A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Dor ]    [ Dos ]    [ Dot ]    [ Dra ]    [ Du ]    [ Duc ]

Les persones discapacitades moltes vegades són les que tenen més capacitats. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dorca i Parra, Francesc Xavier  (Girona, 1736 – 1806)  Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera. Escriví diversos estudis defensant l'origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dorda, Francesc  (Mataró, Maresme, 1641 - Poblet, Conca de Barberà, 1716)  LXXV Abat (XXI dels quadriennals) de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15). Amic del rei-arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vice-tresorer general i, finalment, president del Consell d'Hisenda. Proposat com a bisbe de Potenza (Itàlia) per Carles III (1707), no n'ocupà la seu. El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V. Es retirà el monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDorda i Lloberes, Baltasar  (Mataró, Maresme, 1802 – 1839)  Músic. Deixeble de Francesc Andreví i de Mateu Ferrer. Fou organista de l'església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona (1829). No se n'han conservat les composicions musicals.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dorda i Morera, Joan  (València, 1855 – 1928)  Polític i crític d'art. Fou governador civil de Barcelona. Presidí durant molts anys, fins a la seva mort, l'Acadèmia de Sant Carles.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dordal, Josep  (País Valencià, 1780 – Saragossa, Aragó, 1808)  Gravador. Entre les seves obres cal esmentar el retrat de l'aragonès Ramon de Pignatelli, així com la major part de les làmines i els plans del llibre Descripción de los Canales Imperial de Aragón y Real de Tauste, estampat a Saragossa per Francisco Magallón.

6 ALGUER - BIOGRAFIA

Dore, Carmen  (l'Alguer, 1869 – 1954)  Escriptor (Cármine Dore). Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera (1906). La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta (l'Alguer), Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu. La poesia Varemes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921. Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l'Arc.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Doria, Girolamo  (Gènova, Itàlia, s XVI – Tarragona, 1558)  Eclesiàstic. Nebot d'Andrea Doria. Fou bisbe d'Elna (1530-32), administrador de Cuixà (1533-35) i Osca (1532-34) i arquebisbe de Tarragona (1533-58). President de la Generalitat de Catalunya (1539-42).

8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Doria, Mateu  (Sardenya, Itàlia, s XIV - 1358)  Comte de Montlleó. Amb els seus sis germans es rebel·là contra Pere III de Catalunya-Aragó i prengué l'Alguer i altres punts de Sardenya (1347). Perdonat (1354), no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d'Arborea, contra els catalans (1355). Tot i que tornà a reconèixerInici página l'autoritat del rei, poc temps després es rebel·là novament.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dòria i Bonaplata, Eveli  (Barcelona, 1862 – 1921)  Escriptor, decorador i industrial. Publicà poemes tradicionals i faules: Música vella (1896), De sol a sol (1899), Branques mortes (1902) i Moneda curta (1908). També un assaig sobre el catalanisme: Lo nostre plet (1900). Com a industrial, destacà en la construcció de materials per a la decoració.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dòria i Dexeus, Andreu  (Barcelona, 31/ago/1920 – 1995)  Perit mercantil i editor. Mobilitzat el 1937 durant la guerra civil, el 1945 s'incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté. El 1959 entrà en contacte amb l'equip de mestres de l'Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l'editorial La Galera, que publicà els dos primers llibres infantils amb l'assessorament de Marta Mata. Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l'estat alhora: català, castellà, gallec i èuscar. El 1988 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Quan el 1992 La Galera s'incorporà al Grup Enciclopèdia Catalana, abandonà la seva relació directa amb el món editorial. També escriví tres contes infantils.

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Dormidor, tuc  (Conflent Cim (1.845 m alt) (o muntanya Rasa), domina pel nord-est el coll de Jau i forma part de la serralada que, des del massís de Madres vers la mar, limita pel nord la conca de la Tet, que en aquest sector forma el límit entre el Conflent (vall de la Castellana) i el Llenguadoc (País de Salt).

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dorpa, Pere  (País Valencià ?, s XVI)  Escultor. Probable deixeble de Damià Forment. És autor d'una bona part de l'extraordinari retaule major de l'església arxiprestal de Sant Mateu del Maestrat (vers el 1554, conservat només en part). Hom li atribueix una escultura d'El Salvador, policromada per Joanes el 1555, a l'ermita d'aquesta advocació, a Onda.

13 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaDorregaray y Dominguera, Antonio  (Ceuta, 1823 – Saragossa, Aragó, 1882)  Militar carlí. Durant la tercera guerra carlina succeí Lizárraga en el comandament de les forces carlines del Centre (Maestrat). Cap a la fi de la guerra obtingué un èxit incomplert a Llucena, però fou derrotat pel general Esteban a Montlleó. Després travessà l'Ebre (jul/1875), però, en ésser rebutjat per les forces governamentals, es dirigí cap a l'alt Segre. A despit dels esforços de Savalls, Castells i el mateix Dorregaray, les forces del general Martínez de Campos, ocuparen la Seu d'Urgell. Després se n'anà cap a Navarra.

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaDorres  (Alta Cerdanya Municipi: 24,77 km2, 1.450 m alt, 162 hab (2012). Situat al vessant sud del massís del Carlit; al nord del terme, a la vall dita dels Estanyets (afluent de la d'Angostrina), surt el canal de Dorres, que rega part del terme. Hi ha boscs i pasturatges. Els conreus (situats a la part baixa del territori) de cereals (blat, sègol), patates i arbres fruiters, son la base de l'economia local, juntament amb la ramaderia (bestiar boví). Dins el terme hi ha també fonts d'aigües termals sulfuroses, una de les quals donà origen a un petit balneari (banys de Dorres) en relació amb el proper balneari de les Escaldes. Pedreres granítiques, explotades tradicionalment. El poble agrupa tota la població del municipi; a l'església parroquial, romànica, s'hi venera la imatge bruna (del s XIII) de la Mare de Déu de Bell-lloc, originària de l'antic santuari de Bell-lloc, avui destruït. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà) - Banys de Dorres (en francès)

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dòrria  (Toses, Ripollès Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola. La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells. De l'antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d'una partida (camp del Castell). A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l'hostal de Dòrria.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaDorve  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (1.400 m alt) de l'antic terme de Jou, a la vall d'Àneu, al vessant occidental del Montcalbo, damunt la riba esquerra de la Noguera Pallaresa. L'església parroquial és dedicada a Sant Bartomeu.

17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Dos  (Bissaürri, Alta Ribagorça Llogaret (1.430 m alt), a la vall de la Múria, al nord-est de Sant Feliu de Verí, municipi al qual pertanyia el s XIX.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Dos Aguas  (Dosaigües, Foia de Bunyol Nom castellà de la població.

19 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Dos Peres, Guerra dels  (Catalunya-Aragó, 1356 – 1375)  Conflicte armat entre Pere III el Cerimoniós i Pere I de Castella. Entre les causes hi ha la qüestió del sud del regne de València i la regió murciana; Pere I tenia interès a recuperar les regions meridionals del regne valencià, mentre que Pere III procurava atraure's el seu germanastre Ferran, titular d'importants senyories al sud del regne de València. També la tradicional aliança de Castella amb Gènova és coherent amb l'endèmica rivalitat entre Barcelona i la ciutat ligur per l'hegemonia comercial al Mediterrani occidental. No s'ha d'oblidar que, especialment al camp castellà, aquesta guerra fou un trasllat del vell enfrontament noblesa/monarquia, saldat amb el triomf definitiu de la noblesa davant de l'autoritarisme de Pere I. Així, durant la primera fase (1356-57), Pere III atregué cap a la..  Segueix... 

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Dos Pins, turó dels  (Cabrera de Mar, Maresme)  Necròpoli ibèrica. S'hi ha excavat 94 tombes, totes d'incineració i datades del s III aC o inici de la centúria següent. Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s'ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac.

21 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Inici páginaDos Reinos, Los  (València, 16/ago/1864 – 1870)  Periòdic fundat per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O'Donnell en matèria de premsa. Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal. Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l'autoritat. Josep M. Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d'"El Mole" (29 números) com a suplement (1864-65). Suspès el periòdic pel juny de 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir (1868-70) havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política.

22 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Foia de BunyolDosaigües  (Foia de Bunyol Municipi: 121,51 km2, 400 m alt, 418 hab (2014), (cast: Dos Aguas). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la serra de Dosaigües o d'El Ave i a l'esquerra del Xúquer, que limita el terme pel sud. El territori, aspre i poc apte a l'expansió dels conreus, ha provocat l'emigració de bona part de la població, especialment cap a Catalunya. Alguns conreus de garrofers, oliveres, vinya i cereals. El poble, d'origen islàmic, és a la confluència dels barrancs de La Umbria i de La Losa, al peu de la serra de Dosaigües; se'n destaca l'església parroquial del Roser, del s XVI. Fou el centre de la baronia de Dosaigües i del marquesat de Dosaigües. Dins el terme hi ha les restes del castell de Madrona, així com un gran conjunt de coves amb pintures rupestres prehistòriques (pintures rupestres de Dosaigües), que foren estudiades i publicades per F. Jordà i J. Alcàcer el 1951. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Dosaigües, les  (Nonasp, Matarranya Santuari (la Mare de Déu de les Dosaigües), a la confluència del Matarranya amb el riu d'Algars.

24 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Dosaigües, marquesat de  (País Valencià Títol senyorial, concedit el 1699 a Giner Manuel Rabassa de Perellós i Pardo de la Casta, baró de Dosaigües, senyor de Madrona i de Benetússer i cavaller de Calatrava. Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas,Inici página marquesos d'Algorfa.

25 PAÍS VALENCIÀ - ART

Dosaigües, Palau del Marquès de  (València, s XV)  Residència noble. Remodelada entre el 1740 i el 1744 pel pintor Hipòlit Rovira, que en decorà les façanes. La reforma fou executada pels escultors Lluís Domingo i Ignasi Vergara. La porta principal, obra mestra del rococó, és una al·legoria dels dos grans rius de València, el Túria i el Xúquer, enmig d'una gran profusió vegetal. Declarat monument nacional (1941), des del 1954 és l'estatge del Museu Nacional de Ceràmica González Martí.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Dosaigües, serra de  (País Valencià Alineació muntanyosa (949 m alt), entre el Caroig i la Foia de Bunyol, partió d'aigües entre els rius Magre i Xúquer. D'aspecte abrupte, és tallada per barrancs i rambles.

27 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Dos-cents, els  (Mallorca, 1525)  Cos de milícia permanent. Creat pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d'infanteria a sou, a les ordres de dos capitants, nomenats pel lloctinent d'entre les classes privilegiades. Era guarnició de Palma, però, en cas necessari, s'havia de desplaçar a qualsevol punt de l'illa. Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l'autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies (1521-23).

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dosmunts, Sant Llorenç de  (Rupit i Pruit, Osona Veure> Sant Llorenç Dosmunts.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dosquers  (Maià de Montcal, Garrotxa Poble (162 m alt) (pop: Tosquers o Tosqueres) i antic municipi, agregat el 1969 a l'actual. Es formà al voltant del castell de Dosquers, fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes; passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal. L'església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí. Prop de la carretera d'Olot a Figueres hi haguéInici página l'hostal de Dosquers. L'antic terme comprenia també els veïnats d'Usall, la Riera i Vila-rodona.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmeDosrius  (Maresme Municipi: 40,72 km2, 147 m alt, 5.137 hab (2014). Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d'Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d'aiguamolls anomenada l'estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat. L'agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l'estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l'antic castell de Dosrius, bastit a l'indret d'un antic poblat ibèric; hi destaca també l'església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius. Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d'estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor. Àrea comercial de Mataró. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Dosrius Diari - Escola del Pi - Colla Gegantera

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Dosrius  (Torrelles de Foix, Alt Penedès)  Antiga quadra. Possessió de Santes Creus des de mitjan s XIII fins al 1625.

32 CATALUNYA - HISTÒRIA

Dossal, el  (Salardú, Vall d'Aran Despoblat (aranès: Et Dossau), dit també les Cases de Montgarri, a la vall de Montgarri, a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua avall del santuari de Montgarri. Era l'únic nucli de població permanent aranès fora de la conca de la Garona. És dominat, al sud, per la muntanya del Dossal (2.520 m alt), contrafort septentrional del massís de Varimanya.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaDossorons, Sant Joan de  (Codalet, Conflent Veure> Sant Joan de Dossorons.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dot i Arxer, Antoni  (Olot, Garrotxa, 8/jun/1908 – Houston, EUA, 5/ago/1972)  Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller. Fundà la "Revista d'Olot" (1926) i els setmanaris "Acció Ciutadana" (1930) i "Esquerra" (1934). Fou membre del primer consell executiu d'Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d'assistència social (1937-39). S'exilià a Mèxic, on ha estat president de l'Institut Català de Cultura. Ha publicat Presència (Mèxic 1965).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dot i Martínez, Pere  (Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 28/mar/1885 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1976)  Floricultor. Especialitzat en la hibridació de les roses. El 1923 obtingué la primera medalla a l'Exposició de Bagatelle (París) amb el nou híbrid Margarida Riera, i el 1929 la medalla d'Or en la Internacional celebrada al palau de Pedralbes de Barcelona amb l'anomenada Duquessa de Penyaranda. La seva excel·lent Mari-Dot obtingué l'exclusiva als EUA, de la qual s'han generat moltes noves formes, com la rosa blanca Ciutat de València. Altres creacions: Apel·les Mestres, Àngel Guimerà, President Macià, Perla de Montserrat, etc.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dot i Michans, Joan  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Era militar. Dedicà a Aribau una col·lecció de poesies que es conserva manuscrita a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. En col·laboració amb Narcís Serra estrenà a Madrid el drama María Estuardo (1850).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dotras i Vila, Joan  (Barcelona, 1900 – 1978)  Músic. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, d'on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967. Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaDou, marquesat de  (CatalunyaTítol pontifici, concedit el 1880 a Lluís Ferran d'Alòs i de Martín, per Lleó XIII.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dou i de Bassols, Ignasi de  (Barcelona, 1730 – 1802)  Jurista i advocat. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra. Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Llàtzer de Dou i de BassolsDou i de Bassols, Ramon Llàtzer de  (Barcelona, 11/feb/1742 – Cervera, Segarra, 14/des/1832)  Jurista, polític i economista. Germà d'Ignasi de Dou. Doctorat en lleis per la Universitat de Cervera (1765), on fou deixeble de J. Finestres. Va residir a Barcelona del 1770 al 1776 i després tornà a Cervera, on guanyà la càtedra de dret canònic i, més tard, la de dret civil (1789). Ordenat sacerdot el 1795, fou canonge de la catedral de Barcelona. Conseller de la Universitat de Cervera (1805), dos anys més tard va iniciar la docència en el camp de l'economia política, en el qual fou contrari al lliurecanvisme. Elegit (1810) diputat per Catalunya, fou el primer president de les Corts de Cadis (1811), on defensà els interessos de Catalunya i protestà per l'espoli a què havia estat sotmesa d'ençà del 1714. Escriví Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña (1800-03), síntesi del dret públic de l'Antic Règim i recopilació dels drets...  Segueix... 

Espanya tracta a Catalunya com a província conquerida. (Ramon Llàtzer de Dou - Corts de Cadis, 1811)

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dou i de Siscar, Francesc de  (Barcelona, 1819 – Mònaco, 1874)  Escriptor i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Cervera i de Bolonya. Professà com a monjo de Montserrat i fou nomenat vicari general i administrador apostòlic de diòcesis estrangeres. Traduí diversos tractats sobre el protestanisme i la PreparacióInici página per a tenir una bona mort (1859), de sant Alfons Maria de Liguori.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Albert Dou i Mas de XexàsDou i Mas de Xexàs, Albert  (Olot, Garrotxa, 21/des/1915 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 18/abr/2009)  Ética en la actividad científica (1984), Historia de las obras públicas (1985), Ecología y culturas (1988) i Els científics i la fe cristiana (1993). Col·laborà amb Juan Martín Velasco en l'edició d'Experiencia religiosa (1989). Fou professor emèrit des del 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a l'Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, ciutat on visqué des que la comunitat dels jesuïtes si tornà a instal·lar el 1998 després de mig segle d'absència.

104 EUROPA - BIOGRAFIA

Douais, Jean-Marie-Célestin  (França, 1848 - 1915)  Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S'especialitza en estudis sobre els albigesos i d'altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya. Obres principals: L'inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893).

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dòvia, la  (Pratdip, Baix Camp)  Vall de la serra de Llaberia, d'uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l'oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l'est. El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia. La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia. El barranc de la Dòvia s'uneix al de Santa Maria sota Pratdip.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Drac, cova del  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental Relleu del massís de Sant Llorenç del Munt, que forma un monòlit foradat pel mig i pla a la part superior, destacat de la cinglera que limita la Mola. Segons laInici página llegenda, s'hi refugiava el drac que assolava aquella contrada.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Drac, coves del  (Manacor, Mallorca Oriental Grup de coves d'origen càrstic, situades prop de la costa, als estreps de la serra de Llevant, a 1 km de Portocristo. De grans dimensions i amb abundants estalactites i estalagmites, amb 1 km de longitud, format per diverses sales excavades en una zona de terrasses calcàries, en un terreny miocènic; presenten un conjunt d'estanys, un dels quals, el Martel (177 m de longitud), és navegable. Explorades des del 1878, la primera exploració científica fou feta el 1896 per E. A. Martel, amb el patrocini de l'arxiduc Lluís Salvador, foren il·luminades (1934) per C. Buigas. Són actualment un centre important d'atracció turística.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Draga, la  (Banyoles, Pla de l'Estany)  Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l'estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l'hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d'uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners. El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d'Europa. Ha donat un gran volum d'informació sobre l'economia de l'època, basada en l'agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Dragonera, sa  (Andratx, Mallorca Occidental Illa, prop de la costa sud-oest de Mallorca, prolongació de la serra de Tramuntana. Relleu accidentat i costa abrupta i espadada a la banda occidental que contrasta amb la costa que mira a Mallorca, més suau i amb algunes cales (cala Lledó). Aigües molt profundes, especialment al cap de Llebeig.

48 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaDrames rurals  (Catalunya, 1902 – 1907)  Obres narratives de Caterina Albert "Víctor Català". Compreses en els volums Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907). Amb un estil viu i rigorós i amb una gran minuciositat descriptiva, presenten una visió volgudament parcial de la realitat, l'aspecte més ombrívol de la vida rural, en la qual els personatges són éssers tarats físicament o moralment i on les motivacions constants són el dolor, la misèria i l'egoisme. Els Drames rurals influiren en gran manera damunt la narrativa del començament del s XX.

50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Draper, Alfons  (Prats de Molló, Vallespir, 1871 – Perpinyà, 1950)  Conseller a la cort d'apel·lació de Montpeller. Autor d'una tesi intitulada Recherches sur l'histoire des corps d'arts et métiers en Roussillon sous l'Ancien Régime (1898), fonamental per a qualsevol estudi d'economia sobre aquesta qüestió.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Draper i Fossas, Joan  (Arenys de Mar, Maresme, 1889 – Barcelona, 1970)  Escriptor i periodista. Fundà i dirigí la revista "L'Avenir" (Arenys de Mar, 1907), dirigí "Bella Terra" (1923-27) i fou redactor de "La Veu de Catalunya". Publicà poesies (Aires de llevant, 1915), narracions (Dietari d'un nedador, 1924; Claror d'Assís, 1962), i obres teatrals (El rei filharmònic, 1908; L'amor sempre triomfa, 1915). Se serví dels pseudònims Blai i Kronorrim.

51 CATALUNYA - ART

Drassanes de Barcelona, les  (Barcelona, s XIII)  Conjunt d'edificis de les antigues drassanes. Començades probablement per Jaume I, el sector central, compost de vuit grans naus paral·leles cobertes amb arcs diafragmàtics, fou enllestit el 1381 sota la direcció d'Andreu Ferrer. Entre el 1612 i el 1618 s'ampliaren amb noves naus, però després de la Guerra de Successió (1714), a causa de la decadència marítima de la ciutat, foren destinades a caserna. Constitueixen una de les millors mostres del gòtic civil català i són la drassana medieval més gran i ben conservada del món. Actualment hi és instal·lat el MuseuInici página Marítim de Barcelona.

52 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Drassanes de Fraga, les  (Fraga, Baix Cinca Barri, a la vora esquerra del Cinca, al nord de la ciutat. Especialitzat antigament en la recollida de fusta que baixava pel Cinca, s'ha convertit en un barri industrial (ceràmica).

53 PAÍS VALENCIÀ - ART

Drassanes del Grau de la Mar, les  (València, Horta)  Edifici de les antigues drassanes de la ciutat, a l'est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades). La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins al 1840.

54 ANDORRA - GEOGRAFIA

Dret, port  (Canillo, Andorra)  Depressió (2.572 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de la Valira de la de l'Arieja, dominada al nord pel cap del port Dret (2.682 m alt).

55 CATALUNYA - POLÍTICA

Dreta de Catalunya  (Barcelona, 1935 – 1936)  Organització política conservadora. Adherida a Renovación Española, agrupà els antics membres dels partits monàrquics.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dreta de l'Ebre, canal de la  (CatalunyaVeure> Ebre, canal de la dreta de l'.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Dreta del Llobregat, canal de la  (CatalunyaVeure> Llobregat, canal de la dreta del.

58 CATALUNYA - POLÍTICA

Dreta Liberal Republicana de Catalunya  (Barcelona, 26/mai/1930 - 29/oct/1932)  Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares. No assolí una incidència important i, després d'intentar d'un cert centrisme entre l'Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressantInici página en aquesta.

59 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Dreta Regional Valenciana (DRV)  (València, 1930 – 1933)  Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d'inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del "Diario de Valencia" i presidit per Lluís Lucià. El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia, president de la Dreta Regional Valenciana. El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Droc, Esteve  (Catalunya, s XII - Poblet, Conca de Barberà, 1185)  VII Abat perpetu de Poblet. El 1181 hi succeí a l'abat Hug. Durant el seu abadiat prosseguiren les obres de l'església major, el claustre i els allotjaments. Fou succeït per Pere de Talladell.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Drova, la  (Barx, Safor)  Llogaret, al pla de la Drova, estès al peu del vessant sud-occidental del Mondúver.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Drument i Millet, Joan  (Barcelona, 1798 – 1863)  Metge. Es distingí en l'epidèmia de còlera de 1821. Estudià a fons aquesta malaltia, encara que el govern li negà tot ajut. Els seus escrits són nombrosos.

63 EUROPA - BIOGRAFIA

Du Plessis-Besançon, Bernard  (París, França, 1600 – Auxonne, Borgonya, 6/abr/1670)  Enginyer militar. Fou cap de l'estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637. Richelieu el delegà per negociar l'ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV (ago/1640); alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana. Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret; al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, poguéInici página establir les bases de l'acord signat per ell i per Pau Claris (des/1640) quan les tropes franceses d'Espenan havien ja entrat al Principat. En caure Tarragona a les mans de Felip IV, aprofità la situació per forçar la proclamació de la República Catalana sota protecció de França, i assolí que, davant....  Segueix... 

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Duacastella  (Sora, Osona)  Antic castell, esmentat el segle XIV.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Duaime, el  (Novelda, Vinalopó Mitjà Caseria, al vessant oriental de la serra del Duaime, continuació de la serra de Forna.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dualde i Furió, Vicent  (València, 1851 – 1917)  Jurista i polític. D'idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari "El Mercantil Valenciano" (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública. Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l'època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dualde i Gómez, Joaquim  (València, 1875 – Barcelona, 1963)  Jurista. Fill de Vicent Dualde i Furió. Fou catedràtic de dret civil a la universitat de Sevilla (1904) i a la de Barcelona (1906-44), i alhora tingué una considerable actuació professional com a advocat. Milità en el partit reformista de Melquíades Álvarez, fou diputat per Lleida (1923) i s'oposà a la política catalanista. Fou degà (1926-30) del Col·legi d'Advocats de Barcelona i ministre d'instrucció pública en el govern presidit per Lerroux (mai/1935). Després del 1939 defensà els interessos de Joan March en el plet de la Barcelona Traction. Publicà, entre altres obres, Una revolución en la lógica del derecho (1932) i La propiedad civilísima (1961).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDualde i Serrano, Manuel  (Burjassot, Horta, 1914 – València, 1955)  Historiador i llicenciat en dret. Membre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó des del 1942, exercí diversos càrrecs a València (a l'Escola d'Estudis Medievals, a l'Institut d'Estudis Històrics, etc). Obres principals: La concordia de Alcañiz (1947) i El compromiso de Caspe (1948).

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Duana, la  (Xàbia, Marina Alta Barri marítim, a 2 km de la vila, emplaçat a l'embocadura del riu de Gorgos, a l'extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma -en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni- el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament del s XX per a l'exportació de panses -especialment vers Anglaterra-, per la qual cosa disposava d'una duana, origen de l'agrupament. La construcció d'un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca. S'ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme. A més de nombrosos hotels, disposa de 6.000 places en apartaments i bungalows.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Duana, sa  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Barri de Portocolom. Format vers el 1880 al voltant de l'antiga duana (1855), a l'oest del port.

71 CATALUNYA - ART

Duana Nova  (Barcelona, 1790 – 1792)  Edifici. Projectat i construït al pla de Palau per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l'obra. Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d'estuc negre adossades al mur; la cornissa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó. L'interior conserva diverses sales decorades amb pintures al·lusives al comerç barceloní i temes mitològics i relatius a don Quixot; les de la sala d'actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III. El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuart, Esteve  (Catalunya, s XVII)  Religiós carmelità. Publicà en català algunes obres pietoses.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duarte, Àngel  (Barcelona, 1957 - )  Historiador. Es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després fou catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona. Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del s XIX i els inicis del s XX. Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX (1987), Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris (1988), Possibilistes i federals. Política i cultura republicana a Reus (1874-1899) (1992), La España de la Restauración (1997), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997) i La República del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1910) (1998).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duarte i Montserrat, Carles  (Barcelona, 16/set/1959 - )  Poeta i lingüista. Com a lingüista ha col·laborat amb J. Coromines i A.M. Badia i Margarit, i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu. La seva poesia, inspirada en el paisatge i la cultura mediterranis, té com a temes centrals el somni, la tendresa i l'oblit, en un món de sensacions a través de la imaginació i la consciència. Ha guanyat diversos premis de poesia.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Duato Barcia, Ignacio "Nacho Duato"  (València, 1957 - )  Ballarí i coreògraf. El 1980 ingressà al Ballet Cullberg d'Estocolm i un any després al Nederlands Dans Theater, companyia de la qual fou coreògraf estable (1988-90). El 1990 fou nomenat director artístic del Ballet Lírico Nacional de España, convertit després en la Compañía Nacional de Danza. És autor d'una vintena de coreografies, entre les quals destaquen Arenal, Synaphai o Concierto madrigal. El 1996 es retirà com a ballarí en actiu.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaDuato i Chapa, Josep  (Montcada de l'Horta, Horta, 1899 – València, 1990)  Industrial i polític. Empresari seder, presidí (1932) el Col·legi de l'Art Major de la Seda de València. Fou secretari (1930) de la Dreta Regional Valenciana i diputat a les corts per la CEDA de la circumscripció de València (1936). Formà part de la segona comissió gestora de l'ajuntament de València (1939) en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dubà i Navas, Miquel  (Catalunya, 1816 – Barcelona, 1887)  Pedagog. Exercí a Barcelona. Publicà diverses obres docents i gaudí de notable prestigi. És remarcable el seu llibre Instrucción de antropología y pedagogía (1863).

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dubal i Mas, Carles  (Illes Balears, s XIX - Palma de Mallorca, 1890)  Dirigent obrer. Després de crear la Societat Tipogràfica de Mallorca (1881), que dirigí fins al 1883, anà a Barcelona i formà part de la Federació d'Obrers Tipògrafs. Fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE, el 1885, i fou membre de la comissió executiva de la UGT. Participà poc abans de morir en la preparació de la manifestació del primer de maig de 1890 a Palma de Mallorca.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dubler, Cesar Emili  (Barcelona, 1915 – 1966)  Arabista i historiador de la ciència. De família suïssa, estudià a Zuric, on es doctorà en química (1938) i en lletres (1940). Combinà la seva activitat industrial a Barcelona amb la investigació, alhora que professava (1958-66) a la facultat de lletres de Zuric. Publicà articles de tema islàmic, com Un retrato de Boabdil en Poblet (1952) i Las laderas del Pirineo segun Idrïsï (1953). Edità la versió àrab de De Materia medica de Dioscòrides, juntament amb una reproducció profusament anotada de la traducció castellana d'Andrés Laguna i altres treballs complementaris (1953-59), en cinc volums.

80 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaDubte, Sant  (Ivorra, Segarra, 1426)  Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s'havia esdevingut a l'antiga església de Santa Maria dels afores de la població al començament del s XI, consistent en l'escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstantació durant la celebració de la missa. A l'església moderna de Santa Maria (s XVII) hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del s XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, en el qual, posteriorment, foren afegides al bancal dues escenes del prodigi (Museu de Solsona). Les relíquies foren dutes modernament a l'església parroquial de Sant Cugat d'Ivorra.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Duc, cau del  (Torroella de Montgrí / Ullà, Baix Empordà Dues coves del massís de Montgrí, properes, que corresponen als dos termes municipals. Excavades el 1927 per Pallarès i Pericot, hi foren trobades indústries prehistòriques considerades de tècnica asturiana i d'època mesolítica. Una revisió posterior dels materials ha fet inclinar a H. de Lumley i E. Ripoll a classificar-los com a mosterians.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ducasi i Ojeda, Ignasi  (Barcelona, 1775 – 1824)  Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l'església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial. Compongué diferents misses, salms i motets.

83 MÓN - BIOGRAFIA

Ducet i Pons, Jordi-Lluís  (Azul, Buenos Aires, Argentina, 1927 - )  Pintor. Fill d'emigrants catalans. Des del 1975 residí a Barcelona. La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l'abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic. Utilitza sovint el collage.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duch, Josep  (Vic, Osona, 1817 – Barcelona, 1878)  Metge. És autor d'escrits mèdics.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuch i Agulló, Joan  (Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1968)  Escriptor i periodista. Amb una tècnica emparentada amb el naturalisme, la seva obra manifesta una marcada intenció social. Es destacà com a novel·lista: Els quatre amics (1930), Homes i màquines (1933), anàlisi de problemes socials, Vida triomfal (1935) i Auli, fill de Pilat (1954). Es dedicà també a la pintura.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duch i Álvarez, Lluís  (Barcelona, 1936 - )  Fenomenòleg de la religió. Monjo de Montserrat des del 1961, es doctorà en teologia a Tübingen (1973). El seu principal centre d'interès són les manifestacions religioses en la cultura comptemporània, en funció del binomi estructura-història. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la facultat d'antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat molts llibres sobre religiói és autor de les introduccións i les traduccions al català de les obres de F. Schleiermacher, Sobre la religió (1992) i d'Angelus Silesius, El pelegrí querubínic (1995).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ducloux, René  (França, s XVI - Saragossa ?, d 1559)  Escultor actiu a Barcelona, anomenat també Rainer de Corts o mestre Reiner. És autor, amb el mestre d'obres Gabriel Pellicer, de la portalada de la capella de Sant Miquel de Barcelona (actualment de la Mercè des del 1868); encarregada el 1516 pel futur vice-canceller Jeroni Descoll, és una mostra híbrida de gòtic i renaixement; el 1936 foren destruïts els dos àngels que la flanquejaven. Hom el sap actiu a Saragossa el 1559. El cognom apareix també amb la grafia Duclaux.

88 EUROPA - HISTÒRIA

Dues Sicílies, Regne de les  (Nàpols i Sicília, 1442)  Nom atribuït a l'Estat constituït pels dos regnes. El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya-Aragó (1442), va ésserInici página représ el 1734 pels Borbons de Nàpols.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampDuesaigües  (Baix Camp Municipi: 13,61 km2, 268 m alt, 239 hab (2014). Situat l'oest de la comarca, al límit amb el Priorat i drenat per diversos torrents que formen part de la capçalera del Riudecanyes, com els barrancs de l'Argentera i dels Masos. El relleu és accidentat per la serra de l'Argentera i els contraforts del Puigcerver, que tanca a ponent el Camp de Tarragona; on hi ha pinedes, alzinars i pasturatges. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (avellaners, vinya, oliveres, garrofers i ametllers); el regadiu és limita a unes 15 ha. Hi ha ramadera de llana. La població, que havia iniciat una lenta però constant devallada a partir de la plaga de la fil·loxera, s'ha estabilitzat. El poble agrupa tota la població del municipi; l'església parroquial és dedicada a santa Maria, construïda el 1753 sobre una d'anterior del s XIV. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dueso i Almirall, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1953 - )  Autor, actor i director teatral. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, ha estudiat també amb Carlos Gandolfo, Sanchís Sinisterra i Pierre Chabert. Amb Sara i Simon obtingué el Premi de la Crítica al millor text teatral del 1996. El mateix any estrenà Platón ha muerto al XXVII Sitges Teatre Internacional.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dugommier, general (Jacques-François Coquille)  (Basse-Terre, Guadalupe, França, 1736 - Mont-roig, Alt Empordà, 1794)  Militar. Pel gen/1794 fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793. Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar: el 30/abr obtingué la primera gran victòria sobre l'exèrcit espanyol al Voló (Rosselló), fet que li comportà la recuperació d'una gran part del territori. Presentà (12/mai) un pla d'annexió de Catalunya a França. Conquerí el fort de Sant Elm (on fou ferit), Cotlliure i Portvendres i concentrà les forces (20.000 homes) en el setge del fort de Bellaguarda, que es rendí el 18/set. Mentrestant, la divisió de la Cerdanya havia ocupat Ripoll, Sant Llorenç de la Muga i Camprodon. L'atac previst al Principat no s'incià fins al novembre: les tropes franceses, amb l'avantguarda acantonada al castell de Mont-roig, atacaren lesInici página fortificacions que el comte de La Unión havia bastit per protegir Figueres. En l'acció moriren Dugommier i el comte de La Unión, i al cap de pocs dies capitulava Figueres. Fins el 1826 estigué enterrat a la plaça de la República de Perpinyà, juntament amb el general Dagobert.

92 EUROPA - BIOGRAFIA

Duhesme, Philippe-Guillaume (comte de Duhesme)  (Bourgneuf, França, 1766 – Genappe, França, 1815)  Militar. Durant la guerra del Francès (1808), al comandament de les tropes que operaven a Catalunya, ocupà Barcelona. Governador general de la ciutat, no pogué completar l'ocupació del Principat i, per l'excessiva duresa de la seva política, fou destituït (1810).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dulac, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d'orador i els seus escrits pietosos.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dulanto i Escofet, Felip de  (Tarragona, 1915 - 1998)  Metge. Especialitzat en dermatologia al costat de X. Vilanova. Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostela (1954) i Granada, en la qual féu una extensa tasca assistencial i científica, sobretot en el camp de la cirurgia cutània, el tractament dels tumors de la pell i la reparació estètica de les cicatrius. Ha impulsat la branca quirúrgica de la dermatologia.

95 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Dulce y Garay, Domingo  (Sotés, Rioja, 1808 - els Banys d'Arles, Vallespir, 1869)  Militar. Lluità (1826-27) a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins (preses de Morella i Berga). Fou governador militar de Lleida (1849-51) i dos cops capità general de Catalunya (1854 i 1858-62); el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita (1860) i capturà el pretendent Carles. L'èxit li valgué el marquesat de Castelflorite. El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els anteriors: protegí Narcís Monturiol i afavorí la reconstrucció del Liceu incendiat (1861).

96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDulcert, Angelí  (Illes Balears, s XIV)  Cartògraf. Autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a Palma de Mallorca l'ago/1339. Abraça des de la mar Caspi i el golf Pèrsic fins a les illes Canàries i indica, per primera vegada, la ruta transsahariana que mena a Malí, país productor d'or. Mostra totes les característiques de les cartes de l'escola mallorquina anònimes anteriors: toponímia catalana, forma de l'Atlas, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, il·lustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis (reina de Saba). És a la Bibliothéque Nationale de París, procedent d'un convent de Venècia. Se l'ha intentat d'identificar amb Angelino de Dalorto, cartògraf genovès que traçà una carta nàutica datada el 1325. Comparats ambdós documents, el mapa del 1339 presenta una major precisió sobre l'anterior, i, per tant, s'ha d'admetre o bé que Dalorto s'instal·là a Mallorca i es catalanitzà el nom, o bé que existí un cartògraf català, Dulcert, que copià, amplià i posà al dia el mapa de l'italià.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dull, Sanç  Veure> Ull, Sanç d'.

98 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Dulzaina, La  (Palma de Mallorca, 18/oct/1868 - 25/abr/1869)  Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums. Hi col·laboraren Gabriel Maura (Fermin, Al-Majori), Tomàs Forteza (Ximelis), Bartomeu Ferrà (Aliatar), Pere d'A. Penya i Margalida Caimari.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dumont de Holdre, Andreu  (Catalunya ?, s XVIII)  Militar. Fou tinent coronel d'infanteria. Són nombrosos els seus escrits, en gran part inèdits, sobre ciències físiques i matemàtiques, aspectes militars i experiències de viatges.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dunyach i Sala, Josep  (Barcelona, 1886 – 1957)  Escultor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i amb E. Arnau. Residí una llarga temporada a París (1905-25), on treballà en cases de decoració i exposà (1919-25) a la Société National de Beaux Arts i al Salon d'Automne. Reinstal·lat a Barcelona (1925), combinàInici página el classicisme acadèmic, herència de l'estada a França, amb el noucentisme encara vigent a Catalunya. Es destacà en l'escultura de petit format: Noia nua, Nu de dona, A la platja, etc, i en els retrats: R. Canals, Xavier Nogués, Pompeu Fabra, Josep Pla, etc.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duocastella i Rosell, Rogel·li  (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1914 – Barcelona, 1984)  Sociòleg. Llicenciat en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en ciències socials i econòmiques a l'Institut Catholique de París amb Sociología religiosa de una ciudad: Mataró. En 1956-57 féu un estudi sociològic dels suburbis de Barcelona. Creà el primer centre d'estudis de sociologia aplicada (CESA) i fou fundador i director de l'Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada (més tard anomenat Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada). Al final de la seva vida es dedicà a l'estudi de la gerontologia.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duoda (o Dodana)  (França, s IX - Catalunya ?, d 872)  Comtessa de Barcelona. Casada amb Bernat de Septimània. Tingué dos fills: Guillem i Bernat. Escriví un Manuale (841-843), fonamental en fragments bíblics, que està dedicat a l'educació del seu fill Guillem.

103 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Duques, Los  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, al sud-oest de la ciutat.

Anar a:    Dor ]    [ Dos ]    [ Dot ]    [ Dra ]    [ Du ]    [ Duc ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -