A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sist ]    [ Sitges i ]    [ Siurana d ]    [ So, E ]    [ So N ]    [ Sobr ]

Escriure en català és un drama en diversos actes. (Joan Sales i Vallès)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sist, Joan  (Catalunya, s XIV – s XV)  Escriptor i eclesiàstic. Les seves obres resten perdudes. Hom sap que escriví un entremès, amb música de Joan Pérez de Pastrana, que fou representat a València en ocasió de la visita que hi féu el rei Ferran I.

2 CATALUNYA - CULTURA

Sistema Bibliotecari de Catalunya  (Catalunya, v 1980 - )  Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. Constituït per la Biblioteca de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres docents —biblioteques universitàries i biblioteques de centres d'ensenyament noInici página universitari— i les biblioteques especialitzades. Informació i funcionament

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

situació del Sistema Ibèric ValenciàSistema Ibèric Valencià  (País Valencià Part del Sistema Ibèric, que afecta el nord i el centre del País Valencià, formant l’esquelet del relleu amb alineacions de rumb sovint nord-oest - sud-est, però amb més interferències i menys nitidesa que altres sistemes, com el pirinenc o el bètic. Anomenat també Sistema Celtibèric, presenta un sòcol hercinià afectat pel plegament, però una estructura alpina predominant. Hom divideix el sistema en branca externa, oriental o aragonesa (que ateny el nord del País Valencià), depressió terciària i branca interna, occidental o castellana, que alguns anomenen Serralada Hespèrica i que arriba a la latitud de Gandia. A l’extrem septentrional del País Valencià l’estructura es disposa de nord-oest a sud-est, és a dir, en la direcció típica, que gira cap a l’est en l’anticlinal de Vallibona, i llavors cap al nord-est a l’aspra contrada de Benifassà, que ja enllaça amb les línies del Montsià. Més al sud corren amb rumb ibèric els anticlinals de Vilafranca del Maestrat i...  Segueix... 

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sistema Pre-bètic Valencià  (País ValenciàVeure> Pre-bètic, Sistema.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sister i Cubells, Joan Josep  (el Grau de València, 1828 - Venta la Encina, Castella, 1885)  Navilier. El 1884 fundà la Companyia Valenciana de Navegació, de la qual fou director.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sisternes i d'Oblites, Jeroni  (País Valencià, s XVII – València, 1671)  Frare trinitari. Ocupà diversos càrrecs a l'orde, entre ells el de provincial. Publicà alguns dels seus sermons.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSisternes i Feliu, Manuel  (Castelló de la Plana, 1728 – Madrid, 1788)  Polític i economista. Va estudiar dret a la Universitat de València. Durant molts anys va ésser fiscal de l'Audiència de Barcelona. En aquest càrrec va intervenir en la supressió del dret de la bolla (1768-70), pronunciant-se en sentit favorable, d'acord amb la Junta de Comerç de Barcelona. Posteriorment va ésser "alcalde de casa y corte" a Madrid i fiscal del civil del Consell de Castella; va intervenir aleshores en la laboriosa gestió de l'informe sobre la llei Agrària i presentà a la Junta encarregada de redactar-la la Idea sobre la ley agraria, publicada el 1786.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sisteró  (les Pallargues, Segarra Poble (ant: Sesteró), a l'esquerra del Sió. A l'antiga església parroquial, dedicada a sant Salvador i que més tard depengué de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sistra, puig  (Llanars / Molló / Setcases, Ripollès Massís muntanyós (1.988 m alt) de la vall de Camprodon, contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m alt), que separa les conques del Ter, del Ritort i és termenal dels tres municipis.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sistrells  (Badalona, Barcelonès Barri residencial obrer, situat en el sector dit Carig, al nord del centre urbà, del qual és separat per l'autopista de Barcelona a Mataró. Al començament del s. XX aquest antic veïnat era format per masies i algunes torres d'estiueig dels barcelonins.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sit, penya del  (Montfort / Petrer, Vinalopó Mitjà Cim (1.103 m alt) de la serra del Sit, termenal dels dos municipis. L'alineació muntanyosa, de direcció sud-oest - nord oest, separa les conques del Vinalopó i de la rambla de les Ovelles.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSit, puig del  (Almenara, Plana Baixa Un dels turons (110 m alt) que limita orogràficament el Camp de Morvedre i la Plana, a l'est de la vila, damunt l'estany d'Almenara.

12 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GarrafSitges  (Garraf Municipi: 43,87 km2, 10 m alt, 28.269 hab (2015). El terme municipal s'estén al llarg de la costa del massís de Garraf, fortament articulada, amb un continu de penya-segats, només tallats per petites cales com ara les del poble del Garraf i la cala Morisca (Vallcarca). Inicialment fou un nucli agrícola (viticultura) i mariner. Els conreus (secà) han estat reduïts a la vinya, que havia donat lloc a l'elaboració d'aiguardent i de malvasia, productes d'exportació cap a Amèrica. A la fi del s XIX, a conseqüència de les plagues vitícoles, l'economia basculà vers la indústria. Començà la del calçat (40.000 dotzenes de parells de sabates l'any 1876); el 1953 encara representava el 50% de la població industrial. En l'actualitat els subsectors industrials amb un major dinamisme són els de la construcció i dels materials per a aquesta indústria, seguits pels de les pells i la confecció, la indústria metal·lúrgica, la de la fusta i l'alimentària. Un cas a part és l'obtenció de ciment; aquesta...  Segueix... 

13 CATALUNYA - ART

Sitges, escola de  (Sitges, Garraf, fi del s XIX – inici s XX)  Grup de pintors paisatgistes. En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s'hi establí definitivament l'any 1880. Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l'obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell. El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l'impressionisme, era el contrapès dins l'art català al realisme melangiós de l'escola d'Olot. Pràcticament tots els pintors d'aquesta tendència participaren en l'exposició d'art que constituí la primera Festa Modernista de Sitges (1892), promoguda per Santiago Rusiñol, que passà a ésser cap indiscutible de la vida artística sitgetana, on creà un focus modernista que ja ultrapassava, però, l'estètica de l'escola inicial.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSitges, Guillem  (Catalunya ?, s XIV)  Frare franciscà. El 1330 fou encarregat pel papa Joan XXII de resoldre el conflicte de jurisdicció plantejat per Marsovià, patriarca dels jacobites, que havia constituït un cisma.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sitges, les  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Llogaret (o les Sitges de Florejacs), al nord del poble, centrat en l'església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d'origen medieval, força ben conservat. Formava part del comtat d'Urgell.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sitges de Burjassot, les  (Burjassot, Horta)  Antigues sitges de blat de València, destinades a assegurar el proveïment de la ciutat, començades dins el terme de Burjassot, el 1573. Són 41, excavades a la roca, amb una cabuda total de 45.667 hl. Al centre de l’esplanada on foren construïdes s’alça una creu esculpida el 1580 per Jeroni Munyós. Al s XVII hi fou construïda la capella de Sant Roc (que l’arquebisbe Juan de Ribera dedicà a la Mare de Déu del Cap).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sitges i de Vidal, Josep  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 14/ago/1714)  Cavaller. El 1687 era Oïdor Militar de la generalitat. S'enfrontà amb el virrei espanyol, marquès de Leganés, en la protesta per unes exaccions indegudes fetes pels militars a la vila de Centelles. Poc després censurà durament la conducta del virrei per la compra o permuta d'uns llocs de la frontera del Rosselló. El cas motivà un escàndol notable, que provocà un decret destituint Sitges del seu càrrec a la generalitat. Aquesta mesura dràstica alçà una gran protesta del Consell de Cent de Barcelona. Pel mai/1688 Carles II hagué d'anunciar que Sitges podia reintegrar-se a la generalitat, i així ho féu fins a la fi del seu mandat. El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V. Restà a Barcelona durant el setge. A la matinada del 14/ago/1714 fou un dels prohoms que, malgrat ser ja d'edat, es llançaren al contraatac per expulsar els borbònics del baluardInici página de Santa Clara. Morí en la lluita.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sitges i Grifell, Joan Blai  (Maó, Menorca, 1842 - Arnao, Astúries, 1919)  Historiador. Director general de duanes. Publicà Las mujeres del rey D. Pedro I de Castilla (1910), La muerte de D. Bernardo de Cabrera (1911), Enrique IV... (1912) i El monasterio de religiosas benedictinas de San Pelayo el Real de Oviedo (1913).

19 CATALUNYA - CULTURA

Sitges Teatre Internacional  (Sitges, Garraf, 1991 - )  Festival de teatre. Continuació del Festival Internacional de Teatre de Sitges. Des del 1991 l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival. Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991. L’any 1993 el festival amplià els àmbits de treball. Així, es crearen els cicles Paraula d’Autor, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors (1999) o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’Espanya (2000). L’any 2004 la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya decidí traslladar l’esforç inversor en la nova creativitat teatral cap al Festival Temporada Alta de Girona i cap a un nou festival...  Segueix... 

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sitjà i Pineda, Francesc  (Barcelona, 1880 – 1940)  Poeta. Fou l'autor d'una bona part de les cançons infantils que musicava Narcisa Freixas. Del grup de Josep Carner, la seva poesia respon al simbolisme del moment: Poemes (1911), L'ànima oberta (1922) i Poemes diversos (1929).

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sitjar, el  (Gavà, Baix Llobregat Veure> Bruguers.

22 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSitjar, el  (Rabòs d'Empordà, Alt Empordà)  Despoblat, situat prop de l'Orlina, aigua amunt de Rabós.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sitjar, el  (Camprodon, Ripollès)  Important masia i església, al nord-est de l'antic terme de Freixenet de Camprodon, dins l'antiga demarcació de Creixenturri. Era una antiga vil·la rural (s XI). L'església de Sant Bartomeu és romànica, i s'hi venera també la Mare de Déu de Gràcia.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sitjar, pantà del  (Onda / Ribesalbes, Plana Baixa Embassament del Millars. En funcionament des del 1958. Té una capacitat per a 52,3 milions de m3 i ha regularitzat considerablement el curs del riu. S'aprofita per als regatges destinats sobretot als tarongers.

26 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sitjar, Pere  (Illes Balears, s XV - Roma, Itàlia, s XV)  Teòleg mercedari. Fou catedràtic de teologia a Lió i a la universitat de Barcelona. Ocupà el càrrec de vicari general de l'orde, residint a Roma.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sitjar, Sebastià  Veure> Roure, Sebastià.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sitjar i Bulcegura, Joan  (Castell d'Aro, Baix Empordà, 1850 – 1899)  Poeta. Propietari rural, col·laborà al "Calendari Català", "La Gramalla", "La Renaixença", etc. Amic de Verdaguer i Mistral, conreà la poesia de tipus popular, especialment el romanç i la corranda. Les seves composicions més famoses foren L'Angeleta (1876) i La festa de Santa Cristina d'Aro (1877).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sitjar i Ruata, Pau de  (Estada, Aragó, 24/jun/1747 – Barcelona, 21/ago/1831)  Bisbe de Barcelona (1808-31) (o de Sichar). Fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i després titular. Per tal de no haver d'acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pelsInici página bisbes (la majoria de seus catalanes) refugiats a l'illa. Com sigui que, gràcies a un prèstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s'unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort. Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una pastoral laudatòria, però fou inclós a la llista de proscripció que els liberals barcelonins presentaren a les autoritats en saber-se l'abolició de la constitució a Nàpols per les tropes austríaques. El bisbe, que era a Sant Gervasi, ja no tornà a la ciutat, sinó que fugí a Esparreguera i d'allí al seu poble natal. D'allí estant, renuncià a la seu, però la renúncia no li fou acceptada a Roma. Havent retornat a la seva seu el 1824, escriví una duríssima pastoral contra els liberals.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sitjar i Sobrevia, Miquel  (Barcelona, 1861 – 1910)  Metge. Tingué una actuació sobresortint dins l'excursionisme català. Col·laborà a revistes profesionals. És autor de treballs mèdics remarcables.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sitjó i Carbonell, Jaume  (Valls, Alt Camp, s XIII - Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 18/oct/1351)  Eclesiàstic i escriptor. Era canonge de Lleida (1322) i més tard vicari general. Fou successor de Ferrer Colom al bisbat de Lleida (1341-48). Per mort del seu predecessor, Bernat Oliver, passà a la diòcesi de Tortosa (1348-51) on donà una important constitució (1350) per a l'elecció del prior. És autor d'algunes constitucions (1343) i d'un llibre perdut que demanà la reina Violant de Bar, protectora seva. És autor d'una Cigonina o art de desfer maleficis. Establí un benifet per mantenir tretze estudiants vallencs a l'Estudi General de Lleida. Morí fent la visita pastoral. El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó.

35 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSiurana  (Alt Empordà Municipi: 10,50 km2, 33 m alt, 152 hab (2015). Situat a la depressió empordanesa, en una plana al·luvial entre la Muga i el Fluvià, a les vores del canal Sirvent, al nord-est de la ciutat de Girona. Les antigues llacunes, com els estanys de Siurana, han estat dessecades. L'agricultura ocupa tot el territori, amb predomini de la trilogia cereals, blat de moro i userda; havien tingut importància els conreus d'oliveres i vinyes. Complementen l'economia lesInici página activitats derivades del sector agrícola i la ramaderia. Població en descens. El poble és a la vora del rec Sirvent. Església parroquial de Santa Coloma. Restes de l'antic castell de Siurana. El municipi comprèn, a més, el lloc de Baseia. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Siurana, Jaume  (València, s XVI)  Poeta. Pertany a la nodrida escola satírica que es produí al seu temps a València. Amb Martí Pineda i Joan Valentí compongué el Procés o disputa de viudes i donzelles.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Siurana, pantà de  (Cornudella de Montsant, Priorat)  Pantà, que embassa les aigües del riu de Siurana, a la seva confluència amb el barranc de l'Argentera. Construït (1965-74) pels regants del pantà de Riudecanyes per nodrir-lo (aquests dos pantans són comunicats pel canal de Siurana, per sota de les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta), té 12.300.000 m3. La resclosa té 51 m d'altitud i 260 metres de llargada.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Siurana, riu de  (Priorat Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà de l'Ebre. Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró (Baix Camp); entra al Priorat pel de Cornudella, on s'encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d'Argentera; en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana. Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l'esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important, el riu de Montsant (que neix també a les muntanyes de Prades i corre en gran part paral·lelament a banda i banda del massís de Montsant). Fa de termenal entre el Molar i el Masroig i entra al terme de Garcia, on rep per l'esquerra la riera dels Guiamets, procedent de les muntanyes de l'Argentera i de Llaberia, al baix Priorat, i on desemboca al seu col·lector després de recòrrer uns 50 km.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSiurana de Prades  (Cornudella de Montsant, Priorat Poble (737 m alt). L'església parroquial (Santa Maria) és un edifici romànic dels s XII-XIII i s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Aigua, també romànica. El seu terme comprenia des de Vimbodí i l'Espluga de Francolí, al nord, fins a Pradell de la Teixeta, Escornalbou i Mont-roig del Camp, al sud. Quan Tortosa caigué en poder de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1148), s'hi refugià un valí àrab, que resistí en aquelles serres de Prades fins al 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellet, el qual fou el primer castlà i governador del castell de Siurana i de la marca de Siurana. Siurana es convertí així en el darrer territori del Principat de presència musulmana.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Siurana i d'Ossó, Joan Baptista  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1786 - Barcelona, s XIX)  Militar i erudit. Estudià a Tortosa, Osca i Saragossa. El 1808 ingressà en l'exèrcit per a combatre els francesos; defensà Mequinensa, i en retre's la vila fou fet presoner i dut a França (1810). Alliberat (1813), exercí diversos càrrecs militars. Traslladat a Barcelona, redactà un Diccionario corográfico del Principado de Cataluña, acabat el 1825 i que restà inèdit.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Siurana i Zaragoza, Antoni  (Lleida, 23/feb/1943 - )  Polític. Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Barcelona. Membre de la Comissió Executiva Nacional del PSC; fou elegit alcalde de la ciutat de Lleida el 1979, i restà en el càrrec fins que una moció de censura l'apartà, el 1987. Tanmateix tornà a ser elegit en les següents eleccions municipals (1989), i s'hi ha mantingut fins al 2003, en que fou nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (fins al 2006). Diputat al Parlament català des del 1983.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Siuranella  (Cornudella de Montsant, Priorat Morrot (809 m alt) de les muntanyes de Prades, que domina el torrent d'Estopinyà, enfront del cingle de Siurana de Prades.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSiuret  (Vidrà, Ripollès Poble, al vessant meridional de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges, format per un conjunt de masos i per l'església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l'antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Siurí i Navarro, Marcel·lí  (Elx, Baix Vinalopó, 1654 - Còrdova, Andalusia, 1731)  Teòleg. Fou bisbe d'Orense (1709) i de Còrdova (1718). És autor de bon nombre d'escrits en llatí, de caràcter religiós i filosòfic.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sivatte i de Bobadilla, Maurici de  (Arenys de Mar, Maresme, 1901 – Barcelona, 1980)  Polític i advocat. Portà el títol de marquès de Valbona. Sotscap carlí de Barcelona durant la Segona República, en acabar la guerra civil de 1936-39 esdevingué cap regional carlí de Catalunya i més tard vocal de la Junta Nacional Carlista. Per discrepàncies amb Manuel Fal Conde, secretari general del partit, se n'apartà i creà, en un aplec carlí a Montserrat (abr/1958), l'anomenada Regencia Nacional y Carlista de Estella.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sivera, Mestre de Joan  (País Valencià, s XV)  Pintor anònim. Nom amb què era conegut fins ara l'autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València). Deixeble del Mestre de l'Olleria o bé la mateixa persona que aquest, ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d'Alzira i les seves germanes (Museu de la Seu de València). Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l'obra atribuïda a Antoni Peris.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sivilla i Gener, Tomàs  (Calella, Maresme, 1817 – Girona, 1906)  Bisbe i jurista. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i, més tard, hi fou catedràtic de cànons (1847-51). Fou rector del Seminari de Barcelona del 1850 al 1854; el 1859 obtingué una canongia. El 1871 el papa el nomenà prelat domèstic, i elInici página 1878 esdevingué bisbe de Girona. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i Legislació i de Bones Lletres. És autor d'escrits diversos, com El primado de Tarragona (1858) i Apuntes históricos sobre el hospital de Barcelona (1880).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sixena, mestre de  (Catalunya ?, s XIV)  Pintor d'identitat desconeguda que col·laborà amb els germans Serra en el retaule, dedicat a la Verge, que es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya procedent del monestir aragonès de Sixena. L'obra presenta una estreta relació amb l'art de Jaume Serra.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Slabý, Rudolf  (Cernosice, Bohèmia, 25/gen/1885 - Praga, Txèquia, 2/jul/1957)  Catalanòfil txec. Estudià filologia romànica i, sorprès per la guerra mundial viatjant per Espanya, s'establí a Barcelona (1914). Col·laborà a l'Enciclopèdia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual i d'altres. El 1926 tornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l'Estatut i l'obra cultural de la República Espanyola.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Slèvia, Fabià  Veure> Puigserver i Plana, Fabià.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ismael Smith i MaríSmith i Marí, Ismael  (Barcelona, 16/jul/1886 - Nova York, EUA, 1972)  Escultor, dibuixant i gravador. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i amb Querol, Vallmitjana, Llimona i Benlliure. Treballà als tallers de Rafael Atché i Pere Carbonell. Premiat en un concurs d'artistes novells de l'Ateneu Barcelonès (1903), el 1906 exposà a la Sala Parés i participà en l'Exposició d'Arts i Lletres Catalanes als locals de la Lliga Regionalista. Fou premiat amb segona i tercera medalles a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907) per les seves caricatures en dibuix i en escultura, i amb segona medalla, a la Sisena Exposició (1911). Pensionat per l'ajuntament anà a París el 1910, any en que formà part de la junta fundacional de Les Arts i els Artistes i en que exposà al FaiançInici página Català; estudià a l'École Nationale des Arts Décoratifs, de París (1913-14), i viatjà per Anglaterra i els EUA, on l'any 1918 s'establí definitivament a Nova York, on assolí un cert renom. Retornà...  Segueix... 

47 EUROPA - BIOGRAFIA

So  (Llenguadoc, França, s XIII - Catalunya, s XV)  Llinatge noble. Originari del castell de So, al Donasà, la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya. Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson (forma francesa de So), marquès de Bonac. A una altra línia pertangué Estefania de So, filla d'Arnau (I) de So i germana d'Arnau (II) de So.

48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

So, Arnau (I) de  (Catalunya Nord, s XIII)  Castlà de So i de Queragut. Fou pare d'Arnau (II) i d'Estefania de So.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

So, Arnau (II) de  (Catalunya Nord, s XIII)  Castlà de So i de Queragut. Fill d'Arnau (I) i germà d'Estefania.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

So, Arnau (III) de  (Catalunya Nord, s XIII – 1308)  Fill d'Estefania de So. El 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbalador i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut. Tenia també Font-rabiosa i Sautó. Amb la seva muller Geralda de Cortsaví fou pare de Bernat (IV) de So i de Cortsaví.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

So, Bernat de  (Catalunya Nord, s XIV - d 1358)  Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calça i Millars. Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III deInici página Catalunya-Aragó, que el féu conseller i majordom seu. Fou pare de Joan de So i de Bulteró.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

So, Dolça de  (Catalunya, s XII - v 1198)  Darrera comtessa de Pallars Jussà (v 1177-92). Filla de Bernat Ramon de Pallars Jussà i, per tant, cosina germana d'Arnau Mir de Pallars. A la mort de Valença, filla de Ramon VI, comte de Pallars Jussà (1174-77), el comtat fou regit per ella, la qual féu donació del seu comtat a Alfons I del casal barceloní i en dugué a terme la ratificació el 1192.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So, Estefania de  (Catalunya Nord, s XIII)  Filla d'Arnau (I) de So i germana d'Arnau (II), castlans de So i de Queragut, als quals succeí. Fou casada amb Bernat de Llo (o d'Alió) i foren pares d'Arnau (III) de So.

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So, Guillem de  (Llenguadoc, França, s XIII - Rosselló ?, 1308)  Noble. El més antic amb aquest cognom. Era fill de Bernat de Llo i d'una pubilla So, filla d'un Arnau, de la qual prengué el cognom. Aquest procedia del castell de So (avui Usson, a l'actual departament francès de l'Arieja), en territori llenguadocià. Rebé de Jaume I (1260) els llocs d'Èvol i Saorra, així com el castell d'Eus, al Conflent, la castellania de Puigbalador (Capcir) i la meitat del lloc d'Estavar (Cerdanya). El 1266 li eren cedits els castells de So i de Queragut. Assistí a l'homenatge prestat per Jaume II de Mallorca-Rosselló a Pere II el Gran (1278). Es veié embolicat a les lluites entre el seu nou rei, l'esmentat Jaume II, i els comtes de Foix, dels quals era també vassall. Casat amb Gueraua de Cortsaví, germana d'Arnau de Cortsaví, deixà diversos fills. El seu hereu principal fou l'anomenat Bernat.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

So, Guillem de  (Conflent ?, s XIV - Illes Balears ?, s XIV)  Cavaller. El 1343 era castellà de la fortalesa de Pollença (Mallorca). Es negà a lliurar-la a Pere III, quan aquest havia envaït Mallorca, per desposseir JaumeInici página III, i hagué de ser combatut.

55 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So, Guillem de  (Catalunya Nord, s XIV – 1428)  Vescomte d'Évol. El 1409 participà a l'expedició de Pere Torrelles a Sardenya. Era casat amb Elionor Sagarriga. El 1413, a la mort del seu pare, heretà el vescomtat d'Èvol. Assistí a les Corts de Barcelona de 1422. El mateix any casava la pubilla Blanca amb el noble Pere Galceran de Castro. Per aquesta raó el vescomtat d'Èvol aniria a parar a aquesta família catalano-aragonesa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

So, Joan (I) de  (Catalunya Nord, s XIII – 1347)  Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví i germà de Bernat. Fou segon vescomte d'Évol, romangué fidel a Jaume III de Mallorca, del qual fou conseller. El 1345 Pere III li confiscà els béns, malgrat que li havia retut homenatge el 1344. Uns quants anys abans el sobirà mallorquí li havia venut els llocs de Jújols, Aiguatèbia i Ralleu de Conflent. Més tard Pere III l’indemnitzà amb els castells de Sant Martí Sarroca i Subirats, pertanyents a la família de la seva muller Elisabet de Vilaragut; des d’aleshores sembla que s’intitulà vescomte de Sant Martí o de Subirats. El vescomtat d’Évol fou restituït el 1352 al seu fill Berenguer (I) de So i de Vilaragut, germà de Bernat.

57 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So, Pere de  (Rosselló, s XIV)  Noble. Serví a Sardenya amb Pere III el Cerimoniós, durant la campanya reial de l'illa en 1354-55. Fou capità del districte de Gallura. S'ocupà de fer complir al jutge d'Arbòrea, el famós rebel sard, algunes condicions de la seva submissió.

58 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i d'Aragall, Bernat (VI) de  (Catalunya Nord, s XIV – 1413)  Fill de Bernat (V) de So i de Vilaragut, i de Blanca d'Aragall, als quals succeï a les senyories de Miralles, Queralt, Ansovell i Arànser. Fou capità general de Conflent i Cerdanya. Assistí a l’expedició de Sardenya (1409) i fou governador del palau papal d’Avinyó quan Benet XIII es trobava assetjat, i hagué de capitular el 1411. La seva néta fou Blanca de So i deInici página Sagarriga.

59 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Bulteró, Joan de  (Catalunya Nord, s XIV)  Fill de Bernat de So. Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al s XV.

60 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Castro  (Rosselló, s XV)  Combinació de cognoms, per la qual són coneguts més sovint els germans Castre-Pinós i de So, fills de Pere Galceran de Castre i de Blanca de So.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Castro, Elionor de  (Rosselló, s XV)  Muller de l'almirall Bernat de Vilamarí. Era germana de Guillem Ramon, vescomte d'Évol, de Joan i de Joana. Compartí amb el seu marit la política equívoca seguida en 1462 amb els emissaris de la Generalitat i de Joan II, fins que a la fi s'inclinà pel darrer. Amb el seu germà Joan fou assetjada estretament al castell de Palau Savardera, del qual era senyora, pel seu cunyat Jofre VII, vescomte de Rocabertí, marit de la seva germana Joana. El setge hagué de ser alçat pel socors de l'exterior. Fill seu fou el segon Bernat de Vilamarí que també fou almirall.

62 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Castro, Guillem Ramon de  (Rosselló, s XV)  Vescomte d'Èvol, per heretatge de la seva mare Blanca de So. A les corts de 1449-53 intervingué amb vivesa, tot oposant-se a Joan Ramon Folc III de Cardona, comte de Cardona i de Prades, en debats remarcables. El 1460 assistí, encara que representat per procurador, a les Corts de Fraga. El 1462, a precs de la reina Joana, acudí a Girona per protegir-la de les forces de la Generalitat que avançaven a les ordres del comte Hug Roger de Pallars. Assetjat a la Força gironina amb la reina col·laborà a la tenaç resistència. Els dies 23 i 24/jun fou un dels representants dels defensors que parlamentaren sense resultat amb delegats dels atacants. Un dels delegats era la seva germana Joana, muller del vescomte Jofre VII de Rocabertí, que secundava els esforços del comte de Pallars. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Les seves possessions foren ocupades pels enemics de Joan II. ElInici página fet no impedí que continués monstrant-se fidel al rei. El 1463 figura com a capità reialista.

63 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Castro, Joan de  (Rosselló, s XV)  Noble. Era germà de Guillem Ramon, de Joana i d'Elionor. Seguint l'exemple del seu germà, prengué les armes a favor de Joan II, per bé que un període avançat de les hostilitats del monarca contra la Generalitat. El 1464 encara hi havia esperances que es mostrés neutral. Després es trobà assetjat, al castell de Palau Saverdera, prop de Roses, i en companyia de la seva germana Elionor, per les forces que dirigia el seu cunyat el vescomte Jofre VII de Rocabertí. Resistí fins que el socors exteriors féu alçar el setge. Ja passat el conflicte, prestà d'altres serveis a Joan II. El 1476 manava les forces a Castelló d'Empúries, vila que abandonà per por d'un atac de l'estol portuguès que havia arribat al Rosselló.

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Castro, Joana de  (Rosselló, s XV - 1480)  Dama. Filla del vescomte d'Èvol i germana de Guillem Ramon, d'Elionor i de Joan. Es casà amb el vescomte Jofre VII de Rocabertí. El 1462 acudí amb el seu marit al setge de la Força de Girona, on tenia el seu germà Guillem Ramon entre les files reialistes. Els dies 23 i 24/jun, Joana i el cavaller Roger Alemany de Bellpuig sostingueren converses amb delegats de la Força, entre ells el seu germà, per intentar que els joanistes deposessin les armes. No ho aconseguiren pas. El 1465, presoner el seu marit a la batalla de Calaf, Joana restà a Peralada, amb els seus fills, tots ells menors. El seu cunyat Dalmau Climent, abat de Bellcaire, es traslladà per aquest temps a Peralada. El 1471 calgué capitular davant les forces de Joan II, perduda pràcticament la guerra, però féu posar per condició la llibertat del seu marit i la conservació per aquest del seu comtat. Els reialistes hagueren d'acceptar. Joana restà vídua el 1479, i ella morí l'any següent. Fills seus foren el vescomte Felip Dalmau II, Pere i Guillem Ramon, senyors successius de la petita baronia de Sant Llorenç de la Muga, i Joan, frare de l'Hospital.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

So i de Cortsaví, Bernat (IV) de  (Catalunya Nord, s XIII – 1337)  Fill d'Arnau (III) de So i de Geralda de Cortsaví. Heretà d’un oncle matern la baronia de Cortsaví. Fou un magnat del rei Sanç I de Mallorca, i el 1320 ell i el vescomte Jaspert V de Castellnou lluitaren a favor del vescomte Eimeric VI de Narbona, nebot deInici página Bernat (V), contra Pere (VII) de Fenollet, vescomte d’Illa, i el baró Guillem (III) de Canet. Tot seguit s’alià amb aquest darrer per lluitar contra el baró Ademar (IV) de Mosset. El 1335 el rei Jaume III de Mallorca li donà les castlanies de Llívia i So i el creà vescomte d’Évol. Deixà dos fills: Joan (I) i Bernat de So.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Sagarriga, Blanca de  (Catalunya Nord, s XV)  Néta de Bernat (VI) de So i d'Aragall. Aportà el vescomtat d’Évol al seu marit Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i llurs descendents empraren algunes vegades com a primer cognom el de So, bé sol, bé unit al de Castre-Pinós.

67 CATALUNYA-NORD - BIOGRAFIA

So i de Vilaragut, Berenguer (I) de  (Catalunya Nord, s XIV)  Fill de Joan (I) de So. El 1352 li fou restituït el vescomtat d'Évol. Morí jove, i el vescomtat l'heretà el seu germà Bernat (V).

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

So i de Vilaragut, Bernat (V) de  (Conflent ?, v 1315 - Catalunya Nord, 1385)  Escriptor. Vescomte d’Évol i senyor de Millars (Rosselló). Fill del segon vescomte Joan de So. En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer (1354) i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella (1363). Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí (expedició contra Jaume III de Mallorca). Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost entre el 1339 i el 1343, i prengué part en un cicle de poesies -avui perdut- en què intervingué el futur Joan I el 1374. La seva única obra conservada és un poema en 1.330 hexasíl·labs apariats intitulat Vesió, escrit entre l’ago/1381 i l’oct/1382. Hi explica una visió al·legòrica en la qual apareixen catorze senyors, que són l’emperador i tretze reis...  Segueix... 

69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSo N'Alegre  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri residencial i turístic (o Ço N'Alegre), a ponent de la ciutat, contigu a So N'Armadans.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

So N'Ametller  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri (o Ço N'Ametler), al nord-est del nucli urbà, entre els barris des Viver i es Rafal, la carretera d'Inca i el límit amb el terme de Marratxí, que el separa des Pont d'Inca. El 1938 s'inicià la construcció de l'església parroquial en terres de son Gibert.

71 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

So N'Anglada  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Caseria (o Ço N'Anglada), al nord del nucli de sa Vileta.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

So N'Armadans  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri, a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno). El sector més pròxim al port duu el nom de So N'Alegre. La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades; un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas. El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina. Vora la mar fou construït l’Auditòrium. És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera. Ha donat nom a una revista literària castellana "Papeles de Son Armadans".

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

So N'Espanyolet  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Barri, situat a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina, anomenat també Ça n'Espanyolet. Formà, juntament amb el barri de Son Cotoneret, la parròquia de l'Assumpció de Maria. L'església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida, des del començament, als teatins.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSo N'Oleo  (Ciutadella, Menorca Urbanització (o Ço N'Oleo), a la riba sud de la cala des Degollador, al sud de la ciutat, vora la punta de So N'Oleo.

75 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentSoanyes  (Conflent Municipi: 4,81 km2, 860 m alt, 46hab (2013), (fr: Souanyas). Situat a la dreta de la Tet, entre l'aiguabarreig amb la riera de Mentet i la bastida d'Évol. Comprèn els vessants septentrionals de la serra que, des del coll de la Llosa, separa les valls Marçana i de Nyer, al peu del puig de Tres Esteles. El terme és en part boscat i, en part, cobert de pastures. La migrada superfície agrícola es limita a arbres fruites (albercoquers), vinya, hortalisses i cereals farratgers. La ramaderia és la principal activitat econòmica del municipi (bestiar oví, equí i boví). Població disseminada, en franca davallada. El poble és situat en un coster, dominant la vall de la Tet, enfront d'Oleta, al voltant de l'església parroquial. El lloc és esmentat ja en 874-875. El municipi comprèn també el poble de Marians. Àrea comercial de Perpinyà. Turisme (en castellà)

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soberado, bosc de  (Viella, Vall d'Aran Bosc de l'antic mun. de Gausac, que cobreix el vessant occidental del Montcorbison i la vall de Geles. A les cabanes de Geles hi ha l'oratori de la Mare de Déu de les Neus.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Amadeu-Jesús Soberanas i LleóSoberanas i Lleó, Amadeu-Jesús  (el Catllar de Gaià, Tarragonès, 21/mai/1938 - Barcelona, 15/abr/2014)  Filòleg i bibliògraf. Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya, de la qual havia fet una primera edició vulgaritzadora el 1961. Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona (1964-86). El 1969 fou nomenat conservador de la Secció d'Arxiu de la Biblioteca de Catalunya i el 1971 hi esdevingué conservador de la Secció de Manuscrits i Reserva impresa. Ha estat director de les biblioteques de la Universitat Autònoma i professor de l'Escola de Bibliografia de Barcelona. Ha editat el volum II dels Diàlegs de sant Gregori el Gran (1968) i altres texts antics i moderns, entre els quals cal destacar els Brins d'espígol de Jacint Verdaguer (1981), l'Espistolari de J. Salvat-Papasseit (1984). A partInici página alguns treballs propis sobre lexicografia, com Panorama de la lexicografia catalana (1986, en col·laboració), ha resseguit les passes de Nebrija a Catalunya (1981) i ha estudiat la història de la lexicografia catalana. Ha publicat diverses bibliografies i treballs sobre història del llibre als Països Catalans.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soberano i Mestres, Domènec  (Reus, Baix Camp, 1825 – s XIX)  Pintor. Fou el primer mestre de Marià Fortuny i de Josep Tapiró. Era retratista i pintor de natures mortes.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sobias, Pasqual  (Catalunya, s XVII)  XII Abat quadriennal de Santes Creus, elegit el 1656. Era el XLVII de la cronologia general del monestir.

80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sobirà  (Gandia, Safor Despoblat (o l'Alqueria de Sobirà). Antic lloc de moriscs, tenia 14 focs el 1602. Ha donat nom a una partida del terme.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobirà, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Grup de bordes de l'antic terme de Civís, a la capçalera del Romadriu, vora les bordes de Llosar.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobirà de Santa Creu, el  (Osor, Selva Masia i important propietat (400 ha), dins el terme de Santa Creu d'Horta. Existia ja el s XII, i el seu llinatge es refongué el s XIX amb els Planell de Tous. Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país. El mas és un gran casal amb afegitons dels s XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja. Sota el mas hi ha un modern hostal.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSobirana  (Balsareny, Bages)  Caseria (o Sobirana de Ferrans), en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, a ponent del terme. L'església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia, documentada a mitjan s XII i dedicada potser aleshores a sant Joan; d'estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobiranes  (Tavertet, Osona)  Masia de l'antiga quadra de Sorerols. Es troba a poca distància de l'església de Sant Miquel de Sorerols, coneguda també per Sant Miquel de Sobiranes, i de les ruïnes de l'antic castell de Sorerols, dit també castell de Sobiranes. És esmentat des del 1112 amb el nom de Cases Sobiranes.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobirans  (Arenys de Munt, Maresme)  Caseria, al sector nord-occidental del terme, a la capçalera de la riera d'Arenys (dita aqui riera de Sobirans).

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sobirans, estanys  (Angostrina, Alta Cerdanya Circ lacustre, al vessant oriental del Carlit, a la capçalera de la Tet. Llur emissari alimenta la Bullosa.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobrànigues  (Sant Jordi Desvalls, Gironès Poble, al sector meridional del terme, a l'esquerra del Ter. El lloc pertangué al capítol de la seu de Girona.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sobre Barea, Gonçal  (Barcelona, 1932 - )  Pintor. Es presentà al públic al Saló de Maig de 1963. Féu la seva primera exposició personal a Sitges el 1963. La seva pintura es complau en temes populars, tractats també molt popularment, en la línia que ha estat denominada art xava, de la qual fou figura principal.

89 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSobrecastell  (Areny de Noguera, Ribagorça)  Poble (725 m alt), al nord de la vila, en un coster, dominant la confluència de la Valira de Cornudella amb la Noguera Ribagorçana.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobregrau  (Gallifa, Vallès Occidental)  Masia i església construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní. Les primeres notícies que hom en té són del 1200. El casal fou transformat al s XIX amb caire més de caserna que de masia. Els seus amos es cognomenaren Comalrean de Sobregrau.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobremonestero, serra de  (Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Capdella, Pallars Jussà Serra de la zona axial pirinenca, contrafort occidental del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al nord (a la vall d'Espot), de la capçalera de la vall Fosca. Culmina al pic de Mar (2.845 m alt).

92 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSobremunt  (Osona Municipi: 13,84 km2, 881 m alt, 82 hab (2015), (o Sant Martí de Sobremunt). Situat al sector oriental del Lluçanès, separat de la plana de Vic per la serra de Sobremunt, al nord-oest de la ciutat de Vic. El bosc de pins, roures i alzines ocupa una bona part del terme. L'agricultura es de secà, amb conreus de cereals, farratge, patates i llegums. Ramaderia de bestiar boví i porcí. El poble és al sector més septentrional del terme, centrat per l'església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 1094, reedificada el 1620 i ampliada el 1760 i el 1890 amb l'espaiosa capella fonda; el campanar és modern. El municipi comprèn també l'ermita de Santa Llúcia de Sobremunt. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobremunt, serra de  (Osona Alineació muntanyosa de la comarca, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreigs. Al seu cim culminant (950 m alt) hi ha l’església de Santa Llúcia deInici página Sobremunt. En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà (855 m alt).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sobrequés, Tomàs  (Girona, 1888 - s XX)  Músic. A Girona fundà el Quintet Empòrium i fou professor de música a l'Escola Normal de Mestres.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Sobrequés i CallicóSobrequés i Callicó, Jaume  (Girona, 26/jul/1943 - )  Historiador i polític. Fill de Santiago Sobrequés. Doctor en història per la Universitat de Barcelona (1970), fou professor d'història medieval d'Espanya en aquesta universitat, i després passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic d'història de Catalunya. Ha estat conservador i director de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona (1981-84) i coordinador del pla de museus de l'ajuntament de Barcelona (1984-87). A més de col·laborar en diverses publicacions especialitzades ("Anuario de Estudios Medievales", "Índice Histórico Español", "Estudis d'Història Medieval", "L'Avenç"), ha publicat nombrosos llibres, entre els quals: La guerra civil catalana del segle XV (1973), escrit en col·laboració amb el seu pare, L'Onze de setembre i Catalunya (1976), La Generalitat de Catalunya (1977), Autonomia i democràcia a Catalunya (1986), El pactisme a Catalunya (1982), Restabliment de la Generalitat i retorn del...  Segueix... 

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santiago Sobrequés i VidalSobrequés i Vidal, Santiago  (Girona, 12/set/1911 – 30/ago/1973)  Historiador. Llicenciat en història i en dret (1933) i doctor (1950) per la Universitat de Barcelona, exercí de professor als instituts de segon ensenyament de Terrassa, Màlaga, la Seu d'Urgell, Figueres i Girona, i des del 1969 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre fundador de l'Institut d'Estudis Gironins, fou membre corresponent de l'Academia de la Historia, de la de Bones Lletres i de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor de nombrosos llibres de text, publicà, entre moltes altres obres, La leyenda y la historia en el sitio de Gerona de 1462 (1952), Sobre la idea de cruzada en Alfonso V de Aragón (1952), ElsInici página barons de Catalunya (1957), Els grans comtes de Barcelona (1961), Guerra civil a l'Empordà (1963), El Compromís de Casp i la noblesa catalana (1973) i Societat i estructura política de la Girona medieval (1975).

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sobre-roca  (Manresa, Bages)  Antic quarter de la ciutat, situat a l'extrem nord-est de l'antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca. S'hi començà a construir al s XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s'obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc. Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l'hospital que hi havia. El 1956 hom descobrí una de les torres de l'antic portal de Sobre-roca, força ben conservada.

98 CATALUNA - GEOGRAFIA

Sobre-roca  (Sant Aniol de Finestres, Garrotxa Veure> Barroca, la.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobrestany  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà Poble, a l'extrem septentrional del terme, al peu del massís de Montgrí, prop de l'antic estany de Bellcaire. Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Bellcaire.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSobrevero, Joan  (País Valencià, s XV – s XVI)  Escriptor. Apareix documentat com a notari del 1492 al 1516. El 1474 concorregué al certamen poètic a honor de la Mare de Déu. És un dels personatges de l'obra Lo somni de Joan Joan'.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobrevia  (Seva, Osona)  Masia i antiga quadra de Terrassola, a l'extrem oriental del terme. Existia el 1230 i fou sempre una gran pairalia. Prop del mas s'edificà vers el 1925 una torre per als amos, els Soler de Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sobrevia, Ignasi  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Escriptor. És autor de la Comèdia del famós i divertit Carnestoltes, obra curiosa pel que té d'indici pre-renaixentista en l'escena catalana.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sobrevies, Miquel "el Muchacho"  (Catalunya, s XIX - ?, s XIX)  Guerriller carlí. Sobresortí a la primera guerra, tot i que abans d'acabar-la deixà les armes i se n'anà a l'estranger. Ja no tornà.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sobrevila  (Rupià, Baix Empordà)  Veïnat, al nord del poble.

Anar a:    Sist ]    [ Sitges i ]    [ Siurana d ]    [ So, E ]    [ So N ]    [ Sobr ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -