A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Rig ]    [ Rigau i P ]    [ Rim ]    [ Rip ]    [ Ripoll i F ]    [ Riquer, A ]

L'actual bilingüisme implica que Catalunya desaparegui com a nació. (Heribert Barrera, 1997)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt  (Barcelona, s XIX)  Família d'artistes. Iniciada pels germans Pau, Josep i Pere Màrtir Rigalt i Fargas.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt, Mercè  (Barcelona, 1880 - s XX)  Pianista. Estudià a Barcelona, a Madrid i a París, on passà bastant de temps en aquesta darrera ciutat. Ja hi actuà de molt jove, abans dels vint anys, així com a Barcelona, Madrid i Londres. Tingué un dels seus majors èxits a la Sala Pleyel parisenca el 1902. El 1919 actuà també amb una gran anomenada a Barcelona.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Blanc, Antoni  (Barcelona, 1861 – 1914)  Artista. Aprengué l'ofici de vidrier al taller de Francesc Vidal i muntà un taller propi de vidres pintats. Fou professor de dibuix a l'Escola de Sords i Muts de Barcelona i professor auxiliar de Llotja. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A l'Exposició UniversalInici página del 1888 guanyà una medalla d'or. Corresponsal artístic de "La Ilustración Española y Americana", de Madrid. Participà personalment a la Tercera Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896). Revifà la tècnica del vitrall policromat, que s'havia perdut, amb pastes de Tiffany, i aconseguí obres d'autèntica qualitat. S'associà amb Jeroni F. Granell i Manresa i fundaren la societat Rigalt, Granell i Cia, la casa catalana més important dedicada a la realització de vitralls. Més tard s'establí pel seu compte i seguí realitzant grans vitralls per a nombroses cases barcelonines.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Cortiella, Agustí  (Barcelona, 1846 – 1898)  Pintor. Fill de Lluís Rigalt i Farriols. Estudià a Madrid i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i després amplià la seva formació a Roma. De nou a Barcelona, excel·lí en la pintura religiosa, el paisatge i la decoració d'interiors (capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat). També són molt notables les seves pintures sobre vidre.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Fargas, Josep  (Catalunya, s XIX)  Pintor. Germà de Pau i de Pere Màrtir. Sobresortí com a escenògraf.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Fargas, Pau  (Barcelona, 1778 – 1845)  Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l'Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D'altra banda, realitzà nombrosos treballs d'escenografia i de decoració.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRigalt i Fargas, Pere Màrtir  (Barcelona, 1785 – 1850)  Heraldista i dibuixant. Germà de Pau i de Josep. Escriví un Tratado de nobleza (1834) que hom conserva manuscrit a l'Arxiu Històric de Barcelona. Dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l'època, foren acceptats com a verídits i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols. Fou pare de Bru Rigalt i Nicolàs.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Farriols, Lluís  (Barcelona, 1814 – 1894)  Pintor i dibuixant. Fill de Pau Rigalt. Pensionat a Madrid, hi va conèixer Pèrez Villaamil. Va succeir al seu pare com a professor de perspectiva i de paisatge a la Llotja de Barcelona, de la qual després fou director (1877-87). L'amistat amb Pérez Villaamil li va encomanar el gust romàntic del paisatge amb ruïnes. Dibuixant excel·lent, deixà un bon nombre de dibuixos de les contrades barcelonines. Juntament amb el seu pare, és l'iniciador de l'escola paisatgística catalana del s XIX. És autor de l'obra Álbum enciclopédico de artes industriales (1857-59).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigalt i Nicolas, Bru  (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XIX)  Daurador. Entre les seves obres figura el daurat de la famosa llitera de la seu de Girona, obra de Lluís Bonifàç i Massó (1774).

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rigard, el  (Castellar de N'Hug, Berguedà / Toses, Ripollès Curs d'aigua, subafluent de la dreta del Ter, que neix al límit entre l'alt Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, als vessants del massís del Puigllançada, formant la vall de Toses. Desemboca al Freser, prop de Ribes de Freser.

11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentRigardà  (Conflent Municipi: 3,61 km2, 298 m alt, 363 hab (2009). Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló, entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet, És drenat per la riera de Rigardà, afluent dretà de la Tet. La part muntanyosa del terme és, en part, boscada. S'hi conreen principalment vinya i fruiters. Perd població (250 h el 1936), bé que d'ençà del 1962, quan assolí el mínim de tot el s XX, no ha deixat de crèixer. Església parroquialInici página de Santa Eulàlia i Sant Julià, on és conserva una creu processional i una custòdia d'argent, del s XV, procedent del veí despoblat de Vilella. Formà part del vescomtat de Jóc. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau  (Perpinyà, s XVI - París, França, s XVIII)  Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau.

13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau, Honorat  (Perpinyà, a 1592 – 1621)  Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d'Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d'Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare d'Honorat i de Jacint Rigau i Nofra.

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau, Maties  (Perpinyà, s XVII)  Pintor. Fill de Jacint Rigau i Nofra. Deixà l'ofici de pintor pel de sastre. Fou el pare de Jacint i de Gaspar Rigau-Ros i Serra.

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau i Nofra, Honorat  (Perpinyà, s XVI – 1624)  Pintor. Fill d'Honorat i germà de Jacint. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l'església de Sant Jaume.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau i Nofra, Jacint  (Perpinyà, s XVI – 1631)  Pintor. Fill d'Honorat i germà d'Honorat. Era pare de Macià i avi del famós Jacint Rigau-Ros i Serra.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigau i Poch, Pere  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1868 – 1909)  Músic. Fou el fundador de la cobla Els Montgrins, que dirigí del 1881 al 1900. Les seves nombroses sardanes, en la línia de Pep Ventura, hanInici página obtingut una gran difusió.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau i Roat, Macià  (Perpinyà, s XVII – 1669)  Pintor. Fill i ajudant de Jacint Rigau i Nofra. Després de la mort d'aquest, abandonà la pintura i féu l'ofici de sastre. Era el pare de Jacint i Gaspar Rigau.

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau-Ros i Serra, Gaspar  (Perpinyà, 1661 - París, França, 1705)  Pintor. Era fill de Macià Rigau i Roat i germà del famós Jacint. Fou retratista notable.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Rigau-Ros i Serra, Jacint  (Perpinyà, 1659 - París, França, 1743)  Pintor. Fill de Macià Rigau i germà de Gaspar. Fou conegut a França amb el nom de Hyacinthe Rigaud. Estudià a Montpeller i quatre anys a Lió, i passà després a París, on cursà estudis a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Protegit de Charles Le Brun, aleshores la màxima personalitat artística oficial de França, per consell seu rebutjà d'anar a Itàlia, tot i haver guanyat el premi de Roma de l'Acadèmia amb el quadre Caín construint la ciutat d'Henoch (1682). A la capital francesa esdevingué retratista oficial de Lluís XIV i inicià una exitosa carrera, especialitzat en retrats de l'aristocràcia, així com d'artistes i intel·lectuals. La seva pintura reflecteix la influència dels grans mestres nòrdics (Rubens, Van Dyck) combinada amb trets meridionals. Amb un estil dinàmic i barroc, acabà de definir les característiques del retrat cortesà francès. Acadèmic des del 1700, fou rector de l'Acadèmia des del 1733. Entre les seves obres, a més dels retrats de Lluís XIV i Lluís XV, destaquen els de Bossuet, Felip V, La Fontaine i un Autoretrat.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Rigo, Miquel  (Illes Balears, s XX)  Anarco-sindicalista. Paleta, fou l'organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921. Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de "Cultura Obrera" (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del jun/1931 i fou des del 1930 corresponsal de "Solidaridad Obrera" deInici página Barcelona.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Font, Ramon  (Barcelona, 1891 – 1976)  Dibuixant i decorador. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, d'on fou deixeble de Josep Pascó. Entre els seus treballs cal esmentar la decoració del despatx i de la biblioteca de Cambó a la Via Laietana (1925), els salons de la Capitania General (1929) i la restauració dels salons del Govern Civil, tots a Barcelona. Fou diversament premiat: premi extraordinari a la VI Exposició Internacional d'Art a Barcelona (1911), pels dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada; el 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid; el mateix any, un ex-libris seu guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona; medalla d'or del Cercle Artístic de Barcelona (1919), etc. El 1921 anà becat a Viena. Participà a l'Exposition des Arts Décoratifs de París (1925). El 1936 concorregué al primer Saló d'Artistes Decoradors de Barcelona. Seguí, amb sobrietat, l'estil Arts-Déco.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Fornaguera, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1897 – 1986)  Dibuixant, gravador i pintor. Rebesnét de Miquel Rigol (Pierola, Anoia 1778 — Piera?, Anoia d 1823), un dels herois de la batalla del Bruc. Titulat a l'escola de San Fernando de Madrid. Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les col·leccions museístiques terrassenques. El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Muxart, Josep  (Barcelona, 1953 - )  Fotògraf. Es formà a l'Escola Massana de Barcelona i a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballà de fotògraf d'ençà del 1974 i ha escrit sobre fotografia en publicacions com "Ajoblanco" -de la qual fou cofundador-, "Zoom", "Papel especial" -que fundà- i "El Correo Catalán". Ha estat el promotor de les diverses edicions de la "Primavera Fotogràfica a Barcelona" i de les mostres "World Press Photo" i "Fotopress". Ha exposat a Barcelona, Madrid,Inici página Londres i Nova York.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Riba, Artur  (Capellades, Anoia, 1898 – Barcelona, 1934)  Dissenyador de jardins. Aprengué l'ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca i al llarg d'Espanya i d'Itàlia. Féu jardins a Alacant, a s'Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc. Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, col·laborà a "D'Ací i d'Allà" i a la revista "AC" defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins. En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona (1934) i fundà la revista "Horticultura i Floricultura" (1933).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigol i Roig, Joan  (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, 4/abr/1943 - )  Polític. Estudià la carrera sacerdotal. Secularitzat, fou secretari general de la PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya). Dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, el 1980 ocupà un escó de Minoria Catalana al congrés de diputats. Diputat al Parlament català, ha estat conseller de Treball (1980-84) i de Cultura (1984-85) de la Generalitat. Senador (1993) i vicepresident primer del Senat, és autor de Crisi i païs (1984), Poble i consciència nacional (1986) i Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àlex RigolaRigola, Àlex  (Barcelona, 1969 - )  Director i actor de teatre. Diplomat en interpretació a l'Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i posteriorment es decantà cap a la direcció d'espectacles per tal d'explorar noves vies de creació escènica, els quals li meresqueren el premi de la Crítica al millor director del 2000. El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que es donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka: El procés (1997), Les Troianes (1998), La Màquina d'aigua (1999) i Un cop baix (2000). Per al Grec 2000 muntà un arriscat TitusInici página Andrònic, de Shakespeare, que obtingué el premi per a joves directors. Posteriorment escenificà Les variacions Goldberg (2001); Woyzeck (2001); Suzuki I i II (2001) i Juli Cèsar (2002). L'any 2002 accedí a la direcció del Teatre Lliure després de la mort de Josep Montanyès i la renúncia de Lluís Pasqual. Des d'aleshores la institució ha estat la plataforma des de la qual ha produït i projectat les...  Segueix... 

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigolf  (Catalunya, s XIV - s XV)  Arquitecte gòtic. L'any 1412 succeí interinament Jaume Solà en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona, fins que ocupà el càrrec de mestre major d'aquesta seu Bartomeu Gual, el 1413.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigolfas, Josefina  (Igualada, Anoia, s XX - )  Pianista. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on hi obtingué diversos premis, entre ells el de virtuosisme. A onze anys féu el seu primer concert al Palau de la Música Catalana. Ha actuat, amb bon èxit, per diverses capitals europees.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rigolisa  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Llogaret. La seva població és formada per alguns ravals (el més important dels quals és el que hi ha a l'altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana) i per cases disperses. L'església parroquial (Sant Jaume) ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació. El lloc és esmentat ja al s X.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rigoréixer  (Bagà, Berguedà Caseria i antiga quadra, a l'esquerra del riu de Grèixer, a la sortida de l'estret de Rigoréixer, aigua avall de Gréixer.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Rigual i Magallón, Abelard  (Sorita de Morella, Ports, 1918 - )  Botànic. Deixeble de S. Rivas Goday, fou catedràtic de la Universitat d'Alacant. Autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regióInici página alacantina. Ha publicat Flora y vegetación de la provincia de Alicante (1972).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rigualt, Tomàs d'A.  (el Vendrell, Baix Penedès, s XIX - París, França, 1904)  Eclesiàstic. Traduí al català algunes encícliques de Lleó XIII i diverses pastorals de prelats contemporanis. Dirigí la biblioteca "El Català Devot". Fundà l'Obra Pia per als Pobles Pobres de Catalunya i la Llar dels Capellans.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rimal, el  (Alt Empordà Afluent esquerrà de la Muga (o el riu Mal), dins de la comarca, que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d'Albanyà i de Maçanet de Cabrenys i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l'inici de la Muga Torta.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Rimbalda, la  (Pontons, Alt Penedès)  Antiga fortificació i possessió, al límit amb el municipi de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt, al sud de la serra d'Ancosa. Pertanyia al monestir de Santes Creus. Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització.

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Rimbau, el  (Cotlliure, Rosselló Veïnat.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rimbau i Clos, Artur  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1898 - Girona, 1978)  Músic. Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense. La seva producció comprèn unes dues-centes sardanes de caràcter popular, com L'aplec de joventut i Cantant la festa.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Rimbles  (Dosrius, Maresme)  Veïnat, situat a la vall de la riera de Rimbles, afluent, per l'esquerra, de la riera de Canyamars, que davalla del riu Montalt.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRinadal, el  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà Afluent dretà del riu d'Arnera, que neix als vessants meridionals del coll de Lli i desguassa al límit amb el terme de Darnius.

39 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Rincon, comtat d'El  (Aragó ?)  Títol concedit el 1909 a Maria Mitjans i Manzanedo (París 1867 - Madrid 1940), filla dels marquesos de Manzanedo. Continua en la mateixa família.

40 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsRiner  (Solsonès Municipi: 47,11 km2, 830 m alt, 267 hab (2015). Situat a la vora del riu Negre (o riera de Solsona), afluent del Cardener, al sud-est de la comarca, al límit amb el Bages. Pinedes i rouredes ocupen una part important del terme. Activitats agrícoles i ramaderes; conreus de cereals, patates i farratges. La ramaderia de bestiar porcí o oví complementa l'economia. El poble és a l'esquerra de la riera de Solsona; l'església parroquial és dedicada a sant Martí. El terme comprèn, a més, l'agregat de Freixenet de Solsona (que és el nucli més habitat del terme), la masia i església romànica de Sant Diumenge, la parròquia i poble de Su, l'església de Sant Jaume de Riner, l'hostal de Galtanegra, la caseria d'Avellanosa, el santuari marià del Miracle (amb l'antiga albergueria, o Casa Gran, renaixentista) i l'antic terme de Santa Susanna. Àrea comercial de Solsona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Rins  (les Paüls, Alta Ribagorça Caseria i antiga quadra, al vessant oriental de la serra d'Urmella, al nord-oest del poble. Depenia de la parròquia de Renanué.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rio i Navarro, Agustí  (Barcelona, 1923 – 24/feb/1997)  Pintor. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Es presentà individualment el 1953 a la sala Argos de Barcelona, i el 1954 exposà a les galeries El Jardín. Passà una temporada a París. Exposà individualment i col·lectivament en diverses ciutats de l'estat espanyol. Centrat en paisatges urbans, preferí els temes populars, de barri, pintats amb un tremendismeInici página ingenu.

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Rioflorido, marquesat de  (País Valencià Títol concedit el 1793 a Francesc Viudes i Maltès de Vera, noble oriolà, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda. Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep A. Viudes i Gardoqui (1800-77). Continua en la mateixa família.

44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaRiola  (Ribera Baixa Municipi: 5,60 km2, 10 m alt, 1.835 hab (2014). Situat a la plana al·luvial de la riba dreta del Xúquer, el territori és pla i la sèquia dels Quatre Pobles, amb aigües procedents del Xúquer, rega el terme i fa possible l'agricultura de regadiu dedicada sobretot als tarongers i, en menor grau, a les hortalisses; l'arròs havia estat un monocultiu, però és en regressió. La indústria principal és la derivade de l'agricultura. Augment de prop del 65% de la població des del 1900 (llavors, 1.058 h), però des del 1950 ha sofert un estancament demogràfic, i fins i tot un retrocés d'ençà mitjans decenni de 1980. El poble (riolencs), d'origen islàmic, és a la dreta del Xúquer; l'església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan s XVIII. Formà part de la baronia dita l'Honor de Corbera. El municipi comprèn també el despoblat i partida de Nacla. Àrea comercial de València. Ajuntament

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ríos de Abajo, Los  (Begís, Alt Palància Caseria, situat a banda i banda del Palància, aigua avall de la vila.

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaRíos de Arriba, Los  (Begís, Alt Palància Caseria, vora el Palància, aigua amunt de la vila.

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsRipoll  (Ripollès Municipi i capital de la comarca: 73,66 km2, 691 m alt, 10.632 hab (2015). Situat a la confluència del Ter amb el Freser; el seu terme fou de molt poca extensió fins que li fou annexionada la Parròquia de Ripoll el 1976. El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Sant Amanç, mentre que el de ponent ho és pel puig del Catllar. L'agricultura s'hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s'hi conreen sense regar, cereals d'hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d'antiga tradició industrial, gràcies a l'explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l'energia hidràulica, esdevingué, al s XIX, un important centre metal·lúrgic; ja habia assolit importància durant els s XVI-XVIII amb la indústria d'armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en...  Segueix... 

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripoll, Berenguer  (València, s XIV)  Ciutadà. El 1329 assistí a les Corts valencianes. Fou aleshores membre de la comissió d'arbitratge que tractà del delicat afer d'aplicar el fur d'Aragó al País Valencià.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, Berenguer  (Catalunya, s XIV)  Marí i cavaller. El 1371 manava la formació de sis galeres que fou tramesa a Sardenya com a reforç per a la lluita contra els rebels.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripoll, Bernat de  (País Valencià, s XIV - Bósfor, Àsia, 13/feb/1352)  Vice-almirall i cavaller. Fou armat cavaller el 1340. El 1343 era un dels caps de l'expedició que envaí Mallorca, amb Pere III el Cerimoniós, per tal de desposseir Jaume III de Mallorca. El 1351 anà a Constantinoble, amb quatre galeres de València, per unir-se a l'estol de Ponç de Santa Pau destacat per combatre els genovesos. Morí en la batalla naval del Bòsfor.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaRipoll, Bernat de  (País Valencià, s XIV)  Cavaller. El 1370 fou ambaixador a Castella de Pere III el Cerimoniós.

53 CATALUNYA - LITERATURA

Ripoll, Bíblia de  (Ripoll, Ripollès, s X)  Bíblia, dita de Sant Pere de Rodes (al s XII ja era al monestir de l'Emporda, d'on fou sostreta pel mariscal de Noaïlles al final del s XVII); és quelcom anterior a la Bíblia de Ripoll anomenada de Farfa. Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant. La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna.

52 CATALUNYA - LITERATURA

Ripoll, Bíblia de  (Ripoll, Ripollès, s XI)  Bíblia, coneguda sovint amb el nom fals de Bíblia de Farfa (a causa d'una mala lectura d'una nota posterior interpretada com si es referís a l'abadia italiana de Farfa) enduta a Marsella pels monjos de Sant Víctor vers el 1170. És del començ del s XI, segurament dels primers anys de l'abadiat d'Oliba. El format és de gran infòlio. A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena d'enciclopèdia de la Sagrada Escriptura. El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més il·lustrades de l'edat mitjana. Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ripoll, comtat de  (Ripollès Territori regit per un comte que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Ripollès (tret de les valls de Camprodon i de Ribes). El seu origen és un pagus, format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d'Osona. Se'n desprengué a la darreria del s X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Oliba, el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte. El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaRipoll, el  (Vallès Occidental Riu de la Depressió Pre-litoral, afluent per la dreta del Besòs, que neix a la serra de Granera, a 650 m d'altitud, i corre en direcció nord-oest - sud-est, perpendicularment a la costa. És de règim pluvial mediterrani, però el seu cabal és constant gràcies a les deus que l'alimenten. Té 35 km. de longitud, i la seva vall presenta els vessants esglaonats per 2 o 3 nivells de terrasses quaternàries. Els principals nuclis de població per on passa són Castellar del Vallès, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on conflueix amb el Besòs. Sobretot al curs baix s'aprofita per al regatge d'hortes, i també per a fins industrials.

56 CATALUNYA - LITERATURA

Ripoll, escola de  (monestir de Ripoll, Ripollès, fi s X – s XIII)  Cercle de monjos literats. Cultivaren especialment la poesia, la música, l'hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi, la Sagrada Escriptura i més tard la història. Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan s X, l'increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona (970-981); sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d'Oliba al monestir. Entorn d'ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats. Entre ells s'adreçaven cartes, es prestaven llibres, viatjaven des de Fontibre a Fleury i Pavia i Roma per cercar obres que no posseïen. A la mort d'Oliba, molts d'ells continuaren produint, però a un ritme més alentit, per les...  Segueix... 

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripoll, Francesc  (País Valencià, s XVI)  Arquitecte. És notable l'edifici amb columnes corínties que construí, el 1553, a Callosa de Segura.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. En 1229 participà a la conquesta de Mallorca. S'hi distingí.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRipoll, Jaume  (Catalunya, s XIV)  Advocat i escriptor. És atestat el 1419. Notari a Barcelona, gaudí d'una gran anomenada. Autor d'epigrames i poesies en català i llatí, comentà el codi poètic del Consistori de Tolosa, Las flors del gay saber, i féu un epitafi en llatí per a la tomba de la reina Elionor de Xipre. Actuà com a jutge en el debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Maçanet.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, mestre de  (Catalunya, s XII)  Escultor romànic anònim. Autor de la magnífica façana del monestir de Santa Maria de Ripoll, que és una de les obres més importants dins d'aquest estil a Catalunya. Consta d'un ampli parament rectangular, dividit en bandes horitzontals, decorades amb escenes de l'Antic i el Nou Testament, amb animals fantàstics i escenes de personatges molt vinculats a Ripoll, com l'abat Oliba i el comte Oliba Cabreta. La porta té, als set arcs de l'arquivolta, temes sagrats, fauna, flora i decoració geomètrica, als brancals dos apòstols i la representació dels mesos de l'any; és coronada amb el Pantocràtor i els 24 ancians de l'Apocalipsi.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

portalada del monestir de Ripoll (Ripollès)Ripoll, monestir de  (Ripoll, Ripollès Monestir benedictí (Santa Maria de Ripoll). Fundat per Guifre el Pilós el 879, al qual fou encomanada la repoblació de les valls ripolleses. Els comtes Guifre i Guinedilda dotaren el monestir amb moltes possessions de la Cerdanya, Montserrat, el Berguedà i Ponts, i també li concediren altres privilegis; els seus successors continuaren ampliant els dominis del monestir. El mateix comte Guifre, en l'acta de consagració de l'església (888), donà al monestir el seu fill Radulf, que cap al 908 abandonà el monestir i el 914 ocupà la mitra d'Urgell. El 890 Guifre i el bisbe de Vic, Gotmar, presidiren la consagració de l'església parroquial de Sant Pere de Ripoll, que quedà sota la custòdia del monestir. La basílica fou consagrada, successivament, els anys 835, 977 i 1032. L'actual església és obra dels abats Arnulf (970) i Oliba (1032), als quals cal també atribuir la importància cultural que el monestir va assolir a mitjan s X...  Segueix... 

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRipoll, Pere  (Anglesola, Urgell, s XVI - Catalunya, s XVII)  Polític. Era síndic el 1616, quan publicà una memòria defensant la conveniència de construir el canal d'Urgell, la qual seria reeditada el 1816 per la Junta de Comerç de Barcelona.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll, Tomàs  (Tarragona, 1655 - Roma, Itàlia, 1747)  Eclesiàstic. Dominicà, fou lector de teologia a Manresa i Barcelona. Fou rector de l'Acadèmia de Sant Tomàs de Barcelona, i el 1698 prior del convent de Barcelona. Provincial d'Aragó (1723), el 1725 fou elegit a Bolonya mestre general de l'orde, càrrec que ocupà durant vint-i-dos anys. La seva obra més important fou la publicació, en vuit volums, del Bullarium Ordinis (1729-40).

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ripoll del Vallès  (Vallès Occidental)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Llorenç Savall.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ripoll i Arbós, Lluís  (Palma de Mallorca, 1913 - )  Escriptor i editor. És autor de nombrosos opuscles de divulgació d'història, etnografia i art de Mallorca i d'articles publicats a la premsa mallorquina. El 1949 es féu càrrec de la impremta Mossèn Alcover. Com a editor cal destacar la seva col·lecció de fullets "Panorama Balear", les reproduccions de premsa ("L'Ignorància", "La Roqueta") i d'obres d'història de Mallorca del segle XIX (Cronicon Mayoricense de Campaner) i llibres de folklore, cuina i història mallorquina.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Fortuño, Francesc d'Assís  (Barcelona, 1873 – 1963)  Advocat i editor. Exercí amb encert l'advocacia fins a l'edat de 80 anys. Destacà com a civilista. Presidí una poderosa societat anònima de productes químics, a la qual havia entrat en la seva jovenesa com a lletrat assessor. Promogué algunes iniciatives de caràcter cooperativista. Difongué un ideari econòmic basat en la reagrupació industrial i en una revisió profunda de les pressions tributàries. Als seus darrers anys impulsà mecenatges de caràcter cultural i especialment literari.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRipoll i Mas, Acaci de  (Catalunya, v 1475 - d 1555)  Jurisconsult. De família de cavallers, estudià dret a Salamanca, fou professor a les universitats d'Osca i de Barcelona, receptor de la batllia general de Catalunya, advocat fiscal i de la llotja de mar de Barcelona i del consell reial. Remogut del càrrec arran de la Guerra dels Segadors, s'ordenà sacerdot, després d'haver estat casat i d'haver tingut fills. És autor de tractats de dret civil: Practicabilia commentaria et quotidianae praxi... ad titulum D. De conditionibus et demostrationibus causis et modis eorum quae in testamento relinquuntur (Colònia 1617), Variae juris resolutionum (Lió 1630), sobre procediment civil, addicions a la Praxis civilis de Peguera (Barcelona 1648) i sobre l'organització i els procediments mercantils: De magistratus logiae maris (1655), així com un tractat sobre les regalies (1644).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Montaner, Andreu  (Barcelona, 1933 - )  Doctor enginyer. Ha participat com a tècnic en diversos programes tripulats i no tripulats (Apollo, Skylab, Apollo-Soiuz, Cosmos). Fou director del Centre Europeu d'Astronautes de Colònia (1988-94). Autor de diverses publicacions especialitzades i de divulgació, fou assessor de la Universitat Autònoma de Barcelona per a temes relacionats amb la recerca espacial.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ripoll i Palou, Pere  (Illes Balears, s XIX – s XX)  Jurista. Fou vocal corresponent de la secció primera de la comissió general de codificació i president de la comissió encarregada de redactar el projecte de llei que havia de contenir les institucions forals de les Balears (1899). Encara que l'articulat que preparà la comissió el 1903 no prosperà, fou la base de la compilació del 1960, i la seva Memoria sobre las instituciones de derecho civil de las Baleares, escrita cap al 1880, ha exercit una influència notable.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Perelló, Eduard  (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28/mar/2006)  Prehistoriador i arqueòleg. Format a la Universitat de Barcelona (llicenciat el 1953 i doctorat el 1956), estudià també a París (1950-51). Del 1961Inici página al 1980 fou director del Museu d'Arqueologia de Barcelona, on havia treballat des del 1947, de les excavacions d'Empúries i de la revista "Ampurias", càrrecs des dels quals promogué la creació de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980. Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-80). Des del 1981 fou catedràtic de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. També fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des del 1974 i, des del 1980, del comitè executiu de la Union Internationale des Sciences...  Segueix... 

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Pla, Gaietà  (Solsona, Solsonès, 1768 – València, 1826)  Mestre d'escola. Acusat de no creure en els dogmes catòlics, fou condemnat a mort per heretge. Aquesta sentència fou l'últim acte de fe executat a Espanya.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripoll i Vilamajor, Jaume  (Preixana, Urgell, 1775 - Santa Eugènia de Berga, Osona, 1843)  Eclesiàstic i erudit. Fou canonge de Vic. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual deixà la seva col·lecció de medalles i monedes. Tenia manuscrites unes extenses Misceláneas, plenes de notes sobre història. Entre el 1814 i el 1843 publicà uns quants opuscles: Memorias para la historia eclesiástica de la ciudad de Manresa, Memorias sobre la procesión de Corpus en Barcelona, Barcelona fue la primera ciudad de España donde se introdujo la imprenta, Cuadernos sobre inscripciones romanas, godas y monasteriales, i Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierras acaecidos en Cataluña a principios y mitad del siglo XV, alguns dels quals foren publicats el 1923 i traduïts al català.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollès, Antoni Joan  (València, 1554 - s XVI)  Matemàtic. Fou catedràtic d'astrologia, astronomia i matemàtiques a la universitat valenciana, on ensenyà fins al 1612. És autor d'un Pronóstico universal del año 1580, para el meridiano de la insigne ciudad de Valencia, y para todo el quinto clima (1580).

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaRipollès, comtat de  Veure> Ripoll, comtat de.

73 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del RipollèsRipollès, el  (Catalunya Comarca: 956,6 km2, 25.342 hab (2015), 19 municipis, capital: Ripoll. Situada entre la Cerdanya (nord-oest), el Conflent i el Vallespir (nord), la Garrotxa (est), Osona (sud) i el Berguedà (oest). GEOGRAFIA FÍSICA: És constituïda per l’alta vall del Ter i els seus afluents de capçalera. Morfològicament, s’hi poden distingir dos sectors diferenciats: el septentrional o alt Ripollès, format pels massissos calcaris del Pirineu, amb una altura que oscil·la entre 2.000 i 3.000 m, però de relleu suau (pic de Costabona, puig de Bastiments, Puigmal, Balandrau i Puigllançada, entre altres), i el meridional o baix Ripollès, desenvolupat sobre els materials terciaris suaument plegats, on dominen les valls amples i les altituds moderades (1.535 m alt, màxima a la serra de Milany). La compartimentació del relleu dóna una gran individualitat a les diverses valls (vall de Camprodon, de Setcases i de Prats de Molló; valls de Núria, de Ribes, de Gombrèn, de Pardines, de...  Segueix... 

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollès, Joan  (Castelló de la Plana, 1933 - )  Pintor. Ha exposat amb bon èxit a París, Barcelona, Castelló i d'altres poblacions.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollès, Joan Crisòstom  (Torreblanca, Plana Alta, s XVII – 1746)  Músic. Beneficiat cantor contralt (1704) i mestre de capella (1708) de la catedral de Tarragona. Se'n conserven 24 obres de polifonia litúrgica i religiosa. Entre elles un Pange lingua a quatre veus, Nunc dimittis a vuit veus, un Magnificat a vuit veus, i un Introito a Sancta Tecla a vuit veus amb instruments, belles mostres del barroc musical a Catalunya.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ripollès, vegueria de  (Catalunya, s XIII – 1718)  Antiga demarcació administrativa. Fou creada amb una part de l'actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sots-vegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de la de Camprodon, ni la vall de Sant Joan, aInici página partir del torrent de Ribamala, que depenia de la vegueria de la Ral. S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripoll, Mogrony i Mataplana. També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d'Osona (1356), els termes de Sora i de Besora. No tingué veguers específics i era regit pels veguers d'Osona, els quals eren també veguers o sotsveguers de la Ral, raó per la qual la divisió administrativa de la comarca era més fictícia que real. Els darrers temps, fins el 1718, formà part de la vegueria de Camprodon.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pere Pau Ripollès i AlegreRipollès i Alegre, Pere Pau  (Castelló de la Plana, 1953 - )  Arqueòleg i numismàtic. Professor titular d'epigrafia i numismàtica de la Universitat de València. La seva tasca de recerca s'ha centrat en la numismàtica antiga de la península Ibèrica. Entre els seus treballs cal destacar La circulación monetaria en la Tarraconense Mediterránea (1983), Le monete ispaniche nelle collezioni italiane (1986), The Roman Provincial Coinage (1992, en col·laboració amb A. Burnetty i M. Amandry), Las monedas de la ciudad romana de Segobriga (1996), La ceca de Valentia (1988), Les encunyacions ibèriques de Lauro (1998) i Monedas Hispánicas (2000). Ha rebut els guardons Jeton de Vermeil, de la Société Française de Numismatique, i Allier de Hauteroche, concedit per l'Académie des Inscriptions et Belles Lettres (Institut de France).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ripollès i Pérez, Vicent  (Castelló de la Plana, 1867 - Rocafort, Horta, 1943)  Músic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l'església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana. Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del s. XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIIIInici página a València (publicat a Barcelona el 1935) i de Músicos castellonenses (1935). Vicent Ripollès i Pérez

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ripollès i Torrent, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, 1728 - País Valencià, s XVIII)  Eclesiàstic. Estudià filosofia i lleis a València. Es doctorà en dret a Gandia. Amplià la seva formació a Salamanca, amb Pérez Bayer. Fou mestre de gramàtica, canonge de Sogorb i també vicari general. Els seus escrits han estat perduts.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalRipollet del Vallès  (Vallès Occidental Municipi: 4,29 km2, 79 m alt, 37.445 hab (2015). Situat a l'esquerra del Ripoll, al sud-est de Sabadell. El terme, molt petit, és en gran part urbanitzat, i les terres de conreu queden limitades a petits horts vora el riu. La principal activitat és la indústria: papereres, de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i alimentàries. Espectacular augment demogràfic en el període 1960-80, degut principalment a la proximitat de Barcelona. La vila, a l'esquerra del Ripoll, s'ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació: les carreteres nacionals de Barcelona a Puigcerdà per Ripoll, i de Barcelona a Terrassa per Sabadell; i forma una conurbació amb d'altres municipis localitzats a la vall del Besòs, com ara Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès. El nucli antic és centrat per la plaça de Can Clos, amb la casa de la vila, l'sglésia parroquial de Sant Esteve, de base romànica i amb un campanar modernista, i pel popular carrer del Sol. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Revista - Ràdio - Centre Excursionista - Unió Atlètica

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiquelme y Gómez, José Luis  (Granada, Andalusia, 1813 – Barcelona, 1888)  Militar. Fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Riquelme i López-BagoRiquelme i López-Bago, Josep  (Tarragona, 31/ago/1880 - París, França, 28/gen/1972)  Militar. Prengué part en les campanyes d'Àfrica. General de divisió (1931), fou comandant en cap de la tercera divisió orgànica (País Valencià) entre el 1931 i el 1934. Vocal del consell director de l'assemblea d'ordes militars (1936), lluità per la república durant la guerra civil. Cap de la primera divisió (Madrid), comandà columnes contra Toledo i la serra de Guadarrama en començar el conflicte; fou (ago-set/1936) cap d'operacions del centre d'Espanya i dirigí l'enfrontament amb el general Yagüe a Extremadura. Inspector general de l'exèrcit (1937), fou comandant militar de l'àrea interior de Catalunya (1937-39). S'exilià a França.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Riquer  (Alcoi, Alcoià)  Caseria, dividit en els nuclis de Riquer Alt i Riquer Baix, vora el Barxell, aigua amunt de la ciutat.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riquer  (Montmaneu, Anoia)  Antic priorat (Sant Jordi de Riquer), al límit amb la Segarra, vora el poble de Montfar. És esmentat des del 1221 com a priorat de l'orde de Sant Jordi d'Alfama; abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer (1176). Fou suprimit el s XV en fusionar-se l'orde de sant Jordi amb el de Montesa. Hi ha restes de l'església i d'una torre rodona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer, Antoni  (Lleida, s XV – 1492)  Jurista. Fill del canceller de l'Estudi General de Lleida Jaume Riquer. Fou catedràtic de l'Estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa. El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l'inici de la guerra civil. El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476. El seu fill fouInici página Pere Joan de Riquer i de Boteller.

86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Riquer, Antoni  (Eivissa, Eivissa, s XVIII - s XIX)  Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l'acció.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer, Bertran  (Catalunya, s XIII - d 1320)  Arquitecte gòtic. Dirigí la construcció de la capella reial de Santa Àgata, les obres de la qual començaren el 1302. L'estil del conjunt és d'un gòtic genèricament català i fou aixecada damunt d'un pany de muralla romana. L'any 1312 va rebre, conjuntament amb Pere Prenafeta, l'encàrrec per part de Jaume II de la construcció del seu sepulcre i el de la reina Blanca d'Anjou al monestir de Santes Creus. Es creu també que va participar, juntament amb Granyena i Peyron, en les obres del monestir de Santa Maria de Pedralbes.

88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Riquer, el  (Catllà de Conflent, Conflent Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, a la confluència de la Castellana amb la Tet. El lloc i l'església foren donats a Cuixà el 948. L'església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s'hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Els darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats. El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790. Resta l'església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d'embigat sobre arcs diafragmes, amb l'absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fenollà.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer, Jaume  (Cervera, Segarra, s XIV - Catalunya ?, s XIV)  Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Guillem de Tremp i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors. LaInici página relació és de gran interès per refer els itineraris de l'època. El grup anà, amb una nau a Tarragona, a Alexandria i al Caire. D'allí marxaren a peu fins a Palestina, i en tornaren a Alexandria, on embarcaren per al retorn.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i Bastero, Francesc  (Barcelona, s XIV - Sogorb, Alt Palància, 1409)  Religiós franciscà i bisbe. Regí les diòcesis d'Osca (1384-93), de Vic (1393-1400) i de Sogorb (1400-09). Assistí al concili de Perpinyà (1408). Les seves intervencions en el Cisma d'Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador. Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i de Boteller, Pere Joan de  (Lleida, s XV – 1505)  Jurista. Fill del també jurista Antoni Riquer, així com el seu fill Lluís Francesc de Riquer i de Cardona.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i de Cardona, Lluís Francesc de  (Lleida, s XV – 1521)  Senyor de la baronia d'Albatàrrec. Fill de Pere Joan de Riquer i de Boteller. Fou cap important de les bandositats lleidatanes del primer terç del s XVI. Lluità amb Lluís Oliver de Boteller (casat amb la seva germana Jerònima) contra l'exèrcit agermanat valencià (1521).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Alexandre de Riquer i IngladaRiquer i Inglada, Alexandre de  (Calaf, Anoia, 3/mai/1856 - Palma de Mallorca, 13/nov/1920)  Dibuixant, pintor i poeta. Fill de Martí de Riquer, marquès de Benavent. Estudià a Manresa, Besiers i Tolosa (Llenguadoc). Havent retornat a Barcelona, seguí els cursos de Tomàs Padró i d'Antoni Caba a Llotja. El 1879 anà a Roma. Passà després a París i a Londres. A Anglaterra conegué el focus artístic de l'Aesthetic Movement, i també l'Arts and Crafts Movement. Lluità per l'expandiment de l'art industrial. Fundà un taller de mobles i dibuixà projectes per a plats, rajoles, gerros,Inici página llums i esmalts. Introduí l'art de l'ex-libris a Catalunya i ressuscità el gravat a l'aiguafort, sobre el qual féu classes a J. Triadó, J. Renart, F. Galí, J. Diéguez i J. M. Sert. El 1903 publicà el recull Ex-Libris Riquer, que li donà fama mundial. Sabé plasmar en la modalitat intimista de l'ex-libris l'essència del seu món poètic, elegíac. Reeixí també en el cartellisme, que contribuí a aclimatar a Barcelona. Fou el millor...  Segueix... 

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí de Riquer i MoreraRiquer i Morera, Martí de  (Barcelona, 3/mai/1914 - 17/set/2013)  Romanista. Catedràtic de literatures romàniques de la Universitat de Barcelona, fou elegit membre de la Real Academia Española el 1964. S'ha dedicat, seguint el mètode positivista, a l'estudi de la literatura medieval, i d'una manera especial de la catalana i de la provençal. Ha estat responsable de diverses edicions crítiques de Tirant lo Blanc (1947 i 1969), Bernat Metge (1959), Andreu Febrer (1951), Jordi de Sant Jordi, a l'ámbit català, i de Don Quijote de la Mancha (1944, nova edició, 1957), i l'Arcipreste de Talavera (1949), entre d'altres. És autor de diversos estudis sobre literatura catalana: L'humanisme català (1934), Resumen de literatura catalana (1947) i els primers tres volums, corresponents a la part antiga, de la Història de la literatura catalana (1964), continuada per A. Comas i J. Molas; de literatura francesa: Los cantares de gesta franceses (1952), i provençal: Los trovadores (3 volums, 1975). Ha fet...  Segueix... 

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquer i Palau, Emili de  (Barcelona, 1886 – 1914)  Escriptor. Era fill del pintor Alexandre Riquer i Inglada. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Després de la seva mort li fou editat el treball Ideas estéticas de Goethe a propósito de Hamlet (1916).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiquer i Palau, Josep Maria de  (Barcelona, 1897 - Nauchátel, Suïssa, 1978)  Escriptor i dibuixant. Fill d'Alexandre de Riquer i Inglada. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou alumne de Lluís Labarta. Féu notables ex-libris i és autor dels llibres La cançó del Sena (1925) i Els ex-libris i els exlibristes (1952).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borja de Riquer i PermanyerRiquer i Permanyer, Borja de  (Barcelona, 1945 - )  Historiador. Fill de Martí de Riquer. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969, especialista en la Restauració i en els inicis del catalanisme polític. D'entre l'obra que ha publicat destaca la seva tesi doctoral, Lliga Regionalista; la burgesia catalana i el nacionalisme (1898-1904) (1977), així com Nacionalistes i regionalistes (1979), El franquisme i la transició democràtica, 1939-1988 (volum VII de la Història de Catalunya, dirigida per Pierre Vilar, escrit en col·laboració amb J.B. Culla, i L'últim Cambó (1996). Ha estat director de l'obra Història, Política, Societat i Cultural dels Països Catalans (12 volums, 1995-99).

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Riquerna, el  (Pallars Jussà Riu, a la vall Fosca, afluent dretà del Flamicell, al qual s'uneix, juntament amb el barranc de Filià, sota Cabdella.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaRiquet, Pere  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Compositor. Fou mestre de capella de la Seu d'Urgell (1598-1602 i 1606-16). Autor de l'obra a quatre veus Susanne un jour i de la nadala a quatre veus Ya es tiempo de recoger (1640).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquilda  (Catalunya ?, a 917 ? – Barcelona, 955)  Comtessa de Barcelona. Muller del comte Sunyer de Barcelona. Fundà el monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (945) i fou gran benefactora del de Santa Cecília de Montserrat.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquilda de Barcelona  (Catalunya, s X – Narbona ?, França, 962)  Vescomtessa de Narbona. Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda. Fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona. El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l'arquebisbe Aimeric.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Riquilda de Barcelona  (Catalunya, s XI – Barcelona, d 1041)  Vescomtessa de Barcelona. Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue. Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona. El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe (Anoia), que ella donà (1041) al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert.

Anar a:    Rig ]    [ Rigau i P ]    [ Rim ]    [ Rip ]    [ Ripoll i F ]    [ Riquer, A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -