A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pu ]    [ Pucho ]    [ Pueblo ]    [ Puget ]    [ Puig ]    [ Puig, F ]

Sempre he fet el que he pogut, que ho facin millor els que puguin. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pubill i Calaf, Pere  Guitarrista i cantant de rumba, més conegut per Peret.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pubilla Cases, la  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Barri, situat al nord del centre urbà, del qual queda separat per la línia del ferrocarril de Barcelona a Vilafranca del Penedès. Es començà a formar de manera anàrquica el decenni dels cinquanta -amb l'onada immigràtoria vers l'aglomeració barcelonina- damunt els terrenys del sector de muntanya de l'Hospitalet dedicats al conreu de secà i on hi havia, també, algunes bòbiles. Fins el 1973 no hi arribà el metropolità. Forma un continú urbà amb el barri de Can Vidalet d'Esplugues de Llobregat, i amb el barri de Can Serra forma el districte administratiu V de la ciutat.

3 CATALUNYA - LITERATURA

Publicacions de la Revista  (Barcelona, 1916 – s XX)  Col·lecció fundada per J.M. López-Picó, com aInici página complement de la revista del mateix nom. Hom hi publicà sobretot autors catalans, molt heterogenis; fins a l'esclat del 1936, edità 143 títols, entre els quals Les estances de Carles Riba, Les noves valors de la poesia catalana de Joaquim Folguera, Goethe en la literatura catalana de Manuel de Montoliu, Literatura catalana. Perspectiva general de Lluís Nicolau d'Olwer i Les planetes del verdum de Josep Carner. La col·lecció fou represa el 1949 i continuada el 1950 per Editorial Barcino; d'aquesta etapa cal destacar La poesia de Joan Maragall d'Arthur Therry i Epistolari Carles Riba-J.M. López Picó.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de La PublicidadPublicidad, La  (Barcelona, 25/feb/1878 - 1/oct/1922)  Diari en castellà. En fou director Eusebi Corominas i Cornell (1878-1906). Era alhora informatiu i polític, dins el camp republicà possibilista. Es féu cèlebre per la campanya que hi menà Jacint Verdaguer arran del seu conflicte amb la jurisdicció eclesiàstica, campanya a la qual el diari, anticlerical, tenia interès a fer costat. Es mostrà contrari al catalanisme, especialment des que Alejandro Lerroux hi publicà articles, secundats pels d'Adolf Marsillach i Lleonart; el diari caigué sota el control del partit radical i, el 1906, n'esdevingué director Emili Junoy i Gelabert, lloctinent de Lerroux a Barcelona, però tant aquest com la majoria dels redactors del diari abandonaren els radicals i se sumaren al moviment de Solidaritat Catalana. El 1907...  Segueix... 

5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera del diari La PublicitatPublicitat, La  (Barcelona, 1/oct/1922 - 23/gen/1939)  Diari en català. Procedia de la transformació de l'antic diari en castellà "La Publicidad" arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d'Olwer (amb Carles Capdevila com a redactor en cap), fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera; successivament el dirigiren Martí Esteve (1924-29), Carles Capdevila (1929-38) i Antoni Vilà-Bisa (1938-39). Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intel·lectual, i hi col·laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Carles Soldevila (que popularitzà, amb el pseudònim Myself, els seus cèlebres Fulls de Dietari), Pompeu FabraInici página (que hi publicà les seves Converses filològiques, aplegades més tard en volums), etc, a més...  Segueix... 

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Púbol (la Pera, Baix Empordà)Púbol  (la Pera, Baix Empordà)  Poble: 151 h (2009), al sud-est del cap del municipi. El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona. A mitjan s XIV l'adquiriren els Llers; continuà en la família Cervià i al s XIV passà als Campllong. Esdevingué centre de la baronia de Púbol. Al s XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor; el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l'església de Sant Pere (l'església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial) el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell, única peça documentada de l'artista, gràcies a la qual hom el pogué identificar amb el mestre de Sant Jordi; el retaule es conservà fins el 1936 in situ i actualment és al Museu Diocesà de Girona. L'edifici del castell és, com l'església, un edifici bastit en l'època gòtica. L'any 1970 fou adquirit per Salvador Dalí; hom hi ha fet una moderada restauració i ha estat decorat amb elements creats pel mateix pintor.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Púbol, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Púbol que al s XV pertanyia als Corbera, dels quals passà als Requesens, als Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens-Campllong), als Oms (cognomenats d'igual manera), als Tormo, als Batlle i als Miquel, després marquesos de Blondel de l'Estany.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puça  (Petrer, Vinalopó Mitjà Caseria i partida, al sector oriental del terme, al vessant meridional del Maigmó.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puchades i Benito, Josep Maria  (Granollers, Vallès Oriental, 1913 – Barcelona, 1982)  Enginyer industrial. Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965. Els anys 1930 col·laborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya. Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de laInici página cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona. Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caire geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la "Revista Catalana de Geografia".

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puchal i Mas, Francesc  (Barcelona, 1933 - )  Veterinari. S'especialitzà en alimentació animal a la universitat de Iowa, on es doctorà (1961). El 1968 guanyà la càtedra de zootècnia de la facultat de León. Ha presidit l'Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona (1970-73). Ha investigat les connexions del càncer amb la nutrició i té nombrosos publicacions científiques. Des del 1973 fou catedràtic de la facultat de veterinària de Madrid.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puche de Mandlewicz, Sofia  (Barcelona, 1916 - )  Pianista. Estudià a l'Escola Municipal de Música, on obtingué el premi Maria Barrientos. Anà a París a ampliar els seus estudis. Més tard fou deixebla d'Alfred Cortot i de Franz J. Hird. Ha donat nombrosos concerts al país i a l'estranger. Són notables les seves gravacions en disc.

12 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Puche i Álvarez, Josep  (Lorca, Múrcia, 1896 – Mèxic, 1979)  Metge. Estudià a Barcelona, on fou deixeble d'August Pi i Sunyer. Secretari de la Societat Catalana de Biologia (1925-29), catedràtic de fisiologia a Salamanca (1929) i a València (1930-39). El 1938 fou nomenat director general de Sanitat de l'exèrcit de la República Espanyola. Exiliat el 1939, fou professor de fisiologia a Mèxic.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puchol, Josep  (València, 1774 – s XIX)  Escultor. Fill i deixeble de Josep Puchol i Rubió, amb el qual col·laborà repetidament.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPuchol, Nicanor  (Catalunya, s XIX)  Actor. A mitjan s XIX, i durant uns vint anys, sobresortí a les primeres formacions de teatre català amb obres de Robrenyo i de Renard.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puchol i Butier, Lluïsa  (País Valencià, 1897 - v 1964)  Actriu liricodramàtica. Debutà a Madrid el 1910. El 1912 anà a l'Argentina, on actuà diverses temporades. En tornar a la Península estrenà El corregidor y la molinera de Manuel de Falla i El sapo enamorado de Pablo Luna. El 1918 anà als EUA i al Canadà. El 1921 formà amb el seu marit companyia pròpia. Féu diverses pel·lícules dirigides pel seu fill Mariano Ozores: Las dos y media y veneno, Salto mortal, Alegre juventud, etc.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puchol i Rubió, Josep  (País Valencià, 1743 - 1797)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València fins que es traslladà a Madrid, on fou deixeble de Juan Pascual de Mena. De retorn a València, fou nomenat acadèmic de Sant Carles (1769) i director general de l'Acadèmia (1791). És autor de diferents obres de temàtica religiosa (Sant Camil, església dels Agonitzants, València; figures i relleus de l'altar de Sant Vicent Ferrer, Sant Domènec, València; estàtues de la façana del convent de Porta Coeli) i d'un medalló amb el retrat de Carles III.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pucilowski i Alòs, Witold  (Onda, Plana Baixa, 1940 - )  Pintor i ceramista. Residí a Barcelona. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Ha exposat a València i al Saló de Maig de Barcelona. SónInici página remarcables les seves produccions de ceràmica mural.

17 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaPuçol  (Horta Municipi: 18,11 km2, 25 m alt, 19.341 h (2014). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, des dels últims contraforts de la serra Calderona fins a la costa, on hi ha una zona de marjals. La baixa sèquia de Montcada, amb aigües derivades del Túria, rega el terme i permet l'agricultura de regadiu, que es destina als conreus d'horta i als tarongers, a l'interior. La indústria és molt variada, sobretot la metal·lúrgica, seguida de l'alimentària, la de mobles i la de fabricació de materials per a la construcció. Turisme (platja de Puçol). La població s'ha triplicat amb escreix des del 1900. Vila d'origen islàmic, és separada del barri dels Hostalets de Puçol. Església parroquial de Sant Joan Baptista (consagrada el 1607 i reformada posteriorment). El 1811 hi tingué lloc, durant la guerra del Francès, la batalla de Puçol. El municipi comprèn, a més, la caseria de les Cases de l'Estany. Àrea comercial de València. Ajuntament - Casa de Cultura - Institut - Club Atletisme

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puçol  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al sud-oest de la ciutat, prop del límit amb el terme de Crevillent.

19 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Puçol, batalla de  (Puçol, Horta, 25/oct/1811)  Fet d'armes de la guerra del Francès que tingué lloc vora aquesta població valenciana. Les tropes espanyoles comandades pel general Blake, sumaven 25.000 homes, mentre que les franceses, dirigides pel general Suchet, comptaven amb uns 22.000 homes. Malgrat la diferència numèrica, els francesos, que disposaven d'abundant artilleria, guanyaren la batalla i prengueren posteriorment la ciutat de València. Hi moriren 4.681 espanyols i uns 1.000 francesos.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puculull, Franci Joan  (Catalunya, s XV)  Poeta. Autor de la convocatòria en vers d'un certamen poètic per a promoure un croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició. El 1450 mantingué una tençóInici página amb Joan Fogassot, d'un interès molt relatiu.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puculull, Joan  Veure> Poculull, Joan (mercader i diplomàtic dels s XIII-XIV).

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puda de Montserrat, la  (Esparreguera, Baix Llobregat Balneari, a l'esquerra del Llobregat, al congost del Cairat. Hi ha cinc fonts, que brollen entre 25 i 35º, d'aigües sulfurado-sòdiques amb gas. Porten sulfur sòdic, sulfats i bicarbonats. S'empren en l'herpes, lupus, escrofulisme i afeccions reumàtiques.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pudent, estany  (Formentera, Eivissa)  Albufera, al nord i la més extensa de l'illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puebla de Arenoso, La  (Alt Millars Nom castellà de la Pobla d'Arenós.

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puebla de Rocamora, La  (Daia Nova, Baix Segura Nom castellà de la Pobla de Rocamora.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puebla de San Miguel, La  (RacóNom castellà de la Pobla de Sant Miquel.

27 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

capçalera d'El PuebloPueblo, El  (València, 12/nov/1894 - 29/mar/1939)  Diari matutí en castellà. Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes. Es distingí sobretot per les seves campanyes (antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Guerra Gran, etc) i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical ("El Mercantil Valenciano") oInici página dissident. La fugida de Sigfrid Blasco i l'eclipsi del blasquisme en començar la guerra civil féu que el diari fos òrgan primer del Partido Unión Republicana Nacional i, des de jul/1937, del partit Sindicalista, època en que el dirigí Mari Civera. En la seva primera època publicà en fulletó les narracions primeres de Blasco. També publicà abundants col·laboracions d'importants republicans castellans. Sofrí distintes interrupcions per denúncies gobernatives.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pueio, el  (Graus, Aragó)  Caseria, de l'antic municipi de Güel (Ribagorça), a la dreta de l'Isàvena.

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pueio, el  (la Vall de Lierp, Baixa Ribagorça Caseria i santuari de la Mare de Déu del Pueio.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puelles  (Agramunt, Urgell Poble, que forma un enclavament (3,12 km2) entre els d'Oliola, Donzell d'Urgell (al qual pertanyia fins al 1970) i Puigverd d'Agramunt (de la parròquia del qual depenia eclesiàsticament), a la ribera de Sió.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puelles, Sant Pere de les  (Barcelona, BarcelonèsVeure> Sant Pere de les Puelles.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puerto Nuevo, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1746 a Josep Francesc d'Alòs i de Rius. Passà als Sellers, als Manresa, als Ferrer i als Juncadella.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pueyo, Albert  (Palma de Mallorca, 1671 – Madrid, 1726)  Religiós jesuïta. És autor de diversos escrits religiosos.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPueyo, Josep de  (Illes Balears, s XVII)  Jurista. Ocupà càrrecs d'importància, com el de fiscal del patrimoni reial de Mallorca i membre del Consell d'Aragó. Consta la seva participació a les Corts de Barcelona (1625), Calataiud (1626) i Saragossa (1644). És autor d'obres jurídiques.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pueyo, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1739 – 1804)  Militar. Sobresortí a la guerra de Portugal i a l'expedició a Alger. És autor de diversos escrits com els titulats Derroter de les costes de Mallorca i Diari historical del comboi eixit de Barcelona per a l'expedició d'Algèria de l'any 1775.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pueyo i Pons, Salvador  (Barcelona, 1935 - )  Compositor. Deixeble d'Eduard Toldrà i de Joaquim Zamacois, estudià també a París amb Pierre Schaeffer. La seva producció comprèn obra simfonico-coral, com ara Abstraccions (1964), guardonada amb el premi Ciudad de Barcelona, i Antítesi (1965-67, premi extraordinari del Conservatori de Barcelona), l'òpera Kohelet (1967-69), l'obra d'encàrrec per a l'abadia de Montserrat, Vespres de Sant Pere (1968), una de les seves composicions més significatives, una Simfonia Barroca (1977), el ballet Yerma (1992) i nombrosa obra instrumental i coral com el cicle de cançons Cap al meu silenci, que Montserrat Caballé estrenà al Carnegie Hall. Ha publicat també l'estudi Els segadors, himne nacional de Catalunya (1983), en col·laboració amb J. Massot i O. Martorell. El 1997 l'Orquestra Simfònica del Liceu li estrenà Marta, un moviment simfònic extret de la seva òpera Terra Baixa. Director del Centre de Documentació Musical de Catalunya (des del 1994).

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pueyo i Pueyo, Josep de  (Palma de Mallorca, 1733 – 1785)  Escriptor. Tercer marquès de Campofranco. Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol. Amic i company de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre altres, amb Gregori Maians. El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1799 ingressà a la Societat d'Amics del País. Escriví poemes en francès (L'éloquence des Baléares restaurée, Sur l'entreprise d'Alger), en llatí, i deixà manuscrites diverses miscel·lànies.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPugès i Guitart, Josep  (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1955)  Editor i tècnic econòmic. Amb Eudald Serra i Buixó, fundà l'Editorial Ibèrica —continuada pel seu germà Pau Pugès— i Tipografia Catalana. Per encàrrec de Cambó, féu un estudi sobre les publicacions de la Lliga: "La Veu de Catalunya", "D'Ací i d'Allà", "Economia i Finances", "Enciclopèdia Catalana" i també de l'Editorial Catalana, de la qual fou director.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pugès i Guitart, Manuel  (Manresa, Bages, 1877 – Barcelona, 1935)  Escriptor. Havia estat redactor de "La Cataluña", "La Veu de Catalunya" i "El Matí". Exercí el càrrec de secretari del Foment del Treball Nacional. Publicà Como triunfó el proteccionismo en España (1931) i L'atur forçós.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puget  (Castellnou de Bages, Bages)  Caseria, a l'oest del terme, on es reuneix l'ajuntament.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puget, el  (Barcelona, Barcelonès Barri i turó (135 m alt) de la ciutat (o el Putget, o el Putxet), situat a la part alta de la ciutat, dins l'antic terme municipal de Sant Gervasi, al seu límit amb Gràcia. Es començà a urbanitzar a partir del 1845 i a causa de l'expansió urbana de Gràcia; s'hi construïren torretes, on visqueren personatges del món de l'art i les lletres (Carles Riba, Josep Amat, Olga Sacharoff), i grans casals de burgesia barcelonina, com el de la família Bertran i Musitu. Donà nom a un dels tres districtes de Sant Gervasi (1857). En els darrers anys ha estat edificada gran part de la muntanya substituint les antigues formes per cases de pisos que han densificat extraordinàriament aquest sector. El 1970 fou inaugurat el parc municipal del Puget (3,97 ha), on hi ha les instal·lacions d'un centre meteorològic.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puget i Riquer, Narcís  (Eivissa, Eivissa, 1916 – Barcelona, 1983)  Pintor. Fill de Narcís Puguet i Viñas. Destacà especialment com a aquarel·lista, dedicat sobretot a les marines i al paisatge eivissenc. Una malaltia als ulls li féu abandonar la pintura a la dècada del 1950.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPuget i Viñas, Narcís  (Eivissa, Eivissa, 1874 - Santa Eulària del Riu, Eivissa, 1960)  Pintor. Deixeble d'Antoni Caba a Llotja, estudià també a Madrid amb Eduardo Chicharro. Després d'una primera etapa de pintura acadèmica es retirà a Eivissa i abandonà el món de l'art. Només quan el 1917 Sorolla es traslladà a l'illa, Puget tornà a dedicar-se a la pintura. Amb una tècnica impressionista, es dedicà preferentment a la figura i, a partir del 1940, al paisatge. Fou el pare de Narcís Puget i Riquer.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pugis  (Cubells, Noguera Despoblat, al sud del terme, prop de Sió. És esmentat el s XIV.

44 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pui  (Andorra la Vella, Andorra)  Antiga masia i actual barri de la parròquia.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pui  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Masia (o Puig) i església (Sant Benet), fins al 1969 del mun. de Baén, dins l'antic terme d'Useu.

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pui, el  (Castilló de Sos, Alta Ribagorça Santuari de la Mare de Déu del Pui, a la vall de Benasc, dins el terme de Lliri.

47 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pui, el  (la Maçana, Andorra)  Llogaret de la parròquia, a l'esquerra de la riera d'Erts.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pui de l'Anell, el  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Veure> Puig de l'Anell, el.

49 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaPuial  (Andorra la Vella, Andorra Antiga casa i actual barri de la ciutat.

50 ANDORRA - GEOGRAFIA

Puials, riu de  (Catalunya Veure> Rialb, el.

86 CATALUNYA - GROGRAFIA

Puicerver  (Senterada, Pallars JussàVeure> Puigcerver.

51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Puifell  (Areny de Noguera, Ribagorça Llogaret (808 m alt) (o Puigfell), situat en un coster, al sud del terme, dominant la confluència del barranc de Colls amb la Noguera Ribagorçana, damunt la serra de Sant Marc.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puiforniu  (Soriguera, Pallars Sobirà Llogaret (1.113 m alt) (o Puigforniu), a l'oest del poble, a l'esquerra del riu del Cantó. La seva església (Santa Cecília) depèn de la parròquia de Malmercat.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puig, Albert  (Palma de Mallorca, 1585 – Valldemossa, Mallorca, 1644)  Historiador. El 1605 entrà al convent carmelità de Palma, d'on fou cinc anys prior. El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa, passà després a la d'Aracristi i retornà de nou a Valldemossa vers el 1634. Escriví una història d'aquesta cartoixa, que acabà el 1641 (Fundació i successiu estat de este real monestir...), de la qual Jovellanos féu un extracte. Una còpia de l'original fou continuada amb notícies fins el 1810. Féu també un catàleg de monjos, frares i donats des del 1399 i un altre de les professions a la cartoixa del 1399 al 1647, tots dos en llatí.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Andreu  (Vic, Osona, s XVII - Barcelona, s XVII)  Matemàtic. S'establí a Barcelona, on fou professor de matemàtiques. El 1670 publicà una Aritmética especulativa y práctica y arte de álgebra, que tingué una gran difusió i fou reeditada els anys 1672, 1711, 1715 i 1745.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Bernat  (Catalunya, s XIV)  Marí. El 1323 formava part de l'estol que duia l'expedició per conquerir Sardenya. Trobant-se l'estol a Maó des del 4/jun, l'infant Alfons, cap de les forces, féu que Puig s'avancés amb la missió de practicar un reconeixement previ de la situació a Sardenya i de comunicar la proximitat dels expedicionaris al jutge d'Arbòrea, que ja s'havia alçat contra els dominadors pisans de l'illa per afavorir la dominació catalana.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Bernat  (Barcelona, s XV – 1451)  Pintor. Mestre pintor de retaules, documentat des del 1396. Entre el 1425 i el 1450 treballà associat amb Jaume Cirera, amb qui contractà el 1425 la pintura de Sant Martí de Solsona. Es creu fruit d'aquesta col·laboració el retaule Cornet i el de Santa Anna, atribuït durant molt de temps a Bernat de Montflorit.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Bernat Calvó  (Vic, Osona, 1819 – Barcelona, 1880)  Compositor. Fou organista de la catedral i de les esglésies del Pi i de Santa Maria del Mar, de Barcelona. També fou mestre de capella a l'església de la Mercè. Escriví òperes i sarsueles. La seva producció de música sacra és molt abundant. Era membre de l'Acadèmia de Belles Arts i de la de San Fernando. Exercí també la crítica musical.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puig, cartoixa del  (el Puig de Santa Maria, Horta Veure> Aracristi, cartoixa d'.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig, colònia  (Marganell, Bages Colònia d'estiueig, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que de Monistrol puja al monestir de Montserrat i prop del nou monestir de Sant Benet de Montserrat.

60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaPuig, el  (Alcoi, Alcoià Poblat ibèric, excavat parcialment per V. Pascual i M. Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d'Alcoi). Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els s. V-IV aC. Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Puig, el  (Sant Mori, Alt Empordà)  Barri del municipi, situat a la part nord del nucli del Castell; començà a poblar-se al s XVIII. Donà nom al municipi l'any 1937.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig, el  (Gelida, Alt Penedès)  Llogaret, a la dreta de l'Anoia, aigua amunt del poble.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puig, el  (Xàtiva, Costera Santuari de la Mare de Déu del Puig (307 m alt), bastit en un turó que s'alça en plena horta, al nord de la ciutat, a la dreta del riu d'Albaida, del qual deriva la sèquia del Puig, una de les que rega l'horta de Xàtiva.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Puig, el  (Sant Martí Vell, Gironès Caseria, a llevant del poble.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1577 - v 1642)  Eclesiàstic i canonge de la catedral de Tortosa. Es remarcà en el període comprès entre el 1638 i el 1640 com a ambaixador de la Generalitat a Madrid. Per bé que les seves gestions no aconseguiren de suavitzar les tensions deixà un Dietari manuscrit, on es reflecteixen la tensió del temps i les seves observacions polítiques sobre el moment.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Cervera, Segarra, s XVII)  Arquitecte i escultor. Documentat a Cervera des del 1639 al 1688. Acabà el retaule de Sant Isidre de l'església parroquial de Cervera i, des del 1679, dirigí la construcció de la Paeria de la mateixa ciutat; esculpí l'escut que presideix el portal d'aquest edifici. També obrà el retauleInici página major de Sant Martí de Maldà.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Barcelona, s XVIII - Palma de Mallorca, s XIX)  Cirurgià. Exercí la professió a l'exèrcit. Més tard fou professor i vice-president del Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Publicà una Osteología metódica (1768) i un Tratado teórico-práctico de las heridas de armas de fuego (1782). Anà a residir a Palma de Mallorca, on fundà el Col·legi de Cirurgia de Palma. Hi publicà un Plan para perfeccionar los estudios de cirugía... (1790).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Cervera, Segarra, s XVII)  Escultor i arquitecte. Fill de cerverí Francesc Puig. Almenys des del 1683 treballà a les ordres de la Paeria de Cervera, iniciades pel seu pare; se li atribueixen algunes mènsules del balcó d'aquest edifici. També col·laborà amb el seu pare en la construcció del retaule major de Sant Martí de Maldà.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Arquitecte. En 1655 li foren encomanats els plànols de la Casa de Convalescència de la capital. En 1680 féu un projecte per a la nova façana de la seu de Girona, projecte que ell mateix reformaria més tard i que fou bastant aprofitat per al projecte posterior i definitiu de Pere Costa, que fou el realitzat i el que hom pot veure actualment, llevat de les parts inacabades.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Francesc  (Barcelona, 1842 – 1912)  Actor. Féu molt de teatre català a l'Odeon i al Romea. Més tard és dedicà a la sarsuela, quasi sempre també en català. Es retirà de l'escena devers el 1900.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Era un dels cent cavallers que havien d'assistir, el 1283, al desfiament de Bordeus entre Pere II el Gran i Carles d'Anjou. Col·laborà amb l'infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, als preparatius per a aquell esdeveniment.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Jaume  (Cervera, Segarra, 1581 – Barcelona, 1646)  Jesuïta (1600). Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres col·legis. El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d'Aragó. Del 1640 al 1646 fou rector del col·legi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria. El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó... en les reals exèquies... a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona, i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia (1643).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Joan des  (Catalunya, s XV)  Mestre forjador. El 1429 acabà un reixat per a l'altar major de la seu de Vic. El 1430 contractà la reixa que tanca la capella de Sant Marc de la catedral de Barcelona, amb la confraria dels sabaters, i el 1447 la de la capella de la Transfiguració de la mateixa seu per 450 florins d'or.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Josep  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurisconsult. El 1705 l'arxiduc Carles d'Àustria el nomenà magistrat de l'Audiència. El 1706 anà a Girona perquè part de la guarnició es traslladés a Barcelona, que era amenaçada per les tropes de Felip V. El 1707 fou nomenat capità de fusellers i lluità al front de l'Ebre. El 1709 ajudà a organitzar la defensa de Vic. Membre del Suprem Consell de Catalunya, el 1713 restà a Barcelona durant el setge borbònic. Amb la capitulació (1714), li foren confiscats tots els béns.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Josep  (Catalunya, s XVIII – Girona, s XIX)  Argenter. Establert a Girona, on deixà les seves dues obres més notables: l'obra en argent de l'urna per a les restes de sant Narcís, a la col·legiata de Sant Feliu, i l'urna del monument de Dijous Sant, a la catedral.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Josep  (Castellar d'En Hug, Berguedà, s XIX - Catalunya, s XIX)  Guerriller. El 1822 participà a l'alçament absolutista sota la direcció del baró d'Eroles. Anys després havia de sobresortir a la Primera Guerra Carlina.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Josep Maria  (Santa Coloma de Farners, Selva, s XIX - Catalunya, s XX)  Compositor. Escriví sardanes que aconseguiren força popularitat. En destaquen les titulades Records vigatans, Estiuenca, Amorosa, Un somni i Tristoia, entre d'altres.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Leopold Jeroni  (Barcelona ?, v 1700 – Madrid, 1763)  Eclesiàstic i literat. Era beneficiat del Pi de Barcelona des d'abans del 1730. Anà a Madrid cap al 1736, on fundà i dirigí amb Martínez Salafranca el "Diario de los Literatos de España", que, a desgrat de la protecció del rei Felip V i del ministre José de Campillo, fou molt combatut a causa de la seva posició crítica i polèmica; sols sortí dos anys (1737-39). Continuà a Madrid, on escriví sobre temes de crítica literària. El 1756 fou nomenat membre de l'Academia Española.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puig, Mestre del  (País Valencià, s XIV)  Pintor gòtic anònim. Autor d'una notable taula dedicada al Sant Enterrament, d'estil gòtic internacional, amb influències borgonyanes, flamenques i germàniques, que era al monestir de Nostra Senyora del Puig (València) incendiat el 1936. Alguns autors l'han relacionat amb el cercle artístic de Marçal de Sax, i d'altres l'han identificat amb Llorenç Saragossa.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Miquel  Forma amb què és conegut sovint el bisbe Miquel Despuig.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

monestir del Puig (Horta)Puig, monestir del  (el Puig de Santa Maria, Horta)  Monestir mercedari (Santa Maria del Puig). Fou fundat sobre l'església feta construir (1238) per Jaume I i donada (1240) a l'orde de la Mercè arran de la conquesta de València, malgrat que Alfons I (1135) i Pere I (1190) havien promès la vila als monjos de Poblet perquè, quan fos conquistada, hi fessin una abadia filial sota la regla de sant Benet. Al s XIV s'alçà un nou temple, gòtic, que encara subsisteix, i entre el s XVI i el XVIII l'actual edifici monacal. Els mercedaris l'ocuparen fins el 1835; el 1842 fou cedit per l'estat a la vila del Puig i fou destinat a serveis diversos. El 1938 hom atribuí als mercedaris la regència de la parròquia; ocuparen de nou el monestir (1948) i el 1967 l'estat els en cedí la plena propietat. Hi ha instal·lat el seminari major de l'orde per a la província d'Aragó i Catalunya. Tingué una important biblioteca, refeta després sols en part (33.000 volums), i des del s XIV és lloc...  Segueix... 

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Narcís  (Girona, 1792 – Barcelona, 1865)  Dominicà. Fou professor de filosofia al convent de Tortosa (1931) i de teologia al de Barcelona. El 1833 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat de Cervera. Del 1835 al 1849 residí a Itàlia i exercí el professorat a diversos convents de l'orde. A Barcelona fundà el col·legi de Sant Tomàs d'Aquino, i el 1860 fou nomenat vicari general del seu orde a Catalunya.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuig, Pau  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Menoret, qualificador de la inquisició i examinador general del bisbat de Barcelona. Gaudí de molta fama com a orador. És autor d'una dècima caricaturesca de Caresmar i d'altres poemes, en castellà i català, inèdits, dintre la tradició vallfogonesca i d'escassa qualitat.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Pere  (Berga, Berguedà, 1750 - s XVIII)  Comerciant, arquitecte i pintor. Dirigí la construcció de part de l'església de Sant Salvador de la Vedella, iniciada l'any 1783. Vers el 1803, projectà, construí i decorà l'església del monestir de Serrateix, prop de Berga.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puig, Pere des  (Barcelona, s XIV - s XV)  Mestre fuster tallista. Realitzà la part de fusta de molts retaules pintants per famosos artistes, com Lluís Borrassà, Pere Serra i Jaume Cirera. El 1393, juntament amb altres artesans, féu el tabernacle o sagrari de l'altar major de Santa Maria d'Alba de Manresa.

Anar a:    Pu ]    [ Pucho ]    [ Pueblo ]    [ Puget ]    [ Puig ]    [ Puig, F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -