A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pla de M ]    [ Pla de T ]    [ Pla i C ]    [ Pla i N ]    [ Plana ]    [ Plana A ]

Tingues una ment oberta i la vida et serà més senzilla. (Buda)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Manlleu, el  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Poble (474 m alt), a l'extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l'Alt Penedès; és a la dreta de la riera de Manlleu de Marmellar, al centre de l'antiga quadra de Manlleu de Selma.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pla de na Tesa, es  (Marratxí, Mallorca Oriental Barri, vora l'aglomeració de Palma de Mallorca, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement. Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s'alçava a la forca del Pla de Na Tesa; en 1858-60 fou construïda l'actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla de Quart, el  (Horta Veure> Quart, pla de.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPla de Reixac, el  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental Caseria, a l'esquerra del Besòs, dins l'antic terme de Reixac.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Rubió, el  (Rubió, Anoia Caseria, actual cap del municipi, a la dreta de la riera de Rubió, al sector meridional del terme.

6 CATALUNYA - POLÍTICA

Pla de Salut de Catalunya  (Catalunya, 1993)  Document que defineix les grans línies d'actuació en matèria sanitària i estableix en quins camps cal una actuació prioritària.

7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pla de Sant Antoni, es  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda, dins la parròquia de Sant Antoni.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Sant Cristòfol, el  (Castellbell i el Vilar, Bages Veure> Sant Cristòfol de Castellbell.

9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla de Sant Josep, el  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal i caseria, a 3 km de la ciutat.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Sant Miquel, el  (Sant Martí de Centelles, Osona)  Veïnat, al sector de la plana del sud del poble. Hi ha l'antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes.

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellPla de Sant Tirs, el  (Alt Urgell Municipi: 107,0 km2, 702 m alt, 978 hab (2015), (o Ribera d'Urgellet). Situat a banda i banda del Segre, poc abans d'estretir-se camí del pantà d'Oliana, al sud-oest de la Seu d'Urgell. El sector muntanyós és ocupat per boscs de pins, roures i alzines. A l'agricultura, predominen els conreus de regadiu (farratges, fruiters i productes d'horta) sobre els de secà (cereals). La ramaderia de bestiar boví (per a la producció de llet), és una de les principals fonts d'economia; també hi ha bestiar oví. Indústries alimentàries, metal·lúrgiques i de materials per a laInici página construcció. El poble és al sector pla del terme, prop del Segre; l'església parroquial és dedicada a sant Tirs (esmentada ja el 839). Dins el terme s'hi troba l'aeroport de la Seu d'Urgell. L'any 1968 li foren annexats els antics termes d'Arfa, la Parròquia d'Hortó i Tost, i rebé el nom oficial de Ribera d'Urgellet. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Santa Margarida, el  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)  Caseria, al voltant de l'església de Santa Margarida, al nord del poble.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampPla de Santa Maria, el  (Alt Camp Municipi: 35,09 km2, 381 m alt, 2.333 hab (2015), (ant: el Pla de Cabra). Situat al nord-est de Valls i al peu de la serra de Miramar. És conrea més de la meitat del terme municipal amb agricultura de secà (principalment vinya, seguit d'arbres fruiters com l'ametller, i els cereals). Sobresurt la indústria dels mobles, dels plàstics, de la construcció i la metal·lurgica, degut sobretot a la sortida de l'autopista AP-2, la qual travessa una part del terme. La vila concentra tota la població del municipi; església parroquial de Santa Maria, barroca, i la primitiva parròquia de Sant Ramon de Penyafort, romànica del s XIII, té una notable rosassa i una esvelta portada de vuit arquivoltes sobre columnes de capitells molt treballats (declarat monument històrico-artístic). Durant la guerra dels Segadors (1642) la població i una columna francesa oposaren resistència a foren vençuts per les tropes del marquès d'Hinojosa, els quals assassinaren als seus defensors. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Patí - Club Esportiu

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Santa Maria, el  (Alt Penedès Veure> Pla del Penedès, el.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Tartera, el  (Das, Baixa Cerdanya)  Urbanització, a l'oest del poble.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPla de Teià, el  (Santa Maria de Besora, Osona)  Poble (900 m alt) i cap del municipi, en un pla que s'estén al nord-est del turó on s'alça el castell de Besora (1.092 m alt).

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pla de Ter, el  (Girona, Gironès Nom adoptat el 1937 per l'antic municipi de Santa Eugènia de Ter.

18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pla de Vila, es  (Eivissa, Eivissa Un dels quartons en que es dividí l'illa, constituït pel pla que envolta la capital. La seva jurisdicció fou repartida entre sis senyors dels altres quartons. Fou una continuació del terme de l'Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Bonaire, el  (Terrassa, Vallès Occidental Caseria, uns 3,5 km al nord del centre urbà, prop de la carretera a Talamanca.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Forn, el  (Gaià, Bages Caseria, al sud del poble.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Lliçà, el  (Lliçà de Vall, Vallès OrientalVeure> el Pla de Lliçà.

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsPla del Penedès, el  (Alt Penedès Municipi: 9,45 km2, 216 m alt, 1.230 hab (2015), (ant: el Pla de Santa Maria). Situat al centre de la comarca, al nord de Vilafranca del Penedès, a la dreta del riu de Bitlles. Pràcticament tres quartes parts del terme són ocupades per l'agricultura de secà, principalment vinya, seguida pels cereals, les lleguminoses i l'olivera. Entre les activitats industrials sobresurt la derivada de l'agricultura (farina, vi); té un Centre Agrícola, un celler de cava, una fassina d'alcohol, una bòbila i petits tallers. Part de la població activa treballa fora del municipi. El poble és a l'extrem occidental del terme; l'església parroquial és dedicada a santa Magdalena. El termeInici página comprèn, a més, les caseries de Bonavista, les Parellades, les Tarumbes, el Mas Morer, les antigues quadres del Gorner i l'Aguilera i l'església de Sant Jaume de Palou. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla del Pou, el  (Paterna, Horta)  Caseria i antic hostal, al nord-oest de la vila, als altiplans (102 m alt) que limiten el Camp de Túria amb l'Horta.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla del Remei, el  (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental Caseria, al límit amb el terme de Sant Esteve de Palautordera, centrat pel santuari del Remei de Palautordera, amb dues capelles a banda i banda de la carretera, una d'elles abandonada.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla d'Escarp, el  (Massalcoreig, Segrià Caseria, propera a l'antic monestir d'Escarp, a la dreta del Segre, prop del límit amb Seròs.

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)  (Catalunya, 1992)  Pla territorial aprovat per la Generalitat de Catalunya, pel qual s'estableix un sistema d'àrees protegides per a Catalunya a partir d'una selecció d'espais amb un valor natural especialment rellevant. Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d'espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d'espais inclosos al PEIN ha augmentat dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l'efecte sumatori de la declaració de zones d'especial conservació (ZEC) i de zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); corresponen a prop del 30% del territori en l'àmbit terrestre i unes 80.000 ha d'espai marí. El departament de medi ambient, a qui correspon la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitacióInici página definitiva de cada espai, ha completat 111 plans especials del total. PEIN

27 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del Pla d'UrgellPla d'Urgell, el  (Catalunya Comarca: 305,1 km2, 37.053 hab (2015), 16 municipis, capital: Mollerussa. Situada al bell mig de la Depressió Central, entre les comarques del Segrià (oest), la Noguera (sud), l’Urgell (est) i les Garrigues (sud). GEOGRAFIA FÍSICA: Des del punt de vista fisiogràfic, ocupa gran part de la plana d’Urgell, constituïda per argiles i gresos disposats en línies horitzontals estratificades. L’erosió irregular, deguda a intenses accions torrencials, provocà la creació de sectors isolats més baixos entre planells, que es convertiren en aiguamolls i definiren el típic tret local de l’endorreisme (l’antic estany d’Utxafava, el d’Ivars, etc). El clima és mediterrani amb tendència continental, amb temperatures de més de 30ºC de màxima als mesos d’estiu, i mínimes per sota dels 0ºC a l’hivern; les precipitacions són de l’ordre dels 400 mm anuals, amb un màxim primaverenc i un mínim estiuenc; són freqüents les boires associades als anticiclons hivernals. Part de la comarca...  Segueix... 

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Armengol, Ramon  (Alentorn, Noguera, 1880 – Barcelona, 1956)  Metge i polític. S'especialitzà en microbiologia. Fou metge intern de l'hospital de la Santa Creu i auxiliar de bacteriologia de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana de 1913, 1917 i 1919. Col·laborà a la revista "Annals de Medicina", de la qual fou secretari de redacció. És autor de Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910), Sobre algunos síndromes tuberculosos (1919) i Transformació in vitro del bacil de Koch en bactèria tuberculògena, entre d'altres obres mèdiques. Publicà també alguns escrits de caràcter polític.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Ballester, Enric  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1922 – València, 1988)  Prehistoriador i arqueòleg. Sotsdirector del Servei d'Investigació Prehistòrica de València (1950-82) i director (1982-87) fins a jubilar-se. A més d'ocupar altres càrrecs en institucions dedicades a la prehistòria, realitzà nombroses excavacions, tant a Espanya com a l'estranger, i publicà també nombrosos estudis, entre els quals Cova de Les Meravelles. Gandia (1946), Puntas de base cóncava en la región valenciana (1956) i El problema del tránsito de la Edad del Bronce a la del Hierro en la región valenciana (1959). Juntament amb D. Fletcher Valls, amb qui formà sovint equip, publicà Cincuenta años de actividades del Servicio de Investigación Prehistórica (1927-1977) (1977) i un ampli Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Beltran, Pasqual  (Ibi, Alcoià, 1908 - Caracas, Veneçuela, 1966)  Escriptor. És autor dels llibres poètics La cruz de los crisantemos (1929), Huso de eternidad (1930), Narja (1932), Epopeyas de sangre (1933), Voz de la tierra (1935), Hogueras en el Sur (1935), Poema del amor y de la angustia (1935), Poesía (1936), Madre española (1937), Canción arrebatada (1938), Romances (1938), Vencedor de la muerte (1939), La muerte o el recuerdo (1939) i Poesía (1947). També publicà la tragèdia Seisdedos (1934) i els llibres de prosa Uno de blindados (1948) i Cuando mi tío me enseñaba a volar. S'exilià després de la guerra civil.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Cabrera, Vicent  (València, s XVIII – Alacant, 1829)  Escriptor, antiquari i erudit. Col·laborador de "Correo de Valencia", amb motiu de la beatificació del patriarca Joan de Ribera va publicar el Regocijo de Valencia (1796). L'any 1814 va escriure un opuscle de lloança a Ferran VII i publicà el periòdic "El Fernandino", per tal de contribuir a la consolidació de l'absolutisme borbònic. Autor de fulletons de tipus històric, com ara Antigüedades de Sagunto (1797), Resumen histórico del señorío de Alcalatín (1799) i Disertaciones històrico-críticas de las antigüedades de Burriana y de Almenara (1821).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Cargol, Joaquim  (Girona, 1882 – 1978)  Escriptor, professor i editor. Cursà estudis de magisteri. S'especialitzà en treballs de pedagogia i art. Col·laborà al diari gironí "L'Autonomista" i en altres publicacions catalanes, i és autor d'innombrables treballs. De les seves activitats, cal assenyalar les tasques editorials, a les quals es dedicà després de la guerra. Fou membre de diverses entitats i acadèmies culturals i científiques, i cronista oficial de la ciutat de Girona.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Cargol, Lluís Gonzaga  (Girona, 1889 – 1961)  Escriptor. Estudià per a mestre a la Normal de Girona. El 1932, en fer-se càrrec el Patronat Escolar de Barcelona de les escoles confiscades als jesuïtes, fou nomenat director del Grup Escolar del carrer de Casp. Arran de la desfeta republicana, fou depurat i anà a Madrid, on es guanyà la vida com a representant d'una firma catalana.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Pla i CasadevallPla i Casadevall, Josep  (Palafrugell, Baix Empordà, 8/mar/1897 - Llofriu, Baix Empordà, 23/abr/1981)  Escriptor. Va exercir durant tota la vida la professió de periodista, i va viatjar per tot Europa. Resultat d’aquests viatges són la major part dels seus llibres i articles. Col·laborador de “La Publicitat”, “La Veu de Catalunya” i també de “Revista de Catalunya” i “El Sol”, de Madrid, féu les seves primeres temptatives amb una biografia d’Enric Casanovas (1920). La seva obra constitueix una mena d’inventari de la vida catalana de la primera meitat del s XX. No classificable dins de cap gènere determinat, oscil·la entre l’article periodístic i el quadre de costums, les semblances i els assaigs d’interpretació històrica, amb observacions erudites i amenes, a través d’un estil directe, ràpid, viu, desproveït de qualsevol mena d’inflació retòrica i caracteritzat per una prodigiosa imaginació verbal. Coses vistes (1925), juntament amb Rússia (1925), Llanterna màgica (1926) i Relacions...  Segueix... 

Quan hom pensa que, malgrat l'enorme quantitat d'imbècils que hi ha en la governació d'un país, hom pot anar tirant, la sorpresa és permanent. (Josep Pla i Casadevall)

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Coral, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1906 - )  Periodista, poeta i assagista polític. A setze anys fundà "Esplais Literaris", portanveu dels Pomells de Joventut locals. Obtingué premis de poesia. Fundà la "Revista d'Olot" (1926) i col·laborà en publicacions olotines. Fundà el setmanari "Lluita" (1931) de l'Esquerra Republicana de Catalunya. Articles seus foren reproduïts a la premsa regional. S'exilià el 1939 a França i a Alemanya. De retorn (1945), col·laborà al setmanari "Olot-Misión".

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Dalmau, Josep Maria  (Girona, 1904 – 1981)  Doctor en farmàcia i editor. Exercí com a metge a Girona i va ser membre de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l'Història de Madrid. Es dedicà extensament a l'estudi de la palinologia, especialment del pol·len de la flora catalana, especialitat sobre la qual va escriure diverses obres, com Polen (1961), i sobre farmacologia, com La farmacia de Llívia (1974), Comentarios sobre la influenza... (1972), i d'altres.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Deniel, Enric  (Barcelona, 1876 – Toledo, Castella, 1968)  Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot el 1900 a Barcelona, on també fou canonge i professor del seminari. El 1918 fou nomenat bisbe d'Àvila. Traslladat a la seu de Salamanca el 1935, s'adherí a la Carta col·lectiva de l'Episcopat espanyol del cardenal Gomà (1937). El 1941 fou promogut arquebisbe de la seu de Toledo, i el 1946 el papa Pius XII el féu cardenal. Mantingué una actitud conciliatòria amb l'estat franquista.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Deniel, Narcís  (Barcelona, 1867 – 1934)  Jurista i polític. Germà d'Enric. Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la "Revista Jurídica de Cataluña", on escriví estudis especialitzats de dret català. Fou un dels promotors i president de l'Acció Social Popular de Gabriel Palau. És pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensava les unions professionals per oficis. Com a catòlic independent, fou elegit regidor de Barcelona (1903) i diputat a corts per Girona (1920 i 1923). Entre altres obres, publicà La ley del progreso (1895), Por los sindicatos obreros (1911), Sindicats i UnionsInici página professionals (1912), etc.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Domènec, Jordi  (Barcelona, 1917 – 1997)  Grafista i pintor. Format a l'Escola de Belles Arts, conreà amb èxit el cartellisme (Festes de la Mercè, 1956, 1958; Fira de Mostres de Barcelona, 1959). Entre altres premis, té el diploma d'honor de l'Institut Internacional de Decoradors de Chicago (1960). Dedicat també a la pintura i la litografia, ha fet nombroses exposicions a diversos països i tingué un bon mercat als EUA.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joan Ignasi Pla i DuràPla i Durà, Joan Ignasi  (Atzeneta d'Albaida, Vall d'Albaida, 31/jul/1959 - )  Polític i advocat. Diplomat en administracions públiques, des de l'àrea de cultura de l'ajuntament de València impulsà el Palau de la Música. Posteriorment fou secretari general tècnic de l'Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana (1991-95), i l'any 2000 fou elegit secretari general del PSPV. En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta. El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al jul/2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del PSPV, fou novament derrotat en les eleccions a les Corts Valencianes del mai/2007, tot i guanyar dos escons. El mes d'octubre dimití el càrrec arran d'unes informacions aparegudes a la premsa relatives a una suposada irregularitat en la contractació d'obres al seu domicili, les quals Pla qualificà de pressió de certs grups mediàtics amb l'objectiu d'apartar-lo del càrrec. Posteriorment a la seva dimissió, una gestora provisional encapçalada per Joan Lerma es féu càrrec del partit fins al set/2008, que Jordi Alarte i Gorbe fou elegit nou secretari general.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Duran, Francesc "el Vigatà"  (Vic, Osona, 1743 – Barcelona, 1805)  Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles. Extremadament dotat, és pràcticament el primer artista modern sorgit a Catalunya, tot i que va seguir el camí iniciat per Viladomat. La seva personalitat antiacademicista el dugué a conrear una pintura que, partint del rococó d'arrel francesa, introduïa ja actituds preromàntiques. Pintà amb escenes al·legòriquesInici página i temes mítics o bíblics els salons de moltes mansions barcelonines, algunes conservades en el seu lloc primitiu (gran saló del palau Moia, 1790), d'altres traslladades al museu (Vida de Tobies) o instal·lades en noves mansions (Palau Reial de Pedralbes). També pintà uns murals per al saló del tron del palau episcopal de Barcelona i una Verge del Pilar per a la seu de Vic. Se serví tant dels procediments de la grisalla com dels que empren tots els colors. Ajudat pel pintor Llucià Romeu, convertí els murs en mogudes superfícies plenes de columnes, frisos i tota mena d'elements ornamentals, emprant les tècniques de la pintura al tremp, a la cola i al fresc.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Gallardo, Cecili  (València, 1860 – Madrid, 1934)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, de la qual, més tard, fou professor de l'Escola de Pintura, Escultura i Gravat. S'especialitzà en el gravat i en la pintura de paisatge, i fou premiat en repetides ocasions. Col·laborà com a dibuixant a "La Esfera" i a "Blanco y Negro".

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Janini, Joaquim  (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1970)  Fotògraf. El 1924 fundà l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, que presidí entre 1927 i 1930. Destacà en la pràctica dels procediments pigmentaris. Les seves fotografies es van publicar a revistes com "Lux" i "Art de la Llum", i va rebre diversos guardons internacionals: al Saló de Japó (1930 i 1931), al London Salon (1930), a la British Championship (1931) i a la International Photo-Biennale de Salzburg (1952, medalla d'Or).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Masmiquel, Arcadi  (Girona, 1945 - )  Arquitecte. Ha realitzat diversos pavellons poliesportius (Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona). Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d'Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Mateu, Josep Maria  (Tarragona, 1889 – Barcelona, 1967)  Compositor. Deixeble d'A. Pérez i Moya i d'E. Morera, compongué sardanes (Bosc endins, Tardor, Nostra Rambla i La sardana de les Santes) i cuplets, amb el pseudònim de Gustavo Douvel, com Tristes recuerdos, per a Raquel Meller, i La porta de Betlem, per a Mercè Serós. Fundà l'Orquestra Clàssica Gracienca (1944-62) i escriví música de cambra, per a orquestra, per a banda i religiosa.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Mompó, Vicent  (València, s XIX - s XX)  Escriptor. És autor de l'obra Massa tard i d'algunes altres escrites en castellà, com el recull Cuentos e historias (1916) i les novel·les Por Pascua florida i Diva Augusta.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Muntanya  (Balaguer, Noguera, 1925 – 1932)  Revista quinzenal. S'especialitzà en una informació d'actualitat i històrica sobre els pobles de les comarques lleidatanes. Pel seu nivell cultural i polític esdevingué una de les publicacions més representatives de la vida fora de Barcelona. Fou dirigida pels polítics Domènec Carrové i Joan Sauret i en fou especial col·laborador Sebastià Armenter.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Narbona, Josep  (Barcelona, 1928 - )  Dibuixant, gravador i escultor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. És molt important la seva obra com a grafista dins el camp de la publicitat. Una gran part de la seva producció té influència del surrealisme. El 1961 fou elegit president dels grafistes (FAD) i fou nomenat professor de l'Escola Massana. També fou elegit president per a Espanya de l'Alliance Graphique Internationale. La seva obra, d'acurada tècnica, és personal i al marge de la moda. Influït pel surrealisme, n'és característic l'ús de parets com a elements compartimentador de l'escena, així com la fusió de figura i paisatge.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPla i Pallejà, Jaume  (Rubí, Vallès Occidental, 1914 – Barcelona, 1995)  Gravador, dibuixant i pintor. Com a pintor exposà individualment i col·lectivament (Exposicions de Primavera, Saló de Montjuïc). Durant uns quants anys, a partir del 1945, es dedicà sobretot al gravat, après de R. de Capmany; destaquen les il·lustracions a l'aiguafort que féu per a la col·lecció "La Rosa Vera". Publicà Tècnicas del grabador calcográfico y su estampación (1956) i diversos llibres sobre art contemporani. És autor també de De l'art i de l'artista. Dietari (1982-1992) (1996, pòstum).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Rave, Eugeni  (Barcelona, s XIX – 1874)  Enginyer. Destacà pels seus treballs forestals, als quals dedicà diversos escrits.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Rosés, Walda  (el Masnou, Maresme, 1913 - )  Escriptora. És autora de les novel·les Salt d'euga (1961) i Amarga joia (1968).

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pla i Rubió, Albert  (Vilanova de Castelló, Ribera Alta, 1867 - Barcelona, s XX)  Pintor. Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1895 i del 1901 amb A la guerra! i Pobres mares!. Des del 1903 fou professor titular de dibuix artístic a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Després de la seva primerenca etapa anecdotista, se centrà en un naturalisme que molt sovint imita l'estil de Sorolla.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Soler, Magí  (Barcelona, s XIX)  Advocat. Es doctorà el 1835. És autor del tractat La nacionalidad y el territorio con relación al Estado. Fou defensor destacat del dret català.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla i Vila, Francesc  (Barcelona, 1830 – Madrid, 1878)  Pintor i escenògraf. Deixeble de C. Lorenzale i dels escenògrafs Philastre i Cagé. A París treballà en els famosos obrados d'Onieurs, Cambon i Thierry. Féu decorats per als principals teatres de Barcelona, Madrid i París. Amb Soler i Rovirosa creà la societat Soler &Inici página Pla.

55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pla Roig, es  (Sant Joan de Labritja, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel de Balansat.

56 CATALUNYA - POLÍTICA

Pla Territorial General de Catalunya  (Catalunya, 1995)  Esquema de la planificació territorial, aprovat pel Parlament de Catalunya. Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades el 1980. Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s'assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments, preservant sempre el medi. El Pla no és un pla projecte o pla programa, sinó un pla d'imatge objectiu o pla model, formulat...  Segueix... 

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Plaça, Joan  (València, v 1525 – 1603)  Metge i botànic. Catedràtic de botànica a la Universitat de València (1567-83) i corresponsal del botànic francès Charles de Lécruse (autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatorum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realizats per Plaça). Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica: In Dioscoridem annotationes i d'altres obres avui potser perdudes. H. Ruiz i J. Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia, de la família de les compostes.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plaça, la  (Vilallonga de Safor, Safor)  Antiga caseria i actual barri del municipi.

59 CATALUNYA - LITERATURA

Plaça del Diamant, La  (Barcelona, 1962)  Novel·la de Mercè Rodoreda. Escrita en forma de monòleg, és la història de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República iInici página la immediata postguerra, però, de fet, és també una crònica de la vida popular barcelonina d'aquest temps. El llenguatge, malgrat el seu to col·loquial, manté sempre un accentuat to poètic. L'obra ha estat considerada una de les novel·les més representatives de la postguerra i ha tingut una gran popularitat: n'han estat fetes nombroses edicions, ha estat traduïda a diversos idiomes (castellà, anglès, italià, francès, txec, polonès, japonès, hongarès, alemany, noruec, etc) i ha estat portada al cinema per F. Betriu, el 1981.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pladecorts  (Vallespir Veure> Sant Joan de Pladecorts.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pladevall i Font, Antoni  (Taradell, Osona, 1934 - )  Historiador. Sacerdot, estudià a la universitat catòlica de Lovaina i fou després professor d'història eclesiàstica del seminari de Vic. Entre d'altres càrrecs ha estat director general del patrimoni artístic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1984-86). Ha publicat un extens nombre de treballs, entre els quals sobresurten Els monestirs catalans (1968), Els orígens de la família Montcada (1969), Sibil·la de Saga (1973), General Moragues, heroi i màrtir de Catalunya (1989) i La Mare de Déu de Bellmunt (1992). El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou un dels tres eclesiàstics homenatjats en l'obra Església i país. Tres testimonis, apareguda el 1995.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plaja i Saló, Hermós  (Palamós, Baix Empordà, 1889 - Palafrugell, Baix Empordà, 1982)  Anarco- sindicalista. Impressor d'ofici, s'afilià molt aviat al anarcosindicalisme. Fundà les revistes "Acràcia" i "Fructidor". El 1924 fou director de "Solidaridad Obrera". Un any després fundà "Vértice" i una editorial amb el mateix nom. Membre del Comité Nacional de la CNT (1928-29), en acabar la guerra civil s'exilià a Mèxic, fins al 1977, any en què retornà a Catalunya i cedí la seva biblioteca a la Biblioteca Arús. Va publicar Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato (1922), Concepción federalista de la CNT (1948) i El sindicalismo según sus influencias (1954).

63 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaPlana, Antoni  (Sant Esteve de Llitera, Llitera, s XVIII – s XIX)  Tractadista político-econòmic. Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa. Estudià a Osca i Saragossa. Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó (1814, 1820) i sobre l'abolició dels delmes i primícies proposada per les corts (1820). Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla (1785) d'Ignacio Jordán de Asso y del Río.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, estany de la  (Sueca, Ribera Baixa / València, Horta)  Petit estany (o la Caldereria) format vora la costa, al curs de la gola del Perelló (per on l'aigua de l'Albufera surt al mar), al límit dels dos municipis.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Plana, governació de la  (Plana Alta Altre nom de la governació de Castelló de la Plana, anterior al 1707.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, illa  (Alacant, Alacantí Illa (o Tabarca), situada vora la costa, a uns 5 km del cap de Santa Pola i 19,8 km al sud d'Alacant. Té forma allargada, orientada en sentit est-oest, amb uns 1.800 m de llarg i 450 m d'ample. A causa de les males condicions naturals, i especialment de la manca d'aigua, la població, que havia arribat a ser de 1.000 h, està en regressió. El nom de l'únic poble que hi ha, Nova Tabarca, és degut als refugiats genovesos procedents de l'illa de Tabarca (que havia estat conquerida pel bei de Tunis), els quals la poblaren el 1768. Incipient indústria turística (establiments hotelers i serveis).

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Plana, illa  (Maó, Menorca Veure> Quarantena, illa de sa.

68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Plana, illa  (Eivissa, Eivissa Antiga illa d'uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal. Abriga per llevant, amb les illes Grossa i des Botafoc, al port d'Eivissa. Des del s XIX , un dicInici página l'uneix amb l'illa Grossa; aquesta també s'uneix al Botafoc per un altre dic. A l'illa Plana, on avui hi ha una urbanització i alguns hotels, hi havia un santuari cartaginès, i hi han estat trobades interessants figures púniques de terrissa.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, la  (Plana Alta / Plana Baixa Nucli de la regió de Castelló, especialment al sud, una munió de marjals -la marjaleria- que prolonguen el paisatge semiaquàtic, avui dissimulat pels regatges. És tradicional la divisió de la Plana en tres subcomarques: la Plana dellà el Millars, o de Dalt, centrada a Castelló, la capital regional, que, amb la serralada del Desert de les Palmes i el pla de l'Arc, constitueix l'actual Plana Alta; la Plana deçà el Millars, que comprèn la Plana central, centrada a Borriana i amb el centre industrial de Vila-real, i la Plana deçà Uixó, que té com a nucli la Vall d'Uixó. La Plana deçà el Millars constitueix, amb els vessants marítims de la serra d'Espadà, l'actual Plana Baixa, amb Borriana per capital.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (Esplugues de Llobregat, Barcelonès Barri de caràcter mixt d'habitatge i industrial, situat al sud-oest del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà a Fogars. Sorgí durant el primer terç del s XX en forma d'urbanització i com a centre residencial i d'estiueig burgés i menestral. Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, la  (Costera Territori de la comarca, a l'oest de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanars i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva).

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (la Torre de Capdella, Pallars Jussà Caseria, fins el 1970 del terme de Mont-ros, a la vall Fosca, a l'esquerra del Flamicell, sota Beranui. La seva església és el santuari de la Plana, on és venerada la Mare de Déu de la Plana. Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana, amb una potència instal·lada de 5.000 kW/h iInici página una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l'aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l'esquerra del Flamicell.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Plana, la  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Despoblat.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (el Catllar de Gaià, Tarragonès Caseria.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana, la  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida de l'horta, a l'est de la ciutat, vora la costa.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (Alcover, Alt Camp)  Llogaret, al nord-est de la vila, a la dreta del Francolí. Al s XIX formà amb Samuntà el municipi de la Plana i Samuntà.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana, la  (Avià, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil, a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres. Especialitzada en filats de cotó, tancà el 1963 (hi treballaven 250 persones).

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Plana, na  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Illa de l'arxipèlag de Cabrera, al nord de l'illa Conillera.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pepa PlanaPlana, Pepa  (Valls, Alt Camp, 2/mai/1965 - )  Pallassa. Estudià art dramàtic a Tarragona i es llicencià en aquesta disciplina a l'Institut del Teatre de Barcelona (1989). Fou una de les fundadores de la companyia Pretèrit Perfecte (1992). El 1998 creà la seva pròpia companyia, on actua en solitari, amb espectacles de pallassos pensats per un públic adult. Obres: De Pe a Pa (1998), Giulietta (2000), Hatzàrdia (2004), L'atzar (2004) i Penèlope (2010), entre d'altres. HaInici página guanyat diversos premis. Des del 2001 ha estat la directora del Festival Internacional de Pallasses d'Andorra (bianual). El 2012 anà a treballar al Canadà en l'espectacle Amaluna del Cirque du Soleil. És membre de l'ONG Pallassos Sense Fronteres, amb la qual ha actuat per diversos països de tot el món. Companyia Pepa Plana

79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Plana, punta  (Llucmajor, Mallorca Oriental Cap de la costa meridional, que tanca per l'oest la cala de s'Estanyol.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Enginyer militar i urbanista. Fou encarregat per l'ajuntament de Barcelona d'urbanitzar (1812) l'antic camí de Gràcia, projecte que no es dugué a terme fins al 1827; esdevingué la primera urbanització del passeig de Gràcia.

81 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la Plana AltaPlana Alta, la  (País Valencià Comarca: 957,3 km2, 263.063 hab (2011), 17 municipis, capital: Castelló de la Plana. Correspon al sector septentrional de la plana de Castelló. Situada entre l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat (al nord), l’Alcalatén (a l’oest), la Plana Baixa (al sud) i el mar Mediterrani (a l’est). GEOGRAFIA FÍSICA: S’estén entre la costa i la rambla de la Viuda, que assenyala el límit occidental, i entre el Millars, que la separa de la Plana Baixa, i la rambla de les Coves, que la separa del Baix Maestrat. Constitueix un ampli amfiteatre que, des dels contraforts que formen les serres interiors, s’estén mitjançant glacis, format per un extens piemont quaternari que suaument baixa fins al mar, i pels al·luvions dipositats pels rius, principalment el Millars. Al nord, predomina un relleu accidentat, a causa de la presència d’una doble alineació muntanyosa formada per les serres de Maigmudella iInici página la Gasiona, que constitueixen la transició entre els relleus de la plana i els massissos...  Segueix... 

82 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la Plana BaixaPlana Baixa, la  (País Valencià Comarca: 605,2 km2, 195.832 hab (2011), 20 municipis, capital: Borriana. Al sud de la Plana Alta i l’Alcalatén; limitada a l’oest per l’Alt Millars i l’Alt Palància, al sud pel Camp de Morvedre, i a l’est pel mar Mediterrani. GEOGRAFIA FÍSICA: Comprén el sector muntanyenc al sud del Millars, i morfològicament és continuació de la Plana Alta. S’hi distingeix un sector pla molt més ampli que el del nord, format principalment pels al·luvions del Millars, i entre aquest i la muntanya s’han desenvolupat una sèrie de glacis, sobre els quals sovint hi ha importants dipòsits calcaris. El sud-oest de la comarca és ocupat pels potents relleus triàsics de la serra d’Espadà, els contraforts dels quals (serra del puntal de l’Ombria, 692 m, i el turó de Sant Sebastià) arriben prop de Nules. La costa s’estén des del delta del Millars fins a la desembocadura de la rambla de l’Arquet, i és plana i sorrenca, amb nombrosos cordons de dunes, que dificulten l’escorrentia i provoquen l’existència d’un...  Segueix... 

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Plana de Castelló, la  (Plana Alta / Plana Baixa Veure> Plana, la (o de Borriana).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana de Cruanyes, la  (Riudaura, Garrotxa Gran masia, a l'esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura. És esmentada ja el 858, a l'acta de consagració de la parròquia de Ridaura. Hi ha l'església de la Mare de Déu dels Dolors.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana de Matamala, la  (Gaià, Bages Veïnat, davant la confluència de la riera de Merlès amb el Llobregat.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Plana de Riucorb, la  (Urgell Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Riucorb.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPlana de Vic, la  (Osona Veure> Vic, plana de.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana del Pintor, la  (Sabadell, Vallès Occidental Barri perifèric, al nord del centre urbà, format per cases d'autoconstrucció. El torrent del Capellà el separa de Ca N'Oriac. Sorgí a partir de l'onada immigratòria del decenni del 1950 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana d'en Lledó, la  (Mollet del Vallès, Vallès Oriental Barri, a l'oest del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Sorgí el decenni del 1960 amb l'edificació de blocs d'escassa qualitat i de cases unifamiliars. És deficitari en equipaments urbans.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana d'en Tarrida  (Barcelona, Barcelonès Barri de l'antic municipi d'Horta, que es creà a partir de la fundació de l'església parroquial de Sant Joan (1260), al voltant de la riera d'Horta. Format per casetes unifamiliars, en part fou enderrocat parcialment a començament del s XX.

90 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca de la Plana d'UtielPlana d'Utiel, la  (País Valencià)  Comarca: 1.725,9 km2, 39.386 hab (2007), 9 municipis, capital: Requena. (cast: Los Llanos de Utiel). Limitada a l’oest i al sud per les províncies de Conca i Albacete, per la comarca dels Serrans al nord-est, la Foia de Bunyol a l’est i la Vall de Cofrents al sud-est. GEOGRAFIA FÍSICA: Morfològicament forma part de la Meseta castellana meridional, de la qual ocupa l’extrem oriental. Constitueix un altiplà d’uns 900 m alt, basculat vers el sud-est i, com la Manxa, format per sediments miopliocènics (argiles). Forma una unitat geogràfica vorejada, al nord i a l’est, per una sèrie de relleus que formen part de la serralada Ibèrica: són les serres d’Utiel i Tejo (1.250 m), Malacara (1.118 m) i Martés (1.086 m), i limitada per la vall del Cabriol a l’oest i el sud, riu que passa profundament encaixonat un cop ha deixat enrere el pantà de Contreras. El caràcter de meseta de la comarcaInici página es manifesta des del punt de vista climàtic; té un clima continental, amb hiverns freds i...  Segueix... 

91 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Plana i Castillon, Josep  (Benavarri, Ribagorça, 1717 - Tarassona, Aragó, 1795)  Bisbe. Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca. El rei li concedí un benefici a la Seu d'Urgell (1753) i l'ardiaconat de Ledesma (1758) a la catedral de Salamanca, d'on fou vicari general i provisor. Bisbe de Tarassona (1766). És autor d'alguns escrits pastorals i d'una concòrdia sobre l'impost de l'excusat (1777).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Curcó, Miquel  (Olot, Garrotxa, 1943 - )  Gravador, grafista i pintor. Inicialment exercí com a dibuixant i gravador. Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D'ara. El 1972 s'introduí en l'edició de bibliòfil i d'aleshores ençà ha il·lustrat i editat nombrosos texts.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Fontana, Ignasi  (Barcelona, 1740/50 – 1811)  Autor teatral. Notari, era fill de Joan B. Plana, a qui succeí el 1774; el 1811 fou privat d'exercir per les autoritats franceses. Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases de famílies nobles (com la del Baró de Maldà) i de condició humil. Escriví Passos del martiri de Santa Eulàlia (1780), representada a Barcelona i a pobles de la rodalia, i uns Pastorets que també assoliren un gran èxit. Hom li atribueix la redacció del sainet El gall robat per les festes de Nadal, escrit després del 1795 i estrenat el 1801; d'una notable qualitat literària, l'obra, l'acció de la qual transcorre en tres plans diferents, constitueix un retaule de la Barcelona del seu temps. Hom la tornà a representar el 1967.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Jorba, Esteve  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1832 – Barcelona, 1888)  Impressor. A Manila (Filipines) regentà la impremta Amigos del País i la de Santo Tomás, dels dominics. Hi introduí l'estenotípia i la galvanoplàstia. El 1867 fou premiat a l'Exposició Universal de París pels seus treballs d'aplicació del galvanisme. També a Manila fundà la tipografia La Ciudad Condal (1869), on imprimí La flora de Filipinas delInici página sacerdot Manuel Blanco. El 1882 tornà a Barcelona.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Plana i Montcada, Ignasi  (Maó, Menorca, 1808 - Arnedo, La Rioja, 1880)  Militar. Fill de brigadier Ramon Plana. Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d'Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga (1840). Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro (1854) i fou director de l'Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l'Havana. El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí. Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba. El 1839 s'havia casat amb Maria Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i Picamoixons.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Plana i Santaló, Alexandre  (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1940)  Escriptor. Col·laborà a la "Revista de Catalunya", a "El Poble Català" i a "La Revista". La seva obra més important és l'Antologia de poetes catalans moderns (1914), peça central del noucentisme en poesia i on es revelà com a crític. Publicà treballs sobre Guimerà, Sagarra, Carner, Folguera, Junoy i la relació entre art i democràcia, així com diversos estudis sobre l'obra de pintors com Nonell i Sunyer (Joaquim Sunyer, 1920). Els llibres A l'ombra de Santa Maria del Mar (1923) i El mirall imaginari (1925) són exemples de la seva narrativa, que té com a trets característics la cura en l'estil i en la descripció minuciosa dels ambients i els tipus. La seva obra poètica queda resumida en els llibres: Sol en el llindar (1915), Contrabaedecker (1918) i Poemes (1945).

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPlana Litoral Valenciana  (País Valencià Pla costaner, el més extens dels Països Catalans, que s'estén, sense discontinuïtats notables, de la Plana Alta a la Safor. La seva formació geològica és recent, car procedeix dels materials arrossegats a les acaballes del Terciari en els sistemes Ibèric i Prebètic i dipositats d'aleshores ençà. Aquest arrossegament ha estat bàsicament obra del Millars, el Palància, el Túria, el Xúquer i el riu d'Alcoi. L'acumulació de materials ha estat tan considerable que ha originat un moviment lent de subsistència o enfonsament de la plana. La línia litoral, però, s'ha mantingut força estable durant el Quaternari gràcies a la col·laboració dels corrents marins, que, juntament amb el vent, regularitzaren els cordons de dunes fins a dibuixar l'ampli oval del golf de València. Darrere les dunes, les maresmes i els tolls originats pels deltes, s'anaren reblint, i en restaren com a testimonis, un seguit de marjals i especialment l'Albufera, en contacte amb el delta comú del Xúquer i el Túria.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Plana Rodona, la  (Olèrdola, Alt Penedès Poble (233 m alt) i cap del municipi, bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola (que donà antigament nom al municipi), en substitució de la vella de Sant Miquel d'Èrdol.

Anar a:    Pla de M ]    [ Pla de T ]    [ Pla i C ]    [ Pla i N ]    [ Plana ]    [ Plana A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -