|
|
|
Anar a: [ Rig ] [ Rigau i P ] [ Rim ] [ Rip ] [ Ripoll i F ] [ Riquer, A ] L'actual bilingüisme implica que Catalunya desaparegui com a nació. (Heribert Barrera, 1997) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt (Barcelona, s XIX) Família d'artistes. Iniciada pels germans Pau, Josep i Pere Màrtir Rigalt i Fargas. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt, Mercè (Barcelona, 1880 - s XX) Pianista. Estudià a Barcelona, a Madrid i a París, on passà bastant de temps en aquesta darrera ciutat. Ja hi actuà de molt jove, abans dels vint anys, així com a Barcelona, Madrid i Londres. Tingué un dels seus majors èxits a la Sala Pleyel parisenca el 1902. El 1919 actuà també amb una gran anomenada a Barcelona. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt i Blanc, Antoni (Barcelona, 1861 – 1914) Artista. Aprengué l'ofici de vidrier al taller de Francesc Vidal i muntà un taller propi de vidres pintats. Fou professor de dibuix a l'Escola de Sords i Muts de Barcelona i professor auxiliar de Llotja. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. A l'Exposició Universal 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt i Cortiella, Agustí (Barcelona, 1846 – 1898) Pintor. Fill de Lluís Rigalt i Farriols. Estudià a Madrid i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, i després amplià la seva formació a Roma. De nou a Barcelona, excel·lí en la pintura religiosa, el paisatge i la decoració d'interiors (capella de Sant Jordi, al Palau de la Generalitat). També són molt notables les seves pintures sobre vidre. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt i Fargas, Josep (Catalunya, s XIX) Pintor. Germà de Pau i de Pere Màrtir. Sobresortí com a escenògraf. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt i Fargas, Pau (Barcelona, 1778 – 1845) Pintor, escenògraf i decorador. Deixeble de Flaugier, impulsà el neoclassicisme a Catalunya. Des del 1840 va dirigir la classe de perspectiva i de paisatge de l'Escola de Llotja a Barcelona. Els seus paisatges potser són una mica convencionals, però influïren en els del seu fill Lluís Rigalt i Farriols, que van obrir una perspectiva plena de possibilitats a la pintura catalana posterior, encapçalada per Martí i Alsina. D'altra banda, realitzà nombrosos treballs d'escenografia i de decoració. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt i Farriols, Lluís (Barcelona, 1814 – 1894) Pintor i dibuixant. Fill de Pau Rigalt. Pensionat a Madrid, hi va conèixer Pèrez Villaamil. Va succeir al seu pare com a professor de perspectiva i de paisatge a la Llotja de Barcelona, de la qual després fou director (1877-87). L'amistat amb Pérez Villaamil li va encomanar el gust romàntic del paisatge amb ruïnes. Dibuixant excel·lent, deixà un bon nombre de dibuixos de les contrades barcelonines. Juntament amb el seu pare, és l'iniciador de l'escola paisatgística catalana del s XIX. És autor de l'obra Álbum enciclopédico de artes industriales (1857-59). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigalt i Nicolas, Bru (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XIX) Daurador. Entre les seves obres figura el daurat de la famosa llitera de la seu de Girona, obra de Lluís Bonifàç i Massó (1774). 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rigard, el (Castellar de N'Hug, Berguedà / Toses, Ripollès) Curs d'aigua, subafluent de la dreta del Ter, que neix al límit entre l'alt Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès, als vessants del massís del Puigllançada, formant la vall de Toses. Desemboca al Freser, prop de Ribes de Freser. 11 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau (Perpinyà, s XVI - París, França, s XVIII) Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau. 13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau, Honorat (Perpinyà, a 1592 – 1621) Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d'Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d'Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare d'Honorat i de Jacint Rigau i Nofra. 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau, Maties (Perpinyà, s XVII) Pintor. Fill de Jacint Rigau i Nofra. Deixà l'ofici de pintor pel de sastre. Fou el pare de Jacint i de Gaspar Rigau-Ros i Serra. 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau i Nofra, Honorat (Perpinyà, s XVI – 1624) Pintor. Fill d'Honorat i germà de Jacint. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l'església de Sant Jaume. 16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau i Nofra, Jacint (Perpinyà, s XVI – 1631) Pintor. Fill d'Honorat i germà d'Honorat. Era pare de Macià i avi del famós Jacint Rigau-Ros i Serra. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigau i Poch, Pere (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1868 – 1909) Músic. Fou el fundador de la cobla Els Montgrins, que dirigí del 1881 al 1900. Les seves nombroses sardanes, en la línia de Pep Ventura, han 18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau i Roat, Macià (Perpinyà, s XVII – 1669) Pintor. Fill i ajudant de Jacint Rigau i Nofra. Després de la mort d'aquest, abandonà la pintura i féu l'ofici de sastre. Era el pare de Jacint i Gaspar Rigau. 19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau-Ros i Serra, Gaspar (Perpinyà, 1661 - París, França, 1705) Pintor. Era fill de Macià Rigau i Roat i germà del famós Jacint. Fou retratista notable. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Rigau-Ros i Serra, Jacint (Perpinyà, 1659 - París, França, 1743) Pintor. Fill de Macià Rigau i germà de Gaspar. Fou conegut a França amb el nom de Hyacinthe Rigaud. Estudià a Montpeller i quatre anys a Lió, i passà després a París, on cursà estudis a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura. Protegit de Charles Le Brun, aleshores la màxima personalitat artística oficial de França, per consell seu rebutjà d'anar a Itàlia, tot i haver guanyat el premi de Roma de l'Acadèmia amb el quadre Caín construint la ciutat d'Henoch (1682). A la capital francesa esdevingué retratista oficial de Lluís XIV i inicià una exitosa carrera, especialitzat en retrats de l'aristocràcia, així com d'artistes i intel·lectuals. La seva pintura reflecteix la influència dels grans mestres nòrdics (Rubens, Van Dyck) combinada amb trets meridionals. Amb un estil dinàmic i barroc, acabà de definir les característiques del retrat cortesà francès. Acadèmic des del 1700, fou rector de l'Acadèmia des del 1733. Entre les seves obres, a més dels retrats de Lluís XIV i Lluís XV, destaquen els de Bossuet, Felip V, La Fontaine i un Autoretrat. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Rigo, Miquel (Illes Balears, s XX) Anarco-sindicalista. Paleta, fou l'organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921. Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de "Cultura Obrera" (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del jun/1931 i fou des del 1930 corresponsal de "Solidaridad Obrera" de 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigol i Font, Ramon (Barcelona, 1891 – 1976) Dibuixant i decorador. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, d'on fou deixeble de Josep Pascó. Entre els seus treballs cal esmentar la decoració del despatx i de la biblioteca de Cambó a la Via Laietana (1925), els salons de la Capitania General (1929) i la restauració dels salons del Govern Civil, tots a Barcelona. Fou diversament premiat: premi extraordinari a la VI Exposició Internacional d'Art a Barcelona (1911), pels dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada; el 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid; el mateix any, un ex-libris seu guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona; medalla d'or del Cercle Artístic de Barcelona (1919), etc. El 1921 anà becat a Viena. Participà a l'Exposition des Arts Décoratifs de París (1925). El 1936 concorregué al primer Saló d'Artistes Decoradors de Barcelona. Seguí, amb sobrietat, l'estil Arts-Déco. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigol i Fornaguera, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1897 – 1986) Dibuixant, gravador i pintor. Rebesnét de Miquel Rigol (Pierola, Anoia 1778 — Piera?, Anoia d 1823), un dels herois de la batalla del Bruc. Titulat a l'escola de San Fernando de Madrid. Consagrà la seva vida a la pedagogia artística i a les col·leccions museístiques terrassenques. El 1936, amb risc de la vida, evità la crema de les esglésies romàniques de Sant Pere de Terrassa. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigol i Muxart, Josep (Barcelona, 1953 - ) Fotògraf. Es formà a l'Escola Massana de Barcelona i a la facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballà de fotògraf d'ençà del 1974 i ha escrit sobre fotografia en publicacions com "Ajoblanco" -de la qual fou cofundador-, "Zoom", "Papel especial" -que fundà- i "El Correo Catalán". Ha estat el promotor de les diverses edicions de la "Primavera Fotogràfica a Barcelona" i de les mostres "World Press Photo" i "Fotopress". Ha exposat a Barcelona, Madrid, 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigol i Riba, Artur (Capellades, Anoia, 1898 – Barcelona, 1934) Dissenyador de jardins. Aprengué l'ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca i al llarg d'Espanya i d'Itàlia. Féu jardins a Alacant, a s'Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc. Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, col·laborà a "D'Ací i d'Allà" i a la revista "AC" defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins. En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona (1934) i fundà la revista "Horticultura i Floricultura" (1933). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigol i Roig, Joan (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, 4/abr/1943 - ) Polític. Estudià la carrera sacerdotal. Secularitzat, fou secretari general de la PIMEC (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya). Dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, el 1980 ocupà un escó de Minoria Catalana al congrés de diputats. Diputat al Parlament català, ha estat conseller de Treball (1980-84) i de Cultura (1984-85) de la Generalitat. Senador (1993) i vicepresident primer del Senat, és autor de Crisi i païs (1984), Poble i consciència nacional (1986) i Propostes i reflexions per al catalanisme polític (1989). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigolf (Catalunya, s XIV - s XV) Arquitecte gòtic. L'any 1412 succeí interinament Jaume Solà en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona, fins que ocupà el càrrec de mestre major d'aquesta seu Bartomeu Gual, el 1413. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigolfas, Josefina (Igualada, Anoia, s XX - ) Pianista. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on hi obtingué diversos premis, entre ells el de virtuosisme. A onze anys féu el seu primer concert al Palau de la Música Catalana. Ha actuat, amb bon èxit, per diverses capitals europees. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Rigolisa (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Llogaret. La seva població és formada per alguns ravals (el més important dels quals és el que hi ha a l'altra banda del pont de Sant Martí, al camí de la Solana) i per cases disperses. L'església parroquial (Sant Jaume) ha estat substituïda per una capella moderna de la mateixa advocació. El lloc és esmentat ja al s X. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rigoréixer (Bagà, Berguedà) Caseria i antiga quadra, a l'esquerra del riu de Grèixer, a la sortida de l'estret de Rigoréixer, aigua avall de Gréixer. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Rigual i Magallón, Abelard (Sorita de Morella, Ports, 1918 - ) Botànic. Deixeble de S. Rivas Goday, fou catedràtic de la Universitat d'Alacant. Autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rigualt, Tomàs d'A. (el Vendrell, Baix Penedès, s XIX - París, França, 1904) Eclesiàstic. Traduí al català algunes encícliques de Lleó XIII i diverses pastorals de prelats contemporanis. Dirigí la biblioteca "El Català Devot". Fundà l'Obra Pia per als Pobles Pobres de Catalunya i la Llar dels Capellans. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rimal, el (Alt Empordà) Afluent esquerrà de la Muga (o el riu Mal), dins de la comarca, que neix als vessants sud-orientals del puig del castell de Grillera, entre els termes d'Albanyà i de Maçanet de Cabrenys i desemboca dins el de Sant Llorenç de la Muga, a l'inici de la Muga Torta. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Rimbalda, la (Pontons, Alt Penedès) Antiga fortificació i possessió, al límit amb el municipi de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt, al sud de la serra d'Ancosa. Pertanyia al monestir de Santes Creus. Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització. 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Rimbau, el (Cotlliure, Rosselló) Veïnat. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rimbau i Clos, Artur (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1898 - Girona, 1978) Músic. Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense. La seva producció comprèn unes dues-centes sardanes de caràcter popular, com L'aplec de joventut i Cantant la festa. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Rimbles (Dosrius, Maresme) Veïnat, situat a la vall de la riera de Rimbles, afluent, per l'esquerra, de la riera de Canyamars, que davalla del riu Montalt. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Rincon, comtat d'El (Aragó ?) Títol concedit el 1909 a Maria Mitjans i Manzanedo (París 1867 - Madrid 1940), filla dels marquesos de Manzanedo. Continua en la mateixa família. 40 CATALUNYA - MUNICIPI
41 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Rins (les Paüls, Alta Ribagorça) Caseria i antiga quadra, al vessant oriental de la serra d'Urmella, al nord-oest del poble. Depenia de la parròquia de Renanué. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Rio i Navarro, Agustí (Barcelona, 1923 – 24/feb/1997) Pintor. Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Es presentà individualment el 1953 a la sala Argos de Barcelona, i el 1954 exposà a les galeries El Jardín. Passà una temporada a París. Exposà individualment i col·lectivament en diverses ciutats de l'estat espanyol. Centrat en paisatges urbans, preferí els temes populars, de barri, pintats amb un tremendisme 43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Rioflorido, marquesat de (País Valencià) Títol concedit el 1793 a Francesc Viudes i Maltès de Vera, noble oriolà, tinent de fragata i cavaller de Montesa, en mèrits als serveis prestats a la corona pels seus avantpassats els Laborda. Es casà amb Josefina Gardoqui i fou pare de Josep A. Viudes i Gardoqui (1800-77). Continua en la mateixa família. 44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ríos de Abajo, Los (Begís, Alt Palància) Caseria, situat a banda i banda del Palància, aigua avall de la vila. 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ripoll, Berenguer (València, s XIV) Ciutadà. El 1329 assistí a les Corts valencianes. Fou aleshores membre de la comissió d'arbitratge que tractà del delicat afer d'aplicar el fur d'Aragó al País Valencià. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll, Berenguer (Catalunya, s XIV) Marí i cavaller. El 1371 manava la formació de sis galeres que fou tramesa a Sardenya com a reforç per a la lluita contra els rebels. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ripoll, Bernat de (País Valencià, s XIV - Bósfor, Àsia, 13/feb/1352) Vice-almirall i cavaller. Fou armat cavaller el 1340. El 1343 era un dels caps de l'expedició que envaí Mallorca, amb Pere III el Cerimoniós, per tal de desposseir Jaume III de Mallorca. El 1351 anà a Constantinoble, amb quatre galeres de València, per unir-se a l'estol de Ponç de Santa Pau destacat per combatre els genovesos. Morí en la batalla naval del Bòsfor. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - LITERATURA Ripoll, Bíblia de (Ripoll, Ripollès, s X) Bíblia, dita de Sant Pere de Rodes (al s XII ja era al monestir de l'Emporda, d'on fou sostreta pel mariscal de Noaïlles al final del s XVII); és quelcom anterior a la Bíblia de Ripoll anomenada de Farfa. Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant. La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna. 52 CATALUNYA - LITERATURA Ripoll, Bíblia de (Ripoll, Ripollès, s XI) Bíblia, coneguda sovint amb el nom fals de Bíblia de Farfa (a causa d'una mala lectura d'una nota posterior interpretada com si es referís a l'abadia italiana de Farfa) enduta a Marsella pels monjos de Sant Víctor vers el 1170. És del començ del s XI, segurament dels primers anys de l'abadiat d'Oliba. El format és de gran infòlio. A més dels llibres bíblics conté uns 210 pròlegs, sumaris i altres texts introductoris, que en fan una mena d'enciclopèdia de la Sagrada Escriptura. El renom li ve, però, de la sèrie impressionant de miniatures i dibuixos que conté i que en fan una de les bíblies més il·lustrades de l'edat mitjana. Actualment es conserva a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Ripoll, comtat de (Ripollès) Territori regit per un comte que comprenia, aproximadament, la comarca actual del Ripollès (tret de les valls de Camprodon i de Ribes). El seu origen és un pagus, format amb territoris dels comtats de Cerdanya i d'Osona. Se'n desprengué a la darreria del s X per unir-se a la casa comtal de Cerdanya, i després, amb categoria de comtat, a partir del 988, a la mort del comte Oliba I Cabreta, el seu fill, Oliba, el futur bisbe i abat, actuà sovint al Ripollès com a comte. El 1003 el renuncià a favor del seu germà el comte Bernat I de Besalú, comtat al qual restà unit definitivament. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - LITERATURA Ripoll, escola de (monestir de Ripoll, Ripollès, fi s X – s XIII) Cercle de monjos literats. Cultivaren especialment la poesia, la música, l'hagiografia, la gramàtica i altres arts liberals del trivi i el quadrivi, la Sagrada Escriptura i més tard la història. Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan s X, l'increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona (970-981); sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d'Oliba al monestir. Entorn d'ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats. Entre ells s'adreçaven cartes, es prestaven llibres, viatjaven des de Fontibre a Fleury i Pavia i Roma per cercar obres que no posseïen. A la mort d'Oliba, molts d'ells continuaren produint, però a un ritme més alentit, per les... Segueix... 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ripoll, Francesc (País Valencià, s XVI) Arquitecte. És notable l'edifici amb columnes corínties que construí, el 1553, a Callosa de Segura. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll, Guillem de (Catalunya, s XIII) Cavaller. En 1229 participà a la conquesta de Mallorca. S'hi distingí. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll, mestre de (Catalunya, s XII) Escultor romànic anònim. Autor de la magnífica façana del monestir de Santa Maria de Ripoll, que és una de les obres més importants dins d'aquest estil a Catalunya. Consta d'un ampli parament rectangular, dividit en bandes horitzontals, decorades amb escenes de l'Antic i el Nou Testament, amb animals fantàstics i escenes de personatges molt vinculats a Ripoll, com l'abat Oliba i el comte Oliba Cabreta. La porta té, als set arcs de l'arquivolta, temes sagrats, fauna, flora i decoració geomètrica, als brancals dos apòstols i la representació dels mesos de l'any; és coronada amb el Pantocràtor i els 24 ancians de l'Apocalipsi. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll, Tomàs (Tarragona, 1655 - Roma, Itàlia, 1747) Eclesiàstic. Dominicà, fou lector de teologia a Manresa i Barcelona. Fou rector de l'Acadèmia de Sant Tomàs de Barcelona, i el 1698 prior del convent de Barcelona. Provincial d'Aragó (1723), el 1725 fou elegit a Bolonya mestre general de l'orde, càrrec que ocupà durant vint-i-dos anys. La seva obra més important fou la publicació, en vuit volums, del Bullarium Ordinis (1729-40). 63 CATALUNYA - HISTÒRIA Ripoll del Vallès (Vallès Occidental) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Llorenç Savall. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ripoll i Arbós, Lluís (Palma de Mallorca, 1913 - ) Escriptor i editor. És autor de nombrosos opuscles de divulgació d'història, etnografia i art de Mallorca i d'articles publicats a la premsa mallorquina. El 1949 es féu càrrec de la impremta Mossèn Alcover. Com a editor cal destacar la seva col·lecció de fullets "Panorama Balear", les reproduccions de premsa ("L'Ignorància", "La Roqueta") i d'obres d'història de Mallorca del segle XIX (Cronicon Mayoricense de Campaner) i llibres de folklore, cuina i història mallorquina. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll i Fortuño, Francesc d'Assís (Barcelona, 1873 – 1963) Advocat i editor. Exercí amb encert l'advocacia fins a l'edat de 80 anys. Destacà com a civilista. Presidí una poderosa societat anònima de productes químics, a la qual havia entrat en la seva jovenesa com a lletrat assessor. Promogué algunes iniciatives de caràcter cooperativista. Difongué un ideari econòmic basat en la reagrupació industrial i en una revisió profunda de les pressions tributàries. Als seus darrers anys impulsà mecenatges de caràcter cultural i especialment literari. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll i Montaner, Andreu (Barcelona, 1933 - ) Doctor enginyer. Ha participat com a tècnic en diversos programes tripulats i no tripulats (Apollo, Skylab, Apollo-Soiuz, Cosmos). Fou director del Centre Europeu d'Astronautes de Colònia (1988-94). Autor de diverses publicacions especialitzades i de divulgació, fou assessor de la Universitat Autònoma de Barcelona per a temes relacionats amb la recerca espacial. 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Ripoll i Palou, Pere (Illes Balears, s XIX – s XX) Jurista. Fou vocal corresponent de la secció primera de la comissió general de codificació i president de la comissió encarregada de redactar el projecte de llei que havia de contenir les institucions forals de les Balears (1899). Encara que l'articulat que preparà la comissió el 1903 no prosperà, fou la base de la compilació del 1960, i la seva Memoria sobre las instituciones de derecho civil de las Baleares, escrita cap al 1880, ha exercit una influència notable. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll i Perelló, Eduard (Tarragona, 1923 - Barcelona, 28/mar/2006) Prehistoriador i arqueòleg. Format a la Universitat de Barcelona (llicenciat el 1953 i doctorat el 1956), estudià també a París (1950-51). Del 1961 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll i Pla, Gaietà (Solsona, Solsonès, 1768 – València, 1826) Mestre d'escola. Acusat de no creure en els dogmes catòlics, fou condemnat a mort per heretge. Aquesta sentència fou l'últim acte de fe executat a Espanya. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripoll i Vilamajor, Jaume (Preixana, Urgell, 1775 - Santa Eugènia de Berga, Osona, 1843) Eclesiàstic i erudit. Fou canonge de Vic. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual deixà la seva col·lecció de medalles i monedes. Tenia manuscrites unes extenses Misceláneas, plenes de notes sobre història. Entre el 1814 i el 1843 publicà uns quants opuscles: Memorias para la historia eclesiástica de la ciudad de Manresa, Memorias sobre la procesión de Corpus en Barcelona, Barcelona fue la primera ciudad de España donde se introdujo la imprenta, Cuadernos sobre inscripciones romanas, godas y monasteriales, i Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierras acaecidos en Cataluña a principios y mitad del siglo XV, alguns dels quals foren publicats el 1923 i traduïts al català. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ripollès, Antoni Joan (València, 1554 - s XVI) Matemàtic. Fou catedràtic d'astrologia, astronomia i matemàtiques a la universitat valenciana, on ensenyà fins al 1612. És autor d'un Pronóstico universal del año 1580, para el meridiano de la insigne ciudad de Valencia, y para todo el quinto clima (1580). 104 CATALUNYA - HISTÒRIA
73 CATALUNYA - COMARCA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ripollès, Joan (Castelló de la Plana, 1933 - ) Pintor. Ha exposat amb bon èxit a París, Barcelona, Castelló i d'altres poblacions. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ripollès, Joan Crisòstom (Torreblanca, Plana Alta, s XVII – 1746) Músic. Beneficiat cantor contralt (1704) i mestre de capella (1708) de la catedral de Tarragona. Se'n conserven 24 obres de polifonia litúrgica i religiosa. Entre elles un Pange lingua a quatre veus, Nunc dimittis a vuit veus, un Magnificat a vuit veus, i un Introito a Sancta Tecla a vuit veus amb instruments, belles mostres del barroc musical a Catalunya. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Ripollès, vegueria de (Catalunya, s XIII – 1718) Antiga demarcació administrativa. Fou creada amb una part de l'actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sots-vegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de la de Camprodon, ni la vall de Sant Joan, a 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ripollès i Pérez, Vicent (Castelló de la Plana, 1867 - Rocafort, Horta, 1943) Músic. Deixeble de Salvador Giner, fou mestre de capella, successivament, de la seu de Tortosa (1893-95), del Col·legi del Patriarca de València (1895-1905), de l'església del Patriarca de Sevilla (1905-09) i, a partir del 1930, de la catedral de València. Va ser director del Centre de Cultura Valenciana. Compongué obres religioses i realitzà transcripcions de música polifònica del s. XVI. És autor del Catálogo de las obras polifónicas conservadas en el Archivo del Patriarca de Valencia (1926), El drama litúrgico (1928), El villancico i la cantata del segle XVIII 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ripollès i Torrent, Joan Baptista (Castelló de la Plana, 1728 - País Valencià, s XVIII) Eclesiàstic. Estudià filosofia i lleis a València. Es doctorà en dret a Gandia. Amplià la seva formació a Salamanca, amb Pérez Bayer. Fou mestre de gramàtica, canonge de Sogorb i també vicari general. Els seus escrits han estat perduts. 80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Riquer (Alcoi, Alcoià) Caseria, dividit en els nuclis de Riquer Alt i Riquer Baix, vora el Barxell, aigua amunt de la ciutat. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riquer (Montmaneu, Anoia) Antic priorat (Sant Jordi de Riquer), al límit amb la Segarra, vora el poble de Montfar. És esmentat des del 1221 com a priorat de l'orde de Sant Jordi d'Alfama; abans ja hi havia hagut el lloc i la fortalesa de Riquer (1176). Fou suprimit el s XV en fusionar-se l'orde de sant Jordi amb el de Montesa. Hi ha restes de l'església i d'una torre rodona. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquer, Antoni (Lleida, s XV – 1492) Jurista. Fill del canceller de l'Estudi General de Lleida Jaume Riquer. Fou catedràtic de l'Estudi, conseller de Joan II i del príncep de Viana i agraciat, el 1462, amb el privilegi de noblesa. El 1462, fidel al rei, fou declarat enemic de la terra a l'inici de la guerra civil. El 1468 fou advocat de la paeria i síndic al parlament de Tortosa, síndic també a les corts del 1470 i a les del 1476. El seu fill fou 86 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Riquer, Antoni (Eivissa, Eivissa, s XVIII - s XIX) Corsari. Es distingí manant una petita nau de 72 tones i nou canons, la Vives, amb la qual capturà, en heroic i desigual combat, el vaixell anglès Felicity (1806). El seu pare morí en l'acció. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquer, Bertran (Catalunya, s XIII - d 1320) Arquitecte gòtic. Dirigí la construcció de la capella reial de Santa Àgata, les obres de la qual començaren el 1302. L'estil del conjunt és d'un gòtic genèricament català i fou aixecada damunt d'un pany de muralla romana. L'any 1312 va rebre, conjuntament amb Pere Prenafeta, l'encàrrec per part de Jaume II de la construcció del seu sepulcre i el de la reina Blanca d'Anjou al monestir de Santes Creus. Es creu també que va participar, juntament amb Granyena i Peyron, en les obres del monestir de Santa Maria de Pedralbes. 88 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Riquer, el (Catllà de Conflent, Conflent) Antic priorat benedictí (Santa Maria del Riquer) dependent de Cuixà, a la confluència de la Castellana amb la Tet. El lloc i l'església foren donats a Cuixà el 948. L'església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s'hi establí un petit priorat. La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot. Els darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats. El prior residia habitualment a Cuixà. El priorat fou abolit el 1790. Resta l'església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d'embigat sobre arcs diafragmes, amb l'absis ornat de bandes llombardes i la portada amb un timpà romànic pintat, amb la Mare de Déu entre àngels, del tipus i colors de Sant Martí de Fenollà. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquer, Jaume (Cervera, Segarra, s XIV - Catalunya ?, s XIV) Pelegrí. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, amb Guillem de Tremp i el sastre Eromir, en unió de dotze frares predicadors. La 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquer i Bastero, Francesc (Barcelona, s XIV - Sogorb, Alt Palància, 1409) Religiós franciscà i bisbe. Regí les diòcesis d'Osca (1384-93), de Vic (1393-1400) i de Sogorb (1400-09). Assistí al concili de Perpinyà (1408). Les seves intervencions en el Cisma d'Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador. Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquer i de Boteller, Pere Joan de (Lleida, s XV – 1505) Jurista. Fill del també jurista Antoni Riquer, així com el seu fill Lluís Francesc de Riquer i de Cardona. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquer i de Cardona, Lluís Francesc de (Lleida, s XV – 1521) Senyor de la baronia d'Albatàrrec. Fill de Pere Joan de Riquer i de Boteller. Fou cap important de les bandositats lleidatanes del primer terç del s XVI. Lluità amb Lluís Oliver de Boteller (casat amb la seva germana Jerònima) contra l'exèrcit agermanat valencià (1521). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA
94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquer i Palau, Emili de (Barcelona, 1886 – 1914) Escriptor. Era fill del pintor Alexandre Riquer i Inglada. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Després de la seva mort li fou editat el treball Ideas estéticas de Goethe a propósito de Hamlet (1916). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Riquerna, el (Pallars Jussà) Riu, a la vall Fosca, afluent dretà del Flamicell, al qual s'uneix, juntament amb el barranc de Filià, sota Cabdella. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquilda (Catalunya ?, a 917 ? – Barcelona, 955) Comtessa de Barcelona. Muller del comte Sunyer de Barcelona. Fundà el monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona (945) i fou gran benefactora del de Santa Cecília de Montserrat. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquilda de Barcelona (Catalunya, s X – Narbona ?, França, 962) Vescomtessa de Narbona. Filla del comte Guifré II de Barcelona i de Garsenda. Fou casada abans del 924 amb el vescomte Odó I de Narbona. El 955, ja vídua, presidí un plet, a Narbona, amb l'arquebisbe Aimeric. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Riquilda de Barcelona (Catalunya, s XI – Barcelona, d 1041) Vescomtessa de Barcelona. Filla del comte Borrell II i de Letgarda de Roergue. Fou casada amb el vescomte Udalard I de Barcelona. El 1006 el seu marit li vengué el castell de Freixe (Anoia), que ella donà (1041) al seu fill, el bisbe de Barcelona Guislabert.
Anar a: [ Rig ] [ Rigau i P ] [ Rim ] [ Rip ] [ Ripoll i F ] [ Riquer, A ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Rigardà
Rigola, Àlex
Riner
Riola
Ripoll
Ripoll, monestir de
Ripollès i Alegre, Pere Pau
Riquelme i López-Bago, Josep
Riquer i Inglada, Alexandre de
Riquer i Morera, Martí de
Riquer i Permanyer, Borja de