|
|
|
Anar a: [ Ni ] [ Nicolau i ] [ Nie ] [ Nins ] [ Nob ] [ Noguer i C ] No existeix la felicitat col·lectiva... La felicitat autèntica és sempre personal i intransferible. ("Gaziel") 1 CATALUNYA - HISTÒRIA Nial (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Antiga quadra de l'antic municipi de Florejacs. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Niarte, serra de (Pallars Sobirà) Alineació muntanyosa de la comarca, que des del puig de Cassibròs (2.084 m alt) fins al forat de Cardós, vora Tírvia, separa les valls Ferrera i de Cardós. 3 EUROPA - BIOGRAFIA Niçard, Pere (Niça ?, França, s XV) Pintor. Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi, en el qual es diu que Niçard farà la taula central i les predel·les, que és precisament el que s'ha conservat (Museu Diocesà de Palma de Mallorca). Aquesta obra, que és l'única que es té d'ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda. Fou el primer a difondre la pintura 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nicolàs, Bernat (València, s XIX) Orfebre i medallista. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Anys després en fou membre. 6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Nicolau, Antoni (Perpinyà, s XIII – 1346) Frare agustí. Fou doctor en teologia. Pertanyia al convent perpinyanès del seu orde. El 1343, iniciada ja la despossesió de Jaume III de Mallorca per Pere III el Cerimoniós, fou representant del primer davant del segon, els cònsols de Perpinyà i el cardenal de Rodés, en missatgeries que tractaven d'evitar la ruptura d'hostilitats al Rosselló entre els dos monarques. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau, Domènec (Catalunya, s XIX) Pintor. Formà part del grup artístic anomenat dels natzarens. És seu el quadre La dona de la pandereta, que es conserva al Museu d'Art Modern de Barcelona. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau, Frederic (Barcelona, s XIX – 1905) Economista. Presidí durant molts anys la Societat de Naviliers i Consignataris. Fou diputat i senador. Publicà diversos escrits referents a la marina i a la legislació que l'afectava. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau, Guillem (Catalunya, s XIV) Traductor, al servei de Pere III. Era rector de Maella. És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, acabada vers el 1372. Cap al 1390 féu també una interessant traducció al català de les Heroides d'Ovidi (una part de la qual fou publicada el 1875 a "La Renaixença"). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau, Lluís (Catalunya, s. XIX - Madrid, 16/oct/1923) Anarquista. Juntament amb Pere Mateu, matà (1921) el polític espanyol Eduardo Dato, llavors president del Consell de Ministres. Detingut a Alemanya i lliurat a la policia espanyola (1922), fou condemnat a mort, juntament amb altres sis acusats, el 1923. 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau, Pere (Catalunya, 1575 - s XVII) Escriptor i eclesiàstic. Doctor en teologia i professor a l'Estudi General de Perpinyà. Fou comissari del Sant Ofici. El 1630 fou nomenat prior de l'antic monestir d'agustins de Santa Maria d'Espirà (Rosselló), que romania abandonat i arruïnat. Mentre hi visqué tot sol, durant uns quants anys, s'encarregà de reconstruir-lo parcialment. El 1630 publicà el Llibre y declaració de Virtuts, Perfeccions, Gracias, Títols o Grandesas de la Santa i Verge Maria Mare de Déu, en honor de la Immaculada Concepció, més conegut amb el títol breu de Noms de Maria. 13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Nicolau, Pere (Millars, Rosselló, 1775 - Catalunya Nord, s XIX) Teòleg. Doctor en teologia, fou professor a la universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d'Espirà de Conflent (1607). Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria (1630), llibre d'adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l'edat mitjana eren encara populars al s XVII. Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau, Pere (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI) Pintor. El 1561, amb la col·laboració d'Antoni Perles, pintà el retaule major de Sant Joan de les Abadesses. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nicolau, Sebastià (Palma de Mallorca, 1730 - Ferrara, Itàlia, 1773) Jesuïta (1746). Excel·lí en l'ensenyament de retòrica. És autor de treballs sobre aquesta disciplina i de diversos escrits filosòfics i crítics. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau de Berga (Nicolaus Bergadanus) (Catalunya, s XII) Cal·lígraf. Ha estat considerat com un dels primers artistes coneguts pel seu nom a Catalunya; hom li ha atribuït els dibuixos a tota plana i les inicials amb color que ornen el còdex 20 de la catedral de Tortosa, que conté la Ciutat de Déu de sant Agustí. Sembla clar, però, que no són obra seva. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau i Bartomeu, Josep (Barcelona, s XIX – s XX) Gravador. Es formà a Llotja i s'especialitzà en el gravat a la talla dolça. Residí un quant temps a París, on treballà per a diverses editorials. En tornar a Barcelona col·laborà en la il·lustració d'obres historico-artístiques, com ara Monumentos Arquitectónicos de España i la Historia de España de l'editorial Montaner i Simon. Fou catedràtic de gravat a la talla dolça de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nicolau i Berga, Pere Joan (Sineu, Mallorca, 1645 - Palma de Mallorca, 1717) Eclesiàstic. Mínim (1665), fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca. Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos, que ha restat inèdita. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nicolau i Cotanda, Vicent (Sagunt, Camp de Morvedre, 1852 - Buenos Aires, Argentina, 1898) Pintor. Format a Sant Carles, on fou especial deixeble d'Ignasi Pinazo. Des del 1889 visqué a l'Argentina. Conreà el quadre de gènere i la pintura històrica i religiosa. De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Un frare, Dos músics pobres, Un volatiner, La visió de Sant Martí, L'agulla de marejar, Harmonies del cor, Una llauradora, Nena amb una taronja, Les delícies de l'avi, Expulsió dels moriscs de València, etc. Participà en diverses exposicions valencianes, en algunes de les quals fou premiat, i rebé la medalla d'or a l'exposició de Cadis el 1883. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau i Cusson, Mercè (Barcelona, 1889 – 1968) Actriu. Era filla del compositor Antoni Nicolau. Estudià a l'Escola d'Art Dramàtic d'Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l'actor Ramon Martori. Estrenà, entre altres obres, Rondalla d'esparvers (1918), de J.M. de Sagarra, i Al cor de la nit (1918) i Alta banca (1921), d'A. Guimerà. També destacà en els papers de Nora i de Hedda 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nicolau i Huguet, Josep (València, s XIX) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau i Parera, Antoni (Barcelona, 1858 – 1933) Compositor i director d'orquestra. Estudià amb J.B. Pujol i Riu. Visqué vuit anys a París. A Barcelona fou director de la Societat Catalana de Concerts des de la seva fundació (1892) fins que fou substituïda per la Societat Filharmònica (1897); també fou director de l'Escola Municipal de Música (1896-1930). És autor d'òperes (Un rapte, 1887, i Cor de foc, 1895), obres simfòniques (El triomf de Venus, 1882) i peces breus, com La mort de l'escolà (1900), La Mare de Déu, Divendres Sant, Captant (1904). Fou un personatge important en la renaixença musical de Catalunya del s XIX a causa de la seva tasca pedagògica i de les popularíssimes composicions vocals i un cicle montserratí de cançons. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nicolau i Sabater, Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1862 - País Valencià, s XX) Enginyer. Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l'Escuela Especial de Ingenieros. Dirigí les obres dels ports de València i d'Alacant. Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d'irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb N. Puig de la Bellacasa. Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona (1910-23). Publicà també Proyecto de... mejoras para el puerto de Alicante (1902) i Los aglomerantes en las obras marítimas (1928). 28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nicolau i Seguí, Joan Baptista (Palma de Mallorca, 1804 – 1832) Metge i escriptor. Doctorat en medicina a Montpeller (1824), és autor d'obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d'una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l'Eneida de Virgili. 29 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Nicòtera, batalla naval de (Nicòtera, Calàbria, Itàlia, 11/oct/1282) Combat marí. Ocorregut davant la població d'aquest nom, entre l'estol de Carles I de Nàpols i una part de l'estol català, format per catorze galeres. Malgrat la situació d'inferioritat d'aquestes, assoliren una victòria esclatant i capturaren diverses naus enemigues, amb un gran nombre de presoners, que Pere II de Catalunya-Aragó féu posar en llibertat. 30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nieto, Manuel (Reus, Baix Camp, 1844 – Madrid, 1915) Compositor. Fou director d'orquestra a bon nombre de teatres madrilenys. Gran part de la seva producció és constituïda per obres líriques per a l'escena, tals com Nuvolada d'estiu (1875), Madrid se divierte (1882) i Toros y cañas (1892), entre d'altres. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nieto i Díez, Ramon Cèsar (Girona, 1853 - San José, Costa Rica, 1920) Industrial i periodista. Es dedicà a diverses activitats financeres, entre les quals cal esmentar sobretot algunes de relacionades amb empreses ferroviàries. Després emigrà a Costa Rica (1895), on, entre altres activitats en pro dels interessos de Costa Rica i també dels interessos materials i personals dels espanyols que hi residien, es dedicà al periodisme, principalment al diari "La República", del qual fou director i, posteriorment, propietari. Ocupà llocs a l'administració de Costa Rica, com ara el de director de la Impremta Nacional i de "La Gaceta Oficial". Havent tornat a Barcelona per qüestions de salut, hi fou cònsol de Costa Rica durant bastant de temps. Treballà en l'organització de l'Exposició del Llibre Català que tingué lloc a Barcelona durant el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Deixà molts manuscrits d'extensió considerable. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nieto i Nieto, Enric (Barcelona, 1883 – Melilla, 1954) Arquitecte. Col·laborador de Gaudí en l'edificació de la casa Milà (la Pedrera), es traslladà a Melilla i executà una obra important modernista, amb clara influència francesa (edifici Tortosa, Telegrama del Rif, La Reconquista) i d'influència noucentista (Cámara de Comercio i Teatro Victoria), que derivà cap al racionalisme i, després, cap a un eclecticisme historicista. La seva obra es caracteritza per unes façanes de diferent ambientació, amb elements decoratius fets d'una manera seriada. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Nieva (Benaixeve, Serrans) Llogaret, situat al sector sud-oriental del terme, al pla de Nieva; ha esdevingut cap del municipi en ésser negat Benaixeve pel pantà del seu nom. L'ermita de Sant Isidre, del s XVIII, ha esdevingut parròquia. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Niloga (Reus, Baix Camp) Barri residencial, situat al nord del centre urbà, a la perifèria, format per iniciativa privada. 37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Nils (Pontellà, Rosselló) Poble (ant: Anils), a l'est del cap del municipi, a l'esquerra de la Canta-rana. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nin, Lluís (Lluís Juste de Nin) (Barcelona, 1945 - ) Dibuixant. Sovint signà els seus treballs amb el pseudònim Esquerrà. Ha fet de ninotaire per a diverses publicacions periòdiques -"Mundo", "Treball", "Cànigo" (amb la sèrie Petant la xerrada), etc-, i ha col·laborat amb el grup Plàstica Popular (vinculat a l'Assemblea de Catalunya) i amb diversos escriptors (Vázquez Montalbán, etc). Per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, l'any 1982 creà el personatge de La Norma que, amb guions literaris d'Avel·lí Artís (Tísner), fou el motiu principal d'una campanya de normalització lingüística de gran abast. 39 MÓN - BIOGRAFIA
40 EUROPA - BIOGRAFIA Nin-Culmell, Joaquim (Berlín, Alemanya, 1908 - ) Compositor. Era fill de Joaquim Nin i Castellanos. Estudià amb Manuel de Falla. Encara que una mica tardana, la seva incorporació a la vida musical catalana ha estat estimable. És especialment digne d'esment, entre les seves obres, un Concert per a piano i orquestra. És autor també de Sonata i Tres impressions. El 1938 començà a ensenyar música al Midlebury College. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nin i Tudó, Joaquim (el Vendrell, Baix Penedès, s XIX - Catalunya, s XIX) Escriptor. Germà del pintor Josep. Era militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l'antologia Caridad i resignación (1885). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nin i Tudó, Josep (el Vendrell, Baix Penedès, 1840 – Madrid, 1908) Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona. Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d'Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts. Féu algunes obres murals per a l'aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat. 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nines, morral de les (Baix Ebre) Veure> Cantdelgall, morral del. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ninot, Magí (Barcelona, s XVII - 8/ago/1714) Ciutadà de Barcelona. Al costat del príncep Enric de Darmstadt defensà Barcelona en el primer atac borbònic (1706). Membre del Consell de Cent (1713-14) i capità de la Coronela, fou ferit mortalment en la defensa del Portal Nou. 48 CATALUNYA - EMPRESA Ninou (Barcelona) Fira del vidre que tenia lloc, per cap d'any, a la plaça del Born. Des de l'edat mitjana. Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció; les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats. La plaça era enramada. A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, procedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d'un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou. 49 ILLES BALEARS - CULTURA nins blauets, Escolania dels (Illes Balears) Altre nom de l'Escolania Blauets de Lluc, els membres de la qual són anomenats habitualment blauets (nin blauet). 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ninyerola (Picassent, Horta) Masia i antic llogaret, al límit occidental del terme. Correspon a una antiga alqueria islàmica. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Niòbols (Canavelles, Conflent) Veure> Nyòvols. 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nisard, Pere (Niça, França, s XV - Illes Balears, s XV) Pintor gòtic. Documentat a Palma de Mallorca, entre 1468 i 1470. Es creu que el seu cognom fa referència al seu origen. Conegut per la taula central i la predel·la del Retaule de Sant Jordi del museu diocesà de Palma, la peça més rellevant de la pintura mallorquina del s XV, inspirada en una obra perduda de Van Eyck, que era propietat d'Alfons IV el Magnànim. Aquest retaule palesa un estil eclèctic, amb influències flamenques i italianes, combinació de l'interès pels petits detalls, per les qualitats tàctils dels objectes i pel paisatge, i amb una corporeïtat de les figures en la línia del quatrecentisme italià. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nissim ben Reuben Gerundi (Girona, s XIV – Barcelona, v 1375) Metge, astrònom, talmudista i rabí. Principal autoritat del judaisme català al s XIV. Regí l'escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior. El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l'infant Joan en una malaltia; consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomaren qüestions jurídiques entre els jueus. El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual. Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pantateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes. Se n'ha conservat una còpia autògrafa del Pantateuc datada el 1336. 55 CATALUNYA - LITERATURA
56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Niu des Corbs, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, a la parròquia de Sant Joan Baptista. 57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Niu Guerrer, Lo (Barcelona, 13/des/1884 - 1/gen/1905) Periòdic literari i humorístic. Fundat com a òrgan de la societat recreativa i cultural barcelonina del mateix nom, aparegut, en una primera època, del 1884 al 8/mar/1885. Era il·lustrat per Pellicer i Llopart. En una segona època (de l'1/des/1897 a 1905) fou només publicació interna de la societat. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Niubó i Bernadàs, Ignasi (Catalunya, s XVII – 1714) Militar austriacista. Participà en l'ofensiva del 1706 per alliberar Aragó i sobresortí en l'atac a Tauste. Durant els setges del 1713 i del 1714 participà en la defensa de diversos llocs de Barcelona. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Niula (Ger, Baixa Cerdanya) Llogaret, situat al nord de la capital del municipi. 60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
101 EUROPA - BIOGRAFIA Noailles, Anne-Jules (París, França, 1650 - Versalles, França, 1708) Militar i polític. Segon duc de Noailles i comte d'Ayen. Era fill d'Anne de Noailles, del qual n'heretà el càrrec de governador del Rosselló (1678-82). Dirigí (1690-94) l'exèrcit francès que operà a Catalunya, avançà i posa setge a Girona i prengué la Seu d'Urgell (1691). Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp (1693). L'any següent fou fet cap de l'exèrcit del Rosselló i, en iniciar-se la conquesta del Principat, Lluís XIV el nomenà lloctinent de les terres conquerides (1694). Travessà el Ter (mai/1694) i prengué Palamós, Girona i Hostalric. Després de la conquesta de Castellfollit (1695), hagué de retirar-se i deixà el comandament a les mans del duc de Vendôme. Portà a París el manuscrit il·lustrat de la Bíblia, avui a la Biblioteca Nacional de París, escrit possiblement a Ripoll el s XI i que pertanyia a Sant Pere de Rodes. 61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Noals (Montanui, Alta Ribagorça) Poble (1.028 m alt), situat a l'esquerra de la Valira de Castanesa. De la seva parròquia (Santa Maria) depèn l'església de Benifonts. Formava municipi independent a mitjan s XIX. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noarre (Lladorre, Pallars Sobirà) Caseria (1.592 m alt), a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Noarre, afluent, per l'esquerra, del riu de Tavascan, format per la unió del riu de Guerosso i el de Flamilella. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noc d'En Cols (Olot, Garrotxa) Cingle basàltic, prop del mas de les Cols, a l'esquerra del Fluvià, aigua avall de la ciutat. Hi brolla una abundant deu d'aigua. 99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Nocelles (la Pobla de Roda, Ribagorça) Poble (1.033 m alt), (fins al 1966 del terme de Merli), situat a la dreta del barranc de Vacamorta (afluent esquerrà de l'Éssera), aigua avall de Merli. L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. A mitjan s. XIX formava municipi independent. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Noche, La (Barcelona, 1924 – 1938) Diari en castellà. Fundat per la mateixa empresa d'"El Día Gráfico". Propietat de Joan Pich i Pon i dirigit per Màrius Aguilar, Josep Amich i Francesc Aguirre, fou de tendència lerrouxista. Publicà interessants articles de Rafael Moragas. Durant la guerra civil fou editat pels treballadors en règim de cooperativa. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noè i Hierro, Ramon (Barcelona, 1923 - ) Pintor. Residí molt de temps a Ceret. Ha conreat la pintura mural, el dibuix d'il·lustració i l'esmalt. 69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noel, Eugenio (Madrid, 1885 – Barcelona, 1936) Escriptor castellà. Nom amb que fou conegut Eugenio Muñoz. Les seves campanyes antiflamenques, antitaurines i anticlericals li aportaren una certa impopularitat. Autor de: Nervios de la raza (1915), Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena (1916), Raza y alma (1926), Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre (1930), Pan y Toros (1930), etc. 72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Noell, Jaume (Rosselló, s XVII) Guerriller. Fou dels qui s'alçaren el 1667 enfront de la dominació francesa sobre el Rosselló. Passà bastants anys sobre les armes. 73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Noëll, Renat (Perpinyà, 1921 - ) Bibliotecari de Perpinyà (1966). Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 (1983), de 1940-60 (1969), de 1906-40 (1973) i dels orígens al 1905 (1976), així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon (1962) i L'histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan (1896-1914) (1970). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogaret de Foix de la Valette, Louis-Charles-Gaston (França, s XVII - Roses ?, Alt Empordà, 1658) Militar i duc de Candale. El 1657 fou nomenat generalíssim de l'exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona. Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions (per les quals fou amonestat per Mazzarino), hagué de retirar-se a Camprodon. Fou governador de Roses (1657-58). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogué i Massó, Josep (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1880 - Huelva, Andalusia, 1973) Pintor, gravador i aquarel·lista. Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys. Participà en nombroses exposicions barcelonines entre els anys 1901 i 1944. Fou professor de dibuix artístic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona del 1942 al 1950. Exposà individualment a Barcelona el 1950 i el 1951. Entre les seves obres sobresurt el mural de l'altar major de l'església de Moià, encarregat pel seu amic el tenor Francesc Viñas. Fou director de l'Escuela de Artes y Oficios de Jaén. Conreà diversos gèneres. Fou corresponent de l'Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Històrico-Artístics de Barcelona. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nogué i Roca, Josep (Vic, Osona, 1851 - Catalunya, 1908) Metge i escriptor. En el camp literari és autor de les obres teatrals Deliri de grandeses (1897), Ángela (1898), Tant tens tant vals (1899), En lo ball de la Candelera (1899) i Los desheredados (1900). Ve deixar obres inèdites, entre les quals En Josep Valdaura, traducció de Los desheredados. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguer de Segueró, el (Beuda, Garrotxa) Gran masia, situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró. Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d'enllaços successius i de l'explotació del gran patrimoni des de la fi del s XVI. L'actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan s XVIII. El cognom es mantingué fins al s XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives (de Lledó) i als Vayreda (d'Olot). 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguer i Bosch, Ramon (Figueres, Alt Empordà, 1861 - Catalunya, s XX) Escriptor. Era procurador dels tribunals. El 1886 i 1887 publicà l'Indicador Ampurdanés, guia de l'Empordà, que havia fundat Enric Serra. És autor d'una Guía de Figueras y pueblos del Ampurdán (1888). 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguer i Comet, Ramon (Figueres, Alt Empordà, 1886 – Barcelona, 1969) Advocat, periodista i polític. Des del 1908 exercí el secretariat de la Joventut del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona i fou secretari general (1918-31) del Partit Republicà Català fins que aquesta formació es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat provincial (1921), va ésser secretari i conseller de l'Assemblea de la Mancomunitat (1921-23). En temps de la República fou governador civil de Tarragona. Redactor del diari "El Poble Català" (1903-13), col·laborà també en altres publicacions catalanes. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Noguera, Andreu (Llucmajor, Mallorca, 1581 – Saragossa, Aragó, 1645) Framenor. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. Promogué la construcció del claustre del convent palmesà de Sant Esperit, desaparegut al s XIX. És autor d'escrits religiosos inèdits. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguera, can (Ripoll, Ripollès) Colònia fabril, a l'esquerra del Freser, prop del límit amb el de Campdevànol. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguera, Esteve (Barcelona, s XIII) Mercader. Traficava intensament amb els ports africans. Era un navegant expert. Hi ha constància del seu viatge, el 1278, al port marroquí de Safi, molt allunyat de l'estret de Gibraltar per la costa atlàntica. Aquesta travessia s'anticipà en tretze anys a la realitzada, amb detalls més coneguts, pels Vivaldi genovesos. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguera, Josep (Barcelona, 1806 ? - 1880 ?) Gravadors. Nom de dos artesans -pare i fill-. La seva extensa producció d'auques, romanços, ventalls, etc, es mou dins la imatgeria popular i s'inspira en la Barcelona típica del s XIX. Les obres de l'un i de l'altre són difícils de diferenciar. 87 CATALUNYA - COMARCA
88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Noguera, la (Alta Ribagorça) Contrada, coneguda també amb el nom de la Terreta. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Noguera, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1670 a Antoni de Coloma, fill dels comtes d'Elda i d'Anna, sobre el lloc de Noguera. Passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrrostro, i als Osorio, comtes de Cervelló. 90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Noguera, Miquel (Palma de Mallorca, s XVIII – 1833) Metge. Fou catedràtic de patologia a l'estudi general. Fundà l'hospital militar de Maó. És autor d'escrits professionals. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguera, Pere Veure> Martínez i Noguera, Pere. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Noguera, Pere de (Barcelona, 1592 - Lima, Perú, v 1655) Escultor i arquitecte. Desarrelat de Catalunya, va viure a Andalusia i després emigrà al Perú, on esdevingué un dels més prestigiosos artistes del barroc de Lima, on arribà el 1619. Executà l'extraordinari cadirat de la catedral (1627) i l'acabament de la portalada del Perdón (1636), començada per Juan Martínez de Arrona (1626), la disposició de la qual tingué molta influència. 93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera, Salvador (País Valencià, v 1710 – València, 1768) Compositor i sacerdot. Fou mestre de capella a l'església dels Sants Joans i el col·legi del Corpus Christi, ambdós de València. Compongué nombroses obres religioses, magnificats, misses, motets, nadales, etc, la majoria per a solistes, cor i orquestra. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Noguera, Vicent (València, s XVI – 1645) Frare dominicà. Fou mestre en arts i en teologia. El 1612 li fou donada la càtedra de filosofia de la Universitat de València. Ocupà bon nombre de càrrecs dins el seu orde i la inquisició. És autor d'unes Obras teológicas. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguera de Cardós, la (Pallars Sobirà) Riu pirinenc, afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa. És format per la unió de dues branques distintes (pel riu de Lladorre, originari de la regió lacustre de Certascan i Romedo, i pel riu de Tavascan o Noarre), que s'uneixen a Tavascan, poble a partir del qual el riu pren, decididament, la direcció nord-sud, fins al seu aiguabarreig a Llavorsí. És un riu d'alta muntanya, el règim del qual presenta escassa irregularitat i una forta importància del factor níval, que condiciona les variacions estacionals. La conca ocupa uns 250 km2 i el cabal és de 9 m3/segon. Els seus afluents principals són, per l'esquerra, la Noguera de Vallferrera i el riu de Burg, i, per la dreta, el riu d'Estaon. La seva vall és coneix amb el nom de ribera de Cardós o vall de Cardós, i constitueix una important cubeta sobreexcavada pels gels, ja que fou ocupada per una gelera quaternària d'uns 5 km de longitud. Important aprofitament hidroelèctric. 97 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Noguera de Vallferrera, la (Pallars Sobirà) Riu pirinenc, afluent esquerrà de la Noguera de Cardós i subafluent de la Noguera Pallaresa. Neix a uns 2.300 m alt, a l'estany d'Aresi; pren primer la direcció est-oest, circumval·la la serra de Monteixo i s'orienta vers el sud-oest, fins a l'aiguabarreig amb la Noguera de Cardós, prop de Tírvia. Règim nival atenuat i cabal regular; té 29 km de longitud. Al sector de capçalera recull les aigües de diferents llacs glacials. El seu principal afluent és el riu de Tor, que hi aflueix per l'esquerra prop d'Alins de Vallferrera. La ribera forma la vall Ferrera, on s'han concentrat els pocs nuclis de població.
Anar a: [ Ni ] [ Nicolau i ] [ Nie ] [ Nins ] [ Nob ] [ Noguer i C ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Nicol i Franciscà, Eduard
Nicolau i d'Olwer, Lluís
Nin i Pérez, Andreu
Nino
Nobas i Ballbé, Rossend
Noedes
Noguera, la