|
|
|
Anar a: [ Pla de M ] [ Pla de T ] [ Pla i C ] [ Pla i N ] [ Plana ] [ Plana A ] Tingues una ment oberta i la vida et serà més senzilla. (Buda) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Manlleu, el (Aiguamúrcia, Alt Camp) Poble (474 m alt), a l'extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l'Alt Penedès; és a la dreta de la riera de Manlleu de Marmellar, al centre de l'antiga quadra de Manlleu de Selma. 2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pla de na Tesa, es (Marratxí, Mallorca Oriental) Barri, vora l'aglomeració de Palma de Mallorca, la proximitat amb la qual ha causat el seu creixement. Un primer oratori dedicat a la Mare de Déu del Carme s'alçava a la forca del Pla de Na Tesa; en 1858-60 fou construïda l'actual església de Sant Llàtzer, parroquial des del 1860. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla de Quart, el (Horta) Veure> Quart, pla de. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Rubió, el (Rubió, Anoia) Caseria, actual cap del municipi, a la dreta de la riera de Rubió, al sector meridional del terme. 6 CATALUNYA - POLÍTICA Pla de Salut de Catalunya (Catalunya, 1993) Document que defineix les grans línies d'actuació en matèria sanitària i estableix en quins camps cal una actuació prioritària. 7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pla de Sant Antoni, es (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Sant Antoni. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Sant Cristòfol, el (Castellbell i el Vilar, Bages) Veure> Sant Cristòfol de Castellbell. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla de Sant Josep, el (Elx, Baix Vinalopó) Rodal i caseria, a 3 km de la ciutat. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Sant Miquel, el (Sant Martí de Centelles, Osona) Veïnat, al sector de la plana del sud del poble. Hi ha l'antiga parròquia de Sant Miquel Sesperxes. 11 CATALUNYA - MUNICIPI
12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Santa Margarida, el (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental) Caseria, al voltant de l'església de Santa Margarida, al nord del poble. 13 CATALUNYA - MUNICIPI
14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Santa Maria, el (Alt Penedès) Veure> Pla del Penedès, el. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Tartera, el (Das, Baixa Cerdanya) Urbanització, a l'oest del poble. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA
17 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Ter, el (Girona, Gironès) Nom adoptat el 1937 per l'antic municipi de Santa Eugènia de Ter. 18 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Pla de Vila, es (Eivissa, Eivissa) Un dels quartons en que es dividí l'illa, constituït pel pla que envolta la capital. La seva jurisdicció fou repartida entre sis senyors dels altres quartons. Fou una continuació del terme de l'Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla del Bonaire, el (Terrassa, Vallès Occidental) Caseria, uns 3,5 km al nord del centre urbà, prop de la carretera a Talamanca. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla del Forn, el (Gaià, Bages) Caseria, al sud del poble. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla del Lliçà, el (Lliçà de Vall, Vallès Oriental) Veure> el Pla de Lliçà. 22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla del Pou, el (Paterna, Horta) Caseria i antic hostal, al nord-oest de la vila, als altiplans (102 m alt) que limiten el Camp de Túria amb l'Horta. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla del Remei, el (Santa Maria de Palautordera, Vallès Oriental) Caseria, al límit amb el terme de Sant Esteve de Palautordera, centrat pel santuari del Remei de Palautordera, amb dues capelles a banda i banda de la carretera, una d'elles abandonada. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla d'Escarp, el (Massalcoreig, Segrià) Caseria, propera a l'antic monestir d'Escarp, a la dreta del Segre, prop del límit amb Seròs. 26 CATALUNYA - POLÍTICA Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) (Catalunya, 1992) Pla territorial aprovat per la Generalitat de Catalunya, pel qual s'estableix un sistema d'àrees protegides per a Catalunya a partir d'una selecció d'espais amb un valor natural especialment rellevant. Basant-se en el marc jurídic establert per la Llei d'espais naturals del 1985 i prenent la vegetació com a principal factor integrador dels elements naturals, el nombre d'espais inclosos al PEIN ha augmentat dels 144 originals als 165 del 2009, gràcies a l'efecte sumatori de la declaració de zones d'especial conservació (ZEC) i de zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); corresponen a prop del 30% del territori en l'àmbit terrestre i unes 80.000 ha d'espai marí. El departament de medi ambient, a qui correspon la redacció dels plans especials necessaris per a fixar la delimitació 27 CATALUNYA - COMARCA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Armengol, Ramon (Alentorn, Noguera, 1880 – Barcelona, 1956) Metge i polític. S'especialitzà en microbiologia. Fou metge intern de l'hospital de la Santa Creu i auxiliar de bacteriologia de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana de 1913, 1917 i 1919. Col·laborà a la revista "Annals de Medicina", de la qual fou secretari de redacció. És autor de Diagnòstic precoç de la tuberculosi pulmonar (1910), Sobre algunos síndromes tuberculosos (1919) i Transformació in vitro del bacil de Koch en bactèria tuberculògena, entre d'altres obres mèdiques. Publicà també alguns escrits de caràcter polític. 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pla i Beltran, Pasqual (Ibi, Alcoià, 1908 - Caracas, Veneçuela, 1966) Escriptor. És autor dels llibres poètics La cruz de los crisantemos (1929), Huso de eternidad (1930), Narja (1932), Epopeyas de sangre (1933), Voz de la tierra (1935), Hogueras en el Sur (1935), Poema del amor y de la angustia (1935), Poesía (1936), Madre española (1937), Canción arrebatada (1938), Romances (1938), Vencedor de la muerte (1939), La muerte o el recuerdo (1939) i Poesía (1947). També publicà la tragèdia Seisdedos (1934) i els llibres de prosa Uno de blindados (1948) i Cuando mi tío me enseñaba a volar. S'exilià després de la guerra civil. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pla i Cabrera, Vicent (València, s XVIII – Alacant, 1829) Escriptor, antiquari i erudit. Col·laborador de "Correo de Valencia", amb motiu de la beatificació del patriarca Joan de Ribera va publicar el Regocijo de Valencia (1796). L'any 1814 va escriure un opuscle de lloança a Ferran VII i publicà el periòdic "El Fernandino", per tal de contribuir a la consolidació de l'absolutisme borbònic. Autor de fulletons de tipus històric, com ara Antigüedades de Sagunto (1797), Resumen histórico del señorío de Alcalatín (1799) i Disertaciones històrico-críticas de las antigüedades de Burriana y de Almenara (1821). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA
33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Cargol, Lluís Gonzaga (Girona, 1889 – 1961) Escriptor. Estudià per a mestre a la Normal de Girona. El 1932, en fer-se càrrec el Patronat Escolar de Barcelona de les escoles confiscades als jesuïtes, fou nomenat director del Grup Escolar del carrer de Casp. Arran de la desfeta republicana, fou depurat i anà a Madrid, on es guanyà la vida com a representant d'una firma catalana. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
Quan hom pensa que, malgrat l'enorme quantitat d'imbècils que hi ha en la governació d'un país, hom pot anar tirant, la sorpresa és permanent. (Josep Pla i Casadevall) 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Dalmau, Josep Maria (Girona, 1904 – 1981) Doctor en farmàcia i editor. Exercí com a metge a Girona i va ser membre de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de l'Història de Madrid. Es dedicà extensament a l'estudi de la palinologia, especialment del pol·len de la flora catalana, especialitat sobre la qual va escriure diverses obres, com Polen (1961), i sobre farmacologia, com La farmacia de Llívia (1974), Comentarios sobre la influenza... (1972), i d'altres. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Deniel, Enric (Barcelona, 1876 – Toledo, Castella, 1968) Eclesiàstic. Fou ordenat sacerdot el 1900 a Barcelona, on també fou canonge i professor del seminari. El 1918 fou nomenat bisbe d'Àvila. Traslladat a la seu de Salamanca el 1935, s'adherí a la Carta col·lectiva de l'Episcopat espanyol del cardenal Gomà (1937). El 1941 fou promogut arquebisbe de la seu de Toledo, i el 1946 el papa Pius XII el féu cardenal. Mantingué una actitud conciliatòria amb l'estat franquista. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Deniel, Narcís (Barcelona, 1867 – 1934) Jurista i polític. Germà d'Enric. Llicenciat en dret, fou del grup promotor que, entorn de Prat de la Riba, fundà la "Revista Jurídica de Cataluña", on escriví estudis especialitzats de dret català. Fou un dels promotors i president de l'Acció Social Popular de Gabriel Palau. És pronuncià contra els sindicats mixts de patrons i obrers i defensava les unions professionals per oficis. Com a catòlic independent, fou elegit regidor de Barcelona (1903) i diputat a corts per Girona (1920 i 1923). Entre altres obres, publicà La ley del progreso (1895), Por los sindicatos obreros (1911), Sindicats i Unions 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Domènec, Jordi (Barcelona, 1917 – 1997) Grafista i pintor. Format a l'Escola de Belles Arts, conreà amb èxit el cartellisme (Festes de la Mercè, 1956, 1958; Fira de Mostres de Barcelona, 1959). Entre altres premis, té el diploma d'honor de l'Institut Internacional de Decoradors de Chicago (1960). Dedicat també a la pintura i la litografia, ha fet nombroses exposicions a diversos països i tingué un bon mercat als EUA. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Duran, Francesc "el Vigatà" (Vic, Osona, 1743 – Barcelona, 1805) Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles. Extremadament dotat, és pràcticament el primer artista modern sorgit a Catalunya, tot i que va seguir el camí iniciat per Viladomat. La seva personalitat antiacademicista el dugué a conrear una pintura que, partint del rococó d'arrel francesa, introduïa ja actituds preromàntiques. Pintà amb escenes al·legòriques 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pla i Gallardo, Cecili (València, 1860 – Madrid, 1934) Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, de la qual, més tard, fou professor de l'Escola de Pintura, Escultura i Gravat. S'especialitzà en el gravat i en la pintura de paisatge, i fou premiat en repetides ocasions. Col·laborà com a dibuixant a "La Esfera" i a "Blanco y Negro". 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Janini, Joaquim (Tarragona, 1879 – Barcelona, 1970) Fotògraf. El 1924 fundà l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, que presidí entre 1927 i 1930. Destacà en la pràctica dels procediments pigmentaris. Les seves fotografies es van publicar a revistes com "Lux" i "Art de la Llum", i va rebre diversos guardons internacionals: al Saló de Japó (1930 i 1931), al London Salon (1930), a la British Championship (1931) i a la International Photo-Biennale de Salzburg (1952, medalla d'Or). 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Masmiquel, Arcadi (Girona, 1945 - ) Arquitecte. Ha realitzat diversos pavellons poliesportius (Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona). Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d'Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pla i Mompó, Vicent (València, s XIX - s XX) Escriptor. És autor de l'obra Massa tard i d'algunes altres escrites en castellà, com el recull Cuentos e historias (1916) i les novel·les Por Pascua florida i Diva Augusta. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Muntanya (Balaguer, Noguera, 1925 – 1932) Revista quinzenal. S'especialitzà en una informació d'actualitat i històrica sobre els pobles de les comarques lleidatanes. Pel seu nivell cultural i polític esdevingué una de les publicacions més representatives de la vida fora de Barcelona. Fou dirigida pels polítics Domènec Carrové i Joan Sauret i en fou especial col·laborador Sebastià Armenter. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Narbona, Josep (Barcelona, 1928 - ) Dibuixant, gravador i escultor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. És molt important la seva obra com a grafista dins el camp de la publicitat. Una gran part de la seva producció té influència del surrealisme. El 1961 fou elegit president dels grafistes (FAD) i fou nomenat professor de l'Escola Massana. També fou elegit president per a Espanya de l'Alliance Graphique Internationale. La seva obra, d'acurada tècnica, és personal i al marge de la moda. Influït pel surrealisme, n'és característic l'ús de parets com a elements compartimentador de l'escena, així com la fusió de figura i paisatge. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Rave, Eugeni (Barcelona, s XIX – 1874) Enginyer. Destacà pels seus treballs forestals, als quals dedicà diversos escrits. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Rosés, Walda (el Masnou, Maresme, 1913 - ) Escriptora. És autora de les novel·les Salt d'euga (1961) i Amarga joia (1968). 52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pla i Rubió, Albert (Vilanova de Castelló, Ribera Alta, 1867 - Barcelona, s XX) Pintor. Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1895 i del 1901 amb A la guerra! i Pobres mares!. Des del 1903 fou professor titular de dibuix artístic a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Després de la seva primerenca etapa anecdotista, se centrà en un naturalisme que molt sovint imita l'estil de Sorolla. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Soler, Magí (Barcelona, s XIX) Advocat. Es doctorà el 1835. És autor del tractat La nacionalidad y el territorio con relación al Estado. Fou defensor destacat del dret català. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla i Vila, Francesc (Barcelona, 1830 – Madrid, 1878) Pintor i escenògraf. Deixeble de C. Lorenzale i dels escenògrafs Philastre i Cagé. A París treballà en els famosos obrados d'Onieurs, Cambon i Thierry. Féu decorats per als principals teatres de Barcelona, Madrid i París. Amb Soler i Rovirosa creà la societat Soler & 55 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pla Roig, es (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda, dins la parròquia de Sant Miquel de Balansat. 56 CATALUNYA - POLÍTICA Pla Territorial General de Catalunya (Catalunya, 1995) Esquema de la planificació territorial, aprovat pel Parlament de Catalunya. Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades el 1980. Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s'assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments, preservant sempre el medi. El Pla no és un pla projecte o pla programa, sinó un pla d'imatge objectiu o pla model, formulat... Segueix... 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Plaça, Joan (València, v 1525 – 1603) Metge i botànic. Catedràtic de botànica a la Universitat de València (1567-83) i corresponsal del botànic francès Charles de Lécruse (autor de Rariorum aliquot stirpium per Hispaniae observatorum historia, 1576, on inclogué descripcions i dibuixos realizats per Plaça). Deixà inèdit un manuscrit de botànica mèdica: In Dioscoridem annotationes i d'altres obres avui potser perdudes. H. Ruiz i J. Pavón li dedicaren un gènere de plantes andines, Plazia, de la família de les compostes. 58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plaça, la (Vilallonga de Safor, Safor) Antiga caseria i actual barri del municipi. 59 CATALUNYA - LITERATURA Plaça del Diamant, La (Barcelona, 1962) Novel·la de Mercè Rodoreda. Escrita en forma de monòleg, és la història de la classe baixa del barri de Gràcia durant el període de temps comprès entre la Segona República i 60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pladecorts (Vallespir) Veure> Sant Joan de Pladecorts. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pladevall i Font, Antoni (Taradell, Osona, 1934 - ) Historiador. Sacerdot, estudià a la universitat catòlica de Lovaina i fou després professor d'història eclesiàstica del seminari de Vic. Entre d'altres càrrecs ha estat director general del patrimoni artístic del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1984-86). Ha publicat un extens nombre de treballs, entre els quals sobresurten Els monestirs catalans (1968), Els orígens de la família Montcada (1969), Sibil·la de Saga (1973), General Moragues, heroi i màrtir de Catalunya (1989) i La Mare de Déu de Bellmunt (1992). El 1994 rebé la Creu de Sant Jordi. Fou un dels tres eclesiàstics homenatjats en l'obra Església i país. Tres testimonis, apareguda el 1995. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plaja i Saló, Hermós (Palamós, Baix Empordà, 1889 - Palafrugell, Baix Empordà, 1982) Anarco- sindicalista. Impressor d'ofici, s'afilià molt aviat al anarcosindicalisme. Fundà les revistes "Acràcia" i "Fructidor". El 1924 fou director de "Solidaridad Obrera". Un any després fundà "Vértice" i una editorial amb el mateix nom. Membre del Comité Nacional de la CNT (1928-29), en acabar la guerra civil s'exilià a Mèxic, fins al 1977, any en què retornà a Catalunya i cedí la seva biblioteca a la Biblioteca Arús. Va publicar Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato (1922), Concepción federalista de la CNT (1948) i El sindicalismo según sus influencias (1954). 63 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plana, estany de la (Sueca, Ribera Baixa / València, Horta) Petit estany (o la Caldereria) format vora la costa, al curs de la gola del Perelló (per on l'aigua de l'Albufera surt al mar), al límit dels dos municipis. 65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Plana, governació de la (Plana Alta) Altre nom de la governació de Castelló de la Plana, anterior al 1707. 66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plana, illa (Alacant, Alacantí) Illa (o Tabarca), situada vora la costa, a uns 5 km del cap de Santa Pola i 19,8 km al sud d'Alacant. Té forma allargada, orientada en sentit est-oest, amb uns 1.800 m de llarg i 450 m d'ample. A causa de les males condicions naturals, i especialment de la manca d'aigua, la població, que havia arribat a ser de 1.000 h, està en regressió. El nom de l'únic poble que hi ha, Nova Tabarca, és degut als refugiats genovesos procedents de l'illa de Tabarca (que havia estat conquerida pel bei de Tunis), els quals la poblaren el 1768. Incipient indústria turística (establiments hotelers i serveis). 67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Plana, illa (Maó, Menorca) Veure> Quarantena, illa de sa. 68 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Plana, illa (Eivissa, Eivissa) Antiga illa d'uns 550 m de llargària, que fa alguns segles fou unida naturalment a la principal. Abriga per llevant, amb les illes Grossa i des Botafoc, al port d'Eivissa. Des del s XIX , un dic 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plana, la (Plana Alta / Plana Baixa) Nucli de la regió de Castelló, especialment al sud, una munió de marjals -la marjaleria- que prolonguen el paisatge semiaquàtic, avui dissimulat pels regatges. És tradicional la divisió de la Plana en tres subcomarques: la Plana dellà el Millars, o de Dalt, centrada a Castelló, la capital regional, que, amb la serralada del Desert de les Palmes i el pla de l'Arc, constitueix l'actual Plana Alta; la Plana deçà el Millars, que comprèn la Plana central, centrada a Borriana i amb el centre industrial de Vila-real, i la Plana deçà Uixó, que té com a nucli la Vall d'Uixó. La Plana deçà el Millars constitueix, amb els vessants marítims de la serra d'Espadà, l'actual Plana Baixa, amb Borriana per capital. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana, la (Esplugues de Llobregat, Barcelonès) Barri de caràcter mixt d'habitatge i industrial, situat al sud-oest del centre urbà, al lloc conegut abans per la plana de can Valls, a la vora i a sota de la carretera de Cornellà a Fogars. Sorgí durant el primer terç del s XX en forma d'urbanització i com a centre residencial i d'estiueig burgés i menestral. Hi ha localitzat el mercat municipal del mateix nom. 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plana, la (Costera) Territori de la comarca, a l'oest de la Foia de Cerdà, on hi ha els enclavaments de Fontanars i la Font (del municipi de Cerdà), del Borrego i de la Cresta del Gallec (del de Torrella de la Costera), de Barrana (del de Llanera de Ranes) i del Realenc de la Plana (del de Xàtiva). 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana, la (la Torre de Capdella, Pallars Jussà) Caseria, fins el 1970 del terme de Mont-ros, a la vall Fosca, a l'esquerra del Flamicell, sota Beranui. La seva església és el santuari de la Plana, on és venerada la Mare de Déu de la Plana. Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana, amb una potència instal·lada de 5.000 kW/h i 73 CATALUNYA - HISTÒRIA Plana, la (Cambrils de Mar, Baix Camp) Despoblat. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana, la (el Catllar de Gaià, Tarragonès) Caseria. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plana, la (Castelló de la Plana, Plana Alta) Partida de l'horta, a l'est de la ciutat, vora la costa. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana, la (Alcover, Alt Camp) Llogaret, al nord-est de la vila, a la dreta del Francolí. Al s XIX formà amb Samuntà el municipi de la Plana i Samuntà. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana, la (Avià, Berguedà) Colònia industrial tèxtil, a la dreta del Llobregat, vora el límit amb el terme de Casserres. Especialitzada en filats de cotó, tancà el 1963 (hi treballaven 250 persones). 78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Plana, na (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Illa de l'arxipèlag de Cabrera, al nord de l'illa Conillera. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Plana, punta (Llucmajor, Mallorca Oriental) Cap de la costa meridional, que tanca per l'oest la cala de s'Estanyol. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plana, Ramon (Catalunya, s XIX) Enginyer militar i urbanista. Fou encarregat per l'ajuntament de Barcelona d'urbanitzar (1812) l'antic camí de Gràcia, projecte que no es dugué a terme fins al 1827; esdevingué la primera urbanització del passeig de Gràcia. 81 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
82 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Plana de Castelló, la (Plana Alta / Plana Baixa) Veure> Plana, la (o de Borriana). 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana de Cruanyes, la (Riudaura, Garrotxa) Gran masia, a l'esquerra del torrent de la Plana, afluent de capçalera del Ridaura. És esmentada ja el 858, a l'acta de consagració de la parròquia de Ridaura. Hi ha l'església de la Mare de Déu dels Dolors. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana de Matamala, la (Gaià, Bages) Veïnat, davant la confluència de la riera de Merlès amb el Llobregat. 86 CATALUNYA - HISTÒRIA Plana de Riucorb, la (Urgell) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Martí de Riucorb. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana del Pintor, la (Sabadell, Vallès Occidental) Barri perifèric, al nord del centre urbà, format per cases d'autoconstrucció. El torrent del Capellà el separa de Ca N'Oriac. Sorgí a partir de l'onada immigratòria del decenni del 1950 i és fortament deficitari en els principals equipaments urbans. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana d'en Lledó, la (Mollet del Vallès, Vallès Oriental) Barri, a l'oest del nucli urbà, entre la carretera de Mollet a Gallecs i el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. Sorgí el decenni del 1960 amb l'edificació de blocs d'escassa qualitat i de cases unifamiliars. És deficitari en equipaments urbans. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana d'en Tarrida (Barcelona, Barcelonès) Barri de l'antic municipi d'Horta, que es creà a partir de la fundació de l'església parroquial de Sant Joan (1260), al voltant de la riera d'Horta. Format per casetes unifamiliars, en part fou enderrocat parcialment a començament del s XX. 90 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA
91 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Plana i Castillon, Josep (Benavarri, Ribagorça, 1717 - Tarassona, Aragó, 1795) Bisbe. Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca. El rei li concedí un benefici a la Seu d'Urgell (1753) i l'ardiaconat de Ledesma (1758) a la catedral de Salamanca, d'on fou vicari general i provisor. Bisbe de Tarassona (1766). És autor d'alguns escrits pastorals i d'una concòrdia sobre l'impost de l'excusat (1777). 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plana i Curcó, Miquel (Olot, Garrotxa, 1943 - ) Gravador, grafista i pintor. Inicialment exercí com a dibuixant i gravador. Participà en alguns concursos i exposà amb el grup D'ara. El 1972 s'introduí en l'edició de bibliòfil i d'aleshores ençà ha il·lustrat i editat nombrosos texts. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plana i Fontana, Ignasi (Barcelona, 1740/50 – 1811) Autor teatral. Notari, era fill de Joan B. Plana, a qui succeí el 1774; el 1811 fou privat d'exercir per les autoritats franceses. Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases de famílies nobles (com la del Baró de Maldà) i de condició humil. Escriví Passos del martiri de Santa Eulàlia (1780), representada a Barcelona i a pobles de la rodalia, i uns Pastorets que també assoliren un gran èxit. Hom li atribueix la redacció del sainet El gall robat per les festes de Nadal, escrit després del 1795 i estrenat el 1801; d'una notable qualitat literària, l'obra, l'acció de la qual transcorre en tres plans diferents, constitueix un retaule de la Barcelona del seu temps. Hom la tornà a representar el 1967. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plana i Jorba, Esteve (Vila-seca de Solcina, Tarragonès, 1832 – Barcelona, 1888) Impressor. A Manila (Filipines) regentà la impremta Amigos del País i la de Santo Tomás, dels dominics. Hi introduí l'estenotípia i la galvanoplàstia. El 1867 fou premiat a l'Exposició Universal de París pels seus treballs d'aplicació del galvanisme. També a Manila fundà la tipografia La Ciudad Condal (1869), on imprimí La flora de Filipinas del 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Plana i Montcada, Ignasi (Maó, Menorca, 1808 - Arnedo, La Rioja, 1880) Militar. Fill de brigadier Ramon Plana. Durant la primera guerra carlina lluità a Catalunya a favor d'Isabel II i es distingí a la reconquesta de Berga (1840). Participà en el pronunciament progressista de Vicálvaro (1854) i fou director de l'Escuela General de Caballería i ocupà càrrecs a Navarra i a l'Havana. El 1868 es mostrà contrari a la Revolució de Setembre i es passà al bàndol carlí. Fou ministre de la guerra del pretendent Carles Maria dels Dolors de Borbó, que el creà comte de la Riba. El 1839 s'havia casat amb Maria Manuela Bretón del Río y Barri, segona comtessa de la Riba i Picamoixons. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Plana i Santaló, Alexandre (Lleida, 1889 - Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1940) Escriptor. Col·laborà a la "Revista de Catalunya", a "El Poble Català" i a "La Revista". La seva obra més important és l'Antologia de poetes catalans moderns (1914), peça central del noucentisme en poesia i on es revelà com a crític. Publicà treballs sobre Guimerà, Sagarra, Carner, Folguera, Junoy i la relació entre art i democràcia, així com diversos estudis sobre l'obra de pintors com Nonell i Sunyer (Joaquim Sunyer, 1920). Els llibres A l'ombra de Santa Maria del Mar (1923) i El mirall imaginari (1925) són exemples de la seva narrativa, que té com a trets característics la cura en l'estil i en la descripció minuciosa dels ambients i els tipus. La seva obra poètica queda resumida en els llibres: Sol en el llindar (1915), Contrabaedecker (1918) i Poemes (1945). 97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Plana Rodona, la (Olèrdola, Alt Penedès) Poble (233 m alt) i cap del municipi, bastit al voltant de l'església parroquial de Sant Miquel d'Olèrdola (que donà antigament nom al municipi), en substitució de la vella de Sant Miquel d'Èrdol.
Anar a: [ Pla de M ] [ Pla de T ] [ Pla i C ] [ Pla i N ] [ Plana ] [ Plana A ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pla de Sant Tirs, el
Pla de Santa Maria, el
Pla del Penedès, el
Pla d'Urgell, el
Pla i Casadevall, Josep
Pla i Durà, Joan Ignasi
Plana, Pepa (
Plana Alta, la
Plana Baixa, la
Plana d'Utiel, la (