A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cal ]    [ Cala R ]    [ Calaf ]    [ Calap ]    [ Calbi ]    [ Calder ]

Quan vegis una persona bona, intenta imitar-la, quan vegis una persona dolenta, examina't a tu mateix. (Confuci)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cal Canonjo  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Veïnat (o Cal Canonge), situat a l'est de Masbarrat.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cal Guardiola  (Terrassa, Vallès Occidental)  Jaciment del Plistocè inferior. Fou excavat l'any 1997, fruit de la important concentració de material fossolífer aparegut durant els rebaixos de l'ampliació de la Mútua Sanitària d'aquesta licalitat. Un seguit d'esllavissades procedents de l'àrea actual de Matadepera propicià la conservació d'una variada fauna d'un estadi climàtic temperat. Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides colindants, com els hipopòtams i els peixos; d'altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants i les daines; i d'altres més propis d'espais oberts, com el cavall de Stenon, l'elefant i un simi macaco. Aquesta varietat d'herbívors eren depredats per les hienes de mossell curt, per l'ós i per petits depredadors com el linx, la guineu i el gos. L'excepcional conservació de les restes vegetals permeté conèixer millor la vegetació de la Terrassa d'ara fa entre 1,8 milions i 800.000 anys.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCal Monjo  (Arbúcies, Selva)  Veïnat, situat a la confluència de la riera Gran amb la de can Dorca.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cal Rubió  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Caseriu, a la dreta del riu de Foix.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cal Salines  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Caseriu, a la dreta del riu de Foix.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cala, la  (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre)  Altre nom del poble.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cala, la  (Benidorm, Marina Baixa)  Urbanització turística, situada a la platja que s'estén al sud de la ciutat, al peu del tossal de la Cala.

28 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala, sa  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda de l'antic quartó de Santa Eulària, actualment parròquia de Sant Vicent de sa Cala (poble també conegut amb el nom de sa Cala), a l'extrem nord-oriental de l'illa. És drenada pel torrent de sa Cala, que neix vora Sant Joan i desemboca a la cala de Sant Vicent (dita també popularment sa Cala).

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cala, tossal de la  (Benidorm, Marina Baixa)  Turó que tanca pel sud la platja de la població (prop de la urbanització de la Cala), als vessants del qual hi ha restes d'un poblat ibèric, poc excavat, i d'un possible santuari. Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica (s III-I aC). A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d'un altra poblat ibèric, potser una mica més antic.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCala Blanca  (Ciutadella, Menorca)  Urbanització i centre turístic, a la costa occidental de l'illa, al sud de Santandria.

7 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Cala Blanca, naveta de  (Menorca Naveta d'habitació situada a l’illa. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar. Es una de les poques construccions d'aquest tipus que han estat documentades a l'illa. Fou utilitzada entre el final del s XVIII i el s XIII aC.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Blava  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Urbanització de la costa de l'illa, entre s'Arenal i el cap Enderrocat.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Bona  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Urbanització i caseriu, a la costa de l'illa, al nord de Cala Millor. És un important centre turístic.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala de Bou  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà, pròxima a la badia de Sant Antoni. És una zona d'hotels i d'importants urbanitzacions turístiques de l'àrea de Sant Antoni de Portmany.

131 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala de Portinatx, sa  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Urbanització turística i residencial, situada al voltant de cala Portinatx.

132 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala de Sant Vicent  (Pollença, MallorcaVeure> Sant Vicent.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCala d'Hort  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Vénda, a la parròquia d'es Cubells, prop de la cala d'Hort.

12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala d'Or  (Santanyí, Mallorca Oriental Caseriu i centre turístic, a la zona coneguda per ses Puntetes, on s'obren, perpendiculars a la costa, la cala Llonga, el caló de ses Dones i la cala Gran. Projectada per l'urbanista Bellini el 1934, per encàrrec de Josep Costa i Ferrer, amb cases blanques d'estil eivissenc, voltades de pinedes, fou a la seva època una urbanització modèlica. El 1970 tenia 22 establiments hotelers.

133 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala en Porter  (Alaior, Menorca)  Nucli turístic, a la costa meridional de l'illa, a la cala d'en Porter.

13 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Figuera  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Caseriu i centre turístic, en una cala que forma l'extrem sud-oest de la badia de Palma de Mallorca, és un penya-segat de 45 m d'alt. Hi ha un far. Des de l'edat mitjana hi hagué un petit embarcador, i el 1569 hom hi construí la torre de defensa d'en Beu. Al llarg del s XX assolí una certa importància com a port de pesca, i s'hi establí un nucli de pescadors; el 1950 hi fou construïda una petita llotja; darrerament, però, aquesta activitat és en decadència, i esdevingué lloc d'estiueig.

134 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Fornells  (Calvià, Mallorca)  Urbanització turística, situada a la cala Fornells. Fou projectada el 1958 i actualment és conurbana amb Peguera.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Gamba  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri d'estiueig, Situat a la costa, a l'est de la ciutat, tocant al nucli de població de Coll d'en Rabassa. Té un port de pesca i esportiu.

135 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Lliteres  (Capdepera, Mallorca)  Urbanització turística, vora Cala Rajada.

136 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCala Llombarda  (Santanyí, Mallorca)  Nucli turístic, situat a la costa, a la cala Llombarda, a ponent del port de Santanyí.

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Llonga  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Vénda, al sud de la vila, centrada en la cala Llonga, que ha esdevingut un centre turístic.

16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Major  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri residencial, situat a l'oest del port, entre Portopí i Cas Català, al voltant de la platja sorrenca de cala Major. Hi han estat construïts prop de 50 hotels i nombrosos apartaments.

17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Millor  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Urbanització i caseriu, a la costa de l'illa, situada al nord de la punta de n'Amer. És un important centre turístic.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Molí  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Caseriu d'estiueig, a la costa occidental de l'illa, prop de cala Molí, al nord de Cala Vedella.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Moreia  (Manacor, Mallorca Oriental)  Caseriu i centre turístic (o s'Illot), a la costa de l'illa, al límit amb el municipi de Sant Llorenç des Cardassar, on s'esten la major part de la platja arenosa de sa Moreia.

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Morlanda  (Manacor, Mallorca Oriental)  Caseriu de la costa de l'illa, al sud de Cala Moreia.

21 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Murada  (Manacor, Mallorca Oriental)  Urbanització, a la costa oriental de l'illa, a la cala Murada, prop del terme de Felanitx, iniciada el 1956.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCala Rajada  (Capdepera, Mallorca Oriental Poble (o Cala Ratjada), a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada. Format al s XIX a l'indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d'estiueig; la família March construí al turó de l'antiga torre Cega la seva residència. A la fi del s XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L'església del Carme fou erigida en parròquia el 1939. Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l'illa.

137 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cala Romana  (Tarragona, Tarragonès)  Urbanització, situada al nord-est del terme, vora la carretera de Barcelona.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Santanyí  (Santanyí, Mallorca Oriental)  Caseriu i centre d'estiueig de la costa, en una cala, a l'est de Cala Figuera, prop d'on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Saona  (Formentera, Eivissa)  Vénda, a la costa occidental de l'illa, dins la parròquia de Sant Francesc Xavier.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cala Vedella  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Urbanització i centre turístic, a la costa occidental de l'illa, entre Cala Molí i Cala d'Hort.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Calabarra  (Torís, Ribera Alta)  Caseriu, situat a l'extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCalàbria, duc de  Veure> Ferran d'Aragó (mort el 1494).

32 EUROPA - BIOGRAFIA

Calàbria, Joan de  (Itàlia, s XV – 1504)  Fill de Joan d'Anjou. Després de morir el seu pare, fou enviat a Catalunya pel seu avi Renat d'Anjou, rei dels catalans revoltats contra Joan II, per fer-se càrrec de la direcció de la guerra com a lloctinent general seu (1471). Però les nombroses defeccions del seu bàndol i la manca de l'ajut francès que esperaven no li permeteren de contenir l'ofensiva desencadenada per Joan II. La capitulació de Barcelona del 1472 li assegurà un salconduit.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calabuig  (Bàscara, Alt Empordà)  Poble (132 m alt), al sud-est de la vila, a la plana al·luvial estesa a la dreta del Fluvià, regada per la sèquia del molí de Calabuig. L'antic castell de Calabuig, del comtat d'Empúries, pertanyé fins vers el 1175 al monestir de Banyoles, que havia fundat anys abans el priorat de Calabuig a l'església parroquial de Sant Nicolau (avui arruïnada), situada a 1 km del castell, al nord. El castell fou destruït per ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó durant l'expedició de càstig contra el comtat d'Empúries (1275). El priorat perdurà fins el 1618. El 1691 la parròquia fou traslladada al clos de l'antic castell, on s'havia anat traslladant la població, sota l'advocació de sant Feliu.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Calabuig i Carra, Vicent  (Bocairent, Vall d'Albaida, 1852 – València, 1915)  Jurista i polític. Fou catedràtic de dret romà i de dret civil a la Universitat de València. Milità en el partit conservador de Francisco Silvela, i representà al congrés de diputats els districtes d'Alzira, Gandia i València en diverses legislatures.Inici página També fou senador per la província i per la Universitat de València.

35 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaCalaceit  (Matarranya Municipi: 81,11 km2, 511 m alt, 1.076 hab (2014). Situat entre les conques dels rius d'Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta. La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli, activitats complementades per altres d'agrícoles (cereals, vinya i ametllers) i industrials derivades de l'agricultura. Ramaderia bovina i porcina. La vila és a la carena d'un serrat que forma la divisòria d'aigües dels dos rius, al peu del turó de Sant Cristòfol, és d'origen islàmic; hi destaquen l'església arxiprestal de Santa Maria del Pla (de mitjan s XIII, reedificada al XVIII), amb una notable façana barroca; l'interessant capella de la Mare de Déu del Pla (mitjan s XVIII); una plaça porticada i diverses cases senyorials, com la casa de la vila (1606). 1 km al sud de la vila hi ha el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit (s -V a -III), un dels més grans de la comarca, que estigué voltat d'una muralla; excavat inicialment per P. Bosch i Gimpera en 1915-19. Dins el terme hi ha també el barranc de Calapatà (amb pintures prehistòriques) i el llogaret del Mas de l'Ametlla. Àrea comercial de Tortosa. El castell de Calaceit fou centre de la comanda de Calaceit de l'orde de Calatrava. Ajuntament (en castellà)

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calado i Colom, Màrius  (Barcelona, 1862 – 1926)  Pianista. Actuà a París amb molt d'èxit i guanyà el primer premi de piano al Conservatori d'aquesta ciutat (1881), i després actuà per Europa i per Amèrica. Essent encara jove abandonà la vida de concertista i es dedicà exlusivament a l'ensenyament.

37 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Caladroer  (Bellestar de la Frontera, Fenolleda)  Poble i antic castell (354 m alt), a l'oest del coll de la Batalla. En la frontera franco-catalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre elInici página Rosselló.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaCalaf  (Anoia Municipi: 9,2 km2, 680 m alt, 3.475 hab (2014). Estès per la calma, o altiplà, de Calaf en la divisió hidrogràfica de l'Ebre i del Llobregat, al nord de la comarca. Té la principal activitat econòmica en la indústria, ben diversificada: materials de la construcció (ciment), rajoleria, maquinària, farina, gèneres de punt, etc, complementada per l'agricultura de secà (cereals) i la ramaderia. La vila, que agrupa gairebé tota la població del municipi, s'alça en un turó coronat per les ruïnes del castell de Calaf, al límit septentrional del municipi; hi destaca la plaça Gran, porticada, amb l'església parroquial de Sant Jaume, col·legiata (priorat de Calaf), que és una obra gòtica del s XVII, i altres edificis notables, com l'antic edifici canonical, del s XIV, que durant un temps va ser convent franciscà. Pertany a l'àrea comercial de Manresa, però el seu mercat és un dels centres del sud de la Depressió Central amb fira de bestiar. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calaf, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou col·laborador i informador, durant el regnat de Pere II el Gran, de l'infant hereu Alfons, el futur Alfons II el Franc.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Calaf, batalla de  (Calaf, Anoia, 28/feb/1465)  Combat que tingué lloc durant la guerra civil catalana (1462-72). L'exèrcit de Pere IV, el conestable de Portugal, camí de l'assetjada Cervera, fou interceptat per les forces de Joan II comandades pel comte de Prades. Malgrat que fou derrotat i que els seus principals caps caigueren en poder de l'enemic, Pere IV aconseguí de refer-se ràpidament i d'arribar fins a Cervera.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calaf, calcàries lignitíferes de  (Calaf, Anoia)  Formació del terreny de calcàries de colors clars, amb lignits que contenen fauna sannoisiana amb Ancodus aymardi i Striatella mystia, desenvolupada extensament a Calaf, localitat tipus.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCalaf, Gaspar  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Lul·lista i poeta. De l'estament dels mercaders. Defensà, prop de Ferran II de Catalunya-Aragó, la doctrina lul·liana, posada en entredit per la publicació (1503) del Directorium de Nicolau Eimeric. Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca el 1520 en honor de Ramon Llull, en pronuncià la sentència en vers.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Calaf, priorat de  (Calaf, Anoia)  Antic priorat canonical augustinià (Sant Jaume de Calaf) fundat el 1069 com a filial de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona. El 1592 fou secularitzat, i ha restat des d'aleshores com a col·legiata, regida per un prior. Entre el 1629 i el 1639 la comunitat abandonà l'edifici gòtic i es traslladà a la nova església de Sant Jaume.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calaf i Genovès, Josep  (Reus, Baix Camp, 1915 - )  Pintor. Estudià a Tarragona, a l'Escola-Taller de Pintura i Escultura de la Generalitat. El 1939 obtingué la "Medalla Fortuny".

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calaf i Tous, Ramon  (Santes Creus, Alt Camp, 1917 - )  Escriptor. Anà a residir a Barcelona. Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L'avió de les 10,30 (1959).

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calafat, Nicolau  (Valldemossa, Mallorca, s XV - Palma de Mallorca, v 1501)  Impressor. Fundà a Palma de Mallorca, juntament amb el lul·lista Bartomeu Caldentei, la primera impremta de l'illa, traslladada durant algun temps a Miramar. Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson (1485), a expenses de Caldentei; la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist, de Francesc Prats (1487) i un Breviarium majoricense (1488), del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí.

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCalafat, Ramon  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1823)  Historiador. Terciari franciscà, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma de Mallorca, on fou sagristà almenys des del 1780 fins al 1818. Escriví dos llibres sobre les genealogies de les cases nobles de Mallorca, encara inèdits, i tres opuscles publicats al "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana"; Llibre de totes les antiguetats de la Iglésia i Real Convent del P.S. Francesc de la ciutat de Palma... (1785), Llibre d'enterraments i òbits del Real Convent de Sant Francesc de la ciutat de Palma (1786) i Llibre d'enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de la ciutat de Palma (1787).

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calafat i Danús, Baltasar  (Santa Margalida, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1735)  Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor. Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú). Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730).

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calafat i Estelrich, Jordi  (Palma de Mallorca, 24/jun/1968 - )  Regatista. Fou medalla d'or als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, en la classe 470, juntament amb F. Sánchez Luna. Fou també el segon classificat en el campionat del món de la mateixa classe els anys 1989 i 1990, i campió del món el 1992.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calafat i Mesquida, Josep  (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1887 - Sant Jordi, Palma de Mallorca, 1918)  Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca). És autor d'unes Poesies de to menor, ambInici página predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsCalafell  (Baix Penedès Municipi: 20,4 km2, 67 m alt, 24.333 hab (2014). Situat a la costa, al límit amb el Garraf. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral. La indústria de la construcció, el comerç i el turisme hi han anat arraconant les tradicionals activitats de la pesca i l'agricultura de productes mediterranis de secà (cereals i vinya). També hi ha avicultura. Port esportiu. L'increment turístic ha provocat un ascens demogràfic considerable. El poble es troba en un turó presidit per les restes de l'antic castell de Calafell; se'n destaca l'església parroquial de la Santa Creu, romànica, amb pintures murals. Dins el terme, on s'han trobat rastres d'unes termes romanes a la partida de Vilarenc. El municipi inclou també el llogaret de Montpaó, el sanatori de Sant Joan de Déu i el nucli turístic de Segur de Calafell. Àrea comercial del Vendrell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Ràdio - Club Patí

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Calafell, ciutadella ibèrica de  (Calafell, Baix Penedès)  Conjunt arqueològic. Després d'anys de treballs d'excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s'obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del s VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives. Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d'un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans. Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels guerrers i les muralles de la ciutadella. Ciutadella ibèrica de Calafell

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calafell i Gibert, Pere  (Barcelona, 1907 - Benicàssim, Plana Alta, 1984)  Pediatre. Es llicencià a Barcelona (1930) i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-38). Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut InfantilInici página de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d'assistents socials, etc, i exercí un mestratge d'una gran transcendència científica i cívica. Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria (1955-60) i fou president d'honor del primer Congrés de Pediatres en Llengua Catalana (1978).

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Calaforra, la  (Elx, Baix Vinalopó)  Torre angular, una de les quatre encara subsistents de les muralles islàmiques de la ciutat.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calaix de la Mar, el  (Tortosa, Baix Ebre)  Estany litoral (o de Baix), enclòs a l'illa de Buda, situat entre el Calaix Gran i el cordó litoral sorrenc.

56 CATALUNYA - LITERATURA

Calaix de Sastre  (Catalunya, 1769 – 1816)  Extens dietari escrit en català per Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents. Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu. En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps. N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l'Institut Municipal d'Història de Barcelona.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calaix Gran, el  (Tortosa, Baix Ebre)  Estany litoral (o de Dalt), enclòs a l'illa de Buda. Un terraplè el separa del Calaix de la Mar o de Baix.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calamanda  (Calaf, Anoia, s VIII - Catalunya, s VIII)  Màrtir cristiana. Santa que hom ha considerat nascuda a Calaf, d'on és patrona i on des del s XVI en són venerades les relíquies, a l'església de Sant Jaume. Fou verge i màrtir. La seva diada és el 5/feb.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCalandín i Calandín, Emili  (València, 1870 – Barcelona, 1919)  Escultor i pintor. Fou pensionat a Roma. Té obres remarcables al Museu de València, entre les quals el retrat de Vicent Domènech (1901). Establert a Barcelona, fou professor de l'Escola de Llotja. Treballà sobretot com a medallista durant els seus darrers anys.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Calaons, Sant Jaume de  (Catllà de Conflent, Conflent Veure> Sant Jaume de Calaons.

61 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Calapatar, barranc de  (Matarranya Barranc, afluent del Matarranya per la dreta, que neix vora Cretes; prop seu hi ha la roca dels Moros (dita també dels Quartos), amb pintures rupestres prehistòriques, que foren publicades per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc, i actualment són conservades, en part, al Museu Arqueològic de Barcelona. Hi ha poques figures, totes d'animals. El barranc rep el nom de l'antic castell de Calapatar, esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Calapatar, el  (Safor / Marina Alta)  Altre nom del riu Bullent.

63 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Calassanç  (Peralta de la Sal, Llitera Poble (736 m alt) i antic municipi: 45,95 km2, aturonat al voltant de l'antic castell de Calasanç. Conquerit el 1083 per Ermengol IV d'Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d'Urgell fins al 1098, amb l'ajuda de Pere I d'Aragó. L'antiga església del castell (Sant Bartomeu) fou un priorat dependent del monestir benedictí d'Alaó. L'església parroquial de Sant Cebrià és obra del s XVI. La població conserva algunes cases senyorials dels s XVI i XVII. A migdia hi ha el santuari de la Gansa. Fou agregat el 1970 al municipi actual (anomenat oficialment Peralta de Calassanç).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calassanç, Antoni de  (Lleida, s XVI - Catalunya, s XVI)  Cantor. Fou membre de la Capella Pontifícia, on ocupà càrrecs de consideració. Assistí al concili de Trento com a delegat per a qüestions musicals.

66 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaCalassanç, Bertran de  (Ribagorça, s XIII)  Cavaller. Juntament amb el seu germà Ramon, contrastant amb l'abstenció de la resta de l'estament militar local, ajudà Jaume I en la presa d'Albelda (1228), a la Llitera, en la guerra que aquest sostingué contra els Cabrera, detentors del comtat d'Urgell.

67 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Calassanç, Josep de  (Peralta de la Sal, Llitera, 1557 – Roma, Itàlia, 25/ago/1648)  Eclesiàstic, educador, fundador i sant. Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida i teologia a les de València i Alcalá de Henares. Ordenat sacerdot (1583), ocupà diversos càrrecs a les diòcesis de Lleida i l'Urgell. A Roma, on fou preceptor de la família Colonna, fundà una escola gratuïta (1597), origen de la Congregació Paulina de Nostra Senyora de l'Escola Pia, elevada el 1621 a orde religiós (escolapis).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calassanç, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Amb el seu germà Bertran aportà a Jaume I l'únic ajut inicial amb que comptà el monarca, el 1228, per a empendre la campanya d'expulsió dels Cabrera al comtat d'Urgell.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calassanç de Llavaneres  Nom de religió del caputxí i cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó.

127 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Calatabiano, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francofonte. El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla; el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles.

128 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Calatafimi, baronia de  (Sicília, Itàlia)  Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d'Alcamo, a Jaume de Prades; ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCalataiud, Vicent  (Albaida, Vall d'Albaida, 1700 – València, 1771)  Teòleg. Estudià a la Universitat de València, d'on fou catedràtic de filosofia i de metafísica. El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica. El mateix any ingressà a la congregació de l'Oratori. Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polémica pública, tota renovació de l'ensenyament universitari. Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas (1744-52), La verdad acrisolada. Disertación apologética teológica místico-dogmática (1753) i diverses cartes polèmiques contra Andreu Piquer (1758-59).

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Calataiud i Ferrandis d'Híxar, Agnès Maria de  (País Valencià, s XVII – 1733)  Muller (1729) del noble aragonès Juan José de Azlor, comte de Guara. Germana de Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud, del qual els seus descendents heretaren totes les seves propietats, ja que morí solter.

71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calatayud, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1883 - Illes Balears ?, s XX)  Compositor i guitarrista. Actuà com a solista en moltes ocasions. La seva tasca pedagògica fou important. És autor de nombroses obres per a guitarra.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Calatayud i Bonmatí, Vicent  (Asp, Vinalopó Mitjà, 1846 – 1908)  Escriptor i llatinista. Fou catedràtic de llatí a instituts de Maó, Orense, Alacant i València. Publicà mitja dotzena d'obres docents i els assaigs Las lenguas muertas (1883), Discurso sobre el tema "La cesación en el trabajo en días festivos" (1884), El culto externo (1889), Principios morales, políticos y sociales que han de servir de base al ejercicio de la libertad (1890), Influencia de la prensa periódica en la cultura e ilustración de los pueblos (1890), La pobreza de Cervantes (1905) i Poesía litúrgica (1909).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCalatayud i Buades, Lluís  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1887 - País Valencià, s XX)  Escriptor. Ha estat inspector de primer ensenyament a diverses ciutats. És autor dels reculls poètics Paisajes y pueblos (1924) i España (1958). També publicà Sevilla y la Semana Santa (1927) i La pedagogía y los clásicos españoles.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miquel Calatayud i CerdánCalatayud i Cerdán, Miquel  (Asp, Vinalopó Mitjà, 26/gen/1942 - )  Il·lustrador. Llicenciat per la facultat de belles arts de València, on estudià gravat i pintura, des del 1969 exercí com a il·lustrador de llibres infantils i juvenils, dels quals cal esmentar, entre d'altres, Soy un cine (1977), Soy el aire (1980), A la busca de Marte el guerrero (1984), Els lusíades (1989) i El món inventat (1990). Ha publicat en diverses revistes de caire juvenil i com a il·lustrador gràfic en mitjans de comunicació. Dins el món del còmic ha publicat diversos àlbums i és reconegut el "pare" de l'anomenada escola valenciana i introductor de les formes pop en la il·lustració infantil i juvenil. Paral·lelament s'ha dedicat a la producció de dissenys gràfics, cartells, publicitat, etc. Figurà a la llista d'honor Andersen el 1976, i ha guanyat diversos premis d'il·lustració.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Calatrava, sa  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, a la parròquia de Santa Eulària, al sud-est de l'antic recinte emmurallat, centrat pel carrer de sa Calatrava. Era el barri dels assaonadors (coneguts a Mallorca també amb el nom de calatravins). Al s XIII hom hi establí el convent de Santa Clara.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Santiago Calatrava i VallsCalatrava i Valls, Santiago  (Benimàmet, València, 28/jul/1951 - )  Arquitecte, enginyer i escultor. Format a València i a Zuric, ciutat on residí des del 1981. Les seves obres mostren la voluntat de relacionar la forma, l'estructura de l'entorn i l'equilibri estàtic de les forces. Autor de la remodelació de l'estació de ferrocarrils de Zuric, l'estació Spandau de  Berlín, la cúpula de vidre del Parlament alemany, l'Hemisfèric situat a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València i la torre de comunicacions de l'Anella Olímpica de Barcelona. Es destacà sobretot com a constructor de pontsInici página (Basilea, Mèrida, Lleida, Barcelona -Bac de Roda-, València -Alameda-, Sevilla -Alamillo, per a l'Expo 92- i Bilbao -Zubi Zuri-). També és autor d'escultures, en les quals predominen els volums i les formes geomètriques pures. El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 el premi Príncep d'Astúries de les Arts.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calbell de Banat  (Alàs i Cerc, Alt Urgell)  Veure> Vilanova de Banat.

78 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Calbera  (Beranui, Ribagorça Poble (1.207 m alt) i antic municipi: 28,34 km2, a la dreta del barranc de Castrocit. Pertangué al monestir d'Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià. L'església parroquial (Sant Andreu) és gòtica. Fou incorporat al municipi actual el 1966 (que rebé el nom oficial de Veracruz). Dins l'antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Calbet  (Alboraia, Horta)  Caseriu format per barraques i alqueries.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calbet, Jaume  (Barcelona, s XIV)  Jurista. Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis (obra perduda), Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossar super variis usaticis.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Calbet, Pere  (Alberic, Ribera Alta, 1888 – Cali, Colòmbia, 1957)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Treballà a París com a mosaïcista i vidrier, i a Madrid com a retratista. També fou bon il·lustrador.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calbet d'Estrella, Joan Cristòfor  (Sabadell ?, Vallès Occidental, 1505 – Salamanca, Castella, 1593)  Humanista i historiador. Estudià humanitats i grec a Alcalà (1545-47). Mestre de patges de Felip (desprésInici página Felip II). El 1557 promogué a Barcelona l'edició d'obres literàries castellanes. Vinculat a la cort -el 1587 fou nomenat cronista reial-, escriví per encàrrec uns intencionats elogis poètics, en llatí, de personatges com el duc d'Alba o dels qui ell anomenava pecificadors del Perú. Va escriure El felicísimo viaje del muy alto y... poderoso príncipe don Felipe (1552), que tracta del viatge per Flandes i Alemanya de Felip II, el qual va acompanyar. Altres obres són: De Afrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant (1551), Túmulo imperial (1559), Encomio latino de don Fernando Álvarez de Toledo (1573), i aquelles que es refereixen al tema de les Índies (De rebus indicis o Vaccaeis i Rebelión de Pizarro en el Perú y vida de don Pedro Gasca).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calbet i Camarasa, Josep Maria  (Vinaixa, Garrigues, 1935 - )  Metge. Estudiós i professor de història de la medicina a la Universitat de Barcelona. Ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya (1967), els corrents ideològics de la medicina catalana del s XIX i l'obra dels homeòpates. És autor d'un Diccionari biogràfic de metges catalans (1981-83), junt amb J. Corbella

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calbet i Riera, Vicenç  (Eivissa, Eivissa, 1938 - )  Pintor. Realitzà la seva formació a l'illa natal, València i alguns països europeus. Obtingué el primer premi a la Biennal d'Art Universitari d'Eivissa. Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calbinyà  (Anserall, Alt Urgell)  Poble (1.013 m alt), al vessant del sud-oest de la serra de Calbinyà (1.048 m alt), a 2 km de la Seu d'Urgell, ciutat que en detenia la senyoria. L'església parroquial (Sant Tomàs) és esmentada ja el 839. Dins l'antic terme hi ha el llogaret de Sant Andreu de Calbinyà.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Calbo, Baltasar  (Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4/jul/1808)  Eclesiàstic (o Calvó). Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d'on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter. Incità la revolta popular que s'apoderà de la Ciutadella (5/jun/1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i ambInici página això aterrí totalment la ciutat i la Junta Suprema l'acceptà com a vocal. El 7/jul/1808 fou detingut per la Junta Suprema de Govern i traslladat a Palma de Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, junt amb quasi un centenar dels amotinats.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

estàtua de Bernat Calbó a Santes Creus (Alt Camp)Calbó, Bernat  (Mascalbó, Reus, Baix Camp, 1180 – Vic, Osona, 26/oct/1243)  Eclesiàstic i sant. Cavaller descendent d'una família de repobladors del Camp de Tarragona. Estudià dret i fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona. Després d'una malaltia greu (1213), ingressà a l'orde cistercenc, al monestir de Santes Creus, on professà el 1215. Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat perpetu (1226). El seu prestigi atregué molts personatges importants a Santes Creus. Impulsà la reforma del monestir i fou un dels promotors de l'expedició de conquesta de Mallorca, en la qual fou conseller d'alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I; molts d'ells foren enterrats al monestir. Assistí als concilis de Lleida (1229) i de Tarragona (1230, 1239 i 1243). El 1231 renuncià al bisbat d'Elna, però l'any següent acceptà d'ésser inquisidor general contra els valdesos (1232), i el 1233 fou designat bisbe de Vic. Mentre continuà fent vida comunitària amb alguns...  Segueix... 

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Calbo, Joan  (València, s XVI - 1599)  Metge. Estudià a la Universitat de València. Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia. Autor d'obres didàctiques sobre cirurgia, com Cirugía universal y particular del cuerpo humano (1580), on proposà noves tècniques operatòries, que fou reeditada diverses vegades; i de l'edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glosada per Jaume Falcó (1596).

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calbó, mas  (Reus, Baix Camp Veure> Mascalbó.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCalbó, Ramon  (Tarragona, 1862 – Bolívia, 1926)  Eclesiàstic i missioner. Ingressà a l'orde franciscà el 1883, i fou ordenat sacerdot el 1888. A Bolívia es distingí extraordinàriament per la seva tasca missionera. Benet XV el nomenà bisbe titular de Catena (1919).

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calbo i Caldés, Pasqual  (Maó, Menorca, 1752 – 1817)  Pintor. Fou pensionat a Roma per l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria, que el nomenà pintor de cambra i director de la Galeria Imperial de Pintures.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calbó i Gualbes, Francesc  (Barcelona, 1625 - Deinze, Flandes, 1690)  Militar. Passà al servei de França durant la Guerra dels Segadors. Com a mariscal de camp eixí de Barcelona al davant de les forces franceses que abandonaren la ciutat (1652). Lluità en les campanyes europees de Lluís XIV: al Franc Comtat (1668) i a Holanda (1672), on fou governador d'Arnhem i, després, de Maastricht, ciutat que defensà destrament. En la invasió de Catalunya del 1684 obtingué la victòria del Pont Major, prop de Girona. Els últims anys lluità novament a Flandes.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calç, el  (Porqueres, Pla de l'Estany)  Llogaret (o Descalç). La seva antiga església parroquial (Sant Maurici) depèn de la de Pujarnol.

94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Calç, punta de sa  (Eivissa, Eivissa Cap de la costa oriental de l'illa, a l'est del municipi.

138 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Calçà  (RossellóVeure> Calce.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calça, Francesc  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Historiador i escriptor. Fou deixeble de l'humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d'arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la universitat, de la qual esdevingué rector. Col·laborà en la confecció de Lexicon latino-catalanum (1561) i escriví Cathalonia liber primis (en 4 volums, el primer publicat el 1588; els altres tres restaren inèdits). Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, iInici página encara, el 1601, féu la Sentència dels versos catalans en el certamen celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort. El Parnàs Català, de Marcillo, conté algunes de les seves poesies. Sembla que compongué algun nobiliari.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calçada, la  (Veciana, Anoia)  Antic terme (actualment masia), situat entre aquest poble i Montfalcó el Gros.

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Calçada, la  (Albocàsser, Alt Maestrat)  Caseriu, al sud de la vila.

98 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Calçada, marquesat de  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1796 a Josep-Vicent Talenç i Garrigues, de Carcaixent. Passà als Tortosa i als marquesos de Montortal.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calçada, Sant Pau de la  (Figueres, Alt Empordà Veure> Sant Pau de la Calçada.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Calçada i OlivellaCalçada i Olivella, Miquel "Mikimoto"  (Sabadell, Vallès Occidental, 13/ago/1965 - )  Comunicador. Començà la trajectòria radiofònica a Ràdio Terrassa el 1980 amb el programa Catalunya DX. El 1983 s'incorporà a Catalunya Ràdio i posà la veu per a la primera emissió d'aquesta ràdio pública, on ha fet els programes En pijama (1983-84), Mikimoto Club (1984-89), Oh! És el Mikimoto (1987-88) i Pasta gansa (1988-97). El 1986 s'incorporà a Televisió de Catalunya com a creador, director i presentador dels programes Oh! Bongònia (1987-90), Mikimoto club (1990-91), Persones humanes (1994-96) i Solvència contrastada (1996-97). Per a Televisió Espanyola féu Mikimoto clip (1991-92). Col·laborà com a articulista a l'"Avui" el 1985, i el 1995 començà a fer-ho a "La Vanguardia". Com a empresari creà la productora Sargantana Voladora i, el 1992, amb Carles Cuní, possà en marxa l'emissoraInici página radiofònica Flash FM.

101 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCalce  (Rosselló Municipi: 23,77 km2, 228 m alt, 216 hab (2013), (o Calça, ant. Cauça). Situat entre la conca de l'Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cavanac) i que limita el terme pel nord, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet. El terreny, accidentat pel massís calcari de la serra de Pena i abrupte, no hi ha permès l'extensió de l'agricultura. S'hi cultiva sobretot la vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l'Aglí i la vall del torrent de la Bula, i que forma part del vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat Corberes de Rosselló. L'explotació de pedreres de marbre complementa l'activitat econòmica del municipi. El poble és emplaçat al vessant meridional de la serra de Pena; l'església parroquial conserva un retaule del començament del s XVII. Hi ha restes de l'antic castell de Calce, citat el 1312. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

129 CATALUNYA - CULTURA

calçot  (Catalunya)  Grill de ceba blanca cultivada a la qual s'hi afegeix terra al voltant (calçar) i que és cou a foc viu durant la tipica Calcotada.

126 CATALUNYA - CULTURA

calçotada  (Valls, Alt Camp)  Apat originari de la ciutat de Valls, el plat principal del qual són els calçots, els quals són cuïts a foc viu i sucats en una salsa de Calçots (o salvitxada). Té lloc generalment a l'aire lliure, en colla. Calçotada i Calçots

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caldagués, Raimon  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Militar (o Càldegues), titulat comte de Caldagués. En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos (ago/1808), els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès (set/1808), i els derrotà a Sant Cugat; això els obligà a replegar-se a Barcelona. En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr (feb/1809) i fou fet presoner al Vendrell; dut aInici página França, restà lliure en caure Napoleó. El 1816 ascendí a tinent general. El 1823 pertanyia a l'estat major de l'exèrcit a Catalunya.

103 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Càldegues  (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya)  Poble (1.153 m alt) i antic municipi: 3,22 km2, a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l'antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà. L'església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que els decoraven, a més d'un fragment de l'antic retaule gòtic del s XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del s XVII. Fou annexat a l'actual municipi el 1973. Dins l'antic terme hi ha, també, el poble d'Oncés.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caldentei, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca, 1445/47 – Palma de Mallorca, 1500)  Eclesiàstic. Catedràtic de l'Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d'humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants. Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l'edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Caldentei, Guillem  (Felanitx, Mallorca, s XV – Illes Balears, 1510)  Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentei. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre. Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496).

106 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCalderer, cala en  (Ferreries / es Mercadal, Menorca)  Cala de la costa septentrional de l'illa, al límit dels dos termes.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calderó, Mateu  (Barcelona, s XIV – 1446)  Mestre il·luminador. Documentat del 1391 al 1446, és autor d'una còpia de les Gesta Romanorum encarregada pels consellers de Barcelona, feta amb una excel·lent cal·ligrafia.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calderó, Miquel de  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l'audiència, s'oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l'excomunicaren, però el Consell d'Aragó els castigà. Quan tingueren lloc les corts del 1701 s'oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d'Aragó. Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns. Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calderó i Ripoll, Pere  (Reus, Baix Camp, 25/oct/1916 - 16/jul/2009)  Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calderó i Vila, Francesc Xavier  (Vic, Osona, 1832 – 1908)  Jurista. Doctor en dret, representà el col·legi d'advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881. És autor de Lo nou còdic civil (1881), en el qual defensa el dret català. Inicià la publicació d'uns Apuntes para un diccionario de catalanismos, inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista "El Eco de la Montaña" (1862-68).

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCalderón  (Requena, Plana d'Utiel)  Llogaret, a la dreta del riu Magre.

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Calderona, serra de la  (Camp de Morvedre / Camp de Túria / Horta Alineació muntanyosa triàssica, entre les tres comarques, que estreny al màxim la plana litoral valenciana entre Benicàssim i Cullera. De direcció general nord-oest - sud-est, s'estén entre el coll de la Vinya fins el coll de la Calderona (210 m), per on passa el camí de València al monestir del Sant Esperit, bastit al centre del massís, que separa el Picaio de Sagunt de la resta de la serra. Aquest massís ha estat conegut com a centre d'activitat dels bandolers dels s XVII al XIX. Sovint, sota aquesta denominació, hom ha comprès també el conjunt orogràfic més conegut, però, com a serralada de Portaceli. La vegetació natural és representada per importants pinedes de pi blanc, amb rodals d'alzines i garrigues. Els conreus de secà (oliveres, vinya i garrofers) s'enfilen en bancals pels vessants. El barranc de la Calderona, que neix al vessant meridional de la serra, és afluent del barranc del Puig.

113 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesCalders  (Bages Municipi: 33,11 km2, 552 m alt, 968 hab (2015). Situat a l'enllaç entre el pla de Bages i el Moianès, a la vall de la riera de Calders, afluent del Llobregat. Hi ha pinedes, rouredes i alzinars, així com pasturatges. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya, olivera), i la ramaderia porcina i ovina. Les colònies industrials tèxtils de Bellveí i el Manganell es troben en crisi. La població ha sofert un ràpid descens des del 1920. El poble és a la serra que separa les valls de les rieres de Malrubí i de Calders, prop d'un turó, on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Calders, arruïnat; l'església parroquial és dedicada a sant Vicenç. Dins el terme es troben també l'església romànica de Canadell, la masia i església de la Grossa, el mas de la Guàrdia i el poble de Viladecavalls de Calders. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

114 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCalders  (el Vendrell, Baix Penedès)  Antic castell del terme de Sant Vicenç de Calders.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calders  (Sant Gregori, Gironès)  Santuari de la Mare de Déu de Calders, obra del 1770, situat a la parròquia de Constantins.

116 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calders, Antoni ?  (Llucmajor, Mallorca, s XV – Illes Balears, s XV)  Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l'orde. Fou consultor i confessor de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calders, Blanca de  (Catalunya, s XIV – Vallbona de les Monges, Urgell, 1446 ?)  Abadessa del monestir cistercenc de Vallbona. El governà del 1422 al 1446. Al seu temps foren construïts el claustre major, el refetor i la sala capitular de l'estructura actual. Reorganitzà la biblioteca de la comunitat.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calders, Lluís Joan de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Militar. Conseller en cap de Barcelona (1639), obligat per un avalot popular es dirigí a Salses (Rosselló) a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa (gen/1640). Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona. Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores.

119 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Calders, Pere  (Llucmajor, Mallorca, 1527 - Valldemossa, Mallorca, 1595)  Escriptor. Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa (1570), d'on esdevingué prior (1595). Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià... Quan ou la santaInici página missa (1588), i deixà inèdita una biografia de Caterina Tomàs.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calders, Ramon de  Veure> Caldes, Ramon de.

121 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calders, riera de  (Bages Riu (21,5 km), afluent esquerrà del Llobregat. Neix a Monistrol de Calders per la unió de les rieres de Sant Joan i de Marfà (o Golarda), que drenen l'altiplà del Moianès. El seu curs corre encaixat tot formant nombrosos meandres. Després de drenar el terme de Calders, i s'uneix al seu col·lector prop de Navarcles.

122 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Calders, riu de  (Ports Curs d'aigua intermitent dels ports de Morella, afluent del Bergantes per l'esquerra. Neix a Sant Pere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu col·lector. Té una direcció est-oest fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l'esquerra (la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal), on pren la direcció sud-nord, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l'esquerra, i amb el Bergantes.

123 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Calders del Baix Penedès  (el Vendrell, Baix Penedès Nom adoptat el 1937 per a l'antic municipi de Sant Vicenç de Calders.

130 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calders i Arús, Vicenç  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 - Barcelona, 1969)  Escriptor i grafista. Dirigí la revista "Enllà" de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a "La Tralla" i "Catalana", generalment amb pseudònim. És autor d'obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d'hivern, deInici página Shakespeare (1909). Fou el pare de l'escriptor Pere Calders i Rossinyol.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Calders i de Ferran, Ramon de  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Senyor de les baronies de Segur i de Pierola. Elegit oïdor militar de la generalitat, provocà un conflicte entre els diputats en intentar d'introduir un nombre elevat de parents a la bosses d'insaculació (1622). Fou regent de la tresoreria de l'administració reial (1629-39) i governador del Principat des del 1639. Per ordre del lloctinent, comte de Santa Coloma, participà en l'incendi punitiu de Santa Coloma de Farners (mai/1640). Poc temps després, a Girona, perdut el control de la revolta, hagué de fugir (a Blanes), i abandonà el país després del Corpus de Sang.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Calders i RossinyolCalders i Rossinyol, Pere  (Barcelona, 29/set/1912 – 21/jul/1994)  Narrador, periodista i dibuixant. Col·laborà, com a dibuixant, a "L'Esquella de la Torratxa" i, com a redactor, a "El Diari Mercantil" i a "La Rambla". Es donà a conèixer com a escriptor amb El primer Arlequí (1936), L'any de la meva gràcia (1937), La glòria del doctor Larén (1937) i Unitats de xoc (1938), crònica sobre la guerra civil. Exiliat a Mèxic (1939), es guanyà la vida com a dibuixant tècnic i col·laborà en diverses publicacions de l'exili. El 1963 tornà a Barcelona, on fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista "Lletres", i col·laborà en "La Revista de Catalunya", "La Nostra Revista" i "Pont Blau". El 1954 publicà el recull Cròniques de la veritat oculta, premi Víctor Català, que, amb altres narracions, constitueix el volum Tots els contes de Pere Calders (1968). De tema mexicà són Gent de l'alta vall (1957), Demà a les tres de la matinada (1959) i Aquí descansa Nevares (1967). Altres obres...  Segueix... 

Anar a:    Cal ]    [ Cala R ]    [ Calaf ]    [ Calap ]    [ Calbi ]    [ Calder ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -