A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Marial ]    [ Marimon, J ]    [ Marin ]    [ Marina A ]    [ Marine ]    [ Marines ]

Sempre vaig imaginar que el Paradís seria algun tipus de biblioteca. (Jorge Luis Borges)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marial i Tey, Juli  (Barcelona, 21/abr/1854 – 16/ago/1929)  Mestre d'obres. Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d'Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal el 1907. Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana) (1910), i en fou expulsat el 1913. Finalment passà als radicals. Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l'entesa amb el Banc Hispano Colonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la municipalització de les aigües de Barcelona, en 1912-13.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marianao  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri residencial, perifèric, situat al nord-oest del nucli urbà, a continuació de l'eixample. Fou urbanitzat durant els anys 1950 entorn d'una residència del marquès de Marianao; el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarianao, marquès de  Veure> Samà i de Torrents, Salvador de.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marianao, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit el 1860 a Salvador Samà i Martí (Vilanova i la Geltrú, 1797 - l'Havana, 1866). La grandesa d'Espanya fou annexada el 1893 al seu besnebot i segon titular Salvador de Samà i de Torrents. Continua en la mateixa família.

5 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Marianna d'Àustria  (Viena, Àustria, 23/des/1634 – Madrid, 16/mai/1696)  Reina i regent de Castella i de Catalunya-Aragó (1649-65). Esposa de Felip IV i mare de Carles II. En morir el seu marit (1665), fou nomenada regent durant la minoritat del seu fill. Mancada de capacitat política, confià el govern al pare Nithard (1666-69). Joan Josep d'Àustria, germanastre de Carles II, confinà la reina a Toledo (1677-79), a la mort del qual (1679), la reina mare retornà a la cort, i a la influència en els afers públics a causa de la incapacitat de Carles II.

6 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Marianna de Neuburg  Veure> Marianna del Palatinat.

7 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Marianna del Palatinat  (Dusseldorf, Alemanya, 1667 – Guadalajara, Castella, 1740)  Reina de Catalunya-Aragó i de Castella (1689-1700). Filla del duc de Baviera, Felip Guillem. El seu matrimoni amb Carles II, concertat ràpidament per la necessitat de tenir descendència aviat, afavorí els interessos imperials. S'enemistà amb la reina mare, Marianna d'Àustria, i provocà la caiguda del govern del comte d'Oropesa (1691). Aferrissadament filoaustriacista fou retirada a Toledo per Felip V (1701). Pel fet d'haver rebut el general Las Minas (1706), defensor de l'arxiduc, fou desterrada a Baiona, on residí fins al 1738, en que Isabel Farnese la convidà a passar el final de la seva vida entre Alcalà i Guadalajara.

8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMarians  (Soanyes, Conflent Poble, situat en un coster que domina la riba dreta de la Tet, aigua amunt d'Oleta. La seva església parroquial conserva un retaule del Roser, renaixentista. El lloc és esmentat ja el 871, com a possessió de Cuixà.

9 CATALUNYA - CULTURA

Maricel  (Sitges, Garraf, 1910 - )  Museu. Situat al costat del Cau Ferrat. S'hi conserva el llegat que el Dr. Jesús Pérez-Rosales féu a la diputació provincial de Barcelona. Situat a l'antic hospital (s XIV), conserva una magnífica col·lecció d'escultures en fusta, pedra, marbre, ceràmica, ferros forjats, orfebreria i altres obres d'arts decoratives.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mariezcurrena i Corrons, Heribert  (Girona, 1846 – Barcelona, 1898)  Gravador. Format als tallers de Guillot, a París. Introduí la tècnica del fotogravat a Catalunya. Fou un dels fundadors de la Societat Heliogràfica Espanyola.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marimanya  (Vall d'Aran / Pallars Sobirà Veure> Varimanya.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marimon  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, al nord de la ciutat.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marimon  (Mediona, Alt Penedès)  Veïnat, al nord-est del cap del municipi.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon, Bernat de  (Catalunya, s XVI)  Marí. Fou un dels destacats a la batalla de Lepant, el 1571.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarimon, Francesc  (Igualada, Anoia, s XVIII - Sant Benet de Bages, Bages, 1742)  Frare benedictí. Es formà a l'Escolania de Montserrat. Era organista excel·lent i autor d'algunes composicions de música sacra. Fou abat de Sant Benet. És enterrat a Montserrat.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon, Francesc de  (Catalunya, s XVI)  Cavaller. Destacà a la defensa del Rosselló contra França el 1543. A partir del 1569 era un dels protestataris més sobresortins davant la imposició del tribut anomenat "excusado".

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon, Joan Bernat de  (Barcelona, s XV)  Ciutadà de Barcelona. Abraça la causa de la generalitat a la guerra contra Joan II i serví a la marina. El 1463, amb una galera i altres naus de Barcelona, obtingué diversos èxits contra embarcacions reials. Aquest pot ésser l'homònim que el 1484, com a delegat de Barcelona, protestava davant els Reis Catòlics per l'establiment de la inquisició a Catalunya.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon, Joan de  (Barcelona, s XV)  Ciutadà de Barcelona. El 1462 prengué les armes contra Joan II. El dia 11/gen/1463 fou nomenat membre de la Junta de Guerra de la Generalitat de Catalunya.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon, Joan de  (Catalunya, s XVII)  Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona, del qual actuà diverses vegades com a representant, així com del seu Braç Militar o aristocràtic. El 1636 figurava com a capità de la Coronela de Barcelona, i també el 1638. El 1640, durant la situació revolucionària, preludi de la guerra dels Segadors, fou delegat del Consell prop del bisbe de Barcelona per tractar dels excessos que cometien els soldats dels terços destinats a Catalunya. Al temps d'esclatar la guerra escapà de Barcelona per ser fídel a Felip IV. El 1656, un cop acabada la guerra, fou elegit conseller terç de la capital. L'any següent allotjava al seu casal del carrer Ample el duc de Terranova. Pel set/1657, essent encara conseller, assumí el comandament del terç de la ciutat que anà a lluitar contra els francesos al front de Vic. Fou protector o màxim representant del braç militar. Després fou distingit amb la condició de conseller reial i el càrrec deInici página regent de la tresoreria reial al Principat, la qual cosa l'obligaria a una activitat pública considerable.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon, Joan de  (Catalunya, s XVII - Barcelona, 1697)  Cavaller. Pertanyia a l'orde de Sant Joan de Jerusalem. De jove estudià música a l'Escolania de Montserrat. Lluità durament a les guerres contra França. fou mestre de camp del terç de la Generalitat. El 1690 no pogué socórrer la vila de Sant Joan de les Abadesses, voltada per l'enemic, tot i que ell arribà a entrar-hi amb dos homes. El 1697 destacà entre els defensors de Barcelona contra el setge del mariscal Vendôme que reeixiria a expugnar la ciutat. Dirigí el contraatac per reprendre el baluard del Portal Nou, i expulsà als francesos. A la tarda del mateix dia 23/jul, defensà el baluard contra un nou assalt, que no pogué sostenir. Després d'una lluita aferrissada caigué malferit, i el feren presoner. Morí de les resultes.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marimon, Joan Mateu  (Sineu, Mallorca, 1563 – Palma de Mallorca, 1627)  Teòleg i jesuïta (1580). Catedràtic de filosofia al col·legi de Gandia (1596-1601) i de teologia moral a Palma de Mallorca (1601-10). Fou qualificador del Sant Ofici i teòleg consultor de l'inquisidor general. Escriví biografies d'homes il·lustres del seu orde, que han restat inèdites.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon, Simó de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví el rei Joan I, el qual l'utilitzà en serveis diplomàtics. El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos establerts a França. L'acompanyava Pere de Marçà.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marimon, torre  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Masia, situada al sud de la vila, a la dreta de la riera de Caldes. El 1921 la Mancomunitat de Catalunya hi instal·là una escola superior d'agricultura (des del 1939 és escola de capacitació agrícola).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarimon i de Corbera, Josep de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, s XVIII)  Noble. Marquès de Cerdanyola. El 1684 fou capità de la Coronela de Barcelona durant l'alerta pel perill francès. En 1701-02 es mostrà molt favorable, en Corts, al nou rei Felip V. Des d'aleshores es convertí en un dels botiflers més destacats del país. Seguí la guarnició castellana quan aquesta abandona Barcelona el 1705. L'any següent acompanyà Felip V al fallit atac contra la capital. Era membre del Consell d'Aragó borbònic. El 1714, finida la guerra, fou membre de la Junta Superior de Justicia y Gobierno constituïda a Barcelona després de l'ocupació. El 1718, un fill homònim seria regidor del primer ajuntament definitiu format pels borbònics a la capital.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon i de Corbera-Santcliment, Ramon de  (Barcelona, 1670 – Vic, Osona, 1744)  Bisbe de Vic (1721-44). Fill de Feliu de Marimon i de Tord i de Jerònima de Corbera-Santcliment. Políticament mantingué una actitud filipista. Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a substituir el bisbe Manuel de Santjust, mort a l'exili pel fet d'ésser austriacista. Morí en fama de santedat. Els jesuïtes Codorniu i Pratdesaba n'escriviren la biografia i en demanaren la beatificació. És autor de Carta d'exhortació a obeir per rei a Felip V.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon i de Montoliu, Romeu de  (Barcelona, 1256 - Almeria ?, Andalusia, 1309)  Navilier i mercader. Ocupà càrrecs reials diverses vegades: el 1275 fou veguer de la ciutat i intervingué en la construcció de les muralles i de les drassanes. Destacà en afers marítics: el 1288 a l'expedició al nord d'Àfrica, el 1256 contra l'esquadra castellana, i el 1309 a l'estret de Gibraltar. Portà a terme diverses missions militars, diplomàtiques i comercials per a la casa reial.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon i de Tord, Feliu de  (Barcelona, 1636 – Madrid, 1721)  Noble. Senyor i marquès (des del 1690) de Cerdanyola i senyor del castell de Sant Marçal. Negocià la treva amb França (1685) i la fi del del conflicte dels primers gorretes (1687). Regent del Consell d'Aragó (1688), residí a Madrid.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarimon i Fernández de Velasco, Feliu de  (Barcelona, v 1694 - s XVIII)  Noble. Nét de Feliu de Marimon i de Tord. Políticament filipista, fou derrotat per Antoni Desvalls entre Cardona i Balsareny. Se'n venjà incendiant Sallent. Com a coronel de dragons assaltà Barcelona l'11/set/1714.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marimon i Figueres, Josep  (Sant Jaume Desoliveres, Anoia, 1883 – Barcelona, s XX)  Compositor de sardanes.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marimon i Salvador, Felip  (Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, v 1558 - Pèrfugas, Sardenya, 1613)  Traductor. Ingressà a l'orde de Montesa (1580), i gestionà la incorporació d'aquesta a la corona (1592); el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d'Alfama i el nomenà capellà d'honor seu. Fou bisbe d'Empúries (1607-12) i de Sàsser (1612-13), a Sardenya. De jove féu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili. Deixà escrits dos volums de sermons.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marimon-Jafre i de Comallonga, Aleix de  (País Valencià, s XVI – Barcelona, 1643)  Funcionari reial. Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume. Com a funcionari reial col·laborà en l'expulsió dels moriscs a València (1609) i a Andalusia (1611). Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya (1613-39). La seva conducta el féu impopular; casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d'una forta posició social i d'influents relacions a la cort. Protegí els bandolers cadells i combaté els nyerros, sobretot Alexandre de Marimon (1619) i Joan de Serrallonga (1626). Els darrers anys de la seva vida mantingué una actitud passiva enfront del bandolerisme, i fou quasi impossible de fer-lo sortir de Barcelona.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMarimurtra  (Blanes, Selva)  Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d'arreu del món, a més d'una copiosa biblioteca especialitzada. El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber. En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l'obra de l'iniciador.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marín, Jorge  Veure> Manyé i Vendrell, Josep.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marín, Tomàs  (Énguera, Canal de Navarrés, 1673 - Siracusa, Sicília, 1730)  Prelat i frare dominicà. Prengué en religió el nom de Damià. Era doctor en teologia. Fou predicador del rei Carles III. Havent passat a Itàlia, exercí diversos càrrecs importants. El 1723 fou nomenat bisbe de Siracusa. És autor d'una obra apologètica.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marín i Bonell, Manuel  (Morella, Ports, 17/ago/1892 - Madrid, 31/oct/1973)  Enginyer. Estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències. Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 dirigí la instal·lació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans. El 1930 es llicencià en enginyeria de telecomunicacions. Ha escrit llibres de text, alguns en català.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marín i Bosque, Josep  (València, 1888 - Vitòria, País Basc, ago/1968)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marín i Gutiérrez, Josep "Ramón Sijé"  (Oriola, Baix Segura, 16/nov/1913 – 24/des/1935)  Escriptor. Fundà i dirigí la revista "El Gallo Crisis" i col·laborà al "Diario de Alicante" i a la revista "Cruz y Raya", de Madrid. Autor de La descendencia de la flauta y el reinado de los fantasmas, és conegut sobretot per laInici página famosa Elegía, que li dedicà el seu amic Miguel Hernández.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marín i Gutiérrez, Justí "Gabriel Sijé"  (Oriola, Baix Segura, 30/oct/1915 – 20/jun/1946)  Escriptor. Germà de Josep. Col·laborà a la premsa d'Oriola i d'Alacant. És autor del recull Del sencillo amor (Madrid, 1944). També escriví per al teatre.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marín i Llovet, Ricard  (Barcelona, 1874 – l'Havana, Cuba, 1945)  Dibuixant i aquarel·lista. Visqué bastants anys a Madrid. Publicà els seus dibuixos modernistes en nombrosos diaris i revistes. La seva especialitat foren els dibuixos taurins ("ABC", "Blanco y Negro", "Madrid Cómico", "La Esfera", etc). Fou el creador del setmanari "El Gran Bufón". Il·lustrà també obres d'escriptors com J. Benavente, E. d'Ors i d'altres.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marín i Magallon, Manuel  (Barcelona, 1866 – Madrid, 19/abr/1933)  Pintor. Fou professor de perspectiva a l'Escuela de Pintura y Grabado de Madrid, on s'establí. Es dedicà a l'escenografia. Dirigí la decoració del Gran Teatre de la República, a Lisboa.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marín i Mendoza, Joaquim  (Borriana, Plana Baixa, 1727 - San Roque, Andalusia, 1782)  Erudit. Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de València i fou catedràtic de dret natural i de gents a Madrid. Nomenat alcalde del Crim de València, morí abans de prendre possessió d'aquest càrrec. Cal esmentar les obres Historia de la milicia española desde las primeras noticias que se tienen por ciertas hasta los tiempos presentes (1776), Historia del Derecho Natural y de Gentes (1776) i Memoria genealógica justificada de la familia Garcés de Marcilla (1780).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarín i Morales, Valentí  (Lleida, 1860 - Catalunya ?, s XX)  Escriptor i frare dominicà. Féu estudis parcials de medicina i es llicencià en filosofia i lletres. Fou publicista actiu de la premsa catòlica. El seu orde l'envià a les Filipines. Fou professor del Col·legi de Sant Tomàs, a Manila. És autor de poesies diverses i d'obres teatrals en castellà, així com d'alguns llibres docents i d'uns Ensayos de una síntesis de los trabajos realizados por las corporaciones religiosas españolas en Filipinas.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marín i Sospedra, Josep  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 21/gen/1950 - )  Marxador. Juntament amb Jordi Llopart convertí la marxa espanyola en una de les millors del món a la dècada dels vuitanta. Medalla d'argent als 50 km marxa als mundials de 1983 i de bronze als de 1987, fou també campió d'Europa als 20 km i medalla d'argent als 50 km el 1982. Posseïdor dels rècords mundials de les 2 hores i els 30 km marxa el 1979, a partir dels Jocs Olímpics de Barcelona es dedicà a la formació de nous marxadors.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marina  (Felanitx, Mallorca Oriental Veure> Horta, s'.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marina  (Maó, Menorca)  Sector de migjorn del terme.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marina, la  (País ValenciàVeure> Marina Baixa, la. Coneguda també com a Marina Meridional, per oposició a Marina Alta o Marina Septentrional, amb què ha estat designada modernament la comarca que té com a nucli el Marquesat.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marina, la  (Tavernes de la Valldigna, Safor Partida i caseria (o la Marina de la Vall), al sector costaner septentrional del terme.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMarina, la  (Eivissa, Eivissa i Formentera Barri de la ciutat. vora el port, a ponent de sa Penya, sota el baluard de Sant Joan de Dalt Vila. El centren l'església parroquial de Sant Salvador i el mercat; ha estat, fins fa molt poc, el barri comercial, funció que comparteix avui amb l'Eixample.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marina, sa  (Mallorca Oriental Sector costaner de migjorn de l'illa comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n'Amer, exclosa la península d'Artà i exceptuant el salobrar de Campos. Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor (on la plataforma pot assolir 13,5 km d'amplària) i inclinada a la mar des de la serra de Llevant, on rarament assoleix 4 km. Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s'han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari. En aquest sentit, l'horta de Campos s'interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant. Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia; un document del 1348 hi situa, a més dels municipis esmentats, els de Campos i Artà i els interiors, és a dir, la meitat migjornenca de l'illa a llevant de Palma.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marina, sa  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Vénda de la parròquia de Jesús.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marina, serralada de  (CatalunyaVeure> Serralada Litoral Catalana.

51 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la Marina AltaMarina Alta, la  (País Valencià Comarca: 759,3 km2, 196.606 hab (2008), capital: Dénia. Al sud-est de la regió de Xàtiva, enclavada entre les comarques de la Safor, el Comtat i la Marina Baixa. És coneguda també per Marina Septentrional o pel Marquesat. - GEOGRAFIA FÍSICA: Situada als darrers contraforts de la Serralada Pre-bètica, al vessant septentrional del promontori de la Nau. En conjunt és una comarca molt accidentada; cal distingir-hi dues àrees morfològiques: una subcomarca interior muntanyosa i una altra de més planera a la costa, la Marina pròpiament dita. AInici página l'interior, un feix de serres, totes de direcció sud-oest - nord-est, contraforts orientals del massís d'Alcoi (serra de la Safor, 1.013 m; serra d'Alfaro, 1.166 m; serra de Segària, 485 m; el Penyó, 851 m; serra del Carrascar, 998 m, i serra de Bèrnia, 1.128 m), molt irregularment disposades, donen lloc a un paisatge molt

52 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la Marina BaixaMarina Baixa, la  (País Valencià Comarca: 578,8 km2, 193.914 hab (2011), capital: la Vila Joiosa. A la regió d’Alacant, al sud del promontori de la Nau, entre les comarques de la Marina Alta (nord), l'Alcoià i el Comtat (oest) i l'Alacantí (sud), i coneguda també per la Marina o la Marina Meridional. - GEOGRAFIA FÍSICA: Situada al vessant meridional dels darrers contraforts orientals de les serralades Prebètica i Subbètica, comprèn les conques dels rius d’Algar i Sella, entre la zona costanera delimitada pel cap de Moraira i les platges de la Vila Joiosa, i les serres de Bèrnia, Cabeçó i Aitana, pel sector interior. La costa està constituïda per arcs de sorres al·luvials i pels alts penyals formats per les serres que s’endinsen al mar. Les platges més importants són la Raconada de Calp, l’olla d’Altea i la badia de Benidorm. El clima, mediterrani, presenta dues zones ben diferenciades: la del litoral, amb una temperatura mitjana anual de 18ºC, i la de l’interior, al sector muntanyós, on la temperatura...  Segueix... 

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marina d'Alaior  (Alaior, Menorca Sector de migjorn del terme.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marina de Calafell, la  (Calafell, Baix Penedès Veure> Platja de Calafell, la.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marina de Cambrils, la  (Cambrils de Mar, Baix Camp Veure> Port de Cambrils, el.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMarina de l'Hospitalet, la  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Sector de la ciutat, limitat al nord per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta del Llobregat. Hi ha conreus, indústries, barris de barraques (la Bomba) i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa. El 1920 la zona marítima de la Marina de l'Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d'engrandir el port franc i la zona franca. Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marina de Sants, la  (Sants, Barcelona Un dels quatre barris en que fou dividit l'antic mun. el 1857. El 1907 hi fou constituïda una tinença parroquial.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marina de Torredembarra, la  (Torredembarra, Tarragonès Barri marítim, a ponent del nucli urbà. S'originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial. Al començament del s XX hom hi edificà una església.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marina de Vilanova, la  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola. És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà. La seva importància remunta al s XIV, quan Pere III autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna. El seu creixement, sobretot a partir del s XVII, féu que l'eixample de Vilanova, des del s XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles. L'església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marina de Xeraco, la  (Xeraco, Safor Caseria, a la costa.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMarina del Pinet, la  (Elx, Baix Vinalopó Poble i rodal, a l'extrem meridional del terme, al límit amb el de Santa Pola, prop de la costa. El 1885 hi fou traslladada la parròquia (Sant Francesc) del Molar.

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marina Meridional, la  (País ValenciàVeure> Marina Baixa, la.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marina Septentrional, la  (País ValenciàVeure> Marina Alta, la.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marina i Vega, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 13/abr/1850 – Madrid, 30/gen/1926)  Militar. Participà en la Tercera Guerra Carlina i en la campanya de Filipines, i fou ascendit a general de brigada (1896). Després va combatre a Cuba, i un cop tornat a la Península fou nomenat, successivament, governador civil de Barcelona, governador militar de València (1902) i sotssecretari del Ministeri de Guerra. Enviat al Marroc com a governador militar de Melilla (1909), reprimí la insurrecció de les cabiles i fou nomenat alt comissari al Marroc. Després fou capità general de Castella i Catalunya, i ministre de Guerra (1917).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mariné i Martorell, Francesc  (Barcelona, 1845 – 1902)  Arquitecte. Titulat el 1877. Construí l'edifici de les Cases Consistorials de l'aleshores municipi de Sarrià. És també autor d'escoles municipals a Granollers i Puigcerdà, del xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles, de la cafeteria Alhambra, al passeig de Gràcia de Barcelona (1900), etc. Es considera la seva millor obra l'edifici de les Escoles Pies de Sarrià (1891-93).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marinel·lo, Llàtzer  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Músic i frare jerònim. Estudià a l'escolania de Montserrat. Fou monjo del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Era excel·lent intèrpret d'orgue i de fagot.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarinel·lo i Bosch, Joaquim  (Terrassa, Vallès Occidental, 15/oct/1838 – 23/des/1903)  Escriptor. Fou alcalde de Terrassa. És autor d'obres teatrals, com Cristeta, l'estanquera (1866), Les caramelles o una vara de justícia (sd) i Lo rei tranquil, amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887. Era germà de Josep.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marinel·lo i Bosch, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1842 – Barcelona, 1887)  Actor teatral. Germà de Joaquim. Tingué bones actuacions en teatre català, sobretot al Romea de Barcelona. Hi treballà amb les principals figures de l'escena del seu temps.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marinel·lo i Capdevila, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, 1/gen/1911 - Barcelona, 10/mai/2002)  Escultor i dissenyador. Es formà a Llotja. Participà en algunes de les exposicions de Primavera de Barcelona, a l'exposició de l'ADLAN del 1935 i també a París, a la del Grup Surrealista Breton. Més tard, com a interiorista i dissenyador, ha estat un dels fundadors de l'ADI-FAD i del Club Cobalto 49.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marinel·lo i Guardiola, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1772 – 1832)  Músic. Estudià a l'Escolania de Montserrat. Fou mestre de capella de Sant Feliu de Sabadell (1790-v1803) i de la col·legiata de Terrassa a partir del 1803. Escriví música sacra.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marinel·lo i Samuntà, Baldomer  (Barcelona, 1884 – 1953)  Actor i director teatral. Fill de Josep Marinel·lo i Bosch. Inicialment actuà en sarsueles i comèdies. Més tard actuà al Teatre Íntim d'Adrià Gual i als Espectacles Graner (1903-06), al Teatre Principal; l'empresa li confià la direcció dels espectacles per a infants. S'especialitzà en les representacions de les obres anomenades Visions Musicals.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarinel·lo i Samuntà, Manuel  (Barcelona, 1870 – 1940)  Escriptor i periodista. Fou un dels fundadors i director del "Diario Gráfico"; també dirigí "La Tribuna". Col·laborà a revistes com "La Campana de Gràcia", "Arts i Bells Oficis", "En Patufet", "Foc Nou", "Fulles d'Art", etc. Conreà la poesia (Ànima), la novel·la (La família Trampolí) i el teatre, sobretot infantil (Don Pancho, La pinteta d'or). És també autor d'alguns escrits didàctics.

73 EUROPA - BIOGRAFIA

Marineo Siculo, Lucio  (Vizzini, Sicília, v 1460 - Catalunya ?, v 1533)  Humanista (o Luca). Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498. Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó (1500), en enviduar (1504) l'acompanyà quan es reclogué a la corona catalano-aragonesa. Publicà De laudibus Hispaniae (v 1495), per encàrrec de la universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum (Saragossa, 1509), edició promoguda pel seu amic i mecenes, l'arquebisbe de Saragossa Alfons d'Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus (Alcalà, 1530). Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya-Aragó i, més concretament, en l'episodi de la guerra civil. Seguí, en bona part, la versió castellana de la Vita de Joan II, del jurista i...  Segueix... 

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mariner, Nicolau  (Terol, Aragó, s XVI – València, s XVII)  Músic. Actuà com a tenor a la seu de València i del 1598 al 1600 fou mestre de capella a la catedral de Sogorb, on deixà obres de música sacra, algunes d'elles molt ambicioses, com Passio in Dominica Palmarum i In die Veneris. A partir del 1600 actuà com a organista de la seu de València.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mariner, tossal  (Xodos, Alcalatén Muntanya (1.467 m alt), contrafort septentrional del Penyagolosa, que domina per l'oest el poble.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMariner i Bigorra, Sebastià  (Vilaplana, Baix Camp, 1923 – Madrid, 25/gen/1988)  Lingüista i llatinista. Estudià filologia clàssica a Barcelona i es doctorà a Madrid. Catedràtic de llatí a Granada i, després, a Madrid. Autor de treballs sobre lingüística i epigrafia, aplegats, la majoria, en revistes de les especialitats esmentades. Entre els seus treballs cal esmentar Caràcter convencional del ritmo (1971), Interpretación de los modos de verbo catalán (1972), Inscripciones romanas de Barcelona (1973), Estudis estructurals del català (1975), El préstamo fonológico (1976), Diátesis múltiple de la serie en -dor (a) (1980) i Paradigma de les conjuncions adversatives en català medieval (1982).

77 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Mariner i Conill, Agustí  (Pontevedra, Galícia, 1937 - )  Escriptor. Llicenciat en ciències físiques i en filosofia. Estudià a Alemanya. Amb Raimon Galí, fundà l'Editorial Arc (1963-67). Pensador religiós, espiritualista i humanista, ha publicat Les muntanyes ens parlen de Vós, Senyor (1963) i Heroisme com a estil de vida (1963).

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mariner d'Alagó, Vicent  (València, s XVI – Madrid, 1642)  Humanista. Poeta en llatí i en grec, d'una gran habilitat i una gran prolixitat. Estudià a València, i fou bibliotecari de la biblioteca d'El Escorial. La seva obra, pràcticament inèdita, consta de 34 volums. Una petita part fou publicada a Tournon, el 1633, amb el títol Opera omnia poetica et oratoria, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats -de qui, en va, esperà favors-, una elegant versió llatina en dístics elegíacs dels cants d'Amor d'Ausiàs Marc. Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apol·loni de Rodes, Teòcrit, etc, i del grec al castellà quasi tota l'obra d'Aristòtil i Arrià. Fou elogiat per Lope de Vega i, sobretot, per Quevedo, que fou el seu únic mecenes. Dels 350.000 versos llatins i grecs que deixà, n'han estat conservats més de 271.000. Deixà, també inèdita, una història de l'imperi peruà, en llatí. Humanista desplaçat ja del seu temps, no aconseguí, ni de la cort ni de l'alta noblesa per a la qual escrivíInici página la seva obra original, cap càrrec substanciós, i morí, finalment, en la misèria.

79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaMarines  (Camp de Túria Municipi: 35,72 km2, 300 m alt, 1.872 hab (2014). Situat al límit amb l'Alt Palància, comarca on estava situat l'antic poble, abandonat per la població després de la riuada del 1957. El nou poble va ésser bastit 10 km al sud, al voltant de la masia de la Maimona, entre els municipis de Llíria i d'Olocau. Actualment agrupa tota la població del municipi, la qual ha augmentat considerablement gràcies als nous recursos econòmics, basats en l'agricultura de regadiu, amb producció de cereals, hortalisses i taronges; també produeix olives, ametlles i garrofers. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. L'antic poble, a l'esquerra del barranc de Carraixet, ha esdevingut un lloc d'estiueig. L'antic terme comprenia també els despoblats de l'Olla i de Torres. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marines, les  (Dénia, Marina Alta Caseria, situada a la costa de ponent de la ciutat.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Marinyans  (Serdinyà, Conflent Masia i antic lloc, situat a l'esquerra de la Tet, sota el llogaret dels Horts. És esmentat ja el 1017.

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Marinyans, mestre de  (Conflent ?, s XIV)  Pintor gòtic anònim. Autor del retaule de la capella de Marinyans, prop de Serdinyà. Aquesta obra, mostra refinadíssima d'estil francogòtic, porta en el marc la data del 1342, en blanc sobre vermell, i per aixó també se l'anomena Mestre del 1342.

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Marinyén, vall de  (Safor Antic nom de la Valldigna (o d'Alfàndec).

83 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaMarinyós  (Lasquarri, Ribagorça Caseria en procés de despoblament, al nord-est de la vila.

84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mariola  (Alcoi, Alcoià Caseria, a 6,5 km de la ciutat, als vessants meridionals de la serra de Mariola.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mariola, estany de  (Lladorre, Pallars Sobirà Estany (2.273 m alt) de capçalera de la vall de Tavascan, a la vall de Cardós. Situat al vessant sud-est del pic de Mariola (2.663 m alt), a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s'alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola (obert entre els pics de Mariola i de Montarenyo).

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mariola, la  (Lleida, Segrià Partida del sector occidental del terme.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mariola, serra de  (Alcoià Alineació muntanyosa (1.389 m alt) prebètica, situada al límit amb el Comtat. S'estén en direcció nord-est - sud-oest, transversalment a la serra de la Umbria (al sud) i a la de Benicadell (al nord), i separa les conques del Barxell i el Palop de la de l'Agres, afluent tots del riu d'Alcoi. Al vessant septentrional neix el riu Vinalopó, i al seu peu s'obren les valls d'Alcoi. Esta constituïda per materials cretacis (calcàries, margues i gresos). La màxima altitud és Montcabrer. La vegetació, de tipus mediterrani (pins, alzines i teixos), n'és un límit meridional, i als vessants hi ha conreus de secà (cereals, oliveres i vinya).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Xavier MariscalMariscal, Xavier (Francesc Xavier Errando Mariscal)  (València, 9/feb/1950 - )  Dissenyador i artista plàstic. Traslladat a Barcelona, s'inicià com a il·lustrador de còmics. Amb el muntatge Gran hotel (1977) s'apropà a la creació artística. A la darreria dels anys 1970 obtingué renom internacional amb el disseny d'estampats i mobles i ha participat en les activitats del grup italià Memphis. El 1982 féu la primera exposició de pintures i el 1986 en féu una altra d'escultures. El 1987 participà en la Documenta de Kassel i fou convidat a l'exposició L'Objet de la Fin du Siècle. El 1988Inici página guanyà el concurs per a la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) amb el Cobi, inspirat en el gos

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maristany i Gibert, Eduard  (Barcelona, 1855 – 1941)  Enginyer. Tingué diversos càrrecs als ferrocarrils de l'estat i realitzà diverses línies ferroviàries als Països Catalans i a Aragó. Propugnà la construcció de l'Estació de França a Barcelona. Publicà un valuós projecte per a la construcció del túnel a l'Argentera, el qual li valgué d'ésser recompensat amb el títol de marquès de l'Argentera. Publicà també algunes obres de caire tècnic, i unes Impresiones de un viaje por los Estados Unidos (1905).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alexandre Maristany i GuaschMaristany i Guasch, Alexandre  (Barcelona, 1880 – 1942)  Autor teatral i traductor. Germà de Ferran. A partir del 1898, aportà a l'escena catalana més de seixanta obres (conservades a l'arxiu de l'Institut del Teatre de Barcelona). Totes foren estrenades als teatres Romea (en català) i Principal (en català i castellà), de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades. Sobresurten La pluja d'or (1919), que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena (1920), també centenària, La dona que se'n va de casa (1922) i La farsa de l'honor (1924). També féu traduccions de l'anglès i del francès, entre d'altres, de Henry Arthur Jones.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maristany i Guasch, Ferran  (Barcelona, 1883 – 1924)  Escriptor. Germà d'Alexandre. Conreà la poesiaInici página i la narració en castellà. Publicà, traduïdes, antologies de poesia castellana i francesa.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Guerau Maristany i OliverMaristany i Oliver, Pere Guerau  (el Masnou, Maresme, 12/gen/1863 – Barcelona, 23/jul/1927)  Industrial i mecenes. Es doctorà en ciències exactes i físico-químiques. Dedicat a l'exportació de vi, obrí un gran mercat per als vins catalans a l'Amèrica del Sud. Contribuí a la fundació de les escoles municipals i del Casino del Masnou. Patrocinà l'edició de Las estatuas de Barcelona (1903), de B. Bassegoda i Amigó, la fundació de la càtedra Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans, i el monument del segon misteri del rosari, de Montserrat (1903). Alfons XIII el creà comte de Lavern (1911). Recollí una bona col·lecció d'autògrafs de Verdaguer i col·laborà a l'adquisió de l'anomenat Cançoner de Saragossa, que cedí a la Biblioteca de Catalunya.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Maristela  (Esporles, Mallorca Occidental Santuari (Mare de Déu del Carme), (pop: ermita Ferrana; ant: el Carmel), als vessants septentrionals de la serra des Ram. Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica. Des de l'any 1926 depèn del sector d'Esporles (el qual li donà el nom), i fa les funcions de santuari.

Anar a:    Marial ]    [ Marimon, J ]    [ Marin ]    [ Marina A ]    [ Marine ]    [ Marines ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -