A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cau ]    [ Caup ]    [ Cavall B ]    [ Cavallers ]    [ Cax ]    [ Cea ]

Ignorar els nostres mals és un remei ben poc eficaç. (Sèneca)

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cau, el  (Llíber, Marina Alta)  Caseria, a la capçalera del barranc del Cau, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cau, Josep  (Barcelona, s XVIII – 1812)  Compositor. Fou mestre de capella a Santa Maria del Mar (1792-1812). Compongué música sacra de remarcable interès, entre les quals destaca la misa Pastoril (1802), els oratoris San Julián (1790), San Miguel de los Santos (1791), Casta Susana (1799), Las dos sillas de San Eloy (1799) i Beato Oriol (1807), estrenat amb motiu de les festes de la beatificació de Josep Oriol. Morí molt jove.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cau, la  (Ripollès Contrafort occidental (ras de la Cau, 1.425 m alt) de la serra de Milany (o la Calm), termenal dels municipis de Vidrà, Vallfogona de Ripollès i Ripoll. Prop del cim, dins del darrer d'aquestsInici página termes, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Cau.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cau, serra de la  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa)  Contrafort oriental (824 m alt) de la serra de Malforat. Domina, al sud, la confluència de la riera de Bianya i el Fluvià i resta limitada, al nord, per la riera de Carreres.

1 CATALUNYA - CULTURA

Cau Ferrat, El  (Sitges, Garraf, 1894 - )  Museu creat per Santiago Rusiñol. Instal·lat en dues cases de pescadors, refetes per allotjar-hi el museu per Francesc Rogent. Llegat a la vila a la mort de l'artista (1932) conté les seves col·leccions: dibuixos i quadres, escultures, ceràmica popular i medieval, una magnífica col·lecció de ferros forjats antics, vidres grecs i romans i catalans antics, retaules gòtics, etc.

6 ANDORRA - GEOGRAFIA

Cauba, roc de la  (Andorra Cim (1.866 m alt), El més meridional de l'esquenall delimitat a l'est per la ribera d'Ordino i a l'oest pel riu d'Arinsal.

7 CATALUNYA / ANDORRA - GEOGRAFIA

Caubera, bony de la  (Alt Urgell / Andorra Cim (2.042 m alt) de l'alineació de crestes que fa partió d'aigües entre la Valira (Andorra) i la capçalera del riu de Civís (Alt Urgell), entre el coll de la Vista de Canòlic i el cap del pla de Mossers.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Caubet  (Bunyola, Mallorca Occidental)  Antiga possessió, convertida el 1945 en sanatori antituberculós (sanatori de Caubet) pel mecenatge de Joan March i Ordinas, del qual, a la seva mort, prengué el nom.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caubet, coll de  (Garrotxa Coll obert al límit de les valls de Ridaura i de Bianya, entre els puigs Estela (1.359 m alt) i de Sespunya (1.025 m alt). Enllaça la depressió d'Olot amb la vall del Ter i és travessat per les carreteres que comuniquen Olot amb Ripoll per Vallfogona, i amb Sant Joan de les Abadesses per laInici página collada de Santigosa.

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentCauders de Conflent  (Conflent Municipi: 6,49 km2, 1.625 m alt, 15 hab (2012), (o de Montlluís, ant: Calders, fr: Caudiès). Situat a les Garrotxes del Conflent, al límit amb el Capcir i l'Alta Cerdanya. És accidentat, a l'oest, per la serra que separa les conques de l'Aude i de la Tet (pic de Bastard, 2.095 m alt; pic de Castelló, 2.045 m) i drenat per la riera de Cauders, afluent, per la dreta, de la riera de Ralleu, poc abans de la seva confluència amb la riera de Cabrils. El terme és petit, cobert de bosc a la part occidental del terme i molt àrid, com és propi de la zona. Aquesta circumstància no ha permés el desenvolupament agrícola i ha provocat, a manca d'altres recursos, el despoblament del municipi. El poble és situat al voltant de l'església parroquial de Sant Martí, a l'esquerra de la riera de Cauders. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaCauders de Fenollet  (Fenolleda Municipi: 36,45 km2, 345 m alt, 642 hab (2012), (occ. Caudiérs de Fenolhet). Situat a l'extrem nord-oriental de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana, afluent de l'Aglí, al peu de les Corberes. El terme és molt accidentat i cobert de boscs, que són explotats econòmicament. L'agricultura és dedica bàsicament a la vinya. També hi ha activitat ramadera (bestiar boví i oví) i una gran empresa minera de feldspat. La vila és a l'esquerra de la Bolzana, prop de la font d'aigües termals que li va donar nom; l'església parroquial conserva un retaule del s XIV. Dins el terme es troben les restes dels antics castells de Fenollet (o Castell dels Moros) i de Castellfisel, el santuari de la Vall, la capella de Santa Anna i els veïnats de Conat, Vila-rasa i Malabrac. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

12 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana d'UtielCaudete de las Fuentes  (Plana d'Utiel Municipi: 34,6 km2, 771 m alt, 728 hab (2014). Situat a la conca alta del riu Magre, a la zona de parla castellana del País Valencià. El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha. La superfície del terme és força conreada (representa el 80% del territori) i dedicada especialment a la vinya, principal font de riquesa del municipi, també hi ha cereals i oliveres; el regadiu és minso. La ramaderia ovina i l'avicultura completen l'activitat econòmica. La població, tanmateix, tendeix a disminuir a partir del 1950, a causa de l'emigració vers València. La vila és aInici página l'esquerra del riu Magre. Com la resta de la comarca, pertangué a Castella fins al 1851, que fou incorporat al País Valencià. Dins el terme hi ha el poblat ibèric de Los Villares. Àrea comercial d'Utiel. Ajuntament (en castellà)

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caudí, Josep  (País Valencià, s XVII – València, 1696)  Projectista i gravador. Projectà, a València (almenys del 1662 al 1673), els grans aparells ornamentals per a solemnitats. El 1687, Carles II el nomenà ajudant de traçador major de les obres de l'alcàsser de Madrid i de llocs reials.

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaCaudiel  (Alt Palància Municipi: 62,4 km2, 632 m alt, 739 hab (2014). Situat al límit amb l'Alt Millars, a la zona de parla castellana del País Valencià. Al nord-oest de Sogorb. El sector nord del terme és força accidentat pels últims contraforts de les serres d'Espina i d'Espadà i cobert de boscs de pins, que són explotats econòmicament. La base de l'economia local és l'agricultura, principalment de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada per algunes petites indústries agropecuàries. La vila és a la vora del barranc de Salt; els seus principals punts d'interès són l'antic convent agustinià, del s XVII, on hi ha l'església parroquial de Sant Joan, bastida el 1700 i reformada el 1790, la casa de la vila, i un antic convent carmelità, també del s XVII. Àrea comercial de Sogorb. Ajuntament (en castellà)

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caula i Vegas, Francesc  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa, 1887 – Barcelona, 1973)  Historiador. Escriví entre d'altres obres El règim senyorial a Olot (1936), Els socarrats de la vall de Bianya (1960), La baronía de Castell-follit (1962), Los primeros condes bisuldunenses (1962), Besalú, comtat pirinenc (Olot 1969), etc, i de diverses col·laboracions a les revistes "Pyrenae" i "Montaña" sobre temes relacionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caulès de Vidreres  (Vidreres, Selva)  Poble, al vessant septentrional del puig Ventós, al sector oriental del terme. L'església parroquial, d'origen romànic, és dedicada a santa Susanna. Pertanyia al comtat de Cabrera.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaupena  (Catalunya, s XIV - Grècia, s XV)  Llinatge d'origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l'illa d'Egina i Piada, a l'Argòlida. El més antic és Aliot de Caupena.

18 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Caupena, Aliot (I) de  (Grècia, s XIV - s XV )  Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d'Antoni (I) de Caupena.

19 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Caupena, Aliot (II) de  (Grècia, 1418 – 1440)  Fill i successor d'Antoni (I) de Caupena a la senyoria d'Egina. Tingué un fill il·legítim, Antoni (II) de Caupena.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Caupena, Aliot de  (Grècia, s XV)  Fill d'Arnau Guillem. Intentà, endebades, de recuperar l'illa d'Egina.

21 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Caupena, Antoni (I) de  (Grècia, s XIV - s XV)  Fill d'Aliot (I) de Caupena. Esdevingué senyor d'Egina i de Piada (v1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d'Aragó. Fou succeït pel seu fill Aliot (II) de Caupena.

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Caupena, Antoni (II) de  (Grècia, s XV – 1451)  Fill il·legítim d'Aliot (II) de Caupena. Senyor d'Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d'Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d'Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle Arnau Guillem de Caupena.

23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Caupena, Arnau Guillem de  (Grècia, s XV – 1460)  Oncle d'Antoni (II) de Caupena. Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d'una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l'Argòlida.Inici página Fou el pare d'Aliot de Caupena.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esmeralda Caus i GraciaCaus i Gracia, Esmeralda  (Barcelona, 1947 - )  Geòloga. Es llicencià en ciències geològiques el 1970 per la Universitat de Barcelona. Obtingué el doctorat de tercer cicle per la universitat de Dijon (França) el 1972, i es doctorà en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973, de la qual fou professora de paleontologia des del 1972. Ha treballat principalment en la morfologia, l'estructura i la repartició en l'espai i el temps de macroforaminífers del Cretaci i Terciari inferior, i la seva aplicació a la datació i caracterització paleoambiental dels sediments que els contenen. Els treballs han estat fets majoritàriament en l'àmbit de Catalunya, però també a altres indrets d'Europa, l'Orient Mitjà i Amèrica. Coordinadora del programa de correlació geològica IGCP-393 sobre esdeveniments nerítics en el límit Eocè mitjà-Eocè superior.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Causan, Antoine de  (Llenguadoc, s XVIII - França, s XVIII)  Cavaller. Destinat a Menorca durant l'ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d'intendent de policia i de finances. Preocupat per l'economia menorquina, procurà d'establir relacions comercials amb França. El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluís Causaràs i TarazonaCausaràs i Tarazona, Lluís  (València, 24/jul/1902 - Madrid, 12/mai/1985)  Escultor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona. Obtingué diversos premis (1924), entre els quals viatges d’estudis per Espanya, Itàlia i Europa. El 1933 fou comisionat de Belles Arts, a la Conferència Econòmica Internacional de Londres. Entre 1940 i 1947 treballà al Cementeri de Les Corts de Barcelona, fent nombroses làpides de marbre i pedra i les escultures de marbre blanc a tamany natural com L’enterrador i La vida i la mort. Com a escultor creatiu també treballà en altres tallers. Desenvolupà una extensa carrera docent; l’any 1940 fou nomenat ajudant meritori d’escultura de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts i obtingué el títol de professor de dibuix artístic. El 1951, fou nomenat professor de terme interí de dibuix artístic, de l’Escola de Llotja. Entre d’altres, és autor d’un bust de VicentInici página Blasco Ibáñez (1928), del bust Cabeza deniña (1930), de l’estàtua La Pau (1931), del...  Segueix... 

27 CATALUNYA - POLÍTICA

Causes Pies, Tribunal de  (Barcelona, 1315 - Catalunya, 1984)  Organisme, radicat a la diòcesi de Barcelona, creat amb motiu de la concòrdia entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el bisbe Ponç de Barcelona, anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies, que coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós. La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya (1984), ha suprimit tota referència a aquest Tribunal.

28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cauwet-Marc, Anna Maria  (Perpinyà, 1938 - )  Botànica i cariòloga. Estudiosa de la sistemàtica i de la cariologia de les umbel·líferes, principalment de les pirinenques, dirigí, d'ençà del 1978, el laboratori de botànica de la Universitat de Perpinyà.

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellCava  (Alt Urgell Municipi: 42,19 km2, 1.335 m alt, 60 hab (2014). Situat al límit amb el Baridà (Baixa Cerdanya) i estès cap al sud des de la serra de Cadí fins a la plana, al peu del puig de la canal Baridana. El terreny és molt accidentat, amb boscs de pi negre i pi roig i pastures abundants. Cultius de secà (cereals, patates, farratges). La ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, és la principal font de riquesa del municipi. El poble és en un replà elevat a la dreta del riu de Cadí; l'església de Sant Climent depèn de la de Sant Martí d'Ansovell, dins el terme. El municipi comprèn, també, el poble del Quer Foradat (pertanyent històricament al Baridà), el veïnat de Can Pubill (on hi ha les ruïnes del castell de Quer), l'església i antic terme de Sant Cristòfol de Vinyoles, el santuari del Boscal, una capella romànica i un gran casal. Àrea comercial de la Seu d'Urgell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCava, la  (Deltebre, Baix Ebre Poble, a l'esquerra de l'Ebre. És el cap del municipi i el nucli de població més important del delta i el seu centre geogràfic. El creixement de la Cava s'inicià amb la construcció del canal de l'esquerra de l'Ebre (1911), que possibilità la colonització de les terres, fins aleshores totalment improductives. L'hàbitat és relativament disseminat i és, pràcticament, unit a Jesús i Maria. El 1967 desaparegué el carrilet que, des del 1927, l'unia amb Tortosa (26 km).

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cava, la  (el Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà Caseria, al vessant meridional de la serra de la Cava, aïllada entre els corredors pre-bètics de l'oest del Vinalopó, dels quals separa el del Fondó del de la Romana, com a part d'una alineació, que culmina a 1.053 m d'alt, continuació de la serra de l'Argallet.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavaillé, Joan Pere  (Galhac, Llenguadoc, França, 1743 - Llançà, Alt Empordà, 1809)  Orguener. Nebot de Josep. Construí els orgues dels dominicans de Vinçà (Conflent) i de Santa Maria la Reial (Perpinyà). El 1762 s'establí a Barcelona, i hi construí l'orgue del convent de Santa Caterina. Completà l'orgue de la catedral de Carcassona. Fou el pare de Domènec.

34 EUROPA - BIOGRAFIA

Cavaillé, Josep  (Galhac, Llenguadoc, 1700 - França, s XVIII)  Orguener. Primer membre d'aquesta família. Col·laborà en l'orgue de Sant Pere de Tolosa. El seu nebot fou Joan Pere Cavaillé.

35 EUROPA - BIOGRAFIA

Cavaillé i Coll, Domènec  (Tolosa de Llenguadoc, França, 1771 - Choisy-le-Roi, França, 1862)  Orguener. Fill de Joan Pere. Construí l'orgue de Puigcerdà (1788), el de la catedral de Vic i el de Santa Maria del Mar de Barcelona, entre d'altres. El 1807 s'establí a Montpeller, i hi restaurà l'orgue de l'església de Sant Pere.

120 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaCavaillé-Coll, Arístides  (Montpeller, França, 1811 - París, França, 1899)  Orguener. Fill de Domènec Cavaillé i Coll. El 1833 féu un viatge a París, on hi construí diversos orgues. El 1890 construí de nou la part instrumental de l'orgue de la catedral de Perpinyà. Inventà un instrument semblant a l'harmònium i perfeccionà el mecanisme de l'orgue. Fabricà també orgues per a diferents països europeus i americans.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cavall  (Navès, Solsonès)  Antic terme i masia (mas de Cavall), al voltant de l'església de Sant Pere de Cavall, a l'esquerra del Cardener, travessat en aquest indret per l'antic pont de Cavall, sota els cingles de la Llosa de Cavall, aigua amunt de la Rua de la Llosa de Cavall, congost per on el riu deixa la vall de Lord.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cavall, serra del  (Petrer, Vinalopó Mitjà Serra (933 m alt), dins l'aiguavés occidental del Vinalopó, al sud-oest d'un ample massís dominat per les serres alcoianes, estés entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l'Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit.

38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cavall, serra del  (Marina Alta Serra (711 m alt) que, juntament amb la serra de Segàrria, separa la vall d'Ebo i les marjals de Pego de la vall de Laguar i el pla de Dénia. El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llengues argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges: les del barranc de l'Infern, que la separa de la serra d'Ebo, obert entre la vall d'Ebo i la de Laguar, i les de l'estret d'Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia. Enllaça pel Montnegre amb la serra d'Almiserà, damunt la vall de Gallinera.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cavall Bernat, el  (Ribera Alta / Ribera Baixa Cim (584 m alt) que ha donat nom a la serra del Cavall Bernat entre els termes d'Alzira, Corbera de la Ribera i Llaurí, la qual forma part del massís de la serra de Corbera. El relleu, enèrgic i cantellut, reprodueix el flanc est d'un anticlinal cretaci carstificat i limitat a l'oestInici página per una falla que segueix la vall de la Murta.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cavall Bernat, el  (Marganell / Monistrol, Bages)  Monòlit septentrional (1.099 m alt) del massís de Montserrat, a la zona de les Tebaides. La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí. El cim fou abastat per primera vegada el 1935. Hi ha una petita imatge (des del 21/oct/1956) de la Mare de Déu de Montserrat, d'alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya.

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cavall Bernat, serra del   (Pollença, Mallorca Septentrional)  Serra (875 m alt), una de les primeres alineacions del conjunt de direcció nord-est - sud-oest, que constitueix el promontori coronat pel cap de Formentor. Arriba molt escarpada i es prolonga damunt la mar donan lloc a la punta de la Troneta, que al límit septentrional forma la cala de Sant Vicenç.

42 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Capçalera de la revista Cavall FortCavall Fort  (Catalunya, des/1961 - )  Revista infantil i juvenil. Fundada sota la protecció dels secretariats catequístics de les diòcesis de Girona, Vic i Solsona, que en foren els editors. Des de l'inici es proposà de dotar el país d'un element d'entreteniment, llavors inexistent, dedicat als infants i els joves, i ha prosseguit en aquesta tasca amb una estabilitat i un nombre de subscriptors infreqüents en altres publicacions. Sobre la base de la historieta gràfica -amb seccions fixes i personatges que han esdevingut populars-, és la publicació més estable en el camp del còmic. Paral·lelament promou activitats culturals i de lleure i, des del 1963, convoca el premi Cavall Fort, de literatura infantil i juvenil. Cavall Fort digital

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cavall Jussà  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental)  Antic terme, un dels que constituí l'actual municipi.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCavall Sobirà  (Viladecavalls del Vallès, Vallès Occidental Antic terme, un dels que constituí el municipi actual.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavallé i Busquets, Joan  (Reus, Baix Camp, 28/gen/1958 - )  Dramaturg i narrador. La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp. Es donà a conèixer com a dramaturg amb L'espiral (Exercici d'autofàgia), premi Recull 1986, que s'inscriu en l'estètia de l'absurd. Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirgí El telèfon (1989). A partir d'aleshores ha treballat i col·laborat en diverses companyies i directors teatrals. El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d'Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l'altre, aplec de textos dramàtics breus.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavallé i Llagostera, Pere  (Reus, Baix Camp, 1880 – 1939)  Escriptor i polític. Dirigí els periòdics "Lo Somatent" i "Foment". President del Centre de Lectura i fundador del Foment Republicà Nacionalista. Escriví per al teatre obres modernistes i costumistes com Aubada i posta i La terra (1918), drames, i Els germans Ferrerons (1918) i Els mesquins, comèdies.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cavaller, can  (Callús, Bages)  Colònia tèxtil, a l'esquerra del Cardener.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cavaller, puig  (Gandesa, Terra Alta)  Contrafort occidental (709 m alt) de la serra de Pàndols, morfològicament integrada a l'extrem septentrional dels ports de Beseit. Domina les plataformes estructurals perifèriques o "terres altes" de la depressió de l'Ebre. És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu de la Canaleta, i pel barranc de la Vall. Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l'ofensiva de l'Ebre (1938).

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCavaller de Vidrà, el  (Vidrà, Ripollès Masia, prop del poble, considerada com una de les més importants del Principat. L'actual edifici, notable exemplar barroc del 1797, fou projectat per un arquitecte francès. Pertanyia des del s XIII a la família Cavaller, passà per matrimoni, el s XVIII, als Vila, actualment Vila-Abadal.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cavallera  (Camprodon, Ripollès)  Poble, a l'antic terme de Freixenet de Camprodon, en un replà al vessant meridional de la serra Cavallera, a la dreta del Ter, prop de l'antiga torre Cavallera. L'església parroquial (Sant Miquel), romànica, és esmentada ja el 839; fou el límit oriental del bisbat d'Urgell i del comtat de Cerdanya. Dins el seu terme hi ha la colònia Estevenell.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cavallera, serra  (Ripollès Alineació muntanyosa (1.893 m alt) de la comarca, situada entre les valls dels rius Ter i Freser, al nord de Sant Joan de les Abadesses, al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (Baix Ripollès). Malgrat l'abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat. Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavalleria, Alfons de la  (Manlleu, Osona, s XV - Catalunya ?, s XVI)  Cavaller. Fou militar ardit. Serví l'emperador Carles V a Hongria. Es distingí al setge de Viena.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavalleria, Bernat  (Manlleu, Osona, s IX)  Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cavalleria, cap de sa  (es Mercadal, Menorca)  Promontori (90 m alt), situat al centre de la costa nord de l'illa. És l'extrem septentrional de les Illes Balears. Forma una estreta península de calcàries juràssiques i amb penya-segats; tanca per tramuntana i llevant el port de Sanitja, al qual serveix de protecció. S'hi pesquen llagostes. Hi ha un far de segon ordre, el més important de l'illa, de llum fixa, des del 1857.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCavalleria, Jafuda de  (País Valencià, s XIII - València ?, d 1276)  Gran financer. Pertanyent a la minoria hebrea. Gaudí de gran consideració a la cort de Jaume I, al qual prestà en diverses ocasions quantitats importants. El 1260 fou nomenat batlle de Saragossa, per tal de cobrar-hi en nom del monarca rendes i drets de benefici reial. El 1276 era batlle reial de València, on rebé noves distincions del rei, algunes d'elles extensives al seu fill Salomó.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavalleria, la  Nom menys conegut de la família d'impressors Lacavalleria.

58 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Cavalleria, la  (Aragó, s XII – Catalunya-Aragó, s XVI)  Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del s XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers. Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l'administració de la corona en temps de Jaume I i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós. Aquest paper s'incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavalleria, Pere  (Tarragona, s XVI)  Eclesiàstic. És autor d'un tractat apologètic publicat el 1592.

60 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Cavalleria, Pere de la  (Saragossa, s XIV – 1465)  Jurista. Fou conseller d'Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d'Alcanyís (1436-37). El 1438, Alfons IV habilità àmpliament a ell i els seus descendents per a tota mena d'oficis, honors i dignitats. Fou mestre racional d'Aragó i primer jurat de Saragossa. Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles (Venècia, 1592), que acabà d'escriure vers el 1464. Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d'un veredicte que havia dictat contra Juan Ximénez Cerdán, senyor de Castellar. La seva mortInici página provocà una sèrie de lluites que duraren mesos, de la ciutat de Saragossa contra les terres dels Cerdán.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cavalleria, Salomó de  (País Valencià, s XIII)  Hebreu notable. Fill de Jafuda. Jaume I el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.

62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cavallers, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda del municipi i parròquia (o Cas Cavallers).

63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cavallers, estany de  (Alta Ribagorça Antic estany d'origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno. Convertit en l'embassament de Cavallers per una presa de 70 m d'alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d'aigua i alimenta la central de Caldes de Boí.

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cavallet, platja des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Platja, a llevant d'una de les dues prolongacions que fa l'illa cap al sud; prop seu hi ha un petit nucli de població.

65 EUROPA - BIOGRAFIA

Cavalli Sforza, Luigi Luca  (Itàlia, 1922 - )  Genetista. Els seus primers treballs científics foren en el camp de la genètica bacteriana, però des del 1954 se centrà en la genètica de les poblacions humanes, camp en el qual ha aplicat tèniques estadístiques innovadores. L'any 1993 rebé el V Premi Internacional Catalunya.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cavalls, camí de  (Menorca Camí que segueix la costa de l'illa, de 220 km de longitud. Iniciat el 1330, fou refet pel governador francès comte de Lannion vers el 1759 pel seu valor estratègic.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCavalls, cova dels  (Tírig, Alt Maestrat Cova amb pintures rupestres prehistòriques, una de les del gran conjunt del barranc de la Valltorta.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cavalls, serra de  (Terra Alta / Ribera d'Ebre)  Serra (660 m alt) dels ports de Beseit, continuació nord-oriental de la serra de Pàndols. Separa els termes de Pinell de Brai dels de Gandesa i Benissanet. A la batalla de l'Ebre (1938) s'hi produïren acarnissats combats; ocupada per les forces republicanes el 28/jul/1938, fou recuperada per les forces franquistes el 30/oct del mateix any.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cavallussa  (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà Caseriu, al límit històric amb Castella.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cavamont  (Canejan, Vall d'Aran)  Despoblat.

121 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cavanat, estret de  (Rosselló)  Congost de l'Aglí (o Cabanac), entre Estagell i les Cases de Pena, obert entre les serres de Pena i de Talteüll. Al mig del congost, a la vora dreta del riu, hi ha l'antiga masia de Cavanac, l'església de la qual, esmentada ja el 991, depenia de l'abadia de Sant Esteve del Monestir.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavanilles i Palop, Antoni Josep  Grafia del nom del botànic Cabanilles i Palop, Antoni Josep. Perpetuada pel nom del gènere Cavallinesia i per l'abreviatura Car., emprada en la denominació de les plantes que descriví.

72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Cavanillesia  (Barcelona, 1928 – 1938)  Revista científica. Fundada per Pius Font i Quer i dirigida per Carles Pau (mort el 1936) i pel mateix Font. Publicà vuit volums que aplegaven treballs de totes les disciplines botàniques (en llatí o en llengües neollatines), extenses bibliografies, referents sobretot a les terres de laInici página Mediterrània occidental, i noticiaris de les activitats botàniques.

73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Cavaro, Pere  (Càller, Sardenya, Itàlia, s XV – v 1537)  Pintor. Estigué a Barcelona, Nàpols i, versemblantment, a Roma. És autor del retaule de l'església de Sant Joan Baptista a Vilamar (1517) i d'altres obres a Sardenya. El seu trìptic de la Mare de Déu dels Consellers, de gran qualitat, a la casa de la vila de Càller, recorda la disposició de l'obra homònima de Lluís Dalmau i l'estil de Rafael.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cavassèquia, Pere Ramon  Veure> Sassala, Pere Ramon.

75 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Cave canem  (Catalunya, 1995 - )  Revista en català. Apareix en format de llibre objecte i recull col·laboracions d'artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans. El consell de redacció és format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima. Des de l'aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999. Entre els col·laboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar.

76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Caves  (Millars, Canal de Navarrés)  Despoblat (cast: Cavas), a la vora meridional de l'avenc del Xúquer. Era presidit pel castell de Caves.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caxal, Antoni (o Queixal)  (Tarragona, v 1360 – Constança, Alemanya, 1417)  Religiós. Doctor en dret i en teologia. Fou ambaixador d'Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d'Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l'emperador Segimon. Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaxanes, Bernat  (Barcelona, 1560 – s XVI)  Metge. Publicà el 1592 una obra on expressava la seva discrepància amb molts costums de la medicina del seu temps. Combaté, sobretot, l'abús de les sagnies.

79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Caxón de Sastre Cathalán  (Barcelona / Figueres, 1761 - )  Setmanari publicat simultàniament a les dues ciutats. Imitava els "Caxón de Sastre" madrilenys contemporanis, tenia caràcter literari i era molt deslligat de l'actualitat.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caylà i Grau, Tomàs  (Valls, Alt Camp, 1895 – 1936)  Polític i escriptor. Milità des de molt jova en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya. Participà en les deliberacions de l'estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista. Fou assassinat per elements incontrolats poc després d'esclatar la guerra civil. Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls "Joventut" (1919-36).

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cayrol, Antoni "Jordi Pere Cerdà"  (Sallagossa, Alta Cerdanya, 4/nov/1920 - )  Poeta i escriptor. Residí a Perpinyà des del 1960, on regentà una llibreria fins al 1976, any en que passà a dirigir la revista "Sant Joan i Barres". Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana. Ha publicat La guatlla i la garba (1951), Tota llengua fa foc (1955), Ocells per a Cristòfor (1961) i altres reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966). El seu teatre, reflex d'un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca: Angeleta (1952), La set de la terra (1955) i altres títols editats el 1980 en el recull Obra teatral. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961). El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

82 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cayrol, Joan  (Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 1921 - Espirà de l'Aglí, Rosselló, 1981)  Poeta i rapsode. Carnisser d'ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en la seva vessant popular, com a component de grups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels cantaires populars. Enregistrà en disc algunes de lesInici página seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i servi de lletrista a alguns cantants, especialment a Gisela Bellsolà.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cazador i López, Manuel  (Torrent de Cinca, Baix Cinca, 1874 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1956)  Sacerdot i investigador. Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona. Des del 1897 dirigí l'observatori meteorològic del Col·legi d'Orfes de Sant Julià de Vilatorta. Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura.

84 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cazals, Lluís  (Prada, Conflent, 1912 - )  Pintor. Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, ha pintat paisatges i marines (Rosselló, París, Honfleur, Holanda) en un estil proper a Marquet. Ha exposat a Barcelona (1955, 1959, 1967), París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc. Té obres en importants col·leccions estrangeres, al Museu d'Art Modern de París i a Schenectady (USA).

85 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cazeilles, Adrienne  (Cameles, Rosselló, 1923 - )  Escriptora en francès. Ha exercit de mestra a la Catalunya Nord i des del 1978 s'ha dedicat especialment a l'estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya Nord i l'ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres. Ha participat en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon (1972) i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, ha escrit Quand on avait tant de racines (1977), llibre testimoni de gran difusió. Ha col·laborat a "L'Indépendant" i a "Truc".

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cazeilles, Marcel  (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1906 - )  Metge. Graduat a Lió l'any 1931, féu carrera de metge militar i arribà a general. S'especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l'hospital Robert Picqué de Bordeus fins al 1956, que passà al ministeri de la Defensa Nacional a París. Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d'investigació dels serveis sanitaris de l'exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses.Inici página Ha conreat la poesia catalana i ha publicat, amb el pseudònim Joan la Cella, un recull de poemes titulat Sol de tardor (1974).

87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cazes, Albert  (Bou, Rosselló, 1924 - )  Prevere i historiador. Especialista en heràldica rossellonesa. Ha publicat estudis a les revistes "CERCA", "Conflent", etc. És autor de diverses monografies sobre pobles i esglésies del Conflent.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Cazola, tractat de  (Cazola, Castella, 20/mar/1179)  Acord signat entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, pel qual foren fixats els límits de l'expansió d'ambdós regnes a la zona del llevant peninsular. El País Valencià, fins al port de Biar (Alt Vinalopó), restava territori de conquesta per a la corona catalano-aragonesa, mentre que el regne de Múrcia, al sud d'aquella zona, passava a terra de conquesta castellana. Aixó representà un retrocés respecte a l'anterior tractat de Tudellén (1151). Tanmateix, la política expansionista catalana estava encaminada aleshores vers Occitània i la renúncia al regne de Múrcia significava l'amistat i el suport de Castella.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cazumba, riu de  (Canal de Navarrés Capçalera del riu d'Escalona, a la conca del Xúquer, que neix a l'est del cim del Caroig (1.028 m alt).

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cazurro, Andreu  (Barcelona ?, 1825 – Barcelona, 1896)  Actor dramàtic. Fou un dels actors més populars del teatre català renaixentista. Actuà de galant a l'Odeón (des del 1850) i, posteriorment, al Romea. Representà moltes obres de Frederic Soler Pitarra, de qui estrenà Les heures del mar (1869). Fou el pare de Rosa Cazurro i Marco.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCazurro i Marcó, Rosa  (Catalunya, 1858 – 1936)  Actriu. Filla d'Andreu Cazurro, al qual acompanyà en moltes de les seves actuacions al teatre Romea. Tot i haver aconseguit bons èxits, es retirà de l'escena essent encara jove.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cazurro Ruiz, Manuel  (Madrid, 1865 – Barcelona, 1935)  Naturalista i arqueòleg. Fou catedràtic d'història natural de l'institut de Girona des del 1891. Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona, i d'altres. Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña (1908), El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919) i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912). Col·laborà a les investigacions d'Empúries de la primera època i féu una col·lecció d'objectes grecs emporitants, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de València.

93 CATALUNYA - POLÍTICA

CC  (Catalunya, 1954 - 1964)  Sigles d'un moviment parapolític nacionalista català -amb el significat de Crist-Catalunya, Catalans Cristians o Catòlics Catalans-, sorgit a l'escalf de les organitzacions eclesials -escoltisme, Congregacions Marianes, Montserrat- més arrelades al país. Inspirat ideològicament per R. Galí i dirigit per Frederic Roda (1955-57) i Xavier Muñoz i Pujol (1957-62), sobretot es dedicà a tasques de reflexió i conscienciació, per bé que el sector més activista, encapçalat per Jordi Pujol, organitzà (1959-60) la campanya de l'afer Galinsoga, els fets del Palau de la Música Catalana, etc. Després de la separació del grup de J. Pujol, CC esdevingué (1962) Comunitat Catalana i assumí un programa socialitzant, i el 1964 es convertí en el Partit Força Socialista Federal, que es dissolgué en 1968-69.

94 CATALUNYA - POLÍTICA

CC  (CatalunyaSigla del partit polític Centre Català.

95 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaCC-UCD  (CatalunyaSigla del partit polític Centristes de Catalunya-UCD.

119 CATALUNYA - CULTURA

CCCB  (Barcelona)  Sigla del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

96 CATALUNYA - EMPRESA

CCRTV  (CatalunyaSigla de l'entitat Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

97 CATALUNYA - CULTURA

CCUC  (CatalunyaSigla de la base de dades Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya.

98 CATALUNYA - POLÍTICA

CDC  (CatalunyaSigla del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya.

99 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Cea de Sardenya, marquesat de  (Sardenya, Itàlia)  Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d'Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Lacon.

100 CATALUNYA - EMPRESA

CEAM  (Catalunya)  Sigla del Centre d'Estudis i Assessorament Metal·lúrgic.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ceba, Bernat  (Catalunya, s XIV)  Jurista. Fou comentador dels Usatges.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ceba, Bertran de  Veure> Seva, Bertran de.

118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaCebrià  (Andalusia, s IX)  Poeta. Arxiprest de Còrdova. Cap al 890 dedicà als comtes Guifré I de Barcelona i Guinedilda sengles poemes en hexàmetres que acompanyaren la tramesa d'un magnífic ventall cordovès decorat amb lletres d'or, regal d'algun personatge important.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cebrià i Valdés, Francesc Antoni  (Xàtiva, Costera, 1734 – Madrid, 1820)  Prelat. Canonge de València (1759). Fou catedràtic i rector de la Universitat de València. Bisbe d'Oriola (1797-1815), afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs (1801), que ocupava més de 2.000 treballadors. De tendència reaccionària, acompanyà Ferran VII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort (1815), on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics, com patriarca de les Índies i almoiner major del rei. L'any 1817 Pius VII el nomenà cardenal.

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cebrian i Ibor, Lluís  (València, 1885 – 1941)  Escriptor i erudit. Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial. Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir i Mujeres célebres valencianas.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cebrian i Ibor, Santiago  (València, 1880 – 1925)  Poeta i erudit. Pertangué a Lo Rat Penat, de Valencià, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica. Entre els seus treballs d'investigació es destaca Los fueros de Valencia (1925).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cebrian i Justi, Príam  (Barcelona, 1847 – s XIX)  Militar. Fou comandant d'artilleria. Excel·lí pels seus estudis geogràfics i topogràfics.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCebrian i Mezquita, Juli  (València, 1854 – 1926)  Pintor i decorador. Germà de Lluís. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. conreà els temes històrics (Ausias March llegint les seves trobes al príncep de Viana, Desterro del Cid a València), els temes religiosos i pintà nombrosos retrats. Excel·lí també en l'adornament floral de carrers, places i edificis.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cebrian i Mezquita, Lluís  (València, 1851 – 1934)  Escriptor i erudit. Fou un dels fundadors de l'entitat Lo Rat Penat (1878), als Jocs Florals de la qual fou premiat, el 1881, per una col·lecció de Cants valencians. Fou Mestre en Gai Saber de Lo Rat Penat i formà part de l'antologia de poetes valencians publicada per L'Avenç el 1908. Són seus els estudis Adagios y modismos valencianos i Catálogo de hijos ilustres de Castellón de la Plana. Milità en el partit republicà i fou cronista oficial de la ciutat de València. Publicà Poesies (1915).

109 CATALUNYA - ESPORT

CEC  (Catalunya)  Sigla del Centre Excursionista de Catalunya.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cecília de Comenge  (Comenge, França, s XIV – Catalunya, 1384)  Comtessa d'Urgell. Filla del comte Bernat VIII de Comenge. El 1335 es casà amb el comte Jaume I d'Urgell, fill d'Alfons III de Catalunya-Aragó. Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I (1339), els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya-Aragó, que no volgué enfrontar-se amb una guerra. No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars (1343). Vídua (1347), governà amb eficàcia el comtat d'Urgell durant la minoria d'edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes contrets pel seu marit per finançar el moviment de la Unió.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCecília de Foix  Veure> Foix, Cecília de.

112 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cecília de Voltregà  (Santa Cecília de Voltregà, Osona)  Nom donat el 1937 per al municipi.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cecília d'Urgell  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Filla del comte Àlvar d'Urgell i de la seva segona muller, Cecília de Foix. Es casà amb el vescomte Jofre IV de Rocabertí. Fill seu fou el futur vescomte Dalmau IV.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cecília d'Urgell  (Catalunya, s XV - Bellesguard, Barcelona, 1460)  Comtessa de Mòdica i vescomtessa de Cabrera. Filla del comte Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana, doncs, de Jaume II el Dissortat. Fou una de les candidates (1409) en el segon matrimoni del rei Martí I de Catalunya-Aragó, que preferí, però, Margarida de Prades. Fracassat l'intent del seu germà (1413) de recusar la sentència de Casp amb les armes, empresonat aquest i confiscats els béns de la família, es refugià al monestir de Sixena, al costat de la seva germana Elionor. Entre el 1414 i el 1415 acompanyà, però, la seva mare quan aquesta fou processada i reclosa al castell d'Olocau. Malgrat que ella no fou processada ni condemnada pel fet d'haver ajudat el seu germà, fou privada de tots els béns. Rebutjat per la seva mare el matrimoni amb Joan Ramon Folc (II) de Cardona, fill del comte Joan Ramon Folc (I), que havia estat el seu primer promès, perquè els Cardona havien abandonat la causa urgellista, es casà finalment (v1416) amb el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, del qual no tingué fills.

115 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cedramán  (el Castell de Vilamalefa, Alt Millars)  Caseria, al límit amb el terme de Vilafermosa. Prop seu hi ha la resclosa del pantà de Cedramán.

116 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaCefalú, tractat de  (Cefalú, Palerm, Itàlia, 1285)  Pacte signat per Carles de Salern, presoner de Pere II el Gran, segons el qual el primer, a canvi del seu alliberament, renuncià a l'illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II el Franc. El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant amb un dels fills d'aquest. Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però, no fou reconegut ni per França ni pel papa Honori IV, els quals no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac (1286).

117 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Cefís, batalla del  (plana de Beòcia, Grècia, 13/mar/1311)  Combat lliurat entre els almogàvers de la Companyia Catalana i l'exèrcit de Gaulter I de Brienne, duc d'Atenes, a la vora del riu Cefís. Els almogàvers, tot i que mancaven d'un comandament suprem, desviaren les aigües del riu i el convertiren, així, en aiguamoll. La cavalleria francesa restà encallada en el fang i fou totalment anihilada per la infanteria catalana, reforçada per 500 catalans mercenaris de Brienne que es negaren a lluitar a favor dels francesos. Hi moriren Gualter de Brienne i la majoria dels seus cavallers; el botí aplegat pels almogàvers fou considerable, i l'endemà elegiren com a capità Roger Desllor. La batalla representà la fi de la vida errant de la Companyia Catalana i el seu establiment al ducat d'Atenes.

Anar a:    Cau ]    [ Caup ]    [ Cavall B ]    [ Cavallers ]    [ Cax ]    [ Cea ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -