A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fort ]    [ Forteza ]    [ Fortuny ]    [ Fos ]    [ Fox ]    [ Frai ]

Els polítics honestos fan els pobles grans, la corrupció traeix la confiança a la democràcia. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fort, Baltasar  (País Valencià, 1570 – Manila, Filipines, 1640)  Frare dominicà. Prengué l'hàbit el 1585. Després de viure a Barcelona, Tortosa i Saragossa, fou destinat a les missions de Pangasinan (Filipines). Es retirà després a Manila per manca de salut. Fou provincial de l'orde el 1618. Després de nova estada a Pangasinan i d'altres missions, on es distingí, tornà a Manila, on fou rector de la universitat de San Tomás i prior del convent de Santo Domingo.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s XIX – Barcelona, s XIX)  Militar. Combaté al costat de Prim contra els carlins i a la guerra d'Àfrica. A la batalla de Tetuan prengué el comandament dels voluntaris catalans quan caigué mort llur cap, Sugrañes. També destacà, al front de les mateixes forces, a la batalla de Wad-Ras.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFort, Joan  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1406 - Escaladei, Priorat, 1464)  Cartoixà mort en fama de santedat. Estudià teologia a l'estudi general de Lleida, i ingressà a la cartoixa d'Escaladei (1425), on exercí una gran influència com a conseller i a través dels seus escrits, alguns dels quals, com Liber Revelationum, es conserven manuscrits.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort, Joan  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Dominic. Professor en diversos convents de l'orde, fou elegit vicari del mestre general dels dominics al Capítol de Dijon del 1333. Dels seus anys de professor de lògica s'ha conservat un tractat, Predicabilia.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fort, Joan Baptista  (València, 1609 – 1685)  Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fort dels Banys, el  (fr: Fort-les-Bains). Nom que adoptà oficialment el municipi dels Banys d'Arles (Vallespir) al començament del s XIX, poc temps després de la seva constitució. El 1840 fou substituït pel d'Amélie-les-Bains. El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort i Bofill, Xavier  (Barcelona, 1940 - )  Escriptor. Fill d'Eufemià Fort i Cogul. Ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort i Cogul, Eufemià  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1908 – Barcelona, 1979)  Escriptor i erudit. Fou un dels primers promotors de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la col·lecció "Analecta Selvatana". Va publicar nombrosos llibres d'erudició i de divulgació sobre aquest monestir i de l'anàlisi del passat del seu poble (més de cinquanta títols), a més d'extensos treballs erudits en revistes. Escriví també poesia. De la seva extensa bibliografia, cal destacar Santes Creus. Notes històriques iInici página descriptives (1930), El beat Claret i l'arquebisbe de Tarragona (1949), Margarida de Prades (1960), El llibre de Valldossera (1968), Santes Creus de l'exclaustració ençà (1972), El senyoriu de Santes Creus (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977), Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979) i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979). Publicà volums de la sèrie "Episodis de la Història", sota els pseudònims d'Artemi Folch i de Francesc A. Miquel. Fou el pare de Xavier Fort i Bofill.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fort i Prats, Jaume  (Reus, Baix Camp, 1874 – 1955)  Escriptor. Fundà el diari "El Heraldo de Reus" (1916) i el setmanari "El Heraldo de Cataluña" (1917). És autor dels llibres de narracions Por tierras africanas (1914), Del teatro de la guerra (1915) i de diverses obres teatrals de caràcter històric.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fort Pius, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, dins l'antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l'indret de l'antic fort Pio, bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou (on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims), pel capità general Pio di Savoia, i enderrocat el 1868. Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal; el 1894, tres anys abans de l'agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d'aquell carrer.

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaFortaleny  (Ribera Baixa Municipi: 4,57 km2, 16 m alt, 1.034 hab (2014). Situat en un terreny pla a la dreta del Xúquer, al sud de Sueca. Els conreus s'estenen per tota la superfície del terme, regats per nombroses sèquies derivades de la sèquia dels Quatre Pobles. El cultiu de l'arròs ha cedit darrerament pas al dels tarongers. La ramaderia ovina i la indústria de la construcció i el sector de serveis, per irradiació de la veïna Sueca, completen l'economia local. La població va créixer de manera continuada des de començament del s XIX i de manera considerable fins al 1950, si bé els darrers anys s'ha estabilitzat. El poble, d'origen islàmic, és a la vora del riu Xúquer; l'església parroquial ésInici página dedicada a sant Antoni Abad. El terme comprèn també el petit enclavament de Matada i els despoblats de Sinyén i el Lliber. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

11 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fortaner, Josep  (Rosselló, 1765 – 1845)  Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan. Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d'Elne.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fortea, Josep  (Calamocha, Aragó, v 1680 – València, v 1750)  Pintor, gravador i arquitecte. Establert a València. Excel·lí en la pintura de flors i fou hàbil en la perspectiva. Entre les seves obres cal remarcar els retaules de l'església valenciana de Sant Nicolau (1726). Gravà un pla topogràfic de València, delineat per Tomàs Vicent Tosca.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fortea, Manuel  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVIII – Madrid, 1825)  Frare franciscà. Exercí diversos càrrecs i fou cronista de Castelló de la Plana. Publicà col·leccions de sermons i un Elogio de San Antonio de Padua, entre d'altres escrits.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fortea i Castelló, Gonçal  (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1929 - )  Escriptor. És autor de contes apareguts a diverses publicacions periòdiques i de la narració Vuelta al hogar (1963). Ha obtingut a Madrid el premi Sésamo de 1962 i a Alacant el concedit per la Biblioteca Gabriel Miró el 1963.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFortea i Guimerà, Daniel  (Bell·lloc del Pla, Plana Alta, 1882 - Castelló de la Plana, 1953)  Músic. Deixeble de Francesc Tàrrega. Féu una carrera brillant de concertista i escriví i publicà obres originals per a guitarra i transcripcions per a aquest instrument.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fortesa, la  (Piera, Anoia Veïnat i antiga quadra, a l'extrem meridional del terme, a la dreta de l'Anoia, al límit amb l'Alt Penedès.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fortesa, la  (Sant Pere Sallavinera, Anoia)  Poble, a l'altiplà de Calaf, al nord-est d'aquesta vila. La seva església parroquial (Sant Joan) depenia de la de Boixadors, amb el qual formà un municipi el s. XIX.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fortesa, son  (Puigpunyent, Mallorca Occidental Possessió (o çon Fortesa), al nord-oest de la vila. Al nord de la casa, al vessant meridional de la mola de Planícia, fou fundada, el 1679, per fra Joan de la Concepció, l'ermita de son (o çon) Fortesa.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza, Josep  (Palma de Mallorca, 1797 – s XIX)  Escriptor i eclesiàstic. Escriví en castellà i en llatí. Fou poeta, erudit i traductor de les faules d'Isop.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forteza i Bover, Jeroni  (Alcoi, Alcoià, 1911 - )  Metge. Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà. Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València. Fou també director i fundador i diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del CSIC i l'Institut d'Investigacions Citològiques de la Caixa d'Estalvis de València. Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Roig, de la diputació de València. Publicà un Atlas of BloodInici página Citology (1964) i també un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomàs Forteza i CortèsForteza i Cortès, Tomàs  (Palma de Mallorca, 1838 – 1898)  Poeta, folklorista i filòleg. De família benestant, va estudiar humanitats al seminari de Mallorca i va exercir durant anys la docència. Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d'instrucció pública de les Balears. Es va iniciar en les lletres escrivint poesies en castellà, però estimulat pel seu cosí i gran amic Marià Aguiló i Fuster, des del 1869 va concórrer als Jocs Florals, on el 1873 va ésser nomenat mestre en gai saber. El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Mil·lenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat. Va escriure Gramàtica mallorquina (1889), la primera gramàtica històrica de la llengua catalana estructurada sobre bases científiques. Es va dedicar amb entusiasme a la recuperació de paraules, refranys i cançons populars mallorquines (n'aplegà unes vuit mil). Col·laborà en publicacions literàries i defensà amb ardor l'ús literari del català i la identitat entre el català de Mallorca i el del Principat i del Païs Valencià. Les seves poesies es basen en poemes històrics. El seu recull de Poesies, en català, en castellà i en llatí, amb un pròleg de Miquel Costa i Llobera, fou publicat a Palma de Mallorca el 1902.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Pinya, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1894 – 1957)  Escriptor. Col·laborà a "La Nostra Terra". Traduí poesies franceses, sobretot de La Bruyère, recollides en el volum Roses de França. És autor del llibre de poemes Dansa de les hores, inscrit dins l'estètica de l'Escola Mallorquina, i d'un estudi sobre la poesia de Joan Alcover.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Pinya, Guillem  (Palma de Mallorca, 1892 – 1943)  Arquitecte, urbanista i polític. Ocupà càrrecs importants a les Illes, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933. Les seves primeres obres demostren la influència d'un tradicionalisme italianitzant (casa d'Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s'aproximà al nou correntInici página de tipus racionalista que s'imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935). Com a historiador de l'art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga. En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma. Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Pinya, Miquel  (Palma de Mallorca, 1888 – 1969)  Escriptor i enginyer de camins. Fou cap d'Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l'Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l'Escola Mallorquina. Publicà els poemes L'estela (1919), L'íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d'òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d'Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d'unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l'assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Valentí, Guillem  (Palma de Mallorca, 1830 – 1873)  Assagista i poeta. Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i a l'Academia de la Historia de Madrid. Formà part del grup de poetes que figuraren a l'antologia Los trovadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic. És autor dels poemes Lo que diu l'oreneta i L'orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894).

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forteza i Valentí, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)  Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari "Las Provincias". Publicà diversos llibres d'assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seuInici página conservadorisme literari romàntic. Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.

27 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàFortià  (Alt Empordà Municipi: 10,79 km2, 8 m alt, 710 hab (2014). Situat a la plana al·luvial empordanesa, entre les conques del Fluvià i la Muga i regat pel rec del Molí, a l'est de Figueres. El principal recurs econòmic del municipi és la ramaderia (bestiar boví i porcí, i avicultura), complementada per l'agricultura de regadiu (blat de moro i hortalisses) i de seca, dedicat principalment als cereals (blat, ordi i civada) i a l'alfals. El poble és al mig de la plana; s'hi destaquen l'església parroquial dedicada a sant Julià, gòtico-tardana; i el casal renaixentista on nasqué la reina Sibil·la de Fortià. Un aiguat destruí, en part, el poble el 1421. Esmentat ja el 971, pertanyia al comtat d'Empúries. El terme comprèn també el poble de Fortianell, a l'oest de la capital municipal. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortià, Bernat de  (Empordà, s XIV - Catalunya, d 1424)  Cavaller. Gràcies al matrimoni de la seva germana Sibil·la (1377) amb el rei Pere III el Cerimoniós rebé favors reials i esdevingué primer majordom del rei (1379) i, més tard, l'any 1382, comarlenc del rei i lloctinent de governador de Catalunya. Representà la petita noblesa i féu d'instrument d'una política reial que tenia per objecte afeblir el poder dels grans nobles. Fou capità general de les forces reials en la rebel·lió del comte d'Empúries. Moribund Pere III (a la fi del 1386) i enemistat amb l'infant Joan (futur Joan I), fugí amb la seva germana del palau de Barcelona i fou assetjat al castell de Sant Martí Sarroca per l'infant Martí (1387). Processat, obtingué el perdó però fou desposseït de les seves propietats, a canvi de les quals rebé una pensió anual de 12.000 sous.

29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fortià-Durban, François de  (Avinyó, Provença, 1631 - Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)  Militar. Com a comandant d'un regiment d'infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setgesInici página de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer. Lluís XIV li enfeudà Fortià i Fortianell (era descendent de Sibil·la de Fortià). Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban. Fou governador d'aquesta plaça des del 1679.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortiana  Nom amb què era coneguda la reina Sibil·la de Fortià.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fortianell  (Fortià, Alt Empordà Poble, a l'oest del cap del municipi. El 1855 hi fou inaugurada una granja escola d'agricultura, promoguda per Narcís Fages i de Romà i patrocinada per la diputació de Girona, amb 125 ha de terreny, la qual al començament del s XX passà a ésser regida pels germans de les Escoles Cristianes.

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fortó, coll de  (Rosselló / Vallespir Coll (784 m alt) dels Aspres, en ple bosc de Calmella, entre la vall del Bulès (Prunet i Bellpuig), la vall de Fontcoberta (Queixàs) i la vall del riu Ample (Calmella).

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fortuny  (Reus, Baix Camp Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou. Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys seixanta. A l'inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny  (Catalunya, s X - Lleida ?, s X)  Prevere. Jutge de tots els cristians de la regió de Lleida, sota el domini del visir Zamega. El 987 definí el plet entre els homes d'Aguinaliu i de Jusseu, al terme de Benavarri.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFortuny  (Catalunya, s XI – s XII)  Magnat. Era padrastre de Bernat Amat de Claramunt, pel seu matrimoni amb Beatriu, vídua de Deudonat de Claramunt. El 1119, vist el fracàs del seu fillastre en la repoblació de Tamarit, el comte Ramon Berenguer III de Barcelona transferí els castells de Tamarit i Cubelles a ell i a la seva muller.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fortuny de Ruescas i Sureda, Jordi  (Palma de Mallorca, 1623 – 1681)  Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d'història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.

95 EUROPA - BIOGRAFIA

Fortuny i de Madrazo, Marià  (Granada, Andalusia, 1871 - Venècia, Itàlia, 1949)  Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s'establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell. Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny. Conreà també el gravat, l'escultura i el disseny de robes i catifes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i de Miralles, Carles de  (Barcelona, 1872 – 1931)  Escriptor, baró d'Esponellà. Escriví obres diverses, divertides i costumistes, com les novel·les Daltabaix (1907), Després del ball (1908), En Poudor (1908) i Miratges (1915), i d'altres com Fantasies. Aplec d'impressions (1905), Els catalans a Bascònia (1906), Pro Pàtria. Estudis polítics i sociològics (1907), Del meu carnet. Gent coneguda (1907) i Aristocràtiques (1910).

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fortuny i de Puigdorfila, Ramon  (Palma de Mallorca, 1739 – 1812)  Cavaller de Sant Joan de Jerusalem. Escriví un Diccionario mallorquín castellano, que ha restat inèdit.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFortuny i de Salazar, Epifani de  (Barcelona, 1898 - 1989)  Arqueòleg. Baró d'Esponella. Fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles. Obtingué el títol d'enginyer agrícola a l'Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l'estat el 1920. A més de nombrosos càrrecs estatals, fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, president de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1940) i del Foment Nacional d'Horticultura (1930). Com a arqueòleg destacà el seu treball a les excavacions ibèriques de Montjuïc (1946) i a les d'una vil·la romana a la seva propietat de Sant-romà (Tiana). Fou responsable de la secció d'arqueologia i de prehistòria de "La Vanguardia".

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i de Sant-romà, Carles de  (Mataró, Maresme, 1815 - Catalunya, s XIX)  Baró d'Esponella, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi. Era fill d'Epifani de Fortuny i van Oosterom i de Teresa de Sant-romà i de Guàrdia.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i Fàbrega, Andreu  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1884)  Violinista. Fou un dels grans concertistes del seu temps. Exercí el càrrec de director del Teatro Real, de Madrid.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marià Fortuny i MarsalFortuny i Marsal, Marià  (Reus, Baix Camp, 11/jun/1838 – Roma, Itàlia, 21/nov/1874)  Pintor, dibuixant i gravador. Fou una de les grans personalitats artístiques del s XIX. Estudià a Barcelona, al taller de Claudi Lorenzale, i després a Roma (1858-60) pensionat per la diputació, on es relacionà amb el grup dels natzarens. El 1860 realitzà un primer viatge al Marroc, d'on procedeix l'entusiasme per la llum i pel color, que des d'aquest moment es caracteritzà l'obra (L'Odalisca). La gran composició La batalla de Tetuan, que li encarregà la diputació de Barcelona, restà inacabada, però mostra l'eficàcia compositiva de l'artista. La seva estada a París, on va conèixer Regnault i Meissonier, enceta dins la seva obra un període de quadres de petit format, que constitueixen una sèrie de teles d'un increïble preciosisme detallista, perfectes quant a tècnica (El col·leccionista d'estampes, L'elecció de model, etc), entreInici página les quals sobresurt La Vicaria (1868-70). En la seva darrera etapa, l'interès per l'expressió dels efectes de llum mitjançant colors purs (El ferrador marroquí) dugué Fortuny a un desenvolupament de la seva obra de caire preimpressionista, que fou interromput per la seva mort prematura.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i van Costerom, Epifani de  (Barcelona, 1796 – 1860)  Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional. El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador. Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d'Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de Carles de Fortuny i de Sant-romà.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fortuny i Vidal, Joan  (Barcelona, 1946 - )  Nedador i jugador de waterpolo del club de Natació Barceloneta. Gran velocista, detingué diverses vegades els rècords d'Espanya dels 100 i 200 metres llisos i dels 200 metres estils. El 1969 obtingué un premi especial pel fet d'haver estat al primer nedador espanyol a aconseguir més de cent participacions en competicions internacionals.

44 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Fòrum Cristianisme i Món d'avui  (País Valencià, 1989 - )  Reunió anual de dos dies convocada per un grup de cristians valencians, que segueix la inspiració i les pautes del Fòrum Home i Evangeli de Catalunya. La llengua oficial és el català i hom té molta cura de les celebracions litúrgiques.

45 CATALUNYA - CULTURA

Fòrum Home i Evangeli  (Catalunya, 1985 – 1995)  Reunió anual de dos dies. Convocada per un grup de cristians catalans, amb la finalitat de tractar temes relacionats amb la presència de la fe en el món actual. Té una mitjana de mil tres-cents participants. Les ponències i les comunicacions són publicades a la revista "Foc Nou". A partir del 1955 adoptà el nom de Fòrum Vida i Evangeli.

46 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFòrum Musical  (Barcelona, 1971 – 1985)  Entitat promotora d'activitats musicals. Sorgida per tal d'alliberar l'Orfeó Català de les servituds purament administratives i empresarials. S'ha destacat en la promoció de les temporades de concerts al Palau de la Música Catalana (1958-84) i en l'organització del Festival Internacional de Música de Barcelona (1976-82). L'any 1980 el Consell Executiu de la Generalitat acceptà el lliurament del 70% de les accions de l'entitat en favor de la Generalitat de Catalunya. Des de l'any 1985 han cessat virtualment les seves activitats.

47 CATALUNYA - CULTURA

Fòrum Vergés  (Barcelona, 1959 - )  Organització adscrita a la Congregació Mariana de la Companyia de Jesús. Creada després de la mort del pare Manuel Maria Vergés S.I., durant molt anys consiliari de la Congregació. Es proposà de constituir una plataforma de diàleg entre religió i cultura. El 1960 va constituir una gran sala d'actes a l'edifici dels jesuïtes al carrer Balmes cantonada Rosselló, on va organitzar conferències, concerts, representacions teatrals i sessions de cine-club, entre altres activitats, i que va esdevenir un important punt de trobada de la resistència cultural contra el franquisme.

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Fòrum Vida i Evangeli  (Catalunya, 1995 - )  Reunions. Nom que d'ençà de la seva onzena convocatòria adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, pèro, ni les característiques ni la finalitat.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fos, Joaquim Manuel  (València, 1730 – 1789)  Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes. Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees. Escriví un notable tractat técnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFosca, la  (Palamós, Baix Empordà)  Caseria, dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, entre el cap Gros i la cala de s'Alguer, prop de l'antic castell de Sant Esteve. És un centre d'estiueig.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fosca, vall  (Pallars Jussà Vall (o de Cabdella), excavada pel riu Flamicell i els seus afluents de capçalera. És una vall d'origen glacial limitada a la capçalera per un circ amb una zona lacustre (estanys de Gento i Tort); segueix el curs del riu en direcció nord-sud, profundament encaixonada entre pics que superen els 2.000 m d'altitud i que la separen de la conca de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana; al sud comunica amb la conca de Tremp pel congost d'Erinyà, que clou la vall en el seu vessant més meridional. El clima és de muntanya, amb precipitacions superiors als 1.200 mm anuals a la capçalera. La vegetació és escassa a les àrees més altes, i de roures i pins a la part baixa. La població viu agrupada en dos municipis: la Torre de Cabdella i Senterada. L'agricultura es limita al conreu de productes hortícoles i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme rural. És coneguda també amb el nom de Ribera del Flamicell.

51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaFossa  (Fenolleda Municipi: 4,43 km2, 488 m alt, 39 hab (2012), (occ: Fòssa, fr: Fosse). De llengua occitana. Situat al vessant sud de la serra de l'Esquerda, entre les valls de la Bolzana i de la Matassa. El sector muntanyós del nord del terme i una gran part de les bagues són cobertes de boscs de rouredes i alzinars. La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles (sobretot vinya per a la producció de vi dolç de qualitat superior de les Corberes del Rosselló) i ramaderes (bestiar oví i boví), i la població, que sempre ha estat escassa, tendeix encara a disminuir. El poble s'enfila per un pendent, al voltant de l'església parroquial. Sota el poble, prop de la riera de la Matassa, hi ha el nucli, més modern, de les Cabanes, antic caseriu; sobre la riera es troba l'antic molí de Perles. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFossà, Francesc de  (Perpinyà, 1726 – 1789)  Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l'ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fossa, platja de la  (Calp, Marina Alta Platja de la costa, al nord del penyal d'Ifac.

54 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fossa del Gegant, pic de la  (Conflent / Ripollès Cim (2.805 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Carançà de les comes de Noucreus i de Vaca, entre els colls de Noucreus i de Carançà.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fossar de les Moreres, el  (Barcelona, Barcelonès Antiga fossa comuna, en que foren enterrats els patriotes catalans que moriren defensant Barcelona durant el setge filipista que culminà l'Onze de setembre de 1714. Situat prop de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. A la darreria del s XVIII la seva superfície fou empedrada i, en part, edificada. D'ençà de la Renaixença es convertí en símbol de les llibertats catalanes perdudes, i s'hi celebren actes de caire patriòtic.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fossas i Martínez, Juli Maria  (Barcelona, 1868 – 1945)  Arquitecte (1890). Fill de Modest Fossas i Pi. Ocupà diversos càrrecs municipals a Barcelona, Malgrat, el Masnou i Arenys de Mar. En les seves obres, que es mouen dins el corrent modernista, s'observa, sovint, la influència de Gaudí com la casa de veïns del carrer de Llúria núm. 80, a Barcelona (1907), d'una altra casa al mateix carrer núm. 129 (1907), i de la vil·la Sant Rafael de Tarragona (1912), d'un modernisme més contingut.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFossas i Pi, Modest  (Barcelona, 1834 – 1904)  Arquitecte. Mestre d'obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860. Membre de la Societat Econòmica d'Amics del País (1877), tingué càrrecs importants, com el de president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya. És ben conegut el seu projecte per a la xarxa de clavegueres de Barcelona (1884). A més d'alguns edificis com les Escoles Pies de Sant Antoni (1866), la soledat d'Igualada, etc. Publicà Tratado de la policía y obras públicas urbanas (1872).

58 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Fotogramas & Video  (Barcelona, 1946 - )  Publicació cinematogràfica en castellà. Dedicada a la crítica i al comentari dels fets cinematogràfics. Primerament fou quinzenal, i després setmanal. Des del 1973 ha pres el nom de "Nuevo Fotogramas". Ha tingut èxit popular i, sobretot a la segona època, ha adquirit una certa intenció crítica.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fou, el  (Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental Poble (ort trad: Alfou), a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta. El centre és l'església parroquial de Sant Julià, obra del 1142, engrandada al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941. Vora l'església ha estat construïda modernament una urbanització.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fou, gorges de la  (Arles / Montferrer, Vallespir)  Congost profund i espectacular, obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l'esquerra. Té una longitud d'uns 2 km, una profundidat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d'1 m. Han estat condicionades per ésser visitades.

61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fou, la  (l'Esquerda / Sant Pau de Fenollet, Fenolleda)  Congost de l'Agli, per on el riu, just després de l'aiguabarreig amb la Bolzana, s'obre pas a través de l'alineació calcària de la serra de l'Esquerda, que separa les valls de l'Aglí i de l'Adasig. A l'entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la fontInici página Calda o font de la Fou, d'aigua sulfurada càlcica d'aplicació mèdica.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fouché, Pere  (Illa, Rosselló, 1891 – 1967)  Lingüista. Fou professor universitari a Grenoble (1923-26), Estrasburg (1926-31) i París (1931-63), i membre corresponent de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Deixà obres importants, com Phonétique historique du Roussillonnais (1924), Morphologie historique du Roussillonnais (1924), La diphtongaison en Catalan (1925), Études de phonétique générale (1927) i Traité de prononciation française (1956).

63 EUROPA - BIOGRAFIA

Foulché-Delbosc, Raymond  (Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)  Hispanista. Fundà i dirigí la "Revue Hispanique" (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d'investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda (1911) i d'Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d'un Abrégé de grammaire catalane (1902). Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l'edició, que restà limitada a alguns fragments.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fourrat i Vallier, Isidor  (València, 1845 – 1915)  Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques. Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foxà, Miquel  (Barcelona, s XIX)  Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d'Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l'agricultura. Presidí l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFoxà, Ramon  (Barcelona, s XVIII - Itàlia, s XVIII)  Jesuïta. A l'expulsió de la Companyia de Jesús, emigrà a Itàlia, on exercí l'ensenyament. Publicà algunes obres teològiques.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foxà i Riberes, Isabel  (Catalunya, s XVI)  Erudita. Molt entesa en llengúes clàssiques i en ciències. Gaudí d'especial fama per les seves disertacions pronunciades a la catedral de Barcelona, i a Roma davant el papa Pau III.

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Foxonet, Emili  (el Soler, Rosselló, 1890 – Perpinyà, 1972)  Escriptor i militar. Oficial d'artilleria, en jubilar-se es dedicà intensament al conreu de la llengua i de la poesia catalanes. Fou tresorer del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i després de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans. És autor dels llibres de poesia titulats Somnieigs poètics (1964), Esfullament d'ànima (1966), Itinerari espiritual (1968) i Últims cants (1971). La seva obra d'estudi consta d'una Gramàtica catalana (1969) i d'un Assaig sobre la versificació catalana clàssica i moderna (1970).

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foyé i Ràfols, Marià  (Barcelona, 1904 – 1937)  Aviador. Fou professor de l'Escola del Treball i periodista. Impulsor del vol sense motor i a vela a Catalunya (grup Falziots, 1931), va participar en les Setmanes de Vol sense Motor (Puigcerdà, 1932; Montseny, 1933, i Sabadell, 1934). Aquest darrer any féu un nou rècord d'Espanya de permanència a l'aire, i el 1936 esdevingué tècnic dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat. Morí a Barcelona, on va ésser traslladat urgentment quan fou ferit de mort a Belchite (Aragó, 19/oct/1936). Va escriure Resum d'aviació (1934), primer llibre sobre aquesta matèria publicat a Catalunya.

70 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaFoz, Brauli  (Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1791 - Borja, Aragó, 1865)  Escriptor. Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià. El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any se n'anà a França. En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra (1835-62). Fundà a Saragossa el periòdic "El Eco de Aragón" i el dirigí (1837-42). Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d'història i la novel·la Vida de Pedro Saputo (1844), i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foz i Sala, Màrius  (Barcelona, 1929 - )  Metge. Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona. Ha estat nomenat professor de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980). Ha estat president (1971-73), de l'Associació d'Endocrinologia i Nutrició de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i director de les revistes "Endocrinología" (1977) i "Medicina clínica" (1983). Ha estat designat membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1985). Ha publicat més d'un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, preferentment d'endocrinologia.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foz i Tena, Amadeu  (Lécera, Saragossa, Aragó, 1913 - Barcelona, 1993)  Metge llicenciat a Barcelona el 1939; cap de la secció de bacteriologia de l'Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Médica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l'OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959). Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d'un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià iInici página les resistències en el tractament amb antibiòtic.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Fradera i BarcelóFradera i Barceló, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1952 - )  Historiador. Fou professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d'aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra. Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del s XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat. Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 (1987), Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 (1992) i Jaume Balmes. Els fonaments racionals d'una política catòlica (1996). Ha estat director de l'obra La gran transformació, 1790-1860 (1997), volum 6è de la col·lecció Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans.

74 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CincaFraga  (Baix Cinca Municipi i capital de la comarca: 437,64 km2, 118 m alt, 14.926 hab (2014). Estès per una ampla zona de la vall del Cinca, des dels altiplans occidentals del Segrià fins al sector oriental dels Monegres, en terres aragoneses. Al terme hi ha grans extensions de bosc i pastures. Hi abunden també els conreus de secà (cereals -ordi, civada i blat-), i el regadiu (arbres fruiters -pereres, pomers i presseguers-, blat de moro, farratge i hortalisses) que és alimentat pel canal d'Aragó i Catalunya. Vers el 1950 desaparegueren les famoses figues de Fraga, seques, de tradició morisca. La ramaderia de llana i algunes activitats industrials agropecuàries (pinsos, molins d'oli i farineres) i de materials per a la construcció completen l'oferta econòmica del municipi, afavorit per la seva privilegiada situació en les comunicacions entre Barcelona i la Meseta peninsular. La ciutat, d'origen pre-romà, s'estén a banda i banda del Cinca, el nucli antic en un turó coronat per l'església de Sant Miquel...  Segueix... 

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fraga  (Barcelona, Barcelonès Antic nom de Cantunis.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFraga  (Cocentaina, Comtat Raval de la vila (o Fraga dels Abats), a l'est del nucli antic. Lloc de moriscs (68 focs el 1602), propietat del convent de Sant Miquel dels Reis de València, el 1535 hom hi erigí l'església de Sant Roc. El 1616 fou annexat a Cocentaina.

77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Fraga  (Castelló de la Ribera, Ribera Alta Despoblat, que dóna nom a una partida rural.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fraguerau  (Ulldemolins, Priorat Congost del riu de Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant. Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d'una bona part del Montsant, entre l'ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs. Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l'ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Frainos, riu de  (Comtat / Marina Baixa / Alcoià Afluent dretà del riu d'Alcoi (o riu de Penàguila), que neix al port de Confrides, passà pels termes de Penàguila i Benilloba i desemboca al seu col·lector prop de Cocentaina. Rep, per la dreta, el barranc de Seta.

80 CATALUNYA - LITERATURA

Fraire de joi e sor de plaser  (Catalunya, s XIV)  Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del s XIV. La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d'exposició.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaFraisse, Francesc  (Rosselló, 1800 - Seta, Llenguadoc, 1873)  Agrònom. Fou membre actiu del consell municipal de Perpinyà en 1830-48. Fundà a la ciutat d'Escola Industrial. Introduí els pous artesians a la regió i fou un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

82 ANDORRA - GEOGRAFIA

Framiquel, port de  (Encamp, Andorra Veure> Envalira, port d'.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franc  (Catalunya ?, s IX)  Personatge. Apareix amb el títol de vescomte de Barcelona en temps de Guifré I el Pilós. No ha estat establerta cap relació entre ell i Ermemir, del qual sembla davallar la nissaga vescomtal de Barcelona.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Franc, Joan  (València ?, s XIV – s XV)  Arquitecte. Actiu a l'obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament. El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda. Hom l'anomena sovint, segurament per error, Josep.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franc, Narcís  (Barcelona, s XIV - a 1397)  Mercader. El 1374 era oïdor de la generalitat de Catalunya. Traduí per primera vegada al català el Corbatxo de Boccaccio, força defectuosa i amb molts italianismes de lèxic i sintaxi. En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se'n conserva cap exemplar. Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B. Moll.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFranc, Rafael  (Barcelona, s XVI - s XVII)  Economista. Era eclesiàstic i, segons Pierre Vilar, possiblement convers. El Consell de Cent l'envià a Madrid (1611?) per tal de gestionar l'autorització per a devaluar la moneda barcelonina i evitar que s'arruïnés, com la castellana. El 1615 retornà a Barcelona.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Franc i Estalella, Antoni  (Igualada, Anoia, 1778 – 1855)  Guerriller. Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès. Juntament amb el manresà Maurici Carrió dirigí els sometents que venceren les tropes franceses als combats del Bruc (jun/1808). Des de llavors lluità en diverses accions i fou batlle d'Igualada. Posteriorment, el 1814, entrà a l'exèrcit regular com a coronel d'infanteria. Des del 1902 figura a la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

França  (Espinelves, Osona Veïnat (840 m alt), al nord-est del poble, prop de la riera de Serrallonga.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

França  (Arbúcies, Selva Veïnat, al sud de la vila.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

França  (el Vendrell, Baix Penedès Barri, a la dreta de la riera de la Bisbal.

91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaFrança, guerres amb  (Catalunya-Aragó, s XIII - s XIX)  Conflictes armats sorgits entre França i la corona catalano-aragonesa. La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades: així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans (croada albigesa), al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d'Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya (1284-85). Més tard les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit (guerra del Rosselló); no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493. Carles V de França intentà recuperar el Rosselló (1542), però els francesos es retiraren en fracassar el setge de Perpinyà. Al s XVII hi hagué nous...  Segueix... 

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

França, la  (Barcelona, Barcelonès)  Nom popular de la barriada obrera (o la França Xica), construïda la segona meitat del s XIX al vessant septentrional de Montjuïc, entre el Poble Sec i la plaça d'Espanya i fora del traçat del pla Cerdà. A partir del 1877 formà part del districte municipal anomenat l'Eixample de Santa Madrona; hom hi edificà una església (Santa Madrona), convertida en tinença parroquial el 1888; incendiada a la Setmana Tràgica, fou reconstruïda el 1916.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Francàs, el  (el Vendrell, Baix Penedès Veïnat, al voltant del mas del Francàs, vora la costa, a ponent de Coma-ruga (platja del Francàs). En aquest indret, al límit amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès), hi havia hagut l'antic estany del Francàs, actualment dessecat.

Anar a:    Fort ]    [ Forteza ]    [ Fortuny ]    [ Fos ]    [ Fox ]    [ Frai ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -