|
|
|
Anar a: [ Reg ] [ Regio ] [ Regue ] [ Rei, t ] [ Reig i G ] [ Reixac, J ] Les magnífiques ambicions porten a fer les grans coses. (Victor Hugo) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Regadiu, el (Alcoi, Alcoià) Caseria, a 6 km de la ciutat. 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Regajo, pantà d'El (Xèrica, Alt Palància) Pantà de la rambla de Gaibiel (dita també El Regajo), prop de la confluència amb el Palància. 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Regalatxo, sequiol del (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta) Canal de drenatge de les marjals arrosseres dels dos municipis, del sistema de regadius del Molinell. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Regall, el (l'Alcora, Alcalatén) Veure> Foia d'Alcalatén, la. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Regàs i Castells, Xavier (Barcelona, 1905 – 1980) Comediògraf i empresari. Fill de l'hoteler Miquel Regàs. Doctor en dret, visqué un quant temps a París i fou un gran impulsor teatral i un arquetipus de la bohèmia artística amb diners. Fou corresponsal de "La Publicitat" i col·laborà a "L'Esport Català", "La Rambla", "Mirador" i "La Humanitat". Durant la guerra civil fou alt funcionari de la conselleria de Justícia. S'exilià el 1939 i retornà aviat. S'especialitzà en la contractació de companyies teatrals estrangeres. Estrenà diverses comèdies: Cèlia, la noia del carrer d'Aribau (1935), Tobruck (1949), Camarada Cupido (1955) i Pobre Gabriel (1958). 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Regàs i Cavalleria, Carles (Manlleu, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Polític i militar. Fou una de les principals figures, des del 1704, del grup de la plana de Vic que preparava la rebel·lió de Catalunya contra Felip V. El 1705 aconseguí, juntament amb altres vigatans, la submissió de Girona. Aquell mateix any fou nomenat capità del nou regiment de Guàrdies Catalanes. Participà en la defensa de Barcelona, així com en l'ofensiva immediata per alliberar Aragó (1706). Posteriorment organitzà lleves de voluntaris que actuaren a la Garrotxa i a l'Empordà (1707) i, més tard, a Osona (1709-10). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Regàs i Cella, Josep de (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Fill de Carles Regàs i Cavalleria. Serví a la cavalleria catalana durant la guerra de Successió, després fou ajudant del tinent general austríac baró de Wetzel. El 1713, quan evacuaren les tropes imperials, volgué restar a Barcelona, on fou nomenat capità del regiment de cavalleria menat per Antoni Desvalls. Pel mar/1714 caigué presoner a l'acció de Montesquiu, dut captiu a Vic, fou alliberat en un bescanvi al cap de no gaires dies. Manuel Desvalls, governador de Cardona, el trameté com a missatger a Barcelona, i després retornà amb el marquès del Poal, del qual fou gran 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Regàs i Pagés, Rosa (Barcelona, 1933 - ) Escriptora en llengua castellana. Filla del comediògraf Xavier Regàs. Vinculada durant anys al món editorial, especialment amb Seix Barral i La Gaya Ciencia, editorial que fundà el 1970 i dirigí fins al 1983. El 1984 ingressà com a traductora a l'Organització Mundial de la Salut. El 1991 s'inicià com a novel·lista amb Memorias de Almator, ambientada en el món rural empordanès. Tres anys després es consagrà amb Azul (1994), que guanyà el premi Nadal. Altres obres: Viaje a la luz del Cham (1996), Canciones de amor y de batalla (1997), Cuentos de invierno (1997), Luna lunera (1999), retrat d'una família de l'alta burgesia catalana, etc. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Regàs-Borrell i Berenguer, Antoni (Mataró, Maresme, 1752 - Madrid ?, 1837) Inventor. Ideà un cert nombre d'aparells i de modificacions de màquines per a l'aplicació a diversos processos industrials. 11 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Regatxol, barranc de (Baix Ebre / Matarranya) Curs d'aigua dels ports de Beseit, capçalera del riu d'Ulldemó, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes. S'endinsa, dins un enclavament del terme de Tortosa, en el congost de les Gúbies, entre la mola de Catí, al nord, i la vall suspesa de Carlares, al sud. Més enllà dels estrets del Regatxol, ja dins el terme de Beseit, pren el nom de riu d'Ulldemó. 12 CATALUNYA - MUNICIPI
13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Reggio, comtat de (Nàpols, tàlia) Títol concedit el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena, baró-consort de Chiusa, confirmat el 1443. 14 CATALUNYA - POLÍTICA Règim Civil (Catalunya, 26/gen/1812 - 1814) Nom de l'etapa de dominació napoleònica, en què el Principat fou incorporat a França. Creat pel decret de Napoleó, suposà la igualació del Principat amb els altres territoris de l'estat francès i, per tant, l'adopció de divisions administratives (departament, sots-prefectura, mereria) i de càrecs semblants, bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori. El nou règim suposà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans. El Règim Civil perdurà, més o menys, alterat, fins a la fi de la Guerra del Francès. 15 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Regiment de la Cosa Pública (València, 1384 – 1385) Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eixímenis. Escrit probablement en 1384-85 per als jurats de València: fou clavat a la taula de la sala del consell de l'ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat. L'autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics. La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València. 16 CATALUNYA - POLÍTICA Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya (Catalunya, nov/1936 – 1939) Nom de la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines. Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d'entitats com l'Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d'Estat Català i de Nosaltres Sols. Les Milícies Alpines s'oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes 17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Regió 7 (Manresa, Bages, 1978 - ) Periòdic d'informació intercomarcal (Berguedà, Solsonès, Bages i la Cerdanya). Editat per l'empresa Edicions Intercomarcal SA amb accionariat popular. Inicià la seva publicació com a bisetmanal, però el 1980 es convertí en trisetmanal i el 1982 edità un quart número setmanal com a revista de cap de setmana. Posteriorment, el 1983, esdevingué diari de dilluns a dissabte. El 1995 es va crear una edició a Igualada. 18 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Región, La (Palma de Mallorca, 1/mar/1897 - 2/des/1897) Setmanari polític. Fundat i dirigit per Lluís Martí. Significà l'esforç d'una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme. Llançà el novembre un Programa regionalista, en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava la continuïtat històrica del Regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial. 19 CATALUNYA - POLÍTICA Regional Planning Veure> Pla de Distribució en Zones del Territori Català. 20 CATALUNYA - LITERATURA
21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Regionalista, Lo (Barcelona, 15/oct/1895 – 18/feb/1898) Quinzenari catalanista. Editat per l'Associació Popular Catalanista. Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc. El seu redactor en cap fou J. Morera i Borés. Fou substitutït per "La Nació Catalana" (15/mar/1898 - 15/abr/1902). 112 CATALUNYA - CULTURA Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, s XX - ) Entitat pública en la qual s'han d'inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat. El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d'inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat. També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d'altres administracions. La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin. El registre ha d'estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa. 22 CATALUNYA - CULTURA Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya (Catalunya, mai/1996 - ) Registre territorial. Empara la propietat intel·lectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques. També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intel·lectual i estiguin inscrits en aquest registre. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Reglella, la (Illa, Rosselló) Antic poble, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila, format al voltant de l'antic monestir de Sant Climent de Reglella. 25 CATALUNYA - LITERATURA Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (Catalunya, 1492) Conjunt de breus normes d'ús de mots, sovint reduïdes a la simple inserció del mot considerat incorrecte seguit pel correcte. Una primera part de 173 normes fou ordenada a partir de materials sobre el lèxic valencià de Bernat Fenollar pel barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies; una segona part, de 150 normes, és obra de Jeroni Pau. Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497. En general, els autors condemnen els arcaismes i neologismes i especialment els vulgarismes i formes populars i dialectalismes, però sovint no exclouen castellanismes i llatinismes. 26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Regne, el (País Valencià) Designació del País Valencià, especialment a la zona més pròxima del Principat. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - HISTÒRIA Regomir, el (Barcelona, Barcelonès) Antic castell episcopal, bastit a la muralla romana de la ciutat, a l'alta edat mitjana, a l'indret d'una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar. Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l'indret d'una de les torres del portal. El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes (Fusteria Vella). El nom de Regomir sembla que és el d'una antiga séquia derivada del rec Comtal (reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona), encara que hom havia afirmat que provenia d'un fabulós rei Gamir. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Regoyos y Valdés, Santos Darío de (Ribadesella, Astúries, 1857 – Barcelona, 1913) Pintor. Acompanyat d'Émile Verhaeren recorregué la Península; el fruit fou la publicació a Bèlgica dels articles de La España Negra que ell il·lustrà amb dibuixos i xilografies i que reedità a la revista barcelonina "Luz" (1898) i, en forma de llibre, també a Barcelona el 1899. El 1898 presentà una discutida exposició als Quatre Gats de Barcelona. Fou un dels signants de la refutació de les tesis antiimpressionistes de Marià Benlliure (1901). El 1911 s'establí definitivament a Barcelona, que segons ell deia era "el lloc menys espanyol d'Espanya", on exposà el 1905, el 1912 al Faianç Català i el 1913 a les Galeries Dalmau, on després se celebraria una important exposició pòstuma (1914). Com Casas i Rusiñol, amb qui l'uní força amistat, es beneficià d'una independència econòmica que li permetè de mantenir la independència estètica. Tanmateix, artísticament representà un pas més que aquests amics catalans: rebé la influència de l'impressionisme i sobretot del divisionisme, adoptat però sense dogmatismes; la seva pintura, bàsicament centrada en el paisatge i en escenes quotidianes, constitueix una síntesi personal, caracteritzada per la seva espontaneïtat i per una tendència a un primitivisme gairebé naïf que fa que sigui sovint desigual. Per aquest esperit de recerca i pel tremendisme crític d'algunes de les seves obres, fou precursor i model de la generació postmodernista catalana. Gran afeccionat a la música -era molt amic d'Albéniz-, fou pianista i guitarrista amateur i esporàdic compositor. Exponent típic d'una mentalitat europeista, abominà els tòpics ibèrics des d'una actitud cultural i mai política. És ben representat als museus d'art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid. 30 MÓN - EMPRESA
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reguant i Serra, Salvador (Súria, Bages, 1928 - ) Geòleg i estratígraf. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic (1943-53) i es llicencià en ciències geològiques (1957). Professor de ciències naturals en el seminari de Vic (1957-67), fou deixeble de C. Virgili i es doctorà en la universitat d'Oviedo amb una tesi sobre la geologia i estratigrafia de l'eocé de la comarca d'Osona. Catedràtic de la Universitat de Barcelona (1982), s'ha especialitzat en geologia històrica i en geologia regional; en paleontologia ha aprofundit en els coneixements dels briozous cenozoics i en els mummulítids. Especialitzat en problemes de correlació geològica i particularment del paleogen, així com en aspectes de nomenclatura estratigràfica i la seva normalització, s'ha interessat també en aspectes fronterers humanístics, religiosos i científics i de la didàctica geològica. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reguer, el (País Valencià) Veure> Ondara, riu d'. 35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Reguer, el (Llitera) Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Quilis i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi, desguassa al seu col·lector prop de Pinyana. 36 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Reguer, marquesat del (Franja de Ponent) Títol concedit el 1738 a Francesc Amat de Montaner i Dameto, tinent coronel de dragons i cavaller de Calatrava. Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Reguers, els (Tortosa, Baix Ebre) Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels ports de Beseit. Rega el territori la sèquia de la Cervera, però predomina l'agricultura de secà (oliveres); ha estat tradicional el conreu i l'aprofitament del margalló. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Regull i Pagès, Pere (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 - Catalunya, s XX) Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament. És autor de l'estudi Eduard Vidal i Valenciano, 1838-1899, publicat el 1957. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rei, Alfons Peris del (Catalunya, s XIII) Personatge que és anomenat nebot del rei Jaume I en un document del 1268. Podia ser fill de Pere del Rei, aquest fill natural de Pere I el Catòlic. El 1269 era escuder del seu oncle el monarca. Es casà amb Maria Escrivà, probablement familiar de Bernat Escrivà o Desclot, el famós cronista. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Rei, castell del (Pollença, Mallorca Septentrional) Antic castell (o castell de Pollença), les ruïnes del qual s'aixequen a 476 m en un impressionant espadat de la costa de tramuntana, al vessant septentrional de la vall de Ternelles. Antiga fortalesa d'època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona (era regit per un castlà o sotscastlà). Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca (1349) i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d'Albercutx a la fi del s XVII (el darrer sotscastlà és del 1570). Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rei, Francesc (Mentui, Pallars Sobirà, s XVIII – 1810) Eclesiàstic. Publicà, amb la finalitat expressa de suplir la falta de llibres espirituals i devots en català, Plàtiques sobre los evangelis... (1801). 43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Rei, Guillem (Osca ?, Aragó, s XVI - València, s XVI) Arquitecte (o del Rei). El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli. El 1591 era arquitecte de la ciutat de València. La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre -d'un classicisme pur- i altres dependències del Col·legi del Corpus Christi, fundat per Joan de Ribera a València (1598-1610). 44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Rei, illa del (Maó, Menorca) Illa del port (o de l'Hospital o des Conills; ant: The Bloody Island), prop de la vila des Castell, on fou fundat el 1722, pels anglesos, un hospital militar (l'actual edifici fou construït en 1771-76). El 1287 hi desembarcà Alfons II de Catalunya-Aragó quan anà a conquerir Menorca. Hi foren descobertes el 1888 les restes d'una vil·la romana. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rei, Pau del (País Valencià, s XVI) Arquitecte. Era un dels ajudants del seu germà Guillem a les obres del Col·legi del Corpus Christi. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rei, Pere del (Catalunya, s XIII – Lleida, 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d'Osca. La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I. Des del 1268 fou canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà; també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València. Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l'infant Pere, futur Pere II. El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida. Es creu que contribuí a la fundació de l'Estudi General de Lleida (1300). Arreglà la catedral i celebrà un notable sínode el 1301. Féu compilar les constitucions sinodals de Lleida (1304). El 1308 anà amb l'expedició armada de Bernat de Fenollar a Almeria. Fou enterrat a la capella de Sant Nicolau, feta construir per Jaume Sarroca. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rei, Pere del (Catalunya, s XIII - Lleida, 1254) Fill natural de Pere I el Catòlic. La seva mare no ha estat identificada. Fou eclesiàstic. El 1223 era ja sagristà de Lleida. Conservà aquesta dignitat fins a la seva mort. La seva condició religiosa sembla fer-lo poc propici, en principi, a la hipòtesi que un cert Alfons Peris del Rei anomenat nebot de Jaume I fos fill natural seu. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rei, pont d'Et (Canejan, Vall d'Aran) Pont internacional, damunt la Garona, a l'antiga frontera franco-espanyola, límit septentrional de la Vall d'Aran. 50 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Rei, sèquia del (Safor) Sèquia de l'horta de Gandia, que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau. 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rei, torre del (Orpesa, Plana Alta) Antiga torre de defensa, situada al cap d'Orpesa. Dóna nom a una caseria. 53 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Rei, tossal del (o dels Tres Reis) (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat / la Sénia, Montsià / Vall-de-roures, Matarranya) Cim (1.351 m alt) dels ports de Beseit, termenal dels tres municipis i per tant límit històric dels regnes d'Aragó, País Valencià i Catalunya. 54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Rei, venta del (Fraga, Baix Cinca) Veure> Biars. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rei d'Artieda, Andreu (València, 1549 – 16/nov/1613) Dramaturg i poeta (o Andreu Artieda). Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda. Es graduà de batxiller en arts a València (1563) i estudià drets a Lleida i Tolosa; es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis. Es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes (fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d'infanteria). És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les escrites amb motiu de la visita de Felip II a la ciutat de València, aparegudes el 1586; el 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro. L'obra que li ha donat fama fou, però, la tragèdia Los amantes (1581), història de l'amant que mor per la força d'una passió impossible. Aquesta obra representa... Segueix... 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA
57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Rei Sanxo, caseta del (Bunyola, Mallorca Occidental) Antiga residència (800 m alt), situada als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l'oest el coll de Sóller, que adquirí i féu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del s XIV perquè hi residís l'infant Sanç (després Sanç I), afectat d'asma. Consta de diversos cossos i és coneguda també per l'obra del Teix. 58 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Reial Català (Rosselló, 1661 – 1667) Nom del regiment Català Mazarí (fr: Royal Catalan), després de la reforma que aquest sofrí el 1661. Més tard fou rebatejat amb el nom Reial Rosselló (1667). 59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Reial Estimació, comte de la (País Valencià) Títol concedit el 1869, pel pretendent Carles (VII), a Pere Maça de Liçana-Cornell-Cardona-Luna-Aragó (òlim Caro i Álvarez de Toledo) (Madrid 1827 - ? 1888), cinquè marquès de la Romana, baró de Moixent i Novelda. Únic titular. 60 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Reial Rosselló (Rosselló) Nom que rebé a l'any 1667 el regiment Català Mazarí. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Reial Tenacitat, comtat de la (Catalunya) Títol concedit el 1870, pel pretendent Carles VII, a Joan Baptista de Queralt i Bucarelli, novè comte de Santa Coloma. Únic titular. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Reialista, insurrecció (Catalunya, 1822) Veure> Insurrecció Reialista. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reig i Armero, Ramir (Xàtiva, Costera, 1936 - ) Historiador. Especialista en moviments sindicals i socials. Ha estat responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes "Trellat" i "Nous Horitzons". Després fou professor del departament d'anàlisi econòmica de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de València. Ha publicat Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas y clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986). 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reig i Bonet, Lluís (Barcelona, 1881 – 1968) Moblista i decorador. Prosseguí els tallers d'ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol; obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, parà teatre de titelles i, successivament, galeria d'art i subhasta de llibres. Fou vice-president del FAD (1907) i de la comissió organitzadora de l'Exposició Internacional del Moble (1923). Entusiasta de l'escena, escriví l'assaig dramàtic Contrast, i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català (1922). 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reig i Casanova, Enric (València, 1859 – Toledo, Castella, 1927) Eclesiàstic. Es llicencià en dret (1880) i, vidu, fou ordenat de sacerdot (1886). Canonge a Palma (1896), fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo (1900) i auditor de la Rota (1904). El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l'Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà (1916) Acció Popular. Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats (1923). El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi organitzà un Congrés Eucarístic (1926). Actuà especialment en la creació de sindicats catòlics i de promoció de la influència eclesiàstica en els mitjans de comunicació. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reig i Estivill, Josep (els Torms, Garrigues, 1815 - Roma, Itàlia, 1869) Frare mercedari i predicador i escriptor ascètic. El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l'exclaustració (1835). Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s'uní a la nova congregació de missioners de l'Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys (1858-68). El papa el nomenà (1868) vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide. És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María (1859). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reig i Flores, Joan (València, 1859 – 1906) Escriptor. Fill de Ferran Reig i Garcia. Advocat, col·laborà a "Valencia Ilustrada" i a "Las Provincias". Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII -fet en col·laboració amb Josep Martínez i Aloy- i una biografia de Martí de Viciana. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reig i Fourquet, Manuel (València, 1830 – Madrid, 1901) Polític. Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica (1874), després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador. Afiliat al partit conservador, seguí l'escissió silvelista. Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel i estigué molt lligat als cacics d'aquelles comarques. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reig i Garcia, Ferran (Cocentaina, Comtat, 1832 - València, 1897) Advocat. Fou degà del col·legi d'advocats de València (1882-83), president de l'Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84). Fou el pare de Joan Reig i Flores. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reig i Genovés, Joan (València, 1865 – 1944) Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d'Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar. A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic "El Pueblo Obrero" i la Casa dels Obrers, intents de formació d'un sindicalisme catòlic fort. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reig i Morell, Carles (Lleida, 8/mar/1947 - ) Escriptor. Destacat dramaturg, és autor d'obres com ara Resclum si més no (1970), La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa (1973), S'assaja amb noses (1975, premi Ciutat de Granollers), Travessa deserts (1977) i Lotus continu (1981). Com a novel·lista ha publicat Contraataquen (1977, premi Josep Pla 1976), Meuques (1980), Contagiï'l (1981), Llimac rural (1981) i Llibre de les veritats poixèvoles (1990). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. 73 ANDORRA - BIOGRAFIA Reig i Ribó, Julià (Sant Julià de Lòria, Andorra, 1911 – 1996) Industrial i polític. Conseller general de les valls d'Andorra del 1948 al 1959. Elegit síndic general el 1960, ho fou fins al 1978, any en que abandonà la política per dedicar-se als negocis familiars: la indústria de tabac Hijos de Julià Reig i la Banca Reig, de la qual fou fundador i president. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reig i Vilardell, Josep (Barcelona, 1866 – 1911) Periodista i escriptor. Fou redactor de "La Renaixença" i "La Tribuna" i col·laborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid. Fundà i dirigí la revista "Art i Literatura" (1884-86). És autor d'Excursió al golf de Rose (1886), Diccionari geogràfic històric català (1888), Col·lecció de monografies de Catalunya (1890-93, no acabat de publicar), Un català il·lustre (Lo P. Bernat Boïl) (1892), Esteve de Corbera (1892) i Barcelona en el siglo XIX (1898-99). 76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Reina, banys de la (Calp, Marina Alta) Nom popular amb què són conegudes les restes d'una factoria de peix (garum) d'època romana, a la platja d'Ifac. Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblants a d'altres restes de la mateixa zona (Xàbia, volts del tossal de Manises, Santa Pola, etc), algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom. 77 CATALUNYA - HISTÒRIA Reina Anna, fort de la (Girona, Gironès) Antiga fortificació en forma de tenalla, que dominava la ciutat, una mica més avall del fort del Conestable i unit també al dels Caputxins. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Reiner (Bocairent, Vall d'Albaida) Caseria, a 7 km de la vila. 80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Reiner, Pere (Perpinyà, v 1712 - Catalunya ?, 1790) Eclesiàstic i historiador. Fill de Joan Baptista Reiner, cap d'una notable família d'impressors de Perpinyà. El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d'altres prebendes en 1730, 1771 i 1773. Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum, molt utilitzada i lloada per Puiggarí. Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després. 81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reinés i Ferrer, Joan (Alcúdia, Mallorca, 1801 - s XIX) Metge i escriptor. Publicà diverses obres profesionals, especialment sobre les febres d'Alcúdia. Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d'aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d'Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863). 83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Reis Catòlics (Catalunya-Aragó / Castella) Títol concedit a Ferran II de Catalunya-Aragó i a Isabel I de Castella. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Reixac (Serinyà, Pla de l'Estany) Masia i antic poble, al nord-est del terme, a la dreta del riu Ser. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Reixac (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac), centrat per l'església de Sant Pere (191 m alt.), a l'esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria. L'hàbitat dispers s'estén pel pla de Reixac, on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l'altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo (on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac). Al sud de l'antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra. El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028. Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra i de Sant Cugat del Vallès. La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651, durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reixac, A. de (País Valencià, s XIII) Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València. Féu serveis diplomàtics representant Alfons II el Franc. Quan aquest era infant i lloctinent dels regnes, substituint Pere II, que es trobava a Sicília, fou tramès a Londres per entrevistar-se amb el rei Eduard I d'Anglaterra, de cara a assegurar-se de la seva activitat davant el conflicte contra els Anjou i França (1282). 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reixac, Francesc (Barcelona, 1904 - ) Flautista. Fou professor al Conservatori Superior Municipal de Música i solista a l'Orquestra Municipal de Barcelona. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reixac, Jeroni (València, s XV) Escultor actiu a València. Fill de Joan i potser germà de Pere. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reixac, Joan (País Valencià, s XV - v 1492) Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d'innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480. D'un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d'un cert arcaisme. La seva pintura d'inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al s XV i que ja apuntaven en l'art de Jacomart. La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l'església de Cubells i avui al Museu d'Art de Catalunya, i el del convent d'agustins de Rubielos de Mora. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reixac, Llorenç (Barcelona, s XV) Escultor i mestre fuster. Féu l'obra de fusta dels retaules pintats per Jaume Cirera. Entre el 1404 i el 1440 féu alguns capitells per al claustre de la seu de Barcelona i altres obres de caràcter ornamental. El 1424 contractà, juntament amb Francesc Janer, l'obra del cor de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reixac, Ramon de (Catalunya, s XIV - d 1418) Cavaller. Acompanyà l'infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l'expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix (1396). El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l'expedició a Sardenya (1409). A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català. El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei que protestà contra la política d'Alfons el Magnànim i exigí l'allunyament dels oficials castellans. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reixac i Carbó, Baldiri (Bell-lloc d'Aro, Baix Empordà, 1703 - Ollers, Pla de l'Estany, 1781) Pedagog i sacerdot. Estudià al seminari de Girona, i el 1730 es féu càrrec de la rectoria de Sant Martí d'Ollers, on residí fins a la mort. La seva obra cabdal, les Instruccions per a l'ensenyança de minyons, publicada el 1749, és profundament influïda per les doctrines jansenistes i pel record de les escoles de Port-Royal, especialment per l'ideari de Charles Rollin. L'obra de Reixac, tot i ésser vallfogonesca en la forma, conté idees pedagògiques més modernes que les que s'estilaren al segle següent, i adquireix un extraordinari valor pel fet d'iniciar una tradició pedagògica en llengua catalana en una època de plena decadència literària. Posteriorment fou descoberta una segona part de les Instruccions. 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Reixach, Joan Veure> Reixac, Joan. 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Reixach, Onofre (Ciutadella, Menorca, 1793 – 1868) Organista i compositor. Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca. Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral. És autor d'una sèrie d'Aires populars. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Reixach i Garcia, Fermí (Lloret de Mar, Selva, 21/ago/1946 - ) Actor de teatre. Va estudiar interpretació a Barcelona, sota la direcció d'Albert Boadella i Josep Montanyés, i a l'Institut del Teatre. Paral·lelament, va treballar en diversos espectacles de teatre independent i professional. És membre fundador del grup teatral Els Comediants (1972) i del col·lectiu Teatre Lliure (1976). Va debutar oficialment en el teatre amb Els Comediants, en l'obra Catacroc (1973), i en el cinema amb La campanada (1980), dirigida per Jaime Camino, amb qui també va treballar en Llums i ombres (1988). Amb el Lliure, de 1976 a 1980, va participar en Camí de nit, La petita Mahagony, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic, Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, Abraham i Samuel, La bella Helena, Les tres germanes i El balcó. El 1980 va donar un gir a la seva carrera quan va obtenir una beca de la Fundación Juan March i del Comitè Conjunto Hispano-Norteamericano per ampliar els seus estudis d'interpretació a Nova York. Després va aconseguir una altra beca Fullbright para prosseguir els seus estudis (1981-84). Es va consolidar professionalment en els anys 1982 i 1983, quan va protagonitzar El rei Lear, Ederra i Don Juan Tenorio en diversos escenaris i va gravar Don Juan Tenorio per a la televisió. El 1984 va tornar a Barcelona definitivament, amb l'obra Diari d'un boig, de Gógol. La seva interpretació en aquesta obra va significar el reconeixement definitiu dels seus dots com intèrpret. Després va treballar, entre d'altres obres, en Mel salvatge, La filla del carmesí, Tío Vania, Edipo Rey, Edipo en Colono i El pare. També va fer les lectures dramatitzades de Veinte poemas de amor y una canción desesperada, de Pablo Neruda i Un home apassionat, de diversos poetes catalans. A la fi dels 1980, va intervenir en diverses pel·lícules, entre les quals cal destacar Llums i ombres, Matar al Nani i Daniya, el jardí de l'harem. Ha protagonitzat més d'una trentena de muntatges teatrals, i ha intervingut en més de vint pel·lícules i en nombroses sèries i produccions per a la televisió. Reixach parla i interpreta en català, castellà i anglès, per la qual cosa ha participat en produccions teatrals i cinematogràfiques a Europa, Amèrica Llatina i els Estats Units. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rejaule i Rubio, Pere Joan (València, 1578 - s XVII) Escriptor en castellà. Jurista. Ha estat identificat per alguns crítics com el dramaturg conegut pel pseudònim de Ricard de Túria. 100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rel, castell del (Olocau de Carraixet, Camp de Túria) Antic castell enrunat. Anteriorment havia pertangut als Vilaragut. La base d'aquest castell és una estació prehistòrica. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Relat, Francesc de (Catalunya, s XIII – Marroc, 1327) Frare dominicà. Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona. Jaume II l'envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l'alliberament de 44 catalans captius del soldà. El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l'arquebisbat de Sevilla. Per això hagué de defensar els seus drets davant l'intrús Juan de Palmela. Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib. Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis. Mantingué unida fins a la seva mort i relativament pròspera la petita comunitat cristiana del nord d'Àfrica. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Relat, Isabel de (Catalunya, s XIV) Muller de Jaspert de Guimerà. Filla de Berenguer, del qui heretà Castelldefels. Bernat Metge li dedicà la traducció de la Història de Valter i Griselda. El seu testament és de 1394. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Relat, riera de (Bages) Curs d'aigua entre les dues comarques, afluent dretà de la riera Gavarresa, que neix al Lluçanès, al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona), i després de travessar els termes d'Oristà i de Sant Feliu Sasserra penetra al d'Avinyó, passà per Sant Marçal del Relat i per Santa Eugènia de Relat i s'uneix al seu col·lector prop de la vila. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA
106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Relles, Josep (Catalunya, s XVII) Gravador i frare mercenari. Té gravats documentats de 1687 a 1695. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Relles, Onofre (Girona, s XVII) Escriptor i religiós. Era jesuïta i catedràtic de teologia. Publicà els llibres Historia apologética de San Narciso (1679), Vida de San Bernardo Calvó i Gerona ilustrada (1689). 108 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
109 CATALUNYA - MUNICIPI
Anar a: [ Reg ] [ Regio ] [ Regue ] [ Rei, t ] [ Reig i G ] [ Reixac, J ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Regencós
Reguant i Molinos, Ricard
Reiners
Relleu de la Marina
Rellinars