A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Hi ]    [ His ]    [ Hita ]    [ Hixar i ]    [ Ho ]    [ Homs ]

L'humor només és una altra defensa contra l'univers. (Mel Brooks)

1 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Hidalgo, Elvira d'  (Vall-de-roures, Matarranya, 1892 - Milà, Itàlia, 1980)  Soprano. Estudià a Barcelona i a Itàlia. Debutà a Nàpols (1908) amb Il barbiere di Siviglia de Rossini. S'especialitzà en Mozart, Cimarosa, Rosinni i Donizzeti i enregistrà alguns discs. Actuà sovint al Liceu de Barcelona entre el 1911 i el 1923. Es retirà el 1936. Establerta a Atenes, fou professora de Maria Callas. En 1949-59 fou catedràtica de cant del conservatori d'Ankara (Turquia).

2 CATALUNYA - EMPRESA

Hidroelèctrica de Catalunya SA  (Barcelona, 1946 - )  Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat. Té centrals hidroelèctriques a les conques de l'Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. Té participacions a les centrals nuclears de Vandellòs. el 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa.Inici página El seu mercat és Catalunya i Osca.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Hiepes, Tomàs  (País Valencià, s XVII – 1674)  Pintor. Destacà en les natures mortes i els temes florals.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Higón i Rossell, Lluís  (València, 1898 – Oviedo, Astúries, 1934)  Periodista. Utilitzà generalment el pseudònim de Luis de Sirval. Fou redactor dels diaris "La Voz de Valencia" (1916-17), "El Noticiero Universal" i "El Diluvio" de Barcelona, i, des del 1920, de "La Libertad" de Madrid. Durant la Segona República organitzà una agència de col·laboracions periodístiques per a la premsa d'esquerra. Publicà el recull d'articles Huellas de los constituyentes (1933), amb pròleg de Gabriel Alomar. Fou assassinat en una comissaria durant la repressió de la revolta d'oct/1934. En morir hom creà un Comité Luis de Sirval, el qual, entre altres activitats, publicà un recull d'escrits d'homenatge (¡Acusamos! El asesinato de Luis de Sirval, 1935).

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Higueras  (Alt Palància Nom castellà de Figueres.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Higueruelas  (Serrans)  Nom castellà de Figueroles de Domenyo.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Hijarrubia i Lodares, Guillem  (València, 1893 – 1966)  Historiador. Doctor en teologia i dret canònic. Fou degà de la catedral de València i director del Centre de Cultura Valenciana. Estudiós de l'humanista valencià Joan Baptista Anyes, a qui dedicà diverses obres, i dels himnes litúrgics de la seu valenciana.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHilari d'Arenys de Mar  (Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1976)  Poeta i divulgador. Nom que prengué Josep Puig i Bosch en entrar a l'orde caputxí. Ha publicat, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua (1924), La vall de Núria (1929), Del camp i de la terra (1952), Santa Clara d'Assisi (1956), La vida i el sol (1959), Guia de la Vall Sagrada de Núria (1963), etc.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Hilario i Giner, Frederic (Josep Puig i Bosch)  (Maó, Menorca, 1939 - )  Ceramista. Alumne de l'Escola Massana de Barcelona. Les seves ceràmiques no funcionals han estat presentades en diverses exposicions individuals i col·lectives (Balears, Barcelona, Itàlia, Uruguai, etc). La seva activitat s'estén al camp dels tapissos i de l'escultura.

10 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hildesind  (Catalunya Nord, s X - Elna, Rosselló, s X)  Bisbe d'Elna. Primer abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador del monestir empordanès. L'any 948 obtingué la independència del monestir de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles, gràcies a una transacció sancionada pel rei franc Lluís IV, el qual, a més, li concedí la immunitat reial i altres privilegis. L'any 974 viatjà a Roma, on aconseguí del papa Benet VI privilegis per a l'abadia. Fou nomenat bisbe d'Elna a la mort del bisbe Sunyer (977).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Himeri  (Catalunya, s IV)  Arquebisbe de Tarragona. Preocupat per la disciplina eclesiàstica, el 384 escriví un memorial al papa Damas. Havent mort aquest, el seu successor, Cirici, fou qui li contestà amb la primera decretal pontifícia conservada. L'autoritat que atorgà a Himeri ha estat l'origen del primat dels arquebisbes de Tarragona.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Himes, Chester Bomar  (Jefferson City, EUA, 1907 - Moraira, Marina Alta, 1984)  Escriptor. El 1929 complí set anys de presó per atracament i el 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques i creà dosInici página personatges de gran èxit: els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digget Jones. Posteriorment s'instal·là definitivament al País Valencià. Entre les seves obres cal esmentar The Third Generation (1954), Run, Man, Run (1966) i l'autobiografia The Primitive (1955).

13 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hinet, corral d'  (Bellreguard, Safor Veure> Corral d'Hinet, el.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hinojosa i Lucena, Rafael  (Catalunya, 1939 - )  Escriptor. Ha estat vicepresident de la Joventut Obrera Catòlica a la diòcesi de Barcelona. Ha publicat col·laboracions a "Serra d'Or", "Juventud Obrera" i "Signo". Fou secretari del premi Nova Terra. Autor dels llibres Proceso de socialización en la empresa, Aprendices en la J.O.C., Tu y el servicio militar i Superación de la empresa capitalista.

15 CATALUNYA - ART

Hipòlit, sarcòfag d'  (a la mar, punta de la Mora, Tarragona, s III aC)  Sarcòfag romà, de marbre. Trobat el 1948 en mar, prop de la punta de la Móra, al nord de Tarragona. Es conservat al Museu Arqueològic de Tarragona. Decorat amb relleus que representen la llegenda d'Hipòlit i Fedra, és considerat obra de taller grec de la primeria del s III aC i una de les millors peces d'art d'aquesta època trobades a Catalunya.

16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Hisäm I de Còrdova  (Còrdova, Andalusia, 765 – 796)  Emir de Còrdova (788-796). Hagué de sufocar una rebel·lió a la Frontera Superior, de Saragossa a Tortosa. Féu diverses incursions contra els regnes cristians i contra Carlemany (saqueig de Girona, el 793).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHisäm III de Còrdova  (Còrdova, Andalusia, 975 – Lleida, 1036)  Darrer califa d'al-Andalus (1029-31). Deixà el govern en mans del seu primer ministre Häkam ibn Said, que amb les seves mesures econòmiques sembrà el descontentament entre les grans famílies. Després de l'assassinat del primer ministre, Hisäm III fou destituït i es refugià a Lleida. Amb l'abolició del califat començà l'era dels regnes de taifes.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hisern i Molleras, Joaquim  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1804 – Madrid, 1883)  Metge. Estudià al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, d'on fou professor. A Madrid fou catedràtic del Colegio de San Carlos (1830), on introduí l'estudi racional de la fisiologia, i des del 1838 ensenyà fisiologia comparada a l'Ateneo. Fou conseller i inspector general d'instrucció de l'estat. Instal·là un observatori astronòmic i féu importants observacions meteorològiques. Fou un entusiasta propagador de l'homeopatia. Publicà, entre altres obres, La filosofía médica reinante (1848).

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Hisop, Josep  (Perpinyà, s XV)  Poeta hebreu. Excel·lí a la darreria del s XV. Gaudí d'especial fama el seu poema Vas d'argent, traduït al llatí per Reuchlin.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Hispà, Benet  (Illes Balears, s XVI)  Poeta. És autor, entre altres obres, de la Devota contemplació del Cor Sagrat de Jesucrist (1591).

21 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Hispania  (Barcelona, 1899 – 1902)  Revista quinzenal d'art i literatura. Publicada en castellà, amb 93 números en total. El 1903 tingué una segona època, de curta durada. Encara que tradicional en art, donà cabuda als principals artistes modernistes, amb excel·lents reproduccions a tot color. Publicà números monogràfics.

22 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaHispano-Francesa d'Energia Nuclear SA (Hifrensa)  (Barcelona, 1966 - )  Empresa. Creada per a la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear. Explota la central nuclear de Vandellòs (Baix Camp). El capital era dividit entre Électricité de France (25%), Forces Elèctriques de Catalunya SA (23%), Hidroelèctrica de Catalunya SA (23%), Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (23%) i Forces Hidroelèctriques del Segre SA (6%).

23 CATALUNYA - EMPRESA

Hispano-Olivetti SA  (Barcelona, 1929 - )  Empresa. Fou la primera filial a l'estranger de la fàbrica de maquines d'escriure Olivetti d'Ivrea (Piemont, Itàlia), gràcies a la iniciativa de Juli Caparà. Després de la guerra civil, absorbí l'empresa La Ràpida, que fabricava màquines d'escriure i de cosir, amb la marca Wertheim. El 1942 creà una empresa comercialitzadora -Comercial Mecanogràfica SA-, absorbida el 1980. La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d'escriure manuals i elèctriques. La reconversió de l'empresa l'ha convertida en una de les capdavanteres en el camp de la informàtica. El 1985 tenia una plantilla de 1.700 empleats.

24 CATALUNYA - EMPRESA

Hispano Suïssa, La  (Barcelona, 1899 – 1946)  Fàbrica d'automòbils. Fundada per E. de la Cuadra i M. Birkigt i dirigida des del 1904 per Damià Mateu. Fabricava automòbils de luxe i motors d'aviació. El 1946 va ésser absorbida per l'INI i convertida en l'Empresa Nacional d'Autocamions S.A. (ENASA).

25 CATALUNYA - LITERATURA

Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña  (Catalunya, 1876 – 1878)  Obra d'Antoni de Bofarull i de Brocà, la més important obra historiogràfica de l'autor. És un intent de síntesis del cabal d'investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya (1709), per obra de tres o quatre generacions d'erudits, des de Caresmar i elsInici página germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l'Arxiu Reial de Barcelona. L'obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important. Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l'estudi de les institucions, els costums i la cultura. N'és continuació en certa manera la Historia crítica de la Guerra de la Independencia en Cataluña (1886-87) i la Historia de la guerra civil de los Siete Años en Cataluña, que romangué inacabada.

26 CATALUNYA - LITERATURA

Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón  (Catalunya, 1860 – 1863)  Obra de Víctor Balaguer. Primera història general de Catalunya des dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya (1709). Arriba fins a la fi de la guerra del Marroc el 1860 i l'Ortegada, i l'arrodoneix amb un capítol d'història cultural, dedicat sobretot a la Renaixença literària. Clou l'obra una mena de diccionari biogràfic d'escriptors catalans moderns en català i castellà. L'obra té molt poc esperit crític i donà cabuda a tota mena de fantasies pròpies i estranyes. Juntament amb la Crònica' de Pujades, editada completa en 1829-32, fou una font inesgotable de poemes i drames patriòtics. Fou asprament censurada per Antoni de Bofarull.

27 CATALUNYA - LITERATURA

Història de Catalunya  (Catalunya, 1934 – 1935)  Obra de Ferran Soldevila. Una de les millors, i la més divulgada, de les obres de l'autor. Li fou encarregada per Francesc Cambó cap a la fa del 1928 amb la idea que fos una obra bàsicament interpretativa dels episodis fonamentals de la història i de les seves línies més representatives, a la manera de la Histoire de France, de Bainville (1924), i de l'A Little History of England, de Chesterton. El primer volum sortí el 1934; els altres dos volums, el 1935. L'obra, redactada amb un gran rigor i amb expressió diàfana, que fa d'aquesta Història el millor exemple de prosa historiogràfica catalana de Muntaner ençà, arriba fins al 1858, i duu una anotació bibliogràfica exhaustiva. La segona edició (1962-63) fou posada al dia i continuada, bé que sense apartat crític, fins al 1898.

28 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaHistoria de l'esforçat cavaller Partinobles  (Catalunya, 1588)  Versió catalana de Partinopeus de Blois, novel·la de cavalleries d'origen francès (s. XII), feta sobre una anterior traducció castellana. La primera edició coneguda és la de Tarragona del 1588 -reproduïda de nou el 1912 per R. Miquel i Planas-. Malgrat el seu escàs mèrit literari, fou molt editada i coneguda: 22 edicions fins al 1866.

29 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Història de València  (València, 1530 – 1537)  Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l'escola històrica valenciana. Consta d'una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d'Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l'inclit rei don Jaume la conquistà, escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 (el 1971 en edició facsímil). És escrita en un català amb pocs dialectismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant. L'autor hi fa gala d'una gran erudició, però mostra poca exigència crítica. Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d'origen àrab i posa a contribució, d'una manera sistemàtica, les restes arqueològiques. Cal subratllar la inserció d'una versió catalana del text d'Aimó de Saint-Germain des Prés sobre...  Segueix... 

30 ILLES BALEARS - LITERATURA

Història General del Regne de Mallorca  (Illes Balears, 1601)  Obra de Joan Binimelis i Garcia. Abraça des de la creació del món fins al 1592, i consta de la història de l'illa fins a Felip III, de les institucions de govern civils i eclesiàstiques, de la descripció dels pobles de Mallorca, d'unes biografies de mallorquins il·lustres i de la relació de les Germanies (1521-23) i altres esdeveniments. L'autor la confegí a base de cròniques o relacions anteriors i de documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. L'escriví en català (acabada el 1601) i la traduí al castellà, amb lleugeres variacions i ampliacions (com les Germanies valencianes segons la crònica de Viciana), abans del 1612. Al s XVIII els originals eren ja en molt mal estat; la versió catalana és coneguda només parcialment (manquen la part històrica des de Jaume I i les institucions de govern) per almenys cinc còpies fragmentàries dels s XVII i XVIII; una versió castellana -l'única completa de l'obra- fou editada amb un criteri poc rigorós el 1927. L'obra serví de base primordial per a les posteriors històries generals de Mallorca de Joan Dameto (1632), VicençInici página Mut (1650) i Jeroni Alemany (1723).

31 CATALUNYA - LITERATURA

Història Nacional de Catalunya  (Catalunya, 1922 – 1934)  Obra d'Antoni Rovira i Virgili. Foren publicats sis volums, que arribaren fins a la mort de Felip III (1621). El volum VIII, que sembla que cobria una bona part del s XVIII, desaparegué, destruït o confiscat en acabar la guerra civil. En el pla primitiu havia de constar de tretze parts i arribar al 1919; la part publicada comprèn fins a la novena part inclusivament. És tracta d'un ampli treball de síntesi, no solament en història política, sinó també de les institucions, de la cultura i de les estructures socials i de l'activitat econòmica; comprèn així mateix la història del Regne de València. El resultat és una mica irregular. La part d'investigació més personal hauria estat la relativa als s XIX i XX, que l'autor havia començat a preparar amb una sèrie de valuosos estudis monogràfics publicats especialment a la "Revista de Catalunya". L'obra és escrita amb claretat en una límpida prosa.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hita i Morros, Felip d'  (Barcelona, 1854 - el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1893)  Escriptor. Publicà un estudi titulat Agricultura en lo Pla del Llobregat, interessant per a l'època i base de posteriors estudis de geografia econòmica.

33 ILLES BALEARS - LITERATURA

Hivern a Mallorca, Un  (París, França, 1841)  Llibre de George Sand (fr: Un hiver à Majorque). Publicat el 1841 a "La Revue de Deux Mondes" de París amb el títol d'Un hiver dans le midi de l'Europe i l'any següent amb el títol definitiu. Recull de memòries sobre l'estada de l'autora, els seus fills i F. Chopin a Mallorca (del nov/1838 al feb/1839), constitueix alhora una exaltació del paisatge tant com un atac -exagerat de vegades, però sovint encertat- als seus habitants i a llurs costums; provocà aïrades protestes a Mallorca, encapçalades per la famosa Vindicación de J.M. Quadrado, publicada a "La Palma" el mateix 1841. Fou traduïda per primera vegada al castellà el 1902 per Pere Estelrich, amb un pròleg de Gabriel Alomar.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHivern i Foguet, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Escriptor. Estudià a Cervera i ensenyà filosofia a l'estudi general de Tarragona. Hi publicà Modo expedit i pràctic d'ajudar a bé morir... (1756), que tingué una gran difusió al s XVIII, i dos sermons apologètic.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Hiverna, vall  (Alta Ribagorça Vall, afluent per l'esquerra de l'Éssera, al Pirineu axial, on hi ha els pics de Vallhiverna, situat entre la serra Negra i la de Llauset, al sud del massís de la Maladeta. Assoleixen 3.062 i 3.067 m alt.

36 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Hix  (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya Veure> Ix.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hixa, Abraham ben  (Barcelona, 1070 – 1105)  Geògraf i astrònom. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Publicà diversos tractats científics i filosòfics. Era influït per Plató. Sembla que dirigí a Barcelona el centre de traductors de llengües orientals.

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar  (Aragó, s XIII - s XVII)  Família noble. S'originà amb Pere (I) Ferrandis d'Híxar.

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Alfons d'  (Aragó, s XV)  Fill de Joan Ferrandis d'Híxar i de Caterina de Beaumont. El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.

40 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Híxar, ducat d'  (Aragó)  Títol senyorial concedit el 1483 a Joan Ferrandis d'Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d'Híxar i de Lécera, primer comte d'Aliaga (1466). Al seu besnét Lluís Ferrandis d'Híxar i Ramírez d'Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d'Híxar i de Lécera, no fou reconegutInici página com a gran ni a Aquisgrà (1520) ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans d'Aragó. El fill d'aquest aconseguí de Felip II la investidura dels dits ducats (1594), que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa. Passà als Silva, marquesos d'Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als marquesos d'Orani i als ducs d'Alba de Tormes. La baronia d'Híxar havia estat donada per Jaume I, després de conquerida la localitat als musulmans, al seu fill il·legítim Pere Ferrandis d'Híxar.

41 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Jaume d'  (Aragó, s XV)  Noble. Segurament fill de Joan Ferrandis, comte d'Aliaga. Assistí a les Corts de Calataiud el 1481.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar, Marquesa Ferrandis  (Aragó, s XIV - Navarra, s XIV)  Filla de Pere Ferrandis, senyor d'Híxar, i de Cecília d'Anglesola. Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.

43 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Pere Ferrandis d'  (Aragó, 1245/49 – Catalunya ?, 1297)  Fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Berenguera Ferrandis. El seu pare el nomenà almirall (1263-64), lloctinent a València (1266-67) i senyor d'Híxar (1268), i el seu germanastre, Pere el Gran, el nomenà procurador reial del Regne de València (1286-91). Es destacà en la defensa de la frontera murciana (1273), en la repressió de la revolta dels sarraïns valencians (1276), en la conquesta de Sicília (1282), en la lluita contra la invasió de Catalunya per les tropes de Felip l'Ardit de França (1285) i en els conflictes de la Unió (1284-87). Fou pare de Pere Ferrandis d'Híxar i de Navarra.

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Pere Ferrandis d'  (Aragó, s XIV - s XV)  Fill de Pere Ferrandis, quart baró d'Híxar. Fou comanador de Montalbà. El 1397, tot just arribat al país Martí l'Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant partInici página de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d'Antoni de Luna. Assistí l'any següent al Parlament d'Alcanyís, durant l'Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I.

45 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar, Violant d'  (Aragó, s XIV – s XV)  Dama. Era filla de Pere Ferrandis d'Híxar. Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S'hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau V i Jofre.

46 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i d'Alagó, Pere Ferrandis d'  (Aragó, v 1329 - d 1384)  Quart senyor de la baronia d'Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d'Híxar i d'Anglesola. Lluità al costat dels unionistes contra Pere el Cerimoniós en la batalla d'Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367). Fou l'avi de Joan Ferrandis d'Híxar i de Centelles.

47 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i d'Albero, Pere Jordi Ferrandis d'  (Aragó, s XVII)  Comte de Belchite (1647). Cunyat i hereu d'Antoni Ferrandis d'Híxar i Sancho ! i pare de Pere Lluís Ferrandis d'Híxar i Ferrandis d'Híxar.

48 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i d'Anglesola, Alfons Ferrandis d'  (Aragó, s XIII - d 1328)  Tercer senyor de la baronia d'Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d'Híxar i de Navarra. Col·laborà amb l'infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d'Híxar i d'Alagó.

49 CATALUNYA-ARAGÇO - BIOGRAFIA

Inici páginaHíxar i de Beaumont, Lluís Ferrandis d'  (Aragó, s XV - d 1519)  Segon duc d'Híxar i de Lécera. Fill i successor de Joan Ferrandis d'Híxar i de Cabrera. Serví als Reis Catòlics en les lluites contra Portugal i Navarra (1470), combaté al Rosselló contra els francesos (1495) i participà en la conquesta de Navarra (1502).

50 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i de Cabrera, Joan Ferrandis d'  (Aragó, v 1419 - d 1487)  Setè senyor de la baronia d'Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d'Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtess d'Espanya. Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d'aquest regne al costat dels infants d'Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II. Ferran II el nomenà duc d'Híxar (1483) i d'Aliaga (1487). El seu fill i successor fou Lluís Ferrandis d'Híxar i de Beaumont.

51 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i de Castre-Pinós, Isabel Margarida Ferrandis d'  (Aragó, s XVII)  Duquesa d'Híxar i de Lécera, que heretà de Martí Ferrandis d'Híxar i Mendoza de la Cerda. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d'Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d'aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d'Híxar no romangué extingit.

52 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i de Centelles, Joan Ferrandis d'  (Aragó, v 1384 - 1454/58)  Sisè senyor de la baronia d'Híxar. Nét de Pere Ferrandis d'Híxar i d'Alagó. Traí la causa de Jaume d'Urgell (parlament d'Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat. Alfons el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, onInici página pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33). Actuà de mitjançer entre Joan II i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite. El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d'Híxar i de Cabrera.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i de Mesía, Alfons (II) Ferrandis d'  (Aragó, s XIV)  Senyor de la baronia d'Híxar. Fill de Pere (III) Ferrandis d'Híxar i d'Alagó, i germà de Pere i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d'Íxer. El seu fill i hereu fou Joan (I) Ferrandis d'Híxar i de Centelles.

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Híxar i de Navarra, Pere Ferrandis d'  (Aragó, s XIII - d 1323)  Segon senyor de la baronia d'Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d'Híxar. Serví Jaume II en l'ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d'Agreda, on s'acordà la divisió d'aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d'Almeria (1309). Després d'un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d'ambdós estats (1316), ingressà a l'orde de predicadors (1319-20). Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d'Híxar i d'Anglesola.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Enríquez, Joan Ferrandis d'  (Aragó, s XV – a 1509)  Fill de Lluís (I) Ferrandis d'Híxar i de Beaumont i pare de Lluís (II) Ferrandis d'Híxar i Ramírez de Arellano.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Fernández de Herèdia, Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d'  (Aragó, s XVI – s XVII)  Escriptor i duc d'Híxar i de Lécera. Fill i successor de Lluís (II) Ferrandis d'Híxar i Ramírez de Arellano i d'Hipòlita Fernández de Heredia. Veié als seus dominis l'expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou Martí Ferrandis d'Híxar iInici página Mendoza de la Cerda.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Ferrandis d'Híxar, Pere Lluís Ferrandis d'  (Aragó, s XVII)  Comte de Belchite. Fill i successor (1664) de Pere Jordi Ferrandis d'Híxar i d'Albero.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Mendoza de la Cerda, Martí Ferrandis d'  (Aragó, s XVII)  Duc d'Híxar i de Lécera. Hereu de Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d'un segon matrimoni del duc, Isabel Margarida Ferrandis d'Híxar i de Castre-Pinós.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d'  (Aragó, s XV – s XVI)  Duc d'Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís (I) Ferrandis d'Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d'Híxar i Enríquez havia mort el 1509. Esdevingué famós per les disputes amb Joan d'Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523. Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d'Híxar i Fernández de Heredia.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Híxar i Sancho, Antoni Ferrandis d'  (Aragó, s XVII)  Comte de Belchite. Heretà, per sentència del 1614, el comtat. Era possiblement fill d'Alfons, germà de Lluis (II). És probable que no l'heretés cap dels seus fills, perquè sembla que, el 1647, era comte Pere Jordi Ferrandis d'Híxar i d'Albero.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hiyya ben Sélomó Habib  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Talmudista jueu, contemporani de Selomó ibn Adret. Escriví una obra sobre lleis riutals titulada Sulhan Selomó, d'escassa importància.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaHoffmann, Yves  (Maruéjols, França, 1915 - )  Escriptor. Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d'Indústria dels Pirineus Orientals. És autor de nombroses obres: Roussillon Catalogue Française, Roussillon aux cent visages, Ermitages du Roussillon, Perpignan et l'èvolution du tourisme roussillonnais, Le Roussillon au coeur d'un ensemble euro-méditarranéen, etc. Ha estat un dels fomentadors de l'obertura vers les empreses del sud de l'Albera per tal d'industrialitzar el Rosselló.

62 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Hogar y la Moda, El  (Barcelona, 1909 – s XX)  Revista en castellà. Dedicada a temes de decoració, cuina, modes, etc. Fou primer de periodicitat setmanal i després desenal, mensual i finalment quinzenal. Ha estat dirigida per María Luz Morales. Publicà com a suplements "Lecturas" i "Labores del Hogar", després convertides en revistes.

63 CATALUNYA - EMPPRESA

Hogarotel  (Barcelona, 1960 - )  Saló de productes per a la llar, la decoració i la gastronomia, i certamen internacional de l'equip hoteler. Se celebrà anualment en el recinte de la Fira de Mostres. Ha estat l'impulsor i promotor al país de les darreres novetats. El FAD, com a soci organitzador, hi ha tingut un paper decisiu com a introductor del disseny en la casa i el parament de cuina; així com en la concessió anual dels premis FAD d'arquitectura, interiorisme i grafisme.

64 PAÏSOS CATALANS - PUBLICACIÓ

Hoja del Lunes  (Països Catalans, 4/gen/1926 - 1993)  Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l'estat espanyol. A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana "Full Oficial del Dilluns de Barcelona". A València s'inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948. Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955). Al feb/1983 deixà deInici página publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homar  (Catalunya, s XVIII)  Religiós agustí. És autor d'escrits de caràcter històrico-polític.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gaspar Homar i MezquidaHomar i Mezquida, Gaspar  (Bunyola, Mallorca, 11/set/1870 – Barcelona, 5/gen/1953)  Moblista i decorador. Es formà a Barcelona amb l'ebenista Francesc Vidal, i s'establí com a moblista el 1893. Els seus mobles, al principi d'inspiració goticista, ocuparen després un lloc molt important en la decoració modernista, estil que conreà fins el 1918. Moltes cases barcelonines foren decorades per ell (casa Lleó-Morera, 1904). Una bona part de l'elegància de les seves marqueteries es deu a la constant col·laboració amb el dibuixant Josep Pey. Des del 1918 es dedicà a la producció convencional. Sobresortí també com a mosaïcista. A ell és deuen un bon nombre i varietat de llums de metall. Participà en exposicions a Londres, Madrid, Barcelona, Saragossa i París i fou membre del jurat de l'Exposició Internacional de Venècia (1908).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Homar i TobosoHomar i Toboso, Lluís  (Barcelona, 20/abr/1957 - )  Actor. Formà part de la companyia fundacional del Teatre Lliure (1976), on s'ha format i ha desplegat gran part de la seva trajectòria professional amb obres de Büchner, Shakespeare, Marlowe, Txèkhov, Moliére, Strindberg, Guimerà, Goldoni, etc. Ha dirigit les obres teatrals Història del soldat (1993-94), El barret de cascavells (1994), Hamlet (1999), etc. En cinema cal destacar la seva intervenció en La plaça del Diamant (1981), de F. Betriu, basada en l'obra homònima de Mercè Rodoreda; La ciudad de los prodigios (1999), de M. Camus, etc. Del 1992 al 1998 fou director artístic del Teatre Lliure. Premi Nacional d'Interpretació el 1986.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Hombó  (Barcelona, a 987 - d 1021)  Eclesiàstic de Barcelona. Era a la vegada jutge i diaca, i hom creu que es formà a Sant Cugat del Vallès. Excel·lent notari i cal·lígraf, se'n conserven documents originals referents a Sant Cugat. Entorn del 1010 escriví el Liber judicum popularis, o Llibre popular dels jutges, del qual esInici página conserva un exemplar a la biblioteca d'El Escorial, regalat a Felip II pel bisbe de Vic Joan de Cardona.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homdedéu, Frederic  (Barcelona, s XIX – 1908)  Escultor. S'establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l'Escuela Nacional de Bellas Artes.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homdedéu, Pere  (Tarragona, s XV - Catalunya, s XVI)  Pintor. En 1520 realitzà per a la seu de Lleida un retaule de Sant Joaquim i Santa Anna.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homdedéu i Toda, Joan  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Germà d'Onofre. Serví contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713 fou capità del regiment de cavalleria de Sant Jordi, depenent a la Generalitat. Degué participar a l'expedició del diputat militar Berenguer, d'agost a octubre de 1713. El 3 d'agost de 1714 resultà ferit en un atac contra les trinxeres enemigues establertes davant del Portal Nou. Refet al cap de pocs dies, reprengué el seu lloc. El 14 del mateix mes rebé una segona i més greu ferida a l'heroica defensa del baluard de Santa Clara.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homdedéu i Toda, Onofre  (Catalunya, s XVII – Àustria?, s XVIII)  Cavaller. Germà de Joan. Com a membre del Braç Militar assistí a la Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència a ultrança contra Felip V (1713). Quan la primera votació del seu Braç s'inclinava per la submissió a Felip V, fou un dels signants de la protesta col·lectiva redactada a favor de la resistència. Era capità de la Coronela durant el setge subsegüent. Manava la companyia del gremi de Descarregadors, que era la sisena del quart batalló. Durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 fou un dels principals ajudants del marquès de Vilana a les laborioses operacions de defensa i contraatac empreses al barri de Ribera de la capital. Sobrevisqué. Caiguda la ciutat en poder dels borbònics, obtingué un passaport de sortida i emigrà. Els ocupants li confiscaren totsInici página els béns.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Home, turó de l'  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental Pic culminant (1.712 m alt) del Montseny, situat al sud del massís de les Agudes. És el pic més alt de tota la Serralada Prelitoral. Les aigües dels seus vessants aflueixen cap a la Tordera. La vegetació, encara que correspon a la muntanya mitjana, forma un paisatge de muntanya atlàntica (faigs, avets) a causa del clima, extremat (mediterrani d'alta muntanya), amb forta pluviositat (900 mm anuals), important nivositat i una temperatura mitjana anual de 6,8 ºC. E. Fontseré hi instal·là l'observatori del turó de l'Home.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homedes i Ranquini, Joan  (Barcelona, 1896 – 1955)  Farmacèutic (1917) i veterinari (1924). Professor de genètica i zootècnia de la facultat de veterinària de Madrid (1932), catedràtic de zootècnia de l'Escola d'Agricultura de Barcelona (1936) i catedràtic de parasitologia animal de la facultat de farmàcia de Barcelona (1946). És autor de tres tractats: Parasitología animal, Veterinaria práctica i Zoogenética.

75 CATALUNYA - LITERATURA

Homenots  (Catalunya, 1958 – 1962)  Conjunt de retrats literaris de Josep Pla. Publicats en nou volums per l'editorial Selecta i reeditats per Destino. Els retrats, seixanta en total, de to viu i anecdòtic, són dedicats a diferents personatges de la societat catalana del s XX, des de poetes i escriptors fins a polítics, passant per artistes i intel·lectuals de diverses disciplines, metges, industrials i fins i tot figures de projecció més local.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homeres, Bonaventura  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII - Mèxic ?, s XVII)  Framenor. Fou catedràtic a la universitat de Mèxic i cronista del seu orde en aquell país. És autor d'escrits filosòfics.

77 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaHomilies d'Organyà, les  (Organyà, Alt Urgell)  Recull de sis sermons, en que s'explica i es comenta l'Evangeli i l'Epístola de les domíniques de la quinquagèsima i la sexagèsima. Trobats a la rectoria d'Organyà i publicats el 1904 per l'arxiver i erudit Joaquim Miret i Sans. La col·lecció és considerada entre els primers textos en prosa escrits íntegrament en català. Redactats entre final del s XII i començament del s XIII, en un estil planer i directe, que fan pensar en un sermó destinat a una audiència popular. Es conserven a la Biblioteca de Catalunya.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs  (Illes BalearsVariant gràfica del cognom Oms (família d'artistes mallorquins).

79 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs, Joan Antoni  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1748)  Escultor. Fou el primer i més remarcable dels artistes que el seguiren a la seva família. Són especialment apreciades, entre les seves obres, la imatge de Sant Josep agafant Jesús de la mà, a l'església de Sant Miquel de Palma, i el Sant Crist de vori realitzat per al convent de frares dominicans de la mateixa ciutat. Fou mestre del seu fill Gaspar Homs i Batlle.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs, Manuel  (Catalunya, 1842 – 1886)  Escultor. És autor del monument a Isabel la Catòlica, de Madrid, inaugurat poc després de la seva mort.

81 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Homs, Marcel  (Ceret, Vallespir, 1910 - )  Escultor. Format a París, va crear a Abidjan (Costa d'Ivori) una escola nacional de belles arts (1960-67). Guardonat amb diversos premis, va passar de l'escultura figurativa a l'art abstracte. Té obres monumentals en diversos punts d'Occitània i a Abidjan.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs, Marcià  (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVII)  Metge. El 1699 publicà un treball d'interès,Inici página combatent les creences mèdiques de l'època pel que fa a les febres malignes.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs i Batlle, Gaspar  (Illes Balears, s XVIII - Palma de Mallorca, 1750)  Escultor. Fill de Joan Antoni Homs. Entre els seus treballs figuren els relleus de les claus dels arcs al temple de Santa Maria del Camí. Fou mestre del seu fill Gaspar Homs i Picornell.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs i Bisa, Josep Antoni  (Barcelona, 1897 – Quito, Bolívia, 1969)  Escultor i dibuixant. Practicà la il·lustració treballant per a editorials estrangeres; col·laborà, també, al Reader's Digest. Com a escultor, formà part de l'anomenada escola de Ceret i el 1926 presentà diverses obres a les galeries Dalmau de Barcelona. Col·laborà en l'obra escultòrica de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Homs i Ferrés, Elvira  (Vilassar de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 1954)  Pintora, autodidacta. El 1926 exposà amb força èxit a les galeries Dalmau. conreà sobretot la natura morta. Practicà amb assiduïtat l'aquarel·la i participà en algunes exposicions de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eladi Homs i OllerHoms i Oller, Eladi  (Valls, Alt Camp, 27/feb/1886 - Rubí, Vallès Occidental, 18/mar/1973)  Pedagog. El 1906 fou pensionat als EUA per a estudiar les darreres experiències pedagògiques. De nou a Barcelona, dirigí la "Revista de Educación", on publicà el 1913 La doctrina de la educación nacionalizadora, i la primera escola d'estiu i fou secretari del Consell d'Investigació Pedagògica; fou un actiu divulgador del mètode de la doctora Montessori. Durant la II República fou secretari del "Butlletí dels Mestres". Col·laborà, entre d'altres publicacions, a "La Mainada" (1921-23) i "València" (1913-14). La seva obra, nacionalista i espiritualitzant, es troba dispersa en publicacions i revistes. Fou un dels primers introductors a l'estat de l'esport del bàsquet.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaHoms i Oller, Joaquim  (Barcelona, 21/ago/1906 - 9/set/2003)  Compositor. Estudià violoncel al Conservatori del Liceu de Barcelona i composició amb Robert Gerhard, que ha decantat la seva producció cap al dodecafonisme, tot mantenint una tendència eclèctica, però innovadora, dins la música contemporània. Ha conreat la composició instrumental i vocal. De la seva producció es destaquen: Sonets per a violí (1941), Vía Crucis (1956), Soliloquis (1972), els Quartets de corda (1950-74), Presències (Premi Ciutat de Barcelona 1967), Biofonia (1982), etc. Publicà també la biografia Gerhard y su trabajo (1987).

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Homs i Picornell, Gaspar (Illes Balears, s XVIII)  Escultor. Fill i deixeble de Gaspar Homs i Batlle. Treballà per a la catedral d'Eivissa, on féu un retaule i altres decoracions. Tornant a Mallorca caigué presoner dels corsaris sarraïns. En fou rescatat. Entre les seves obres a Palma figura el Sant Miquel del campanar de la parròquia. Tingué dos fills també artistes, Jaume i Pau, que moriren joves, acabant la dinastia d'escultors mallorquins d'aquest cognom.

89 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Honor de Corbera, l'  (Ribera Alta Nom que prengué la baronia de Corbera, que comprenia la vila de Corbera de la Ribera, i els llocs de Fortaleny, Polinyà i Riola. Incorporada a la corona el 1418, es mantingué com una sola jurisdicció, dita terme general de la Vila i Honor de Corbera, fins al 1839.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Hònt Hireda, serra d'  (Viella, Vall d'Aran)  Cresta, uneix els tucs del port de Viella (2.665 m alt) i de Sarraèra (2.632 m), entre la vall de Conangles, al sud, i la del riu d'Hònt Hireda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al nord i dins el municipi de Viella.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Hontanar, El  (Alpont, Serrans Llogaret, 8 km al nord de la vila.

Anar a:    Hi ]    [ His ]    [ Hita ]    [ Hixar i ]    [ Ho ]    [ Homs ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -