A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Martin ]  [ Martines ]  [ Martínez ]  [ Martínez i C ]  [ Martínez i G ]  [ Martínez i Pe ]

Refranys i afalagadors a tothom donen la raó. (Caterina Albert i Paradís)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martín, Eslonça  (Castella, s XII - Catalunya, s XII)  Dama. Probablement filla del comte de Ces. Fou muller d'Artau II de Pallars Sobirà i mare, per tant, d'Artau III.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martín, Manuel  (Altura, Alt Palància, s XVII – València, 1746)  Metge. És autor de les obres Papel sobre la triaca magna (1727) i Clamores inconsolables del agua y sangría contra la mala magistración y vana esperanza de sus profesores (1738).

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martín, mestre  (País Valencià ?, s XV)  Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1841 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartín i Àvila, Gabriela  (València, 1935 - )  Arqueòloga. Formada al Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de València, ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià: Terra sigillata de Llíria (1963), La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion (1969), Dianium, arqueología romana de Denia (1970) i altres treballs, Des del 1969 fou professora a la universitat de Recife, al Brasil.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martín i Coll, Antoni  (Catalunya ?, s XVII - Madrid ?, s XVIII)  Organista i teòric. Ingressà al convent de franciscans d'Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l'organista de la cort, Josep Elies. Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d'obres per a orgue d'ell i d'altres autors. Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734).

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martín i Farreró, Andreu  (Barcelona, 9/mai/1949 - )  Novel·lista. Narrador de novel·la policíaca, dins la tradició de la novel·la negra nord-americana, entre les seves obres destaquen Història de mort (1985) i Barcelona Connection (1988). S'ha dedicat també a la literatura infantil, especialment amb la sèrie sobre el detectiu Flanagan: Muts i a la gàbia (1986), No demanis llobarro fora de temporada (1987), Flanagan (1993) i Flanagan de luxe (1998).

6 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Martín y Fernández de la Torre, Néstor  (Las Palmas de Gran Canaria, 1889 - 1938)  Pintor, conegut simplement com a Néstor. Autodidacte. Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s'obrí camí pel seu decorativisme -el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions-. Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra. El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu. El 1914 exposà a Madrid, on s'instal·là. Després d'un període de silenci, tornà a exposar, el 1924. Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límitsInici página extrems de complexitat compositiva, d'imaginació temàtica i de viu colorisme. Conreà també l'aiguafort i la pintura mural (n'hi ha exemples representatius a Barcelona i a Santa Cruz de Tenerife). Té un museu dedicat a Las Palmas, al Pueblo Canario, que ell creà.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martín i Gassó, Josep Maria  (Berga, Berguedà, 8/mar/1920 - 20/gen/2005)  Poeta i pintor. Conegut pel pseudònim Bernat Meix. Com a pintor ha conreat el paisatge dins la línia cubista, amb moltes afinitats amb les obres dels cubistes-expressionistes R. de la Fresnaye i A. Lothe. Com a escriptor ha conreat l'assaig -La prensa periódica bergadana- i la poesia -Els jornals al cos (1975), El peu al coll (1976), El nus a la cua (1978).

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martín i Mengod, Joan Lluís  (València, 1875 – 1918)  Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d'institut. El 1892 s'afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15). Col·laborà en "El Correo de la Provincia" (1892), "La Monarquía Federal", "La Idea Popular", "La Lucha", "El Pueblo Obrero" i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l'òrgan carlí "Diario de Valencia".

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martín i Peralta, Jeroni  (País Valencià, s XVII)  Astròleg. Publicà un Inicio del fenómeno, o portento, juntamente con las significaciones del cometa (1619), i un Pronóstico y juicio sobre la conjunción magna del año 1623 y de sus portentosas significaciones y portentos.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martín i Picó, Manuel  (Castelló de la Plana, 1736 – València, 1810)  Frare dominicà i mestre en teologia. Fou rector del col·legi de Tortosa. Va escriure Oración en la bendición del oratorio público edificado por el obispo José Climent, de Castellón, el 6 de Diciembre de 1791 (1792), i un Elogio fúnebre de Carlos II (1789) iInici página la Carta del sacristán de Tírigs a su paisano Feliu Bonamich... (1806).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Lluís Martín i RamosMartín i Ramos, Josep Lluís  (Barcelona, 1948 - )  Historiador. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i després fou catedràtic d'història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també fou director del departament homònim. Director de l'arxiu històric de la Fundació Rafael Campalans, dedicat a recollir els fons documentals de la història del socialisme català. També ha format part de la direcció de la revista d'història "L'Avenç" (1993-99), i en fou el conseller editorial. Ha escrit diverses obres, especialment sobre el moviment obrer i socialista català, entre les quals Els orígens del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1930-1936) (1977), Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989), Condicions materials i resposta obrera a la Catalunya contemporània (1992), Rojos contra Franco. Història del PSUC, 1939-1947 (2002) i, juntament amb Gabriel Pernau, Les veus de la presó. Històries viscudes per 36 lluitadors antifranquistes (2003).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martín i Rovira, Ezequiel  (Barcelona, 1887 – 1963)  Musicòleg. Fou bon pianista i autor d'algunes composicions. Escriví crítica musical a publicacions diverses. És autor de moltes harmonitzacions de cançons populars.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martín i Soler, Vicent  (València, 2/mai/1754 – Sant Petersburg, Rússia, 30/gen/1806)  Compositor. Residí a Itàlia, Viena, Londres i Sant Petersburg, ciutats on estrenà amb gran èxit les seves òperes. Se'n destaca Una cosa rara, ossia bellezza ad honestà (1786). Mozart li va retré homenatge incloent una de les seves melodies a Don Giovanni.

14 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Martín i Toval, Eduard  (Màlaga, Andalusia, 5/mar/1942 - )  Polític. Es traslladà a Barcelona com a inspector de Treball (1967) i fou després professor de dret del treball a la Universitat Autònoma. Milità a l'ORT (1970-72), al grup "El Topo Obrero" i a CSC, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés. ComInici página a diputat al congrés (1977 i 1979), participà en l'elaboració de la Constitució (1978) i de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979). Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980), on fou el portaveu del PSC-PSOE. Des del 1982 fins al 1995 fou diputat al congrés, on exercí també com a portaveu del partit en els anys 1985-93. El 1995 renuncià al seu escó parlamentari per tal d'optar a l'alcaldia de Màlaga, que no aconseguí.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martín Zabala, Josep Lluís  (Barcelona, 1953 - )  Dibuixant. Es donà a conèixer a les planes de "Matarratos", "Interviú" i "La Vanguardia". El 1977 intervingué en la fundació d'"El Jueves" i durant els anys vuitanta publicà a "El Periódico" una tira diària del seu personatge Quico, el progre, que l'ha fet molt popular, i del qual àdhuc hom d'adaptà una sèrie d'episodis per a la televisió, en la qual participà com a guionista.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cèsar Martinell i BrunetMartinell i Brunet, Cèsar  (Valls, Alt Camp, 24/des/1888 – Barcelona, 19/nov/1973)  Arquitecte i historiador de l'art català. Com a arquitecte portà a terme nombroses construccions de cooperatives (anomenades "les catedrals del vi"), algunes d'elles declarades (2002) béns culturals d'interès nacional: Cornudella de Montsant i Falset (Priorat), Nulles (Alt Camp), Barberà de la Conca i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà), Gandesa i Pinell de Brai (Terra Alta), i pel seu interès i coneixement de la història de l'art dirigí importants restauracions d'edificis històrics (la seu vella de Lleida, la seu d'Urgell i el monestir de Poblet). Publicà L'art a la Seu Nova de Lleida (1923), El monestir de Poblet (1927), El monestir de Santes Creus (1929), Biografia crítica de l'escultor Lluís Bonifàs i Massó (1936), Arquitectura y escultura barrocas en Cataluña (1950), actualitzat entreInici página el 1959 i el 1964, i publicat en català a "Monumenta Cathaloniae". Més tard s'especialitzà...  Segueix... 

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Martinell i CallicóMartinell i Callicó, Jordi  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1948 - )  Paleontòleg. Deixeble de M. Crusafont i M. De l'ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona. Fou vicepresident del Regional Committee on Mediterranean Neogene Stratigraphy (International Union of Geological Sciences) i membre del consell directiu de la History of the Earth Sciences Society. Membre de la Institució Catalana d'Història Natural, de la Sociedad Española de Paleontología i de diverses institucions internacionals. Organitzà el congrés international Symposium on Concept and Method in Paleontology, el 1981.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Martinells, es  (es Mercadal, Menorca)  Sector de sa Tramuntana, dins el terme.

102 CATALUNYA - EMPRESA

Martinenca  (Barcelona, s XX - )  Impremta. Dedicada a treballs comercials i a la impressió de butlletins, preferentment de caire religiós i del nacionalisme català, a la barriada de Sant Martí. Realitzà "El Lliri de Sant Lluís" (1914), mensual cotòlic de joves; "Associació del Col·legi Acadèmia de Catalunya" (1919), butlletí editat per les Escoles de l'Ateneu Obrer de Sant Martí, i "Jordi Erin" (1922), periòdic nacionalista català.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martines, les  (Terrassa, Vallès Occidental Caseria, al sud de la ciutat.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Martines, Pere  (Aragó ?, s XV - Palma de Mallorca, 1463)  Escriptor i frare dominicà. El 1453 concorregué al certamen celebrat a Barcelona sobre la croada contra els turcs, organitzat per Antoni Saplana, amb la composició intitulada Laors de la creu. Es mostrà partidari de Carles de Viana en les lluites de la Generalitat contra Joan II i, a causa de la revolta de la ciutat contra el monarca el 1462, fou enviat com a ambaixador aInici página Joan de Beaumont, lloctinent d'Enric IV de Castella, rei del qual es mostraren partidaris els catalans. Nomenat aleshores prepòsit de Mallorca (1463), les forces reials de Joan II el detingueren quan ell arribava a les Illes per prendre possessió del nou càrrec, i fou, finalment, condemnat a mort i executat. La Lletra a l'il·lustre don Carles primogènit d'Aragó (1460) és una mostra de les relacions literàries amb...  Segueix... 

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martines, Pere  (País Valencià, s XV)  Poeta. És autor d'una demanda adreçada als trobadors de València, que fou contestada per Francesc Ferrer i un cert mestre Rocafort, i de dues poesies presentades al certamen de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. Amb Bernat Fenollar, Joan Escrivà i Joan Roís de Corella, és co-autor de La passi en cobles, obra editada el 1493 i escrita alguns anys abans.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martines i Castanyer, Miquel  (Rubí, Vallès Occidental, 16/mai/1914 - Barcelona, 14/oct/2009)  Escriptor. Fou redactor en cap del setmanari barceloní "Clarisme". Corrector de català. Ha publicat la novel·la Intranscendent (1957) i el conte infantil El grill, la cuca de llum i el dragó (1958).

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martines i Sorli, Crisòstom  (València, 1628 - Països Baixos, 1691/94)  Gravador i pintor. Deixeble d'Espinosa, es dedicà principalment als retrats i als estudis anatòmics. De la seva obra sobresurten les pintures fetes per als retaules de les esglésies valencianes del Carme i del Remei. Com a gravador féu, entre altres, els retrats del Beat Joan de Ribera i d'Innocent XI. Viatjà per França i els Països Baixos, on inicià una col·lecció de làmines d'anatomia, que deixà inacabada.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martinet  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya Poble i cap del municipi, situat a la dreta del Segre, a la confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà. Sorgí d'una farga o martinet; com a poble és documentat al s XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà. Històricament depengué de la senyoriaInici página del capítol d'Urgell.

25 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Martinet, cap  (Eivissa, Eivissa Cap de la costa meridional de l'illa, dins el terme de la ciutat, que tanca per llevant la cala de Talamanca.

26 CATALUNYA - ART

Martinet, frontal de  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya, s XII)  Antipendi de fusta pintat, procedent d'una església pròxima a Martinet i conservat al Worcester Art Museum (EUA), on es representada en un estil molt primitiu l'Ascensió del Crist, amb la Mare de Déu i els Apòstols a la part inferior. Hom l'ha atribuït al pintor que decorà l'absis de Ginestarre de Cardós.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez, Alfred  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1937)  Anarquista. Un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, de les quals fou membre del comitè regional i secretari. Propicià el Front Revolucionari de les Joventuts (feb/1937), amb la Joventut Comunista Ibèrica. Membre de la FAI, morí en els Fets de Maig de 1937.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez, Dídac  (País Valencià, s XVII)  Mestre d'obres. El 1672 inicià a la seu de Tortosa la capella de la Mare de Déu de la Cinta, amb un projecte molt ambiciós i de gran qualitat sumptuària. La obra no seria enllestida fins al 1725.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez, Francesc  (Xàtiva, Costera, 1736 – 1794)  Eclesiàstic i escriptor. Fou rector d'una parròquia a la diòcesi de Cuzco (Perú). Passà després uns anys a Espanya, com a beneficiat de les seus de Zamora i de Pamplona. Tornat a Amèrica, fou canonge degà de Santa Fe de Bogotà. Hi ocupà el càrrec de provisor iInici página governador del Sant Ofici. És autor de les obres Historia de la imagen de la Virgen del Puig (1760), Introducción al conocimiento de las Bellas Artes (1788), Diccionario teológico-crítico sobre la lección de la Sagrada Biblia en los idiomas vulgares, i alguns escrits menors, de circumstàncies.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez, Joaquim  (València, 1750 - 1814)  Arquitecte i polític. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València, n'esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d'arquitectura (1791) i director general (1793). Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d'Alberic, el retaule de Sant Joan de l'Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l'església de Sant Salvador, també de València. Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez "Aspar", Jordi  (Alzira, Ribera Alta, 29/ago/1962 - )  Motociclista. Nom amb que és conegut J. Martínez Salvadores. Debutà al món de la competició el 1980 i l'any següent es proclamà campió d'Espanya de 50 cm3. Posteriorment assolí els campionats del món de 80 cm3 (1986-88) i de 125 cm3 (1988). Després de diverses temporades perjudicat per canvis d'equip, es retirà com a pilot el 1997 i formà una escuderia per competir al mundial.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez, Josep  (Vilamarxant, Camp de Túria, s XVIII - Villena, Alt Vinalopó, 1760)  Frare franciscà. Ocupà càrrecs d'importància al seu orde. Assistí al capítol general franciscà celebrat a Màntua. Escriví algunes obres religioses.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez, Josep  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Polític. Era auditor naval del departament marítim de València. Fou un dels diputats del Regne a les corts de Cadis (1810-13). Hi tingué 173 intervencions, xifra bastant alta. Home de centre, les observacions que formulava no contenen idees de gran relleu però siInici página opinions ponderades que demostren reflexió i bon sentit. Es decantà lleugerament per la tendència liberal. Destacà remarcant la supremàcia de les corts sobre el poder executiu.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez, Lluís  (Catalunya, s XVI - Valls, Alt Camp, 1608)  Pintor, de família originària de Granada. Actiu a Valls des del 1583, pintà els retaules de les confraries de la Concepció (1584) i del Sant Crist (1587) i les portes de l'orgue de l'església parroquial (1595). També és autor del retaule del Roser de l'església de Puigtinyós, del de Sant Martí de la del Morell i del de Sant Salvador de la de Picamoixons (1597).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez, Martí  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Traduí la Relació del viatge a Terra Santa, de Breidenbach. La resta dels seus escrits tracta de menescalia i de temes de devoció mariana.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Martínez i AloyMartínez i Aloy, Josep  (València, 4/jun/1855 – 3/abr/1924)  Polític i historiador. Llicenciat en dret (1877) i afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1907 i 1917) i president de la diputació (1914-15). Col·laborà a "Las Provincias" -sovint amb el pseudònim Yola-, a "El Archivo" i d'altres publicacions locals. Nomenat cronista provincial (1891), col·laborà activament en la fundació del Centre de Cultura Valenciana (1914), del qual fou degà en els anys 1915-24. Fou membre de les Acadèmies de Sant Carles, de Lo Rat Penat, i director del Museu de Belles Arts. Escriví sobre heràldica, arqueologia cristiana i història de l'art, i publicà els volums La diputación de la generalidad de Valencia (1930), La casa de la diputación (1903) i un dels corresponents a la província de València de la Geografia general del reino de Valencia, dirigida per F. Carreras i Candi. Deixà inèdits materials per a una Enciclopèdia Valenciana.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez i Altés, Gabriel  (Falset, Priorat, 1858 – Barcelona, 1940)  Pintor. Format a París amb Francesc Domingo i Marquès. Instal·lat a Barcelona vers el 1886, hi obrí una acadèmia privada de Belles Arts, que fou freqüentada, entre altres artistes, per Isidre Nonell, Xavier Nogués, Ignasi Mallol i, més tard, Enric Planasdurà, i que encara perdura regida pel seu fill Vicenç Martínez i Gorjas. Com a pintor seguí el fortunyisme i conreà també l'aquarel·la.

38 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Martínez Anido, Severiano  (El Ferrol, Galícia, 1862 – Valladolid, Castella, 1938)  Militar. Governador civil de Barcelona (1919-22), dirigí la repressió contra les organitzacions obreres, i la seva actuació fou molt discutida.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Aparici, Domènec  (València, 1822 – Madrid, 1898)  Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo. De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici. Fou director dels tallers de gravat del Banc d'Espanya.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Baldrich, Robert  (Tarragona, 6/gen/1895 – Madrid, 6/ago/1959)  Dibuixant. Signava només Baldrich. Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido. Fou deixeble esporàdic de dibuix a l'Ateneu de Tarragona (1905), on fou company de Julio Antonio. Residí a Tetuan, i s'establí a Madrid (1917). Dedicat a la il·lustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys 1920. Establert a Nova York (1928) col·laborà a "Vogue" i a d'altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat. Darrerament conreà també la pintura a l'oli.

28 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez Bernat, Conchita  (Montsó, Aragó, 16/abr/1972 - )  Tennista. Es formà esportivament a Catalunya i entrà en el món de la competició sota el guiatge del tècnic holandès Eric van Harpen. Formant parella de dobles amb Arantxa Sánchez i Vicario, aconseguí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i la Copa Federació l'any 1996 contra l'equip de França.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Bonet, Vicent  (València, s XVIII – s XIX)  Advocat, polític i escriptor. Fou diputat a corts (1809-10) i ocupà alguns càrrecs de l'administració juridica valenciana. És autor de diversos escrits, com l'assaig El patriotisme, l'estudi Retrato del abogado perfecto (1794) i el recull Diferentes piezas literarias, políticas y morales.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Buch, Manuel  (Barcelona, s XX - )  Dibuixant. Ha col·laborat a la realització de diverses pel·lícules de dibuixos animats. Posteriorment ha esdevingut un dels millors especialistes en films publicitaris.

44 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Martínez Campos, Arsenio  (Segòvia, Castella, 1831 – Zarauz, País Basc, 1900)  Militar. El 1893 fou nomenat capità general de Catalunya. Durant el seu comandament fou objecte d'un atemptat per l'anarquista Pallàs, en represàlia per les repressions a què sotmeté les organitzacions obreres.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Checa, Ferran  (Requena, Plana d'Utiel, 1858 - s XX)  Pintor i crític. Estudià a l'Escuela de Bellas Artes de Madrid. Fou pensionat a diversos països. Fundà les escoles de Belles Arts de Castelló de la Plana i de Requena, on excel·lí com a professor. És autor de diversos treballs crítics i de nombroses conferències sobre temes d'art.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez i Civera, Empar Beatriu  (València, 29/jul/1914 - 19/jul/1995)  Escriptora, coneguda per Beatriu Civera. Les seves obres (novel·les i narracions) descriuen el costumisme valencià i la vida quotidiana: Entre el cel i la terra (1956), Una dona com una altra (1961) i Vides alienes (1975), premi Víctor Català.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Colomer, Vicent  (Beniflà, Safor, 1763 – València, 1820)  Historiador i franciscà. És autor d'obres bàsiques per a l'estudi de la història valenciana durant la guerra del Francès: El filósofo en su quinta, o relación de los principales hechos acaecidos desde la caída de Godoy hasta el ataque de Valencia (1808) i Sucesos de Valencia desde el día 23 de Mayo hasta el 28 de Junio de 1808 (1810).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Comín, Fèlix  (Barcelona, 30/nov/1920 – 6/ago/1995)  Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amplià els seus coneixements amb J. Serra en l'especialitat de la instrumentació per a cobla. És autor d'una suite simfònica, Poema de l'amor que neix (1951), de Fra Garí (1963), de Joiosa (1966) i de nombroses obres per a cobla.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Cubells, Salvador  (València, 1845 – Madrid, 1914)  Pintor. Expert en pintura antiga i retratista famós d'aristòcrates madrilenys. El 1869 fou nomenat restaurador del Museu del Prado, i el 1891, acadèmic de San Fernando. Excel·lí pintant anècdotes històriques com Inés de Castro, La tornada del torneig o Guzmán el Bueno. Participà en la decoració de la cúpula de San Francisco el Grande de Madrid.

50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Martínez i Cuenca, Marià  (Cartagena, Múrcia, 14/jun/1899 - Mèxic DF, Mèxic, 16/oct/1984)  Dirigent sindical i polític. Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l'edat de cinc anys; obrer d'arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l'Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari (1926). S'apartà, tanmateix, de l'Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féuInici página de la qüestió catalana. Fou també secretari de la federació catalana de la UGT (1928-33). Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta organització amb la Unió Socialista de Catalunya fou elegit vicepresident del nou partit. Quan es produí l'escissió de la UGT de Catalunya, que ell encapçalà, passà a ésser president de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya (1934). Regidor de l'ajuntament de Barcelona (gen-oct/1934), fou empresonat arran dels fets del 6 d'octubre, però tornà a l'ajuntament pel feb/1936. Després de la guerra civil, s'exilià, el 1939, i s'instal·là a la ciutat de Mèxic. S'hi integrà a la vida catalana dels residents en aquest país i participà amb remarcable empenta en les seves activitats, sobretot en aquelles de caire nacionalista. Escriví unes memòries inèdites: La muralla invisible.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i d'Abaria, August  (Tortosa, Baix Ebre, 1885 - Madrid, s XX)  Arquitecte. S'establí a Madrid el 1910. Durant un període dilatat s'especialitzà en la construcció d'esglésies. El 1914, per una casa d'estil Renaixement, construïda al carrer d'Almagro, obtingué un primer premi municipal.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez de la Rosa, Pere  (Barcelona, 24/feb/1971 - )  Automobilista. Inicià la seva carrera en el món de l'automobilisme a sis anys en el campionat de karts, on obtingué molts èxits. A divuit anys, després de guanyar el campionat de fórmula Fiat Uno, marxà a Anglaterra el 1994 per competir en la fórmula Ford. El 1996 anà al Japó, on competí en la fórmula 3.000 i el campionat GT d'aquell país. Arran dels èxits conquerits al Japó, el 1998 fou fitxat com a pilot de proves de l'escuderia Jordan. Debutà en la Fórmula 1 el 1999 en l'equip Arrows, amb el qual disputà dues temporades. El 2001 passà a l'equip Jaguar.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez de la Vega, Jeroni  (València, s XVII - 1688)  Erudit i poeta en català, castellà i italià. Sacerdot, es va doctorar en teologia. És autor de Cancio de gloriosissima Christi Domini Resurrectione, habita ad canonicos sedis valentinae, in jucundissima Sancti Paschatis Vigilia (1612), Solemnes... fiestas... por laInici página beatificación de... Tomás de Villanueva (1620), Declamatio in Avicennam habita in Academia Valentina, i Vidas de varones ilustres valencianos, les dues últimes deixà inèdites.

54 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Martínez de Lagunilla, Lope  (Aragó, s XVI – Perpinyà, 1567)  Eclesiàstic. Inquisidor de Barcelona, bisbe d'Elna (1558-67) i inquisidor dels comtats de Rosselló i Cerdanya. Promogué el culte al Crist de Perpinyà, i erigí la confraria de la Minerva. El 1563 participà a les sessions del concili de Trento. De retorn, optà per l'agregació de la seu d'Elna a la metròpoli de Tarragona, en detriment de la de Narbona, i participà al concili provincial de Tarragona de 1564-66.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez del Castillo, Antonio  (La Almunia de Doña Godina, Aragó, 25/gen/1894 – Alacant, 11/abr/1962)  Realitzador cinematogràfic. Més conegut com a Florián Rey. Inicià la seva obra abans del cinema sonor amb La hermana San Sulpicio (1927), interpretat per l'actriu Imperio Argentina, amb qui després es casà, i realitzà el millor film espanyol d'aquest període: La aldea maldita (1929). Posteriorment treballà a l'estranger i decaigué en la postguerra amb films patriòtics i folklòrics.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Martínez i DomingoMartínez i Domingo, Antoni  (Barcelona, 1867 – 7/oct/1942)  Polític i advocat. Milità al principi al partit liberal conservador, però després seguí el corrent de Dato. Regidor de Barcelona (1897), alcalde accidental (1890-1900) en substitució de Milà i Pi, i alcalde per reial ordre (1915). El 1917 dimití aquest càrrec, i s'adherí a l'Assemblea de Parlamentaris. L'any 1918 s'afilià a la Lliga, fou regidor i alcalde elegit el 1919 i el 1920. El 1921 atemptaren contra la seva vida quan sortia de la Casa de la Ciutat. Fou diputat a corts el 1923 fins que aquestes foren dissoltes pel cop d'estat de Primo de Rivera. Regidor, un altre cop, de Barcelona el 1930, fou delegat de Treball a Catalunya fins a la vinguda de la República (1931). Fou elegit l'any 1932 diputat per la Lliga. No aconseguí la presidència de la Generalitat, com de fet li corresponia, arran dels fets del 6/oct/1934. Fou molt solicitat com a mitjancer gràcies als fets i aInici página la fama d'home de concòrdia que tenia. Es refugià, l'any 1936, a l'estranger i, en tornar a Catalunya, romangué totalment apartat de la vida política.

57 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Martínez i Fernández, Francesc Josep  (Lleó, Castella, 1947 - )  Geòleg. Catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat investigadora se centra en l'estudi de l'evolució dels terrenys metamòrfics de l'antiga Serralada Herciniana; també s'ha interessat pel massís de les Guilleries i pel cap de Creus. Ha col·laborat amb l'Institut Tecnològic Geominer d'Espanya en l'elaboració de diversos fulls dels mapes geològics a escala 1:50.000 i 1:200.000 de Catalunya, entre d'altres.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Ferrando, Daniel  (València, 8/oct/1888 - Palma de Mallorca, 8/gen/1953)  Escriptor. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges. Poeta de la terra, publicà La cançó de l'isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l'Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l'assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina. Col·laborà a "Terra Valenciana", "Pàtria Nova" i "D'ací i d'allà", entre d'altres.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Ferrando, Eduard  (València, 1883 – 22/jun/1935)  Escriptor. Fou periodista actiu a "Las Provincias", "València Nova", "Joventut Valencianista", "La Veu de Catalunya", etc. Publicà els estudis Solidaridad y regionalismo (1908), Síntesi de criteri valencianista (1918), La casa de la Generalitat del regne de València (1920), La indústria valenciana de la seda (1933) i una monografia sobre l'Arxiu Municipal deInici página València.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Jesús Ernest Martínez i FerrandoMartínez i Ferrando, Jesús Ernest  (València, 17/gen/1891 – 24/set/1965)  Historiador i literat. La seva primera publicació fou el comte Les llunyanies suggestives i altres proses (1918), seguit d'El farsant i l'enamorada (1919), Vida d'infant (1921), Històries i fantasies (1924) i la novel·la, l'obra més madura com a fabulador, Primavera inquieta (1926), la qual fou la més ambiciosa de totes. Hi creà una narració íntima, de to líric, influïda per la prosa de Gabriel Miró. La claredat d'estil i l'ús acurat del llenguatge donen valor antològic a la seva obra. En prosa escriví també Tres històries cruels (1930), la novel·la Una dona s'atura en el camí (1935, premi Crexells), i L'altre geperut i altres contes (1963). Com a historiador es dedicà principalment al període de Jaume II. En La tràgica història dels reis de Mallorca (1960) tendeix a l'estudi psicològic dels personatges. Pertanyia al Cos d'Arxius, Biblioteques i Museus i fou director emèrit de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on excel·lí com a arxiver. Publicà, entre altres obres, Don Pere Conestable de Portugal (1938), Els fills de Jaume II (1950) i Jaume II o el Seny català (1956), l'obra de síntesi més important de la seva producció històrica, i intervingué en la redacció de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila. Col·laborà a la premsa valenciana i catalana.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Garcia, Pasqual  (València, 1772 - Carlet, Ribera Alta, 1842)  Escriptor popular. Autor de col·loquis i peces teatrals: L'embarc de l'Albufera, Los aficionats a comèdies i Josep Patrício Gandumbes. En caló va escriure el sainet La novela de Garroña i Baltasariyo er Gitano. Amb tot, la seva obra més famosa és el Raonament i col·loqui nou de Nelo el Tripero (1792).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez i Garcia, Soledat  (Barcelona, 1901 - 1996)  Pintora. Amplià estudis a París, a l'acadèmia d'André Lothe i amb Otto Friesz. Conreà la figura i la natura morta. El seu estil presenta influències del postimpressionisme i del fauvisme. Exiliada a Mèxic (1939) i a París (1949), el 1961 tornà a Barcelona.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Gil, Elies  (València, 1822 – 1892)  Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d'anatomia pictòrica de l'Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891). La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l'alcaldia de València (1876-79 i 1891-92). Com a president de la Societat Econòmica d'Amics del País, va promoure l'Exposició Regional del 1883.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Gorjas, Vicenç  (Barcelona, 1904 - s XX)  Pintor. Fill de Gabriel Martínez i Altés, del qual continuà l'acadèmia privada de Belles Arts.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Martínez i Hugué "Manolo"Martínez i Hugué, Manuel "Manolo"  (Barcelona, 19/abr/1872 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 17/nov/1945)  Escultor i pintor. Format durant tres cursos a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i, en l'etapa modernista del cenacle dels Quatre Gats, amb Picasso i altres. Va viure a París durant els anys 1901-08, i després a Ceret (Vallespir) fins al 1927, data en què retornà definitivament als afores de Barcelona, i fixà la seva residència a Caldes de Montbui. Llevat d'algunes peces grans (La Catalana i el Bon Pastor), treballà quasi sempre en petits formats, en pedra i en bronze, i féu un tipus d'escultura que uneix al sentit profundament clàssic de la massa una desvetallada atenció respecte als problemes plantejats pel desenvolupament de la plàstica moderna; són molt típics d'ell els arrodoniments musculars. Les seves representacions més freqüents són personatges populars, com toreros, ballarines, pagesos, andaluses, etc. Una sinceritat absoluta i una característica empremta racial deInici página tipus mediterrani apropen la seva obra a la d'Arístides Maillol.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Imbert, Claudi  (Barcelona, 1843 – 1919)  Músic. Deixeble de B. Calvó i Puig i de Pere Tintorer, es dedicà a l'ensenyament musical. De la seva producció destaquen la cantata Catalunya (1877) i l'obra coral La Primavera (1888).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ernest Martínez i IzquierdoMartínez i Izquierdo, Ernest  (Barcelona, 11/jun/1962 - )  Compositor i director d'orquestra. Es formà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on estudià composició i direcció amb Antoni Ros i Marbà. L'any 1985 fundà el grup Barcelona 216, especialitzat en el repertori contemporani, amb el qual ha estrenat nombroses partitures de nous creadors catalans i ha enregistrat obres de Robert Gerhard. Entre el 1985 i el 1987 fou assistent de direcció de la Joven Orquesta Nacional de España i el 1988 obtingué el mateix càrrec a l'Orquesta Nacional de España. Un any més tard, convidat per Pierre Boulez, treballà com a assistent de direcció de l'Ensemble Intercontemporaine. Ha dirigit diverses orquestres europees i ha actuat als principals festivals del continent. Ha treballat amb diverses orquestres europees i conjunts de cambra especialitzats en música contemporània. L'any 1996 assumí la direcció de l'Orquesta Pablo Sarasate de Navarra i el 2002 es convertí en director...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Lage, Nicolau  (A Corunya, Galícia, 1899 – Lleida, 1981)  Metge i caricaturista. Resident a Lleida des de molt jove, ha col·laborat en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions. Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes "Zig-Zag", "Corre-Vuela", "El Peneca" i "Las Últimas Noticias" de Santiago de Xile. Participà sovint en l'Exposició Internacional de l'Humor que se celebra cada any a Montreal (Canadà). Pertangué a l'Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales. Fou conegut pel pseudònim Niko.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez i Lapeña, Josep Antoni  (Tarragona, 1941 - )  Arquitecte. Des del 1968 treballà conjuntament amb Elies Torres i Tur, amb el qual ha intervingut en la restauració del monestir de Sant Pere de Rodes i del castell de Bellver. Han realitzat l'Hospital de Móra d'Ebre (1986), el Palau de Congressos, un edifici d'habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92, premi FAD), la plaça de la Constitució a Girona (1983-93), els banys de Sant Sebastià a la Barceloneta (1992-95), les rehabilitacions del passeig de Ronda i del baluard de ses Voltes a Palma de Mallorca (1983-93) i de l'escola Baldiri Reixac al parc Güell de Barcelona (1992-95). També han treballat a Madrid, Màlaga, EUA i Japó.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Lozano, Josep Maria  (Barcelona, 29/mar/1923 - Llançà, Alt Empordà, 7/jun/2006)  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Exposà per primera vegada a Figueres el 1948. Féu una llarga estada a Venècia el 1951. Conreà l'aquarel·la i fou paisatgista remarcable.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Marquina, Tomàs  (Catalunya, s XIX – Tarragona, 1909)  Dibuixant i escriptor. Conreà la poesia, el periodisme, l'assaig i el teatre. Destacà com a caricaturista. També tingué alguna activitat com a músic.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Martínez, Francesc  (Altea, Marina Baixa, 13/jul/1866 – 5/oct/1946)  Erudit i folklorista. Fou molt pròdig com a autor, tant en castellà com en català. D'una trentena d'obres, cal esmentar Coses de la meva terra (1912 i 1920), La llengua valenciana (1914), San Francisco, Cervantes y Valencia (1916), Los riegos de la villa de Altea y su derecho consuetudinario (1922), El folklore valenciano en el Quijote (1922) i Folklore valencià (1928).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez i Miñana, Rafael Frederic  (País Valencià, s XX – Iugoslàvia, s XX)  Escriptor. Fundà el Partido Republicano Radical Socialista, a València (1931). Com a membre d'Izquierda Republicana, fou elegit diputat, i durant la guerra fou director general de camins (1936) i sotssecretari del Ministeri de Propaganda (1937). És autor, entre d'altres, del poema dramàtic La barca vella (1925). S'exilià el 1939.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Morellà, Francesc  (València, 1902 – Alacant, 1947)  Escriptor. Germà de Vicent. Col·laborà en la premsa d'Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada (1931) i, en edició pòstuma, l'opuslce Quins temps, aquells! (1966).

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Morellà, Vicent  (València, 1915 - Alacant, s XX)  Historiador. Cronista d'Alacant, ha publicat Privilegios y franquezas de Alfonso X, el Sabio, a Alicante (1959), La iglesia de San Nicolás de Alicante (1960), Alicante monumental (1963), Capítulos de la cofradía de San Nicolás de Alicante, otorgados por Martín el Humano en 1402 (1964), Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante (1971) i Alicante desde "La Gloriosa" hasta la Restauración (1868-1874) (1972).

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Murillo, Pere  (Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, s XVII)  Gramàtic. Ensenyà a diverses escoles dels antics regnes d'Aragó, Navarra i València. Publicà tres obres de finalitat docent.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Noguera, Pere  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1941 - )  Artista plàstic. Conegut amb el nom de Noguera. Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l'Escola Massana de Barcelona (1963-68). Ha treballat sempre el fang, a partir del qual ha desenvolupat diverses experiències. Entre el 1968 i el 1972 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d'objectes. D'aquesta activitat ha derivat vers una creació conceptual a partir de les formes tradicionals de la ceràmica per a la qual també utilitza la fotocòpia i material fotogràfic.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez i Orozco, Josep  (Altea, Marina Baixa, 1882 – 1949)  Escriptor. Era llicenciat en dret. Publicà una Guía automovilística de España en col·laboració amb J. Izquierdo i Croselles. Residí força temps a Madrid, i després emigrà a Buenos Aires, on hi visqué molts anys i hi publicà la resta de la seva producció. Aquesta comprèn les novel·les El pagano (1935, reeditada el 1938), Después y otras comedias (1936) i Hombres y mujeres (política en Leonia) (1936), l'assaig Origen del "che" (1937), el recull de textos teatrals breus Amor al escondite (1938), Salvament, subtitulada Comèdia de mariners (1938) i el receptari rimat Libro del buen arroz (1943).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Padilla, Rafael  (Màlaga, Andalusia, 1878 – Barcelona, 1961)  Pintor. Format a Barcelona. El 1937 anà a viure a França. Conreà la natura morta, el paisatge i, sobretot, el retrat, amb un estil proper a l'impressionisme. Cal destacar-ne els retrats que féu del pintor Miquel Utrillo i el de L'amic Colomer.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Paterna, Francesc  (Oriola, Baix Segura, 1580 – 1647)  Historiador i eclesiàstic. Tingué un benifet a la seu oriolana. És autor dels treballs: Exequias y fiestas fúnebres que hizo la Santa Iglesia de Orihuela y sus parroquias a la dichosa muerte del V. y Angélico padre Mosén Francisco Jerónimo Simó (1912) i Breve tratado de la fundación y antigüedad de la ciudad de Orihuela y de sus varones ilustres (1912). Deixà inèdita una Orihuela ilustrada con cinco libros de Historia, obra que fou aprofitada per l'historiador local Gisbert.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Patricio, Pelai  (Figueres, Alt Empordà, 1898 – 1978)  Arquitecte, titulat el 1920. Acadèmic de l'Academia de San Fernando. Arquitecte municipal de la Bisbal d'Empordà i catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. És autor, entre altres obres, de l'edifici de l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona (1967, en col·laboració), de la Caixa de Pensions de Figueres i, amb col·laboració, del palau de lesInici página Arts Gràfiques -avui Museu Arqueològic- de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. També a construït obres a s'Agaró, el golf de Roses, etc.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Penella, Antoni  (Massanassa, Horta, s XX)  Escultor. El 1944 guanyà una pensió de la diputació de València per anar a Madrid, ciutat on s'establí. Treballà als tallers de Capuz i de Marco Pérez. Ha obtingut premis.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Picanyol, Josep Lluís "Picanyol"  (Moia, Bages, 16/mar/1948 - )  Dibuixant i guionista. Autodidacte, els anys 1960 s'inicià en la professió treballant en estudis d'altres dibuixants. Realitzà humor gràfic i entreteniments. El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines, que publicà a "Cavall Fort" des de l'any 1971. Ha col·laboran en nombroses revistes, com ara "L'Infantil", "Oriflama", "En Patufet" (segona etapa), "Matarratos", "Penthouse", i diaris, l'"Avui", el "Diari de Barcelona" i el "Punt Diari", entre altres.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Ponce de Urrana, Didac  (Requena, Plana d'Utiel, s XVII)  Arquitecte. És l'autor de l'església circular dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València. Realitzà aquesta obra del 1652 al 1667.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Ricart, Julià  (Sogorb, Alt Palància, 1817 – 1884)  Advocat i polític. Estudià lleis a València i fou catedràtic a la universitat valenciana (1840). Afiliat al partit progressista, fou dues vegades diputat a corts i fiscal del Tribunal Suprem. El 1854 havia estat nomenat alcalde de Sogorb.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez i Ruiz, Amanci  (Monòver, Vinalopó Mitjà, s XIX - País Valencià, s XX)  Escriptor. Germà de Josep. És autor del llibre de proses dialectals Canyís i canyissaes.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Martínez i Ruiz "Azorín"Martínez i Ruiz, Josep "Azorín"  (Monòver, Vinalopó Mitjà, 8/jun/1873 – Madrid, 2/mar/1967)  Escriptor. De pare murcià i de mare valenciana, fou bilingüe ja des de petit; sempre tingué -ho ha escrit- consciència de la unitat lingüística dels Països Catalans. Estudià dret a València, on s'inicià en les lletres, col·laborà en periòdics republicans i escriví opuscles sobre temes literaris i socials: La crítica literaria en España (1893), Anarquistas literarios (1895). El 1896 s'establí a Madrid, prengué part en la bohèmia literària, es relacionà amb certs sectors anarquistes i col·laborà en diversos diaris i revistes literàries de l'època. La seva novel·la La voluntad (1902) marca la seva maduresa literària i l'aparició del personatge d'Azorín, amb el qual s'identificà des d'aleshores. Amb les dues novel·les següents, Antonio Azorín (1903) i Las confesiones de un pequeño filósofo (1904), constitueixen, amb l'anterior, una lliure trilogia. Altres obres seves són: Los pueblos (1905), La ruta de Don Quijote (1905)...  Segueix... 

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Maria Martínez i SistachMartínez i Sistach. Lluís Maria  (Barcelona, 29/abr/1937 - )  Eclesiàstic. Estudià al seminari de Barcelona i a la Universitat Lateranense de Roma, on es doctorà en dret civil i canònic. Ordenat el 1961, ensenyà dret canònic a la facultat i a l'Institut de Teologia de Barcelona i fou consiliari diocesà de la Unió de Graduats d'Acció Catòlica. Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense (1977), vicari general de l'arxidiòcesi de Barcelona (1979), bisbe auxiliar (1989) i bisbe de Tortosa (1991), el 1997 fou nomenat arquebisbe de Tarragona. L'any 1996 començà a exercir de consultor del Pontifici Consell per als Laics. Des del 1990 fins al 2002 fou president de la Junta Episcopal d'Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola. La Conferència Episcopal Tarraconense l'elegí vicegran canceller de la Facultat de Teologia de Catalunya i president del Centre d'Estudis Pastorals. Al jun/2004 fou nomenat arquebisbe metropolità de Barcelona, just quan l'arxidiòcesi fou desmembrada. Al mar/2005 entrà a formar part del comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola, càrrec en el qual cessà al mar/2011, en complir-se els dos mandats prescriptius. Al nov/2007 fou nomenat cardenal pel papaInici página Benet XVI. Ha publicat El derecho de asociación en la Iglesia (1967) i Las asociaciones de fieles (1986).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Soques, Ferran  (Golmés, Pla d'Urgell, 1900 – Mataró, Maresme, 1958)  Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes. Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d'antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum. Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943).

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Sorli, Crisòstom  Veure> Martines i Sorli, Crisòstom.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez i Tarrassó, Casimir  (Sarrià, Barcelona, 4/abr/1898 – Barcelona, 1/abr/1980)  Pintor. Conegut simplement com a Tarrassó. Es formà a Llotja (Barcelona). Paisatgista fogós i colorista violent, els anys quaranta fou considerat per alguns com l'hereu de Joaquim Mir. Com ell, pintà molt a Mallorca, on havia residit. Anuncià la donació a Barcelona d'un museu monogràfic de la seva obra.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Valls, Rafael  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 12/oct/1895 – Barcelona, 26/des/1946)  Compositor. Estudià música a València. A Madrid fou mestre concertador del Teatro Real. Més tard fou mestre de capella de l'església de Sant Josep Oriol de Barcelona. Destacà en el camp de la sarsuela, amb la cèlebre Cançó d'amor i de guerra (1926), La legió d'Honor (1930) i L'àliga roja (1932).

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez Vallejo, mestre de  (País Valencià, s XV)  Pintor anònim, actiu a València. Deixeble del mestre dels Perea, les seves obres són encara d'estil gòtic, si bé ja hi apareixen elements de Renaixement italià. És autor de la Verge de la Llet i de Santa Anna.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martínez i Yago, Francesc  (València, 1814 – 1895)  Pintor (o Diago). Format a l'Acadèmia de Sant Carles, deixeble de M. Parra i Abril. Conreà amb èxit la pintura de flors (Dibuixos de flors), especialitat dins la qual obtingué diversos premis. També fou retratista d'algun prestigi i restaurador excel·lent. Era el pare del pintor i restaurador Salvador Martínez i Cubells.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martínez-Marí i Òdena, Josep Maria  (Barcelona, 1916 - )  Sociòleg i urbanista. Llicenciat en dret. Ha publicat Sociología y urbanismo (1959), La aportación de Almería al nacimiento y desarrollo de Barcelona (1966) i Problemes de l'habitatge a Catalunya (1968).

96 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Martínez-Monje y Restoy, Francisco  (Navarra ?, s XIX - estat espanyol, s XX)  Militar. Comandant general de València (1936), en produir-se l'aixecament militar del 18/jul/1936 aquarterà les tropes i, davant l'actitud de la masa i el pas a la legalitat republicana d'algunes forces, declarà la seva adhesió a la república. Tanmateix, per l'agost fou rellevat del càrrec.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eduard Martínez-Sabater i SeguíMartínez-Sabater i Seguí, Eduard  (Xest, Foia de Bunyol, 5/mai/1896 – València, 27/ago/1946)  Escriptor i polític. Fou membre de la Joventut Valencianista i de la Unió Valencianista. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou diputat provincial i director del manicomi provincial de València. En advenir la República, adquirí el diari "La Voz Valenciana", que ell mateix dirigí i utilitzà contra el nou règim. Fou elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i, després de la guerra civil, procurador en corts i degà del Col·legi d'Advocats de València. En la seva joventutInici página es dedicà a la pintura, i destacà com a retratista i caricaturista amb el pseudònim de Dito. Autor de novel·les en castellà i de les narracions curtes en català The five o'clock tea i Primer amor (1914). El seu volum Claridad (1922) està constituït per un aplec d'articles apareguts a "La Correspondencia de Valencia".

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Anna Maria Martínez-SagiMartínez-Sagi, Anna Maria  (Barcelona, 1907 - Santpedor, Bages, 2/gen/2000)  Escriptora, sindicalista i atleta. Va ser una de les periodistes més importants de la república; va entrevistar a tota mena de personatges, són especialment interessants els seus reportatges sobre el sufragi femení, que a la seva època era un tema controvertit. És autora dels llibres de poesia Caminos... (1930) i Inquietud (1932). Va fundar el primer club de dones treballadores de Barcelona, a través del qual mirava d'incentivar l'alfabetització de la població femenina. Com a esportista, va destacar en el llançament de javelina, també va practicar el tennis i l'esquí. Va arribar a ser directiva del F.C. Barcelona el 1934, la primera dona a aconseguir una posició d'importància a nivell del futbol estatal. Al Barça va mirar de crear una secció femenina; el fracàs del projecte la va portar a dimitir del seu càrrec. Acabada la Guerra Civil, va marxar a França, on va participar en la Resistència i més endavant, cap a la dècada de 1950, a EUA, on va impartir classes de francès a la Universitat d'Illinois. Va tornar a Catalunya l'any 1975, un cop mort el dictador Franco, recollint-se en la seva vida privada.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartínez Yago d'Urrana, Dídac  Veure> Martínez i Yago, Francesc.

99 CATALUNYA - HISTÒRIA

Martinyà, puig  (Santa Pau, Garrotxa Antic volcà (682 m alt), a l'est del turó de Croscat.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Màrtirs, els  (Daimús, Safor Barri de marina de la població.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martís  (Esponellà, Pla de l'Estany Llogaret, al sud-oest del poble. Hi ha el notable edifici de can Bofí de la Torre, esmentat el 1320. Al nord-est, sobre el Fluvià, es troba la resclosa de Martís, amb una capacitat de 68 hm3.

Anar a:  Martin ]  [ Martines ]  [ Martínez ]  [ Martínez i C ]  [ Martínez i G ]  [ Martínez i Pe ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -