A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Conso ]    [ Constança d ]    [ Consti ]    [ Conv ]    [ Copons, H ]    [ Copons i ]

Cal haver patit per estimar, i cal haver estimat encara més per aprendre a patir amb dignitat. (Enric Vila)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Consolació  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, a ponent del poble de s'Alqueria Blanca, aturonat (205 m alt) en un contrafort meridional del puig Gros. És esmentat per primera vegada el 1523 i la construcció, és probablement del principi del s XVI, reformada en 1931-36; l'entrada és lateral i el conjunt emmurallat. És notable l'altar barroc (1646) de Santa Escolàstica.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Consolació  (Sant Joan de Sineu, Mallorca Oriental Santuari de la Mare de Déu de Consolació, aturonat (167 m alt) a poca distància de la població. Conserva un portal lateral del s XIII, però ha estat molt reformat, especialment al s XVIII; l'altar major procedeix del convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca. Al s XVII tingué una escola de gramàtica. Ha estat restaurat recentment.

3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaConsolació  (Cotlliure, Rosselló)  Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, al vessant septentrional de la serra de l'Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui; és envoltada de fonts i de til·lers, plàtans i castanyers. Hom ha suposat que és successor d'un lloc de culte a Neptú, d'època romana. L'església és esmentada ja el 1292. Del 1582 al 1585 s'hi establí un convent franciscà. Hi tenia lloc una important fira els dies de festa. Fou propietat del municipi de Cotlliure; venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat col·lectiva, que encara subsisteix. L'actual edificació i la galeria coberta són de la fi del s XVII. Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Consolació, la  (Cercs, Berguedà)  Barri industrial, a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació. Hi ha els jaciments de lignit que començaren a ésser explotats el 1906. Actualment hom n'extreu 35.000 tones mensuals, que consumeix quasi íntegrament la central tèrmica. L'empresa explotadora (Carbons de Berga SA) ocupa 1.120 treballadors. El santuari de la Consolació (642 m alt), que li dóna nom, és un edifici del s XVII que fou decorat amb pintures de Viladomat; la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del s XIII.

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Consolat de Mar  (Barcelona, s XIII – 1829)  Institució que regulava els afers marítims i de comerç. Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (s XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Mallorca. A partir de la segona meitat del s XIV començà l'expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols. Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.

6 ILLES BALEARS - ART

Inici páginaConsolat de Mar, el  (Palma de Mallorca, s XVI)  Edifici públic, prop de la Llotja, al passeig de Mar. Conserva una remarcable façana posterior, amb galeria plateresca, balustrada, cinc grans arcades, portes amb frontó i un esplèndid teginat. Hi funcionà el tribunal de comerç, successor de l'anterior consolat de mar. Actualment hi ha instal·lat el Museu Marítim, amb una nombrosa col·lecció de maquetes navals, instruments nàutics i documents relatius a la navegació mallorquina. Adjunta es conserva un capella gòtica, modificada al s XVII, amb un petit campanar.

7 CATALUNYA - LITERATURA

Consolat de Mar, llibre del  (Barcelona, s XIV - )  Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d'autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d'un procés jurídic que s'havia obert amb els Usatges (1056-68). Entre els textos inclosos, n'hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (s XIII). Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el s XVI, a la majoria de llengues europees.

8 CATALUNYA - CULTURA

Logo del Consorci de Biblioteques Universitàries de CatalunyaConsorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)  (Catalunya, 1996 - )  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d'automatització el 1990. El nombre d'universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d'automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l'automatització de les biblioteques de les noves universitats. El seu primer projecte fou l'elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s'emprengueren d'altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l'establiment d'un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya. El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. CBUC

9 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaConsorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)  (Catalunya, 1987 - )  Entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia. Creada pel departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat. Impulsa la realització d'accions encaminiades a favorir l'activitat exportadora a Catalunya, sobretot en les àrees de formació, informació, assessorament i promoció.

10 CATALUNYA - EMPRESA

Consorci de Promoció Turística de Catalunya  (Catalunya, 1986 - )  Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme. És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d'ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l'ordenament jurídic públic. La seva finalitat és l'execució d'accions de promoció turística i la prestació d'assistència tècnica en aquesta materia als ens que la sol·licitin.

11 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Consorci d'Editors Valencians SA  (València, 1983 - )  Grup editorial. Fundat per set editors i que agrupa Gregal Llibres, d'edicions en català, Mestral Libros, d'edicions en castellà, i Biblioteca Valenciana, d'edicions de temàtica valenciana, en català i en castellà. Fou dirigit per M. Aguilera, J. de D. Leal i V. Pascual.

12 CATALUNYA - CULTURA

Consorci d'Informació i Documentació de Catalunya (CIDC)  (Barcelona, 1969 - )  Entitat d'administració local. Fundada per la diputació de Barcelona, l'ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona; posteriorment s'hi adheriren les cambres de comerç de Girona, Tarragona i Lleida, la Generalitat i la Corporació Metropolitana. Ha tingut una especial incidència en el camp de la producció i difusió d'estadístiques demogràfiques i d'equipaments de Catalunya, i ha estat capdavanter en la introducció de tèniques documentals i de les noves tecnologies i teledocumentació. Ofereix serveis d'accés a la documentació econòmica catalana, a la de l'estadística espanyola, així com a la informació estadística, científica i tècnica d'arreu del món, accessibles per mitjans teleinformàtics. Ha creat diverses bases de dades: ECOCAT, d'economia de Catalunya, i el Banc d'Estadístiques Municipals, amb dades dels municipis deInici página Catalunya. Edita diverses publicacions, com l'Anuari Estadístic de Catalunya (des del 1985).

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Conspiració de l'Ascensió  (Barcelona, 11 i 12/mai/1808)  Complot preparat per a la nit del dia de l'Ascensió, a fi de deslliurar la ciutat de les forces napoleòniques que la tenien ocupada des del començament del 1808. Aquesta conspiració, en la qual hi havia implicades nombroses persones (militars, eclesiàstics i civils), no arribà a esclatar perquè un dels oficials italians de l'exèrcit napoleònic que havien de facilitar l'accés dels miquelets del Llobregat al castell de Montjuïc es posà al servei de la policia afrancesada i féu possible la detenció dels principals conjurats, 5 dels quals (Joaquim Pou i Joan Gallifa -sacerdots-, Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Maçana) foren jutjats per un consell de guerra i foren executats a la Ciutadella pel jun/1809. El 1909 les seves restes foren traslladades solemnement a una capella dels claustres de la seu barcelonina.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Conspiració dels Verins  (Barcelona, 1812)  Temptativa ordida contra l'exèrcit napoleònic que ocupava la ciutat durant la guerra del Francès, per un capellà, Jaume Coret, d'acord amb el capità general del Principat, Luis de Lacy, a fi d'emmetzinar el pa de la Ciutadella de Barcelona, l'aiguardent de Tarragona i les cisternes d'Hostalric i de Mataró. Malgrat que la policia napoleònica descobrí la conspiració, els resultats de la qual ja havien fet estralls en la guarnició francesa, Coret pogué fugir de la capital, però Lacy l'empresonà després a Cardona, culpant-lo d'impostor. El 1811 ja hi havia hagut un altre intent d'emmetzinar la guarnició francesa de Barcelona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Constanç, Joan Pau  (Mataró, Maresme, 1765 – Vic, Osona, 1839)  Eclesiàstic i guerriller. Fou canonge de la col·legiata de Ponts i de la seu de Vic (1823). El 1808, durant la guerra del Francès, organitzà un cos militar anomenat La Croada, format exclusivament per religioses i eclesiàstics. Publicà Respuesta familiar a las erradas máximas del cura de Porriños sobre el tribunal de la inquisición (1814) i Consideraciones sobre laInici página naturaleza del gobierno constitucional (1827).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Constança  (Castella, s XI – Urgell, d 1064)  Comtessa d'Urgell. Dita també Belasquita o Velasquita. Era muller del comte Ermengol II d'Urgell. Ja vídua d'aquest i essent menor el seu fill Ermengol III, vengué la provisió del bisbat urgellenc per 100.000 sous, a l'arquebisbe Guifré de Narbona, que comprà el privilegi per posar de bisbe d'Urgell el seu germà Guillem.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Constança  (Catalunya, s XI – 1049)  Primera muller d'Artau I de Pallars Sobirà.

18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança  (Catalunya, s XII – 1228)  Filla il·legítima de Pere I el Catòlic, que la dotà amb la baronia d'Aitona i la prometé el 1212 amb Guillem Ramon de Montcada, cinquè senescal. El dot de Constança formà el patrimoni bàsic de les branques de Montcada originades pel seu matrimoni, el qual se celebrà el 1222. El matrimoni tingué tres fills: Pere de Montcada, el sisè senescal, Ramon de Montacada, setè senescal, i Guillem de Montcada, bisbe de Lleida.

19 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança  (València, 1300 – Castella, 1327)  Filla de Jaume II i de Blanca d'Anjou. El 1303, el famós adelantado castellà Juan Manuel, nebot d'Alfons X el Savi i vidu de l'infanta Isabel de Mallorca, demanà a Jaume II la mà de Constança. El compromís de noces fou signat a Xàtiva, el 1306, a Guadalaviar, es signaren els capítols definitius, i per l'ago/1307 se celebrà la boda per poders a Perpinyà. Després es traslladà a València i d'allí a Villena, a càrrec del marit fins arribar a la pubertat. El 3/abr/1311 fou celebrat el matrimoni. Constança patí durant anys de tuberculosi. Les seves lletres al seu pare palesen que la malaltia li augmentava un profund enyorament.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaConstança  (Sicília, Itàlia, s XIV - Nàpols ?, Itàlia, s XIV)  Dama. Era la filla petita de Joan, duc d'Atenes i de Randazzo, i de Cesarina Llança, i neta de Frederic III de Sicília. Visquè a la cort de Nàpols amb la seva mare i la seva germana, Elionor, sota la protecció de la reina Joana, tia seva. Devers el 1367 es veié complicada als incidentats projectes matrimonials que afectaven principalment la seva germana, la qual cosa li costà un breu empresonament per ordre de la reina. Sembla que morí soltera.

24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança d'Aragó  (Catalunya, 1189 – Catània, Itàlia, 1223)  Reina d'Hongria i emperadriu del Sacre Imperi. Filla d'Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella. Es casà amb Eimeric I d'Hongria, de qui restà vídua el 1204, i el 1208 amb el rei de Sicília i després (1220) emperador del Sacre Imperi, Frederic II, del qual tingué un fill, Enric. Des del 1209 residí a Sicília.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança d'Aragó  (Catalunya, v 1239 – v 1275)  Filla de Jaume I i de Violant d'Hongria. Es casà amb l'infant Manuel de Castella, germà d'Alfons X. El 1253 havia estat promesa a Teobald el Jove de Navarra, però el compromís no es complí.

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança d'Aragó  (Catalunya, 1322 – Montpeller, França, 1346)  Reina de Mallorca. Era filla d'Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d'Entença. Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335. En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d'ajut per recuperar el regne. Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà.

23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança d'Aragó  (Poblet, Conca de Barberà, 1340 - Sicília, Itàlia, 1363)  Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume d'Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan II. Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l'enllaç amb el germà d'aquest i successor Frederic II. Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al nov/1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manavaInici página Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya. Passà encara gran part de l'hivern a Càller, abans d'arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11/abr/1361 a Catània. El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l'única hereva de la corona siciliana.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Constança de Montcada  (Catalunya, 1243 - d 1270)  Comtessa d'Urgell. Filla de Pere de Montcada i neboda de Jaume I de Catalunya-Aragó. El 1253 es casà amb el comte Àlvar d'Urgell; el seu pare li donà les viles de Seròs i de Mequinensa i obtingué del seu marit les d'Agramunt, Linyola, Àger i Castelló de Farfanya. El 1256, però, aquest, al·legant la invalidesa del matrimoni, es casà amb Cecília de Foix, fet que originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual intervingué el mateix rei Jaume i que fou aviat general. Les sentències contradictòries, dictades pels tribunals eclesiàstics apel·lats per les dues dones agreujaren els fets. Àlvar tornà al costat de Constança (1260), però l'abandonà de nou uns quants mesos després per Cecília, amb qui hagué de refugiar-se a Foix davant una nova invasió del comtat per Jaume I. Constança tingué d'Àlvar una filla, Elionor.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança de Sicília  (Sicília, Itàlia, 1247 – Barcelona, 1302)  Reina de Catalunya-Aragó (1262-85) i de Sicília (1282-1302). Filla de Manfred, rei de Sicília, i de Beatriu de Savoia. Es casà (1262) amb Pere II de Catalunya-Aragó, el qual trobà l'oposició del papat i de Carles d'Anjou, que pretenia la possessió de Sicília. Aquest matrimoni havia de posar les primeres bases del domini català a Sicília. Després de la mort de Manfred (1266) i del seu hereu Conradí (1268), vençuts per Carles d'Anjou, aquest dominà l'illa, fins que la revolta dels sicilians contra els francesos, o Vespres Sicilianes (1282), donà motiu a la intervenció de Pere II.Inici página Aquest, com a marit de Constança, es féu coronar, el mateix any, rei de Sicília a Palerm. La reina Constança tingué un paper secundari a Sicília, on deixà regnar Pere II i, a la mort d'aquest (1285), els seus fills, Jaume (1285-95) i Frederic (1296-1337) i ella vestí l'hàbit de clarissa.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIII – València, 1307)  Emperadriu d'Orient a Nicea. Filla natural de l'emperador Frederic II, en casar-se (1241) amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d'Anna segons el costum bizantí. Després de la caiguda dels Làscaris i l'ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg (1259), que enamorat d'ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seba neboda Constança de Sicília. Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d'afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó; Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu dels drets que pretenia sobre viles i comarques d'Anatòlia, herència que no fou mai feta efectiva, malgrat l'ambaixada a Constantinoble feta per Bonanat Reig amb aquesta intenció el 1320.

28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV - Armènia, Turiquia, s XIV)  Reina de Xipre i d'Armènia. Filla de Frederic II de Sicília i d'Elionor de Nàpols, es casà (1318) amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta. Vídua (1324), es casà novament (1331) amb Lleó V, rei d'Armènia.

29 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Constança de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV - 1355)  Filla de Pere II de Sicília. Exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354. Propugnà una política d'acostament a la corona catalano-aragonesa a través de la seva germana Elionor, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí. Fou abadessa del convent de clarissesInici página de Messina i morí poc dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Constança de Sogorb  (Ribagorça, s XIII – Aragó, s XIV)  Dama. Era única filla de Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran, i de la dama Sança Ferrandis Dias. El 1287 fou lliurada per un temps com a garantia de la concòrdia entre la Unió Aragonesa i el rei Alfons II el Franc. El 1299 fou compromesa amb el noble aragonès Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc. Passaren així als Luna les possessions de l'efímera baronia de Sogorb, propietat del pare de Constança, així com les viles de Paterna i la Pobla.

31 ILLES BALEARS - ESPORT

Constància, Club Esportiu  (Inca, Mallorca, 1922 - )  Club de futbol. Fundat per la Societat de Socors Mutus. El 1929 inaugurà el seu actual camp de joc, es Cós. Des del 1941 ha militat, en ocasions, en la segona divisió de la Lliga de futbol.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Constançó, Miquel  (Catalunya, s XVIII)  Cosmògraf i cartògraf. Serví a Amèrica. En 1769 fou una figura destacada de l'expedició a Califòrnia dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juníper Serra. Era l'encarregat de marcar els nous ports i de traçar els límits de la nova província de Monterrey. És autor d'un diari personal d'interès, on exposa les observacions realitzades.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Constans, Joan Pau  (Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839)  Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Ponts. Durant la invasió napoleònica organitzà un curiosíssim cos militar de defensa, anomenat la Croada i format exclussivament per religiosos i eclesiàstics, revelador d'un especial disposició semblant a la de les denominades guerres santes. Més tard fou canonge de Vic. Publicà una obra sobre la inquisició (1814) i una altra sobre el govern constitucional espanyol (1827).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaConstans i Serrat, Lluís Gonçaga  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1901 – 1955)  Eclesiàstic i escriptor. Publicà diversos reculls de narracions: Llegendes muntanyenques (1925) i Rondalles (1952). Fou un dels fundadors del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles (1943) i es distingí pels seus treballs històrics de tema local. Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas (1947), Bañolas (1951), Girona, bisbat marià (1954), Història de Santa Maria del Collell (1954), Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya (1960), que sortí pòstumament.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsConstantí  (Tarragonès Municipi: 30,95 km2, 81 m alt, 6.539 hab (2014), (ant: Gonstantí). Situat en gran part a la dreta del Francolí, al límit amb el Baix Camp, al nord-est de Tarragona. L'avicultura (molt important) i l'agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses i alfals, gràcies als regatges derivats del Francolí) i de secà (sobretot olivera i vinya) són les bases tradicionals de l'economia local. Darrerament s'ha desenvolupat força la indústria (especialment la química, a més de la tèxtil i la metal·lúrgica), afavorida pel creixement industrial de la comarca, circumstància que ha provocat un notable augment demogràfic principalment de base immigratòria. La vila, d'origen romà, és assentada en un turó i ha esdevingut pràcticament una ciutat-dormitori de Tarragona; l'església parroquial de Sant Feliu fou acabada el 1668. Prop de la vila es troba el mausoleu romà de Centcelles, monument històrico-artístic. Dins el terme hi ha també el santuari i caseria de Sant Ramon, l'antic terme i poble de les Franqueses del Codony i part de la urbanització de Sant Salvador. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Ràdio - Moto Club - Col·legi Turó

36 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Constantinoble, acta de  (Constantinoble, Turquia, 7/oct/1558)  Document notarial estès en català pel notari Pere Quintana i signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governació de Menorca Bartomeu Arguimbau i el capità Miguel Negrete, tots ells captius a conseqüència del saqueig de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament els incidents d'aquest, com a justificació de llur conducta, i la nòmina dels presoners. El document, recuperat el 1623 pels jurats de Menorca, fou incorporat al Llibre Vermell. Des del 1940 es conserva a l'arxiu municipal de Ciutadella (el 1722 havia estat portada a Maó pelInici página disposició del governador anglès Kane). L'acta fou publicada en facsímil el 1958.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Constantinoble, combat naval de  (Constantinoble, Turquia, feb/1352)  (o del Bòsfor) Batalla entre l'estol genovès i el català i venecià (aliats a conseqüència de l'ajuda genovesa als sards insurrectes), a l'estret del Bòsfor, prop de Constantinoble. L'estol aliat, comandat per l'almirall català Ponç de Santapau, era format per 68 naus (34 de venecianes, 25 de catalanes i 9 de bizantines, que abandonaren el combat), enfront de 65 naus genoveses, comandades per Pagano Doria. L'acció, que tingué lloc enmig d'un fort temporal, fou una de les més importants de l'edat mitjana, tant per la potència dels estols com per les fortes baixes sofertes. El resultat fou indecís: si bé les pèrdues genoveses foren superiors, l'almirall català morí a resultes de les ferides que hi sofrí. Els genovesos, aprofitant la defecció dels bizantins, aconseguiren un nou tractat de comerç amb l'Imperi, que tancava, pràcticament, els ports bizantins a catalans i venecians.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Constantins  (Sant Gregori, Gironès)  Poble (pop: Contestins), a l'esquerra del Ter, aigua avall de Bonmatí, que en depèn eclesiàsticament; prop seu hi ha l'antic hostal de Constantins. L'església parroquial (Sant Vicenç) és esmentada ja el 1182. Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Calders.

39 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Constitucional, El  (Barcelona, 23/jun/1839 - 24/nov/1843)  Diari adherit al partit progressista. Creat per demanar l'acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d'informació de l'avalot progressista del 1840, de l'alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843. Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat.

40 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaConstitucions i altres drets de Catalunya  (Barcelona, 1493)  Compilació del dret general de Catalunya, aplegada i reelaborada successivament cap al final del s XVI i a la primeria del s XVIII. La primera redacció fou acordada per les Corts de Barcelona del 1413 i encarregada a una comissió de juristes, els quals agruparen sistemàticament els capítols dels antics Usatges de Barcelona i les constitucions i altres fets de Corts, i els traduïren al català. L'obra, però, amb l'addició d'un nou volum que incloïa les Pragmàtiques, no fou publicada fins al regnat de Ferran el Catòlic (1493); la segona edició, fruit de les Corts presidides per Felip II, fou publicada en 1588-89 i comprenia un tercer volum on eren aplegades les disposicions que havien perdut vigència. La tercera edició, acordada per les Corts de Barcelona del 1702, presidides per Felip V, aparegué el 1704, poc abans de la guerra de Successió. Aquesta darrera edició ha continuat vigent en algunes matèries (dret privat, processal, etc) fins a la compilació del 1960.

41 CATALUNYA - EMPRESA

Construmat  (Barcelona, 1979 - )  Saló monogràfic. Dedicat al sector de la construcció, de periodicitat biennal i caràcter internacional.

42 CATALUNYA - LITERATURA

Consuetudines Diocesis Gerundensis  Veure> Costums de Girona.

43 CATALUNYA - LITERATURA

Consuetudines Ilerdenses  Veure> Costums de Lleida.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isidor Cònsul i GiribetCònsul i Giribet, Isidor  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 14/jul/1948 - Badalona, Barcelonès, 27/ago/2009)  Crític literari. Estudià magisteri i filologia romànica. Ha exercit la crítica literària en diferents mitjans de comunicació i ha harmonitzat el seu treball sobre la literatura contemporània amb una tasca d'investigador de la literatura catalana del s. XIX. És autor de diversos treballs sobre Verdaguer i coautor, amb Ramon Miró, de l'estudi Valeri Serra i Boldú, de la Renaixença al Noucentisme (1987) i de l'edició de l'inèdit Folklore de la pagesia (1987), de Serra i Boldú. Membre del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes i des del 1989 secretari de la secció catalana del PenInici página Club. Fou el coordinador de "L'Any del Tirant, 1990-91" per la Generalitat de Catalunya i ha editat diversos llibres sobre aquesta commemoració. Assessor editorial de Proa, Pòrtic i del Grup 62.

45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Conte, Artur  (Salses, Rosselló, 1920 - )  Escriptor i polític. Es llicencià en lletres clàssiques. Secretari del Partit Socialista dels Pirineus Orientals (1946), alcalde de Salses (d'ençà del 1947), president de la Unió dels Meres dels Pirineus Orientals (1947), diverses vegades diputat a corts. Acostat al partit UDR, ha estat nomenat (1972) president-director general de l'ORTF. Ha publicat novel·les: Les promenades de M. Tripoire (1955), La vigne sous le rempart (1957), i assaigs: La légende de Pablo Casals, Yalta ou le partage du monde (1964).

46 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Conte, Eduard  (Perpinyà, 1862 – París, França, 1944)  Escriptor i periodista. Col·laborador de "La Dépéche" de Tolosa (Llenguadoc), ha publicat moltes novel·les, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatge i un estudi sobre el pintor Ribera.

47 CATALUNYA - LITERATURA

Conte d'amor  (Catalunya, s XIV - s XV)  Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos. El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d'una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada. D'estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Contel i Ferreres, Raül  (Barcelona, 1948 - )  Director cinematogràfic. És autor de nombrosos curt-metratges: Cos trencat (1980), Seqüències d'un grup (1981), Amort (1982), Boig film (1985), Al·lèrgic film (1986), etc, i dels llargs metratges: L'home ronyó (1983), Crits sords (1983, premi de la Generalitat de Catalunya) i Gent de fang (1987).

49 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaContemporani, El  (Barcelona, 1993 - )  Revista d'història. Pertany al grup editorial Afers i coeditada amb el Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Dirigida per Rafael Aracil i Josep Termes, i Agustí Colomines com a cap de redacció. La revista dedica atenció fonamental a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i al pensament. Té una periodicitat quadrimestral.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Contestí i Bennàsser, Bernat  (Palma de Mallorca, 1742 - Marratxí, Mallorca, 1811)  Advocat. Es doctorà en dret a la Universitat de Mallorca (1771). Autor dels estatuts del col·legi d'advocats de Palma de Mallorca (1779) i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (1778), que li degué, en bona part, l'esperit renovador. Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat. També fou membre (1808) de la Junta Suprema de Govern de Mallorca.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Contijoc, Jeroni  (Catalunya, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1593)  XXXIII Abat de Santes Creus (1560-93). Fou comissari general de l'orde del Cister. Féu bastir el castell proper de Conesa, en 1569. Foren construïdes sota el seu govern algunes obres de millora general per al monestir, i també el palau de l'abat. Instituí la salve sabatina entre la comunitat.

52 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Contracte Sant  (Palma de Mallorca, 27/mai/1405)  Conveni signat entre els jurats de la ciutat, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi -en llur majoria barcelonins- en virtut del qual la major part dels ingressos municipals restaven consignats al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l'administració directa d'aquest fons. El contracte responia a una situació econòmica extremadament difícil del municipi, que s'havia agreujat des dels darrers anys del segle anterior per una sèrie de males collites i fams (1402, 1405) i per la inundació catastròfica de la ciutat elInici página 1403. Les dificultats de pagament portaren, amb tot, el 1431, a l'anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l'interès de les pensions i establia la lluïció obligatòria de 10.000 florins anuals de capital. Durant el regnat de Ferran II tingué lloc un principi de redreç amb la conversió del deute de mans dels creditors barcelonins a creditors mallorquins.

53 CATALUNYA - POLÍTICA

Contractes de Conreu, llei de  (Catalunya, 12/abr/1934 - 8/set/1939)  Disposició aprovada pel Parlament català, basada en el projecte redactat per Pere Coromines. Pretenia d'estructurar en el camp català una nova classe de petits propietaris que posés fi a l'absentisme. Establia un criteri de diferenciació entre parceria i arrendament segons la participació del propietari en l'explotació. Assenyalava el caràcter enfitèutic del contracte de rabassa morta. La llei fixava els temps del contracte en un mínim de sis anys i establia el caràcter famíliar de les explotacions, el conreu de les quals esdevindria hereditari en cas que morís el titular. El desnonament dels pagesos era interdit, per la qual cosa el contracte resultava pràcticament vitalici, excepte en el cas que el propietari passés a ocupar-se directament de l'explotació...  Segueix... 

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Contraig, coma de  (la Vall de Boí, Alta Ribagorça)  Coma de la vall de Boí, a l'antic municipi de Barruera, centrada en el gran estany de Contraig (2.570 m alt i 62 m de profunditat), l'emissari del qual, el barranc de Contraig, és tributari, per la dreta, del riu de Sant Nicolau. És dominada, a l'oest, pel pic de Contraig (2.957 m) i, a l'est, pel gran tuc de Colomers (2.932 m). El coll de Contraig (2.770 m) comunica aquesta vall amb la coma de Colieto.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Contrast  (Argençola, Anoia Llogaret, al sud del poble, a l'esquerra de la riera de Clariana.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaContreras, pont de  (Villargordo del Cabriel, Plana d'Utiel Pont sobre el Cabriol, a la carretera de les Cabrelles, al límit actual del País Valencià amb Castella, l'accés al qual, pels dos vessants del riu, és fa mitjançant revolts molt acusats (port de Contreras). Fou construït en 1841-51 per l'enginyer Lucio del Valle, per tal d'evitar el pas del riu pel pont de Pajazo. Actualment la carretera evita aquest pont aprofitant la presa del pantà de Contreras, construït vers el 1969 i destinat a la producció d'energia hidroelèctrica i al regatge de les hortes valencianes; té 880 milions de m3 i és estès, en gran part, dins la província castellana de Conca.

57 CATALUNYA - POLÍTICA

Logo de Convergència Democràtica de CatalunyaConvergència Democràtica de Catalunya (CDC)  (Catalunya, nov/1974 - )  Partit polític. Sorgit de la fusió del Grup d'Acció al servei de Catalunya, i el grup cristià Acció, que el nov/1974 havien format una organització política. Membre de l'Assamblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, després de formar la coalició Pacte Democràtic per Catalunya (amb Esquerra Democràtica de Catalunya de R. Trias i Fargas, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Front Nacional de Catalunya) en les eleccions del 1977, integrà al seu si EDC (1978) i Unió de Centre de Catalunya (1981) i formà des del 1978, amb Unió Democràtica de Catalunya, la coalició Convergència i Unió (CiU). Arrelada a les comarques i amb una bona base en les capes mitjanes urbanes, CDC es convertí en un partit centrista i reformista d'àmplia representativitat. Esdevingué la força majoritària del Parlament de Catalunya després dels triomfs en les eleccions autònomiques del 1980 i, sobretot, amb un caràcter...  Segueix... 

58 CATALUNYA - POLÍTICA

Logo de Convergència i UnióConvergència i Unió (CiU)  (Catalunya, 1978 - )  Coalició política. Formada per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya. De signe nacionalista, la coalició guanyà les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya (1980); Jordi Pujol fou, a partir d'aleshores, president de la Generalitat. CiU vencé per majoria absoluta en les eleccions de 1984, 1988 i 1992, i la perdé en les de 1995, bé que continua essent la força política més votada. Representada prou àmpliament al congrés dels diputats de Madrid, donà suport extern als govern del PSOE (1993-96) i al del Partit Popular (1996-2000). Convergència i Unió

59 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaConvergència Socialista de Catalunya (CSC)  (Catalunya, 1974 – nov/1976)  Organització política. Sota la direcció de Joan Reventós esdevingué, juntament amb altres grups, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Convinença dels Cavallers de Catalunya  (Catalunya, 1370 - )  Unió dels cavallers. Constituïda amb l'aprovació reial, per fer cara a l'alta noblesa. Gaudia de la simpatia de l'Església. Era dirigida per quatre regidors anomenats després conservadors. Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d'intervenir (1370) i sotmetre les diferències a l'arbitratge de les corts. Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d'Illa i de Canet.

61 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Convivium  (Barcelona, 1958 - )  Revista semestral en castellà. D'estudis filosòfics i d'humanitats, editada per la Universitat de Barcelona. En fou fundador i director fins a la seva mort (1965) Jaume Bofill i Bofill. Des d'aleshores la dirigí Miquel Siguan. Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill.

62 CATALUNYA - ESPORT

COOB'92 (Comitè Organitzador Olímpic Barcelona'92)  (Barcelona, 13/mar/1987 - 1993)  Consorci format per l'ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l'estat i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), amb la finalitat l'organització dels Jocs Olímpics de Barcelona. Constituït d'acord amb la carta olímpica, presidit per l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i com a conseller delegat Josep Miquel Abad. El seu màxim òrgan de govern fou l'assemblea general formada per més de 100 persones representants de les quatre institucions. L'organigrama s'establí en divisions o comissions de treball com son: planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió, seguretat, etc. Mesos després de la cloenda dels Jocs, fou dissolt.

63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCook, William Edwards  (Desmoines, Iowa, EUA, 1881 – Palma de Mallorca, 1959)  Pintor. Deixeble de Bouguereau a París. Anà a Mallorca el 1913 i el 1914, i s'hi establí el 1931. La seva pintura és bàsicament cézanniana. Formà part del Grup dels Set (1948) i influí considerablement sobre l'art mallorquí posterior.

64 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Cooperació Catalana  (Catalunya, jul/1980 - )  Revista mensual sobre cooperativisme publicada per la Fundació Roca i Galés, sota la direcció de Jacint Dunyó. Es fa ressó d'experiències cooperativistes a Catalunya en els moments actuals, i alhora vol refer la història de la cooperació catalana i servir d'intercomunicació entre les cooperatives.

65 CATALUNYA - EMPPRESA

Cooperativa Catalana dels Consumidors  (Barcelonès, 1980 - )  Entitat. És el resultat de la fusió de tres cooperatives del Barcelonès (La Fraternitat de Barcelona, El Respecte Mutu de l'Hospitalet i La Pau de la Verneda) a les quals s'afegiren posteriorment d'altres. Es desenvolupa a l'estil de les gran cooperatives de consum europees, car integra el màxim de cooperatives locals i obre sucursals modernes dins l'àmbit de la seva demarcació.

66 CATALUNYA - EMPRESA

Cooperativa Lletera del Cadí  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1915 - )  Entitat. Fundada per Josep Zulueta per intentar la reconversió de l'Urgellet, afectat per la fil·loxera i la crisi cerealista, combinant la sembra de prats amb la comercialització cooperativa de la llet i els seus derivats. El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya. El 1983 la seva producció fou de 3.710 tones de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca.

67 CATALUNYA - CULTURA

Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya  (Catalunya, 1985 - )  Entitat d'ambit nacional. Aplega les colles de ball de bastons (unes 90 colles censades), que està molt estés arreu de Catalunya i és la més antiga de totes les danses que actualment es ballen (ja es ballava al s XII), que sempre havia estat integrat només per homes, fins al final dels anys 1960 en que començaren a participar-hi també les dones iInici página actualment hi estan plenament integrades. Els objectius bàsics de la Coordinadora són l'organització i promoció d'actes culturals, populars i folklòrics, generalment de caire bastoner, per incrementar i difondre la cultura tradicional i popular catalana.

68 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana  (Països Catalans, 1992 - )  Entitat de la Universitat Pompeu Fabra. Amb seu a l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives. Té com a objectiu de crear canals de comunicació i col·laboració estables entre els diversos centres associats i d'aquests amb l'àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades. Agrupa bona part dels centres d'estudis locals i comarcals en l'àmbit lingüístic català (més de quaranta el 1996).

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Copa d'Or, la  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, dins el terme de la ciutat, a l'esquerra del Segre.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaCopons  (Anoia Municipi: 18,7 km2, 432 m alt, 323 hab (2014). Situat al vessant occidental de les serres de Rubió i els Vinyals, a la vall alta de l'Anoia i al nord-oest d'Igualada. El garrigar i els ermots ocupen més de la meitat del terreny. La zona forestal comprèn pinedes i rouredes. Agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres, Bestiar porcí i oví. Avicultura. El poble és damunt l'aiguabarreig de l'Anoia i de la riera Gran, al costat de l'antic castell de Copons; té un nucli antic ben conservat, amb la plaça porxada i diversos edificis nobles del s XVIII, bastits de pedra i argamasa, amb grans dovelles, caires i brancals de pedra picada; també del s XVIII és la seva església parroquial de Santa Maria. El terme comprèn, a més, les caseries de Viladases i de Sant Pere de Copons, així com un conjunt de 18 molins que es troben disseminats a les riberes del riu Anoia, alguns d'ells encara en molt bon estat. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCopons, Andreu  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l'església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l'infant Alfons, el futur rei Benigne.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Elisenda de  (Catalunya, s XIV – Vallbona, Urgell, 1348)  Abadessa de la comunitat de Vallbona (1341-48). Era germana de Ponç, l'abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Emerenciana de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVI – Toledo, Castella, 1650)  Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l'orde Àngela Margarida. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Noble. Es féu remarcar en temps de Ramon Berenguer IV, sobretot a les actuacions polítiques al sud del Principat. Figurà en algunes ocasions al consell i seguici del comte. El 1149 fou un dels signants de la carta de població de Tortosa. El 1153 li fou atorgat el lloc de Godall perquè el poblés.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escriptor i diplomàtic. És conegut per la seva versió de les Ètiques d'Aristòtil que féu a través de la versió francesa inclosa en el Livres dou trésor de Brunetto Latini.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCopons, Hug de  (Catalunya, s XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l'intent de trobar una entrada al recinte per l'església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Hug de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Noble. Ingressà a l'orde de l'Hospital. El 1522 era a l'illa de Rodes. Havent desembarcat a l'illa grans forces turques a les ordres d'Acmat Baixà, Copons dirigí l'heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Ignasi de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. Era membre del Braç Militar a la Junta de Braços del 5/jul/1713, per decidir l'actitud de Catalunya davant de Felip V. En dita reunió presentà una tesi segons la qual es demanava al comandament filipista que aturés l'avanç i, establert un armistici, gestionar el respecte de les Constitucions catalanes. Aclaria que en cas de refús a respectar l'autonomia o a suspendre l'avanç, caldria la resistència armada. En la segona votació (matinada del 6/jul) Copons retirà la seva proposta, i llavors s'imposà per gran marge l'opinió de defensa, determinant la resolució catalana d'oposar-se a Felip V.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Jaume de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II. El 1308, arran de la supressió de l'orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre'l amb amenaça de força, després d'una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Jaume de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XVII – Lleida, 1680)  Prelat. Fou ardiaca d'Urgell. El 1665 rebé el nomenament de bisbe de Vic. El 1674 passà a regir la diòcesi de Lleida.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCopons, Joan de  (Catalunya, s XV)  Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomenà diverses missions diplomàtiques prop d'Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d'Anglaterra.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Joan de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. Senyor de la Manresana (Segarra). Fou figura remarcable a les guerres contra França en temps de Carles II. El 1691 fou auxiliar del governador del Principat durant l'atac naval francès a Barcelona. El 1697 era mestre de camp. Li fou confiada l'agrupació de voluntaris comarcals per dificultar el setge francès contra la capital. El 1704 es destacà com a antiborbònic, i durant la guerra de Successió prengué partit per Carles d'Àustria. Com a membre del Braç Militar, assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30/jun al 6/jul/1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V. Restà a Barcelona durant el setge subsegüent. Era conseller noble del Braç Militar. Pel feb/1714 entrà a les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió del 4/set/1714 on es decidí rebutjar l'oferta de capitulació. Durant la batalla final de l'11/set, acudí amb les armes a la mà a la primera línia. Dirigí una estona la defensa del convent de Sant Pere, poc després s'incorporà al contraatac dirigit per Rafael Casanova i participà activament als combats que seguiren. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns, que produïren una elevada renda anual.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Marianna de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Dama. Era cunyada de Josep de Mata. En establir-se el setge de Barcelona, pel jul/1713, s'inatal·là al poble proper d'Alella (Maresme), on es féu passar per una de les aristòcrates fugides dels perills de la lluita. Buscà el tracte amb els oficials borbònics, però en realitat fou una agent del servei secret català que dirigia Salvador Lleonart. El seu èxit més important fou obtingut pel gen/1714, el mateix dia en que el petit regiment d'Ermengol Amill pensava ocupar per sorpresa Mataró, desguarnida momentàniament pels filipistes, Marianna aconseguí d'un coronel borbònic l'ordre secreta segonsInici página la qual anava cap a Mataró un fort regiment, seguidament passà l'informe a Lleonart que arribà amb el temps just per poder avisar a Amill i suspendre l'operació, la qual hauria resultat desastrosa.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Pere de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1622 - Balaguer, Noguera, 1681)  Prelat. El 1671 fou nomenat bisbe d'Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà. Fou succeït per Joan Baptista Desbac.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Pere Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 fou destinat a Aragó, amb els grans reforços catalans que hi anaren després de la caiguda de Carinyena.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Pere Ramon de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. A la guerra contra Joan II es posà al costat de la Generalitat. En caure Barcelona (1472) fou un dels que s'hagueren de sotmetre, a la capital, a l'obediència del rei.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Pere Romeu de  (Catalunya, s XIV - Sardenya ?, Itàlia, s XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Plàcid de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Advocat. Fou advocat de les Corts de 1701-02. S'atregué ja aleshores l'hostilitat de les autoritats borbòniques. En 1704 destacà per les seves idees austròfiles i fou perseguit. En 1705, essent ja Carles d'Àustria a Catalunya, fou nomenat magistrat de l'Audiència de Barcelona. En 1706 col·laborà en la defensa de la capital contra el primer setge de les forces de Felip V. En 1713 sortí de Barcelona, a la darreria d'agost, durant el segon setge. Acompanyava AntoniInici página Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, amb el destacament de cavalleria que s'uní poc després, a Terrassa, amb l'expedició del diputat militar Berenguer, el 2/set. Copons duia missions de caràcter civil relacionades amb el desvetllament de la resistència comarcal. Tornà a Barcelona el 5/oct, amb Berenguer i els caps superiors de l'expedició. En 1714, després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Ponç de  (Catalunya, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1348)  Abat de Benifassà (1311-16) i XXXII abat perpetu de Poblet (20/mai/1316-29/jul/1348). Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat: prosecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions (Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit). En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya. Hom li deu l'ordre donada a Celestí Destorrents de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels Feits de Jaume I, que es conservava al cenobi, còpia bàsica per a l'estudi del text i famosa per les seves miniatures.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Ramon de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1331 havia d'anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons, Salvador de  (Catalunya, s XVII – 1757)  Frare benedictí. Es distingí per la seva cultura. Fou abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Secretari seu fou el monjo i escriptor Melcior de Bru-Descatllar.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCopons i de Copons, Agustí de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737)  Segon marquès de Moja. Fill de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Fou el pare de Josep de Copons i d'Oms.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons i de Copons, Pere de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753)  Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons i de Grimau, Francesc de  (Barcelona, s XVII - 1723)  Baró d'Eramprunyà, del Bullidor i d'Espitlles. Germà de Ramon, primer marquès de Moja. Perseguit pels austriacistes, hagué de fugir de Barcelona. Amb el triomf filipista fou nomenat un dels setze administradors provincials de Barcelona (1714-18) i, en crear-se l'ajuntament, regidor, l'any 1718.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons i de Montfalcó, Jaume de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. Era comte de Sant Martí. El 1706 assistí a la defensa de Barcelona com a ajudant del comte d'Uhlefeld. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços reunida a Barcelona del 30/jun al 6/jul/1713, per decidir la continuació de la resistència contra Felip V. Fou del consell de consultors que passà als Braços un primer dictamen. Formà part de les juntes del govern provisional. Assistí a la reunió plenària del 4/set/1714, on fou desestimada l'oferta de capitulació borbònica. L'11/set acudí a combatre per l'esquerra de la línia catalana. Fou un dels membres del govern que defensà personalment la bandera de Santa Eulàlia al baluard de Sant Pere. Després de laInici página capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Copons i de Tamarit, Felip de  (Catalunya, s XVII – Rosselló, 1686)  Polític. Fill de Felip de Copons i Malet, senyor de Puig-roig. Jutge de l'audiència de Barcelona, durant la Guerra dels Segadors fou partidari de França. Vers el 1652 s'establí al Rosselló, on cooperà eficaçment a la imposició del règim francès: el 1660 fou nomenat conseller del Consell Sobirà del Rosselló, i més tard, president, càrrec que també ocuparen el seu nét Francesc de Copons i de Reard el 1719, i el fill d'aquest, Francesc Copons i d'Oms (1715-86), des del 1748.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Copons i de Tamarit, Joan de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1609 - Sant Celoni, Vallès Oriental, 1642)  Comanador de Sant Joan. Oncle de Ramon de Copons i de Grimau, durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa (1640). Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l'ajuda de les companyies de miquelets del capità Cabanyes. El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l'hostal de la Grua, prop de Sant Celoni.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Copons i d'Oms, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1719 - Barcelona, 1790)  Quart marquès de Moja. Fill d'Agustí de Copons i de Copons. Heretà el marquesat a la mort del seu germà Gaietà Lluís. Féu construir, amb la seva muller, marquesa de Cartellà, l'anomenada Casa Moja, a la Rambla de Barcelona.

99 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Copons i Nàvia, Francesc de  (Màlaga, Andalusia, 1770 - Castella ?, 1842)  Militar. Pertanyia a la família dels Copons, comtes de Balsareny. El 1813 fou designat per la Regència capità general de Catalunya, en substitució del comandament provisional del baró d'Eroles. En exercici del càrrec rebé Ferran VII a la vora delInici página Fluvià en el retorn d'aquest a la Península (1814) per tal de presentar-li la constitució del 1812. Malgrat l'acatament que féu al rei, la fidelitat a la Regència li valgué la destitució i el confinament a Sigüenza. Tornà a exercir càrrecs públics durant el Trienni Constitucional (1820-23) i participà en la primera guerra carlina (1833-40). Escriví unes Memorias de los años 1814 y 1820 al 1824, publicades pòstumament (1858).

100 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Coq Catalan, Le  (Perpinyà, 1917 - )  Setmanari. Fundat per Albert Bausil, continuador de "Le Cri Catalan". En esclatar la Segona Guerra Mundial plegà de sortir fins a la fi del 1940; el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l'art i l'esport català. Demanà la reforma federalista. Polemitzà amb "L'Éveil Catalan", de caire més català.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coquard i Sacristan, Lluís  (Barcelona, 28/jun/1922 - )  Dramaturg. Ha escrit comèdies com Amor... direcció prohibida!, i algunes peces de teatre infantil, molt notables, entre les quals destaquen l'escenificació de La princesa Pell d'Ase i Patufet (1964).

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coquells  (Vilanant, Alt Empordà Llogaret (o Sant Salvador de Coquells).

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cor de Roure  (Viver i Serrateix, BerguedàVeure> Cor-de-Roure.

104 CATALUNYA - CULTURA

Cor Madrigal  (Barcelona, 1951 - )  Agrupació coral. Fundada i dirigida per Manuel Cabero i Vernedas. El 1981 entrà en una fase d'inactivitat de la qual sortí el 1993, sota la direcció de Mireia Barrera. Formada per una vintena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels s XV, XVI i XVII i la música contemporània. Ha col·laborat sovint en obres simfònico-corals estrenades a Barcelona. HaInici página actuat a diferents ciutats europees.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corachan, Joan Baptista  (Valencià, 1661 – 1741)  Filòsof, matemàtic i sacerdot. Com a filòsof tractà de difondre una línia basada en la lògica, adscrit als corrents filosòfics renovadors de l'època, impugnà els mètodes escolàstics. És autor de l'obra Rudimentos filosòficos o idea de una filosofía muy fácil de aprender. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, fou l'impulsor en el període 1687-1727 del canvi i de l'increment en l'ensenyament de les matemàtiques. Publicà Arthmetica demostrata (1699). En el conreu de les matemàtiques i de l'astronomia, introduí conceptes de tipus pràctic i experimental.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manuel Corachan i GarciaCorachan i Garcia, Manuel  (Xiva, Foia de Bunyol, 2/nov/1881 – Barcelona, 1/feb/1942)  Cirurgià. Cursà estudis de medicina a Barcelona i s'hi llicencià el 1905. Cirurgià de l'Hospital de la Santa Creu, el 1921 fundà una clínica quirúrgica a Sarrià (Clínica Corachan), fou membre de la Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí (1932-34) l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1935 organitzà un servei quirúrgic modèlic a l'Hospital de Sant Pau. Fou conseller de Sanitat de la Generalitat i s'exilià el 1936. Retornà a Catalunya el 1941. Col·laborador de diverses revistes, publicà La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926), Cirugía gástrica (1934) i, amb Francesc Domènech i Alsina, Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1937). Dirigí el Diccionari de medicina (1936), que serví per fixar la terminologia mèdica en catala. Clínica Corachan

107 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Coral, el  (Prats de Molló, Vallespir Santuari de la Mare de Déu del Coral (1.075 m alt), entre els colls de Vernadell i de la Guilla, prop de la frontera franco-espanyola. Té hostatgeria. L'església, esmentada ja al s XIII (era parroquial de Miralles), fou reformada al s XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló. La imatge, de talla, és del s XIII; s'hi conserva també una Majestat del s XII.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCoral, Felip  (València, s XVII - a 1694)  Imatger. Treballà a València (imatges de sant Francesc de Borja i sant Lluís Bertran a la façana de la parròquia de Sant Joan del Mercat) i a Castella (hom li atribueix la imatge de la Mare de Déu dels Dolors de la capella de la Veracruz de Salamanca).

109 CATALUNYA - CULTURA

Coral Cantiga  (Barcelona, 1961 - )  Agrupació coral. Fundada en el si dels Lluïsos de Gràcia, per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973. El seu repertori comprén un ampli espectre estilístic. Ha participat sovint en audicions simfònico-corals, i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió. Ha actuat a diversos països europeus.

110 CATALUNYA - CULTURA

Coral Càrmina  (Barcelona, 1972 - )  Entitat coral. Fundada i dirigida per Jordi Casas. El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals. Ha actuat a diversos països europeus, ha intervingut freqüentment en concerts simfònico-corals i ha realitzat diversos enregistraments.

111 CATALUNYA - CULTURA

Coral Sant Jordi  (Barcelona, 1951 - )  Agrupació coral. Fundada i dirigida per Oriol Martorell. Ha col·laborat en l'escenificació d'obres teatrals i simfòniques corals i ha celebrat concerts a les principals ciutats europees. El seu repertori inclou cançons populars, música polifònica a partir de l'edat mitjana i obres contemporànies. És la secció musical del Cercle Artístic de Sant Lluc i és membre fundador de la Fédération Européene de Jeunes Chorales.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCoranty i Llurià, Emília  (Barcelona, 1862 – 1944)  Pintora. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Destacà a la pintura de temes florals. Féu projectes per a randes i brodats de gran categoria artística. Obtingué premis a diverses exposicions de Barcelona, Madrid i Chicago.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coratjà, Joan Baptista  Veure> Corachan, Joan Baptista.

114 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coratxà  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Poble (1.231 m alt), situat al cim d'un turó. L'església depèn de la de Boixar. La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d'Alagó. Pertangué al monestir de Benifassà. Al s XVII, durant al guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses. Municipi fins al 1972, fou annexat a la Pobla.

Anar a:    Conso ]    [ Constança d ]    [ Consti ]    [ Conv ]    [ Copons, H ]    [ Copons i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -