A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Ni ]    [ Nicolau i ]    [ Nie ]    [ Nins ]    [ Nob ]    [ Noguer i C ]

No existeix la felicitat col·lectiva... La felicitat autèntica és sempre personal i intransferible. ("Gaziel")

1 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nial  (Torrefeta i Florejacs, Segarra)  Antiga quadra de l'antic municipi de Florejacs.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Niarte, serra de  (Pallars Sobirà Alineació muntanyosa de la comarca, que des del puig de Cassibròs (2.084 m alt) fins al forat de Cardós, vora Tírvia, separa les valls Ferrera i de Cardós.

3 EUROPA - BIOGRAFIA

Niçard, Pere  (Niça ?, França, s XV)  Pintor. Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi, en el qual es diu que Niçard farà la taula central i les predel·les, que és precisament el que s'ha conservat (Museu Diocesà de Palma de Mallorca). Aquesta obra, que és l'única que es té d'ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda. Fou el primer a difondre la pinturaInici página flamenca a Mallorca. Hom ha identificat el paisatge del fons de la taula central amb la badia de Palma, i l'escena de la part posterior sembla referir-se a la Conquesta.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eduard Nicol i FranciscàNicol i Franciscà, Eduard  (Barcelona, 13/des/1907 - Mèxic DF, Mèxic, 6/mai/1990)  Filòsof i historiador de la filosofia. Secretari de la Fundació Bernat Metge. S'exilià el 1939 i fou professor titular de la universitat de Mèxic. El seu pensament parteix d'una anàlisi fenomenològica de l'existència humana en la seva situació concreta, de la qual dedueix una teoria de l'home, que descobreix com a ésser limitat per la localització al món (espaciotemporal) i per l'actuació a la vida. Les característiques primeres i constitutives de l'home són l'expressió on cal incloure el seu actuar, i la historicitat. L'ésser històric de l'home és el que permet de salvar el concepte de veritat, que és previ al desenvolupament de la ciència i producte del llenguatge, que permet el reconeixement intersubjectiu dels objectes externs. Les seves principals obres són: Psicología de las situaciones vitales (1941), Historicismo y existencialismo. La temporalidad del ser y la razón (1950), Metafísica de la expresión (1957), El problema de la filosofía hispánica (1960), Los principios de la ciencia (1965) i El porvenir de la filosofía (1973).

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nicolàs, Bernat  (València, s XIX)  Orfebre i medallista. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Anys després en fou membre.

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nicolau, Antoni  (Perpinyà, s XIII – 1346)  Frare agustí. Fou doctor en teologia. Pertanyia al convent perpinyanès del seu orde. El 1343, iniciada ja la despossesió de Jaume III de Mallorca per Pere III el Cerimoniós, fou representant del primer davant del segon, els cònsols de Perpinyà i el cardenal de Rodés, en missatgeries que tractaven d'evitar la ruptura d'hostilitats al Rosselló entre els dos monarques.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNicolau, Bertran  (Barcelona, s XV)  Mercader. Gràcies a la seva donació, fou fundat el famós monestir de Sant Jeroni de la Murtra, al terme de Badalona, avui abandonat i destruït en gran part.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau, Domènec  (Catalunya, s XIX)  Pintor. Formà part del grup artístic anomenat dels natzarens. És seu el quadre La dona de la pandereta, que es conserva al Museu d'Art Modern de Barcelona.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau, Frederic  (Barcelona, s XIX – 1905)  Economista. Presidí durant molts anys la Societat de Naviliers i Consignataris. Fou diputat i senador. Publicà diversos escrits referents a la marina i a la legislació que l'afectava.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Traductor, al servei de Pere III. Era rector de Maella. És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, acabada vers el 1372. Cap al 1390 féu també una interessant traducció al català de les Heroides d'Ovidi (una part de la qual fou publicada el 1875 a "La Renaixença").

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau, Lluís  (Catalunya, s. XIX - Madrid, 16/oct/1923)  Anarquista. Juntament amb Pere Mateu, matà (1921) el polític espanyol Eduardo Dato, llavors president del Consell de Ministres. Detingut a Alemanya i lliurat a la policia espanyola (1922), fou condemnat a mort, juntament amb altres sis acusats, el 1923.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNicolau, Pere  (València, s XIV – 1408)  Pintor. Era deixeble i ajudant de Marçal de Sax. Destacat representant del gòtic internacional a València. Autor del retaule de la Mare de Déu de l'Aurora (església parroquial de Sarrión, Terol, 1404) i dels tres retaules per a la catedral de València Vida de sant Domènec, L'anunciació i la Verònica, tots tres actualment al Museu de València. També se li atribueixen dos retaules procedents de la parròquia d'Albentosa (Terol) i el retaule de Banyeres de Mariola (Alcoià), entre d'altres. És distingeix per la suau harmonia del colorit.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau, Pere  (Catalunya, 1575 - s XVII)  Escriptor i eclesiàstic. Doctor en teologia i professor a l'Estudi General de Perpinyà. Fou comissari del Sant Ofici. El 1630 fou nomenat prior de l'antic monestir d'agustins de Santa Maria d'Espirà (Rosselló), que romania abandonat i arruïnat. Mentre hi visqué tot sol, durant uns quants anys, s'encarregà de reconstruir-lo parcialment. El 1630 publicà el Llibre y declaració de Virtuts, Perfeccions, Gracias, Títols o Grandesas de la Santa i Verge Maria Mare de Déu, en honor de la Immaculada Concepció, més conegut amb el títol breu de Noms de Maria.

13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Nicolau, Pere  (Millars, Rosselló, 1775 - Catalunya Nord, s XIX)  Teòleg. Doctor en teologia, fou professor a la universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d'Espirà de Conflent (1607). Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria (1630), llibre d'adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l'edat mitjana eren encara populars al s XVII. Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau, Pere  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI)  Pintor. El 1561, amb la col·laboració d'Antoni Perles, pintà el retaule major de Sant Joan de les Abadesses.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaNicolau, Ramon  (Palma de Mallorca, 1675 - Valldemossa, Mallorca, 1752)  Frare cartoixà. Escriví en llatí i en castellà sobre temes literaris, filosòfics i religiosos. També és autor de poesies i d'un treball combatent la pràctica mèdica de les sagnies.

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nicolau, Sebastià  (Palma de Mallorca, 1730 - Ferrara, Itàlia, 1773)  Jesuïta (1746). Excel·lí en l'ensenyament de retòrica. És autor de treballs sobre aquesta disciplina i de diversos escrits filosòfics i crítics.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau de Berga (Nicolaus Bergadanus)  (Catalunya, s XII)  Cal·lígraf. Ha estat considerat com un dels primers artistes coneguts pel seu nom a Catalunya; hom li ha atribuït els dibuixos a tota plana i les inicials amb color que ornen el còdex 20 de la catedral de Tortosa, que conté la Ciutat de Déu de sant Agustí. Sembla clar, però, que no són obra seva.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau i Bartomeu, Josep  (Barcelona, s XIX – s XX)  Gravador. Es formà a Llotja i s'especialitzà en el gravat a la talla dolça. Residí un quant temps a París, on treballà per a diverses editorials. En tornar a Barcelona col·laborà en la il·lustració d'obres historico-artístiques, com ara Monumentos Arquitectónicos de España i la Historia de España de l'editorial Montaner i Simon. Fou catedràtic de gravat a la talla dolça de l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nicolau i Berga, Pere Joan  (Sineu, Mallorca, 1645 - Palma de Mallorca, 1717)  Eclesiàstic. Mínim (1665), fou lector de teologia, qualificador de la inquisició i provincial de la de Mallorca. Escriví Crónica de los conventos de la Provincia de Mallorca de la orden de mínimos, que ha restat inèdita.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaNicolau i Bover, Pere  (Palma de Mallorca, 1948 - )  Arquitecte. Es titulà el 1971 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Amb altres professionals, formà part d'un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma. Una altra obra d'impacte a Mallorca, en col·laboració amb l'arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació "la Caixa" a les Illes Balears. La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l'aeroport de Son Sant Joan (Palma). La seva obra es considera dins el racionalisme lligat al regionalisme.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nicolau i Cotanda, Vicent  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1852 - Buenos Aires, Argentina, 1898)  Pintor. Format a Sant Carles, on fou especial deixeble d'Ignasi Pinazo. Des del 1889 visqué a l'Argentina. Conreà el quadre de gènere i la pintura històrica i religiosa. De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un torero, Un frare, Dos músics pobres, Un volatiner, La visió de Sant Martí, L'agulla de marejar, Harmonies del cor, Una llauradora, Nena amb una taronja, Les delícies de l'avi, Expulsió dels moriscs de València, etc. Participà en diverses exposicions valencianes, en algunes de les quals fou premiat, i rebé la medalla d'or a l'exposició de Cadis el 1883.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau i Cusson, Mercè  (Barcelona, 1889 – 1968)  Actriu. Era filla del compositor Antoni Nicolau. Estudià a l'Escola d'Art Dramàtic d'Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l'actor Ramon Martori. Estrenà, entre altres obres, Rondalla d'esparvers (1918), de J.M. de Sagarra, i Al cor de la nit (1918) i Alta banca (1921), d'A. Guimerà. També destacà en els papers de Nora i de HeddaInici página Gabler, de les obres d'Ibsen, i en Monna Vanna, de Maeterlinck. Després del 1946 actuà en tatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Nicolau i d'OlwerNicolau i d'Olwer, Lluís  (Barcelona, 20/gen/1888 – Mèxic DF, Mèxic, 24/des/1961)  Historiador, hel·lenista, periodista i polític. Afiliat a la Lliga Regionalista, se'n separà molt aviat i formà el partit d'Acció Catalana (antic Partit Catalanista Republicà). Col·laborà en diverses revistes i periòdics i fou director de "La Publicitat" (1922) fins que, amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, va haver d'expatriar-se. El pacte de Sant Sebastià (ago/1930) tingué en ell un fidel organitzador, per bé que no hi assistí. S'exilià (des/1930) davant el fracàs de l'intent d'insurrecció a Jaca, preparat pels republicans. Tanmateix, proclamada la República l'abr/1931, retornà al país en companyia d'altres polítics també exiliats, amb alguns dels quals formà part del govern republicà sota la presidència d'Alcalá Zamora. Fou ministre d'economia i, més tard, durant la guerra civil, governador del Banc d'Espanya. Acabada la guerra s'expatrià novament i anà a Mèxic, on va ésser ministre del govern...  Segueix... 

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nicolau i Huguet, Josep  (València, s XIX)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Conreà la pintura de gènere.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau i Parera, Antoni  (Barcelona, 1858 – 1933)  Compositor i director d'orquestra. Estudià amb J.B. Pujol i Riu. Visqué vuit anys a París. A Barcelona fou director de la Societat Catalana de Concerts des de la seva fundació (1892) fins que fou substituïda per la Societat Filharmònica (1897); també fou director de l'Escola Municipal de Música (1896-1930). És autor d'òperes (Un rapte, 1887, i Cor de foc, 1895), obres simfòniques (El triomf de Venus, 1882) i peces breus, com La mort de l'escolà (1900), La Mare de Déu, Divendres Sant, Captant (1904). Fou un personatge important en la renaixença musical de Catalunya del s XIX a causa de la seva tasca pedagògica i de les popularíssimes composicions vocals i un cicle montserratí de cançons.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNicolau i Pous, Francesc  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1930 - )  Sacerdot i científic. Llicenciat en teologia i ciències exactes, fou professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà. Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants (a "Cavall Fort") com per a adults (a "Catalunya Cristiana"). Les seves col·laboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres: L'evolucionisme, avui (1984), Origen i estructura de l'univers (1985), La constitució de la matèria (1986), La cèl·lula i la reproducció dels éssers vius (1987) i El cervell i l'ànima humana (1990). També és autor d'una biografia del geòleg Jaume Almera.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nicolau i Sabater, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, 1862 - País Valencià, s XX)  Enginyer. Estudià a Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l'Escuela Especial de Ingenieros. Dirigí les obres dels ports de València i d'Alacant. Viatjà per Egipte i pels EUA, i en descriví els sistemes d'irrigació en dos llibres, que publicà juntament amb N. Puig de la Bellacasa. Fou director general de comerç, indústria i treball, al ministeri de foment, i diputat a corts per Tarragona (1910-23). Publicà també Proyecto de... mejoras para el puerto de Alicante (1902) i Los aglomerantes en las obras marítimas (1928).

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nicolau i Seguí, Joan Baptista  (Palma de Mallorca, 1804 – 1832)  Metge i escriptor. Doctorat en medicina a Montpeller (1824), és autor d'obres professionals i de poesies en francès i en castellà, i d'una traducció catalana, inacabada i inèdita, de l'Eneida de Virgili.

29 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Nicòtera, batalla naval de  (Nicòtera, Calàbria, Itàlia, 11/oct/1282)  Combat marí. Ocorregut davant la població d'aquest nom, entre l'estol de Carles I de Nàpols i una part de l'estol català, format per catorze galeres. Malgrat la situació d'inferioritat d'aquestes, assoliren una victòria esclatant i capturaren diverses naus enemigues, amb un gran nombre de presoners, que Pere II de Catalunya-Aragó féu posar en llibertat.

30 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaNidoleres  (Tressera, Rosselló Poble, al sud del municipi, a l'esquerra del Tec.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nieto, Manuel  (Reus, Baix Camp, 1844 – Madrid, 1915)  Compositor. Fou director d'orquestra a bon nombre de teatres madrilenys. Gran part de la seva producció és constituïda per obres líriques per a l'escena, tals com Nuvolada d'estiu (1875), Madrid se divierte (1882) i Toros y cañas (1892), entre d'altres.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nieto i Díez, Ramon Cèsar  (Girona, 1853 - San José, Costa Rica, 1920)  Industrial i periodista. Es dedicà a diverses activitats financeres, entre les quals cal esmentar sobretot algunes de relacionades amb empreses ferroviàries. Després emigrà a Costa Rica (1895), on, entre altres activitats en pro dels interessos de Costa Rica i també dels interessos materials i personals dels espanyols que hi residien, es dedicà al periodisme, principalment al diari "La República", del qual fou director i, posteriorment, propietari. Ocupà llocs a l'administració de Costa Rica, com ara el de director de la Impremta Nacional i de "La Gaceta Oficial". Havent tornat a Barcelona per qüestions de salut, hi fou cònsol de Costa Rica durant bastant de temps. Treballà en l'organització de l'Exposició del Llibre Català que tingué lloc a Barcelona durant el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Deixà molts manuscrits d'extensió considerable.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nieto i Nieto, Enric  (Barcelona, 1883 – Melilla, 1954)  Arquitecte. Col·laborador de Gaudí en l'edificació de la casa Milà (la Pedrera), es traslladà a Melilla i executà una obra important modernista, amb clara influència francesa (edifici Tortosa, Telegrama del Rif, La Reconquista) i d'influència noucentista (Cámara de Comercio i Teatro Victoria), que derivà cap al racionalisme i, després, cap a un eclecticisme historicista. La seva obra es caracteritza per unes façanes de diferent ambientació, amb elements decoratius fets d'una manera seriada.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaNieto i Samaniego, Joan Andreu  (Illes Balears, s XVIII – s XIX)  Metge. Exercí la seva professió a l'exèrcit, i especialment a la guarnició de Girona. És autor del Memorial histórico de los sucesos muy notables de armas y estado de la salud pública durante el último sitio de Gerona (1819) i d'un estudi sobre aigües medicinals.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nieva  (Benaixeve, Serrans Llogaret, situat al sector sud-oriental del terme, al pla de Nieva; ha esdevingut cap del municipi en ésser negat Benaixeve pel pantà del seu nom. L'ermita de Sant Isidre, del s XVIII, ha esdevingut parròquia.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Niloga  (Reus, Baix Camp Barri residencial, situat al nord del centre urbà, a la perifèria, format per iniciativa privada.

37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Nils  (Pontellà, Rosselló Poble (ant: Anils), a l'est del cap del municipi, a l'esquerra de la Canta-rana.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nin, Lluís (Lluís Juste de Nin)  (Barcelona, 1945 - )  Dibuixant. Sovint signà els seus treballs amb el pseudònim Esquerrà. Ha fet de ninotaire per a diverses publicacions periòdiques -"Mundo", "Treball", "Cànigo" (amb la sèrie Petant la xerrada), etc-, i ha col·laborat amb el grup Plàstica Popular (vinculat a l'Assemblea de Catalunya) i amb diversos escriptors (Vázquez Montalbán, etc). Per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, l'any 1982 creà el personatge de La Norma que, amb guions literaris d'Avel·lí Artís (Tísner), fou el motiu principal d'una campanya de normalització lingüística de gran abast.

39 MÓN - BIOGRAFIA

Inici páginaNin i Castellanos, Joaquim  (l'Havana, Cuba, 1879 – 1949)  Compositor de família catalana. Residí a Barcelona, on estudià piano amb Carles G. Vidiella, i a París, on fou deixeble de V. d'Indy, i, alhora, professor de la Schola Cantorum. En qualitat de pianista, féu concerts a Europa i Amèrica. Residí a l'Havana des del 1939. Autor dels llibres Pour l'art (1909), Ideas y comentarios (1912), Le luth espagnol (1929), i de les recopilacions Classiques espagnols de piano (1923), 20 Cantos populares españoles (1923), 33 Pianos Sonatas by Old Spanish Composer (1925), 7 Old Spanish Lyrics (1926) i Dix Noëls espagnols (1932); publicà també les sonates del violinista Herrando (s XVII). Compongué obres per a violí i piano: El jardín de Lindaraja (1927), Suite espagnole (1929), Rhapsodie ibérienne (1930), el ballet L'écharpe bleue (1937), etc.

40 EUROPA - BIOGRAFIA

Nin-Culmell, Joaquim  (Berlín, Alemanya, 1908 - )  Compositor. Era fill de Joaquim Nin i Castellanos. Estudià amb Manuel de Falla. Encara que una mica tardana, la seva incorporació a la vida musical catalana ha estat estimable. És especialment digne d'esment, entre les seves obres, un Concert per a piano i orquestra. És autor també de Sonata i Tres impressions. El 1938 començà a ensenyar música al Midlebury College.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Andreu Nin i PérezNin i Pérez, Andreu  (el Vendrell, Baix Penedès, 4/feb/1892 – Madrid, 20/jun/1937)  Polític i escriptor. Estudià magisteri. Inicià les primeres actuacions en política el 1912, any en què va afiliar-se al PSOE, del qual fou militant fins que se'n separa amb motiu de l'adhesió d'aquest a la II Internacional. Marxà aleshores a l'URSS i col·laborà amb Lenin amb l'organització de la III Internacional. Sense estar d'acord amb totes les teories de Trotski, adoptà una actitud antiestalinista a mesura que el dictador afermava el seu poder. Fou expulsat del partit comunista i retornà a Barcelona el 1930, on realitzà una important tasca política. A favor de la llengua catalana, creà una associació per a l'estudi del català a l'escola. Fundador del POUM el 1932, va ésser més tard conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya (1936). Dissident comunista, fou detingut i assassinat a Madrid per agents del contraespionatge soviètic. Escriptor de nombrosa literatura política i revolucionària: Les...  Segueix... 

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNin i Serra, Joan Antoni  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1804 - Tortosa, Baix Ebre, 1867)  Músic i eclesiàstic. A vint anys, quan encara no havia estat ordenat sacerdot, era ja mestre de capella de la seu de Tortosa, càrrec que conservà fins a la mort, bé que hagué d'apartar-se'n durant el període de la guerra carlina, en que visqué exiliat. Compongué Kyries de la missa en fa, Gloria i Benedictus de la missa en mi i la composició Dolorosa, amb lletra i música d'ell mateix. Copià una gran quantitat d'obres polifòniques, que reuní en quaranta-vuit volums, dels quals només se n'han conservat vint-i-un.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nin i Tudó, Joaquim  (el Vendrell, Baix Penedès, s XIX - Catalunya, s XIX)  Escriptor. Germà del pintor Josep. Era militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l'antologia Caridad i resignación (1885).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nin i Tudó, Josep  (el Vendrell, Baix Penedès, 1840 – Madrid, 1908)  Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona. Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d'Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts. Féu algunes obres murals per a l'aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nines, morral de les  (Baix Ebre Veure> Cantdelgall, morral del.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nino Bravo (Lluís Manuel Ferri i Llopis)Nino Bravo (Lluís Manuel Ferri i Llopis)  (Aielo de Malferit, Vall d'Albaida, 3/ago/1944 - Villarrubio, Conca, 16/abr/1973)  Cantant melòdic. Començà en la música amb els grups Los Hispánicos i Los Supersón. Debutà en solitari el 1969 i aviat s'obrí camí gràcies a una poderosa i matisada veu i a la força de la seva interpretació. Durant la seva curta, però prometedora, carrera només edità tres discs, tot deixant cançons tan conegudes com Libre, Un beso y una flor i Noelia, amb versions posteriors d'altres artistes.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNinot, Josep de  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1605 – Lleida, 1673)  Eclesiàstic. Canonge de Girona, fiscal de la inquisició i auditor del tribunal de la Rota. Bisbe de Girona (1664-68) i de Lleida (1668-73). Hom li atribueix el Tratado breve y compendiado de la calificación que merecen los delitos de herética pravedad en los reinos españoles', imprès a Saragossa el 1668.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ninot, Magí  (Barcelona, s XVII - 8/ago/1714)  Ciutadà de Barcelona. Al costat del príncep Enric de Darmstadt defensà Barcelona en el primer atac borbònic (1706). Membre del Consell de Cent (1713-14) i capità de la Coronela, fou ferit mortalment en la defensa del Portal Nou.

48 CATALUNYA - EMPRESA

Ninou  (Barcelona)  Fira del vidre que tenia lloc, per cap d'any, a la plaça del Born. Des de l'edat mitjana. Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció; les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats. La plaça era enramada. A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, procedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d'un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou.

49 ILLES BALEARS - CULTURA

nins blauets, Escolania dels  (Illes Balears)  Altre nom de l'Escolania Blauets de Lluc, els membres de la qual són anomenats habitualment blauets (nin blauet).

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ninyerola  (Picassent, Horta Masia i antic llogaret, al límit occidental del terme. Correspon a una antiga alqueria islàmica.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNinyoles i Monllor, Rafael Lluís  (València, 1943 - )  Sociolingüista. Professor de sociologia a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València i sociòleg de la diputació provincial de València. Ha col·laborat al diari "Madrid", a "Gorg", "Serra d'Or", "Cuadernos para el Diálogo", "Revista de la Opinión Pública", etc. Autor de L'opinió pública (1968), Conflicte lingüístic valencià (1969), Idioma i prejudici (1971), Idioma y poder social (1972), Sociología del lenguaje (1974), Estructura social y política lingüística (1975), Bases per a una política lingüística democràtica a l'Estat espanyol (1976), Madre España (1979) i El País Valencià a l'eix mediterrani (1992).

52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Niòbols  (Canavelles, Conflent Veure> Nyòvols.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nisard, Pere  (Niça, França, s XV - Illes Balears, s XV)  Pintor gòtic. Documentat a Palma de Mallorca, entre 1468 i 1470. Es creu que el seu cognom fa referència al seu origen. Conegut per la taula central i la predel·la del Retaule de Sant Jordi del museu diocesà de Palma, la peça més rellevant de la pintura mallorquina del s XV, inspirada en una obra perduda de Van Eyck, que era propietat d'Alfons IV el Magnànim. Aquest retaule palesa un estil eclèctic, amb influències flamenques i italianes, combinació de l'interès pels petits detalls, per les qualitats tàctils dels objectes i pel paisatge, i amb una corporeïtat de les figures en la línia del quatrecentisme italià.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nissim ben Reuben Gerundi  (Girona, s XIV – Barcelona, v 1375)  Metge, astrònom, talmudista i rabí. Principal autoritat del judaisme català al s XIV. Regí l'escola de Barcelona, on es formaren els grans rabins de la generació posterior. El 1352 fou cridat pel rei Pere III per assistir l'infant Joan en una malaltia; consta que els anys 1357, 1369 i 1373 aquests li encomaren qüestions jurídiques entre els jueus. El 1367 sofrí presó, amb altres principals jueus de Barcelona, per una falsa acusació de crim ritual. Escriví uns 20 comentaris sobre tractats del Talmud i 13 comentaris més sobre el Pantateuc, 12 homilies, unes 77 respostes a qüestions de dret, poesies i quatre cartes. Se n'ha conservat una còpia autògrafa del Pantateuc datada el 1336.

55 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaNit de Santa Llúcia  (Catalunya, 1951 - )  Festa literària que se celebra el 13 de desembre. Del 1928 al 1938 fou la data -aniversari de la mort de Joan Crexells- de la concessió del premi Crexells de novel·la. Creada per l'editor Josep M. Cruzet, començà el 1951 als locals de l'antiga Llibreria Catalònia, i amb caire íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novel·la i Óssa Menor de poesia de l'editor Josep Pedreira. El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català (narracions) i Aedos (biografia), i el 1959 el Maspons i Camarasa, després Catalònia (monografies comarcals). El 1960 hi fou incorporat el Sant Jordi (novel·la) -i deixà d'ésser convocat el Joanot Martorell-, i s'incrementaren la concurrència i la projecció pública de la festa (consistent en un sopar mentre pel sistema de votacions successives els jurats atorguen...  Segueix... 

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Niu des Corbs, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Vénda, a la parròquia de Sant Joan Baptista.

57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Niu Guerrer, Lo  (Barcelona, 13/des/1884 - 1/gen/1905)  Periòdic literari i humorístic. Fundat com a òrgan de la societat recreativa i cultural barcelonina del mateix nom, aparegut, en una primera època, del 1884 al 8/mar/1885. Era il·lustrat per Pellicer i Llopart. En una segona època (de l'1/des/1897 a 1905) fou només publicació interna de la societat.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Niubó i Bernadàs, Ignasi  (Catalunya, s XVII – 1714)  Militar austriacista. Participà en l'ofensiva del 1706 per alliberar Aragó i sobresortí en l'atac a Tauste. Durant els setges del 1713 i del 1714 participà en la defensa de diversos llocs de Barcelona.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Niula  (Ger, Baixa Cerdanya Llogaret, situat al nord de la capital del municipi.

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaNivel, El  (Barcelona, 1871 – s XIX)  Periòdic obrerista. Dirigit per Enric Cabañas, i amb R. Cartañà, P. Ripoll i Viralta com a principals col·laboradors. Intentà, sense èxit, de promoure un obrerisme republicà (a través d'una Associació Nacional de Treballadors), oposat a l'obrerisme internacionalista.

101 EUROPA - BIOGRAFIA

Noailles, Anne-Jules  (París, França, 1650 - Versalles, França, 1708)  Militar i polític. Segon duc de Noailles i comte d'Ayen. Era fill d'Anne de Noailles, del qual n'heretà el càrrec de governador del Rosselló (1678-82). Dirigí (1690-94) l'exèrcit francès que operà a Catalunya, avançà i posa setge a Girona i prengué la Seu d'Urgell (1691). Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp (1693). L'any següent fou fet cap de l'exèrcit del Rosselló i, en iniciar-se la conquesta del Principat, Lluís XIV el nomenà lloctinent de les terres conquerides (1694). Travessà el Ter (mai/1694) i prengué Palamós, Girona i Hostalric. Després de la conquesta de Castellfollit (1695), hagué de retirar-se i deixà el comandament a les mans del duc de Vendôme. Portà a París el manuscrit il·lustrat de la Bíblia, avui a la Biblioteca Nacional de París, escrit possiblement a Ripoll el s XI i que pertanyia a Sant Pere de Rodes.

61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Noals  (Montanui, Alta Ribagorça)  Poble (1.028 m alt), situat a l'esquerra de la Valira de Castanesa. De la seva parròquia (Santa Maria) depèn l'església de Benifonts. Formava municipi independent a mitjan s XIX.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noarre  (Lladorre, Pallars Sobirà Caseria (1.592 m alt), a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Noarre, afluent, per l'esquerra, del riu de Tavascan, format per la unió del riu de Guerosso i el de Flamilella.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaNoarte, estany de  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Estany glacial, a la vall de Cardós, l'emissari del qual, el riu de Noarte, aflueix a la Noguera de Cardós per la dreta al pla de Boaví. És comunicat per un canal subterrani amb el riu de Certascan i amb la central elèctrica de Tavascan.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rossend Nobas i BallbéNobas i Ballbé, Rossend  (Barcelona, 1838 o 1849 – 1891)  Escultor. Format a l'Escola de Llotja i amb Agapit Vallmitjana. A més d'escultura, cultivà l'aquarel·la. Escultor d'una gran sensibilitat, fou un dels que al seu temps es dedicà amb més intensitat expressiva a la ceràmica, de la qual es conserven nombrosos exemplars en parcs i jardins. Es donà a conèixer com a escultor amb Segle XIX -més coneguda per Torero ferit (Museu d'Art Modern de Barcelona)-. L'extensa producció de figuretes de fang -la majoria, tipus rurals (Pagesos catalans)- entra dintre les seves millors obres. Entre les seves escultures de grans dimensions cal esmentar les d'Aristòtil i de sant Domènec (a la Universitat de Barcelona), els monuments a Güell i Ferrer (1888) i a Rafael Casanova, que hom ha valorat pel seu alè romàntic, i la del carro d'Apol·lo, a la cascada del Parc de la Ciutadella. L'obra de Nobas és vigorosa i realista, especialment en els retrats (Elisa Masriera, Marià fortuny, Museu d'Art Modern de Barcelona), on el marbre és treballat en funció de l'esperit que caracteritza el model. Al seu taller es formaren, entre altres, Gamot, Fuxà i Llimona.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noc d'En Cols  (Olot, Garrotxa Cingle basàltic, prop del mas de les Cols, a l'esquerra del Fluvià, aigua avall de la ciutat. Hi brolla una abundant deu d'aigua.

99 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Nocelles  (la Pobla de Roda, Ribagorça Poble (1.033 m alt), (fins al 1966 del terme de Merli), situat a la dreta del barranc de Vacamorta (afluent esquerrà de l'Éssera), aigua avall de Merli. L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. A mitjan s. XIX formava municipi independent.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaNoceras, Joan Àngel  (Palma de Mallorca, 1719 – 1797)  Frare carmelità. Era doctor en teologia. Fou provincial de l'orde. És autor dels manuscrits De Immaculata Conceptione i Opuscula varia super Sanctitate et scientia B. Raimundi Lulii, entre d'altres escrits menors de caràcter lul·lià.

67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Noche, La  (Barcelona, 1924 – 1938)  Diari en castellà. Fundat per la mateixa empresa d'"El Día Gráfico". Propietat de Joan Pich i Pon i dirigit per Màrius Aguilar, Josep Amich i Francesc Aguirre, fou de tendència lerrouxista. Publicà interessants articles de Rafael Moragas. Durant la guerra civil fou editat pels treballadors en règim de cooperativa.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noè i Hierro, Ramon  (Barcelona, 1923 - )  Pintor. Residí molt de temps a Ceret. Ha conreat la pintura mural, el dibuix d'il·lustració i l'esmalt.

69 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentNoedes  (Conflent Municipi: 30,91 km2, 952 m alt, 65 hab (2012), (fr: Nohèdes). Estès des del massís de Madres fins a la Tartera i el coll de Marçac, és comprès en l'alta vall de la riera de Noedes, afluent de la Tet per l'esquerra, emissària dels gorgs de Noedes, que forma a Conat, juntament amb la riera d'Orbanyà, la riera de Callau, afluent de la Tet per l'esquerra, al sud-oest d'Orbanyà. Al sector meridional hi ha grans extensions de bosc (bosc Negre, bosc de Jújols) i la superfície agrícola és escassa, produeix patates, pomes i farratges. La ramaderia és també poc important i està integrada per bestiar boví, oví i cabrum. El terme és en procés de despoblament des de mitjan s XIX (l'any 1861 tenia 295 h). El poble és a l'esquerra de la riera de Noedes; l'església parroquial és dedicada a sant Martí. El lloc és esmentat ja el 1181. Depengué de la baronia de Conat. Informació (en francès) - Turisme (en francès)

70 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaNoedes, gorgs de  (Noedes, Conflent Estany de capçalera de la riera de Noedes, afluent de la Tet per l'esquerra. El gorg Estelat és a 2.110 m alt; el gorg Blau, molt més petit, a 2.130 m, desguassa per una conducció al naixement de la riera, a la sortida del gorg Estelat. És considerat també com a pertanyent a aquest grup el gorg Negre, a la capçalera de la veïna vall d'Évol. Han donat origen a moltes llegendes.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noel, Eugenio  (Madrid, 1885 – Barcelona, 1936)  Escriptor castellà. Nom amb que fou conegut Eugenio Muñoz. Les seves campanyes antiflamenques, antitaurines i anticlericals li aportaren una certa impopularitat. Autor de: Nervios de la raza (1915), Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena (1916), Raza y alma (1926), Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre (1930), Pan y Toros (1930), etc.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Noell, Jaume  (Rosselló, s XVII)  Guerriller. Fou dels qui s'alçaren el 1667 enfront de la dominació francesa sobre el Rosselló. Passà bastants anys sobre les armes.

73 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Noëll, Renat  (Perpinyà, 1921 - )  Bibliotecari de Perpinyà (1966). Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 (1983), de 1940-60 (1969), de 1906-40 (1973) i dels orígens al 1905 (1976), així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon (1962) i L'histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan (1896-1914) (1970).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogaret de Foix de la Valette, Louis-Charles-Gaston  (França, s XVII - Roses ?, Alt Empordà, 1658)  Militar i duc de Candale. El 1657 fou nomenat generalíssim de l'exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona. Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions (per les quals fou amonestat per Mazzarino), hagué de retirar-se a Camprodon. Fou governador de Roses (1657-58).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNogué i Font, Joan  (els Hostalets d'en Bas, Garrotxa, 1958 - )  Geògraf. Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984. El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa. Professor des del 1983 a l'Estudi General de Girona de la mateixa universitat, fou catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992. S'ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc (1986) i per la geografia política Els nacionalismes i el territori (1991), El Fluvià com a pretext: estudi i intervenció (1993), Las Otras geografías (2006, amb Joan Romero) i Paisatge i salut (2008). El 2010, amb Paisatge, territori i societat civil guanyà el Premi Joan Fuster d'assaig. L'any 2005 va ser nomenat director de l'Observatori del Paisatge, ens consultiu de la Generalitat de Catalunya.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogué i Massó, Josep  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1880 - Huelva, Andalusia, 1973)  Pintor, gravador i aquarel·lista. Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys. Participà en nombroses exposicions barcelonines entre els anys 1901 i 1944. Fou professor de dibuix artístic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona del 1942 al 1950. Exposà individualment a Barcelona el 1950 i el 1951. Entre les seves obres sobresurt el mural de l'altar major de l'església de Moià, encarregat pel seu amic el tenor Francesc Viñas. Fou director de l'Escuela de Artes y Oficios de Jaén. Conreà diversos gèneres. Fou corresponent de l'Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Històrico-Artístics de Barcelona.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nogué i Roca, Josep  (Vic, Osona, 1851 - Catalunya, 1908)  Metge i escriptor. En el camp literari és autor de les obres teatrals Deliri de grandeses (1897), Ángela (1898), Tant tens tant vals (1899), En lo ball de la Candelera (1899) i Los desheredados (1900). Ve deixar obres inèdites, entre les quals En Josep Valdaura, traducció de Los desheredados.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNoguer, Narcís  (Barcelona, 1858 – Madrid, 1935)  Jesuïta. Estudià dret, filosofia i lletres i Sagrada Escriptura, i residí a Holanda i a Àustria. Defensor d'un sindicalisme mixt i catòlic, publicà nombroses obres sobre aquest tema: El modernismo en la Acción Social (1910), Cuestiones candentes sobre la propiedad y el socialismo (1924), Los sindicatos profesionales de obreros en la dirección de la Santa Sede (1926), etc.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguer de Segueró, el  (Beuda, Garrotxa Gran masia, situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró. Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d'enllaços successius i de l'explotació del gran patrimoni des de la fi del s XVI. L'actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan s XVIII. El cognom es mantingué fins al s XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives (de Lledó) i als Vayreda (d'Olot).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguer i Bosch, Ramon  (Figueres, Alt Empordà, 1861 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Era procurador dels tribunals. El 1886 i 1887 publicà l'Indicador Ampurdanés, guia de l'Empordà, que havia fundat Enric Serra. És autor d'una Guía de Figueras y pueblos del Ampurdán (1888).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguer i Comet, Ramon  (Figueres, Alt Empordà, 1886 – Barcelona, 1969)  Advocat, periodista i polític. Des del 1908 exercí el secretariat de la Joventut del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona i fou secretari general (1918-31) del Partit Republicà Català fins que aquesta formació es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat provincial (1921), va ésser secretari i conseller de l'Assemblea de la Mancomunitat (1921-23). En temps de la República fou governador civil de Tarragona. Redactor del diari "El Poble Català" (1903-13), col·laborà també en altres publicacions catalanes.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNoguer i Moré, Santiago  (la Cellera de Ter, Selva, 1894 – Barcelona, s XX)  Metge dermatòleg. En el servei de dermatologia de l'hospital de Sant Pau va fer una important tasca pedagògica i investigadora, el resultat de la qual ha estat la publicació de nombroses articles de la seva especialitat. El 1930 fou nomenat director de l'hospital de Sant Llàtzer de Barcelona, per a malalts de lepra.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Noguera, Andreu  (Llucmajor, Mallorca, 1581 – Saragossa, Aragó, 1645)  Framenor. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. Promogué la construcció del claustre del convent palmesà de Sant Esperit, desaparegut al s XIX. És autor d'escrits religiosos inèdits.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguera, can  (Ripoll, Ripollès Colònia fabril, a l'esquerra del Freser, prop del límit amb el de Campdevànol.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguera, Esteve  (Barcelona, s XIII)  Mercader. Traficava intensament amb els ports africans. Era un navegant expert. Hi ha constància del seu viatge, el 1278, al port marroquí de Safi, molt allunyat de l'estret de Gibraltar per la costa atlàntica. Aquesta travessia s'anticipà en tretze anys a la realitzada, amb detalls més coneguts, pels Vivaldi genovesos.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguera, Josep  (Barcelona, 1806 ? - 1880 ?)  Gravadors. Nom de dos artesans -pare i fill-. La seva extensa producció d'auques, romanços, ventalls, etc, es mou dins la imatgeria popular i s'inspira en la Barcelona típica del s XIX. Les obres de l'un i de l'altre són difícils de diferenciar.

87 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca de la NogueraNoguera, la  (Catalunya Comarca: 1.784,06 km2, 39.376 hab (2014), 30 municipis, capital: Balaguer. Limita al nord amb el Pallars Jussà, al nord-est amb l'Alt Urgell, a l'est amb el Solsonès i la Segarra, al sud amb l'Urgell, el Pla d'Urgell, al sud-oest amb el Segrià i a l'oest amb Aragó - GEOGRAFIA FÍSICA: S'hi distingeixen dos sectors: l'alta i la baixa Noguera. L'alta Noguera comprèn la serralada pre-pirinenca del Montsec, que, tallada per les dues Nogueres, s'individualitza en el Montsec d'Ares i el de Rúbies, al peu dels quals s'estenen la vall d'Àger i la conca deInici página Meià, i el Segre Mitjà, sector d'aquest riu que drena la Depressió Central. La Noguera baixa esta formada per la Noguera estricta, compresa entre el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i, a partir de la ribera de Sió, la plana d'Urgell, regada pel canal d'Urgell. La meitat meridional presenta clima mediterrani amb tendències continentals i al Montsec és de muntanya mitjana; pluges escasses...  Segueix... 

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Noguera, la  (Alta Ribagorça Contrada, coneguda també amb el nom de la Terreta.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Noguera, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1670 a Antoni de Coloma, fill dels comtes d'Elda i d'Anna, sobre el lloc de Noguera. Passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrrostro, i als Osorio, comtes de Cervelló.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Noguera, Miquel  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1833)  Metge. Fou catedràtic de patologia a l'estudi general. Fundà l'hospital militar de Maó. És autor d'escrits professionals.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguera, Pere  Veure> Martínez i Noguera, Pere.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Noguera, Pere de  (Barcelona, 1592 - Lima, Perú, v 1655)  Escultor i arquitecte. Desarrelat de Catalunya, va viure a Andalusia i després emigrà al Perú, on esdevingué un dels més prestigiosos artistes del barroc de Lima, on arribà el 1619. Executà l'extraordinari cadirat de la catedral (1627) i l'acabament de la portalada del Perdón (1636), començada per Juan Martínez de Arrona (1626), la disposició de la qual tingué molta influència.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaNoguera, sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Mateu d'Aubarca.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera, Salvador  (País Valencià, v 1710 – València, 1768)  Compositor i sacerdot. Fou mestre de capella a l'església dels Sants Joans i el col·legi del Corpus Christi, ambdós de València. Compongué nombroses obres religioses, magnificats, misses, motets, nadales, etc, la majoria per a solistes, cor i orquestra.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Noguera, Vicent  (València, s XVI – 1645)  Frare dominicà. Fou mestre en arts i en teologia. El 1612 li fou donada la càtedra de filosofia de la Universitat de València. Ocupà bon nombre de càrrecs dins el seu orde i la inquisició. És autor d'unes Obras teológicas.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguera de Cardós, la  (Pallars Sobirà Riu pirinenc, afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa. És format per la unió de dues branques distintes (pel riu de Lladorre, originari de la regió lacustre de Certascan i Romedo, i pel riu de Tavascan o Noarre), que s'uneixen a Tavascan, poble a partir del qual el riu pren, decididament, la direcció nord-sud, fins al seu aiguabarreig a Llavorsí. És un riu d'alta muntanya, el règim del qual presenta escassa irregularitat i una forta importància del factor níval, que condiciona les variacions estacionals. La conca ocupa uns 250 km2 i el cabal és de 9 m3/segon. Els seus afluents principals són, per l'esquerra, la Noguera de Vallferrera i el riu de Burg, i, per la dreta, el riu d'Estaon. La seva vall és coneix amb el nom de ribera de Cardós o vall de Cardós, i constitueix una important cubeta sobreexcavada pels gels, ja que fou ocupada per una gelera quaternària d'uns 5 km de longitud. Important aprofitament hidroelèctric.

97 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaNoguera de Tor, la  (Alta Ribagorça Riu pirinenc de la vall de Boí, afluent esquerrà de la Noguera Ribagorçana. És l'artèria principal de l'anomenada vall de Boí. Neix a uns 2.400 m alt, a la zona lacustre del Comaloforno i tuc de Colomers, separat de la conca del seu col·lector per les muntanyes que culminen al pic de Besiberri (oest) i de la conca de la Noguera Pallaresa pel pic de Colomers i el portarró d'Espot (est), que actuen de divisòria d'aigües. Corre en direcció nord-est - sud-oest, i drena l'àrea nord-oriental de l'Alta Ribagorça, fins al seu aiguabarreig, aigües amunt del Pont de Suert; el sector inicial transcorre encaixat en el rocam amb un pendent accentuat, que minva a partir de Boí fins a prop de Llesp, on els vessants són molt més suaus. La seva vall és profundament dissimètrica, ja que els afluents de la dreta tenen escassa importància (barrancs de Comaloforno, de Remangueres, Espiella), mentre que els de l'esquerra són llargs i cabalosos, entre aquests darrers cal esmentar la ribera de Sant Nicolau, que recull els cursos d'Aigüestortes, i la riera de Sant Martí, ambdués de direcció est-oest. Té règim nival de transició i presenta una irregularitat interanual escassa, un màxim a la primavera-estiu (juny), un mínim tardoral i un marcat estiatge hivernal (gener). El seu cabal mitjà és, a Llesp, de 8,5 m3/segon. Notable aprofitament hidroelèctric.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Noguera de Vallferrera, la  (Pallars Sobirà Riu pirinenc, afluent esquerrà de la Noguera de Cardós i subafluent de la Noguera Pallaresa. Neix a uns 2.300 m alt, a l'estany d'Aresi; pren primer la direcció est-oest, circumval·la la serra de Monteixo i s'orienta vers el sud-oest, fins a l'aiguabarreig amb la Noguera de Cardós, prop de Tírvia. Règim nival atenuat i cabal regular; té 29 km de longitud. Al sector de capçalera recull les aigües de diferents llacs glacials. El seu principal afluent és el riu de Tor, que hi aflueix per l'esquerra prop d'Alins de Vallferrera. La ribera forma la vall Ferrera, on s'han concentrat els pocs nuclis de població.

Anar a:    Ni ]    [ Nicolau i ]    [ Nie ]    [ Nins ]    [ Nob ]    [ Noguer i C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -