A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Tod ]    [ Togo ]    [ Toledo i ]    [ Tolra ]    [ Tomàs, M ]    [ Tomas i P ]

La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància. (Ovidi)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda Adelaida de Borgonya  (Borgonya, França, s X - Catalunya, d 1020)  Comtessa de Besalú i vescomtessa de Gabardà. Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França. Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 (data en que actuà ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres), amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú. Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll (996), en l'acta d'elecció d'Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú (1006) i en l'acta de fundació i dotació de l'efímer bisbat de Besalú, que ocupa el seu fill Guifré (1017). Signà el testament de Bernat Tallaferro (set/1020) i assistí a la seva validació (oct/1020). El seu marit li deixà en testament el Vallespir, amb Castellnou, amb la condició que en morir passés al seu primogènit, Guillem I de Besalú.

2 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Toda d'Aragó  (Aragó, s X - Ribagorça, d 941)  Comtessa de Ribagorça. Filla del comte Galí III d'Aragó. Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça. Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d'Alaó renovada, mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà. Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d'Ovarra, on es féu enterrar.

3 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaToda I de Ribagorça  (Franja de Ponent, s X - 1011/17)  Comtessa de Ribagorça (1003-v1011). Filla del comte Ramon III i de Garsenda de Fesenzac. En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat. Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles (1006). Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua (cap al 1011). Cridà aleshores a la regència del comtat el seu nebot Guillem II, fill il·legítim del seu germà Isarn I, que habitava a la cort de Castella, i es retirà del govern.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda i Gil, Francesc de  (Barcelona ?, s XVII - s XVIII)  Jurista. Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les il·legalitats del govern de Felip V de Castella (nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc) i fou inhabilitat per a càrrecs públics. Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència (1705), de la qual esdevingué regent el 1706. Participà en la defensa de Barcelona (1706 i 1713-14); els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller. Era germà de Josep.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda i Gil, Josep de  (Barcelona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Cavaller. Germà de Francesc. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Durant el setge subsegüent manà la companyia de la Coronela de Barcelona, la de Mariners i Mestres d'Aixa. Els seus efectius i ell mateix serviren preferentment a la marina catalana que amb tanta eficàcia actuà durant el setge. Després de la capitulació de Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaToda i Güell, Eduard  (Reus, Baix Camp, 9/gen/1855 - Poblet, Conca de Barberà, 26/abr/1941)  Diplomàtic, escriptor i arqueòleg. Estudià la carrera de dret a Madrid, i es llicencià en dret civil i canònic el 1873. Des del 1875 fins al 1901, any en què dimití, es dedicà al servei consular i recorregué diversos països. Es dedicà també al periodisme, i la seva bibliografia de temes jurídics, històrics, literaris i egiptològics és extensa; són de remarcar principalment els seus estudis sobre el monestir de Poblet. Fou, també, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Comissió de Monuments i de la Societat Arqueològica de Tarragona; al capdavant del Patronat de Poblet des del 1930 endegà la restauració del monestir. Formà diverses biblioteques, donades a la Biblioteca de Catalunya, al Col·legi d'Advocats, al monestir de Montserrat, a l'Arxiu de la Casa de l'Ardiaca, a Vilanova i la Geltrú i, principalment, a Poblet. Escriví també Un poble català d'Itàlia: l'Alguer (1888) i, de fet, restablí el contacte cultural entre l'Alguer i la resta de les terres de parla catalana. Altres obres seves són: Bibliografía española de Italia (1927-31) i Estudis pobletans (1925).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toda i Juncosa, Teresa  (Riudecanyes, Baix Camp, 1826 – Barcelona, 1898)  Religiosa i cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda, de la congregació carmelitana teresa de Sant Josep. Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la Primera Guerra Carlina (1840), passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada. D'aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d'Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura. El 1883 s'aprovaren provisionalment les regles i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l'Institut, i la seva filla, mestre de novícies.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Todó i Garcia, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1922 - )  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. És autor d'una pintura ingènua i optimista de colorit suau i acurat, que parteix del neoimpressionisme. Desenvolupa una temàtica centrada en el món mecanitzat i en les objectes de la vidaInici página diària, preferentment en els de caràcter científic. És autor de la gran composició mural dels Alts Forns de la Mútua Metal·lúrgica de Barcelona (1959). Més tard ha evolucionat cap a un major intimisme.

9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsTodolella, la  (Ports Municipi: 33,98 km2, 806 m alt, 140 hab (2014). Situat al límit amb l'Aragó i accidentat per la serra de Saranyana, en un terreny muntanyós, al peu de la mola de la Todolella (1.142 m alt), sobre el riu Cantavella, afluent dret del Bergantes. Es conrea una petita part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de fonts. Ramaderia de llana i porcina. Població en descens. El poble és situat en un coster, a l'esquerra de la rambla de Cantavella; castell de la Todolella, restaurat; l'església parroquial de Sant Bartomeu conserva una creu processional gòtica. Dins el terme hi ha, a més, l'antic poble de Saranyana. Àrea comercial de Morella. Ajuntament

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Todolí i Cervera, Vicent  (Palmera, Safor, 1958 - )  Historiador de l'art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis als Estats Units. L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM a València, responsable de la col·lecció i del programa d’exposicions. Al mes de set/1996 es convertí en director de la Fundação Serralves de Porto, Portugal, on realitzà diverses exposicions, així com n'organitzà la col·lecció. Membre de comissions assessores de diversos centres, com el MNCARS de Madrid, o d’esdeveniments culturals, com la Biennal de Venècia (1997). El 2002 fou nomenat director de la Tate Modern de Londres, càrrec que assumí el 2003.

11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentToès  (Conflent Municipi: 20,41 km2, 829 m alt, 31 hab (2012). Situat al sector més alt de la comarca, a la dreta de la Tet, a la seva confluència amb el seu afluent, el Carançà, al peu del pic de Gallinàs. Conreus al fons de la vall i pastures a les parts més elevades. Balneari de Toès, amb aigües indicades per curar el reumatisme. Explotació forestal. Central elèctrica, amb un salt de 167 m d'altitud; la producció mitjana és de 43 milions de kWh, la principal del Conflent. Població tradicionalment escassa. El poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, és dividit en dos nuclis: l'antic, al voltant de l'església parroquial de Sant Genís; i el de Toès de Llar, situat a l'esquerra de la Tet, on inicialment s'hi establiren uns hostals. Turisme (en castellà)

12 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaToès, banys de  (Nyer, Conflent)  Balneari (740 m alt), situat a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes. Les fonts termals són nombroses (42), amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme. L’edifici és ampli i modern. Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Toèvol  (Talau, Conflent)  Masia i antic llogaret, en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al sud-est del poble de Talau. És esmentat ja en 864-65 en una venda al monestir d'Eixalada.

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsToga  (Alt Millars Municipi: 13,67 km2, 291 m alt, 112 hab (2014). Situat a banda i banda del Millars i accidentat al sud per la serra d'Espadà, a la zona de parla castellana del País Valencià. Tres quartes parts del territori és de muntanya poc productiva. Agricultura amb conreus que ocupen una petita part del terme: regadiu a les vores del riu (arbres fruiters i hortalisses); de secà, s'hi conreen garrofers. Població en descens. El poble és situat al peu de la lloma de Trapos, on hi ha les ruïnes de l'antic castell de Toga; l'església parroquial de la Concepció és petita, d'una sola nau. Fou el centre de la baronia de Toga. A l'est del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l'aparell digestiu. Ajuntament (en castellà)

15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Toga, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs. Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís (mort el 1509). A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo. El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina. El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTogores  (Sabadell, Vallès Occidental)  Caseria, santuari i antiga quadra (ant: Togores Jussanes), al nord-est del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres. El lloc és esmentat ja el 986; el llinatge de Togores, des del 1159. La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu; la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323. Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades; en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Togores, Arnau  (Illes Balears, s XVII)  Escriptor. És autor d'una obra en vers, que s'ha perdut, dedicada a la Concepció.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Togores, cala en  (ses Salines de Santanyí / Santanyí, Mallorca Oriental)  Cala de la costa meridional, al límit dels dos municipis, vora l'estany de ses Gambes.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Togores i d'Olesa, Francesc de  (Palma de Mallorca, v 1650 – 1730)  Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca. Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians. Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTogores i Llach, Josep de  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1893 – Barcelona. 1970)  Pintor. Dibuixant remarcable, les seves teles són un cant al nu femení (Repòs), que pintà amb mà de mestre. Va estudiar a Barcelona, Madrid i París, ciutat on durant un quant de temps el captivà la pintura de Cézanne i no li fou estranya la tendència cubista. Es relacionà amb Pascin, Modigliani i Max Jacob, i fou protegit per Kahnweiler. Deprés d'acostar-se a l'experimentació d'avantguarda, des de la dècada del 1930, instal·lat de nou a Barcelona, retornà a l'academicisme realista. També és va dedicar a la restauració d'obres antigues i a la il·lustració de llibres de bibliòfil (col·lecció "La Cometa").

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Togores i Muntades, Josep de  (Barcelona, 1868 - Saint Tropés, Provença, 1926)  Realitzador cinematogràfic. Destacat esportista, va ser cofundador d'"El Mundo Deportivo" i president de diverses entitats esportives. Realitzà nombrosos films, i des de La festa del blat (1914), adaptació de Guimerà, fins a Un sol cor (o Els morts viuen) i El golfo, passant per Dansa fatal (1914) i Secrets del mar (1916), tractà de captar-se un públic de qualitat, amb un estil teatralitzant -fins i tot quan s'apropà al realisme- i una presentació acurada i fastuosa, amb grans actors i actrius (Maria Guerrero, Pastora Imperio, etc). Important col·leccionista d'art, va consagrar els darrers anys de la seva vida a la promoció de l'obra del seu fill, Josep de Togores i Llach.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Togores i Senglada, Josep de  (Palma de Mallorca, 1767 – 1831)  Escriptor. Era comte d'Aiamans. És autor d'un Diccionari mallorquí-castellà.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toilà, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Formava part del consell de l'infant Alfons (futur Alfons II el Liberal) durant la governació d'aquest, quan Pere II el Gran anà a Sicília. Intervingué activament a les gestions diplomàtiques d'Alfons, ja rei, després del pacte de Canfranc.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaToix, serra de  (Calp, Marina Alta Continuació vers l'oest-sud-oest de la serra de Bèrnia, on hi ha el cap o morro de Toix, més enllà del barranc de Mascaret, que culmina al puig de Toix (337 m alt), a la Costa Blanca. Divideix en dos sectors l'oval comprès entre el penyal d'Ifac i la punta de la Bombarda, formant l'extrem meridional de la Raconada de Calp i el septentrional de l'Olla d'Altea.

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransToixa  (Serrans Municipi: 122,06 km2, 603 m alt, 1.157 hab (2014), (cast: Tuéjar). Situat a la vall mitjana del Túria, que el travessa de nord a sud, i drenat també pel riu Xelva o riu de Toixa, tots dos rius passen molt encaixats en estretes valls, a la zona de parla castellana del País Valencià, a l'oest de la comarca, al límit amb la Plana d'Utiel. El territori és força muntanyós i el 80 % del terme és ocupat per grans boscs de pins, de propietat comunal, i matollars. S'hi conreen, de secà, ametllers, vinya, cereals i oliveres; al regadiu, localitzat entre la població i el riu de Xelva, és destinat a blat, patates, cebes i blat de moro. Ramaderia ovina. Indústria derivada de l'agricultura; cooperativa vinícola. Població en descens. La vila és a l'esquerra del riu de Xelva, a l'extrem oriental del terme; església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels. El municipi comprèn, a més, la caseria d'Olmedilla i el despoblat d'Assagra. Ajuntament (en castellà)

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toixoneres  (Calafell, Baix Penedès)  Emplaçament on és situat el poblat ibèric de l’Alorda Park. Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita. El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa. Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular. Està documentada una fase antiga preibèrica des del s VII aC,Inici página tot i que la major part de les restes corresponen al canvi de traçat viari d’època ibèrica (final del s V-inici del s IV aC) i a les remodelacions posteriors. El poblat ibèric fou abandonat al principi del s II aC, probablement com a conseqüència de la conquesta romana.

27 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de RibagorçaTolba  (Ribagorça Municipi: 59,14 km2, 696 m alt, 148 hab (2014), (cast: Tolva). Situat a la vall del riu de Queixigar, afluent del Guart, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al vessant oest de la serra de Montgai, que accidenta el terme. Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers), i de regadiu (patates, alfals i hortalisses), amb aigües del riu de Queixigar. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Producció de carbó. Població en descens. La vila és situada a la dreta del riu de Queixigar; l'església parroquial dedicada a la Mare de Déu del Pui, és romànica, de la primera meitat del s XII, el portal conserva una notable decoració escultòrica. El municipi comprèn, també el poble de les Segarres Baixes, el llogaret de Corones, el despoblat i antic castell de Falç, l'antic terme de Lluçars i diverses antigues masies. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament (en castellà)

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toldrà i Soler, Eduard  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7/abr/1895 – Barcelona, 31/mar/1962)  Músic. Es formà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d'Antoni Nicolau. L'any 1912 fundà el Quartet Renaixement, que actuà intensament durant una dècada. La seva carrera com a director començà amb l'orquestra d'Estudis Simfònics i acabà amb l'Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou director des de la fundació. Actuà al capdavant de diferents orquestres europees i realitzà nombrosos enregistraments. Estrenà al Liceu la versió escènica de l'Atlàntida de Falla-Halffter. De la seva producció destaquen les obres simfòniques Suite en mi major (1919), Empúries, sardana de concert (1926) i la suite La filla del marxant (1934), les obres per a cobla Les danses de Vilanova (1920), La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timpans (1926), i trenta-cinc sardanes. En el camp de la música de cambra, escriví un Quartet de corda (1914), Vistes al mar (1920) i Sis sonets, per a violí i piano (1921). Amb text de J. Carner, compongué l'òpera còmica Giravolt de maig i deu cançons, entre les quals destaquen Canticel (1923) i Cançó incerta. Escriví també nombroses cançons, amb textos de Tomàs Garcés, Josep M. de Sagarra i J. Salvat-Papasseit, així com de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo, etc.

29 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaToledo  (Ontinyent, Vall d'Albaida Despoblat, al nord del terme, a l'esquerra del riu Clariano.

30 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Toledo, pau de  (Toledo, Castella, 23/set/1436)  Tractat signat entre els representants d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella. El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalano-aragonesa i Castella sorgit de l'anomenada Guerra dels Infants d'Aragó (que continuà encara uns quants anys a Castella). Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma (Nàpols).

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Toledo i Girau, Josep  (Simat de Valldigna, Safor, 1903 – València, 1976)  Erudit. Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s'interessà per la investigació a través de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Col·laborà, amb treballs de caràcter històric, al "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura" i als "Anales del Centro de Cultura Valenciana". Publicà diversos treballs: Los correos en la Valencia medieval (1954) i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca (1968).

32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Toledo y Pimentel-Osorio, García Álvarez de  (Vilafranca del Bierzo, Castella, 1514 - Nàpols, Itàlia, 1578)  Dignatari i militar. Lloctinent general de Catalunya (1558-64), hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic. Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona. El 1564 Felip I, a Barcelona, el nomenà capità general de la mar i conquerí el penyal de Vélez de la Gomera. Hom l’ha considerat com la personificació de la recuperació hispànica a la Mediterrània contra els turcs, que conduí a la brillant victòria de Lepant.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaToledo-Osorio y de Mendoza, Garcia Alvárez de  (Barcelona, s XVI - Madrid?, 1649)  Marí i polític. Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort de Madrid pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona (1635). En aquesta època sol·licità el càrrec de lloctinent de Catalunya, que no li fou concedit. Més tard intervingué en la recuperació de Salses (1639-40), de mans dels francesos. En esclatar la Guerra dels Segadors es trobava amb les seves naus als Alfacs; des d’allí procurà d’ajudar la causa de Felip IV; bloquejà Barcelona per mar i impedí amb reforços que Tarragona caigués en mans de les forces catalano-franceses que l’assetjaven. Tot i els seus èxits, fou acusat pel comte duc d’Olivares de negligència per no haver destruït la flota francesa i fou empresonat. Alliberat en caure en desgràcia Olivares (1643), fou rehabilitat i dirigí les operacions marítimes de la resta de la guerra.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tolejassos, els  (Viladamat, Alt Empordà)  Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d'Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època. La primera fase d'ocupació és datada a la meitat del s II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l'Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del s I aC i el final del s II dC, moment en què fou abandonada. Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas.

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Toliu, vall de  (Gilet, Camp de Morvedre)  Nom que tenia els s XIII i XIV la vall on es troba el monestir de Sant Esperit.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Toll, cova del  (Moià, Bages)  Cavitat natural, en la qual es troba un jaciment arqueològic. Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1.100 m, tan sols visitable parcialment. Fou habitada des del paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren empradesInici página com a necròpoli. Al Museu de Moià hi ha una reproducció de la cova i es conserven les restes arqueòlogiques trobades. Coves del Toll

37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatTollos  (Comtat Municipi: 15,97 km2, 773 m alt, 59 hab (2014). Situat a la vall de Seta, en un terreny muntanyós, als vessants de la serra d'Alfaro, al sistema Pre-bètic valencià, a l'extrem oriental de la comarca, al límit amb la Marina Alta. Les aigües són captades en part cap al nord-est pel barranc de Malafí i la seva xarxa. Gran part del territori és inculte. Agricultura migrada, amb conreus quasi totalment de secà; els més estesos són els de cereals i d'oliveres, seguits dels ametllers. La població ha anat devallant des del 1900 i més encara a partir del 1980 i actualment està en procés de despoblament. El poble (tollers), d'origen islàmic, és al peu de la Solana. L'església de Sant Antoni de Pàdua és sufragània de la parròquia de Benimassot des del s XVI. El municipi comprèn, a més, els antics llogarets de Capaimona i de Rafalet. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Toló  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L'antiga església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània. L'antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tolomó  (Asp, Vinalopó Mitjà)  Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó). La rambla de Tolomó, que neix al Fondó de les Neus i passa entre aquesta caseria i la de l'Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaToloriu  (el Pont de Bar, Alt Urgell Poble (1.240 m alt), enlairat damunt el Segre. L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 839, depèn de la de Bar. Al s XVIII era de la senyoria dels marquesos de Vilana. Fou municipi independent fins el 1970 que, juntament amb el d’Aristot, fou annexat al del Pont de Bar. L’antic municipi comprenia, a més del Pont de Bar, actual capital, el poble de Bar, els antics pobles de Barguja i Soveix i la masia dels Arenys.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Toloriu, el comare de  Pseudònim del músic Josep Jordana i Andorrà.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tolosa  (Vallès Occidental)  Antic nom de Castellar del Vallès.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tolosa  (Argençola, Anoia)  Masia i antic terme (775 m alt), situat al cim de l'altiplà que separa la Segarra d'Anoia, dins l'antiga parròquia de Carbasí.

96 EUROPA - HISTÒRIA

Tolosa, comtat de  (França, s VIII - 1271)  Antic comtat. A l’època de Guillem I i de Bigó (finals del s VIII) deu correspondre l’ocupació o conquesta de les terres més septentrionals de Pallars i Ribagorça, empresa que, duta a terme com una iniciativa personal dels comtes tolosans, finí amb la incorporació d’aquests comtats a Tolosa. Bernat I de Tolosa (Bernat de Septimània), comte de Barcelona i marquès de Gòtia, des del 830 intrigà per recuperar el comtat de Tolosa. L’aliança amb Pipí I contra Lluís I el Piadós costà a Bernat I la pèrdua de les honors catalano-septimanes, que foren lliurades a Berenguer I de Tolosa (832-835), però en morir aquest, Bernat I, ja reconciliat amb l’emperador, recuperà Catalunya i Septimània i rebé la investidura de Tolosa. Els comtats de Pallars i Ribagorça escaparen, però, al seu control, car estigueren a mans del comte Galí II d’Aragó. Després de la mort de Lluís I el Piadós (840) i de Pipí I, la desmesurada ambició de Bernat I el portà a aliar-se amb Pipí II i els rebels aquitans contra el nou rei Carles II el Calb, que posà setge a Tolosa, el capturà i l’ajusticià per traïdor (844). El 872 Pallars-Ribagorça escaparen a l’obediència del comte de Tolosa i es constituïren comtats independents. A partir de finals del s XI Bertran I inicià la política d’hostilitat del casal de Tolosa al de Barcelona, que esdevingué habitual en el futur. La situació internacional del comte Alfons I de Tolosa no era gens falaguera, sobretot d’ençà que Ramon Berenguer III de Barcelona havia esposat Dolça de Provença (1112). El perill de l’hegemonia catalana a Occitània inclinà aleshores el tolosà a refermar l’aliança amb el vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, que no l’estalvià d’ésser assetjat pels catalans al castell d’Aurenja (1123). Alliberat pels tolosans, que el portaren triomfalment a Tolosa, la lluita entre Tolosa i Barcelona finí amb un acord de repartiment de Provença (1125), però en endavant la lluita amb la dinastia catalana continuà. Per tal de fer valer els drets de la seva muller sobre Tolosa, l’any 1159 Enric II d'Anglaterra s’alià amb Ramon Berenguer IV de Barcelona i Guillem VI de Montpeller. Paral·lelament augmentà la presència catalana a Occitània, car, per llaços feudals o de parentiu, el Casal de Barcelona es vinculà als Trencavell, vescomtes de Carcassona i Besiers, i a les cases de Foix, Bigorra i Bearn. Ramon V de Tolosa reeixí en un primer moment a fer la pau amb Enric II d’Anglaterra (1173), i el 1176 convingué amb Alfons I de Catalunya-Aragó la cessió a aquest dels drets sobre el comtat d’Arle o de Provença, però el 1179 s’inicià la “gran guerra meridional” entre tolosans i catalans, en el curs de la qual Alfons I assetjà Tolosa, mentre uns vassalls del tolosà assassinaven Ramon Berenguer IV de Provença (1181). La resistència de Tolosa, convertida en baluard de la monarquia francesa dins Occitània, obstruí l’hegemonia catalana i impedí la unió d’Occitània i la corona de Catalunya-Aragó sota un mateix sobirà.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTolosa i Alsina, Aureli  (Barcelona, 1861 – 1938)  Pintor. Deixeble de Modest Urgell. Concorregué a diverses exposicions barcelonines i es dedicà preferentment al paisatgisme i la pintura de flors. Féu també països de ventalls. Fou membre de la Societat Artística i Literària de Catalunya. Al seu taller de pintura decorativa i publicitària s'inicià Antoni Clavé. El seu fill fou Lluís Tolosa i Giralt.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolosa i Giralt, Lluís  (Barcelona, s XIX – s XX)  Pintor. Fill d'Aureli Tolosa i Alsina. Reuní una important col·lecció d'indumentària i arts sumptuàries, que llegà a la diputació de Barcelona (1973).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolosa i Noguera, Joan  (Barcelona, 1819 – 1890)  Músic. Format a França. Introduí el mètode musical Wilhelm a una escola elemental de Barcelona a mitjan s XIX i traduí els mètodes de solfeig de B. Wilhelm. Fundà l'Orfeó Barcelonès l'any 1852 i publicà la revista "El Orfeón Español", a partir del 1862. Compongué obres corals amb text francès, i de la seva producció religiosa destaca el Stabat Mater.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolrà, Bernardí  (Catalunya ?, s XV - Santes Creus, Alt Camp, 1534)  XXXI Abat perpetu de Santes Creus (1519-34). Formà part del tribunal que condemnà a presó perpètua l'abat Pere Queixal, de Poblet. És fama que durant el seu abadiat foren escatimades delmes i almoines, fet que motivà una reprensió del papa i la reprovació de la comunitat. És atribuïda a aquesta circumstància la peculiaritat que les seves restes, que es troben a l'Aula Capitular, no fossin enterrades amb mitra, sinó amb una gorra.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tolrà, Tomàs  (Prada, Conflent, 1721 – 1804)  Eclesiàstic. Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingresà al seminari (1745) i s'ordenà de sacerdot (1758). Nomenat arxiprest de Prada i vicari del bisbe d'Elna, intentà de reformar l'administració eclesiàstica, però davant l'oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari (1762-73); més tard ocupa càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent. El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d'exiliar-se. Probablement s'establí a Barcelona. DeixàInici página extensos manuscrits, entre ells els dos volums en català Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l'Assemblea o Convenció nacional de França, que restaren inèdits. El 1801 tornà a Espirà i el 1803 es retirà a Prada.

49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tolrà de Bordas, Josep  (Prada, Conflent, 1824 - Tolosa de Llenguadoc, 1890)  Historiador i eclesiàstic. És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb V. Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l'Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tolrà i Avellà, Josep  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, s XIX - v 1894)  Industrial. El 1866 fundà dues fàbriques de filats i teixits al seu poble natal, i hi introduí millores en el blanqueig dels teixits. Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès; l'ajuntament, a la seva mort, demanà per a la seva vídua i neboda, Emília Carles i Tolrà, el marquesat de Sant Esteve de Castellar, que li fou concedit el 1896.

51 ANDORRA - GEOGRAFIA

Tolsa  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Masia i església, vora el bosc de Tolsa.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tolsà i Sarrión, Manuel  (Ènguera, Canal de Navarrès, 1757 - Mèxic DF, 1816)  Escultor i arquitecte. Estudià amb Puchol a l'Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid. Fou acadèmic de mèrit. L'any 1790 es traslladà a Mèxic com a director de la secció d'escultura de l'Academia de San Carlos. Féu nombrosos retaules de factura barroca; excel·leix sobretot l'estàtua eqüestre de Carles IV (1796) del passeig de la Reforma de la capital mexicana, de dimensions colosals i fosa en bronze d'una sola peça, és considerada com una de les millors de l'art universal en el seu gènere. Com a arquitecte, és el principalInici página representant del neoclassicisme a Mèxic, on projectà la façana i la cúpula de la catedral i el palau de La Mineria. Projectà i realitzà retaules i imatges. La major part de la seva obra es conserva.

53 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóToluges  (Rosselló Municipi: 8,04 km2, 20 m alt, 6.398 hab (2012), (fr: Toulouges). Situat al Riberal, entre el pla de Tuïr i la Tet, drenat per la Bassa, que travessa el terme d'oest a est. L'economia es basa en l'agricultura. Els conreus de regadiu es destinen a verdures i fruiters (presseguers i albercoquers), i els de secà a la vinya; producció de vi de qualitat superior. Indústria afavorida per la proximitat de Perpinyà. El 1992 es creà un parc d'activitats econòmiques, que ha revifat l'economia local. Població en ascens. El poble és troba mig quilòmetre a la dreta de la Bassa, a la carretera de Perpinyà a Tuïr, al voltant de l'església parroquial, edifici romànic del s XI. El 1027 hi tingué lloc l'important sínode de Toluges. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

54 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Toluges, sínode de  (Toluges, Rosselló, mai/1027)  Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d'Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l'ardiaca, el sagristà i altres canonges d'Elna i molts fidels. Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l'excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests. Es diu d'ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022.

55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Tolva  (Ribagorça Veure> Tolba.

56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaTolzà, Josep  (Millars, Rosselló, 1931 - )  Escriptor teatral. Seguint l'estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l'expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya Nord. Ha estrenat El vi de l'Auton (1977), Vinçà (1978) i Tresserres (1979), publicada a "Sant Joan i Barres" (1979). Després va fer incursions en la novel·la, en francès, amb Les scorpions de Corbera (1980) i L'homme de Cosprons (1982).

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tolzó  (Soriguera, Pallars Sobirà Despoblat, de l'antic municipi d'Estac, dins l'antic terme d'Escós.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tomanil  (el Morell, Tarragonès)  Antic terme, esmentat encara el s XVIII

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs, Antoni  (Llucmajor, Mallorca, s XVIII – Palma de Mallorca, 1813)  Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l'Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d'una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l'orde.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs, Baldomer  (Reus, Baix Camp, 1862 – Catalunya, s XX)  Pintor. Treballà a Barcelona al costat de Josep Llovera. Fou decorador d'interiors, il·lustrador i retratista. Obtingué diversos premis.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs, Guillem  (Catalunya, s XIII – Grècia ?, s XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient. Quan morí el 1316 Bernat Estanyol, que havia estat nomenat vicari general d'Atenes per designació de Frederic II, Tomàs n'assumí provisionalment les funcions fins a l'arribada a Grècia del nou vicari general Alfons Frederic. Quan aquest convingué una treva amb els venecians (1321), ell era un dels signants del pacte.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTomàs, Josep  (Orpesa, Plana Alta, 1711 - País Valencià, s XVIII)  Escultor. Treballà dins l'estètica academicista. Féu escultures per a la façana de l'església parroquial d'Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d'Ebre.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs, Llorenç  (Barcelona ?, v 1880 - s XX)  Naturalista i advocat. Es llicencià en dret i exercí d'advocat a Barcelona. Es dedicà a l'estudi de la història natural, geologia, mineralogia i paleontologia, matèries en el coneixement de les quals excel·lí. Substituí N. Font i Sagué en la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans. El 1911-12 presidí el consell directiu de la Institució Catalana d'Història Natural (membre des del 1906), i de la qual fou també vice-president i bibliotecari. D'entre els seus estudis mineralògics i petrogràfics, cal esmentar Sobre la formació de l'anhidrita (1909), Nontronita, Les sals de potassi de Súria (1914), Els minerals de Catalunya (1919-20), i en els seus estudis malacològics, L'hélix vindobonensis a Capellades i Contribució a la fauna malacològica de Catalunya.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs, Miquel  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1809)  Imatger. Fou rector del col·legi de pintors i escultors. És autor del Sant Joan de la parròquia d'Alaró i del Sant Pere per a la façana del seminari de Palma. Fill seu era Francesc Tomàs i Rotget.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs, Miquel  (Illes Balears, s XVI - jul/1578)  Prelat. El 1578 era nomenat bisbe de Lleida, succeint a Antoni Agustín. Prengué possessió per poders el mes de maig i morí pel juliol del mateix any, sense haver arribat a governar la diòcesi. Fou succeït per Carles Domènec.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTomàs, Pere  (Catalunya, s XIV)  Teòleg escotista. Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau. Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants: De ente, De formalitatibus, el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement. Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet. Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme.

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Tomàs, Rafael  (Rosselló, s XV)  Pintor i vitraller gòtic. El 1455, juntament amb Joan Figuera contractà un retaule dedicat a Sant Bernardí per al convent de Sant Francesc de Càller (Sardenya). L'any 1463 pintà, juntament amb Guillem Martí, el retaule de l'altar major de l'església de Sant Jaume de Perpinyà. El 1470 contractà una vidriera per al finestral central de la capçalera de l'església de Sant Mateu també de Perpinyà.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs Carnisser  (Lleida, s XIV – 31/des/1373)  Religiós dominicà, venerat com a sant. Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida. Fou deixeble de Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre. Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant. Morí el 31/des i tot seguit li fou donat culte local. Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte. Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l'altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un reliquiari a la capella reial.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel  (Llucmajor, Mallorca, 1529 – Lleida, 1577)  Jurisconsult. Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino. Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d'Empúries (actual Castelsardo), a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d'Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista. Treballà a Roma des de l'any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià. Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida (1577), on morí dos mesos després de prendre possessió. La seva important bibliotecaInici página contenia més de dos mil manuscrits. Dedicà al cardenal Borromeo el seu tractat més important, Disputationes quaedam Ecclesiasticae (Roma 1565), en el qual defensà la doctrina catòlica enfront dels jueus, els musulmans i els heretges i proposà la unificació de les províncies eclesiàstiques de Tarragona i de València, atesa llur unitat de llengua i de costums. Molts dels seus tractats canònics restaren manuscrits.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs de Taixequet i Frígola, Francesc  (Llucmajor, Mallorca, s XVI)  Eclesiàstic. Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid. Almenys des del 1529 habitava a Palma de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia. Bisbe d'Empúries a Sardenya per nomenament el 1556. Tingué cura de l'educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà (fill del seu germà notari, Damià), que féu hereu. Aquest el representà al Concili de Trento.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomás de Villanueva  (Fuenllana, Castella, 1486 – València, 1555)  Prelat, teòleg i sant. Nomenat arquebisbe de València (1545-55), esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues -fundà el seminari de la Presentació (1550)-, l'assistència caritativa i l'evangelització dels moriscs. Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión. Fou canonitzat el 1658. Festa: 22/set.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Cabot, Josep Maria  (Manresa, Bages, 27/ago/1930 - )  Escriptor. Llicenciat en medicina i en història i periodista. Ha publicat les novel·les de tema històric El piquete (premi Sésamo 1959), La reducción (1963) i Cántico en la noche (1969), i les novel·les en català Bona nit, senyor Hoste! (1985) i L'inesperat arcàngel del matí (1986). Professor de la Universitat de Barcelona, ha publicat diversos treballs sobre temes d'història de la ciència a "Historia y Vida" i en d'altres publicacions.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTomàs i Costa, Llorenç  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVII – Viena, Àustria, 1734)  Eclesiàstic i jurisconsult. Actuà de vicari general de la diòcesi de Vic. El 1705, essent rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, fou un dels organitzadors de la revolta antiborbònica que esclatà a la comarca d'Osona. El 1706 Carles d'Àustria el nomenà canceller de la nova audiència de Barcelona. El 1710 fou segrestador de les temporalitats de l'arquebisbe de Tarragona. Caiguda Barcelona (1714), fou desterrat pel decret de Berwick, i s'instal·là a Roma, on reunia sovint tot d'eclesiàstics catalans exiliats. Ocupà una plaça al Consell de Santa Clara, de Nàpols. El 1731 esdevingué comissari general del tribunal de croada que existia a Sicília, aleshores territori imperial.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Estruch, Francesc  (Carmelo, Uruguai, 1862 – Barcelona, 1908)  Dibuixant i escriptor. Es formà a Barcelona, on després destacà com a projectista de tapissos i estampats. Fou professor d'aquesta especialitat i membre corresponent de l'Academia de San Fernando. Li fou concedit un tercer premi a l'Exposició Universal de 1888. És autor d'obres com Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días i El estilo egipcio.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Gallard, Caterina  (Valldemossa, Mallorca, 1531 - Palma de Mallorca, 1574)  Religiosa. Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de Palma de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera. El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI. Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta. Festa: 28/jul.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tomàs i Martí, Vicent  (Artana, Plana Baixa, v 1890 – 1924)  Polític. Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener. Es llicencià en medicina. Fou un dels promotors de l'Agrupació Nacionalista Escolar (1919) i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris). Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en laInici página Joventut Valencianista (1923), arran de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de "La Correspondencia de Valencia" (òrgan de la Unió Valencianista), reobrí el setmanari "Pàtria Nova". Plenament conscient de la catalanitat del País Valencià, palesà una inequívoca simpatia per les idees socialistes (intervingué en diversos mítings al costat del dirigent valencià del PSOE Isidre Escandell). Col·laborà a "La Veu de la Plana", "Nostra Parla", "La Correspondencia de Valencia" i altres periòdics, i fundà i dirigí el full mensual "El Crit de la Muntanya" (1922-23); també publicà dues narracions curtes, Flor de drap i Campanes de la meva terra (1920) i la traducció d'alguns contes d'E.A. Poe.

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Mut, Pere  (Illes Balears, s XIX)  Escriptor. El 1846 estrenà amb èxit l'Entremès d'En Roacó Florit i de Na Faldo.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Oliver, Francesc  (Mallorca, v 1850 – Madrid, 1903)  Dirigent obrer. Obrer de la construcció, molt jove s'adherí al partit republicà federal; però, influït per la lectura de "La Federación" de Barcelona, edità a Palma "El Obrero" (nov/1869-oct/1870) i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional. Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel jun/1870 a Barcelona, on s'alineà amb els bakuninistes aliancistes. Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa (abr/1872) resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Actuà com a secretari després de la dimissió d'Anselmo Lorenzo i residí a Alcoi, on tingué un destacat paper en l'aixecament cantonal del jul/1873. Resident a Madrid, i després a Barcelona (des de 1875-76), mantingué el seu càrrec en la clandestinitat. El 1881 féu costat a l'anarcocol·lectivisme català que procurà de rompre amb el revolucionarisme clandestí i tornar a engegar un moviment obrer legal i ampli (1881-83). Posteriorment al fracàs de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola anà de nou a Madrid (1884), on col·laborà força a "La Revista Social" (cal destacar, sobretot, Historia de las ideas anarco-colectivistas en España) i intentà a la fi del segle la reorganització d'un moviment obrer públic, allunyat tant de les discussions anarquistes intel·lectualitzades com dels intents terroristes.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTomàs i Parés, Joan  (Barcelona, 1896 – 1967)  Músic i folklorista. Fou sots-director de l'Orfeó Català. Són seves les obres corals El tió de Nadal, Fum-fum i Nadal. També és autor de música religiosa i d'harmonitzacions de cançons populars.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Piera, Josep  (Barcelona, 1900 - Guadalajara, Mèxic, 1976)  Polític i advocat. Adscrit a la línia d'un nacionalisme republicà, col·laborà, juntament amb A. Rovira i Virgili, en la formació d'Acció Republicana, i, en fusionar-se aquest darrer partir amb Acció Catalana, del Partit Catalanista Republicà, del qual fou un dels dirigents. Responent a la crida de F. Macià passà després a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la República fou diputat a corts (1933 i 1936), secretari de la Diputació Permanent, ministre de treball (set/1936), vicepresident de les corts i cònsol general al Canadà. Morí a l'exili.

81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Renteria, Josep  (Illes Balears, s XX)  Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14/abr/1931 es féu càrrec de l'ajuntament de Palma. Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gen-des/1933.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Rosés, Cristòfor  (Girona, v 1760 - Alemanya ?, s XIX)  Metge. Estudià filosofia a la Universitat de Cervera, i medicina a la de Montpeller, on es doctorà el 1785, amb una tesi sobre l'anàlisi de les aigües minerals. Exercí la carrera a Banyoles i més tard ingressà a la sanitat militar. Publicà Noticias individuales de las aguas minerales de Pedret (Girona, 1787), Historia del Colegio de Gerona fundado en Montpeller (1808), i una versió resumida de la terapèutica de la gota, de Barthe (1808).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTomàs i Rosich, Joan  (Igualada, Anoia, 1892 – Mèxic, 1968)  Periodista. Especialitzat en circ i music-hall i comentarista de cinema i teatre. Fundà a Igualada "Gatzara" (1910), i col·laborà al "Diari d'Igualada". A Barcelona treballà a "El Diluvio", "El Poble Català", "Mirador", "La Publicitat", "L'Opinió", "El Be Negre", etc. Intervingué, juntament amb Ferran Bayés, en el muntatge de les revistes representades en el Principal Palace. Instal·lat a Mèxic a partir de l'any 1945, col·laborà al setmanari "El Redondel" i al "Butlletí de la Unió de Periodistes de Mèxic".

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs i Rotger, Francesc  (Palma de Mallorca, 1762 – 1807)  Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l'imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l'Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d'aquesta institució (1795). Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l'Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx. Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Salvany, Joan  (Valls, Alt Camp, 1844 – Madrid, 1911)  Escriptor i advocat. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Fundà la revista "El Tío Camueso". El 1874 s'establí a Madrid, on col·laborà a diverses publicacions. Col·laborà també a "La Renaixença" i escriví poesia en català, que ha romàs inèdita. Amic d'Àngel Guimerà, traduí al castellà la seva obra Cleopatra i diversos poemes. Publicà llibres de poesies, novel·les i drames.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomàs i Salvany, Josep  (Barcelona, s XIX)  Polític republicà federal. Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l'aixecament contra les quintes del 1869. Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873. En produir-se l'adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d'E. Castelar i fou finalment elegit senador per Tarragona (1893-98).

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTomàs i Taengua, Pasqual  (València, 1894 – 1972)  Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors. Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l'UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE. Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc Tomàs i ValienteTomàs i Valiente, Francesc  (València, 8/des/1932 – Madrid, 14/feb/1996)  Jurista i historiador. Catedràtic de la història del dret a les universitats de La Laguna (1964), de Salamanca (1964-80) i Autónoma de Madrid (1992-96). El 1980 fou elegit membre del Tribunal Constitucional, que presidí entre 1986 i 1992. Membre de la Real Academia de la Historia des del 1991, a principi del 1996 publicà en la premsa un llarg article sobre el problema del terrorisme en el qual apel·lava a la solidaritat social. Poc després, fou assassinat per ETA. Entre les seves obres cal esmentar El derecho penal de la monarquía absoluta (1969), La tortura en España. Estudios históricos (1973), Manual de historia del derecho español (1979) i La era isabelina y el sexenio revolucionario (1981, premi Nacional d'Història).

89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tomasa, La  (Barcelona, 1888 - 28/des/1907)  Setmanari humorístic i literari. Publicat amb un total de 1.007 números. Més moderat políticament que "L'Esquella de la Torratxa", imità el format i l'humor d'aquesta publicació. Fundat per Simó Alsina i Clos, amb la col·laboració artística de Ramon Escaler, tingué també al seu front Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tomba del Moro, dolmen de la  (Sant Salvador de Torroella, Bages)  Monument funerari dolmènic. És un megàlit de cambra simple amb un vestíbul-pou. Està ben conservat.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tomet, el  (Sant Julià de Ramis, Gironès Veïnat de l'antic mun. de Medinyà, a l'esquerra del Terri, aigua avall de Sant Andreu del Terri.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTomeu, Pau  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 fou nomenat sergent major del nou regiment de Sant Narcís. Ascendí a tinent coronel per mèrits de guerra. El 19/jun/1714 fou l'encarregat de negociar un bescanvi de presoners amb l'almirall Ducasse, cap de la flota de bloqueig. El 14/ago passà a la defensa del baluard de Santa Clara; dirigí molt bé i amb coratge l'ala dreta del contraatac que expulsà els borbònics del baluard. L'11/set/1714 manava un contingent de reserva posat al convent de Sant Agustí; més tard, dirigí el contraatac per alliberar els encerclats per l'enemic al baluard pròxim al Portal Nou, i aconseguí que gran part de la guarnició pogués sortir-ne en retirada. Morí en aquesta acció. El seu nom és citat sovint sota la formula Toneu.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tomic, Pere  (Bagà, Berguedà, s XV - Catalunya, a 1481)  Historiador. Autor de l'obra Històries é conquestes del reyalme d'Aragó é Principat de Cathalunya, escrita vers el 1438 i editada el 1495 i el 1519. Consta de 47 capítols, des de la creació del món fins al regnat d'Alfons el Magnànim; encara que alguns manuscrits arriben fins al regnat de Joan II, d'aquests últims Tomic no va poder ésser-ne l'autor, puix que les Històries foren dedicades a l'arquebisbe de Saragossa, Dalmau de Mur, que va morir abans de l'any 1457. El manuscrit suposadament original va ésser en poder de l'erudit Antoni de Capmany, i a la Biblioteca Real n'hi ha un altre de titulat Suma de la Crónica de Aragón y Principado de Cataluña, traducida del lemosín al castellano por Juan Pedro Pellicer, que prova la seva difusió al regne castellà. Tomic va escriure també un resum de les Històries, que no va ésser publicat.

94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Tomir, puig  (Escorca, Mallorca Septentrional Cim (1.100 m alt) de la serra de Tramuntana, vora el límit amb el de Pollença. Separa les capçaleres dels torrents de Lluc (a l'oest), de Mortitx (al nord-oest), de Sant Jordi (al nord-est) i de Sant Miquel (al sud).

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tomoví  (Albinyana, Baix Penedès)  Masia i antic lloc, situat a l'extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví. El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès. El 1202 consta com a castell termenal, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d'Albinyana.

Anar a:    Tod ]    [ Togo ]    [ Toledo i ]    [ Tolra ]    [ Tomàs, M ]    [ Tomas i P ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -