|
|
|
Anar a: [ Tod ] [ Togo ] [ Toledo i ] [ Tolra ] [ Tomàs, M ] [ Tomas i P ] La gota forada la pedra no per la seva força sinó per la seva constància. (Ovidi) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toda Adelaida de Borgonya (Borgonya, França, s X - Catalunya, d 1020) Comtessa de Besalú i vescomtessa de Gabardà. Filla segurament del duc Eudes-Enric I de Borgonya i de Garsenda de Gascunya i neboda del rei Hug I de França. Sembla que primerament es casà amb el vescomte Arnau I de Gabardà i després, poc abans del 994 (data en que actuà ja com a comtessa en un judici celebrat a Castellnou dels Aspres), amb el comte Bernat I Tallaferro de Besalú. Figura al costat del seu marit en una donació a Ripoll (996), en l'acta d'elecció d'Adalbert per a abat de Santa Maria de Besalú (1006) i en l'acta de fundació i dotació de l'efímer bisbat de Besalú, que ocupa el seu fill Guifré (1017). Signà el testament de Bernat Tallaferro (set/1020) i assistí a la seva validació (oct/1020). El seu marit li deixà en testament el Vallespir, amb Castellnou, amb la condició que en morir passés al seu primogènit, Guillem I de Besalú. 2 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Toda d'Aragó (Aragó, s X - Ribagorça, d 941) Comtessa de Ribagorça. Filla del comte Galí III d'Aragó. Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça. Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d'Alaó renovada, mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà. Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d'Ovarra, on es féu enterrar. 3 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toda i Gil, Francesc de (Barcelona ?, s XVII - s XVIII) Jurista. Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les il·legalitats del govern de Felip V de Castella (nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc) i fou inhabilitat per a càrrecs públics. Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència (1705), de la qual esdevingué regent el 1706. Participà en la defensa de Barcelona (1706 i 1713-14); els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller. Era germà de Josep. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toda i Gil, Josep de (Barcelona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Cavaller. Germà de Francesc. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Durant el setge subsegüent manà la companyia de la Coronela de Barcelona, la de Mariners i Mestres d'Aixa. Els seus efectius i ell mateix serviren preferentment a la marina catalana que amb tanta eficàcia actuà durant el setge. Després de la capitulació de Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toda i Juncosa, Teresa (Riudecanyes, Baix Camp, 1826 – Barcelona, 1898) Religiosa i cofundadora, amb la seva filla Teresa Guasch i Toda, de la congregació carmelitana teresa de Sant Josep. Mort el seu marit, Antoni Guasch, a la Primera Guerra Carlina (1840), passà a Tarragona amb la seva filla, i es dedicà a la infància desemparada. D'aquí nasqué la idea de fundar la congregació que es féu a Barcelona el 1878 sota el consell i la direcció del bisbe d'Urgell Joan Caixal i del carmelità Agustí Verdura. El 1883 s'aprovaren provisionalment les regles i Teresa Toda fou nomenada superiora general de l'Institut, i la seva filla, mestre de novícies. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Todó i Garcia, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, 1922 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. És autor d'una pintura ingènua i optimista de colorit suau i acurat, que parteix del neoimpressionisme. Desenvolupa una temàtica centrada en el món mecanitzat i en les objectes de la vida 9 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Todolí i Cervera, Vicent (Palmera, Safor, 1958 - ) Historiador de l'art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis als Estats Units. L’any 1986 fou nomenat cap d’exposicions de l’IVAM a València, responsable de la col·lecció i del programa d’exposicions. Al mes de set/1996 es convertí en director de la Fundação Serralves de Porto, Portugal, on realitzà diverses exposicions, així com n'organitzà la col·lecció. Membre de comissions assessores de diversos centres, com el MNCARS de Madrid, o d’esdeveniments culturals, com la Biennal de Venècia (1997). El 2002 fou nomenat director de la Tate Modern de Londres, càrrec que assumí el 2003. 11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
12 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Toèvol (Talau, Conflent) Masia i antic llogaret, en un coster que domina, per la dreta, la vall de Cabrils, entre aquest llogaret i els Plans, al sud-est del poble de Talau. És esmentat ja en 864-65 en una venda al monestir d'Eixalada. 14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Toga, baronia de (País Valencià) Jurisdicció senyorial que pertangué als Carròs. Sembla que en fou el primer titular Francesc Carròs-Pardo de la Casta i de Bellvís (mort el 1509). A la fi del s XVIII passà per enllaç als Arroyo. El 1868 fou reconeguda com a títol del regne a favor de José María Arroyo y Molina. El 1887 passà als Almansa, marquesos de Cadino. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Togores, Arnau (Illes Balears, s XVII) Escriptor. És autor d'una obra en vers, que s'ha perdut, dedicada a la Concepció. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Togores, cala en (ses Salines de Santanyí / Santanyí, Mallorca Oriental) Cala de la costa meridional, al límit dels dos municipis, vora l'estany de ses Gambes. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Togores i d'Olesa, Francesc de (Palma de Mallorca, v 1650 – 1730) Eclesiàstic. Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales. Estudià drets i teologia a Mallorca. Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat. Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca. Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos (1700) i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lul·lians. Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Togores i Muntades, Josep de (Barcelona, 1868 - Saint Tropés, Provença, 1926) Realitzador cinematogràfic. Destacat esportista, va ser cofundador d'"El Mundo Deportivo" i president de diverses entitats esportives. Realitzà nombrosos films, i des de La festa del blat (1914), adaptació de Guimerà, fins a Un sol cor (o Els morts viuen) i El golfo, passant per Dansa fatal (1914) i Secrets del mar (1916), tractà de captar-se un públic de qualitat, amb un estil teatralitzant -fins i tot quan s'apropà al realisme- i una presentació acurada i fastuosa, amb grans actors i actrius (Maria Guerrero, Pastora Imperio, etc). Important col·leccionista d'art, va consagrar els darrers anys de la seva vida a la promoció de l'obra del seu fill, Josep de Togores i Llach. 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Togores i Senglada, Josep de (Palma de Mallorca, 1767 – 1831) Escriptor. Era comte d'Aiamans. És autor d'un Diccionari mallorquí-castellà. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toilà, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Formava part del consell de l'infant Alfons (futur Alfons II el Liberal) durant la governació d'aquest, quan Pere II el Gran anà a Sicília. Intervingué activament a les gestions diplomàtiques d'Alfons, ja rei, després del pacte de Canfranc. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
26 CATALUNYA - HISTÒRIA Toixoneres (Calafell, Baix Penedès) Emplaçament on és situat el poblat ibèric de l’Alorda Park. Ha estat excavat des del 1983, sota la direcció de Joan Sanmartí i Joan Santacana, i els darrers anys ha estat parcialment reconstruït, ambientat i adequat per a la visita. El jaciment s’alça sobre un petit turó a 300 m de l’actual línia de costa. Està envoltat per una muralla i un fossat, i en el seu interior hom hi ha documentat cases rectangulars i una xarxa viària regular. Està documentada una fase antiga preibèrica des del s VII aC, 27 FRANJA PONENT - MUNICIPI
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toldrà i Soler, Eduard (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7/abr/1895 – Barcelona, 31/mar/1962) Músic. Es formà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d'Antoni Nicolau. L'any 1912 fundà el Quartet Renaixement, que actuà intensament durant una dècada. La seva carrera com a director començà amb l'orquestra d'Estudis Simfònics i acabà amb l'Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou director des de la fundació. Actuà al capdavant de diferents orquestres europees i realitzà nombrosos enregistraments. Estrenà al Liceu la versió escènica de l'Atlàntida de Falla-Halffter. De la seva producció destaquen les obres simfòniques Suite en mi major (1919), Empúries, sardana de concert (1926) i la suite La filla del marxant (1934), les obres per a cobla Les danses de Vilanova (1920), La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timpans (1926), i trenta-cinc sardanes. En el camp de la música de cambra, escriví un Quartet de corda (1914), Vistes al mar (1920) i Sis sonets, per a violí i piano (1921). Amb text de J. Carner, compongué l'òpera còmica Giravolt de maig i deu cançons, entre les quals destaquen Canticel (1923) i Cançó incerta. Escriví també nombroses cançons, amb textos de Tomàs Garcés, Josep M. de Sagarra i J. Salvat-Papasseit, així com de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo, etc. 29 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
30 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Toledo, pau de (Toledo, Castella, 23/set/1436) Tractat signat entre els representants d'Alfons IV de Catalunya-Aragó, Joan II de Navarra (el futur Joan II de Catalunya-Aragó) i Joan II de Castella. El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalano-aragonesa i Castella sorgit de l'anomenada Guerra dels Infants d'Aragó (que continuà encara uns quants anys a Castella). Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma (Nàpols). 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Toledo i Girau, Josep (Simat de Valldigna, Safor, 1903 – València, 1976) Erudit. Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s'interessà per la investigació a través de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Col·laborà, amb treballs de caràcter històric, al "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura" i als "Anales del Centro de Cultura Valenciana". Publicà diversos treballs: Los correos en la Valencia medieval (1954) i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca (1968). 32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Toledo y Pimentel-Osorio, García Álvarez de (Vilafranca del Bierzo, Castella, 1514 - Nàpols, Itàlia, 1578) Dignatari i militar. Lloctinent general de Catalunya (1558-64), hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic. Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona. El 1564 Felip I, a Barcelona, el nomenà capità general de la mar i conquerí el penyal de Vélez de la Gomera. Hom l’ha considerat com la personificació de la recuperació hispànica a la Mediterrània contra els turcs, que conduí a la brillant victòria de Lepant. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - HISTÒRIA Tolejassos, els (Viladamat, Alt Empordà) Jaciment, a 5 km de la ciutat romana d'Empúries, constituït per una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules de la mateixa època. La primera fase d'ocupació és datada a la meitat del s II aC, i és una de les primeres vil·les agrícoles de l'Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del s I aC i el final del s II dC, moment en què fou abandonada. Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas. 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Toliu, vall de (Gilet, Camp de Morvedre) Nom que tenia els s XIII i XIV la vall on es troba el monestir de Sant Esperit. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Toll, cova del (Moià, Bages) Cavitat natural, en la qual es troba un jaciment arqueològic. Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1.100 m, tan sols visitable parcialment. Fou habitada des del paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren emprades 37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Toló (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret, fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes. L'antiga església parroquial (Sant Vicenç) depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània. L'antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu nét Arnau. 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Tolomó (Asp, Vinalopó Mitjà) Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó). La rambla de Tolomó, que neix al Fondó de les Neus i passa entre aquesta caseria i la de l'Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Toloriu, el comare de Pseudònim del músic Josep Jordana i Andorrà. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Tolosa (Vallès Occidental) Antic nom de Castellar del Vallès. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tolosa (Argençola, Anoia) Masia i antic terme (775 m alt), situat al cim de l'altiplà que separa la Segarra d'Anoia, dins l'antiga parròquia de Carbasí. 96 EUROPA - HISTÒRIA Tolosa, comtat de (França, s VIII - 1271) Antic comtat. A l’època de Guillem I i de Bigó (finals del s VIII) deu correspondre l’ocupació o conquesta de les terres més septentrionals de Pallars i Ribagorça, empresa que, duta a terme com una iniciativa personal dels comtes tolosans, finí amb la incorporació d’aquests comtats a Tolosa. Bernat I de Tolosa (Bernat de Septimània), comte de Barcelona i marquès de Gòtia, des del 830 intrigà per recuperar el comtat de Tolosa. L’aliança amb Pipí I contra Lluís I el Piadós costà a Bernat I la pèrdua de les honors catalano-septimanes, que foren lliurades a Berenguer I de Tolosa (832-835), però en morir aquest, Bernat I, ja reconciliat amb l’emperador, recuperà Catalunya i Septimània i rebé la investidura de Tolosa. Els comtats de Pallars i Ribagorça escaparen, però, al seu control, car estigueren a mans del comte Galí II d’Aragó. Després de la mort de Lluís I el Piadós (840) i de Pipí I, la desmesurada ambició de Bernat I el portà a aliar-se amb Pipí II i els rebels aquitans contra el nou rei Carles II el Calb, que posà setge a Tolosa, el capturà i l’ajusticià per traïdor (844). El 872 Pallars-Ribagorça escaparen a l’obediència del comte de Tolosa i es constituïren comtats independents. A partir de finals del s XI Bertran I inicià la política d’hostilitat del casal de Tolosa al de Barcelona, que esdevingué habitual en el futur. La situació internacional del comte Alfons I de Tolosa no era gens falaguera, sobretot d’ençà que Ramon Berenguer III de Barcelona havia esposat Dolça de Provença (1112). El perill de l’hegemonia catalana a Occitània inclinà aleshores el tolosà a refermar l’aliança amb el vescomte Bernat Ató I de Carcassona-Besiers, que no l’estalvià d’ésser assetjat pels catalans al castell d’Aurenja (1123). Alliberat pels tolosans, que el portaren triomfalment a Tolosa, la lluita entre Tolosa i Barcelona finí amb un acord de repartiment de Provença (1125), però en endavant la lluita amb la dinastia catalana continuà. Per tal de fer valer els drets de la seva muller sobre Tolosa, l’any 1159 Enric II d'Anglaterra s’alià amb Ramon Berenguer IV de Barcelona i Guillem VI de Montpeller. Paral·lelament augmentà la presència catalana a Occitània, car, per llaços feudals o de parentiu, el Casal de Barcelona es vinculà als Trencavell, vescomtes de Carcassona i Besiers, i a les cases de Foix, Bigorra i Bearn. Ramon V de Tolosa reeixí en un primer moment a fer la pau amb Enric II d’Anglaterra (1173), i el 1176 convingué amb Alfons I de Catalunya-Aragó la cessió a aquest dels drets sobre el comtat d’Arle o de Provença, però el 1179 s’inicià la “gran guerra meridional” entre tolosans i catalans, en el curs de la qual Alfons I assetjà Tolosa, mentre uns vassalls del tolosà assassinaven Ramon Berenguer IV de Provença (1181). La resistència de Tolosa, convertida en baluard de la monarquia francesa dins Occitània, obstruí l’hegemonia catalana i impedí la unió d’Occitània i la corona de Catalunya-Aragó sota un mateix sobirà. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tolosa i Giralt, Lluís (Barcelona, s XIX – s XX) Pintor. Fill d'Aureli Tolosa i Alsina. Reuní una important col·lecció d'indumentària i arts sumptuàries, que llegà a la diputació de Barcelona (1973). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tolosa i Noguera, Joan (Barcelona, 1819 – 1890) Músic. Format a França. Introduí el mètode musical Wilhelm a una escola elemental de Barcelona a mitjan s XIX i traduí els mètodes de solfeig de B. Wilhelm. Fundà l'Orfeó Barcelonès l'any 1852 i publicà la revista "El Orfeón Español", a partir del 1862. Compongué obres corals amb text francès, i de la seva producció religiosa destaca el Stabat Mater. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tolrà, Bernardí (Catalunya ?, s XV - Santes Creus, Alt Camp, 1534) XXXI Abat perpetu de Santes Creus (1519-34). Formà part del tribunal que condemnà a presó perpètua l'abat Pere Queixal, de Poblet. És fama que durant el seu abadiat foren escatimades delmes i almoines, fet que motivà una reprensió del papa i la reprovació de la comunitat. És atribuïda a aquesta circumstància la peculiaritat que les seves restes, que es troben a l'Aula Capitular, no fossin enterrades amb mitra, sinó amb una gorra. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tolrà, Tomàs (Prada, Conflent, 1721 – 1804) Eclesiàstic. Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingresà al seminari (1745) i s'ordenà de sacerdot (1758). Nomenat arxiprest de Prada i vicari del bisbe d'Elna, intentà de reformar l'administració eclesiàstica, però davant l'oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari (1762-73); més tard ocupa càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent. El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d'exiliar-se. Probablement s'establí a Barcelona. Deixà 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tolrà de Bordas, Josep (Prada, Conflent, 1824 - Tolosa de Llenguadoc, 1890) Historiador i eclesiàstic. És autor de nombrosos treballs: Notice historique et topographique sur Notre-Dame de Font-Romeu (1855), Notice historique religieuse et topographique sur Força-Réal, redactat en col·laboració amb V. Aragon (1859), Tableau des études historiques en France au XIXº siècle (1866), Une épopée catalane au XIX siécle: l'Atlantide de don Jacinto Verdaguer (1881) i Recueil de goigs ou cantiques roussillonnais (1881). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tolrà i Avellà, Josep (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, s XIX - v 1894) Industrial. El 1866 fundà dues fàbriques de filats i teixits al seu poble natal, i hi introduí millores en el blanqueig dels teixits. Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès; l'ajuntament, a la seva mort, demanà per a la seva vídua i neboda, Emília Carles i Tolrà, el marquesat de Sant Esteve de Castellar, que li fou concedit el 1896. 51 ANDORRA - GEOGRAFIA Tolsa (Sant Julià de Lòria, Andorra) Masia i església, vora el bosc de Tolsa. 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tolsà i Sarrión, Manuel (Ènguera, Canal de Navarrès, 1757 - Mèxic DF, 1816) Escultor i arquitecte. Estudià amb Puchol a l'Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid. Fou acadèmic de mèrit. L'any 1790 es traslladà a Mèxic com a director de la secció d'escultura de l'Academia de San Carlos. Féu nombrosos retaules de factura barroca; excel·leix sobretot l'estàtua eqüestre de Carles IV (1796) del passeig de la Reforma de la capital mexicana, de dimensions colosals i fosa en bronze d'una sola peça, és considerada com una de les millors de l'art universal en el seu gènere. Com a arquitecte, és el principal 53 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
54 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Toluges, sínode de (Toluges, Rosselló, mai/1027) Assemblea reunida al pla de Toluges pel bisbe Oliba de Vic, amb motiu de trobar-se en pelegrinatge a Jerusalem el bisbe d'Elna Berenguer de Gurb. Hi assistiren l'ardiaca, el sagristà i altres canonges d'Elna i molts fidels. Hom hi estatuí la inviolabilitat de les esglésies i de les sagreres i es promulgà la pau i treva i l'excomunió contra els invasors dels béns eclesiàstics i contra els deshonests. Es diu d'ell que els estatuts fixats en el sínode ja havien estat decretats abans pels dos bisbes Oliba i Berenguer; sembla que es una al·lusió a una anterior promulgació de pau i treva del 1022. 55 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Tolva (Ribagorça) Veure> Tolba. 56 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
57 CATALUNYA - HISTÒRIA Tolzó (Soriguera, Pallars Sobirà) Despoblat, de l'antic municipi d'Estac, dins l'antic terme d'Escós. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Tomanil (el Morell, Tarragonès) Antic terme, esmentat encara el s XVIII 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs, Antoni (Llucmajor, Mallorca, s XVIII – Palma de Mallorca, 1813) Frare franciscà. Era doctor en teologia. Ensenyà aquesta ciència a l'Estudi General de Palma. Dotà aquest centre d'una bona biblioteca lul·liana. Fou provincial de l'orde. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs, Baldomer (Reus, Baix Camp, 1862 – Catalunya, s XX) Pintor. Treballà a Barcelona al costat de Josep Llovera. Fou decorador d'interiors, il·lustrador i retratista. Obtingué diversos premis. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs, Guillem (Catalunya, s XIII – Grècia ?, s XIV) Militar. Fou figura destacada de la Companyia Catalana a Orient. Quan morí el 1316 Bernat Estanyol, que havia estat nomenat vicari general d'Atenes per designació de Frederic II, Tomàs n'assumí provisionalment les funcions fins a l'arribada a Grècia del nou vicari general Alfons Frederic. Quan aquest convingué una treva amb els venecians (1321), ell era un dels signants del pacte. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs, Llorenç (Barcelona ?, v 1880 - s XX) Naturalista i advocat. Es llicencià en dret i exercí d'advocat a Barcelona. Es dedicà a l'estudi de la història natural, geologia, mineralogia i paleontologia, matèries en el coneixement de les quals excel·lí. Substituí N. Font i Sagué en la càtedra de geologia dels Estudis Universitaris Catalans. El 1911-12 presidí el consell directiu de la Institució Catalana d'Història Natural (membre des del 1906), i de la qual fou també vice-president i bibliotecari. D'entre els seus estudis mineralògics i petrogràfics, cal esmentar Sobre la formació de l'anhidrita (1909), Nontronita, Les sals de potassi de Súria (1914), Els minerals de Catalunya (1919-20), i en els seus estudis malacològics, L'hélix vindobonensis a Capellades i Contribució a la fauna malacològica de Catalunya. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs, Miquel (Palma de Mallorca, s XVIII – 1809) Imatger. Fou rector del col·legi de pintors i escultors. És autor del Sant Joan de la parròquia d'Alaró i del Sant Pere per a la façana del seminari de Palma. Fill seu era Francesc Tomàs i Rotget. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs, Miquel (Illes Balears, s XVI - jul/1578) Prelat. El 1578 era nomenat bisbe de Lleida, succeint a Antoni Agustín. Prengué possessió per poders el mes de maig i morí pel juliol del mateix any, sense haver arribat a governar la diòcesi. Fou succeït per Carles Domènec. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Tomàs, Rafael (Rosselló, s XV) Pintor i vitraller gòtic. El 1455, juntament amb Joan Figuera contractà un retaule dedicat a Sant Bernardí per al convent de Sant Francesc de Càller (Sardenya). L'any 1463 pintà, juntament amb Guillem Martí, el retaule de l'altar major de l'església de Sant Jaume de Perpinyà. El 1470 contractà una vidriera per al finestral central de la capçalera de l'església de Sant Mateu també de Perpinyà. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs Carnisser (Lleida, s XIV – 31/des/1373) Religiós dominicà, venerat com a sant. Professà al convent de Lleida i fou lector de la Universitat de Lleida. Fou deixeble de Vicent Ferrer, que sovint parlà elogiosament del seu mestre. Mestre de novicis també a Lleida, formà Pere de Queralt, venerat també com a sant. Morí el 31/des i tot seguit li fou donat culte local. Vicent Ferrer, el 1393, féu reconèixer el seu cos, que es trobà incorrupte. Anys més tard el seu cos i el de Pere de Queralt foren traslladats al nou convent de Lleida i posats en dos sarcòfags a l'altar del Roser, desapareguts el 1835, excepte el cap de Tomàs, que es conservava en un reliquiari a la capella reial. 69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs de Taixequet i Fluixà, Miquel (Llucmajor, Mallorca, 1529 – Lleida, 1577) Jurisconsult. Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino. Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d'Empúries (actual Castelsardo), a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d'Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista. Treballà a Roma des de l'any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià. Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida (1577), on morí dos mesos després de prendre possessió. La seva important biblioteca 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs de Taixequet i Frígola, Francesc (Llucmajor, Mallorca, s XVI) Eclesiàstic. Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid. Almenys des del 1529 habitava a Palma de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia. Bisbe d'Empúries a Sardenya per nomenament el 1556. Tingué cura de l'educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà (fill del seu germà notari, Damià), que féu hereu. Aquest el representà al Concili de Trento. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tomás de Villanueva (Fuenllana, Castella, 1486 – València, 1555) Prelat, teòleg i sant. Nomenat arquebisbe de València (1545-55), esmerçà el pontificat en la reforma dels clergues -fundà el seminari de la Presentació (1550)-, l'assistència caritativa i l'evangelització dels moriscs. Escriví, entre altres obres, Soliloquio que entre Dios y el alma conviene hacerse después de la Sagrada Comunión. Fou canonitzat el 1658. Festa: 22/set. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs i Cabot, Josep Maria (Manresa, Bages, 27/ago/1930 - ) Escriptor. Llicenciat en medicina i en història i periodista. Ha publicat les novel·les de tema històric El piquete (premi Sésamo 1959), La reducción (1963) i Cántico en la noche (1969), i les novel·les en català Bona nit, senyor Hoste! (1985) i L'inesperat arcàngel del matí (1986). Professor de la Universitat de Barcelona, ha publicat diversos treballs sobre temes d'història de la ciència a "Historia y Vida" i en d'altres publicacions. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs i Estruch, Francesc (Carmelo, Uruguai, 1862 – Barcelona, 1908) Dibuixant i escriptor. Es formà a Barcelona, on després destacà com a projectista de tapissos i estampats. Fou professor d'aquesta especialitat i membre corresponent de l'Academia de San Fernando. Li fou concedit un tercer premi a l'Exposició Universal de 1888. És autor d'obres com Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días i El estilo egipcio. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs i Gallard, Caterina (Valldemossa, Mallorca, 1531 - Palma de Mallorca, 1574) Religiosa. Professà el 1555 al convent de Santa Maria Magdalena, de canongesses augustinianes, de Palma de Mallorca, i ja durant la seva vida tingué fama de santa i de miraclera. El 1625 Urbà VIII suspengué el culte que li era tributat a Mallorca des de la seva mort, però el 1792 fou beatificada per Pius VI, i el 1930 canonitzada per Pius XI. Té una gran devoció popular a Mallorca, on és anomenada correntment la Beateta. Festa: 28/jul. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Tomàs i Martí, Vicent (Artana, Plana Baixa, v 1890 – 1924) Polític. Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener. Es llicencià en medicina. Fou un dels promotors de l'Agrupació Nacionalista Escolar (1919) i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris). Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la 77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs i Mut, Pere (Illes Balears, s XIX) Escriptor. El 1846 estrenà amb èxit l'Entremès d'En Roacó Florit i de Na Faldo. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs i Oliver, Francesc (Mallorca, v 1850 – Madrid, 1903) Dirigent obrer. Obrer de la construcció, molt jove s'adherí al partit republicà federal; però, influït per la lectura de "La Federación" de Barcelona, edità a Palma "El Obrero" (nov/1869-oct/1870) i fou el principal impulsor de la secció mallorquina de la Primera Internacional. Assistí com a delegat al primer congrés obrer espanyol pel jun/1870 a Barcelona, on s'alineà amb els bakuninistes aliancistes. Posteriorment, en el congrés obrer de Saragossa (abr/1872) resultà elegit membre de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Actuà com a secretari després de la dimissió d'Anselmo Lorenzo i residí a Alcoi, on tingué un destacat paper en l'aixecament cantonal del jul/1873. Resident a Madrid, i després a Barcelona (des de 1875-76), mantingué el seu càrrec en la clandestinitat. El 1881 féu costat a l'anarcocol·lectivisme català que procurà de rompre amb el revolucionarisme clandestí i tornar a engegar un moviment obrer legal i ampli (1881-83). Posteriorment al fracàs de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola anà de nou a Madrid (1884), on col·laborà força a "La Revista Social" (cal destacar, sobretot, Historia de las ideas anarco-colectivistas en España) i intentà a la fi del segle la reorganització d'un moviment obrer públic, allunyat tant de les discussions anarquistes intel·lectualitzades com dels intents terroristes. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs i Piera, Josep (Barcelona, 1900 - Guadalajara, Mèxic, 1976) Polític i advocat. Adscrit a la línia d'un nacionalisme republicà, col·laborà, juntament amb A. Rovira i Virgili, en la formació d'Acció Republicana, i, en fusionar-se aquest darrer partir amb Acció Catalana, del Partit Catalanista Republicà, del qual fou un dels dirigents. Responent a la crida de F. Macià passà després a l'Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la República fou diputat a corts (1933 i 1936), secretari de la Diputació Permanent, ministre de treball (set/1936), vicepresident de les corts i cònsol general al Canadà. Morí a l'exili. 81 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs i Renteria, Josep (Illes Balears, s XX) Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14/abr/1931 es féu càrrec de l'ajuntament de Palma. Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gen-des/1933. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs i Rosés, Cristòfor (Girona, v 1760 - Alemanya ?, s XIX) Metge. Estudià filosofia a la Universitat de Cervera, i medicina a la de Montpeller, on es doctorà el 1785, amb una tesi sobre l'anàlisi de les aigües minerals. Exercí la carrera a Banyoles i més tard ingressà a la sanitat militar. Publicà Noticias individuales de las aguas minerales de Pedret (Girona, 1787), Historia del Colegio de Gerona fundado en Montpeller (1808), i una versió resumida de la terapèutica de la gota, de Barthe (1808). 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Tomàs i Rotger, Francesc (Palma de Mallorca, 1762 – 1807) Escultor, pintor i arquitecte. Fill i deixeble de l'imatger Miquel Tomàs. Presentà un bust de Juli Cèsar, en marbre, a l'Acadèmia de Sant Carles de València, que li valgué el nomenament de soci de mèrit d'aquesta institució (1795). Entre les seves obres, principalment de caràcter religiós, figuren un Cricifix, per a l'Hospital de Palma de Mallorca, i dues figures de la Beata Caterina Tomàs, una per a Barcelona i una altra per a Andratx. Escriví Noticias biográficas de los profesores de Bellas Artes residentes en Mallorca i Catálogo de las pinturas de mérito existentes en Mallorca. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs i Salvany, Joan (Valls, Alt Camp, 1844 – Madrid, 1911) Escriptor i advocat. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona. Fundà la revista "El Tío Camueso". El 1874 s'establí a Madrid, on col·laborà a diverses publicacions. Col·laborà també a "La Renaixença" i escriví poesia en català, que ha romàs inèdita. Amic d'Àngel Guimerà, traduí al castellà la seva obra Cleopatra i diversos poemes. Publicà llibres de poesies, novel·les i drames. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomàs i Salvany, Josep (Barcelona, s XIX) Polític republicà federal. Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l'aixecament contra les quintes del 1869. Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873. En produir-se l'adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d'E. Castelar i fou finalment elegit senador per Tarragona (1893-98). 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Tomasa, La (Barcelona, 1888 - 28/des/1907) Setmanari humorístic i literari. Publicat amb un total de 1.007 números. Més moderat políticament que "L'Esquella de la Torratxa", imità el format i l'humor d'aquesta publicació. Fundat per Simó Alsina i Clos, amb la col·laboració artística de Ramon Escaler, tingué també al seu front Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Tomba del Moro, dolmen de la (Sant Salvador de Torroella, Bages) Monument funerari dolmènic. És un megàlit de cambra simple amb un vestíbul-pou. Està ben conservat. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tomet, el (Sant Julià de Ramis, Gironès) Veïnat de l'antic mun. de Medinyà, a l'esquerra del Terri, aigua avall de Sant Andreu del Terri. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Tomic, Pere (Bagà, Berguedà, s XV - Catalunya, a 1481) Historiador. Autor de l'obra Històries é conquestes del reyalme d'Aragó é Principat de Cathalunya, escrita vers el 1438 i editada el 1495 i el 1519. Consta de 47 capítols, des de la creació del món fins al regnat d'Alfons el Magnànim; encara que alguns manuscrits arriben fins al regnat de Joan II, d'aquests últims Tomic no va poder ésser-ne l'autor, puix que les Històries foren dedicades a l'arquebisbe de Saragossa, Dalmau de Mur, que va morir abans de l'any 1457. El manuscrit suposadament original va ésser en poder de l'erudit Antoni de Capmany, i a la Biblioteca Real n'hi ha un altre de titulat Suma de la Crónica de Aragón y Principado de Cataluña, traducida del lemosín al castellano por Juan Pedro Pellicer, que prova la seva difusió al regne castellà. Tomic va escriure també un resum de les Històries, que no va ésser publicat. 94 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Tomir, puig (Escorca, Mallorca Septentrional) Cim (1.100 m alt) de la serra de Tramuntana, vora el límit amb el de Pollença. Separa les capçaleres dels torrents de Lluc (a l'oest), de Mortitx (al nord-oest), de Sant Jordi (al nord-est) i de Sant Miquel (al sud). 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Tomoví (Albinyana, Baix Penedès) Masia i antic lloc, situat a l'extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví. El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès. El 1202 consta com a castell termenal, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d'Albinyana.
Anar a: [ Tod ] [ Togo ] [ Toledo i ] [ Tolra ] [ Tomàs, M ] [ Tomas i P ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Todolella, la
Toès
Toga
Toixa
Toluges
Tomàs i Valiente, Francesc