A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Bere ]     [ Berenguer B ]     [ Berenguer R ]     [ Berga ]     [ Berga d ]     [ Bergo ]

La serietat aspira a l'igualtat; la ironia, en canvi, a la llibertat. (Joan Sales i Vallès)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Beredera, coma  (Canejan, Vall d'Aran Coma de la vall de Toran, al vessant septentrional de la serra de pica Palomera (a la qual s'uneix al cap de Beredera, de 2.180 m alt, que presideix la capçalera). És drenada pel barranc de Beredera, emissari de l'estany de Beredera i afluent del riu de Toran.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Beremund  Altre nom amb què és conegut Bermon, vescomte d'Osona.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berén  (Noves de Segre, Alt Urgell)  Poble (1.100 m alt), situat en un coster de la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Cabó. De la seva església parroquial de Sant Martí, arruïnada, depenien els llogarets d'Argestues i de Miravall. Pertanyia a la vall d'Aguilar, antic territori del vescomtat de Castellbó.

6 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguer  (Rosselló, s X - d 1027)  Bisbe d'Elna (v1019-v1031). Fill de Sendred de Gurb. El 1025 consagrà l'antiga església de Sant Joan de Perpinyà. Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba. Pelegrí a Terra Santa (v1026), deixà l'administració de la diòcesi d'Elna al mateix Oliba, que aprofità l'ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027.

7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Berenguer  (Catalunya, s X – 1053)  Bisbe d'Elna (1031-53). De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona. Assistí a les consagracions de Ripoll (1032) i de la catedral de Girona (1038) i dedicà l'església del monestir de Santa Maria d'Arles el 1046. Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya. Al seu torn, al concili d'Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló. L'episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló respecte a la jurisdicció de la seu d'Elna.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer  (Catalunya, s XI)  Fill d'Ermengol III d'Urgell. Morí jove.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer  (Catalunya, s XI - a 1050)  Fill primogènit del primer matrimoni de Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer  (Catalunya, s XI - Barcelona ?, 1069)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1063, succeint Guislabert. El 1068 reuní la gran assemblea eclesiàstica que declarà la pau i treva de Déu per acabar amb els desordres civils. Prosseguí les obres de la segona catedral, consagrada pel seu antecessor. Fou succeït per Umbert de Cervelló.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguer  (Catalunya, s XII – s XIII)  Bisbe de Lleida (1176-91) i arquebisbe de Narbona (1191-1212). Fill natural de Ramon Berenguer IV. El 1179 assistí al concili del Laterà i actuà com a ambaixador extraordinari d'Alfons el Cast prop de Lluís VII de França. Malgrat les conclusions del concili provincial de Narbona (1195), dugué a terme una política de tolerància i intentà d'evitar una oberta intervenció francesa. Pel feb/1198 convocà a Perpinyà una reunió amb Pere el Catòlic i els comtes de Tolosa i Comenge. Conservà el càrrec malgrat els desigs del papa de destituir-lo (1204).

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Berenguer, Joan  (València, s XV)  Orfebre. Són obres seves les concòrdies del convent de la Mercè i de l'església de Sant Miquel (1494) de la capital valenciana.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Berenguer, Joan de Ribera  (València, s XX - )  Pintor. Destacà entre els neoexpressionistes. La seva pintura presenta un dramàtic tenebrisme.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer, Manuel  (Barcelona, s XVIII – s XIX)  Polític. Diputat del comú de l'ajuntament de Barcelona. D'origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat. Convertit -no pas sense demagògia- en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú. Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3.000 lliures (1784) per armar un vaixell contra els anglesos. Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran (1793-95). A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l'hostilitat de les autoritats, que el culpaven d'intrigant i de desordres financers, en especial en l'administració de la carn.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguer, Ramon  (Lleida, s XVII - Escaladei, Priorat ?, 1675)  Pintor i cartoixà. Fortament influït per l'obra de Vincenzo Carducci, decorà el claustre menor i el refectori de la cartoixa d'Escaladei, del qual fou també prior.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer Bernat  (Catalunya, s XI - Barcelona, 1107)  Prelat. Fou abat del monestir de Sant Cugat. El 1098 o 1099 fou nomenat bisbe de Barcelona, a la mort del seu antecessor Folc de Cardona. El 1100, en unió dels bisbes de Girona i de Carcassona, aplegat amb ells a Vilabertran, ordenava als clergues de la diòcesi de viure segons la regla de sant Agustí, per acabar amb la relaxació dels costums eclesiàstics. Consagrà almenys nou esglésies, entre elles les de Sant Sadurní d'Anoia i de Sant Andreu de Palomar. Fou succeït a la seu barcelonina per Ramon Guillem.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer Dalmau  (Catalunya, s XI - Girona ?, 1140)  Bisbe de Girona (1114-40). El 1128 excomunicà el comte Ponç II d'Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III, del qual fou un dels seus marmessors. Asistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer d'Anoia  Veure> Anoia, Berenguer d' (trobador).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer de Cerdanya-Besalú  (Catalunya, s X - Albesa, Noguera, 1003)  Bisbe d'Elna (993-1003). Fill d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya, i de la comtessa Ermengarda. Documentat el 993 en la consagració de Riuferrer, al Vallespir, i el 1003 en la de Sant Pere de Besalú. Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l'abadia de Cuixà (1000). Morí a la batalla d'Albesa, en la lluita contra una ràtzia d'Abd al-Malik al-Muzaffa.

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguer de Narbona  (França, s X – 1067)  Vescomte de Narbona. Oncle probable de la comtessa Elisabet, primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. Es casà (1010) amb Garsenda, filla de Bernat I Tallaferro de Besalú. Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el "comtat" de Tarragona en cas que fos reconquerit. Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d'or, el castell de Solterra i el feu d'Osor als comtes de Barcelona.

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Berenguer de Palol  (Palol, Elna, Rosselló, s XII - Rosselló ?, s XII)  Trobador (o de Palou, o de Palazol). El primer trobador català de qui es coneix el nom. Fou probablement cavaller i estigué al servei d'Arnau d'Avinyó, marit d'Ermessenda d'Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se'n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l'amor cortès.

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Berenguer I de Tolosa  (França, s VIII – 835)  Comte i duc de Tolosa i Comte de Pallars i de Ribagorça (817-833), de Rosselló, d'Empúries, de Girona i de Barcelona (832-35). Fou un personatge notable per la prudència i la fidelitat a la casa reial carolíngia, que li valgué d'ésser conseller del rei Pipí d'Aquitània. A Pallars i a Ribagorça exercí drets sobirans, com ho mostra el precepte que concedí al monestir d'Alaó; aquests dos comtats li foren arrabassats el 833 pel comte Asnar Galí d'Urgell. No sembla pas que tingués bones relacions amb el bisbe d'Urgell, Possedoni, d'origen franc.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer d'Empúries  (Catalunya, s XI – v 1098)  Senyor de Peralada. Segon fill del comte d'Empúries Ponç I, que el 1078, en morir, li deixà Peralada, Carmençó i Rocabertí en qualitat de feudatari del seu germà, el comte d'Empúries Hug II. Sembla que pot ésser identificat amb un Berenguer Renard de Carmençó, documentat a Girona el 1072. El succeí el seu fill Dalmau Berenguer, vescomte de Rocabertí.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguer Guifré  (Cerdanya, s XI - Girona ?, 1093)  Bisbe de Girona (1052-93). Fill del comte Guifre II de Cerdanya. Actuà com a conseller de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills, però no pogué evitar les discòrdies entre els comtes germans Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II. Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta (1079) per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins. Defensà, encara, els drets de l'Església contra el comte Hug II d'Empúries. Una carta seva del 1085 a l'abat d'Augsburg fou l'origen de la llegenda gironina de sant Narcís.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer i Amenós, Jaume  (Belltall, Conca de Barberà, 1916 – Barcelona, 1974)  Hel·lenista. Catedràtic de grec i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge. És autor de nombrosos texts pedagògics grecs, com la Gramática griega (1942). Deixeble de Carles Riba, ha fet excel·lents traduccions d'obres clàssiques i modernes: Història de la guerra del Peloponès (1953-70), de Tucídides, Dafnis i Cloe (1963) de Longos, Alexis Zorbàs (1965) de Nikos Kazantzakis. És també important la seva traducció d'Heròdot al castellà.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Berenguer i de Marquina, Fèlix  (Alacant, 1736 – 1826)  Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l'any 1799 l'ascendiren a tinent general. L'amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l'intent de restauració monàrquica asteca de Tepic. Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer i de Novell, Antoni Francesc de  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Oïdor militar de la Generalitat (1690). Participà en les corts del 1701, on adoptà una actitud de prevenció envers Felip V. Diputat militar de la Generalitat (1713), fou cap honorari de l'expedició dirigida pel general Nebot que durant els mesos d'agost i setembre recorregué el país per tal d'estendre medis de resistència antiborbònica. De tornada fou acusat deInici página no haver-se comportat segons que exigia la seva responsabilitat; però participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge. Després de la caiguda de la ciutat (1714) li foren confiscats els béns.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer i Gabriel, Antoni de  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Fill d'A. F. de Berenguer i de Novell. Combaté a la guerra de Successió contra els borbònics, servint a la caballeria catalana. Es distingí especialment al combat del 16/des/1706 al pas de Lechago, prop de Calamocha (Aragó), on fou obtingut un triomf considerable, encara que resultà ferit. Durant el setge de Barcelona de 1713-14 serví com a capità a la Coronela. Es trobava al baluard del Rei, lluny de la zona afectada per l'assalt, l'11/set/1714, i dugué la seva companyia a engruixir el gran contraatac organitzat pel conseller en cap Ramon Casanova a l'esquerra de la línia catalana, on tornà a resultat ferit. Després de la capitulació li foren confiscats els béns.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer i Mestres, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1866 – Barcelona, 1914)  Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Gaudí, del qual fou amic íntim, en les obres de la Sagrada Família i de la Colònia Güell. Obres seves són el Celler Güell, al massís de Garraf (1888-90), el mercat de la Llibertat de Gràcia, l'asil-santuari de Sant Josep de la Muntanya (1910-14) i la casa on visqué Gaudí, al parc Güell (1905), entre altres construccions de cases particulars a Barcelona i al Principat. Dibuixant hàbil i expert en decoració, s'especialitzà en projectes de brodats d'or.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Berenguer i Sabater, Ramon  (Callosa de Segura, Baix Segura, 1768 - Múrcia ?, 1812)  Arquitecte. Deixà obres notables a la ciutat de Múrcia.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguer Ramon I de Barcelona "el Corbat"  (Catalunya, v 1006 – Barcelona, 31/mar/1035)  Comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-35). Fill i successor de Ramon Borrell. D'acord amb el testament d'aquest, els primers anys governà conjuntament amb la seva mare Ermessenda. Es casà amb Sança (1021), filla de Sanç Garcia de Casella, i l'associà al govern, fet que provocà una situació conflictiva amb Ermessenda, resolta gràcies a la intervenció del bisbe Pere de Girona (compromís del 1023). Després de la mort de Sança es casà amb Guisla. Durant el seu govern es dugué a terme una considerable tasca de pacificació i repoblació del territori comtal. A més concedí privilegis i franquícies als habitants d'Olèrdola i Barcelona (1025). En el seu testament deixà al fill primogènit, Ramon Berenguer I, el comtat de Girona i el de Barcelona, fins al Llobregat; a Sanç, la resta d'aquest comtat, i a Guillem, el comtat d'Osona. Ramon Berenguer I, però, aconseguí de refer el patrimoni quan els seus germans renunciaren a llurs parts (1049-54).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer Ramon II de Barcelona "el Fratricida"  (Catalunya, 1053 - 1097 ?)  Comte de Barcelona (1076-97). Fill de Ramon Berenguer I i Almodis, i germà bessó de Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes". Tots dos germans succeiren al seu pare (1076) en un corregnat, que portà fortes desavinences i finalment la mort del Cap d'Estopes (1082), atribuïda a Berenguer Ramon. El país es dividí entre els seguidors del fill de Ramon Berenguer, Ramon Berenguer III, i els de Berenguer Ramon, que aconseguí la tutoria del nebot a condició d'associar-lo al govern (1086). La seva política d'expansió per terres de Lleida i València es veié frenada per Alfons IV de Castella i el Cid, aliat dels sarraïns de Saragossa. Acusat per Mahalta, vídua de Ramon Berenguer II, i els seus seguidors de la mort del seu germà, fou citat a batalla judicial a la cort d'Alfons IV de Castella. Vençut i desposseït del càrrec, passà a Terra Santa.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguer Ramon I de Provença  (Catalunya, v 1115 - Melguèlh, Llenguadoc, França, 1144)  Comte de Provença (1131-44). Fill segon de Ramon Berenguer III de Barcelona i de Dolça de Provença, i germà de Ramon Berenguer IV. A la mort del seu pare rebé el comtat de Provença (1131) i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, tenint alguns territoris de condomini amb el comte de Tolosa, aviat hi hagué friccions. Hagué de lluitar també contra els Baus i altres famílies occitanes rebels. Berenguer Ramon, que s'havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l'emperador alemany.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer Renard  (Catalunya, v 1113 – 1131)  Vescomte de Peralada (1128-31). Fill de Dalmau III de Rocabertí. Rebé l'ajut de Ramon Berenguer III de Barcelona, quan el 1128 Ponç II d'Empúries intentà de desposseir-lo. Berenguer Renard deixà, en morir, el vescomtat al comte de Barcelona.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer Reverter  (Marroc, s XII - ?, 1158)  Vescomte de Barcelona (1142-58). Fill del vescomte Reverter, a la mort d'aquest (1142) el succeí en el càrrec i es traslladà del Marroc a Catalunya; el seu germà restà al Marroc i es convertí a l'Islam (ibn Ruburtayr). Alguns documents llatins atorgats pel vescomte són signats en àrab. El succeí el seu fill Berenguer de la Guàrdia.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguer Sunifred  (Lluçà, Osona, s XI - Tarragona, 1099)  Bisbe de Vic (1079-91) i arquebisbe de Tarragona (1091-99). Fill de Sunifred II de Lluçà i d'Ermessenda de Balsareny. Tingué un paper important en els intents de conciliació posteriors a la mort de Ramon Berenguer II Cap d'Estopes (1082). El 1091 fou nomenat arquebisbe de Tarragona per Urbà II. Impulsà la reforma gregoriana a Catalunya i fundà les canongies de l'Estany i Manlleu i en reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes. Restaurà jurídicament la seu de Tarragona (1089-91), però morí abans d'aconseguir-ne la consolidació.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerenguera Alfonso  (Castella, s XIII – Narbona, França, 1272)  Amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó. Filla de l'infant Alfonso, senyor de Molina i de Mesa, i néta d'Alfons IX de Lleó. Climent IV denegà (1265) el consentiment a llur matrimoni, al·legant la situació del rei respecte a Teresa Gil de Vidaure. Designà Jaume I hereu dels seus béns al regne de Galícia.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berenguera de Barcelona  (Barcelona, 1108 – Palència, Castella, 1149)  Reina de Castella i de Lleó (1128-49). Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona i Dolça de Provença, germana de Ramon Berenguer IV. Es va casar amb Alfons VII de Castella l'any 1128. El seu origen va permetre a Castella d'augmentar la seva influència al sud de França.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

el pla de Beret (Vall d'Aran)Beret, pla de  (Salardú, Vall d'Aran)  Gran planell (1.860 m alt) de 4 km de longitud, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, cobert de prats naturals, els més extensos de la Vall d'Aran. Els prats s'eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l'est, l'anomenat massís de Beret. Hi acudeixen a pasturar uns 40.000 caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí, a més dels transhumant que es dirigeix a Montgarri i a Varimanya. És travessat per una carretera forestal que des de Salardú i Bagergue es dirigeix a Montgarri i a Esterri d'Àneu. A més de la cabana dels Gavatxos, hi ha el refugi forestal de Peira-roja, la petita cabana de Gessa, la font de la Noguereta, naixement de la Noguera Pallaresa, i l'ull de la Garona, naixement d'una de les branques que formen la Garona.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Berfull  (Rafelguaraf, Ribera Alta)  Llogaret, a 1 km al nord-est del poble. Antic lloc de moriscs del terme de l'Énova, fou agregat el 1574 a la nova parròquia de Rafelguaraf. Tenia 20 focs el 1609. Fou municipiInici página independent fins al 1846.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàBerga  (Berguedà Municipi i capital de la comarca: 22,54 km2, 704 m alt, 16.456 hab (2014). Situat a la zona de contacte entre la Depressió Central catalana i el Pre-pirineu, a la conca alta del Llobregat. El terreny és molt muntanyós, accidentat per diverses serres, com la de Queralt; hi abunden els boscos de pi roig, de roures i d'alzines. L'activitat econòmica més arrelada al municipi és la indústria (tèxtil cotonera, siderometal·lúrgica, etc). Destaquen també l'agricultura, la ramaderia i el comerç, que darrerament ha rebut un fort impuls gràcies a la millora de les comunicacions. A més, Berga és una de les ciutats dormitori més importants de Catalunya fora de l'àrea barcelonina. La ciutat es troba al peu de la serra de Queralt; hi són d'interès l'església de Sant Joan, amb elements romànics, gòtics i barrocs; el carrer Major, amb edificis dels s XVI i XVII, i el Museu Municipal d'Arqueologia i...  Segueix... 

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Bernat de  (Berga ?, Berguedà, s XII - Barcelona ?, 1188)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona des del 1173, succeint el famós Guillem de Torroja. El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d'Alfons I el Cast amb la princesa Sança. Fou succeït pel bisbe Ramon.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Berga, canal industrial de  (Berguedà Canal derivat del Llobregat. Té 20 km. de longitud, surt de Guardiola de Berguedà i travessa els termes de Cercs i de Berga. Salva un desnivell total de 190 m, i té una potència de 3.807 cavalls de força. Fou inaugurat el 1899 i es beneficia amb la meitat de la força motriu del Llobregat: rep 2,35 m3 per segons, els quals són aprofitats per a la producció d'electricitat, teixits i carburs metàl·lics.

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Berga, comanda de  (Catalunya, s XIII - 1374)  Antiga comanda de l'Hospital. Tenia com a centre l'hospital de Sant Joan de Berga. La casa hospitalera de Berga és documentada ja al començament del s XIII dependent de la comanda de Costoja. A partir del 1233 apareix ja organitzada com a comanda, però elInici página comanador de Berga era el mateix de Costoja. El 1374 la casa i la seva església foren adquirides per la vila (cedides el 1378 a la comunitat cistercenca de Montbenet).

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Berga, comtat de  (Berguedà, s X - s XII)  Territori regit per un comte, que comprenia, aproximadament, la comarca actual (tret de la vall de Lillet). El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat. El primer vescomte, Branduí, apareix el 905. el 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans (marca de Berga). El comtat de Berga estigué sempre unit a la casa comtal cerdana. Oliba, el futur bisbe i abat, fou segurament el primer comte titular del Berguedà, bé que supeditat al seu germà, Guifré II de Cerdanya, el qual entrà com a monjo al Canigó, i el seu fill Bernat heretà el comtat de Berga (1035-50). En unir-se el comtat de Cerdanya amb el de Barcelona, el 1117, el comtat de Berga s'integrà als dominis d'aquests darrers comtes. Durant el s XII desaparegué tota l'organització comtal del Berguedà; en restà només el seu nom en alguns documents escadussers.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Guillem de  Veure> Guillem de Berguedà.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Guillem Ramon de  (Catalunya, s XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l'homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerga, Joaquim  (Catalunya, s XVIII)  Frare caputxí. Autor d'algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l'orde a Catalunya.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Josep  (Camprodon, Ripollès, s XIX - Catalunya, s XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d'abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Berga, marca de  (Segarra Sector de la comarca, adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del s XI, a la frontera amb els musulmans. Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d'Urgell i d'Osona-Manresa (aquests dos units a Barcelona). El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l'expansió de la seva marca més enllà de les Oluges.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Nicolau de  (Catalunya, s XII)  Cal·lígraf i il·luminador. És autor del còdex del De civitate Dei de sant Agustí, que es conserva a l'arxiu de la catedral de Tortosa. És una obra de valor extraordinari, que l'autor signà en llatí (Nicolaus Bergadanus).

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Berga, Pau  (Pesillà de la Ribera, Rosselló, 1864 – 1947)  Poeta i gramàtic. Fou partidari d'adoptar, com a llengua literària, el català del Principat. Publicà poemes i treballs a la "Revue Catalane" i és autor de les obres Fables de la Fontaine traduites en vers catalans (1909), amb un estudi sobre l'ortografia catalana, i La Mare-Terra (1913), llibre de poemes de to popular i ambient rural. També publicà Études critiques sur les chansons catalanes (1911-12) i Les voyelles o et u en catalan (1912).

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerga, Pere de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyo Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l'infant Ferran. La qüestió seria resolta l'any següent, amb la pau d'Alcalà.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Pere de  (Catalunya, s XIII – 1275)  Noble. El 1264 fou un dels dos representants enviats per la noblesa catalana al rei Jaume I, per millorar la relació entre ambdués parts. El 1274 signà la confederació de Solsona, bàndol antireialista que dirigien els Cardona, i el mateix any s'ajuntà a la revolta del comte Hug V d'Empúries i anà a ajudar-lo al castell de Roses contra les tropes reials. Quan fou abandonada la idea de resistir, és lliurà amb el comte a Jaume I, i sol·licità aleshores unes corts que resolguessin aquelles desavinences. Morí sense fills i deixà hereu el comte de Pallars.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Berga, Pere de  (Perpinyà, s XIV – Barcelona, 1408)  Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga. Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó (el 13687, el 1388 i el 1389 -aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d'anjou-, i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l'expedició a Sardenya) i formà part d'altres a la cort de França (1389 i 1393). En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398. Tornà a entrar al servei del rei Martí.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Berga, son  (Palma de Mallorca Gran casa de la ciutat, al terme d'Establiments, edificada el 1776, són famosos els jardins que l'envolten.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBerga, sots-vegueria de  (Berguedà Antiga demarcació administrativa (o de Berguedà o de Berga i Berguedà), dependent de la vegueria de Manresa. Comprenia, aproximadament, el territori de l'actual comarca, exclosos alguns termes i d'altres agregats, a l'esquerra de l'aigua d'Orà i a la vall de Ribes. Al s XIII figurava com a vegueria de Berga, independent, essent els veguers de Berga els mateixos de Manresa (i, sovint, també d'Osona), el Berguedà fou regit, almenys des del s XIV, per sots-veguers; a partir d'aleshores el territori fou designat indistintament com a vegueria o sots-vegueria, fins a restar, en la seva darrera època, només la darrera designació. El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins al 1833, la sots-vegueria de Berga, constituí l'alcaldia major de Berga, una de les dues en què fou dividit el corregiment de Manresa.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga, Teresa  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de la mare Maria de les Plagues. Morí als dinou anys, després d'haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Berga, vescomtat de  (Catalunya) Títol senyorial de l'antic comtat de Cerdanya, creat el s X en adquirir el pagus de Berga la categoria de comtat. El primer vescomte conegut és Branduí (905); Onofred actuà a mitjan s X, i a partir de Bardina (1003-v1017) es perfilà clarament una línia successòria que té per titulars el seu fill Dalmau I (1018-67) i el seu nét Bernat Dalmau (1067-90). Un germà d'aquest vescomte fou Hug Dalmau de Cervera, senyor de Cervera i tronc de la futura branca vescomtal de Bas. Bernat Dalmau fou succeït pel seu fill Dalmau II Bernat (1086-1113), amb el qual s'acabà la successió de Bardina. L'any 1130 aparegué Guillem, vescomte de Berga, de filiació desconeguda, pare del famós trobador Guillem de Berguedà (1140-95). El vescomtat de Berga s'extingí el 1199, quan Ramon de Berguedà, parent del trobador, vengué els seus drets vescomtals al rei Pere I de Catalunya-Aragó.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Berga del Castell  (Santa Eugènia de Berga, Osona)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBerga i Boada, Josep  (Olot, Garrotxa, 1872 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1924)  Escriptor i pintor. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix. Col·laborà a "Catalunya artística" i a "L'Esquella de la Torratxa", i fou director de "L'Olotí". Escriví obres de teatre: La borda (1902), La festa de Sant Ferriol, etc, i narracions breus.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga i Boix, Josep  (la Pinya, Garrotxa, 1837 – Olot, Garrotxa, 1914)  Pintor i escriptor. Com a pintor figura, amb Vayreda i d'altres, entre els creadors de l'anomenada "escola d'Olot", caracteritzada pel paisatgisme. L'any 1869 li fou negada la direcció de l'Escola Menor de Belles Arts, d'Olot, per la seva ideologia carlina, càrrec que obtingué el 1877 i des d'on exercí un notable mestratge artístic. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l'estètica de l'Escola d'Olot. Hi ha obres seves al Museu d'Art Modern d'Olot i en diverses col·leccions particulars. La seva activitat literària començà després d'haver conegut Bosch de la Trinxeria, L'estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Il·lustració Catalana".

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berga i Osona, Maria de les Plagues  Veure> Berguedà i Osona, Maria de les Plagues.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Berga i Santacília, Gabriel de  (Illes Balears, 1662 – Palma de Mallorca, 1706)  Militar. Fou partidari de Felip V i morí el dia que les forces de l'arxiduc Carles desembarcaren a Palma i l'ocuparen.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bergadà, Pasqual  (València, 1702 – 1779)  Poeta en castellà, conegut també pel pseudònim de Ruiz de Corella. És autor de nadales i de nombroses poesies festives i encomiàstiques. Col·laborà a les festes centenàries vicentines amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia (1755). Escriví també El entremés nuevo de Ciega i el sainet Crítica discreta y el crítico socarrón.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBergadà i Girona, Lleó  (Barcelona, 1902 – 1971)  Doctor enginyer. Especialitzat en la química de la cel·lulosa i en la indústria del paper. Fou director de fàbriques papereres, de la Secció de la Cel·lulosa de l'Institut d'Investigacions Tècniques, i del Centre d'Estudis d'Investigació i d'Assessorament de la Indústria del Paper a l'Escola Tècnica Superiors d'Enginyers Industrials de Barcelona. És autor de diversos treballs de recerca sobre la cel·lulosa de les plantes anuals, especialment l'espart, l'albardí i l'eix fructífer del banner de Canàries, i sobre la preparació de paper a partir d'aquestes fibres. Publicà nombrosos articles sobre aspectes filosòfics i humanístics de l'activitat tècnica, organitzà el Museu de la Tècnica a l'Escola d'Enginyers i col·laborà en alguns projectes importants d'arquitectura i urbanisme.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bergadà i Pi, Tomàs  (Reus, Baix Camp, 1862 – 1937)  Pintor. Excel·lí com a paisatgista i cartellista.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bergantes, el  (País ValenciàRiu de la xarxa hidrogràfica de l'Ebre (61 km), únic col·lector del País Valencià les aigües del qual aflueixen a la conca de l'Ebre. Neix a la serra de la Figuera (Ports), i pren la direcció de sud-est a nord-oest, després gira sobtadament cap al nord, a Forcall, corre entre els vessants de les serres del Carrascal i de la Menadella, drena tota la comarca dels Ports i penetra a la part meridional de la comarca del Matarranya i desguassa al Guadalop, vora Aiguaviva de Bergantes. El règim és irregular, de tipus mediterrani. Els seus principals afluents són els de l'esquerra: la rambla de Sellumbres o riu de Calders, i la rambla de Cantavella. Les seves aigües s'aprofiten per als regadius locals. També és conegut amb el nom de riu de Morella.

69 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Berganui  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Poble (867 m alt), situat al vessant meridional de la serra de Berganui (1.273 m alt, que separa les aigües de la Valira de Cornudella de les del barranc de Sant Romà), sota el bosc de Berganui. L'església de Sant Agustí (s XII), sufragània de la d'Areny, és romànica.

70 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBerge, Francesc  (Cotlliure, Rosselló, 1779 - ? , 1832)  Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d'Egipte i de Síria (1798-99), d'Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13). Fou ascendit a general i creat baró de l'imperi (1813). Fou cap d'estat major d'artilleria a Waterloo (1815). El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d'artilleria, cos que contribuí a reformar des d'un comitè del ministeri de l'exèrcit.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berges, Joan  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Doctorat a Cervera el 1794. Autor d'investigacions sobre l'ús del mercuri a la terapèutica de certes malalties.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bergés, Josep  (Barcelona, s XIX – 1928)  Actor. S'especialitzà en papers còmics. Actuà sovint amb companyia pròpia.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

bergistà -ana  Individu d'un poble pre-romà, que habitava l'alt Llobregat, esmentat per Polibi i Tit Livi. Els bergistans foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia (218 aC). També són esmentats amb motiu d'una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsul Cató (195 aC). Livi esmenta set castells d'aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l'esclavatge. Descriu el castell principal, el castrum Bergium o ''Vergium', que podria correspondre a l'actual Berga.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Bergnes de les CasesBergnes de les Cases, Antoni  (Barcelona, 1801 – 1879)  Hel·lenista i editor. De formació autodidàctica, a partir del 1837 va exercir de professor de grec i després de catedràtic a la Universitat de Barcelona, on posteriorment, del 1868 al 1875, va ocupar el càrrec de rector.  Com a impressor, dirigí l'editorial que portà el seu nom (1830-43), de la qual són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l'elegància i la varietat de tipus; són importants les traduccions estrangeres fetes per ell mateix i l'edició d'una Història de la imprenta (1831). Publicà la revista "El Vapor"Inici página (1833) i va impulsar l'edició del Diccionario Geográfico Universal, i fundà i dirigí les revistes "El Museo de las Familias", "La Abeja", primers òrgans de premsa familiar. Per revalorar els estudis hel·lènics publicà la seva Nueva Gramática Griega (1833). D'acord amb la Societat Bíblica de Londres, hi publicà la versió catalana del Nou Testament (1832). Home d'idees liberals, europeista, fou senador el 1872. Va tenir un paper destacat en la introducció del romanticisme a la Península. Va escriure El Progreso (1873). Per bé que no s'acabà de comprometre amb la Renaixença, el 1861 va ser mantenidor dels Jocs Florals.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bergnes de les Cases, Joana  (Barcelona ?, s XIX – 1877)  Escriptora. Germana d'Antoni. És autora d'escrits originals i de traduccions amb tesi de reivindicació feminista.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bergnes i Soler, Guillem  (Barcelona, 1888 - EUA ?, s XX)  Pintor. Residí molts anys a l'Amèrica del Nord. Ha destacat conreant el paisatge, dins una línia fidel a les derivades de l'estil modernista.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bergós i Dejuan, Joan  (Lleida, 1859 – 1930)  Economista i polític. Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s'havia integrat al moviment catalanista polític i literari. El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa. Fundà l'Associació Cultural Catalanista, en estreta col·laboració amb Unió Catalanista, de Barcelona. Impulsà els jocs florals a Lleida.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bergós i Massó, Antoni  (Lleida, 1899 - Barcelona, 1986)  Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida. Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos), en creà d'altres (Sindicat d'Advocats, i la biblioteca Pública i l'Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural ("Vida Lleidatana") i polític ("Occident"). Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l'Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936). El 1931 esdevinguéInici página cap de la majoria republicana a l'ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà. Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943. Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d'or de la ciutat de Lleida (1982).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Bergós i MassóBergós i Massó, Joan  (Lleida, des/1894 – Barcelona, 18/abr/1974)  Arquitecte. Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d'influència renaixentista italiana, com també de l'art tradicional català i algunes de derivades de l'arquitecte Gaudí, a d'altres lloc del Principat, de Canàries, d'Osca i de Santander. És autor de l'eixample de la ciutat de la Seu d'Urgell i fou professor a l'Escola Superior dels Bells Oficis, de Barcelona. Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos. Entre les d'art i arqueologia sobresurten La catedral vella de Lleida (1928), L'escultura a la seu vella de Lleida (1935) i Antoni Gaudí, l'home i l'obra (1954).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bergosa i Jordan, Antoni  (Catalunya, s XVIII - Tarragona, 1819)  Prelat. El 1818 prengué possessió de l'arquebisbat de Tarragona, després d'algun temps de seu vacant que seguí el trasllat a Sevilla de l'arquebisbe Món. A la seva mort fou succeït per Jaume Creus i Martí, després d'altres quatre anys de seu vacant.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Berguedà  (Berguedà Antic pagus, que correspon aproximadament a l'actual comarca. El comtat de Berga, que tingué l'origen en aquest territori, fou anomenat sovint comtat de Berguedà; igualment, el vescomtat, la vegueria i la posterior sots-vegueria foren també anomenats vescomtat de Berguedà i vegueria oInici página sots-vegueria de Berguedà (o de Berga i Berguedà).

82 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del BerguedàBerguedà, el  (Catalunya Comarca: 1.185,2 km2, 40.039 hab (2014), capital: Berga. Limita al nord amb la Cerdanya i l'Alt Urgell, a l'est amb el Ripollès i Osona, al migdia amb el Bages i al ponent amb el Solsonès. - GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca s'organitza fonamentalment al voltant del curs alt del Llobregat i participa de tres unitats morfològiques: l'alt Pirineu, el Pre-pirineu i la depressió de l'Ebre. Al nord i nord-est, el Pirineu axial comprèn els massissos paleozoics del Moixeró (2.260 m), la Tossa d'Alp (2.531 m), el puig Llançada (2.260 m) i el Mogrony (2.045 m). Les serres interiors del Pre-pirineu, amb la serra del Cadí (coma Bona 2.530 m), de Costafreda (2.173 m), massís de Pedraforca (2.497 m) i les serres de Gisclareny, Falgars, Catllaràs, puig Lluent, Faig-i-Branca, serra del Verd, d'Ensija, rasos de Peguera i la serra de Queralt, conformen l'Alt Berguedà, considerat de vegades com una autèntica subcomarca. L'emplaçament de Berga, a la zona central, marca el punt...  Segueix... 

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berguedà, Guillem de  Veure> Guillem de Berguedà.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berguedà, Nicolau de  Veure> Berga, Nicolau de.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Berguedà i Osona, Maria de les Plagues  (Vic, Osona, s XVI – 1650)  Religiosa, de nom Maria Osona. Vídua de Francesc Berguedà, fundà (1637) un convent de carmelites descalces a Vic, que dugué a terme gràcies al llegat d'Esperança Pradell, del mas Pradell de Gurb.

86 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaberguedana  (Berga, Berguedà, finals s XVIII)  Màquina de filar, construïda entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870; és probable que fos una modificació d'altres de més antigues, derivades de l'antic torn de filar. Era anomenada també maixerina.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bergús  (Cardona, Bages)  Poble (635 m alt), situat al pla de Bergús, prop de la carretera de Cardona al Miracle, al límit amb el Solsonès. L'església parroquial de Sant Joan, d'origen romànic, sembla que existia com a cel·la ja el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses. Al peu de la carretera hi ha l'antic hostal de Fontelles.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bergús, pic de  (Espot, Pallars Sobirà / Salardú, Vall d'Aran)  Cim (2.813 m alt) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús -2.750 m alt-, al nord), que limita els dos termes. El coll de Bergús (2.765 m) el separa, a l'est, de la serra de Crabes. Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l'estany de Bergús (o de Colomers d'Espot) (2.450 m alt), que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d'Espot; més amunt, a 2.480 m alt, hi ha els estanys superiors de Bergús. Ha estat anomenat també pic del Desengany.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBeringola, Miquel  (Reus, Baix Camp, s XVIII – s XIX)  Pintor i escultor. Treballà en les dues façanes del seu art per al santuari reusenc de la Misericòrdia. Destacà com a tallista d'imatges. Es dedicà també a ensenyar dibuix.

90 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Berita  (Onda, Plana Baixa)  Despoblat, al nord de la riba dreta del Millars, vora unes mines de ferro abandonades.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluís García i BerlangaBerlanga, Lluís Garcia i  (València, 12/jun/1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 13/nov/2010)  Realitzador i guionista cinematogràfic. Anà voluntari a la División Azul i compongué una Oda a la pistola. El 1947 ingressà a l'Institut de Cinematografia, de Madrid. Havent codirigit el seu primer llarg metratge (Esa pareja feliz, 1951) amb J.A. Bardem, va realitzat Bienvenido Mr. Marshall (1952), el seu èxit més notable. De la seva filmografia, influïda pel neorealisme italià amb un segell inconfusiblement espanyol, destaquen a més de les pel·lícules esmentades: Calabuch (1956), Los jueves, milagro (1957), Plácido (1961) i El verdugo (1963). Durant els anys setanta i vuitanta van experimentar un gran èxit de públic: La escopeta nacional i la seva seqüela Patrimonio nacional (1980), com també La vaquilla (1985), films corals com tots els seus en què l'humor corrosiu serveix de vehicle per a ridiculitzar el rerefons social. Premio Principe de Asturias de las Artes 1986.

92 PAÏSOS CATALANS - BIOGRAFIA

Inici páginaBermejo, Bartolomé  (Andalusia, 2a meitat s XV – Itàlia ?, v 1498)  Pintor. Les primeres notícies el citen con a ciutadà de València (1468), on pintà Sant Miquel (col·lecció Wernher, a Anglaterra, procedent de Tous). Després anà a Aragó (des del 1474) i després a Catalunya (des del 1486), on signà la gran pintura sobre fusta la Pietat (Barcelona, 1490), encarregada per l'ardiaca Lluís Desplà (catedral de Barcelona). També a Barcelona féu el cartó per al vitrall de la capella de les fonts baptismals de la catedral (1495), les quatre escenes de la vida de Crist (dues al Museu d'Art de Catalunya i dues a l'Institut Amatller). Influí poc en la pintura catalana, ja decadent, dels darrers anys del s XV. El seu estil, influït pels flamencs, revela un profund coneixement de la tècnica d'emprar transparències i contrastos cromàtics.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bermon  (Catalunya, s X – 1029)  Vescomte d'Osona i senyor del castell de Cardona. El 1019, gràcies als consells del bisbe Oliba de Vic, restaurà l'església de Sant Vicenç, de Cardona. El 1033, en canvi, tingué incidents amb el mateix Oliba per la propietat de béns reclamats pel bisbat. Fou també el responsable de l'estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres. Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eribau, bisbe d'Urgell, i Folc I.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bermúdez, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1926 - )  Pintor. Conreà l'informalisme, amb una notable qualitat cromàtica.

Anar a:   Bere ]     [ Berenguer B ]     [ Berenguer R ]     [ Berga ]     [ Berga d ]     [ Bergo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -