A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Reg ]    [ Regio ]    [ Regue ]    [ Rei, t ]    [ Reig i G ]    [ Reixac, J ]

Les magnífiques ambicions porten a fer les grans coses. (Victor Hugo)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regadiu, el  (Alcoi, Alcoià Caseria, a 6 km de la ciutat.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regajo, pantà d'El  (Xèrica, Alt Palància Pantà de la rambla de Gaibiel (dita també El Regajo), prop de la confluència amb el Palància.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regalatxo, sequiol del  (Oliva, Safor / Pego, Marina Alta Canal de drenatge de les marjals arrosseres dels dos municipis, del sistema de regadius del Molinell.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Regall, el  (l'Alcora, Alcalatén Veure> Foia d'Alcalatén, la.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRegàs i Ardèvol, Miquel  (Barcelona, 1880 – 1965)  Empresari. Pare de Xavier Regàs. Fou durant molt de temps gerent de l'hotel Colon, i després del restaurant de l'estació de França. Fou una de les figures capdavanteres de l'hoteleria barcelonina. Va escriure Una generació d'hostalers (1952), que és una mena d'història moderna d'aquest gremi, i les memòries Confessions (1880-1936) (1960), on planteja el drama de consciència durant la guerra civil.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs i Castells, Xavier  (Barcelona, 1905 – 1980)  Comediògraf i empresari. Fill de l'hoteler Miquel Regàs. Doctor en dret, visqué un quant temps a París i fou un gran impulsor teatral i un arquetipus de la bohèmia artística amb diners. Fou corresponsal de "La Publicitat" i col·laborà a "L'Esport Català", "La Rambla", "Mirador" i "La Humanitat". Durant la guerra civil fou alt funcionari de la conselleria de Justícia. S'exilià el 1939 i retornà aviat. S'especialitzà en la contractació de companyies teatrals estrangeres. Estrenà diverses comèdies: Cèlia, la noia del carrer d'Aribau (1935), Tobruck (1949), Camarada Cupido (1955) i Pobre Gabriel (1958).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs i Cavalleria, Carles  (Manlleu, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Polític i militar. Fou una de les principals figures, des del 1704, del grup de la plana de Vic que preparava la rebel·lió de Catalunya contra Felip V. El 1705 aconseguí, juntament amb altres vigatans, la submissió de Girona. Aquell mateix any fou nomenat capità del nou regiment de Guàrdies Catalanes. Participà en la defensa de Barcelona, així com en l'ofensiva immediata per alliberar Aragó (1706). Posteriorment organitzà lleves de voluntaris que actuaren a la Garrotxa i a l'Empordà (1707) i, més tard, a Osona (1709-10).

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs i Cella, Josep de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Fill de Carles Regàs i Cavalleria. Serví a la cavalleria catalana durant la guerra de Successió, després fou ajudant del tinent general austríac baró de Wetzel. El 1713, quan evacuaren les tropes imperials, volgué restar a Barcelona, on fou nomenat capità delInici página regiment de cavalleria menat per Antoni Desvalls. Pel mar/1714 caigué presoner a l'acció de Montesquiu, dut captiu a Vic, fou alliberat en un bescanvi al cap de no gaires dies. Manuel Desvalls, governador de Cardona, el trameté com a missatger a Barcelona, i després retornà amb el marquès del Poal, del qual fou gran col·laborador. Assistí a fortes accions de guerra en aquest període, així com al consell celebrat a Olesa de Montserrat pel mai/1714. El coronel Reichfeus el proposà com a sergent major d'un nou regiment que no es constituí. El 1728 apareix al costat del seu pare en la concòrdia del plet familiar amb la vila de Manlleu.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rosa Regàs i PagèsRegàs i Pagès, Rosa  (Barcelona, 11/nov/1933 - )  Escriptora en llengua castellana. Filla del comediògraf Xavier Regàs. Vinculada durant anys al món editorial, especialment amb Seix Barral i La Gaya Ciencia, editorial que fundà el 1970 i dirigí fins al 1983. El 1984 ingressà com a traductora a l'Organització Mundial de la Salut. El 1991 s'inicià com a novel·lista amb Memorias de Almator, ambientada en el món rural empordanès. Tres anys després es consagrà amb Azul (1994), que guanyà el premi Nadal. Altres obres: Viaje a la luz del Cham (1996), Canciones de amor y de batalla (1997), Cuentos de invierno (1997), Luna lunera (1999), retrat d'una família de l'alta burgesia catalana, etc.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regàs-Borrell i Berenguer, Antoni  (Mataró, Maresme, 1752 - Madrid ?, 1837)  Inventor. Ideà un cert nombre d'aparells i de modificacions de màquines per a l'aplicació a diversos processos industrials.

11 CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Regatxol, barranc de (Baix Ebre / Matarranya Curs d'aigua dels ports de Beseit, capçalera del riu d'Ulldemó, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes. S'endinsa, dins un enclavament del terme de Tortosa, en el congost de les Gúbies, entre la mola de Catí, al nord, i la vall suspesa de Carlares, al sud. Més enllà dels estrets del Regatxol, ja dins el terme de Beseit, pren el nom deInici página riu d'Ulldemó.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàRegencós  (Baix Empordà Municipi: 6,27 km2, 78 m alt, 285 hab (2015). Situat al corredor de Palafrugell, accidentat pels vessants occidentals del massís de Begur, al sector oriental, pels quals s'estenen els boscs de pins i d'alzines, a l'est de la Bisbal d'Empordà. Drena el terme la riera de Saltseugues. Al sector pla es localitzen els conreus de secà, la trilogia gra d'aresta, userda i blat de moro; la vinya i l'olivera estan en regressió. Hi ha ramaderia (bovina i porcina). S'hi fabriquen materials per a la construcció (té tradició la fabricació de rajoles). Població en descens. El poble és prop del límit amb Pals; església parroquial de Sant Vicenç (s XIX); dues torres de defensa. El municipi comprèn també el veïnat de Puigcalent i el barri nou de l'Arrabassada. Àrea comercial de Palafrugell. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

13 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Reggio, comtat de  (Nàpols, tàlia)  Títol concedit el 1439 a Alfons de Cardona i de Villena, baró-consort de Chiusa, confirmat el 1443.

14 CATALUNYA - POLÍTICA

Règim Civil  (Catalunya, 26/gen/1812 - 1814)  Nom de l'etapa de dominació napoleònica, en què el Principat fou incorporat a França. Creat pel decret de Napoleó, suposà la igualació del Principat amb els altres territoris de l'estat francès i, per tant, l'adopció de divisions administratives (departament, sots-prefectura, mereria) i de càrecs semblants, bé que en molts punts restaren inefectius pel fet que els francesos no en controlaven el territori. El nou règim suposà també la introducció del Codi Civil de Napoleó, que fou aplicat amb moderació, per tal que no topés massa amb els costums catalans. El Règim Civil perdurà, més o menys, alterat, fins a la fi de la Guerra del Francès.

15 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Inici páginaRegiment de la Cosa Pública  (València, 1384 – 1385)  Part del llibre Dotzè de Lo Crestià de Francesc Eixímenis. Escrit probablement en 1384-85 per als jurats de València: fou clavat a la taula de la sala del consell de l'ajuntament de València per guiar els regents de la ciutat. L'autor hi descriu detalladament el cos místic, o societat jeràrquica que forma la base de la vida medieval, amb exemples dels autors clàssics i patrístics. La carta dedicatòria és una descripció de les belleses de València.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya  (Catalunya, nov/1936 – 1939)  Nom de la unitat militar sorgida de les Milícies Alpines. Formades espontàniament en iniciar-se la guerra civil de 1936-39 per membres de grups del món esportiu, com la Unió Excursionista de Catalunya, els Boy Scouts de Catalunya, i d'entitats com l'Ateneu Enciclopèdic Popular, el CADCI, el grup Rafael de Casanova, Palestra, el FNEC i alguns membres d'Estat Català i de Nosaltres Sols. Les Milícies Alpines s'oferiren al Comitè de Milícies Antifeixistes per cobrir el front nord d'Aragó (ago/1936), difícil per la seva muntanyositat, i foren posades a les ordres de l'oficial de complement Josep M. Benet i de Caparà (amb el grau de comandant) i del capità Carles Balaguer; la unitat fou rebatejada amb el nom de Milícies Pirinenques. Poc després reberen l'ordre...  Segueix... 

17 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Regió 7  (Manresa, Bages, 1978 - )  Periòdic d'informació intercomarcal (Berguedà, Solsonès, Bages i la Cerdanya). Editat per l'empresa Edicions Intercomarcal SA amb accionariat popular. Inicià la seva publicació com a bisetmanal, però el 1980 es convertí en trisetmanal i el 1982 edità un quart número setmanal com a revista de cap de setmana. Posteriorment, el 1983, esdevingué diari de dilluns a dissabte. El 1995 es va crear una edició a Igualada. Regió 7

18 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Región, La  (Palma de Mallorca, 1/mar/1897 - 2/des/1897)  Setmanari polític. Fundat i dirigit per Lluís Martí. Significà l'esforç d'una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme. Llançà el novembre un Programa regionalista, en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava laInici página continuïtat històrica del Regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial.

19 CATALUNYA - POLÍTICA

Regional Planning  Veure> Pla de Distribució en Zones del Territori Català.

20 CATALUNYA - LITERATURA

regionalismo, El  (Catalunya, 1887)  Obra de Joan Mañé i Flaquer. Inicialment escrita en forma d'articles adreçats des del "Diari de Barcelona" a l'escriptor castellà Gaspar Núñez de Arce, i publicada com a volum l'any 1887. Mañé i Flaquer hi exposa la teoria d'un regionalisme històric, conservador i catòlic, que ja havia formulat en les Cartas provinciales adreçades a Cánovas del Castillo (1875) i, sobretot, a El catalanismo, conjunt d'articles adreçats a Jaume Collell i també publicats com a llibre (1878). El regionalismo denunciava els abusos administratius i polítics del centralisme madrileny i afirmava que el regionalisme català era una base per a construir un nou Estat espanyol.

21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Regionalista, Lo  (Barcelona, 15/oct/1895 – 18/feb/1898)  Quinzenari catalanista. Editat per l'Associació Popular Catalanista. Mantingué una volguda actitud antipolítica i publicà seccions de literatura, història, etc. El seu redactor en cap fou J. Morera i Borés. Fou substitutït per "La Nació Catalana" (15/mar/1898 - 15/abr/1902).

112 CATALUNYA - CULTURA

Registre d'Associacions de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, s XX - )  Entitat pública en la qual s'han d'inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat. El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d'inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat. També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d'altres administracions. La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin. El registre ha d'estar sempre actualitzat i també ha deInici página facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa.

22 CATALUNYA - CULTURA

Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya  (Catalunya, mai/1996 - )  Registre territorial. Empara la propietat intel·lectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques. També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intel·lectual i estiguin inscrits en aquest registre.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reglà i Campistol, Joan  (Bàscara, Alt Empordà, 1917 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1973)  Historiador. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en dret, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives, professor adjunt a la Universitat de Barcelona i, més tard, catedràtic a les de Santiago i de València. Col·laborador a "Estudios de Historia Moderna" i a d'altres publicacions especialitzades. Entre la seva nombrosa producció destaquen: Francia, la Corona de Aragón y la frontera pirenaica: la lucha por el Valle de Arán (1951), Felip II i Catalunya (1956), Els virreis de Catalunya (1961), El bandolerisme català. Volum I: la història (1962), El bandolerisme català del Barroc (1966), Comprendre el món (Reflexions d'un historiador) (1967), Aproximació a la història del País Valencià (1968), Introducció a la història de la Corona d'Aragó (1969). Dirigí una Història de Catalunya (1969-72) en dos volums.

24 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Reglella, la  (Illa, Rosselló Antic poble, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila, format al voltant de l'antic monestir de Sant Climent de Reglella.

25 CATALUNYA - LITERATURA

Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols  (Catalunya, 1492)  Conjunt de breus normes d'ús de mots, sovint reduïdes a la simple inserció del mot considerat incorrecte seguit pel correcte. Una primera part de 173 normes fou ordenada a partir de materials sobre el lèxic valencià de Bernat Fenollar pel barceloní Pere Miquel Carbonell, que hi afegí notes pròpies; una segona part, de 150 normes, és obra deInici página Jeroni Pau. Sembla que tot el conjunt era ja redactat entre el 1492 i el 1497. En general, els autors condemnen els arcaismes i neologismes i especialment els vulgarismes i formes populars i dialectalismes, però sovint no exclouen castellanismes i llatinismes.

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Regne, el  (País Valencià Designació del País Valencià, especialment a la zona més pròxima del Principat.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Règola, la  (Àger, Noguera Poble, a l'esquerra del riu Fred, 3 km a l'est de la vila. El lloc fou un dels primers nuclis repoblats per Arnau Mir de Tost (la carta de poblament és del 1049; el 1300, l'abat d'Àger, senyor del lloc, augmentà els privilegis i exaccions de prestacions personals). L'església parroquial és dedicada a sant Julià (depenia també de la col·legiata d'Àger). El lloc estigué fortificat (el 1056 és citat el castell de la Règola).

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Regomir, el  (Barcelona, Barcelonès Antic castell episcopal, bastit a la muralla romana de la ciutat, a l'alta edat mitjana, a l'indret d'una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal o torre del Regomir, la més pròxima al mar. Només en resta la capella de Sant Cristòfor, a l'indret d'una de les torres del portal. El barri del Regomir, format a la part de fora del portal, havia estat el primer barri mariner on radicaven les primitives drassanes (Fusteria Vella). El nom de Regomir sembla que és el d'una antiga séquia derivada del rec Comtal (reg de Mir o de Miró, un dels comtes de Barcelona), encara que hom havia afirmat que provenia d'un fabulós rei Gamir.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regoyos y Valdés, Santos Darío de  (Ribadesella, Astúries, 1857 – Barcelona, 1913)  Pintor. Acompanyat d'Émile Verhaeren recorregué la Península; el fruit fou la publicació a Bèlgica dels articles de La España Negra que ell il·lustrà amb dibuixos i xilografies i que reedità a la revista barcelonina "Luz" (1898) i, en forma deInici página llibre, també a Barcelona el 1899. El 1898 presentà una discutida exposició als Quatre Gats de Barcelona. Fou un dels signants de la refutació de les tesis antiimpressionistes de Marià Benlliure (1901). El 1911 s'establí definitivament a Barcelona, que segons ell deia era "el lloc menys espanyol d'Espanya", on exposà el 1905, el 1912 al Faianç Català i el 1913 a les Galeries Dalmau, on després se celebraria una important exposició pòstuma (1914). Com Casas i Rusiñol, amb qui l'uní força amistat, es beneficià...  Segueix... 

30 MÓN - EMPRESA

Regs i Forces de l'Ebre  (Toronto, Canadà, 1911 - )  Societat. Constituïda com a filial de la Barcelona Traction. Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l'Ebre (Faió), al Segre (Seròs), a la Noguera Pallaresa (Talarn, Terradets, Camarasa), etc. Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català. Seguí les vicissituds de Barcelona Traction i les instal·lacions passaren a FECSA.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricard Reguant i MolinosReguant i Molinos, Ricard  (Barcelona, 19/oct/1953 - )  Director teatral. A 17 anys fundà una companyia de teatre infantil i dirigí musicals com Història d'un cavall i Godspell. Després aconseguí que el gènere s'implantés a Barcelona amb les obres Estan tocant la nostra cançó (1990), Snoopy, el musical (1991), Memory (1992), La lluna de València (1992), Tots dos (1993), Germans de sang (1994), Blues en la nit (1995) i West Side Story (1996). S'ha especialitzat en la importació de musicals anglosaxons i la seva adaptació al mercat de l'estat espanyol. En aquesta línia de treball cal esmentar el muntatge de Chicago (1999), Monjitas (2000), Cuando Harry encontró a Sally (2002), Siete novias para siete hermanos (2004), Cantando bajo la lluvia (2005) i La vuelta al mundo de Willy Fogg (2008). També ha fet incursions en el teatre de text comercial, com a Diez negritos (2002), i el musical Mortadelo y Filemón en el fantoche de la ópera (2008). Amb l'actriu Àngels Gonyalons creà l'escola Memory (1993), la primera a formar actors de musicals.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaReguant i Serra, Salvador  (Súria, Bages, 1928 - )  Geòleg i estratígraf. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic (1943-53) i es llicencià en ciències geològiques (1957). Professor de ciències naturals en el seminari de Vic (1957-67), fou deixeble de C. Virgili i es doctorà en la universitat d'Oviedo amb una tesi sobre la geologia i estratigrafia de l'eocé de la comarca d'Osona. Catedràtic de la Universitat de Barcelona (1982), s'ha especialitzat en geologia històrica i en geologia regional; en paleontologia ha aprofundit en els coneixements dels briozous cenozoics i en els mummulítids. Especialitzat en problemes de correlació geològica i particularment del paleogen, així com en aspectes de nomenclatura estratigràfica i la seva normalització, s'ha interessat també en aspectes fronterers humanístics, religiosos i científics i de la didàctica geològica.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reguard  (Senterada, Pallars Jussà Poble (812 m alt), enlairat a l'esquerra del Flamicell, al sud de Lluçà. L'església de Sant Feliu depèn de la parròquia de Senterada. Havia estat possessió dels comtes de Pallars.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reguer, el  (País Valencià Veure> Ondara, riu d'.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Reguer, el  (Llitera Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, que neix a la serra de Sant Quilis i després de drenar els termes de Baells, el Campell i Castellonroi, desguassa al seu col·lector prop de Pinyana.

36 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Reguer, marquesat del  (Franja de Ponent Títol concedit el 1738 a Francesc Amat de Montaner i Dameto, tinent coronel de dragons i cavaller de Calatrava. Passà als San Simón, comtes de Saint-Simon.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reguers, els  (Tortosa, Baix Ebre)  Poble, situat al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la rambla de la Cervera, al límit amb el terme de Roquetes, al sector de contacte de la plana amb el massís dels portsInici página de Beseit. Rega el territori la sèquia de la Cervera, però predomina l'agricultura de secà (oliveres); ha estat tradicional el conreu i l'aprofitament del margalló.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Regull i Pagès, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1892 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament. És autor de l'estudi Eduard Vidal i Valenciano, 1838-1899, publicat el 1957.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Alfons Peris del  (Catalunya, s XIII)  Personatge que és anomenat nebot del rei Jaume I en un document del 1268. Podia ser fill de Pere del Rei, aquest fill natural de Pere I el Catòlic. El 1269 era escuder del seu oncle el monarca. Es casà amb Maria Escrivà, probablement familiar de Bernat Escrivà o Desclot, el famós cronista.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Bernat del  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fou enviat per la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III el Cerimoniós, a pendre possessió ofical dels ducats d'Atenes i Neopàtria, juntament amb Bernat Conill.

41 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Rei, castell del  (Pollença, Mallorca Septentrional Antic castell (o castell de Pollença), les ruïnes del qual s'aixequen a 476 m en un impressionant espadat de la costa de tramuntana, al vessant septentrional de la vall de Ternelles. Antiga fortalesa d'època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona (era regit per un castlà o sotscastlà). Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca (1349) i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d'Albercutx a la fi del s XVII (el darrer sotscastlà és del 1570). Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRei, Francesc  (Mentui, Pallars Sobirà, s XVIII – 1810)  Eclesiàstic. Publicà, amb la finalitat expressa de suplir la falta de llibres espirituals i devots en català, Plàtiques sobre los evangelis... (1801).

43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Rei, Guillem  (Osca ?, Aragó, s XVI - València, s XVI)  Arquitecte (o del Rei). El 1588 féu el claustre del cementiri de Portaceli. El 1591 era arquitecte de la ciutat de València. La seva obra principal, una de les més representatives del corrent renaixentista valencià, és el temple, claustre -d'un classicisme pur- i altres dependències del Col·legi del Corpus Christi, fundat per Joan de Ribera a València (1598-1610).

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Rei, illa del  (Maó, Menorca)  Illa del port (o de l'Hospital o des Conills; ant: The Bloody Island), prop de la vila des Castell, on fou fundat el 1722, pels anglesos, un hospital militar (l'actual edifici fou construït en 1771-76). El 1287 hi desembarcà Alfons II de Catalunya-Aragó quan anà a conquerir Menorca. Hi foren descobertes el 1888 les restes d'una vil·la romana.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Joan Antoni del  (Catalunya, s XVII)  Escriptor. És autor d'un Fábula de Eurídice y Orfeo, editada a Barcelona el 1669.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rei, Pau del  (País Valencià, s XVI)  Arquitecte. Era un dels ajudants del seu germà Guillem a les obres del Col·legi del Corpus Christi.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Pere del  (Catalunya, s XIII – Lleida, 1308)  Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Era germà de Jaume Sarroca, que fou canonge sagristà de Lleida, degà de València i bisbe d'Osca. La seva làpida sepulcral, a la seu vella, diu que era fill de Pere I de Catalunya-Aragó i, per tant, germanastre de Jaume I. Des del 1268 fouInici página canonge de Lleida i succeí el seu germà com a sagristà; també fou canonge de València, i el 1269 Jaume I el féu prior de Sant Vicent de València. Acompanyava sovint el rei, que en el seu codicil el recomanà a l'infant Pere, futur Pere II. El 1299 fou nomenat bisbe de Lleida. Es creu que contribuí a la fundació de l'Estudi General de Lleida (1300). Arreglà la catedral i celebrà un notable sínode el 1301. Féu compilar les constitucions sinodals de Lleida (1304). El 1308 anà amb l'expedició armada de Bernat de Fenollar a Almeria. Fou enterrat a la capella de Sant Nicolau, feta construir per Jaume Sarroca.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei, Pere del  (Catalunya, s XIII - Lleida, 1254)  Fill natural de Pere I el Catòlic. La seva mare no ha estat identificada. Fou eclesiàstic. El 1223 era ja sagristà de Lleida. Conservà aquesta dignitat fins a la seva mort. La seva condició religiosa sembla fer-lo poc propici, en principi, a la hipòtesi que un cert Alfons Peris del Rei anomenat nebot de Jaume I fos fill natural seu.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rei, pont d'Et  (Canejan, Vall d'Aran Pont internacional, damunt la Garona, a l'antiga frontera franco-espanyola, límit septentrional de la Vall d'Aran.

50 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Rei, quartó del  (Santa Eulària del Riu, Eivissa Veure> Santa Eulària, quartó de.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Rei, sèquia del  (Safor Sèquia de l'horta de Gandia, que rega el sector septentrional del terme, vora el Grau.

52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rei, torre del  (Orpesa, Plana Alta Antiga torre de defensa, situada al cap d'Orpesa. Dóna nom a una caseria.

53 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA / FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaRei, tossal del (o dels Tres Reis)  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat / la Sénia, Montsià / Vall-de-roures, Matarranya)  Cim (1.351 m alt) dels ports de Beseit, termenal  dels tres municipis i per tant límit històric dels regnes d'Aragó, País Valencià i Catalunya.

54 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rei, venta del  (Fraga, Baix Cinca Veure> Biars.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rei d'Artieda, Andreu  (València, 1549 – 16/nov/1613)  Dramaturg i poeta (o Andreu Artieda). Fill del notari aragonès, aveïnat a València, Joan Artieda. Es graduà de batxiller en arts a València (1563) i estudià drets a Lleida i Tolosa; es graduà en lleis a València el 1574 i el 1585 era doctor en lleis. Es dedicà durant més de 47 anys al servei de les armes (fou present a Xipre, a Lepant, on fou ferit, i a Flandes, i arribà a ésser capità d'infanteria). És autor de diverses poesies de circumstàncies, com les escrites amb motiu de la visita de Felip II a la ciutat de València, aparegudes el 1586; el 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro. L'obra que li ha donat fama fou, però, la tragèdia Los amantes (1581), història de l'amant que mor per la força d'una passió impossible. Aquesta obra representa...  Segueix... 

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rei i Esteve, Joaquim  (Mentui, Pallars Sobirà, 1775 – Barcelona, 1850)  Jurisconsult. Catedràtic de lleis a Cervera; fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821. Regent de l'audiència de Mallorca (1835) i de la de Barcelona (1836). El 1822 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí (1839-42), i també presidí la de Jurisprudència. El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona.

57 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaRei Sanxo, caseta del  (Bunyola, Mallorca Occidental Antiga residència (800 m alt), situada als vessants orientals del puig des Teix, dominant per l'oest el coll de Sóller, que adquirí i féu reconstruir el rei Jaume II de Mallorca al començament del s XIV perquè hi residís l'infant Sanç (després Sanç I), afectat d'asma. Consta de diversos cossos i és coneguda també per l'obra del Teix.

58 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Reial Català   (Rosselló, 1661 – 1667)  Nom del regiment Català Mazarí (fr: Royal Catalan), després de la reforma que aquest sofrí el 1661. Més tard fou rebatejat amb el nom Reial Rosselló (1667).

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Reial Estimació, comte de la  (País Valencià Títol concedit el 1869, pel pretendent Carles (VII), a Pere Maça de Liçana-Cornell-Cardona-Luna-Aragó (òlim Caro i Álvarez de Toledo) (Madrid 1827 - ? 1888), cinquè marquès de la Romana, baró de Moixent i Novelda. Únic titular.

60 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Reial Rosselló   (Rosselló Nom que rebé a l'any 1667 el regiment Català Mazarí.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Reial Tenacitat, comtat de la  (Catalunya Títol concedit el 1870, pel pretendent Carles VII, a Joan Baptista de Queralt i Bucarelli, novè comte de Santa Coloma. Únic titular.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Reialista, insurrecció  (Catalunya, 1822)  Veure> Insurrecció Reialista.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaReig, Jaume  (Barcelona, s XV)  Mestre fuster tallista. El 1439 féu l'obra de fusta del retaule de Sant Marc que, per a la confraria dels fusters de la seu de Barcelona, pintà Bernat Martorell. El 1453 féu la talla del retaule de Sant Antoni que Jaume Huguet pintà pels canonges regulars de Sant Antoni i del que realitzà Lluís Dalmau per a la parròquia de Sant Boi de Llobregat.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Armero, Ramir  (Xàtiva, Costera, 1936 - )  Historiador. Especialista en moviments sindicals i socials. Ha estat responsable de formació i publicacions de CCOO del País Valencià i col·laborador de les revistes "Trellat" i "Nous Horitzons". Després fou professor del departament d'anàlisi econòmica de la facultat de ciències econòmiques i empresarials de la Universitat de València. Ha publicat Feixistes, rojos i capellans: església i societat al País Valencià, 1940-1977 (1978), Obrers i ciutadans: blasquisme i moviment obrer: València, 1898-1906 (1982) i Blasquistas y clericales: la lucha por la ciudad en la Valencia de 1900 (1986).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Bonet, Lluís  (Barcelona, 1881 – 1968)  Moblista i decorador. Prosseguí els tallers d'ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol; obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, parà teatre de titelles i, successivament, galeria d'art i subhasta de llibres. Fou vice-president del FAD (1907) i de la comissió organitzadora de l'Exposició Internacional del Moble (1923). Entusiasta de l'escena, escriví l'assaig dramàtic Contrast, i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català (1922).

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Casanova, Enric  (València, 1859 – Toledo, Castella, 1927)  Eclesiàstic. Es llicencià en dret (1880) i, vidu, fou ordenat de sacerdot (1886). Canonge a Palma (1896), fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo (1900) i auditor de la Rota (1904). El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l'Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà (1916)Inici página Acció Popular. Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats (1923). El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi organitzà un Congrés Eucarístic (1926). Actuà especialment en la creació de sindicats catòlics i de promoció de la influència eclesiàstica en els mitjans de comunicació.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Coromines, Ramon  (Manila, Filipines, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1963)  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres i a Llotja. Féu nombroses exposicions a Espanya i a l'estranger, i destacà com a aquarel·lista. El 1944 obtingué el primer premi Nacional d'aquarel·la. Fou un dels fundadors del Museu de l'Empordà, a Figueres. És autor del llibre La costa Brava vista pels seus millors pintors.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Estivill, Josep  (els Torms, Garrigues, 1815 - Roma, Itàlia, 1869)  Frare mercedari i predicador i escriptor ascètic. El 1830 entrà al convent de Montblanc, on residí fins a l'exclaustració (1835). Acabada la carrera es dedicà a la predicació i aviat s'uní a la nova congregació de missioners de l'Immaculat Cor de Maria o claretians, de la qual fou el primer procurador a Roma deu anys (1858-68). El papa el nomenà (1868) vicari general de la Mercè i consultor de la congregació de Propaganda Fide. És autor de diverses obres ascètiques, la més coneguda de les quals és el llibre de meditacions Mercedes de María (1859).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Flores, Joan  (València, 1859 – 1906)  Escriptor. Fill de Ferran Reig i Garcia. Advocat, col·laborà a "Valencia Ilustrada" i a "Las Provincias". Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII -fet en col·laboració amb Josep Martínez i Aloy- i una biografia de Martí de Viciana.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaReig i Fourquet, Manuel  (València, 1830 – Madrid, 1901)  Polític. Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica (1874), després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador. Afiliat al partit conservador, seguí l'escissió silvelista. Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel i estigué molt lligat als cacics d'aquelles comarques.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Garcia, Ferran  (Cocentaina, Comtat, 1832 - València, 1897)  Advocat. Fou degà del col·legi d'advocats de València (1882-83), president de l'Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat (1883-84). Fou el pare de Joan Reig i Flores.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Garcia, Joan  (Cocentaina, Comtat, 1828 - Burjassot, Horta, 1899)  Escriptor i polític. Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867. Col·laborà a "El Fénix", "Las Bellas Artes" i "El Pensamiento de Valencia" amb articles i poemes. Fou degà del col·legi d'advocats de València (1874-76 i 1894-99), diputat a corts (1885) i director de la Societat Econòmica d'Amics del País (1872-79 i 1884-86).

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Genovés, Joan  (València, 1865 – 1944)  Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d'Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar. A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic "El Pueblo Obrero" i la Casa dels Obrers, intents de formació d'un sindicalisme catòlic fort.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Morell, Carles  (Lleida, 8/mar/1947 - )  Escriptor. Destacat dramaturg, és autor d'obres com ara Resclum si més no (1970), La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa (1973), S'assaja amb noses (1975, premi Ciutat de Granollers), Travessa deserts (1977) i Lotus continu (1981). Com a novel·lista haInici página publicat Contraataquen (1977, premi Josep Pla 1976), Meuques (1980), Contagiï'l (1981), Llimac rural (1981) i Llibre de les veritats poixèvoles (1990). Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.

73 ANDORRA - BIOGRAFIA

Reig i Ribó, Julià  (Sant Julià de Lòria, Andorra, 1911 – 1996)  Industrial i polític. Conseller general de les valls d'Andorra del 1948 al 1959. Elegit síndic general el 1960, ho fou fins al 1978, any en que abandonà la política per dedicar-se als negocis familiars: la indústria de tabac Hijos de Julià Reig i la Banca Reig, de la qual fou fundador i president.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reig i Rodríguez, Joaquim  (València, 1896 - Madrid, 1989)  Polític i empresari. Advocat (1916), pertangué (1919-25) al cos jurídic militar. Fou el més destacat col·laborador d'Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista. Fou un dels inspiradors (1918-24) de la línia ideològica de "La Correspondencia de Valencia", òrgan virtual d'aquest partit, regidor de l'ajuntament de València (1931-33) i síndic; formà part de la comissió proestatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal. Diputat a corts (1933-36) per Lliga Catalana, presidí el Centre d'Actuació Valencianista (1933) i la Unió Valencianista (1936). Fundà i dirigí el setmanari "El Camí" (1932-34). Director del Centre de Cultura Valenciana (1932), escriví Concepte doctrinal del valencianisme (1932), les versions de narracions nòrdiques (Contes per a infants) i diverses conferències. Com a financer, presidí empreses de construccions a Madrid i València i el Banc de València.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reig i Vilardell, Josep  (Barcelona, 1866 – 1911)  Periodista i escriptor. Fou redactor de "La Renaixença" i "La Tribuna" i col·laborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid. Fundà i dirigí la revista "Art i Literatura" (1884-86). És autor d'Excursió al golf de Rose (1886), Diccionari geogràfic històric català (1888), Col·lecció de monografies de Catalunya (1890-93, no acabat de publicar), Un català il·lustre (Lo P. Bernat Boïl) (1892), Esteve de Corbera (1892) i Barcelona en el siglo XIX (1898-99).

76 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaReina, banys de la  (Calp, Marina Alta Nom popular amb què són conegudes les restes d'una factoria de peix (garum) d'època romana, a la platja d'Ifac. Són una sèrie de dipòsits excavats a la roca, tipus semblants a d'altres restes de la mateixa zona (Xàbia, volts del tossal de Manises, Santa Pola, etc), algunes de les quals sembla que també reberen el mateix nom.

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Reina Anna, fort de la  (Girona, Gironès Antiga fortificació en forma de tenalla, que dominava la ciutat, una mica més avall del fort del Conestable i unit també al dels Caputxins.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reinard des Fonoll  Veure> Fonoll, Reinard.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Reiner  (Bocairent, Vall d'Albaida Caseria, a 7 km de la vila.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Reiner, Pere  (Perpinyà, v 1712 - Catalunya ?, 1790)  Eclesiàstic i historiador. Fill de Joan Baptista Reiner, cap d'una notable família d'impressors de Perpinyà. El 1729, essent tonsurat, rebé un primer benefici a Sant Joan de Perpinyà, seguit d'altres prebendes en 1730, 1771 i 1773. Deixà inèdita una Chronologia Helenensium episcoporum, molt utilitzada i lloada per Puiggarí. Fugí durant la Revolució Francesa i morí poc després.

81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirReiners  (Vallespir Municipi: 27,56 km2, 307 m alt, 1.297 hab (2013), (fr: Reynès). Situat a la dreta de la vall del Tec, al peu dels pics de Salines i de Fontfreda, al baix Vallespir, al sud-oest de Ceret. Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners. Agricultura amb conreus de cereals i oliveres, però els principals són els de vinya, amb producció de vins, i els fruiters (cirerers, pomeres, albercoquers, presseguers i avellaners); també tenen importància les hortalisses. Ramaderia bovina, ovina i porcina. El poble és situat al voltant de l'església parroquial de SantInici página Vicenç, d'origen romànic. El terme comprèn, a més, el poble del Vilar, els veïnats de Cabanassa, la Farga de les Armes, el Pont de Reiners, la Vallera i Sant Pau d'Envistadors i l'església de Sant Julià de Bussac. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Reinés i Ferrer, Joan  (Alcúdia, Mallorca, 1801 - s XIX)  Metge i escriptor. Publicà diverses obres profesionals, especialment sobre les febres d'Alcúdia. Publicà també les novel·les històriques La perla de Alcúdia (1854), sobre el setge d'aquesta ciutat pels agermanats, seguida per una història contemporània d'Alcúdia, Un demócrata alcudiano del siglo XVI (1862) i Destrucción de Pollentia (1863).

83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Reirós  (Oms, Rosselló Llogaret (320 m alt), al sud-est del municipi, situat en un serrat que domina la vall del Tec davant Ceret.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Reis Catòlics  (Catalunya-Aragó / Castella)  Títol concedit a Ferran II de Catalunya-Aragó i a Isabel I de Castella.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reixac  (Serinyà, Pla de l'Estany)  Masia i antic poble, al nord-est del terme, a la dreta del riu Ser.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Reixac  (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)  Poble i antiga parròquia (Sant Pere de Reixac), centrat per l'església de Sant Pere (191 m alt.), a l'esquerra del Besòs, al sector muntanyós que limita amb els contraforts de la Conreria. L'hàbitat dispers s'estén pel pla de Reixac, on hi ha el veïnat del Pla de Reixac i es continua a l'altre costat del Besòs pel pla del Masrampinyo (on han sorgit modernament els nuclis industrials del Masrampinyo i de Sant Pere de Reixac). Al sud de l'antic terme parroquial hi ha el nucli residencial de la Vallençana, antiga quadra. El lloc és esmentat ja el 963, i la parròquia el 1028. Pertangué als monestirs de Sant Jeroni de la Murtra i de Sant Cugat del Vallès. La primitiva església, romànica, fou cremada el 1651,Inici página durant la guerra dels Segadors, i refeta el 1676.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixac, A. de  (País Valencià, s XIII)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València. Féu serveis diplomàtics representant Alfons II el Franc. Quan aquest era infant i lloctinent dels regnes, substituint Pere II, que es trobava a Sicília, fou tramès a Londres per entrevistar-se amb el rei Eduard I d'Anglaterra, de cara a assegurar-se de la seva activitat davant el conflicte contra els Anjou i França (1282).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac, Berenguer de  (Catalunya, s XIV – València, 1407)  Cavaller. Amb senyoria a Reixac, prop de Montcada. El 1407, residint a València, Felip Boïl mogué brega contra ell i el seu amic Joan de Pertusa. En venjança, Berenguer atacà dies després, també a la ciutat de Valencià, el governador Ramon Boïl, germà de Felip. Amb quatre homes a cavall, el matà a llançades i fugí. La justícia restablí els fets. El rei Martí l'Humà, decidit a fer un escarment, féu escapçar Reixac i Pertusa i llevar el puny a Felip Boïl.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac, Francesc  (Barcelona, 1904 - )  Flautista. Fou professor al Conservatori Superior Municipal de Música i solista a l'Orquestra Municipal de Barcelona.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixac, Jeroni  (València, s XV)  Escultor actiu a València. Fill de Joan i potser germà de Pere.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixac, Joan  (País Valencià, s XV - v 1492)  Pintor. Col·laborà amb Jacomart. Autor d'innombrables retaules, va dominar en la pintura valenciana del 1460 al 1480. D'un gran sentit decoratiu, el ritme de les seves escenes és pobre, amb la presència d'un cert arcaisme. La seva pintura d'inspiració popular significa un retrocés respecte als corrents flamencs que envaïren la Península al s XV i que ja apuntaven en l'art deInici página Jacomart. La seva obra mestra és el retaule de sant Martí per al convent de les agustines de Sogorb; també són importants el retaule de Catí (contractat per Jacomart, però executat per ell), el de Santa Úrsula que, firmat el 1468, fou pintat per a l'església de Cubells i avui al Museu d'Art de Catalunya, i el del convent d'agustins de Rubielos de Mora.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac, Llorenç  (Barcelona, s XV)  Escultor i mestre fuster. Féu l'obra de fusta dels retaules pintats per Jaume Cirera. Entre el 1404 i el 1440 féu alguns capitells per al claustre de la seu de Barcelona i altres obres de caràcter ornamental. El 1424 contractà, juntament amb Francesc Janer, l'obra del cor de l'església barcelonina de Santa Maria del Mar.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixac, Pere  (País Valencià, s XV)  Pintor. Potser fill de Joan i germà de Jeroni Reixac.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac, Ramon de  (Catalunya, s XIV - d 1418)  Cavaller. Acompanyà l'infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l'expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix (1396). El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l'expedició a Sardenya (1409). A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català. El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei que protestà contra la política d'Alfons el Magnànim i exigí l'allunyament dels oficials castellans.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Reixac i Carbó, Baldiri  (Bell-lloc d'Aro, Baix Empordà, 1703 - Ollers, Pla de l'Estany, 1781)  Pedagog i sacerdot. Estudià al seminari de Girona, i el 1730 es féu càrrec de la rectoria de Sant Martí d'Ollers, on residí fins a la mort. La seva obra cabdal, les Instruccions per a l'ensenyança de minyons, publicada el 1749, és profundament influïda per les doctrines jansenistes i pel record de les escoles de Port-Royal, especialment per l'ideari de Charles Rollin. L'obra de Reixac, tot i ésser vallfogonesca en la forma, conté ideesInici página pedagògiques més modernes que les que s'estilaren al segle següent, i adquireix un extraordinari valor pel fet d'iniciar una tradició pedagògica en llengua catalana en una època de plena decadència literària. Posteriorment fou descoberta una segona part de les Instruccions.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Reixach, Joan  Veure> Reixac, Joan.

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Reixach, Onofre  (Ciutadella, Menorca, 1793 – 1868)  Organista i compositor. Fou mestre de capella i organista de la seu ciutadellenca. Escriví nombroses obres religioses, entre les quals destaca una Missa pastoral. És autor d'una sèrie d'Aires populars.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Domènec Reixach i FelipeReixach i Felipe, Domènec  (Blanes, Selva, 1948 - )  Actor, director i gestor teatral. Començà la seva carrera com a actor en el teatre independent. L'any 1975 intervingué en el muntatge Boa constrictor, de Marta Català, i el 1976 formà part del Grup de Teatre de l'Escorpí, i participà en Quiriquibu, de J. Brossa, i Tirant lo Blanc, dirigit per J.A. Codina. Membre de l'equip fundacional del Teatre Lliure, actuà en els muntatges d'aquesta formació entre el 1976 i el 1984. Entre el 1979 i el 1980 col·laborà amb Els Joglars com a actor (Laetius) i director (L'Odissea). La seva tasca de director ha continuat amb El giravolt de maig (1988) i El desengany (1992). Com a gestor teatral ha estat coordinador general (1985-88) i director (1988-98) del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Del 1998 al 2006 fou director del Teatre Nacional de Catalunya.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fermí Reixach i GarciaReixach i Garcia, Fermí  (Lloret de Mar, Selva, 21/ago/1946 - )  Actor de teatre. Va estudiar interpretació a Barcelona, sota la direcció d'Albert Boadella i Josep Montanyés, i a l'Institut del Teatre. Paral·lelament, va treballar en diversos espectacles de teatre independent i professional. És membre fundador del grup teatral Els Comediants (1972) i del col·lectiu Teatre Lliure (1976). Va debutar oficialment en el teatre amb Els Comediants, en l'obra Catacroc (1973), i en el cinemaInici página amb La campanada (1980), dirigida per Jaime Camino, amb qui també va treballar en Llums i ombres (1988). Amb el Lliure, de 1976 a 1980, va participar en Camí de nit, La petita Mahagony, La cacatua verda, Leonci i Lena, Titus Andrònic, Hedda Gabler, La vida del rei Eduard II d'Anglaterra, Abraham i Samuel, La bella Helena, Les tres germanes i El balcó. El 1980 va donar un gir a la seva carrera quan va obtenir una beca de la Fundación Juan March i del Comitè Conjunto Hispano-Norteamericano per ampliar els...  Segueix... 

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rejaule i Rubio, Pere Joan  (València, 1578 - s XVII)  Escriptor en castellà. Jurista. Ha estat identificat per alguns crítics com el dramaturg conegut pel pseudònim de Ricard de Túria.

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rel, castell del  (Olocau de Carraixet, Camp de Túria Antic castell enrunat. Anteriorment havia pertangut als Vilaragut. La base d'aquest castell és una estació prehistòrica.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Relat, Berenguer de  (Barcelona, s XIV - d 1390)  Ciutadà (o Bernat Berenguer de Relat). Fou tresorer de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III, almenys des del 1357 i conseller i mestre racional de la casa del rei. Senyor de Castelldefels (1340) -que deixà en testament (1390) a la seva filla Isabel, muller de Jaspert de Guimerà- i d'Olorda (que havia comprat, el 1377, als Desllor). El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera. Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda (1388) de l'obra de Petrarca. El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li adjuntà Molins de Rei. Estigué casat amb Constança.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRelat, Francesc de  (Catalunya, s XIII – Marroc, 1327)  Frare dominicà. Sembla que procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona. Jaume II l'envià al Marroc el 1309 i allí obtingué l'alliberament de 44 catalans captius del soldà. El 1312 el papa el nomenà bisbe de les comunitats cristianes de tot el Marroc, tot i que aquesta diòcesi depenia de l'arquebisbat de Sevilla. Per això hagué de defensar els seus drets davant l'intrús Juan de Palmela. Adquirí cert ascendent a la cort marínida i afavorí els interessos dels catalans al Magrib. Gràcies a la seva intervenció, Ramon Llull pogué missionar a Tunis. Mantingué unida fins a la seva mort i relativament pròspera la petita comunitat cristiana del nord d'Àfrica.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Relat, Isabel de  (Catalunya, s XIV)  Muller de Jaspert de Guimerà. Filla de Berenguer, del qui heretà Castelldefels. Bernat Metge li dedicà la traducció de la Història de Valter i Griselda. El seu testament és de 1394.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Relat, riera de  (Osona / Bages Curs d'aigua entre les dues comarques, afluent dretà de la riera Gavarresa, que neix al Lluçanès, al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Osona), i després de travessar els termes d'Oristà i de Sant Feliu Sasserra penetra al d'Avinyó, passà per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat i s'uneix al seu col·lector prop de la vila.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Relíquies, puig de les  (Camprodón, Ripollès Petit puig que s'aixeca a l'esquerra del Ritort, a la Vila de Baix, on fou bastit el 1196 el castell de Camprodon i després s'instal·là el petit monestir de canongesses de Sant Nicolau. Des d'aquest puig hom beneïa el terme i hi anava en processó amb les relíquies del monestir de Sant Pere.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Relles, Josep  (Catalunya, s XVII)  Gravador i frare mercenari. Té gravats documentats de 1687 a 1695.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRelles, Onofre  (Girona, s XVII)  Escriptor i religiós. Era jesuïta i catedràtic de teologia. Publicà els llibres Historia apologética de San Narciso (1679), Vida de San Bernardo Calvó i Gerona ilustrada (1689).

108 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaRelleu de la Marina  (Marina Baixa Municipi: 76,9 km2, 429 m alt, 1.258 hab (2014). Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la riba del riu de Sella. El terme és accidentat per les serres d'Aguilar, Carcondo i Mecaroves, on hi ha la conca del riu de Relleu. Gran part del territori és cobert de bosc i garrigues. Economia agrícola amb predomini dels conreus de secà (ametllers, cereals, oliveres i garrofers) sobre els de regadiu, alimentats pel pantà de Relleu (s XVIII) i el d'Amadòrio. El nombre d'habitants s'ha reduït considerablement des de principi del s XX (3.342 h). La vila, d'origen islàmic, és al peu de la serra de l'Aguilar, a l'esquerra del riu de Relleu, sota les restes de l'antic castell de Relleu; església parroquial de Sant Jaume. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

109 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalRellinars  (Vallès Occidental Municipi: 17,84 km2, 322 m alt, 748 hab (2015). Situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb el Bages, a l'esquerra del Llobregat i accidentat pels contraforts de ponent de la serra de l'Obac, on neix la riera de Rellinars. Agricultura d'horta (tomàquets, patates, llegums) que al llarg del temps ha anat substituint el tradicional conreu de la vinya i l'olivera. Ramaderia i avicultura. Tenen importància les funcions residencials i d'estiueig i han desaparegut les activitats industrials tradicionals (forns, molins, destil·leries, etc). Ruïnes de l'església pre-romànica de Sant Pere i Sant Fermí. El terme comprèn el mas de les Ferreres i els veïnats de les Codines i de les Boades. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

Anar a:    Reg ]    [ Regio ]    [ Regue ]    [ Rei, t ]    [ Reig i G ]    [ Reixac, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -