes calcícoles molt rares a la resta dels Pirineus. També són destacables les extensions forestals (restes de roureda de roure martinenc, secundàriament substituïda per pineda de pi roig i altres comunitats; boscos de pi negre; etc), i els diferents tipus de prat alpí. Alhora, aquesta vegetació conforma l'hàbitat de nombroses espècies de fauna pirinenca, que han trobat en l'espai un bon refugi: l'isard (molt escàs abans de la creació del parc), el pardal d'ala blanca, el picot negre, el gall fer, nombroses aus passeriformes o diversos petits mamífers com el talpó, la marta i la musaranya. parc natural del Cadí-Moixeró

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Òscar Cadiach i PuigCadiach i Puig, Òscar  (Barcelona, 22/oct/1952 - )  Alpinista i guia d'alta muntanya. Vinculat a diverses entitats excursionistes, el 1984 assolí el seu primer vuit mil, el Nänga Parbat (8.125 m alt), juntament amb Jordi Magriñà. L'any següent formà part, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, de la primera cordada catalana que assolí l'Everest (8.848 m), que el 1993 tornà a fer pel vessant nepalès. Al principi de la dècada de 1990 inicià l'exploració de muntanyes xineses, com l'escalada en solitari al Broad Peak nord (1990), l'ascensió del cim verge del Tarraco Kangri (1991) i l'obertura de la ruta Fem Tarragona al Broad Peak central (1992). El 1996 obrí la via Free Tibet al Cho Oyu. A més, a participat en nombroses expedicions a Kenya, els Andes, l'Ahaggar argelià, el Karakoram, l'Himalaia i la Patagònia, i, com a guia d'alta muntanya, ha dirigit alpinistes a l'Aconcagua, el Kilimanjaro i a cims de l'Himalaia i el Karakoram. És autor de reportatges fotogràfics i documentals, alguns d'ells guardonats en diversos festivals de cinema de muntanya d'àmbit internacional.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCadinell, el  (Josa i Tuixén, Alt Urgell)  Contrafort (2.112 m alt) meridional de la serra de Cadí, de la qual és separada pel coll de Jovell. Domina el poble de Josa de Cadí.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cadins, monestir de  (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà)  Abadia i antic priorat (Sant Feliu de Cadins) de monges cistercenques. El 1169 Alexandre III el convertí de filial de Valldemaria, prop d'Hostalric (Selva), en abadia i cap de l'antiga matriu. En resta l'església (final del s XIII), de planta de creu llatina, i altres dependències. El 1492 les monges es traslladaren a l'església de Santa Susanna del Mercadal, a Girona, on subsistiren fins al 1936. Des del 1944 la comunitat resideix a Salt (Gironès).

38 CATALUNYA - ART

Cadira del Rei Martí  (Barcelona, s XIV)  Cadira d'argent daurat, del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí l'Humà. De fet, des de l'any 1412 (dos anys després de la mort del rei) era posada a l'altar major com a peanya de la creu principal. A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després (1482) per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus. És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable. Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment als de Pere III. El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cadireta, Pere de  (Catalunya, s XII – 1239)  Jurista i canonge de Vic (1226), probablement del llinatge moianès dels Cadireta (s XII-XIV). Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, cosa que obtingué el 1233.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cadireta, Pere de  (Moià, Bages, s XIII - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1277/79)  Dominicà i inquisidor general. El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l'àrab al convent de Tunis. Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on (1257) fou constituïtInici página inquisidor general; combaté activament l'heretgia i la usura; intervingué especialment (1258) en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa; el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades; actuà decisivament en la condemnació d'Arnau i d'Ermessenda de Castellbó, fet que influí en el futur polític d'Andorra. El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d'Urgell, del qual fou prior, alhora que actuava contra els heretges de la regió, els quals, en circumstàncies no prou aclarides, el mataren a cops de pedra el 1277 o el 1279. Per aquesta raó ha estat venerat com a sant de la Seu d'Urgell i a Moià, juntament amb el seu company en la mort, el també moianès Ponç de Planella; el procés canònic d'ambdós, iniciat el 1866, no ha estat continuat.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cadiretes, puig de les  (Baix Empordà Cim culminant (519 m alt) del sector de la Serralada Litoral comprès entre la vall d'Aro i la riera de Tossa, anomenat serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cadolla  (Senterada, Pallars Jussà)  Poble (935 m alt), a l'esquerra del riu de Cadolla (que neix al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs i desemboca al riu de Bellera per la dreta, sota la Bastida de Bellera). Al s XIX formà municipi amb la quadra de Miravet.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cadolla, la  (Agres / Cocentaina, Comtat / Bocairent, Vall d'Albaida)  Contrafort (1.148 m alt) occidental de la serra de Mariola, termenal dels tres municipis.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cadolla, la  (Onil, Alcoià)  Caseriu (936 m alt) situat al nord de la vila.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caferna  (Figols i Alinyà, Alt Urgell)  Caseriu, al sector situat a la vall de la Vansa. Depenia eclesiàsticament de Fígols d'Organyà.

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCaffaro i Jaume, Pere  (Campos, Mallorca, 1882 – Palma de Mallorca, 1959)  Pintor. Deixeble de Ricard Anckerman. Pensionat per la diputació, estudià també a Madrid, amb Palmerola i Sorolla. Fou professor d'art a Palma de Mallorca. Conreà especialment el retrat i la natura morta.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cagé, Fèlix  (París, França, 1820 – Barcelona, 1869)  Escenògraf. Decorà el nou Teatre Principal de Palma de Mallorca (1857). A Barcelona (1846), juntament amb Charles Antoine Cambon i Henry Philastre, decorà el Liceu (al·legories i retrats al sostre, teló de boca, que tornà a fer després de l'incendi del 1861) i hi féu escenografies per a la inauguració. Restà al Liceu com a escenògraf titular, i treballà repetidament per als teatres catalans (Figueres, el 1850; el dels Camps Elisis, a Barcelona, el 1865).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Max Cahner i GarciaCahner i Garcia, Max  (Bad Godesberg, Alemanya, 3/des/1936 - Barcelona, 14/oct/2013)  Editor, escriptor i polític. De família alemanya establerta a Catalunya de començament de segle. Llicenciat en ciències químiques i doctor en filosofia i lletres. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, es distingí com a lluitador antifranquista i promotor de la cultura catalana, motiu pel qual el 1964 fou expulsat de l'estat espanyol. Fundador d'Edicions 62 (1961), que dirigí fins al 1969, i de Curial, Edicions Catalanes (1972), fou un dels principals impulsors de la Gran Enciclopèdia Catalana, del Congrés de Cultura Catalana i de la campanya "Català al carrer". Col·laborador de Joan Coromines en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i director de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1981-85). Ha estat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat (1980-84) i dirigí la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent (1985-94). H publicat Epistolari de Renaixement (1977-78). El 1994 es presentà a les eleccions europees amb un partit de nova creació, impulsat per ell mateix, amb el nom de l'històrica Acció Catalana.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caid Ismail  Nom amb què és conegut l'explorador Joaquim Gatell i Folch.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCaimari  (Selva de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Poble (175 m alt), situat al nord de la vila, al raiguer de la serra Tramuntana. Fou una antiga alqueria islàmica. És parròquia independent des del 1913.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caimari, Margalida  (Bolívia, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)  Escriptora. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca. Conreà una poesia sentimental i ingènua.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caimari i Noguera, Andreu  (Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978)  Escriptor. Canonge-arxiprest de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals. És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d'Edificant la ciutat. I. Amor (1935). En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l'anotació al Blanquerna en l'edició d'"Els Nostres Clàssics" (1954).

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caimaris, Miquel  (Ciutadella, Menorca, 1689 - 1759)  Frare menoret. Assolí fama per les seves virtuts i els seus sermons. En deixà bastants d'escrits, així com algunes obres místiques.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caimaris, Miquel Eugeni  (Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, s XIX)  Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a "El Barcelonés" una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal. És autor de la novel·la històrica d'ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Piferrer en la confecció de l'obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí. Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCaimaris i Gacias, Felip  (Ciutadella, Menorca, 1791 – 1867)  Escriptor. Canonge, notari apostòlic i comissari del Sant Ofici. Religiós agustí. Exercí d'examinador sinodal a Menorca i a Jaén. Perseguit per reialistes, fou tramès a Barcelona, on romangué empresonat setze mesos durant el Trienni Constitucional. Fou nomenat ardiaca de la seu de Ciutadella el 1822. Redactà els articles geogràfics relatius a Menorca del Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal, de Miñano. És autor de panegírics episcopals i dels manuscrits Noticias y documentos para escribir la historia eclesiástica de Menorca i Historia de los templos de Menorca.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caimaris i Torres, August  (Ciutadella, Menorca, 1835 - s XIX)  Escriptor. Nebot de Felip Caimaris. És autor de l'Ensayo sobre la invasión turca de Ciudadela de Menorca en 1558 por el Bajá Mustaphá Piali y causas que lo motivaron.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caimó i Bascós, Pere  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1819 – 1878)  Polític republicà. Passà part de la seva joventut a Puerto Rico, d'on tornà el 1853. Capità de la milícia nacional des del 1854, hagué d'emigrar arran de la reacció d'O'Donnell (1856). Quan retornà fou processat per les seves activitats revolucionàries (1859) i empresonat el 1867 i el 1868. Alliberat algun temps després, fou elegit alcalde de Sant Feliu de Guíxols i membre de la junta revolucionària de Girona. Diputat per la Bisbal d'Empordà, organitzà l'alçament republica del 1869 en aquell districte (Foc de la Bisbal), però fou pres i condemnat a mort. Prim li commutà la pena per l'exili, del qual tornà durant la República. El 1874, en restaurar-se la monarquia, s'exilià novament fins a l'any 1876.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cairat, congost del  (Collbató / Esparreguera, Baix Llobregat)  Congost del Llobregat, entre els dos municipis, al peu del massís de Montserrat. La presa del Cairat, deriva l'aigua del Llobregat vers la colònia Sedó.

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaCairent  (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida)  Antiga alqueria islàmica, després morisca, al vessant meridional de la serra Grossa.

60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cairent  (Llanera de Ranes, Costera)  Antic llogaret. Lloc de moriscs (6 focs el 1563) annex a Roglà, fou erigit en parròquia amb els llocs de Carbonell, de Llanera i de Llançol com a annexos.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cairó i Sanchís, Llorenç  (Figueres, Alt Empordà, 1896 – Barcelona, 1981)  Escultor. El 1913 es traslladà a Barcelona i estudià a l'Escola de Llotja, on fou deixeble d'Antoni Alsina i Amils. Bon dominador del marbre i admirador dels clàssics grecs, de Donatello i Miquel Àngel, esculpí gran nombre de nus femenins, amb una constant preocupació per l'estructura i l'equilibri. També és l'autor del monument de Pep Ventura (1971-72, a Figueres), d'una Assumpció (a l'església de la Bisbal d'Empordà) i d'una Al·legoria (a la Caixa d'Estalvis de Figueres). Ha excel·lit també com a retratista.

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cairola, la  (la Vall d'Ebo, Marina Alta)  Despoblat i antic castell. Lloc de moriscs (7 focs el 1602) agregat (1535) a la parròquia de Villans.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cais  (Vilallonga de la Safor, Safor)  Barri i antic lloc de moriscs (61 focs el 1602), a la part baixa de la vila. El 1535 fou agregat a la parròquia de la Font de Vilallonga.

101 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa, La  Veure> Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona.

64 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaCaixa Central del Crèdit Agrícola  (Catalunya, 1937 – 1939)  Organisme creat per la Generalitat, en substitució de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu. Fou l'òrgan financer de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC). Estructurat com una federació de caixes locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d'agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica.

65 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu  (Catalunya, 1934 – 1937)  Organisme creat per la Generalitat, destinat a finançar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives, mutualitats, etc, amb fonts procedents d'entitats d'aquest mateix tipus i de la Generalitat. El 1937 fou transformada en la Caixa Central del Crèdit Agrícola.

66 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa de Crèdit Comunal  (Catalunya, 28/mai/1914 – s XX)  Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya. Fou destinada a proporcionar crèdits als municipis. El comitè d'administració era format per un comitè administratiu de sis membres i presidit pel president de la Mancomunitat. El patrimoni era format per 20.000 obligacions de 500 pessetes cadascuna, amortitzables en 60 anys, que donaven el 4,5% d'interès. Fou un element fonamental, juntament amb els emprèstits, per a la vida financera de la Mancomunitat.

67 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya  (Catalunya, 1937 – 1939)  Caixa creada al final del 1937, bé que ja la preveia el decret de col·lectivitzacions de la Generalitat del 1936. La componien un departament bancari dedicat a operacions de crèdit a curt termini i un altre de capitalització dedicat a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini. Començà la seva actuació molt avançada la guerra civil, fet que li llevà molta eficàcia. A la fi del 1938 inaugurà encara diverses sucursals. Era administrada per un consell directiu adscrit al departament d'economia de la Generalitat.

68 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaCaixa de Diposits i Consignacions  (Catalunya, 1933 – 1939)  Caixa creada per la Generalitat de Catalunya i assignada a la seva tresoreria. Destinada a recollir els dipòsits que servien per al pagament de les obres de serveis públics, de proposicions de subhasta i d'altres obligacions legals de la Generalitat, també recollia els fons que formaven part del pressupost i altres dipòsits voluntaris del públic.

69 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears  (Barcelona, 1904 – 1990)  Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d'assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902. Enric Prat de la Riba va ésser l'assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d'interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s'hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors. D'ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes. Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d'iniciativa, sota el model d'entitat financera. L'any 1979 absorbí la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

70 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa de Reparacions i Auxilis  (Catalunya, 1937 – 1939)  Caixa creada pels anomenats Decrets de s'Agaró. Formava part de la tresoreria de la Generalitat, tenia funcions paral·leles a les de la Comissió de Responsabilitats, i estava destinada a recollir els fons procedents de sancions, incautacions i apropiacions, els quals servien per reparar els mals causats per la guerra.

71 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Caixa de Vall-de-roures, la  (Vall-de-roures, Matarranya)  Nom popular de la rodalia, que prové d'un destacat relleu de forma característica que limita pel sud la conca on hi ha la vila.

72 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaCaixa d'Estalvis d'Alacant i Múrcia  (Alacant, 1976 - )  Institució financera creada el 1887 amb el nom de Caixa d'Estalvis d'Alacant. El 1976, com a producte de diverses fusions, la més important de les quals era la Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya, va adoptar la denominació actual.

73 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de Caixa CatalunyaCaixa d'Estalvis de Catalunya  (Catalunya, 1978 - )  Entitat creditícia. Nom adoptat el 1978 per la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona -sota la presidència de Josep Tarradellas-, que havia estat fundada el 1926 per aquesta mateixa corporació per una iniciativa de Francesc Torras i Villà. L'àmbit inicial d'aquesta primera caixa era la província però per acord del Consell d'Economia de la Generalitat republicana augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d'Estalvis de la Generalitat. El 1939 recuperà la seva antiga denominació, que es convertí en l'actual el 1978. Al final del 1984 era la tercera caixa d'estalvis catalana i la sisena de l'estat. La seva obra social és important.

74 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa d'Estalvis de Girona  (Girona, 1940 - )  Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona. El 1991 disposava d'unes reserves de 5.984 milions i d'uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d'estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident. Disposa de més d'un centenar d'oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.

75 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa d'Estalvis de Manlleu  (Manlleu, Osona, 19/jul/1986 - )  Entitat financera fundada per empresaris de la ciutat on és domiciliada.

76 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa d'Estalvis de Manresa  (Manresa, Bages, 1965 - )  Entitat financera creada i domiciliada a Manresa.

77 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaCaixa d'Estalvis de Sabadell  (Sabadell, Vallès Occidental, 1853 - )  Institució de crèdit que no inicià les seves activitats fins al 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l'industrial llaner Pere Turull i Sallent. El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d'aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d'estalvi catalana. Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.

78 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa d'Estalvis de Tarragona  (Tarragona, 1952 - )  Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l'estructura del passiu destaca el major per del sector públic i en la de l'actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic. Disposa d'una xarxa d'unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.

79 CATLUNYA - EMPRESA

Caixa d'Estalvis de Terrassa  (Terrassa, Vallès Occidental, 1877 - )  Entitat financera fundada i domiciliada a Terrassa.

80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Caixa d'Estalvis de València, Castelló i Alacant  (Castelló de la Plana, 1878 - )  Entitat financera fundada gràcies al fruït d'una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Societat Econòmica d'Amics del País. Fins al 1931 no tingué obra benèfico-social pròpia i el seu creixement general fou molt lent. Moltes caixes menors valencianes s'hi han fusionat. El 1984 era la primera caixa del País Valencià pel volum de dipòsits i tenia 444 oficines.

81 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaCaixa d'Estalvis del Mediterrani  (Alacant, 1976 - )  Entitat financera. Fundada per la fusió de cinc caixes. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 50.226 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 613.716 milions. De l'estructura del passiu destaca el fort pes dels comptes d'estalvi i els dipòsits a termini, i quant a la d'actiu, la forta inversió creditícia. Disposa d'una completa xarxa de més de 400 oficines.

82 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de Caixa PenedèsCaixa d'Estalvis del Penedès  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1913 - )  Entitat financera. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 18.312 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 308.181 milions, que la converteixen en la tercera caixa d'estalvis de Catalunya per aquest concepte. L'estructura dels recursos crediticis és similar a la mitjana de les caixes catalanes, amb un pes menor de les cessions temporals de deute públic i una major importància dels dipòsits a termini, amb un cert pes del capital d'emprèstits. Presenta una bona activitat creditícia i disposa d'una xarxa d'unes 260 oficines, amb una forta expansió els darrers anys. Caixa Penedès

83 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Caixa d'Estalvis del Sud-est d'Espanya  (Alacant, 1940 - )  Institució financera. Constituïda per l'agrupament de les caixes d'estalvis de Cartagena i d'Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d'estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est. La Caixa d'Estalvis d'Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat d'Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim.

84 ILLES BALEARS - EMPRESA

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears  (Palma de Mallorca, 1882 - )  Entitat financera, ampliament estesa a totes les Illes Balears.

85 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaCaixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona  (Barcelona, 1844 – 1990)  Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació. El 1839, l'Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l'obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d'Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya. El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al s. XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell. A partir de l'any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l'activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d'una xarxa de 432 oficines. L'any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

86 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València  (València, 1878 - )  Institució creditícia. Fundada per iniciativa de Joan Navarro i Reverter. A causa del seu prestigi, s'hi han fusionat moltes caixes menors del País Valencià.

87 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de La CaixaCaixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa"  (Barcelona, 1990 - )  Institució creditícia. La primera de l'estat espanyol i la segona d'Europa per volum de dipòsits. Resultà de la fusió de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears i de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona. L'any 1991 adquirí el 25% de les accions de Catalana de Gas i el 1992 comprà l'Isbanc per fer-ne una banca convencional. Inverteix en infraestructures diverses, en projectes socials i en institucions culturals (editorials, biblioteques, sales d'exposicions, museus, etc). La Caixa

88 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa d'Estalvis Laietana  (Mataró, Maresme, 1863 - )  Entitat financera fundada i domiciliada a Mataró.

89 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaCaixa d'Estalvis Provincial d'Alacant i València  (Alacant, 1954 - )  Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions. En l'estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l'actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.

90 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona  (Barcelona, 1926 – 1978)  Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l'impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d'economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d'Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits. Des d'aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida. Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi. A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d'Estalvis de Catalunya.

91 CATALUNYA - EMPRESA

Caixa Oficial de Descomptes i Pignoracions de la Generalitat  (Catalunya, 28/jul/1936)  Entitat creada per la Generalitat de Catalunya per atendre les necessitats d'empreses catalanes no solucionades per les vies comunes de concessió de crèdits. Els fons procedien del govern català i imposicions del públic. Els prèstecs concedits, importants al principi, disminuïren en nombre i quantitat a partir del 1937.

92 CATALUNYA NORD - EMPRESA

Caixa Regional de Crèdit Agrícola Mutual Sud-mediterrani  (Perpinyà, 1990 - )  Caixa resultant de la fusió de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà el 1902) amb la Caixa Regional de l'Arieja. Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14.575 milions, amb 107 caixes locals. Inicià aleshores una estratègia d'expansió en tots els Països Catalans amb l'adquisició de les financeres Sofiholding (1989) i Focrecrom (1991) de Barcelona.

93 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Inici páginaCaixa Rural de València  (València, 1946 - )  Entitat bancària. Associada amb l'Asociación Española de Cajas Rurales, fundada en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València. Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d'Alacant. Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l'àmbit rural. Des del 1990 l'entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i col·laboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i la Promoció Social. És editora de la sèrie "Cuadernos de Agricultura".

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caixal, Antoni  Veure> Queixal, Antoni.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caixal, Pere  Veure> Queixal, Pere.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Caixal i EstradéCaixal i Estradé, Josep  (el Vilosell, Garrigues, 9/jul/1803 – Roma, Itàlia, 26/ago/1879)  Eclesiàstic. Fou canonge de Tarragona (1833) i bisbe d'Urgell (1853-79). Estudià a Tarragona, on ensenyà Sagrada Escriptura i obtingué una canongia (1831). Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Essent bisbe d'Urgell assistí al Concili Vaticà I, on intervingué activament en les discusions. Membre destacat del partit carlí, topà durament amb les autoritats liberals, s'exilià el 1855 i redactà la Carta a los españoles, que signà la princesa de Beira (1864), en la qual s'afirmava la total incompatibilitat del carlisme amb el liberalisme i es proclamava com a candidat carlí el futur Carles VII, fill gran de Joan Carles de Borbó i de Bragança (Joan III) que havia renunciat a les seves pretensions. Fou senador (1870-72), representant de la província eclesiàstica de Tarragona, durant el regnat d'Amadeu de Savoia; es féu cèlebre per la seva defensa de la unitat catòlica d'Espanya. Proclamada la...  Segueix... 

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaixanes, Bernat  Veure> Queixanes, Bernat.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caixans  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Veure> Queixans.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Caixàs  (Rosselló Veure> Queixàs.

102 CATALUNYA - POLÍTICA

Caixes, Tancament de  Veure> Tancament de Caixes.

100 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Caixigar  (Monesma i Queixigar, Ribagorça Veure> Queixigar.

Anar a:    Cac ]    [ Cade ]    [ Cadia ]    [ Caim ]    [ Caixa ]    [ Caixa d'Estalvis del ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -